• No se han encontrado resultados

Preu de l aigua a Catalunya 2012

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Preu de l aigua a Catalunya 2012"

Copied!
36
0
0

Texto completo

(1)

Tarifes aprovades a gener de 2012

Preu de l’aigua a

Catalunya 2012

Observatori del preu de l’aigua

Departament de Coordinació i Anàlisi Estratègica Setembre de 2013

1,364 €/m3

1,650 €/m3

1,518 €/m3

1,989 €/m3

Preu mitjà Catalunya 1,893 €/m3

(2)
(3)

Índex de continguts

1. Introducció ... 5

1.1. L’Administració local ... 5

1.2. La Comissió de Preus de Catalunya ... 5

1.3. L’Agència Catalana de l’Aigua ... 6

2. Estudi sobre els preus de l’aigua ... 7

2.1. Origen de les dades ... 7

2.2. Metodologia ... 7 3. L’ús domèstic... 10 3.1. La dimensió de la mostra ... 10 3.1.1. El subministrament en baixa ... 10 3.1.2. El clavegueram ... 11 3.1.3. El cànon de l’aigua ... 12

3.2. El preu mitjà de l’ús domèstic ... 13

3.2.1. Descomposició del preu mitjà de l’ús domèstic per concepte en factura ... 13

3.2.2. L’estructura de la tarifa domèstica ... 18

3.2.3 La distribució i dispersió del preu de la tarifa per a l’ús domèstic ... 22

3.2.4. El pes de la factura de l’aigua en la renda familiar ... 23

4. L’ús industrial ... 26

4.1. Descomposició del preu mitjà industrial per concepte en factura ... 26

4.2. L’estructura de la tarifa industrial ... 28

5. L’ús comercial ... 30

5.1. Descomposició del preu comercial per concepte en factura ... 30

5.2. L’estructura de la tarifa comercial... 31

(4)
(5)

1. Introducció

L’Observatori de preus de l’aigua de Catalunya pretén ser una eina per donar a conèixer a la ciutadania els elements essencials que configuren els preus de l’aigua des de la perspectiva del cicle integral de l’aigua, amb una visió territorial i en funció dels usos que se’n fa (en aquest estudi: l’ús domèstic, industrial i comercial).

D’aquesta manera la informació de referència són les tarifes de subministrament d’aigua en baixa, les tarifes de clavegueram i el cànon de l’aigua autonòmic. Aquests elements depenen d’una important diversitat d’agents que participen en la regulació, control i gestió del servei entre els que s’inclouen: organismes públics locals, organismes públics supramunipals, operadors privats i organismes de la Generalitat com l’Agència Catalana de l’aigua (ACA) i la Comissió de Preus de Catalunya.

1.1. L’Administració local

En l’actualitat els municipis disposen de competències en matèria d’abastament i sanejament d’aigua, de les quals se’n fa esment a l’article 66.3.I) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, per la qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Per altra banda, l’article 5è del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (TRLAC) recull els àmbits competencials dels ens locals en matèria d’aigües1.

L’Administració local exerceix les seves competències sense perjudici de la modalitat de gestió escollida per realitzar la prestació del servei entre les previstes en dret, per la qual cosa aquesta regula el sistema de preus o tarifes, inclosa la seva estructura tarifària.

1.2. La Comissió de Preus de Catalunya

Per completar l’aplicació de l’ordenament en matèria de política de preus, una vegada aprovades les tarifes per l’ens local corresponent, s’eleva la resolució corresponent del Gerent de la corporació local o

1

Article 5

Competències dels ens locals

Corresponen als ens locals, d’acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d’aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:

a) L’abastament d’aigua potable

b) El clavegueram i el tractament d’aigües residuals c) El control sanitari de les aigües residuals

(6)

l’acord del Consell Metropolità segons el cas, juntament amb l’estudi econòmic i la documentació complementària a la Comissió de Preus de Catalunya.

La Comissió de Preus és l’organisme que acorda l’autorització de preus màxims en matèria de servei de subministrament d’aigua a poblacions, de transport col·lectiu urbà de viatgers i d'autotaxis en exercici de les atribucions conferides pel Decret 164/1993, d'1 de juny, modificat pel Decret 251/1996, de 5 de juliol i depèn de la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Ocupació.

També es preveu la possibilitat que d’acord amb el procediment de règim simplificat les tarifes s’incrementin en un percentatge igual o inferior a l’aprovat anualment per la Comissió de Preus i sense necessitat d’autorització prèvia2

.

1.3. L’Agència Catalana de l’Aigua

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’organisme que exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’aigües i obres hidràuliques, d’acord amb el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel que s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (TRLAC). L’article 8.2 d’aquest text legal assenyala que a l’ACA li correspon entre d’altres competències la gestió, recaptació, l’administració i la distribució dels recursos econòmics atribuïts per aquesta Llei.

Entre els recursos econòmics de l’ACA es troba, d’acord amb allò previst a l’art. 13 del TRLAC, el cànon de l’aigua. El cànon de l’aigua és un ingrés específic del règim economicofinancer de l’ACA, la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica.

L’article 63 del TRLAC determina que el cànon de l’aigua resta afectat, entre altres, a la prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics.

Així mateix, com a administració hidràulica, l’ACA és responsable de difondre i facilitar l’aplicació dels principis i objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). En referència a la matèria que ens ocupa, destaquen els següents punts de l’article 9 de l’esmentada Directiva:

• La internalització en els preus els costos dels serveis relacionats amb l’aigua i repercutir-los entre els diversos usuaris de l’aigua de forma adequada.

L’establiment de mecanismes de preus que incentivin l’ús de l’aigua de forma eficient.

2

(7)

2. Estudi sobre els preus de l’aigua

2.1. Origen de les dades

La informació de l’estudi s’ha extret en primer lloc, de les estructures tarifàries detallades en els Edictes de la Comissió de Preus de Catalunya publicats al Diari Oficial (DOGC) i, en segon lloc també s’han consultat, en els casos en que s’ha disposat d’informació, les ordenances fiscals, anuncis i actes dels Plens municipals o òrgans de govern local, a més de les dades proporcionades pels ajuntaments i companyies gestores del servei. Quant al cànon de l’aigua, les tarifes són les vigents a 1 de gener de cada any segons els pressupostos de la Generalitat (a gener de 2012 s’apliquen les tarifes segons la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres).

En relació als Edictes publicats per la Comissió de Preus, es tenen en compte, en general, les tarifes aprovades en les sessions celebrades fins al 31 de desembre de l’any anterior, considerant que aquestes es mantindran vigents durant l’any següent.

S’ha de tenir en compte que les tarifes que autoritza la Comissió de Preus són preus màxims, per la qual cosa la tarifa que finalment es repercutirà a l’usuari final pot no concordar amb els publicats a l’Edicte de la comissió. A l’estudi es tindrà en compte la tarifa realment repercutida a l’usuari final sempre que se’n tingui constància durant el termini d’elaboració d’aquest estudi.

La tarifa de Clavegueram no està sotmesa al règim de preus autoritzats per la qual cosa s’han obtingut les dades de les ordenances fiscals publicades als butlletins oficials de la província.

Per tal de disposar d’un nombre suficient de municipis que permeti obtenir els resultats més significatius possibles s’han inclòs, els municipis de més de 5.000 habitants i totes les capitals de comarca. En aquest sentit, s’ha de fer esment del fet que no sempre es disposa d’informació sobre la tarifa per a tots els usos, això implica que la representativitat de les dades varia pels diferents usos considerats (domèstic, industrial i comercial).

A diferència d’Observatoris d’anys anteriors, el criteri de població i capitalitat ha fet que en el 2012 es disposi d’una mostra de municipis més petita. Tot i així, s’ha estimat que el seu efecte sobre el preu mitjà domèstic no és superior al 2%, pel fet que aquest es calcula ponderant el pes de la població permanent del municipi.

2.2. Metodologia

Per a la obtenció del preu de la factura de l’aigua s’ha distingit entre el preu del servei de subministrament d’aigua en baixa, el preu de la tarifa de clavegueram (en alguns casos la tarifa també inclou conceptes relatius a la depuració i sanejament) i el cànon de l’aigua.

(8)

També s’han inclòs aquells recàrrecs i cànons vinculats al servei com ara la conservació de comptadors o els recàrrecs d’inversió. D’altra banda, no s’ha inclòs aquells conceptes que tot i donar-se la possibilitat que es recaptin en el mateix rebut no tenen relació amb el servei (com ara la tarifa d’escombreries o tractament de residus sòlids).

Pot succeir que l’estructura tarifària variï, entre d’altres, en funció de la tipologia d’usuari, del nombre de persones que conviuen a l’habitatge, del nivell de consum o del nucli de població. Per això ha estat necessari plantejar una sèrie de criteris i d’hipòtesis de consum:

• Es calculen els preus per a un consum de 6m3, 9m3, 10m3, 15m3, 12m3, 20m3 mensuals i per abonat domèstic. Per a l’ús industrial els consums seran de 20m3, 100m3, 500m3, 1.000m3 i 5.000m3 i per a l’ús comercial de 50m3.

• Es considera un habitatge on conviuen 3 persones.

• Es considera una tipologia de comptador de 13mm o un habitatge tipus “c” per a l’ús domèstic, un comptador de 30mm per a l’ús industrial i de 13mm per a l’ús comercial (quan es disposa d’informació sobre la tipologia d’abonat més comuna en un municipi en concret es considera aquest i no el criteri general).

• Només es tenen en compte les tarifes de clavegueram que prenen com a base imposable el consum d’aigua o mitjançant una quota fixa. No s’han considerat aquelles tarifes vinculades a d’altres elements com ara el valor cadastral de l’impost de bens immobles, o els metres lineals edificats. • En el cas que existeixi més d’un operador del servei en el municipi es tindrà en compte les tarifes del

casc urbà.

• Si una companyia distingeix entre abonats residents i no residents es considera la tarifa per a residents.

• L’opció de tarifa pel càlcul del cànon de l’aigua en el cas de l’ús industrial i comercial és la de tarifació per volum. No es té en compte la tarifa per mesurament directe que s’aplica a determinats establiments de manera individualitzada en funció de l’ús i la contaminació produïda.

• El preu mitjà domèstic i comercial es pondera d’acord amb la població censada del municipi (font: Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT) i l’industrial es pondera d’acord amb el nombre d’abonats industrials i assimilables (font: ACA. Cens de volums i entitats subministradores).

(9)

Tot seguit es mostra de manera gràfica els elements que configuren el preu de la factura: Taula 1. Estructura de la tarifa de l’aigua a Catalunya

Factura de l’aigua

Tarifa de subministrament d’aigua en baixa

El preu de subministrament s’obté d’aplicar el consum de l’usuari a la tarifa que té l’operador. Les tarifes poden tenir estructures diverses, tot i que normalment es basen en els següents elements:

• Quota fixa de servei i/o mínim de consum o facturació • Part variable per blocs de consum.

• Quota fixa o per blocs per la conservació de comptadors i connexions. • Altres cànons i recàrrecs vinculats al servei

El recapta directament l’entitat subministradora. Cànon de l’aigua

És un tribut la naturalesa jurídica del qual és la d’impost amb finalitat ecològica; que grava l’ús de l’aigua i la contaminació que el seu abocament pot produir, per tal de prevenir la contaminació en origen, cobrir les despeses d’inversió i d’explotació de les infraestructures, recuperar i mantenir els cabals ecològics...

Domèstics: Industrials i assimilables: • Mínim de consum o facturació • Mínim de consum o facturació

• Part variable per blocs de consum • Part variable de tram únic en funció del consum i la contaminació.

El recapta l’entitat subministradora per compte de l’Agència Catalana de l’Aigua amb excepció dels usuaris industrials i assimilables amb sistema de tarifació individualitzada i en el cas de captacions pròpies on és l’ACA qui recapta directament el cànon.

Clavegueram

El preu pot anar lligat al consum d’aigua o no (podem trobar tarifes on la base de càlcul sigui, per exemple, el valor cadastral). L’estructura de la tarifa té un component fix i/o variable (igual que el subministrament), però sol ser més senzilla i menys progressiva. En algun cas també s’inclouen conceptes relatius a la depuració i el sanejament

IVA

El tipus pel subministrament d’aigua i el cànon de l’aigua és del 8%. El tipus pe les quotes de conservació de comptadors i connexions és del 18%. L’aplicació de l’IVA en el Clavegueram, depuració i/o sanejament depèn de la naturalesa tributària de la tarifa i de la forma de gestió.

Preu de la factura de l’aigua Suma dels 4 components anteriors Altres components

En alguns municipis a la factura de l’aigua es troben altres conceptes no directament relacionats amb el Cicle de l’aigua com les taxes de gestió de residus.

(10)

3.L’ús domèstic

L’ús domèstic

L’ús domèstic

L’ús domèstic

3.1. La dimensió de la mostra

3.1.1. El subministrament en baixa

S’han analitzat 214 municipis, la qual cosa representa un 22,6% del total de municipis de Catalunya. En termes de població, els municipis analitzats representen el 89,72% de la població censada a Catalunya (a 1 de gener de 2011 la població va ser de 7.539.618 habitants segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT).

(11)

Taula 2. Distribució de municipis i habitants. Subministrament en baixa

Província Municipis amb dades Total municipis %

Barcelona 131 311 42,12%

Girona 33 221 14,93%

Lleida 18 231 7,79%

Tarragona 32 184 17,39%

Total municipis 214 947 22,60%

Província Habitants amb dades Total habitants %

Barcelona 5.275.577 5.529.099 95,41% Girona 569.421 756.810 75,24% Lleida 280.460 442.308 63,41% Tarragona 638.715 811.401 78,72% Total habitants 6.764.173 7.539.618 89,72%

3.1.2. El clavegueram

S’han obtingut dades de 132 municipis, la qual cosa representa el 13,94% del total de municipis de Catalunya i el 56,38% del total d’habitants (4.250.933).

Taula 3. Distribució de municipis i habitants. Clavegueram

Província Municipis amb dades Total municipis %

Barcelona 64 311 20,58%

Girona 31 221 14,03%

Lleida 10 231 4,33%

Tarragona 27 184 14,67%

Total municipis 132 947 13,94%

Província Habitants amb dades Total habitants %

Barcelona 2.914.830 5.529.099 52,72%

Girona 555.609 756.810 73,41%

Lleida 209.290 442.308 47,32%

Tarragona 571.204 811.401 70,40%

(12)

3.1.3. El cànon de l’aigua

El cànon és d’aplicació a tot el territori de Catalunya3. Segons el Decret 103/2000, art. 9.2: “són subjectes

passius del cànon de l’aigua…les persones físiques o jurídiques…usuàries de l’aigua en baixa que la rebin per mitjà d’una entitat subministradora o que la captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment”.

Les tarifes seran les vigents a partir del dia 1 de gener de 2012 a cada municipi segons la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

Usos domèstics4:

Mínim de facturació: 6 m3/mes

1r tram: consum <9 m3...0,4339 €/m3x 1 = 0,4339 €/m3

2n tram: 10m3/mes < consum <15 m3/mes... 0,4596 €/m3x 2 = 0,9192 €/m3

3r tram: consum >15 m3/mes... 0,4596 €/m3x 5 = 2,2980 €/m3

Usos industrials i assimilables:

Mínim de facturació: 6 m3/mes

Tipus general5 + Tipus específic6 = 0,1454 €/m3+ 0,5702 €/m3 = 0,7156 €/m3

3 Excepció: Decret 103/2000, art.8.2. Resten exempts de pagament del cànon de l’aigua els usos següents:

a) Els usos domèstics de l’aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d’aigua i de xarxa de tractament o evacuació d’aigües residuals.

4 DL 3/2003, 4 de novembre:

- El tipus de gravamen aplicable als usos domèstics i assimilables, establert per l'article 69, s'afecta del coeficient 0,85 en l'àmbit territorial de la part catalana de les conques dels rius Ebre, Sénia i Garona, i també de les rieres que desguassen a la mar entre el barranc del Codolar i la desembocadura del riu Sénia (mitjançant la modificació en el DOGC 5931 de 29/07/2011 de la disposició addicional cinquena i sisena feta per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, el coeficient s’incrementarà progressivament del 2011 al 2013 fins a equiparar-se a la resta del territori. A gener de 2012 aquest coeficient és de 0,9).

- Al tipus de gravamen domèstic se li aplica un coeficient de concentració demogràfica. Aquest s’aplica als usuaris domèstics les aigües residuals dels quals no siguin abocades a un sistema de sanejament públic. A partir del dia primer de l'any següent al de l'entrada en funcionament del Servei de Sanejament, el coeficient s'assoleix gradualment en un termini de dos o quatre anys, segons si la població base del municipi és d'entre 2.001 i 10.000, o inferior a 2.000 habitants.

Municipi / població base Coeficient de concentració demogràfica

Fins a 2.000 habitants 0,662

Entre 2.001 i 10.000 habitants 0,819

Entre 10.001 i 50.000 habitants 0,978

Més de 50.000 habitants 1

5 DL 3/2003, 4 de novembre: aquest tipus, en l'àmbit territorial de les conques intercomunitàries de Catalunya, resta afectat d'un

coeficient 0,5 (mitjançant la modificació en el DOGC 5931 de 29/07/2011 de la disposició addicional cinquena i sisena feta per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, el coeficient s’incrementarà progressivament del 2011 al 2013 fins a equiparar-se a la resta del territori. A gener de 2012 aquest coeficient és de 0,7)

6 En aquest estudi s’ha utilitzat el tipus de gravamen específic establert per al sistema de tarifació per volum. El cànon de l’aigua

estableix, per als usos industrials i assimilables, dos possibles sistemes de tarifació per determinar el tipus de gravamen: - Tarifació per volum: d'acord amb el valor determinat amb caràcter general

- Individualitzat per mesurament directe: d'acord amb un valor individualitzat per a cada usuari industrial, en funció de l'ús i la contaminació produïda.

(13)

3.2. El preu mitjà de l’ús domèstic

Els resultats de l’estudi s’exposen per diferents nivells de consum (6 m3, 9m3, 10 m3, 12 m3, 15m3 i 20 m3) expressats en preus unitaris per metre cúbic i considerant un període de facturació mensual. Tot seguit es ponderen els preus pel nombre d’habitants per tal que els municipis amb major població també tinguin major pes en el càlcul del preu mitjà i finalment, es presenten d’acord amb els components de la factura de l’aigua (subministrament en baixa, clavegueram i cànon de l’aigua);

3.2.1. Descomposició del preu mitjà de l’ús domèstic per concepte en factura

A. El subministrament en baixa

En el Gràfic 1 es mostra el preu mitjà pel servei de subministrament d’aigua domèstica, per cada província i pel conjunt de Catalunya. Si analitzem els preus per cada hipòtesi de consum (6, 9, 10, 12, 15 i 20 m3), s’observa que els preus més alts se situen en el tram de 6 m3 a totes les províncies. Aquest fet és degut a que la majoria d’estructures tarifàries apliquen un terme fix (una quota fixa) i/o un mínim de consum o facturació, que provoca un augment del preu unitari en consums reduïts.

D’altra banda, s’aprecia com el preu tendeix a incrementar a partir dels consums superiors als 12 m3/abonat/mes, tant a nivell de província com per al conjunt de Catalunya (a excepció de la província de Lleida on el preu no es torna progressiu fins més enllà dels 20 m3/abonat/mes. Aquest increment

s’explica per l’existència en les estructures de tarifa de trams de consum creixents amb preus superiors al del tram anterior resultant més cars els consums elevats.

Taula 4. Preu del servei d’aigua en baixa domèstic per província (sense IVA)

Preu unitari €/m3 6 m3/mes 9 m3/mes 10 m3/mes 12 m3/mes 15 m3/mes 20 m3/mes

Barcelona 1,393 1,181 1,143 1,104 1,123 1,176 Girona 0,945 0,731 0,691 0,690 0,719 0,769 Lleida 0,833 0,683 0,656 0,624 0,607 0,600 Tarragona 1,113 0,879 0,838 0,789 0,779 0,914 Catalunya 1,305 1,093 1,057 1,020 1,035 1,093

(14)

Gràfic 1. Preu del servei d’aigua en baixa domèstic per província (sense IVA)

B. El cànon de l’aigua

L’efecte de la incorporació del cànon de l’aigua sobre el preu total de l’aigua no té perquè tenir la mateixa proporció per a tots els consums ni àmbits territorials. En el cas del Gràfic 2 (preu aigua + cànon) s’observa com a partir d’un consum de 10 m3/mes s’accentua la forma de “u” de la gràfica en comparació

amb el preu del Gràfic 1 (només preu subministrament), de manera que el preu unitari del metre cúbic augmenta més a mesura que el consum es va fent més gran.

Aquesta progressivitat pot comportar un major incentiu a l’estalvi i a la reducció dels consums sumptuaris. Cal destacar també que l’efecte del cànon de l’aigua sobre la progressivitat de les tarifes va veure’s intensificat a partir d’abril del 20057 per l’efecte de la incorporació d’un tercer tram al cànon de l’aigua a partir de consums de 18 m3/mes.

A partir de l’1 d’octubre de 2011, s’ha modificat el límit dels trams8 del cànon d’acord amb la modificació

de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. D’aquesta manera, el límit del primer tram passa de 10m3 mensuals a 9m3 i el segon tram passa de 18m3 mensuals a 15m3, mentre que el

mínim de consum facturable per a l’ús domèstic segueix sent de 6m3 mensuals.

7

Decret 47/2005, de 22 de març (DOGC 4350 de 24.03.05) que modifica el Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament de tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

8

Apat.1, Disposició addicional primera i art. 69.2, Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre (modificat per la Llei 7/2011 de mesures fiscals i financeres, DOGC 5931 de 29/07/2011)

0,500 0,700 0,900 1,100 1,300 1,500 6 8 10 12 14 16 18 20 € / m 3 m3/abonat/mes

(15)

Taula 5. Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua domèstic per província (sense IVA) Preu unitari €/m3 6 m3/mes 9 m3/mes 10 m3/mes 12 m3/mes 15 m3/mes 20 m3/mes

Barcelona 1,826 1,615 1,625 1,659 1,751 2,222 Girona 1,378 1,164 1,172 1,244 1,346 1,813 Lleida 1,225 1,075 1,092 1,127 1,175 1,545 Tarragona 1,538 1,306 1,311 1,334 1,395 1,940 Catalunya 1,737 1,525 1,536 1,572 1,660 2,133

Gràfic 2. Preu del servei d’aigua en baixa i cànon de l’aigua domèstic per província (sense IVA)

C. El clavegueram

Com es veurà a l’apartat 3.2.2.C pàg.19, en l’estructura de tarifa dels municipis predomina una quota fixa (52,27% dels municipis, dels quals un 1,52% té a més un mínim de consum facturable) i amb un únic o cap tram de consum (77,27% dels municipis). D’aquesta manera, predomina l’escenari de preus unitaris decreixents a mesura que s’incrementa el consum pel major pes de la component fixa sobre la variable. S’ha de tenir en compte en el tractament de l’IVA pel servei de clavegueram que la seva aplicació depèn de la naturalesa tributària de la tarifa que el regula i de la forma de gestió.

Taula 6. Preu del clavegueram domèstic per província (sense IVA)

Preu unitari €/m3 6 m3/mes 9 m3/mes 10 m3/mes 12 m3/mes 15 m3/mes 20 m3/mes

Barcelona 0,217 0,193 0,191 0,188 0,194 0,204 Girona 0,245 0,189 0,179 0,169 0,166 0,165 Lleida 0,173 0,154 0,150 0,145 0,139 0,135 Tarragona 0,290 0,227 0,214 0,198 0,186 0,179 Catalunya 0,228 0,195 0,190 0,185 0,186 0,193 1,000 1,200 1,400 1,600 1,800 2,000 2,200 2,400 6 8 10 12 14 16 18 20 € / m 3 m3/abonat/mes

(16)

Gràfic 3. Preu del clavegueram domèstic per província (sense IVA)

D. Preu Total de la factura domèstica

A continuació es mostra la taula amb els resultats globals dels preus de la factura de l’aigua (preu subministrament + Cànon aigua + Clavegueram).

Taula 7. Preu total de la factura de l’aigua per província (sense IVA)

Preu unitari €/m3 6 m3/mes 9 m3/mes 10 m3/mes 12 m3/mes 15 m3/mes 20 m3/mes

Barcelona 2,043 1,808 1,816 1,847 1,945 2,426 Girona 1,623 1,353 1,351 1,413 1,512 1,978 Lleida 1,398 1,229 1,242 1,272 1,314 1,680 Tarragona 1,828 1,533 1,525 1,532 1,581 2,119 Catalunya 1,965 1,720 1,726 1,757 1,846 2,326

Taula 8. Preu total de la factura de l’aigua per província (amb IVA)

Preu unitari €/m3 6 m3/mes 9 m3/mes 10 m3/mes 12 m3/mes 15 m3/mes 20 m3/mes

Barcelona 2,206 1,949 1,958 1,989 2,094 2,610 Girona 1,742 1,454 1,452 1,518 1,623 2,126 Lleida 1,503 1,317 1,332 1,364 1,409 1,805 Tarragona 1,972 1,650 1,645 1,650 1,703 2,285 Catalunya 2,122 1,856 1,861 1,893 1,986 2,504 0,100 0,125 0,150 0,175 0,200 0,225 0,250 0,275 0,300 6 8 10 12 14 16 18 20 € / m 3 m3/abonat/mes

(17)

Gràfic 4. Preu total de la factura de l’aigua per província (amb IVA)

Mapa 2. Preu total de la factura de l’aigua per a un consum de 12 m3/abonat/mes i per província (amb IVA) 1,200 1,400 1,600 1,800 2,000 2,200 2,400 2,600 2,800 6 8 10 12 14 16 18 20 € / m 3 m3/abonat/mes

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

1,364 €/m3 1,650 €/m3 1,518 €/m3 1,989 €/m3 Catalunya 1,893 €/m3

Preu mitjà domèstic de la factura de l’aigua per a un consum de 12

(18)

Gràfic 5. Distribució del preu total domèstic per concepte i província

3.2.2. L’estructura de la tarifa domèstica

En els apartats següents s’estudien les tipologies i els elements bàsics de les estructures tarifàries prenent com a referència un consum de 12 m3/abonat/mes ja que en aquest hi queda inclòs prop del

75% de la població.

L’estructura bàsica d’una tarifa inclou normalment un component fix “quota fixa” (part de l’import que es paga independentment del consum) i un component variable (part de l’import que es paga en funció del consum realitzat). També pot incloure un “mínim de consum o facturació” (només té efecte mentre el consum real sigui nul o menor que el mínim a facturar). El component fix i el mínim de consum normalment són els responsables dels preus unitaris regressius en els consums reduïts.

A. Component fix i variable de la factura de l’aigua per a l’ús domèstic

Gràfic 6. Component fix i variable de la tarifa (aigua + clavegueram + cànon + IVA) 55,51% 45,44% 45,78% 47,83% 53,92% 27,90% 36,50% 36,86% 33,03% 29,16% 9,43% 11,14% 10,64% 11,97% 9,78% 7,16% 6,92% 6,72% 7,17% 7,14%

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Servei d'aigua Cànon de l'aigua Clavegueram IVA

28,11% 19,54% 20,72% 32,53% 27,89% 71,89% 80,46% 79,28% 67,47% 72,11% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

(19)

B. L’estructura de la tarifa del servei d’aigua per a l’ús domèstic

Taula 9. Estructura de la tarifa del servei d’aigua domèstic per municipis i habitants

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Mínim de consum 22,43% 9,28%

Quota fixa 70,09% 87,63%

Mínim i quota fixa 3,27% 1,33%

Sense quota ni mínim 4,21% 1,76%

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Sense trams de consum 0,93% 0,21%

Tram únic de consum 0,00% 0,00%

Fins a 2 trams de consum 12,15% 5,82%

Fins a 3 trams de consum 54,21% 72,87% Fins a 4 trams de consum 28,04% 18,66%

Més de 4 trams de consum 4,67% 2,44%

C. L’estructura de la tarifa de clavegueram per a l’ús domèstic

Taula 10. Estructura del clavegueram domèstic per municipis i habitants

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Mínim de consum 15,91% 7,56%

Quota fixa 50,76% 26,32%

Mínim i quota fixa 1,52% 0,55%

Sense quota ni mínim 31,82% 65,58%

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Sense trams de consum 34,85% 14,75%

Tram únic de consum 42,42% 32,84%

Fins a 2 trams de consum 9,09% 42,29%

Fins a 3 trams de consum 7,58% 4,89%

Fins a 4 trams de consum 3,79% 4,00%

(20)

D.

L’estructura de la factura de l’aigua

Factura de l’aigua: Catalunya 12 m3/abonat/mes(1) Tarifa de subministrament(2)

Import part fixa:...5,32 €/mes Import part variable:...6,92 €/mes Total:...12,24 €/mes 0,443 €/m3 0,577 €/m3 1,020 €/m3 Cànon de l’aigua Total:...6,62 €/mes 0,552 €/m3 Cànon de l’aigua mitjà de Catalunya ponderat per habitants i per a un consum domèstic de 12 m3/mes. La

tarifa és l’aprovada en la modificació de l’article 40 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

Clavegueram

Import part fixa:...0,50 €/mes Import part variable:...1,72 €/mes Total:...2,22 €/mes

0,042 €/m3 0,143 €/m3 0,185 €/m3

Preu de la factura de l’aigua

Total ...21,08 €/mes 1,757 €/m3 IVA

Subministrament...1,05 €/mes Cànon de l’aigua...0,53 €/mes Clavegueram...0,04 €/mes Total:...1,62 €/mes 0,088 €/m3 0,044 €/m3 0,004 €/m3 0,136 €/m3

Preu de la factura de l’aigua amb IVA

Total ...22,70 €/mes 1,893 €/m3

(1) Preu mitjà de Catalunya ponderat per habitants per a un consum domèstic de 12 m3/mes (2) Inclou la quota de manteniment de comptador i altres cànons o recàrrecs vinculats al servei

(21)

Factura de l’aigua: Barcelona ciutat 12 m3/abonat/mes

Tarifa de subministrament

Import part fixa(1):...6,54 €/mes Import part variable:...8,80 €/mes Total:...15,34 €/mes 0,545 €/m3 0,733 €/m3 1,278 €/m3 Cànon de l’aigua * Total:...7,06 €/mes 0,588 €/m3 Import del cànon de l’aigua per a un consum domèstic de 12 m3/mes.

Clavegueram

Import part fixa:...0,00 €/mes Import part variable:...1,83 €/mes Total:...1,83 €/mes

0,000 €/m3 0,153 €/m3

0,153 €/m3

Preu de la factura de l’aigua

Total...24,23 €/mes 2,019 €/m3 IVA

Subministrament...1,34 €/mes Cànon de l’aigua...0,56 €/mes Clavegueram...0,00 €/mes Total:...1,90 €/mes 0,112 €/m3 0,047 €/m3 0,000 €/m3 0,159 €/m3 Preu de la factura de l’aigua amb IVA

Total...26,13 €/mes 2,178 €/m3 Taxa metropolitana de tractament de residus

Concepte destinat a cobrir les despeses relacionades amb el servei de recollida d’escombraries...4,35 €/mes

Preu de la factura de l’aigua amb taxes locals

Total amb iva...30,48 €/mes

(1) Inclou la quota de manteniment de comptador gestionada per MUSA Agbar mantenimiento, SA

* De forma excepcional els valors del cànon de l’aigua a la ciutat de Barcelona corresponen a les tarifes aprovades a la Llei de Pressupostos per al 2012 de 22 de febrer

(22)

3.2.3 La distribució i dispersió del preu de la tarifa per a l’ús domèstic

Les diferències de preu poden variar de manera significativa d’un municipi a l’altre. En el cas del subministrament d’aigua en baixa, entre d’altres raons l’explicació la podem trobar en les diferències en el cost d’oferir el servei i que sovint va lligat a les pròpies característiques del municipi, com pot ser la orografia del terreny, la densitat de població o la proximitat amb l’origen del recurs.

D’aquesta manera, les tarifes s’incrementen, per exemple, per un augment en el preu de compra d’aigua a operadors en alta, un augment del preu de l’energia elèctrica, una nova inversió en la xarxa, o per l’increment en les despeses de tractament i analítiques per noves exigències sanitàries i/o de qualitat de l’aigua.

Tanmateix, això no passa en el cas del cànon de l’aigua, on la tarifa és la mateixa per a tot el territori (amb les particularitats ja explicades en la nota 4 pàgina 12).

Tot seguit es mostra la distribució dels municipis i dels habitants agrupats segons el rang de preu i també les diferències de preu que hi ha a nivell de província i de nivell de consum.

Gràfic 7. Distribució del preu total domèstic per nombre de municipis (amb IVA)

Gràfic 8. Distribució del preu total domèstic per població (amb IVA)

8 14 43 44 35 41 19 10 fins a 1 de 1 a 1,2 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 de 2 a 2,2 més de 2,2 N ú m . m u n ic ip is €/m3 81.326 188.044 929.289 629.751 838.536 1.685.162 2.183.251 228.814 fins a 1 de 1 a 1,2 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 de 2 a 2,2 més de 2,2 N ú m . h ab it a n ts €/m3

(23)

Pel que fa a aquestes distribucions (per a un consum de 12 m3/abonat/mes) es pot observar com el nombre de municipis amb un preu unitari per sota dels 1,8 €/m3 representa un 67,29% del total de municipis estudiats, mentre que en aquests mateixos municipis hi està representada el 40% de la població.

Intervals de preu unitari (€/m3) €/m3

(IVA inclòs) fins a 1 a 1,2 de 1 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 a 2,2 de 2 més de 2,2

municipis 8 14 43 44 35 41 19 10 població 81.326 188.044 929.289 629.751 838.536 1.685.162 2.183.251 228.814 municipis % 3,74% 6,54% 20,09% 20,56% 16,36% 19,16% 8,88% 4,67% municipis % acumulat 3,74% 10,28% 30,37% 50,93% 67,29% 86,45% 95,33% 100,00% població % 1,20% 2,78% 13,74% 9,31% 12,40% 24,91% 32,28% 3,38% població % acumulat 1,20% 3,98% 17,72% 27,03% 39,43% 64,34% 96,62% 100,00%

3.2.4. El pes de la factura de l’aigua en la renda familiar

A continuació es mostra la despesa mensual de la factura de l’aigua per llar i per habitant. Com a dada de referència es té en compte el preu mitjà calculat a la taula 8 del capítol 3.2, apartat d) corresponent a la tarifa d’una unitat familiar de 3 membres amb un consum de 12 m3/mes. La factura inclou els conceptes associats al cicle de l’aigua: subministrament en baixa, cànon de l’aigua i clavegueram, IVA inclòs.

En aquest capítol s’introdueix el concepte de “llar” que podem assimilar al concepte d’habitatge o unitat de convivència. Aquí, la composició de la llar s’estima a partir del promig d’habitants per llar d’acord amb les estadístiques de població i habitatges de l'Institut d’Estadística de Catalunya9.

L’objectiu d’aquest apartat és mostrar les diferències en termes de despesa en funció del territori i finalment, comparar aquesta despesa amb l’esforç que representa en funció de la renda disponible. Així, en el Gràfic 11 i 12 podem observar la despesa mensual associada a l’aigua per cada província, mentre que en el Gràfic 13 es mostra el pes que té la factura de l’aigua respecte la seva renda mensual. Per a obtenir la renda mensual s’ha tingut en compte la Renda Familiar Disponible Bruta RFDB10.

9

Promig d’habitants per llar: Idescat. Estadístiques de població. Llars i famílies. Estructura de les llars i famílies. Llars segons el nombre de persones. Any 2001.

10

RFDB. Renda familiar disponible bruta per habitant: macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies.

(24)

Gràfic 11. Despesa mensual per habitant en la factura de l’aigua

Gràfic 12. Despesa mensual per llar en la factura de l’aigua

Les dades sobre la RFDB estan disponibles a l’INE fins el 2008 i s’han actualitzat en base a la taxa de creixement real publicada per FUNCAS “Fundación de Cajas de ahorros. Gabinete de estadística regional”. D’acord amb aquesta estimació la RFDB per càpita de Catalunya per al 2012 s’ha estimat en 1.329 euros mensuals).

-Font INE: Contabilidad Regional de España. Base 2000. Cuentas de renta de los hogares.Serie 2000-2008

-Font FUNCAS: Indicadores. Previsiones económicas de las comunidades autónomas actualizadas a 27/12/2011. Evolución de la renta familiar bruta de las comunidades autónomas.

8,80 6,95 5,86 7,19 8,35 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya €/mes €/mes €/mes €/mes €/mes 23,87 18,22 16,36 19,80 22,70 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya €/mes €/mes €/mes €/mes €/mes

(25)

Gràfic 13. Pes de la factura de l’aigua sobre la renda familiar (RFDB) d’una llar 0,66% 0,52% 0,42% 0,57% 0,63% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

(26)

4. L’ús industrial

4.1. Descomposició del preu mitjà industrial per concepte en factura

A. El subministrament en baixa

En el cas del consum industrial, s’han tingut en compte tant les tarifes municipals específiques per aquest ús, com les tarifes generals dels municipis que no les diferencien per tipus d’ús. En total s’han obtingut dades de 203 municipis i posteriorment s’han ponderat en funció del nombre d’abonats industrials a cada província (les dades d’abonats s’han obtingut del cens de volums i entitats subministradores. Font: ACA). No s’inclou l’IVA excepte si s’indica.

En la taula 11 es pot observar com el preu mitjà de Catalunya és molt proper al de Barcelona fet que s’explica, pel fet que els preus han estat ponderats en funció del nombre d’abonats industrials. Un gran nombre d’abonats es concentren a la província de Barcelona, concretament el 74,73% del total (un 70,50% si només tenim en compte els municipis estudiats). En el casos de Girona, Tarragona i Lleida, el preu mitjà està per sota de la mitjana de Catalunya per a qualsevol hipòtesi de consum (20, 100, 500, 1.000 i 5.000 m3).

Taula 11. Preu del servei d’aigua en baixa industrial per província (sense IVA)

Preu unitari €/m3 20 m3/mes 100 m3/mes 500 m3/mes 1.000 m3/mes 5.000 m3/mes

Barcelona 1,744 1,342 1,276 1,276 1,276 Girona 1,473 0,933 0,850 0,838 0,829 Lleida 0,761 0,641 0,626 0,630 0,619 Tarragona 1,938 1,364 1,336 1,334 1,332 Catalunya 1,702 1,283 1,219 1,218 1,216

B. El cànon de l’aigua

A continuació, procedint de la mateixa manera que en el cas dels usos domèstics, es detallen els preus de l’aigua per als usos industrials un cop incorporat el cànon de l’aigua.

En aquest cas, la incorporació del cànon no produeix els mateixos efectes que hem vist quan s’ha analitzat els usos domèstics. La causa la podem trobar en l’estructura del cànon de l’aigua: si bé en el cas dels usos domèstics s’apliquen trams tarifaris en funció del consum, en el cas dels usos industrials i assimilables no hi ha trams de consum. Per tal de facilitar l’anàlisi de les dades, s’ha optat per utilitzar el sistema de tarifació per volum. D’acord amb aquest sistema de tarifació el cànon de l’aigua s’obté

(27)

d’aplicar a la base imposable un tipus de gravamen general i un tipus de gravamen específic igual per a totes les indústries analitzades.

Taula 12. Preu del servei d’aigua i cànon de l’aigua industrial per província (sense IVA) Preu unitari €/m3 20 m3/mes 100 m3/mes 500 m3/mes 1.000 m3/mes 5.000 m3/mes

Barcelona 2,460 2,058 1,992 1,992 1,992 Girona 2,188 1,648 1,565 1,553 1,544 Lleida 1,433 1,313 1,298 1,302 1,291 Tarragona 2,646 2,072 2,044 2,042 2,040 Catalunya 2,416 1,997 1,932 1,931 1,929

C. El clavegueram

Taula 13. Preu del clavegueram industrial per província (sense IVA)

Preu unitari €/m3 20 m3/mes 100 m3/mes 500 m3/mes 1.000 m3/mes 5.000 m3/mes

Barcelona 0,309 0,243 0,234 0,233 0,229

Girona 0,364 0,194 0,162 0,158 0,154

Lleida 0,242 0,140 0,120 0,119 0,115

Tarragona 0,508 0,260 0,249 0,247 0,246 Catalunya 0,339 0,235 0,221 0,220 0,217

D. Preu total de la factura industrial

Taula 14. Preu total de la factura de l’aigua industrial per província (sense IVA) Preu unitari €/m3 20 m3/mes 100 m3/mes 500 m3/mes 1.000 m3/mes 5.000 m3/mes

Barcelona 2,769 2,301 2,226 2,225 2,221

Girona 2,552 1,842 1,727 1,711 1,698

Lleida 1,675 1,453 1,418 1,421 1,406

Tarragona 3,154 2,332 2,293 2,289 2,286 Catalunya 2,755 2,232 2,153 2,151 2,146

Taula 15. Preu total de la factura de l’aigua industrial per província (amb IVA) Preu unitari €/m3 20 m3/mes 100 m3/mes 500 m3/mes 1.000 m3/mes 5.000 m3/mes

Barcelona 2,978 2,470 2,387 2,386 2,383

Girona 2,736 1,976 1,852 1,835 1,821

Lleida 1,792 1,558 1,522 1,525 1,510

Tarragona 3,384 2,511 2,469 2,465 2,462 Catalunya 2,959 2,395 2,313 2,309 2,304

(28)

Gràfic 14. Distribució del preu total industrial per concepte i província (100 m3/abonat/mes)

4.2. L’estructura de la tarifa industrial

A. Component fix i variable de la factura de l’aigua per a l’ús industrial

Gràfic 15. Tarifa fixa i variable (100 m3/abonat/mes: aigua + clavegueram+cànon+IVA

)

54,35% 47,23% 41,10% 54,31% 53,53% 28,97% 36,17% 43,12% 28,18% 29,79% 9,84% 9,82% 9,01% 10,36% 9,81% 6,84% 6,78% 6,77% 7,15% 6,87%

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Servei d'aigua Cànon de l'aigua Clavegueram IVA

7,68% 7,91% 5,75% 11,38% 8,10% 92,32% 92,09% 94,25% 88,62% 91,90% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

(29)

B. L’estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l’ús industrial

Taula 16. L’estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l’ús industrial

Estructura tarifa Municipis Abonats

2012 2012

Mínim de consum 20,69% 8,81%

Quota fixa 72,91% 87,86%

Mínim i quota fixa 2,96% 1,33%

Sense quota ni mínim 3,45% 2,00%

Estructura tarifa Municipis Abonats

2012 2012

Sense trams de consum 1,48% 1,05%

Tram únic de consum 29,56% 16,58%

Fins a 2 trams de consum 36,95% 68,68%

Fins a 3 trams de consum 22,17% 10,57%

Fins a 4 trams de consum 8,87% 2,45%

Més de 4 trams de consum 0,99% 0,67%

C.

L’estructura de la tarifa de clavegueram per a l’ús industrial

Taula 17. L’estructura de la tarifa de clavegueram per a l’ús industrial

Estructura tarifa Municipis Abonats

2012 2012

Mínim de consum 15,08% 7,89%

Quota fixa 53,17% 23,07%

Mínim i quota fixa 0,79% 0,21%

Sense quota ni mínim 30,95% 68,83%

Estructura tarifa Municipis Abonats

2012 2012

Sense trams de consum 34,92% 11,40%

Tram únic de consum 47,62% 33,71%

Fins a 2 trams de consum 11,11% 49,58%

Fins a 3 trams de consum 3,17% 2,70%

Fins a 4 trams de consum 2,38% 1,75%

(30)

5.

L’ús comercial

De la mateixa manera que en l’ús industrial, s’han tingut en compte tant les tarifes municipals específiques per aquest ús com les tarifes generals que no diferencien per tipus d’ús. D’aquesta manera, de la mostra de 214 municipis que es disposa pel 2012 en el cas dels usos domèstics, 141 també estan disponibles per al càlcul de la tarifa comercial (d’aquests 141 municipis el 60,99% se situen a Barcelona, el 10,64% a Lleida, el 11,35% a Tarragona i el 17,02% a Girona) el que representa aproximadament el 14,89% del total de Catalunya. No s’inclou l’IVA excepte si s’indica.

Val a dir però que aquestes tarifes s’han de valorar des d’un punt de vista aproximatiu ja que la poca informació de què es disposa no permet que l’estimació sigui suficientment significativa.

5.1. Descomposició del preu comercial per concepte en factura

Taula 18. Preu total de la factura comercial per província (50 m3/abonat/mes)

Preu unitari

50 m3/abonat/mes Subministrament aigua en baixa Cànon aigua Clavegueram sense IVA Total amb IVA Total

Barcelona 1,259 0,716 0,222 2,197 2,358

Girona 0,834 0,715 0,162 1,711 1,836

Lleida 0,849 0,674 0,145 1,668 1,791

Tarragona 1,402 0,707 0,261 2,370 2,555 Catalunya 1,219 0,713 0,216 2,148 2,305

Gràfic 17. Preu total de la factura comercial per província (50 m3/abonat/mes)

53,39% 45,43% 47,44% 54,86% 52,84%

30,35% 38,92% 37,63% 27,68% 30,93%

9,42% 8,84% 8,09% 10,21% 9,35%

6,84% 6,81% 6,84% 7,25% 6,88%

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

(31)

5.2. L’estructura de la tarifa comercial

A. Component fix i variable de la factura de l’aigua per a l’ús comercial

Gràfic 18. Component fix i variable de la tarifa (50 m3/abonat/mes: aigua+clavegueram+cànon)

B. L’estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l’ús comercial Taula 19. L’estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l’ús comercial

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Mínim de consum 17,73% 5,71%

Quota fixa 78,01% 92,93%

Mínim i quota fixa 2,84% 0,93%

Sense quota ni mínim 1,42% 0,43%

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Sense trams de consum 2,13% 0,94%

Tram únic de consum 19,86% 11,42%

Fins a 2 trams de consum 39,01% 70,31%

Fins a 3 trams de consum 28,37% 14,28%

Fins a 4 trams de consum 7,80% 2,13%

Més de 4 trams de consum 2,84% 0,92% 7,69% 5,65% 8,68% 6,95% 7,64% 92,31% 94,35% 91,32% 93,05% 92,36% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

(32)

C. L’estructura de la tarifa de clavegueram per a l’ús comercial

Taula 20. L’estructura de la tarifa de clavegueram per a l’ús comercial

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Mínim de consum 14,81% 6,22%

Quota fixa 53,70% 24,32%

Mínim i quota fixa 0,93% 0,32%

Sense quota ni mínim 30,56% 69,15%

Estructura tarifa Municipis Habitants

2012 2012

Sense trams de consum 35,19% 12,10%

Tram únic de consum 48,15% 35,61%

Fins a 2 trams de consum 11,11% 47,03%

Fins a 3 trams de consum 2,78% 3,11%

Fins a 4 trams de consum 1,85% 1,26%

(33)

6. Tarifes socials i mesures d’equitat

Els ajuntaments, com a titulars de la prestació del servei de subministrament domiciliari d’aigua, poden concretar a través de les tarifes, bonificacions o exempcions del pagament dels preus i taxes, sempre que es compleixin certes condicions o requisits.

La finalitat de les tarifes socials és minorar la càrrega econòmica que suposa el pagament per serveis domèstics d’aigua a col·lectius específics com persones amb rendes baixes (jubilats, aturats...) o amb alguna discapacitat. És a dir, garantir a determinats col·lectius un consum bàsic d’aigua a un cost més assequible.

A més de les tarifes socials, dins d’aquest apartat s’ha afegit també la figura de les ampliacions de tram de consum en funció del nombre de persones que conviuen en un habitatge: aquesta figura, que és utilitzada en el cànon de l’aigua i en un nombre creixent de municipis, pretén reduir l’efecte que l’aplicació de tarifes progressives produeix a les unitats de convivència de més d’una persona quan es factura en base al consum per habitatge.

No obstant això, mentre que l’ampliació de trams té una finalitat equitativa (pretén que un mateix consum per persona tendeixi a pagar un mateix preu per metre cúbic), les tarifes socials bonifiquen la despesa en aigua sense, a vegades, tenir en compte el consum per càpita. Aquest fet implica que les tarifes socials no sempre vagin en el mateix sentit que les polítiques d’estalvi d’aigua.

Quant a la figura del cànon de l’aigua, gestionada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), és possible sol·licitar una ampliació de tram del cànon de l'aigua per part de les famílies de més de tres membres així com també les persones amb un grau de disminució superior al 75 per cent11 que gaudeixen d’una ampliació de 3 metres cúbics mensuals addicionals.

Com a novetat, a partir de l’1 d’octubre de 2011 és d’aplicació l’anomenat cànon social12 (el consum bonificat) al qual hi tenen dret els titulars d’un contracte de subministrament que estiguin en alguna d’aquestes situacions:

- Abonats amb una edat mínima de 60 anys, que percebin una pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat,

- Abonats que formin part d’una unitat familiar amb tots els seus membres en situació d’atur.

11 Art. 69.3, Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, del 4 de novembre

(article modificat per la Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres, DOGC 5931 de 29/07/2011)

12

Art. 69.8, Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, del 4 de novembre (article introduït per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, DOGC 5931 de 29/07/2011)

(34)

Per poder-ne gaudir cal que la factura de l’habitatge habitual no superi el límit de consum del primer tram del cànon de l’aigua de 27 m3 trimestrals (el límit varia segons el nombre de persones si l’abonat disposa d’ampliació de trams.

Tot seguit es presenta el recompte de tarifes socials i les mesures d’equitat que apliquen els municipis de l’estudi.

Dels 214 municipis inclosos, uns 131 apliquen mesures socials o d’equitat, tot i que s’ha de tenir en compte, a l’hora d’interpretar les taules següents, que un mateix municipi pot tenir definits més d’una mesura per diferents conceptes.

Les mesures s’han classificat en 6 tipologies diferents:

A. Casos amb ampliació de tram: recullen les tarifes que adapten els trams de consum al nombre de persones de l’habitatge,

B. Casos de bonificacions en relació al nombre de persones: En aquest cas es bonifica el preu de la tarifa a famílies nombroses

C. Casos de bonificacions o exempcions a entitats amb finalitat social: en aquesta classificació s’hi ha inclòs per exemple hospitals, escoles, ONG’s...),

D. Els ajuts destinades a persones amb baix nivell de renda, E. Els ajuts a aturats,

F. Els ajuts a pensionistes/jubilats,

G. Mesures d’incentiu a l’estalvi: s’inclouen mesures com les bonificacions per reducció en el consum o les tarifes que tenen en compte l’estacionalitat del consum.

Gràfic 20. Tarifes socials i mesures d’equitat per tipus. Nombre de municipis

Ampliació de trams 96 Bonificació per nombre de persones 16 Serveis de caràcter social 19 Aturats 1 Nivell renda 15 Pensionistes /jubilats/joves 16 Incentiu Estalvi 2

(35)

Quant a la població inclosa en algun dels municipis amb tarifes socials o mesures d’equitat, aquesta presenta una elevada representativitat ja que suposa el 77,65% del total d’habitants de Catalunya.

Taula 21. Municipis i població representada amb tarifes socials i mesures d’equitat Tipus de mesura Ampliació de trams per núm. de Bonificació

persones

Serveis de caràcter

social Aturats

Per nivell

de rendaPensionistes/jubilats Incentiu a l’estalvi

municipis 96 16 19 1 15 16 2 població 5.138.817 274.385 626.132 10.435 448.800 204.105 42.919 % municipis de l’estudi 73,28% 12,21% 14,50% 0,76% 11,45% 12,21% 1,53% % població de l’estudi 87,78% 4,69% 10,70% 0,18% 7,67% 3,49% 0,73% 87,78% 4,69% 10,70% 0,18% 7,67% 3,49% 0,73% 73,28% 12,21% 14,50% 0,76% 11,45% 12,21% 1,53% Ampliació de

trams Bonificació per nombre de persones

Serveis de

caràcter social Aturats rendaNivell /jubilats/jovesPensionistes IncentiuEstalvi % Població % municipis

(36)

Referencias

Documento similar

La siguiente y última ampliación en la Sala de Millones fue a finales de los años sesenta cuando Carlos III habilitó la sexta plaza para las ciudades con voto en Cortes de

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Después de una descripción muy rápida de la optimización así como los problemas en los sistemas de fabricación, se presenta la integración de dos herramientas existentes

por unidad de tiempo (throughput) en estado estacionario de las transiciones.. de una red de Petri

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —