TEMA 15
Tècniques de la Planificació, Organització i Seguiment de la Producció Guió :
0. Introducció.
1. Tècniques de Planificació, Organització i Seguiment de la Producció. 1.1. Estudi del Treball.
1.2. Estudi de l´Operari.
1.3. Planificació de la Producció. 1.4. Control de Producció.
2. La Planificació Tècnica en l´àmbit escolar. 2.1. Generalitats.
2.2. Fases de la Planificació. 2.3. Principis de la Planificació. 0. Introducció
La Producció no únicament té la responsabilitat de la fabricació pròpiament dita, sinó que abarca la definició constructiva de l´article.
En primer lloc, es troba el “ què s´ha de fer “ o sigui, el producte que es va a fabricar. En segon lloc, es troba el “ cóm es fa “ o sigui, el procés que es seguirà per la seva construcció. Finalment “ quan i cóm es fa “ o sigui, la programació a seguir per aconseguir una circulació correcte de treballs en el taller.
1. Tècniques de Planificació, Organització i Seguiment de la Producció. 1.1. Estudi del Treball
És el conjunt d´activitats desenvolupades en cada lloc de treball, amb l´objecte de que l´execució de cada feina es realitzi de la manera més senzilla possible, a la vegada que es procura disminuir al màxim la fatiga, els accidents i enfermetats professionals de quants treballadors intervenen en la missió encomanada. Els principis tècnics l´organització que constitueixen l´estudi del treball són :
a) Normalització de Materials : Moltes empreses tenen establert un sistema de normalització, l´objectiu del qual es el de coordinar i estimular esforços que van dirigits a la millora de la qualitat i a la reducció de costos.
Els principis en els que es basa la normalització són : 1- Les normes han de constituir un conjunt homogeni.
2- Les normes han de constituir un equilibri entre les exigències de la tècnica i la realitat industrial.
3- Les normes han d´establir-se entre tots els interessats en igualtat de condicions. Les avantatges de la normalització són :
1- Menors costos degut a la reducció de la varietat d´articles, reducció dels costos de fabricació i reducció de les despeses administratives.
2- Major utilitat i garantia degut a la millora de la qualitat i a la coordinació d´esforços. La normalització també té els seus límits. Si un producte ha entrat de nou en el mercat, un intent d´encavir-lo retardarà el seu progrés. D´altra banda la normalització no pot ser tan rígida que impedeixi les noves aportacions ( nous materials , noves tecnologies, etc ).
En quan a quins camps afecta la normalització podem dir que afecta a molts departaments : oficina d´estudis, fabricació, taller d´utillatges, etc. L´oficina d´estudis és la més afectada, ja que en ella s´estableixen el traçat de dibuixos, els documents de càlcul i la creació de peces.
Quan l´empresa treballa a comandes, la normalització encara té cabuda en el utillatges, els medis de producció, les peces de recanvi i la forma de llançament d´un treball.
b) Condicions Ambientals : Es tracta d´aconseguir que els tres elements fonamentals de la producció, homes, màquines i materials, juntament amb el lloc en els que es desenvolupen les feines, reuneixin les característiques precises per a que els articles fabricats siguin competitius i que es realitzin els diversos processos productius, dins el major confort possible. Sent l´home el factor més important de la producció no ens ha d ´estranyar que sigui el més atès i així es recull en la Ordenanza General de la Seguridad e Higiene en el Trabajo, el.labora per l´Administració Pública per a vetllar per la seguretat del treballador.
c) Millora de Mètodes : Es la tècnica que permet trobar la millor forma de fer un treball a través d´un anàlisi sistemàtic dels factors que l´afecten. Amb aquest anàlisi es pretén eliminar “ despilfarraments” que existeixen en la utilització d´aquests factors : esforç humà, maquinaria, materials, espai i temps. En aquest procés hi ha varies etapes : 1- Seleccionar les feines que es van a estudiar.
2- Recollir informació.
3- Analitzar la informació rebuda. 4- Deduir el nou mètode.
5- Aplicar el nou mètode
d) Temps de Treball : El coneixement del temps utilitzat, o que es necessita utilitzar, per la realització de treballs que van a desenvolupar-se en una empresa és d´un evident interès per la organització de la producció en aquesta. Algunes aplicacions dels estudis de temps són :
1- Quan es tracta de decidir entre diferents mètodes ( es pot triar el que representi un menor temps de fabricació ).
2- El temps d´operació pot decidir el nombre de màquines que pot atendre un operari. 3- En treball d´equip, l´estudi del temps servirà per la distribució de feines encomanades a cada operari.
4- En la fixació dels preus dels productes i en els costos de la mà d´obra. 5- Per la implantació d´un sistema d´incentius per rendiment.
e) Distribució en Planta : Els estudis de la distribució en planta en les indústries té per objectiu “ ordenar convenientment els espais existents en tots i cada un dels llocs de treball, els d´aquests entre sí i respecte a les instal·lacions i serveis auxiliars, per aconseguir que el flux de materials es realitzi amb la màxima seguretat, confort i al mínim cost possible.”
Quan es tracta d´empreses de nova construcció, els estudis de Distribució en Planta són molt més senzills que quan es tracta d´empreses antigues.
1.2. Estudi de l´Operari
a) Gestió de Recursos Humans ( GRH ) : La renovació Tecnològica és un factor molt important per la millora i l´augment de la producció. La GRH es veu afectada per aquest canvi tecnològic al que s´ha d´adaptar tot el personal de l´empresa. La falta de previsió o les dificultats per desenvolupar plans de formació ha portat a les empreses a greus desfases entre la qualificació necessària i els seus Recursos Humans ( RH ).
Un altre factor important per tota millora productiva és la motivació que tinguin els RH per realitzar un major esforç. Per proporcionar aquesta motivació s´ha vingut aplicant sistemes d´incentius al rendiment, basats en recompenses econòmiques. Ara bé, hi ha altres incentius : promoció, formació, ambient de treball, etc.
b) La Cultura de l´Empresa : En aspectes tals com el tracte al client, la quantitat de treball, la capacitat innovadora, les relacions internes i públiques, etc es manifesta la cultura de l´empresa. El més important d´aquesta cultura d´empresa, és que aquesta és la clau per el canvi de comportament dels seus RH.
c) La Retribució del Treball : Existeixen tres formes de compensar la dedicació al treball per aconseguir tenir un personal satisfet i per estimular-lo a que realitzi millor la seva labor :
- Motivació Econòmica Bàsica : Retribució directa en metàl·lic.
- Motivació Econòmica Secundària : Pensions, Seguros, Vacances, Pagues Extraordinàries, etc.
- Motivació no Econòmica : Promocions, Reconeixements de Mèrits, Seguretat en el Treball, etc.
Per tenir una estructura de salaris com aquesta és necessari considerar diferents factors :
1- Salaris que estiguin d´acord amb el que s´acostuma a pagar. 2- Salaris d´acord amb el treball que s´ha de realitzar.
3- Salaris que ofereixin un incentiu per desenvolupar una tasca amb major eficàcia d) Sistema de Relacions Laborals : Aquest sistema té per objectiu les actuacions que es deriven del compliment de la relació laboral entre empresa i treballadors. Les funcions són :
- Fixar la política de contractació, absentisme, hores extraordinàries, etc. - Relacionar-se amb el comitè d´empresa.
- Elaborar les normes de disciplina i condicions de treball.
- Velar per la salut del RH mitjançant serveis d´assistència Sanitària. - Dirigir l´Administració de personal.
La cultura d´empresa es manifesta aquí de forma clara, generant una predisposició, per part de l´empresa o dels RH, al conflicte o a la cooperació.
1.3. Planificació de la Producció
A través d´una correcta planificació s´aconsegueix que el procés de producció sigui òptim. Dins de la planificació de la producció tenim els següents apartats :
a) Previsió de Producció : La previsió de vendes són els estudis que es realitzen per poder estimar el volum de vendes que es pot arribar a aconseguir en un període determinat. Senyala la possible xifra de facturació mitjançant l´estudi de mercat i l ´anàlisi, per a que la producció pugui estar en consonància amb les possibilitats del mateix i evitar que hi hagi insuficient producció per atendre a les demandes, o un excés que no pugui haver sortida.
b) Preparació de Documents : Són els mètodes i temps que determina el procés de treball i la familia de màquines que han de realitzar-les, i el temps que se li dona al operari per cada operació.
D´aquesta manera s´obté la fitxa d´instruccions, full de ruta o full de treball, que és una per cada peça. Aquesta fitxa d´instruccions és la informació escrita que se li dona la treballador i a on s´especifica quins mètodes, quines màquines i tot el necessari per la realització de la feina.
El full de ruta reuneix totes les operacions i màquines necessàries, per a més a més, el número de comanda, la quantitat a fabricar, el temps de preparació de la màquina, etc.
El full de treball serveix per indicar el treball donant-li-ho al operari en el llançament i en ell es sol registrar el temps realment invertit en el treball de les peces obtingudes.
c) Programació : La programació és la funció de planificació i control de la producció que preveu i coordina mitjans, amb tot detall, a molt curt plaç, assignant els treballs als diferents llocs, màquines i operaris, d´acord amb la capacitat disponible, de manera que
la fabricació vagi avançant coordinadament per poder entregar-se dins del plaç d ´entrega.
d) Llançament : El llançament consisteix en ordenar que s´inicia el treball. “ És l´acte d ´ordenar al operari l´execució d´un treball fixat, utilitzant els plànols i les eines previstes, en un temps predeterminat i segons un programa establert.
e) Control del Progrés del Treball : El control del progrés del treball és una funció de planificació i control de producció que vigila el progrés de l´execució, obté informació sobre el mateix i col·labora en la preparació de les mesures correctives quan es produeixen desviacions en la marxa prevista.
1.4. El Control de Producció
Es pot definir com el conjunt de plans encaminats a determinar la realització de les activitats productives, especificant el seu inici, desenvolupament i acabament, i el control de la seva execució amb la màxima economia i eficàcia.
La forma d´efectuar-se el control de producció pot ser de diferents maneres segons que els responsables de producció i altres caps de l´empresa ho determinin i depenent també de les característiques i del volum del negoci.
2. La Planificació Tècnica en l´Àmbit Escolar 2.1. Generalitats
Planificar es preveure amb precisió uns objectius i els medis o recursos per aconseguir-los.
En el procés de planificació es poden distingir dos grans fases : l´el.laboració d ´un pla i la seva execució. En la pràctica, però, resulta molt difícil aquesta distinció, ja que en la fase preparatòria s´inicia, d´alguna manera, l´execució ja que es preveuen dificultats i la manera de superar-les.
Quan elaborem un pla, el primer pas és la formulació clara dels objectius. La fase següent és la del diagnòstic de la situació, tant des de el punt de vista educatiu, com econòmic, cultural i social. La avaluació del pla acaba amb la determinació de diferents alternatives d´acció.
En la fase d´execució es poden distingir : l´aplicació sistemàtica del pla o desenvolupament de les estratègies previstes i l´avaluació que permet la revisió i
reajustament del pla durant el procés d´execució i l´obtenció d´informació per el.labora plans futurs.
2.2. Fases de la Planificació
Fase Primera : Determinació dels objectius Fase Segona.: Organització dels continguts Fase Tercera : La metodologia.
Fase Quarta : Les Activitats. Fase Quinta : Els Recursos. Fase Sisena : Temporalització. Fase Sèptima : Els agrupaments. Fase Vuitena : Avaluació.
2.3. Principis de la Planificació
Racionalitat : Objectius clars i precisos enquadrats dins de la realitat Previsió : Fixació de un plaç per executar les accions que es planifiquen.
Unitat : Els plans han de presentar una integració orgànica, harmònica i coherent. Flexibilitat
Continuïtat
