Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2010

(1)

Ja han començat les obres que permetran la creació del nou camí escolar de l’escola Prospe-ritat, amb intervencions de mi-llora urbana en l’espai més im-mediat al centre, als carrers de Tissó, Molí i Poeta Masifern. A més de la remodelació del seu espai, el traçat del camí escolar comporta la senyalització a l'entrada de la zona escolar i les àrees més pròximes amb se-nyals de passos de vianants, nous pictogrames als semàfors, senyals d'avís als vianants i tan-ques protectores, entre altres. Barcelona és un exemple per a ciutats d’arreu d’Europa en la creació d’aquesta iniciativa in-novadora.

En marxa les obres del nou

camí escolar a la Prosperitat

Ajuts per a la instal·lació

d’ascensors a Ciutat Meridiana

PERCENTATGE

La subvenció

arriba fins al 60%

del cost

UBICACIÓ

Els nous ascensors

s’instal·len a

l’exterior dels edificis

INFORMACIÓ

L’Oficina de l’Habitatge

ofereix informació i

assessorament al veïnat

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Maria Antònia Canals

Fundadora de l’escola Ton i Guida

“Al Verdun, el 1962 hi

havia més de dues mil

criatures sense escola”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 4

Música i arts

escèniques inauguren

el Dia de la Dona

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Club Atletisme

Nou Barris

Rep la Medalla d’Honor de Barcelona

E N T I TAT S Pàg. 6

Neix un servei

gratuït de préstec de

material d’ortopèdia

Pàg. 5

NOU BARRIS

PORTA

·

EL TURÓ DE LA PEIRA

·

CAN PEGUERA

·

LA GUINEUETA

·

CANYELLES

·

LES ROQUETES

·

LA PROSPERITAT VERDUN

·

LA TRINITAT NOVA

·

TORRE BARÓ

·

CIUTAT MERIDIANA

·

VALLBONA

·

VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA

SUPLEMENT

Alumnes a l’exterior de l’Institut Galileo Galilei, al carrer Molí.

C O M U N I TAT S Pàg. 2

(2)

EXPOSICION S

Fins al 25 de febrer

Lisboa: del terra al cel

Al centre cívic Porta-Sóller (pl. Sóller, 1)

Projecte Diapos. Exposició de fotografies.

Fins al 26 de febrer

Pintures, diverses tècniques

De dilluns a divendres de 16 a 21 h, al centre cívic Torre Llobeta (c. Santa Fe, 2)

Exposició de pintura a càrrec d’Eulàlia Izard i Badia.

MÚSIC A

Divendres 19 de febrer

Nits de cap i bola blues

22.30 h, al centre cívic Les Basses (c. Teide, 20)

Jazz a càrrec de la companyia Barcelona Blue Grass Band.

Concert a...Vallbona

A les 20.30 h, al centre d’activitats Vallbona (c. Oristà, 8)

Flamenc amb el grup Chanelando.

Eddy’s Road, Nicht i Grunge

22 h. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274-276)

Espectacle de rock/metal.

Dissabte 27 de febrer

Dia d’Andalusia

A partir de les 21 h, al centre cívic Les Basses (c. Teide, 20)

Espectacle decoros rocieros, ball flamenc i sevillanes.

Qui Treballa Balla

A les 19 h, al centre Ton i Guida (c. Romaní, 6)

Música en directe, animació, coreografies dins del cicle “Som Riure” i a càrrec de La franja treballadora.

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director adjunt:Joan Ariza.Director editorial:José Pérez Freijo.Director de continguts:Joan Àngel Frigola.Redacció:Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginart, Alexandra Rubio i Rosa Farga.Coordinació general:José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia:Rafael Escudé i Joan Soto.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García.Disseny:Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro.

Producció:Maribel Baños.Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació:Societat Catalana d'Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona.Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions [email protected]

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Pl. Major de Nou Barris, 1.

Telèfon d’informació 010

(0,45?IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.

Centre cívic Zona Nord 93 256 29 00 Av. Rasos de Peguera, 25.

Centre cívic Les Basses 93 256 36 00 Teide, 20.

Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.

Ateneu Popular de Nou Barris 93 350 94 75 Portlligat, 11.

Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, 4.

Casal de barri de La Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, 1.

Casal de barri Torre Baró 93 353 03 58 Escolapi Càncer, 1.

Centre cívic Porta-Sóller 93 276 80 77 Pl. Sóller, 1.

Centre Ton i Guida 93 354 87 21 Romaní, 6

Centre d’activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8.

Casal de barri La Cosa Nostra 93 420 18 43 Biure, 1

CULTURA

Arxiu municipal de Districte 93 291 68 37 Pl. Major de Nou Barris, 1.

Biblioteca pública Nou Barris 93 291 48 50 Pl. Major de Nou Barris, 2.

Biblioteca pública Les Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.

Biblioteca pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.

Biblioteca popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).

Biblioteca Zona Nord 93 353 75 19 Vallcivera, 3 bis.

C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Rosselló i Porcel, 12.

SERVEIS SOCIALS

CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic).

CSS El Turó de la Peira 93 407 29 29

-Can Peguera

Teide, 20 (c. cívic Les Basses).

CSS Pau Casals La Guineueta- 93 274 91 50

Verdun-La Prosperitat

Juan Ramón Jiménez, 4-6.

CSS Canyelles- Les Roquetes- 93 256 43 20

La Trinitat Nova

Alcántara, 22.

GENT GRAN

Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.

Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.

Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.

Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.

Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.

Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.

Casal Verdun-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.

Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.

Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.

Casal Roquetes 93 353 48 92 Vidal i Guasch, 31.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris

Marie Curie, 20.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Aiguablava, 33.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.

CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.

CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.

CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.

CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.

CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

ACT IVI TAT S

Dijous 18 de febrer

Les dones acabem la crisi

Xerrada a càrrec de l’Associació de Dones en Forma.

Dramatització de textos de Mario

Benedetti

A les 20.30 h, al centre Ton i Guida (c. Romaní, 6)

Tarda literària a càrrec de La Factoría Azul.

Visita cultural

10 h. Sortida des del centre Ton i Guida (c. Romaní, 6)

Visita guiada a l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur en el CCCB. Cal inscripció prèvia.

T E AT R E

Arturo y Clementina

Teatre social en clau de faula organitzat pel Colectivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua).

INFAN T IL

Nascuts per llegir, ralet ralet

A les 11 h, a la Biblioteca de Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 2)

Música per a nadons.

Dimecres 24 de febrer

Meitat tu i meitat jo

18 h. Biblioteca de Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 2)

Titelles Marduix. Poemes representats sobre l'univers suggerent i imaginatiu dels versos de Joana Raspall.

L A C O M U N I T A T É S C O S A D E T O T S

L

a comunitat de veïns ha de posar-se d’acord en la instal·lació d’una sola antena de TV, ràdio i comunicació. En cas que n’hi hagi més, la co-munitat haurà de substituir-les per una única antena que reparteixi el senyal a tots els veïns de l’edifici. L'antena haurà d’estar situada al terrat i s’ha d’evitar que es vegi des de qualsevol lloc públic. Us

recor-dem que no es pot tenir cap ti-pus d’element tècnic d’instal-lació (aires condicionats, ante-nes, alarmes, plaques solars i altres aparells similars) sobre el parament de façana, mira-dors o balconades. Actual-ment, amb l’apagada analògica i l’arribada de la TDT, és un bon moment perquè la comu-nitat prengui acords sobre la instal·lació d’una sola antena.

(3)

Daniel Romaní

F

orça habitants del barri de Ciutat Meridiana dei-xaran de comptar esglaons cada dia per arribar a casa seva: als edificis on viuen, s’hi podran instal·lar

ascen-sors. El Districte de Nou Bar-ris ha impulsat l’elaboració del Pla de Millora Urbana per a la Instal·lació d’Ascensors a Ciutat Meridiana, que ha es-tat aprovat fa poc. El pla pre-veu la instal·lació exterior, a

la façana de l’edifici, d’ascen-sors (en molts casos resulta impossible la instal·lació de l’ascensor a l’interior de l’edi-fici i per això s’ha previst si-tuar-los a la part exterior). Per tal de facilitar a les

comu-nitats de veïns tota la infor-mació i assessorament neces-sari i possibilitar que s’acullin a aquest programa d’ajuts, l’Oficina de l’Habitatge de Nou Barris (pl. Major de Nou Barris, 1) està convocant reu-nions amb les comunitats. Aquestes reunions tenen lloc en un equipament del barri, i es notifiquen adequadament per mitjà de cartells informa-tius que es pengen a cada es-cala per comunicar el dia, el lloc i l’hora en què se celebra. El programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors en aquest barri on abunden els grans blocs d’habitatges pre-veu l’atorgament de subven-cions de fins al 60% del cost de la instal·lació (amb un màxim de 45.000 euros). Així mateix, en el cas que es facin simultàniament obres d’itinerari practicable per tal de fer accessible el recorregut per a persones amb mobilitat reduïda, l’ajut màxim serà el

més favorable entre el límit de 45.000 euros per ascensor o 6.000 euros per habitatge. A més, per a les persones amb ingressos familiars bai-xos, inferiors a dues vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples), els ajuts poden arribar a co-brir fins al 100% de la quota corresponent.

L’aplicació d’aquest pla de mi-llora representarà un abans i un després en la qualitat de vida de nombrosos veïns i ve-ïnes de Ciutat Meridiana i, sobretot, de les persones que per algun motiu –edat avan-çada, mobilitat reduïda…– te-nen més dificultats per acce-dir al seu habitatge.

Imatge virtual d’un edifici de Ciutat Meridiana amb ascensors exteriors.

Les comunitats de veïns de Ciutat

Meridiana poden demanar un ajut

per a la instal·lació d’un ascensor

a l’exterior de l’edifici, gràcies

al pla impulsat pel Districte de

Nou Barris

Ajuts per a la instal·lació

d’ascensors a Ciutat Meridiana

C I U TA DA N S O P I N E N

Antonia Barquero

Neteja

Me parece muy bien. Subir escaleras con la compra, con los críos o con los abuelos es horrible. Incluso hay minusválidos que no pueden subir.

Juan Antonio Fernández

Pensionista

Me parece bien, no conocía el plan. Yo tengo la suerte de tener ascensor, pero esto va a ser muy bueno para el barrio.

Nuria Aguilera

Manipuladora d’aliments

Me parece muy bien la subvención para los ascensores. Todo lo que sean facilidades para la gente de la 3a edad y los minusválidos es bueno.

Pili Tárrega

Limpiadora

Está muy bien. Lo malo es para los que viven en un piso bajo y no lo necesitan. Ahora se lo acaban de poner a mi padre y está encantado, y yo también.

Manuel Cuberos

Sense feina

Me parece muy bien, justo acabo de recibir la circular. En mi finca hay varias personas mayores que tienen problemas para subir. Ya era hora.

Alfonso Andrade

Paleta

No conocía el plan, pero me parece muy bien. Supongo que en los edi-ficios donde no caben en el interior de la finca la idea será instalarlos por fuera.

S a p q u e s ’ h a a p r o v a t e l p l a q u e o f e r e i x a j u t s p e r a l a i n s t a l · l a c i ó d ’ a s c e n s o r s a C i u t a t M e r i d i a n a ?

La subvenció

per a la instal·lació

de l’ascensor arriba

fins al 60% del cost

L’ O F I C I N A D E L’ H A B I TAT G E D E N O U B A R R I S

A

(4)

E Q U I P A M E N T S

Alexandra Rubio

C

om cada any i amb mo-tiu de la celebració, el 8 de març, del Dia de la Dona, els centres cívics ofereixen una programació especial. Enguany, el centre cívic Les Basses s'apunta a la innova-dora proposta del convent de Sant Agustí, el Fememlek 2010, un festival de dones creadores de música electrò-nica i d'altres gèneres sonors més contemporanis. Per tan-car la seva 5a edició, el festi-val celebrarà el seu darrer dia a Les Basses amb una sèrie d’actuacions gratuïtes. El centre cívic Torre Llobeta estrena a partir del 4 de març l’exposició fotogràfica “Conferir Importància”,

d’Al-fonso de Castro, que recull un conjunt d’imatges realit-zades el Dia de la Dona Tre-balladora. Però també el dia 8 de març es presentarà, allà

mateix, el llibre27 de sep-tiembre,un día en la vida de las mujeres, de l’escriptora Es-meralda Berbel. La progra-mació del centre finalment proposa el col·loqui sobre “Les dones hem fet i farem”, organitzat per Mercedes Sainz i l’Associació de Dones

en Forma, i tot seguit una representació teatral titulada

Dorita Mayalde, on una cui-nera, l’actriu Bea Insa, trac-tarà de reflexionar en clau d’humor sobre la seva condi-ció mentre cuina un pastís que compartirà amb el pú-blic tot just acabi la funció. La commemoració el 8 de març del Dia Internacional de la Dona vol recordar els fets esdevinguts a principi de segle XX, el 8 de març de 1908, a Nova York, quan un grup de treballadores es va declarar en vaga per dema-nar una reducció de la jorna-da laboral i l’augment de sa-laris. Un incendi provocat pels amos de la fàbrica tèxtil on treballaven va causar la mort d’un centenar de treba-lladores.

Més informació:

www.bcn.cat/noubarris

Assistents a un acte de celebració del Dia de la Dona a Nou Barris.

Els centres cívics

proposen diverses

activitats amb

motiu del Dia de la

Dona

Els concerts de Dones creadores de música

electrònica seran el proper 6 de març a

les 21.30 h al centre cívic Les Basses

Música i arts escèniques

inauguren el Dia de la Dona

El carrer d’Argüelles (Diagonal) amb l’encreuament del pg. de Gràcia. (Foto: Maruja Redondo.)

Història de la Diagonal

L’avinguda Diagonal és una de les vies més importants de Barcelona. Tothom, visqui al barri on visqui, hi ha passat més d’una vegada. Té 11 quilomètres de llargada i a la banda de la Zona Universitària arriba a tenir 92 metres d’amplada. Travessa tota la ciutat en forma de biaix –d’a-quí li ve el nom– i, de fet, la divideix en dues parts. Cerdà la va concebre com una via per unir de forma ràpida nuclis de població que aleshores estaven força allunyats, com Sarrià, Gràcia, el Clot i Poblenou. Cal recordar que quan Cerdà va projectar l’Eixample barceloní poblacions del pla de Barcelona com Gràcia, Sants, les Corts, Sant Gervasi, Sarrià, Horta, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals eren encara municipis independents. De fet, la Diagonal comença a ser una realitat fora de Bar-celona, a la Vila de Gràcia, quan aquesta població encara era independent. Va ser el tram entre el passeig de Gràcia i Pau Claris, batejat inicialment amb el nom d’Argüelles. El creixement de la Diagonal va ser molt lent, perquè de fet no va acabar-se fins a principi de l’actual segle XXI, quan va obrir-se i urbanitzar-se la part més propera al mar, gràcies a l’impuls urbanístic del Fòrum 2004. La tipologia de la Diagonal és molt diferent segons el sec-tor de la ciutat per on passa. Hi ha trams molt comercials, d’altres amb edificis emblemàtics, n’hi ha que conviden al passeig i d’altres que estan molt més dedicats al trànsit de vehicles que als vianants.

Actualment hi ha en marxa un procés de participació per decidir com ha de ser aquesta important avinguda que travessa Barcelona de cap a cap i tots els barcelonins i barcelonines més grans de 16 anys hi podran dir la seva. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36

J. M. Contel

(5)

Daniel Venteo

E

ls carrers de Tissó, Molí i Poeta Masifern, que cons-titueixen l’entorn immediat de l’escola Prosperitat, reben dià-riament un gran nombre de persones, tant els mateixos alumnes com les seves famí-lies i acompanyants. Per aquest motiu la creació d’un nou camí escolar en aquest es-pai contribuirà a regularitzar els seus usos tant per als via-nants com per al trànsit rodat, amb un seguit d’actuacions que crearan un nou entorn més segur i agradable. La nova urbanització del car-rer Tissó –en el tram comprès entre Pablo Iglesias i la Via Jú-lia–, del carrer Molí –entre Tissó i Flor de Neu– i del car-rer Poeta Masifern hi contri-buirà de manera destacada. L’objectiu fonamental és mi-llorar l’accessibilitat i la segu-retat i que cada carrer rebi un tractament específic en funció

del seu ús i les seves possibili-tats. L’ampliació de les vore-res, el manteniment del carril de circulació i la regulació de l’aparcament per a vehicles a totes dues bandes, com tam-bé la de la zona de càrrega i descàrrega, caracteritza la in-tervenció al carrer de Tissó, mentre que la plataforma úni-ca a un sol nivell, que poten-cia l’ús per a vianants d’a-quests espais, caracteritza les millores dels carrers de Molí i Poeta Masifern. El projecte també preveu la creació d’una nova zona de jocs infantils a la cruïlla dels carrers de Molí amb Flor de Neu.

Les actuacions urbanístiques vinculades a la creació del nou camí escolar de l’escola

Prospe-ritat també preveuen el soter-rament de les infraestructures tècniques de serveis, la millora de la xarxa d’embornals, la ins-tal·lació de nou mobiliari urbà, nou enllumenat i la plantació de nou arbrat.

Els camins escolars tenen l'ob-jectiu de facilitar que els nens i nenes vagin a l'escola sols, és a dir, sense l'acompanyament dels adults durant el desplaça-ment. Amb aquest objectiu, en els itineraris de camins esco-lars es reforça la senyalització a l'entrada de la zona escolar i les àrees més pròximes amb senyals de passos de vianants propers als centres, nous pic-togrames als semàfors, senyals d'avís als vianants i tanques protectores, entre d’altres.

N O T Í C I E S

f

Celebració del Dia d’Andalusia

El 28 de febrer se celebra el Dia d’Andalusia al parc de la Guineueta. A primera hora del matí, es farà l’ofre-na floral al monument a Blas Infante organitzada per la FECAC i amb l’assistència de diverses autoritats institucionals. Posteriorment, el Centre Cultural Gar-cía Lorca continuarà la jornada festiva amb actua-cions musicals, una missa rociera i un dinar popular.

Carnestoltes a Nou Barris

Nou Barris celebra el Carnestoltes a partir de l’11 de febrer. Entre les rues que hi haurà al districte figura la que organitza el Casal La Cosa Nostra (Biure,1) el dissabte 13 de febrer, i que sortirà a les 11 h del cen-tre fins a la plaça Doctor Jaen. A la tarda tindrà lloc una rua al barri de Porta amb sortida i arribada a la plaça Sóller, on hi haurà un concurs de disfresses i xo-colatada popular.

Diada del Soci de l’Ideal d’en Clavé

L’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé organitza la Diada del Soci el 21 de febrer. El programa s’ini-ciarà al migdia amb una ballada que es farà al parc de la Guineueta, amb la cobla Montgrins. A la tarda, a partir de les 18 h, tindrà lloc una vetllada musical al parc esportiu municipal Can Dragó (Rosselló i Porcel, 7-11), amb l’orquestra Montgrins i el Grup d’Havaneres Port Bo.

Donació del fons fotogràfic Manel Pérez

El senyor Manel Pérez Franco ha donat un fons fo-togràfic amb prop de cent imatges a l’Arxiu del Dis-tricte de Nou Barris. El fons és integrat per 63 foto-grafies que documenten el procés de transformació urbanística del turó de la Peira entre el 2008 i el 2009 i 33 fotografies dels veïns del barri, corresponents al mateix període. La donació va tenir lloc el 10 de de-sembre passat a la seu del Districte.

L’oli de cuinar és un dels residus que es poden portar al punt verd.

Redacció

P

reservar el medi ambient és un dels objectius de la política municipal de Barcelo-na. És per això que aquest mes de febrer s’amplia la xarxa de punts verds, espais nets i in-odors que reuneixen residus per traslladar-los a plantes de reutilització i/o reciclatge. El nou punt verd de les Roque-tes, situat a la cruïlla dels car-rers Aiguablava i les Torres, és un exemple d’aquesta voluntat

de continuar treballant per la rehabilitació de residus. A la nova instal·lació, que es posa en marxa l’11 de febrer, es po-den reciclar materials reutilit-zables com calçat, roba o cartutxos de tinta, i també ob-jectes de la llar com televisors i monitors, olis de cuina, me-talls, cables, aparells elèctrics i altres residus especials com ae-rosols, radiografies, medica-ments o pintures. El servei obre de dilluns a dissabte, de

8.30 a 14 h i de 16 a 19.30 h. El nou punt verd de les Roque-tes suposa una millora de la xarxa de recollida selectiva del districte, que recentment ja es va ampliar amb la posada en marxa d’un punt verd al Turó de la Peira. Nou Barris compta en l’actualitat amb tretze punts verds: un punt verd de zona (a Vallbona), dos punts verds de barri (al Turó de la Peira i les Roquetes) i deu punts verds mòbils distribuïts pels barris.

L’Ajuntament, la

comunitat educativa

i les entitats del

barri participen en

la creació del camí

escolar del CEIP

Prosperitat

Uns nens creuen el carrer, davant del CEIP Prosperitat.

Nou Barris treballa en la creació del

camí escolar de l’escola Prosperitat

PA R T I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

A

Els camins escolars són una iniciativa que requereix la col·laboració tant de la mateixa comunitat escolar, com ara els membres de la direcció dels centres, les associacions de mares i pares d’alumnes, les famílies en general i l’alumnat, a més de les associacions de veïns i comerciants dels barris i del mateix Ajuntament a través dels diferents departa-ments implicats, principalment l'Institut Municipal d'Educació, l'Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i els agents de circulació de la Guàrdia Urbana.

(6)

E N T I T A T S

Daniel Romaní

E

l centre cívic Porta-Sóller disposa des de fa poc d’un banc de mate-rial ortopèdic. Qualsevol persona que tingui a casa crosses, cadires de rodes, caminadors o qualsevol material d’a-quest tipus que ja no utilitzi els pot portar. “Nosaltres els posem al servei d’altres persones que sí que el necessi-ten”, afirmen des de l’associació ASEN-DI NB, que ha muntat aquest servei. ASENDI NB (Associació per la Sensibi-lització envers la Discapacitat Nou Barris) va ser creada l’any 2007 amb la voluntat principal de sensibilitzar so-bre el món de la discapacitat per tal d’aconseguir una societat inclusiva i ajudar les persones que tenen algun

ti-pus de limitació. “Aquest servei s’havia començat a fer entre nosaltres i la gent del barri que ens coneixia, i ens va semblar bona idea posar-ho en conei-xement de més persones”, expliquen. A més del banc de material ortopèdic, ASENDI NB organitza tallers de sensi-bilització, que es fan a les festes de

barri, del districte i en altres indrets, en els quals es mostren algunes de les nombroses capacitats que poden

des-envolupar, tot i les seves limitacions, les persones amb discapacitat, i xerra-des a les escoles, per tal que els nens i les nenes, i els nois i les noies, cone-guin de prop el món de la discapacitat. També du a terme una tasca de suport a les persones amb discapacitat –fent, per exemple, el seguiment dels ajuts que se sol·liciten a l’Administració. ASENDI NB participa cada any a les activitats del Dia Internacional de les

Persones amb Discapacitat, que se ce-lebra el 3 de desembre, i forma part de la Taula d’Entitats de Nou Barris i de les comissions de transport i ac-cessibilitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

ASENDI NB

Centre cívic Porta- Sóller Pl. Sóller, 1

ASENDI NB organitza

tallers de sensibilització

i xerrades a les escoles

sobre la discapacitat

L’associació ASENDI NB ha muntat un banc de préstec de

material d’ortopèdia, situat al centre cívic Porta-Sóller

Al banc s’hi pot portar el material ortopèdic que ja no es necessita.

Neix un servei gratuït

de préstec de material

d’ortopèdia

E L S G R U P S M U N I C I P A L S O P I N E N

O

G R U P S M U N I C I PA L S

El 2010, més

equipaments i serveis a Nou Barris

PSC. Carmen Andrés

Iniciem un nou any. A Nou Barris esperem que el 2010 sigui un any d’oportuni-tats i de realid’oportuni-tats. D’oportuni-tats de millora personal per als nostres veïns i veïnes. I de rea-litats que faran possible la mi-llora col·lectiva. Realitats com les que ja vam aconseguir el 2009. Urbanitzacions de car-rers en tots els nostres barris; posada en marxa de la bibliote-ca de la Zona Nord i del centre d’atenció a persones vulnera-bles; inici de construcció d’a-partaments tutelats per a gent gran a la Prosperitat i habitat-ges de protecció oficial a la Tor-re del Baró; aprovació del Pla director cromàtic de Canyelles; l’enderroc de la fàbrica Ideal Flor per construir equipa-ments, i l’impuls a la construc-ció dels equipaments a la gran illa de Cotxeres Borbó en són algunes. Totes responen a polí-tiques municipals que tenen com a valors la justícia social i el progrés. El 2010 continuem treballant per dotar els nostres barris d’equipaments i serveis.

Una nova ambició per a Nou Barris

CiU. Antoni Vives

Nou Barris va ser un dels districtes més mimats i ben treballats pels primers ajuntaments sorgits de la transició política. Això va ser possible gràcies als veïns i veï-nes del nostre districte, que van aconseguir convertir-lo en una prioritat, i en la capacitat d’escoltar dels polítics d’aquell temps. Ara, al cap de 30 anys de governs socialistes, ens tro-bem amb la pitjor versió possi-ble d’un ajuntament: incapaci-tat per decidir, incapaciincapaci-tat per resoldre els problemes bàsics del districte i, el que és pitjor de tot, incapacitat per escoltar. Avui a Nou Barris hi mana una gent que no escolta, que no dirigeix, que no pesa políti-cament. Sabíeu que Nou Bar-ris és el districte que menys ha intervingut als plens munici-pals? Ni aparcaments, ni segu-retat, ni promoció dels co-merços... Per això, i per tot el que anirem explicant els prò-xims mesos, cal una ambició nova per a Nou Barris!

Un Turó de la Peira segur i per a tothom

PP. Jordi Cornet

El nostre distric-te és el gran obli-dat per l’Ajunta-ment de Barcelona, tot i que és un dels pulmons de la ciutat, peu d’entrada a la ser-ralada de Collserola i envol-tant el turó de la Peira, un parc exepcional de la ciutat. Tot i així, els voltants del turó i el mateix parc s’han convertit en un dels focus d’inseguretat ciutadana i delinqüència de Nou Barris. La venda i el con-sum de drogues al parc han provocat robatoris i situacions violentes que han fet que el parc quedi aïllat del barri i no sigui aprofitat pels veïns. Tot i que la feina dels cossos de se-guretat ha desmantellat punts de venda de droga habituals, cal que l’Ajuntament faci un esforç i s’impliqui a millorar la seguretat ciutadana exigint el desplegament de mossos que Barcelona i Nou Barris neces-siten, tal com ha exigit Alberto Fernández en reiterades oca-sions, per acabar amb aques-tes màfies que no permeten als barcelonins gaudir d’aquest parc en família.

Fem política quotidiana

ICV. Ricard Gomà

Estrenem en aquesta revista una nova secció que dóna veu als grups municipals allà on, per a nosaltres, la políti-ca pren més sentit. És en el ter-reny de la proximitat on s’ex-pressen les inquietuds, els projectes i les il·lusions de les persones que viuen a la nostra ciutat i que, des de la seva quoti-dianitat, la transformen dia a dia. Els representants polítics, i especialment els qui ens dedi-quem a la política local, hem de saber aterrar sempre en aquesta quotidianitat, per forjar vincles, recuperar complicitats, compar-tir projectes per construir col·lectivament una Barcelona més solidària i ecològica. Com a president d’ICV-EUiA a l’Ajunta-ment, hi estic compromès. De-fenso amb convicció els liderat-ges compartits i el treball en xarxa. No concebo una altra manera de fer política. Voldria que aquest canal que avui obrim fos útil, sobretot a vosaltres, i que ens permetés respondre a aquelles qüestions que més us interessin o preocupin de Nou Barris o del conjunt de la ciutat.

D’esquena als i les joves de Nou Barris

ERC. Xavier Florensa

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV

“Connexió Barcelona”

De dilluns a divendres, de 17 a 20 h “Info Barris”

Nou Barris: dilluns a les 14.50 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.btv.cat

www.btvnoticies.cat

RÀDIO

Ràdio Línea IV– 103.9 FM

Joaquim Valls, 82

Ràdio RSK– 107 FM

Centre cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig, 274

PUBLICACIONS

Nou Barris programació d’activitats

Publicació periòdica sobre les activitats del districte.

Tel. 93 291 68 35

Calidoscopi

Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93

Sport 9

Rosselló i Porcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02

Línia Nou Barris

Arcadi Viñas, 15, local 6 Mollet del Vallès. Tel. 93 519 44 10

INTERNET

Portal Mòbil

Tots els serveis municipals disponibles des del vostre telèfon mòbil. Sol·licitar el volant de residència del padró d'habitants, saber quines són les estacions de Bicing o els punts Wi-Fi més pròxims o tot allò relatiu a les grues són alguns dels serveis municipals que podeu tenir al mòbil.

www.bcn.cat/mobil

eGovernment

Presenta els serveis basats en les tecno-logies de la informació i la comunicació que impulsa l'Ajuntament per tal d'oferir als ciutadans un servei públic més àgil i proper amb l'Administració.

www.bcn.cat/egovernment

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S.Paredes

E

l Club d’Atletisme Nou Barris va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat el 3 de desembre passat, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Bar-celona, en un acte presidit per l’alcal-de, Jordi Hereu. L’Ajuntament ha va-lorat d’aquest club esportiu de Nou Barris la seva “capacitat de servei a les persones amb mobilitat reduïda o de-ficiències psíquiques que l’han con-vertit en un club de referència en l’àmbit de l’esport adaptat”. En aquest acte, van ser 25 les perso-nes i entitats que van rebre aquest guardó, amb el qual l’Ajuntament re-coneix les que han contribuït al des-envolupament d’una consciència ciu-tadana i cívica i que serveixen per retre homenatge “a l’empenta i la

ge-nerositat de la societat civil”. El president del CANB, Jordi March, defineix el seu club com “una gran fa-mília atlètica”, formada per atletes amb i sense experiència, amb bones i no tan bones capacitats físiques,

atle-tes amb discapacitat, veterans, atleatle-tes en edat escolar, nouvinguts, pares i mares, així com entrenadors, moni-tors, voluntaris, cos tècnic, etc. March, president d’aquest club ins-tal·lat al parc esportiu municipal de Can Dragó i que va néixer l'any 1986,

vol fer extensiu aquest guardó a totes aquelles persones que formen part de la gran família.

També dins del districte de Nou Bar-ris es va atorgar la medalla a Maria Antònia Canals i Tolosa, “per tota una vida dedicada a l’ensenyament i a la formació de mestres i com a funda-dora de l’escola Ton i Guida”, una ex-periència pedagògica renovada sorgi-da l’any 1962 al barri de Verdun. A més, també van ser premiades per-sonalitats com ara Pere Català Roca, a títol pòstum, el president del Saló In-ternacional de l’Automòbil i del Bar-celona Meeting Point, Enric Lacalle, o Manel Pousa, Pare Manel, per la seva atenció als joves afectats per situa-cions de marginalitat i la reinserció de persones empresonades.

Club Atletisme Nou Barris Vía Favència, 446-450 Tel. 933 544 046

El CANB es defineix com un club diferent perquè

admet tothom sense importar les seves capacitats

físiques o psíquiques individuals

Antònia Canals i Tolosa,

fundadora de l’escola

Ton i Guida, també va

rebre un guardó

El Club Atletisme Nou Barris rep

la Medalla d’Honor de Barcelona

Foto de família amb la regidora Carmen Andrés, després del lliurament de la medalla.

Hi venen vi a granel i confiteria de Lucena.

A

l carrer Montsant, al barri del Turó de la Peira, hi trobem un petit celler que encara despatxa vins a granel. Existeix des del 1956 i des de fa 19 anys el por-ta l’Alfonso García, natural de Lucena, el poble cordovès que ara dóna nom a l’establiment. Podem portar-hi l’ampolla per omplir-la amb vi de Gandesa, del Priorat, de Jumilla, de la Manxa... Segons l’Alfonso, encara hi ha molta gent que compra vi a granel i assegura que els veïns llatinoamericans en són bons clients. També hi trobem una gran varietat de vins envasats i caves, així com refrescos i productes d’alimentació. Com que la terra natal sempre tira, al celler de l’Alfonso també hi trobarem confiteria de Lucena, com els “cortadillos”, la “tortilla de pascua”, els “pestiños” o els “roscos”. El caràcter del barri, unit al de l’Alfonso, fa que al celler sempre hi hagi un tracte molt familiar.

Bodega Lucena / C. Montsant, 28 / Tel.: 649 776 000

E L T A U L E L L

Un antic celler que

coneix molt bé el barri

(8)

Com va sorgir l’escola Ton i Guida?

De la necessitat i la voluntat que hi ha-via en la nostra societat, sobretot en l’ensenyament, de fer alguna cosa. A Barcelona, cada dia hi arribaven milers de persones, la majoria de les quals ve-nien d’Andalusia. Al Verdun, el 1962 hi havia més de dues mil criatures sense escola, segons mossèn Juncà, rector de la parròquia de Sant Sebastià.

I les autoritats?

Per a les autoritats d’aquella Espanya de Franco, tot això no comptava, eren uns altres temps i una altra història.

Quan va començar amb l’escola?

L’octubre de 1962, en un barracó de fusta que em va deixar la parròquia de Sant Sebastià, situat sota una conduc-ció d’alta tensió, al bell mig de la Via Favència, penso que entre els carrers d’Almansa i Pla de Fornells.

Molt precari, oi?

I gràcies que m’ho van deixar. En aquest barracó, els diumenges deien missa i cada vespre hi havia un taller

mecànic per a nois que es deia Natza-ret. Llavors, de dia l’ocupava jo amb la meva escola.

Com va ser aquest començament?

Amb la complicitat d’una assistent so-cial del barri que coneixia, i que em va ajudar, aconseguírem tenir un petit coi-xí de nens. Després vaig penjar un car-tell anunciant el parvulari i convidant la gent a inscriure-hi els fills. A poc a poc, es va anar incrementant el nombre de nens, fins a arribar a quaranta-dos, quan vaig dir prou.

Tenia algun suport econòmic per a l’escola?

Al començament vaig demanar als pa-res que paguessin el que poguessin, però si no podien els nens igualment entraven a l’escola.

Llavors com s’ho feia?

En aquells moments hi havia a Barcelo-na diferents grups de persones que, co-neixedores del meu projecte, m’ajuda-ven econòmicament. Sense aquests ajuts no hauria pogut fer res.

I aquestes persones?

Eren els subscriptors, l’escola va arribar a tenir-ne més de mil, entre els quals hi havia en Jordi Pujol. Bé, a aquest nom-bre es va arribar passats uns anys i van

estar col·laborant amb l’escola fins que es va convertir en pública.

Tinc entès que al cap de poc temps va anar viure al Verdun, per què?

Per estar més a prop a de la meva gent, que eren els del Verdun.

Com va anar el seu creixement?

Amb donatius d’importància i amb ajuts que vam demanar, vam comprar un terreny al carrer Romaní, 6, que és on vam construir la nova escola.

I el barracó?

El barracó... ens el van destruir un estiu uns nois del barri. Afortunadament, aquells curs ens va acollir l’església. El curs següent, vam estrenar el nou local de la nostra escola.

Com va acabar l’escola?

Jo ja havia deixat l’escola l’any 1979, uns anys abans que es convertís en

pú-blica, i un temps després l’escola Ton i Guida es veié forçada a fusionar-se amb l’escola Pla de Fornells, i d’aquesta unió va sortir-ne amb dos sistemes educa-tius diferents.

I vostè, on va començar l’ense-nyament?

A l’escola Talitha de Barcelona, on vaig estar sis anys. En aquest centre vaig aprendre que educar era sempre en fa-vor de la persona, no per complir un programa o les lleis, sinó en favor de tots els nens i les nenes que necessiten el cent per cent d’atenció sobre les seves necessitats.

Aquest pensament la va dur a co-fundar l’Associació de Mestres Rosa Sensat?

Des del 1963 ens reuníem amb mestres d’altres escoles. El 1965, d’un conjunt de mestres i escoles, set mestres fundà-rem Rosa Sensat. Una d’aquestes set era jo, la del suburbi.

I ara a què es dedica?

Ara estic impulsant GAMAR (Gabinet de Materials i Recerca per la Matemàti-ca a l’Escola), on treballem amb mate-rials i recursos per a l’escola, perquè els nens aprenguin la didàctica de les ma-temàtiques d’una manera diferent.