• No se han encontrado resultados

MIES ON SCENE UNA PRODUCCIÓ DE FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE & NIHAO FILMS

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "MIES ON SCENE UNA PRODUCCIÓ DE FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE & NIHAO FILMS"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)
(2)

ÍNDEX Logline Festivals Recursos Crèdits Fitxa tècnica Sinopsi

Nota dels directors Protagonistes

Biofilmografia dels directors Contacte 3 3 3 4 4 5 5 6 8 9

(3)

El relat d’un edifici que va canviar la història de l’arquitectura. La seva construcció i posterior reconstrucció en dos moments clau de Barcelona ens submergeixen en una reflexió sobre la percepció de l’espai, de l’art i del seu poder transformador.

FESTIVALS

Millor Documental d’Art: Fresh Stream Experimental Film Festival 2018 - Los Angeles Selecció Oficial: Architecture + Design Film Festival Winnipeg 2018 - Canada

Selecció Oficial: DocsBarcelona International Documentary Film Festival 2018 - Barcelona

RECURSOS

Tràiler (descàrrega arxiu mp4):

- Catalá: https://we.tl/2CrlpwyQai

- Castellà: https://we.tl/dtWLZrdZok

- Anglès: https://we.tl/XVrYjH1nNx

(4)

FITXA TÈCNICA

País de producció: Espanya Any de producció: 2018 Durada: 58 minuts

Idioma original: castellà, anglès, alemany, català

Format de projecció: DCP. Subtítols: anglès, castellà, català Format: 16:9

Localitzacions: Barcelona (Espanya), New York (USA)

Companyies productores: Fundació Mies van der Rohe, Nihao Films Web del documental: www.miesonscene.com

CRÈDITS

Direcció: Pep Martín & Xavi Campreciós

Producció: Anna Ramos, Antoni Garijo, Ivan Blasi, Pep Martín, Xavi Campreciós Guió: Ivan Blasi, Anna Sala Giralt, Xavi Campreciós, Pep Martín

Música: Marc Mas

So: Brendan Golden, Blai Barba

(5)

El Pavelló de Barcelona, l’obra mestra amb la que Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich van posar en escena les seves idees revolucionàries el 1929, va canviar la història de l’arquitectura per sempre. L’edifici només va tenir 8 mesos de vida construïda però paradoxalment la seva imatge mai va deixar d’existir en les ments de generacions d’arquitectes de tot el món, conver-tint-se en una de les seves majors influències. El Pavelló continua avui estant envoltat de mites i d’interrogants que aquest documental aborda, emmarcant l’edifici en un retrat en dos temps de la Barcelona que va fer possible la seva construcció el 1929 i la reconstrucció el 1986. Amb aquest teló de fons, el documental ens submergeix en una reflexió sobre la capacitat transformadora de l’art, la percepció emocional de l’espai i el concepte d’obra mestra.

NOTA DELS DIRECTORS

Durant els últims 9 anys hem tingut el plaer de filmar el Pavelló de Barcelona en nombroses i variades ocasions: vídeoart, curtmetratges documentals, anuncis o intervencions de transfor-mació que artistes com Ai Weiwei han realitzat en aquest espai. És un escenari d’inacabables perspectives, llums i reflexos, un edifici viu que canvia a cada hora del dia i estació de l’any. A cada visita el Pavelló et sorprèn amb un nou reflex o una nova composició visual, i descob-reixes aquesta quarta dimensió que va crear Mies amb el joc de materials i perspectives. Un univers on la composició de cada enquadrament es converteix fàcilment en art dins de l’art, ja

(6)

PROTAGONISTES

Fritz Neumeyer: arquitecte alemany, prestigiós i apassionat especialista de l’obra de Mies

van der Rohe i de la història de l’arquitectura. Autor del llibre de referència Mies van der Rohe, la paraula sense artificis (1986) entre d’altres. Professor de teoria de l’arquitectura a TU Berlin, ha impartit classes Harvard, Santa Monica i diverses universitats d’Europa.

Eduardo Mendoza: escriptor espanyol i bon coneixedor de la història de Barcelona, ens

dóna la seva visió de la ciutat durant els períodes en què ha existit el Pavelló. Premi Cervan-tes 2016 i Premi Planeta 2010 entre d’altres, la seva obra literària està generalment ambien-tada a la seva Barcelona natal. En la novel·la La ciutat dels prodigis (1987), fa un retrat viu de l’evolució de Barcelona entre les exposicions universals de 1888 i 1929, una transcripció novel·lada de la memòria col·lectiva d’una generació de barcelonins.

Xavier Rubert de Ventós: filòsof i escriptor, ens dóna el contrapunt sobre la percepció de

l’art i del concepte d’obra mestra. Agitador cultural durant la Barcelona dels 80 i 90 i impul-sor del Eu Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award. Catedràtic d’Estètica a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i professor a les universitats de Berkeley, Harvard i Nova York. Autor d’una extensa producció assagística i filosòfica sobre estètica, teoria de la cultura i filosofia pràctica, ha estat també membre de les Corts Espanyoles i del Parlament Europeu.

Oriol Bohigas: arquitecte, urbanista i professor. És un dels personatges més importants en la

transformació i modernització de Barcelona. Va ser l’impulsor de la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe i la persona que va escollir l’equip que el portaria a terme. Va ser director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 1984 va ser designat Conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament, des d’on treballà en les grans obres projectades per a Barcelo-na amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Barry Bergdoll: expert en història de l’arquitectura moderna, especialment de França i

Ale-manya. Professor d’història de l’art a la Universitat de Columbia i comissari del Departament d’Arquitectura i Disseny al Museu d’Art Modern de Nova York, MoMA. Bergdoll va idear una sèrie d’exposicions destinades a oferir noves perspectives sobre la figura de Mies van der Rohe entre les quals destaca la mostra “Mies in Berlin” (2001).

(7)

recuperar la geometria original del Pavelló, fet que permetria refer els plànols per a la seva reconstrucció. Professor en diverses universitats d’arquitectura a Europa i director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1984-1991).

Cristian Cirici: va formar part de l’equip que va reconstruir el Pavelló Alemany. Arquitecte

i dissenyador de mobles, il·luminació i elements de construcció. Va ser l’encarregat dels detalls constructius i el petit detall del pavelló reconstruït. Va ser fundador de prestigioses empreses de disseny i docent en universitats d’arquitectura d’Europa i els EUA.

Martino Stierli: cap de Conservació del Departament d’Arquitectura i Disseny Philip Johnson

del MoMA. També és Professor de la Fundació Nacional de Ciències de Suïssa a l’Institut d’His-tòria de l’Art de la Universitat de Zuric. El seu treball se centra en la relació entre l’arquitectura, els mitjans de comunicació i la representació de l’espai modern.

També participen: Toni Mira, Isabel Bachs, Paul Galloway, Jordi Marquès i els visitants al

(8)

BIOFILMOGRAFIA DELS DIRECTORS

Xavi Campreciós: Realitzador i productor de cinema documental. Llicenciat a l’Escola

Su-perior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), el seu documental Obert 24 Hores va obtenir el Premi al Millor Curtmetratge Nacional a Documenta Madrid 2010. Amb un peu al sector audiovisual xinès i un altre a l’europeu, durant els darrers 5 anys ha creat tot tipus de material audiovisual amb la productora Nihao Films. Des del 2015 fins a l’actualitat ha dirigit els documentals de EU Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award.

Pep Martín: Realitzador de cinema documental i publicitari, ha exercit durant més de 20

anys com a director creatiu en agències de publicitat. El 2010 va dirigir Ícaro, documental guardonat amb el Premi de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i inclòs en la Selecció Oficial del DocsBarcelona Film Festival 2010. Des del 2009 fins a l’actualitat ha dirigit els documentals del EU Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award. Durant els darrers 5 anys ha creat tot tipus de material audiovisual amb la produc-tora Nihao Films.

(9)

CONTACTE Nihao Films

Xavi Campreciós, Pep Martín [email protected] www.nihaofilms.com

+34 930242831 / +34 605362578

Fundació Mies van der Rohe - Press office

Miriam Giordano / Silvia Pujalte - Labóh [email protected]

www.miesbcn.com

Referencias

Documento similar

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Después de una descripción muy rápida de la optimización así como los problemas en los sistemas de fabricación, se presenta la integración de dos herramientas existentes

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

La siguiente y última ampliación en la Sala de Millones fue a finales de los años sesenta cuando Carlos III habilitó la sexta plaza para las ciudades con voto en Cortes de

En la parte central de la línea, entre los planes de gobierno o dirección política, en el extremo izquierdo, y los planes reguladores del uso del suelo (urbanísticos y

Las actividades ilegales o criminales, sin embargo, cuando faltan víctimas, no tie- nen por qué rendir siempre forzosamente más beneficios. Más bien sucede lo contra- rio. La amenaza

La determinación molecular es esencial para continuar optimizando el abordaje del cáncer de pulmón, por lo que es necesaria su inclusión en la cartera de servicios del Sistema

Sólo que aquí, de una manera bien drástica, aunque a la vez coherente con lo más tuétano de sí mismo, la conversión de la poesía en objeto -reconocida ya sin telarañas