Legislació del cicle de l aigua

179  Download (0)

Full text

(1)

Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció.

1.33.4 Legislació del cicle de l’aigua D’àmbit comunitari:

Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació.

Directiva 2006/11/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades en el medi aquàtic de la Comunitat.

Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.

D’àmbit estatal:

Real Decreto 849/1986, de 11 d’abril, por el que se aprueva el Reglamento del Dominio Público Hidráulioc, que desarrolla los títulos preliminares, I, IV, V, VI I VII de la ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas.

Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre, por el que se modifica parcialmente el Reglamento del Dominio Público Hidráulico aprobado por Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, con el fin de incorporar a la legislación interna la Directiva del Consejo 80/68/CEE de 17 de diciembre de 1979, relativa a la protección de las aguas subterráneas contra la contaminación causada por determinadas sustancias peligrosas.

Real Decreto 2116/1998, de 2 de octubre, por el que se modifica el Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, de desarrollo del Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las normas aplicables al tratamiento de las aguas residuales

Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se fijan objetivos de calidad para determinadas substancias contaminantes y se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidràulico aprovado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.

Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas.

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación.

Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidraúlico, que desarrolla los Títulos preliminar, I, IV, V, VI Y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas.

Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de activitades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estandards para la declaración de suelos contaminados.

Resolución de 10 de julio de 2006, de la Secretaria General para el Territorio y la Biodiversidad, por la cual se declaran las Zonas Sensibles en las Cuencas Hidrográficas Intercomunitarias.

Real Decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de aguas depuradas.

Real Decreto 9/2008, de 11 de enero, por el que se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.

D’àmbit autonòmic:

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d'abocaments d'aigües residuals.

Resolució MAB/124/2002, d'11 de gener, per la qual es dóna publicitat a la relació de les zones sensibles corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Ordre MAH/122/2004, de 13 d'abril, per la qual s'aproven els models de declaració d'abocament.

Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.33.5 Legislació de contaminació atmosfèrica D’àmbit comunitari:

Directiva 96/62/CE, de 26 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient.

Directiva 1999/30/CE del Consell de 22 d’abril de 1999 relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen y òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient

Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors límit per al el benzè i el monòxid de carboni a l’aire ambient.

Directiva 2002/80/CE de la Comissió, de 3 d’octubre de 2002, per la qual s’adapta al progrés tècnic la Directiva 70/220/CEE del Consell relativa a les mesures que han d’adoptar-se contra la contaminació atmosfèrica causada per les emissions dels vehicles de motor.

D’àmbit estatal:

Real Decreto 2042/1994, de 14 d’octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos.

Real Decreto 1357/1998, de 26 de junio, por el que se modifica el artículo 2 del Real Decreto 2042/1994, de 14 de octubre, por el que se regula la inspección técnica de vehículos.

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación

Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benzeno y monóxido de carbono

Resolución de 11 de septiembre de 2003, de la Secretaría General de Medio Ambiente, por la que se dispone la publicación del Acuerdo de 25 de julio de 2003, del Consejo de Ministros, por el que se aprueba el Programa nacional de reducción progresiva de emisiones nacionales de dióxido de azufre (SO2), óxidos de nitrógeno (NOx), compuestos orgánicos volátiles (COV) y amoniaco (NH3).

(2)

Real Decreto 509/2007, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento para el desarrollo y ejecución de la Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación.

Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera. D’àmbit autonòmic:

Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció d'emissions a l'atmosfera

Llei 7/98, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient atmosfèric.

Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig

1.33.6 Legislació de contaminació acústica D’àmbit comunitari:

Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. D’àmbit estatal:

Real Decreto 2042/1994, de 14 de octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos.

Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre.

Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido.

Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental.

Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas.

Mesures per a la coordinació de la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb les previsions del Real Decreto 1367/2007 de desenvolupament de la Ley 37/2003 del ruido

D’àmbit autonòmic:

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

1.33.7 Legislació de contaminació lluminosa D’àmbit autonòmic:

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

1.33.8 Legislació de contaminació electromagnètica D’àmbit comunitari:

Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999 relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz)

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el reglamento que establece condiciones de protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas

Real Decreto 208/2005, de 25 de febrero, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y de gestión de residuos. 1.33.9 Legislació de residus

D’àmbit comunitari:

Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 5 de abril de 2006, relativa als residus D’àmbit estatal:

Real Decreto 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la ley 2071986, básica de residuos tóxicos y peligrosos.

Real Decreto 1406/1989, de 10 Noviembre, por el que se impone limitaciones a la comercialización y uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos

Orden de 28 de febrero de 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo), sobre gestión de. aceites usados

Real Decreto 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley 20/1996, de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio.

Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos

Orden de 7 de diciembre de 2001 modificando el Real DL 1406/1989, sobre limitaciones en el uso de ciertas substancias peligrosas.

Real Decreto 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminación. de residuos mediante depósito en vertedero

(3)

Orden 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

Real Decreto 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials usados. Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición.

D’àmbit autonòmic:

Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats.

Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa de textos legals vigents en matèria de residus industrials.

Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus.

Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus. Llei 9/2008, del 10 de juliol, de modiicació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus

Llei 8/2008, del 10 de juliol, de inançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus

1.33.10 Legislació de patrimoni cultural D’àmbit estatal:

Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español

Real Decreto 111/1986, de 10 de enero, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias. D’àmbit autonòmic:

Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català.

Decret 78/2002, de 5 de maç, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic

1.33.11 Legislació de medi natural, vegetació D’àmbit comunitari:

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora (Directiva Hàbitats).

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar la Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres.

Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

D’àmbit autonòmic:

ORDRE de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, modificada pel D. Leg. 11/1994, de 26 de juliol, de la Generalitat de Catalunya.

Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, del Pla d’espais naturals, de la Generalitat de Catalunya. Decret 64/1995 de 7 de març de prevenció d’incendis forestals. Generalitat de Catalunya.

Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, de la Generalitat de Catalunya.

Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural

Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.

Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.

ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora).

1.33.12 Legislació de medi natural, fauna D’àmbit comunitari:

(4)

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora (Directiva Hàbitats).

Directiva 94/24/CEE del Consell, de 8 de juny de 1994 per la que es modifica l'annex II de la DIRECTIVA 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar la Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres.

Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas. Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

D’àmbit autonòmic:

ORDRE, de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya. ORDRE, de 10 d'abril de 1997, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides a Catalunya. LLEI 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.

1.33.13 Legislació de mobilitat D’àmbit autonòmic:

Text refós de la Llei d’Urbanisme Decret Legislatiu 1/2005.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Llei 9/2003, de 13 de juny de mobilitat.

Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. Decret 135/1995 codi d’accessibilitat de Catalunya.

Signatura

Barcelona, abril de 2.015

Francesc Pujol Maria Blanco

Enginyer de camins Enginyer de camins

(5)
(6)

ÍNDEX B0 - MATERIALS BÀSICS ... 4 B01 - LÍQUIDS ... 4 B011 - NEUTRES... 4 B02 - EXPLOSIUS ... 4 B021 - DINAMITA ... 4 B03 - GRANULATS ... 5 B031 - SORRES ... 5 B033 - GRAVES ... 8 B037 - TOT-U ... 8 B03D - TERRES ... 10 B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ... 11 B051 - CIMENTS ... 11 B053 - CALÇS ... 14 B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS ... 16 B06 - FORMIGONS DE COMPRA ... 21

B060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS... 21

B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA ... 22

B07 - MORTERS DE COMPRA ... 26

B071 - MORTERS AMB ADDITIUS ... 29

B0A - FERRETERIA ... 30

B0A1 - FILFERROS ... 30

B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES ... 31

B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES ... 31

B0B3 - MALLES ELECTROSOLDADES ... 34

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS ... 37

B0DF - ENCOFRADOS ESPECIALES Y CIMBRAS ... 37

B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA ... 38

B0F1 - MAONS CERÀMICS ... 38

B2 - MATERIALS PER A DEMOLICIONS, ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES ... 40

B2R - GESTIÓ DE RESIDUS ... 40

B2RB - CÀNON DE TRACTAMENT DE RESIDUS ... 40

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS ... 40

B96 - MATERIALS PER A VORADES ... 40

B961 - PECES RECTES DE PEDRA NATURAL PER A VORADES ... 40

B962 - PECES CORBES DE PEDRA NATURAL PER A VORADES ... 42

B965 - PECES RECTES DE FORMIGÓ PER A VORADES ... 43

B96A - VORADES DE PLANXA D'ACER ... 44

B97 - MATERIALS PER A RIGOLES ... 44

B974 - PECES DE MORTER DE CIMENT PER A RIGOLES ... 44

B98 - VADOS DE PIEZAS ESPECIALES ... 45

B981 - VADOS DE PIEZAS ESPECIALES DE PIEDRA NATURAL ... 45

B99 - MATERIALS PER A ESCOCELLS ... 46

B99Z - MATERIALS AUXILIARS PER A ESCOCELLS ... 46

B9E - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PANOTS I MOSAICS HIDRÀULICS ... 47

B9E1 - PANOTS ... 47

B9E2 - PANOTS ... 49

B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS ... 51

B9H1 - MESCLES BITUMINOSES CONTÍNUES EN CALENT ... 51

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ... 53

BBA - MATERIALS PER A SENYALITZACIÓ HORITZONTAL ... 54

BBA1 - MATERIALS PER A MARQUES VIALS HORITZONTALS ... 54

BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT ... 55

BBM1 - SENYALS... 55

BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT ... 57

BD - MATERIALS PER A DRENATGE, EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA ... 59

BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES ... 59

BD5A - TUBS DE PVC PER A DRENATGES ... 59

BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE ... 60

BDD1 - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE CIRCULARS ... 60

BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE ... 62

BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS ... 66

BDK2 - PERICONS PREFABRICATS DE FORMIGÓ ... 67

BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS ... 68

BFA - TUBS I ACCESSORIS DE PVC ... 68

BFB - TUBOS Y ACCESORIOS DE POLIETILENO ... 71

BFB2 - TUBOS DE POLIETILENO DE BAJA DENSIDAD ... 71

BFW - ACCESORIOS GENÉRICOS DE TUBOS PARA GASES Y FLUIDOS ... 73

BFWB - ACCESORIOS GENÉRICOS PARA TUBOS DE POLIETILENO ... 74

BFY - ELEMENTOS DE MONTAJE DE TUBOS PARA GASES Y FLUIDOS ... 74

BFYB - PARTES PROPORCIONALES DE ELEMENTOS DE MONTAJE PARA TUBOS DE POLIETILENO . 74 BG - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES ... 75

(7)

BG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES ... 75

BG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL.LICS ... 75

BG3 - CONDUCTORS ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA ... 76

BG31 - CONDUCTORS DE COURE DE 0,6/1 KV ... 76

BG38 - CONDUCTORES DE COBRE DESNUDOS ... 77

BGD - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA ... 78

BGD2 - PLAQUES DE CONNEXIÓ A TERRA... 78

BGY - Familia GY ... 78

BGY3 - Familia GY3 ... 78

BGYD - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA79 BH - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ... 79

BHM - ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS ... 79

BHM3 - BÀCULS ... 79

BHW - PARTS PROPORCIONALS D'ACCESSORIS PER A INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ... 80

BJ - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA, REG I APARELLS SANITARIS ... 81

BJS - EQUIPOS PARA RIEGOS ... 81

BJS5 - MATERIAL PER A REG PER DEGOTEIG ... 81

BM - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT ... 82

BM2 - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS D'EXTINCIÓ D'INCENDIS ... 82

BM21 - HIDRANTS ... 82

BMY - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS .. 83

BN - VÁLVULAS, BOMBAS Y GRUPOS DE PRESIÓN ... 83

BN3 - VÁLVULAS DE ESFERA ... 83

BN31 - VÁLVULAS DE ESFERA MANUALES CON ROSCA ... 83

BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS ... 84

BQ1 - BANCS ... 84

BQ12 - BANCS METÀL·LICS ... 84

BQ2 - PAPERERES ... 84

BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES ... 84

BQ4 - PILONES ... 85

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL... 85

BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS85 BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA ... 85

BR4 - ARBRES I PLANTES ... 87

D - ELEMENTS COMPOSTOS ... 90

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ... 90

D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS ... 90

D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PÒRTLAND AMB ADDICIONS ... 90

D07 - MORTERS I PASTES ... 90

D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ... 90

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT ... 91

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ ... 93

F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ... 93

F21 - DEMOLICIONS ... 93

F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT... 93

F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT I DRENATGE ... 93

F21H - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ... 94

F22 - MOVIMENTS DE TERRES ... 95

F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES ... 95

F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES ... 95

F2R - GESTIÓ DE RESIDUS... 97

F2R4 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS D'EXCAVACIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ... 97

F2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ... 98

F2RA - DISPOSICIÓ DE RESIDUS A INSTAL·LACIÓ AUTORITZADA DE GESTIÓ DE RESIDUS ... 99

F4 - ESTRUCTURES ... 99 F4B - ARMADURES PASSIVES ... 99 F9 - PAVIMENTS ... 101 F93 - BASES ... 101 F931 - BASES DE TOT-U ... 101 F936 - BASES DE FORMIGÓ ... 103 F96 - VORADES ... 103 F97 - RIGOLES ... 104

F974 - RIGOLES DE PECES DE MORTER DE CIMENT ... 104

F98 - VADOS DE PIEZAS ESPECIALES ... 105

F99 - ESCOCELLS ... 106

F991 - FORMACIÓ D'ESCOCELLS ... 106

F9E - PAVIMENTS DE PANOT ... 107

F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA ... 108

F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT ... 108

(8)

F9W - REPARACIONS DE PAVIMENTS ... 112

F9WZ - ELEMENTS ESPECIALS PER A REPARACIONS DE PAVIMENTS ... 112

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ... 113

FBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL ... 113

FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS ... 115

FDG - CANALITZACIONS DE SERVEIS ... 115

FDG5 - CANALITZACIONS AMB TUBS DE POLIETILÈ ... 115

FDGZ - MATERIALS AUXILIARS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS ... 115

FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS ... 116

FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS... 116

FDKZ - ELEMENTOS AUXILIARES PARA ARQUETAS PARA CANALIZACIONES DE SERVICIOS ... 117

FF - TUBOS Y ACCESORIOS PARA GASES Y FLUIDOS ... 117

FFB - TUBOS DE POLIETILENO ... 117

FFB2 - TUBOS DE POLIETILENO DE BAJA DENSIDAD ... 117

FG - INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES ... 119

FG2 - TUBS I CANALS ... 119

FG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS ... 119

FG3 - CONDUCTORS ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA ... 121

FG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV ... 121

FG38 - Familia G38 ... 122

FGD - ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA ... 123

FH - INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT ... 124

FHM - ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS ... 124

FJ - INSTALACIONES DE FONTANERÍA ... 124

FJS - EQUIPOS PARA RIEGOS ... 124

FJS5 - REG PER DEGOTEIG ... 124

FM - INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS I DE SEGURETAT ... 125

FM2 - INSTAL·LACIONS D'EXTINCIÓ D'INCENDI ... 125

FN - VÁLVULAS, BOMBAS Y GRUPOS DE PRESIÓN ... 126

FN3 - VÁLVULAS DE ESFERA ... 126

FN31 - VÁLVULAS DE ESFERA MANUALES ROSCADAS ... 126

FQ - MOBILIARI URBÀ ... 126 FQ1 - BANCS ... 126 FQ2 - PAPERERES ... 127 FQ21 - PAPERERES TRABUCABLES ... 127 FQ4 - PILONS ... 128 FR - JARDINERIA ... 128

FR3 - CONDICIONAMENT QUÍMIC I BIOLÒGIC DEL SÒL I ACABATS SUPERFICIALS ... 128

FR3P - APORTACIÓ DE TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA ... 128

FR4 - SUBMINISTRAMENT D'ARBRES I DE PLANTES ... 129

FR6 - PLANTACIONS I TRASPLANTAMENTS D'ARBRES I PLANTES ... 130

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL ... 132

G2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ... 132

G21 - DEMOLICIONS I ENDERROCS ... 132

G219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT ... 132

G21B - ARRENCADA O DEMOLICIÓ D'ELEMENTS DE SEGURETAT, PROTECCIÓ I SENYALITZACIÓ 132 G21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS ... 133

G22 - MOVIMENTS DE TERRES ... 134

G222 - EXCAVACIONS DE RASES, POUS I FONAMENTS ... 134

G228 - REBLIMENT I PICONATGE D'ELEMENTS LOCALITZATS ... 138

G4 - ESTRUCTURES ... 139

G4B - ARMADURES PASSIVES ... 139

G9 - FERMS I PAVIMENTS ... 141

G9J - REGS SENSE GRANULATS ... 141

GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ... 143

GBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL ... 143

GBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL ... 145

GBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ ... 145

GBB2 - SENYALS D'INFORMACIÓ, SITUACIÓ I ORIENTACIÓ ... 146

GBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL ... 146

O - PARTIDES D'OBRES HIDRÀULIQUES... 149

OE - POUS ... 149

OF - CONDUCCIONS ... 150

(9)

B - MATERIALS

B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS

B011 - NEUTRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó

- Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions

- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases

- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.

Es poden utilitzar aigü es de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.

Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó , sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm

L’ aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l’armat.

Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques:

- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5

- Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956)

- Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178)

- Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm)

- Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0

- Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL:

Abans de l'inici de l’obra i si no es tenen antecedents de l’ aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s’ha d’analitzar l’aigua per determinar:

- Exponent d’hidrogen pH (UNE 83952)

- Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178)

- Contingut d’hidrats de carboni (UNE 7132)

- Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235)

En cas d’utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors.

En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s’ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l’apartat 78.2.2.1 de la EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l’article 27 de la EHE.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

No s’ha d’acceptar l’ aigua que no compleixi les especificacions, ni per l’amasat ni pel curat. B02 - EXPLOSIUS

B021 - DINAMITA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0211U00.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ:

(10)

• Explosiu elaborat a base de nitroglicerina i nitrat amònic, absorbits en un producte plàstic com la nitrocel·lulosa.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

• Ha de ser transportable i s'ha de poder utilitzar de manera segura, sense risc per a les persones que el manipulin.

• Ha d'estar catalogat i homologat pel Ministeri d'Indústria i Energia.

• Ha de portar un certificat d'aprovació d'ús, amb la garantia que ha superat els assaigs de fricció, de penetració i d'impacte.

• Els cartutxs han de ser resistents a l'acció de l'aigua i de la humitat.

• La metxa ha d'estar formada per un nucli de pòlvora negra embolicada amb diverses capes de fil i materials aïllants.

• El temps de combustió de la metxa ha d'estar degudament controlat.

• El detonador ha d'estar format per una càpsula d'alumini amb materials explosius a l'interior. • L'explosiu i la metxa han d'estar oficialment homologats i catalogats per la Direcció General de

Mines.

• Pes específic de l'explosiu: 1,4 kg/l • Velocitat de detonació: 5000 m/s

• Temps de combustió de la metxa: 2 min/m • Toleràncies:

⇒ Temps de combustió de la metxa: ± 5%

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament:

• Amb les autoritzacions prescrites per la legislació vigent. El personal per a la manipulació, transport i custòdia ha d'estar degudament qualificat i autoritzat.

• Sense que es produeixin cops o condicions que posin en perill la seguretat del transport. • L'explosiu s'ha de subministrar separat dels altres elements.

• Els envasos i embalatges han de ser de materials inerts o apropiats a la naturalesa del seu contingut. Han d'estar homologats per l'Administració competent i han de portar els corresponents senyals de perillositat així com etiquetes identificatives del seu contingut. Els

senyals i etiquetes han de complir les característiques especificades en l'annex II del Reglament d'explosius.

Emmagatzematge:

• Amb les autoritzacions prescrites per la legislació vigent. En llocs expressament habilitats a l'efecte secs i que no estiguin sotmesos a temperatures altes. La metxa no ha d'estar en contacte amb olis, petrolis o benzines.

• No es poden emmagatzemar en comú matèries incompatibles. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

• kg de pes necessari subministrat a l'obra.

• Aquest criteri inclou el subministrament dels elements auxiliars que calguin. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

REAL DECRETO 230/1998 Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero, por el que se aprueba el Reglamento de Explosivos.

Real Decreto 2115/1998, de 2 de octubre, sobre Transporte de Mercancías Peligrosas por Carretera. B03 - GRANULATS

B031 - SORRES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0312020,B0312500,B0311500,B0312010.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquest tipus de residu.

S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc

- Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària

- De pedra granítica

- Sorra per a confecció de morters

- Sorra per a reblert de rases amb canonades

- Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

El contractista ha de sotmetre a l’aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s’han d’obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregué s convenients o que li fossin requerits pel Director d’Obra, entre d’altres:

(11)

- Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors.

La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqü ent dels materials que se n’extraguessin.

Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF.

No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%

Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color mé s clar que el patró Contingut de terrossos d’argila (UNE 7133): <= 1% en pes

Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s’utilitzaran à rids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a la EHE

Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l’ article 28 de la EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sè rie de requisits:

- Dimensió mínima permesa = 4 mm

- Terrossos d’argila per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d’argila per a un formigó amb 100% d’àrid reciclat: <= 0,25%

- Absorció d’aigua per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 7% - Absorció d’aigua per a un formigó amb més del 20% d’àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40

- Continguts màxims d’impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes

- Altres: <= 1,0 % del pes

En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l’article 28 de la EHE. SORRA DE MARBRE BLANC:

Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d’àrid fi que s’ utilitzen per a la confecció del formigó

Designació: d/D - IL - N

d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja

N: Naturalesa de l’àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomí tic; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat

Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm

Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes

Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2)

Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1):

- Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes

Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2):

- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%

Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d’ exposició H o F, i l’àrid fi tingui una absorció d’aigua >1%: <= 15%

Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d’alta resistència: < 40

- Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50

Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s’ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogrà fic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d’aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali – sílice o àlcali – silicat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a la UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali – carbonat, s’ha de realitzar l’ assaig descrit a la UNE 146.507 EX Part 2.

La corba granulomètrica de l’àrid fi, ha d’estar compresa dins del fus següent:

┌────────────────────────────────────────────────────────────────────── ──────┐

│ │ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos │

│ Límits │───────────────────────────────────────────────────────────────────│ │ │ 4 mm │ 2 mm │ 1 mm │ 0,5 mm │ 0,25 mm │ 0,125 mm │ 0,063 mm │ │────────│────────│────────│────────│────────│─────────│──────────│──── ──────│ │Superior│ 0 │ 4 │ 16 │ 40 │ 70 │ 77 │ (1) │ │────────│────────│────────│────────│────────│─────────│──────────│──── ──────│ │Inferior│ 15 │ 38 │ 60 │ 82 │ 94 │ 100 │ 100 │ └────────────────────────────────────────────────────────────────────── ──────┘

(1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l’àrid.

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1): - Granulat gruixut:

- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:

- Granulat arrodonit: <= 6% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes

Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8):

- Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75

Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5%

SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1): - Granulat gruixut:

(12)

- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:

- Granulat arrodonit: <= 6% en pes

- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes

- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes

Valor blau de metilè(UNE 83-130):

- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: ┌─────────────────────────────────────────────────┐ │ Tamís │ Percentatge en │ Condicions │

│ UNE 7-050 │ pes que passa │ │ │ mm │ pel tamís │ │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ 5,00 │ A │ A = 100 │ │ 2,50 │ B │ 60 <= B <= 100 │ │ 1,25 │ C │ 30 <= C <= 100 │ │ 0,63 │ D │ 15 <= D <= 70 │ │ 0,32 │ E │ 5 <= E <= 50 │ │ 0,16 │ F │ 0 <= F <= 30 │ │ 0,08 │ G │ 0 <= G <= 15 │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ Altres │ │ C - D <= 50 │ │ condi- │ │ D - E <= 50 │ │ cions │ │ C - E <= 70 │ └─────────────────────────────────────────────────┘ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt

Contingut de matèries perjudicials: <= 2%

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:

El material ha de procedir d’ una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció.

El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o quí mica sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització.

No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d’aigua.

S’ha considerat que l’ús serà el reblert de rases amb canonades.

Per a qualsevol utilització diferent d’aquesta, es requereix l’acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per l’us al que es pretén destinar.

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS:

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s’ ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s’han d’emmagatzemar per separat.

Els àrids s’han d’emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l’apilament dels àrids. Les sorres d’altres tipus s’han d’emmagatzemar per separat.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).

UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. SORRES PER A ALTRES USOS:

No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

L’entrega de granulat a l’obra ha d’anar acompanyada d’un full de subministrament proporcionat per el subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades:

- Identificació del subministrador

- Número del certificat de marcatge CE o indicació d’autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament

- Nom de la cantera - Data del lliurament - Nom del peticionari

- Designació de l’àrid segons l’article 28.2 de la EHE - Quantitat de granulat subministrat

- Identificació del lloc de subministrament

El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l’àrid subministrat.

El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funció: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,

(13)

- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funció: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funció: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,

- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funció: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre:

- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant

El símbol de marcatge de conformitat CE s’ha d’estampar d’acord amb la Directiva 93/68CE i ha d’estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d’anar acompanyat de la següent informació:

- Número d’identificació de l’organisme de certificació - Nom o marca d’identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620)

- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte

- Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d’indicar:

- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d’emissió del certificat

- Garantia de que el tractament estadístic és l’exigit en el marcatge

- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi à rids que no compleixen amb l’article 28.4.1.

L’àrid reciclat ha d’incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material

- Planta productora de l’àrid i empresa transportista de la runa - Presència d’impureses

- Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL:

Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l’article 28 de la EHE.

En el cas d’àrids d’autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d’aportar un certificat d’assaig, de com a màxim tres mesos d’ antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l’article 78.2.2.1 de la EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l’àrid subministrat respecte l’article 28 de la EHE.

La DF ha de pode r valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs.

La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l’à rid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions:

- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d’argila (UNE 7133).

- Material retingut per el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1).

- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).

- Contingut de Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic

- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).

- Absorció d’aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d’identificació per raigs X.

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2)

- Coeficient de friabilitat (UNE 83115)

Un cop s’hagi realitzat l’ apilament, s’ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s’han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.

S’ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

No s’ha d’acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s’ajusta a la utilitzada per a l’establiment de les dosificacions aprovades, s’haura n de projectar i aprovar noves fórmules de treball.

No s’han d’utilitzar àrids fins els quals l’ equivalent de sorra sigui inferior a:

- 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d’exposició - 75, en la resta de casos

En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomí tiques que no compleixin l’especificació de l’equivalent de sorra, s’han de poder acceptar si l’assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el segü ent:

- Per a obres amb classe general d’exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes

Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d’argila en els fins, s’ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s’ha de poder utilitzar l’àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d’un que tingui els mateixos components però sense els fins.

S’han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d’ú s no estructural.

B033 - GRAVES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0332Q10.

B037 - TOT-U

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B037R000.

(14)

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm. S'han considerat els tipus següents:

- Tot-u natural - Tot-u artificial

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF.

A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i h an de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.

No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o quí mica apreciable sota les condicions possibles més desfavorables.

No ha de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a d’ altres capes de ferm, o contaminar el sòl o corrents d’aigua.

Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres matèries extranyes que puguin afectar la durabilitat de la capa .

TOT-U NATURAL:

Es considera tot-u natural el material granular, de granulometria contínua, que s’utilitza com a capa de ferm . Els materials que el formin procediran de graver es o dipòsits naturals, sòls naturals o de mes cla d’ambdós.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos: ┌────────────────────────────────────────────────┐

│ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │

│Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZN40 ZN25 ZN20 │ │────────────│───────────────────────────────────│ │ 50 │ 100 -- -- │ │ 40 │ 80-95 100 -- │ │ 25 │ 60-90 75-95 100 │ │ 20 │ 54-84 65-90 80-100 │ │ 8 │ 35-63 40-68 45-75 │ │ 4 │ 22-46 27-51 32-61 │ │ 2 │ 15-35 20-40 25-50 │ │ 0,500 │ 7-23 7-26 10-32 │ │ 0,250 │ 4-18 4-20 5-24 │ │ 0.063 │ 0-9 0-11 0-11 │ └────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35

- Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

- T00 a T1: > 35

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30 - Vorals de T3 i T4: > 25

Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: > 30 Plasticitat (UNE 103104):

- Trànsit T00 a T3: No plàstic - T4:

- Límit líquid (UNE 103103): < 25 - Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6 - Vorals sense pavimentar:

- Límit líquid (UNE 103103): < 30

- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10

- Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: - Límit líquid (UNE 103103): < 25

- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6 TOT-U ARTIFICIAL:

El tot-u artificial ha d’estar compost de granulats procedents de la trituració, total o parcial, de pedra de cantera o de grava natural.

Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una planta autoritzad a legalment per el tractament d’aquests residus. En obres de carreteres només es podrà utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.

Per al trànsit tipus T2 a T4 es podran utilitzar àrids reciclats, siderúrgics, subproductes i productes inerts de rebuig, sempre que compleixin amb les prescripcions tècniques exigides.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins d'un dels fusos següents:

┌────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │

│Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZA25 ZA20 ZAD20 │

│────────────│───────────────────────────────────│ │ 40 │ 100 -- -- │ │ 25 │ 75-100 100 100 │ │ 20 │ 65-90 75-100 65-100 │ │ 8 │ 40-63 45-73 30-58 │ │ 4 │ 26-45 31-54 14-37 │ │ 2 │ 15-32 20-40 0-15 │ │ 0,500 │ 7-21 9-24 0-6 │ │ 0,250 │ 4-16 5-18 0-4 │ │ 0,063 │ 0-9 0-9 0-2 │ └────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2): - Trànsit T0 a T2: < 30

- T3, T4 i vorals: < 35

Per a materials reciclats procedents de ferms de carretera o demolicions: - Trànsit de T00 a T2: > 40

- Trànsit T3, T4 i vorals: > 45

Per a capes granulars per a l’assentament de canonades: > 40 Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

(15)

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35 - Vorals de T3 i T4: > 30

Plasticitat:

- Trànsit T00 a T4: No plàstic - Vorals sense pavimentar:

- Límit líquid (UNE 103103): < 30

- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10

Coeficient de neteja (Annex C de la UNE 146130): < 2

Si el material prové de reciclatge d’ enderrocs (condicions addicionals): - Inflament (NLT-111): < 2%

- Contingut de materials petris: >= 95% - Contingut de restes d’asfalt: < 1% en pes - Contingut de fusta: < 0,5% en pes Composició química:

- Compostos de sofre (SO3) (UNE EN 1744-1) en el cas que

el material estigui en contacte amb capes tractades amb ciment: < 0,5 % - A la resta: < 1%

Si s’utilitza àrid siderúrgic d’acereries, haurà de complir: - Expansivitat (UNE EN 1744-1): < 5%

Si s’utilitza àrid siderúrgic d’alt forn, haurà de complir:

- Desintegració per silicat bicàlcic o per ferro (UNE EN 1744-1): Nul 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. * Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:

Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material:

- Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres: - Assaig granulomètric (UNE EN 933-1),

- Assaig d’equivalent de sorra (UNE EN 933-8)

- I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9)

- Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Determinació dels límits d’Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Assaig Próctor Modificat (UNE 103501)

- Humitat natural (UNE EN 1097-5)

- Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor: - Coeficient de desgast de “Los Angeles” (UNE-EN 1097-2)

- Coeficient de neteja (Annex C, UNE 146130), cada 1500 m3, o cada 2 dies si el volum executat és menor.

El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüè ncia dels assaigs si considera que els materials són suficientment homogenis, o si en el control de recepció de la unitat acabada s’han aprovat 10 lots consecutius.

OPERACIONS DE CONTROL EN TOT-U ARTIFICIAL:

Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o amb la freqüència indicada durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material:

- Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Índex de llenques (UNE EN 933-3)

- Partícules triturades (UNE EN 933-5 CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s’autoritzarà l’ús del material corresponent.

B03D - TERRES

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ:

• Terres naturals provinents d'excavació i d'aportació. • S'han considerat els tipus següents:

⇒ Terra seleccionada ⇒ Terra adequada ⇒ Terra tolerable ⇒ Terra sense classificar

TERRA SENSE CLASSIFICAR:

• La composició granulomètrica i el seu tipus han de ser els adequats al seu us i els que es defineixin a la partida d'obra on intervingui o, si no hi consta, els que estableixi explícitament la DF

(16)

• Contingut de matèria orgànica (UNE 103-204): < 0,2%

• Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): < 0,2% • Mida màxima : <= 100 mm

• Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < =15% o en cas contrari, ha de complir: ⇒ Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80%

⇒ Material que passa pel tamís 0,40 UNE: < 75% ⇒ Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 25% ⇒ Límit líquid (UNE 103-103): < 30%

⇒ Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): < 10 • Índex CBR (UNE 103-502):

⇒ Coronament de terraplè: >= 5 ⇒ Nucli o fonament de terraplè: >= 3 TERRA ADEQUADA:

• Contingut de matèria orgànica (UNE 103-204): < 1%

• Contingut sals solubles en aigua, inclòs guix (NLT 114): < 0,2% • Mida màxima : <= 100 mm

• Material que passa pel tamís 2 UNE: < 80% • Material que passa pel tamís 0,080 UNE: < 35% • Límit líquid (UNE 103-103): < 40

• Si el Límit líquid es > 30, ha de complir:

⇒ Índex de plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 4 • Índex CBR (UNE 103-502):

⇒ Coronament de terraplè: >= 5 ⇒ Nucli o fonament de terraplè: >= 3 TERRA TOLERABLE:

• Han de complir alguna de les dues condicions granulomètriques següents (UNE 103-101): ⇒ Material que passa pel tamís 20 UNE: > 70%

⇒ Material que passa pel tamís 0,08 UNE: >= 35% • Contingut de matèria orgànica (UNE 103-204): < 2% • Contingut guix (NLT 115): < 5%

• Contingut sals solubles en aigua, diferents del guix (NLT 114): < 1% • Límit líquid (UNE 103-103): < 65%

• Si el límit líquid és > 40, ha de complir

⇒ Índex plasticitat (UNE 103-103 i 103-104): > 73% (Límit líquid-20)

• Assentament en assaig de colapse (NLT 254): < 1%

• Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) a 0,2 MPa • Inflament lliure (UNE 103-601): < 3%

• Mostra preparada segons assaig PN (UNE 103-500) • Índex CBR (UNE 103-502): >= 3

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge:

• En camió de trabuc i s'han de distribuir en piles uniformes en tota l'àrea de treball. S'ha de procurar estendre-les al llarg del mateix dia, de manera que no se n'alterin les condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

• m3 de volum necessari subministrat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

• ORDEN FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualiza el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512401,B051E201.

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació , endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.

S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM)

- Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL)

- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de

Figure

Updating...

References

Related subjects :