2
La imatge
3
Índex
Editorial
- Una festa estival amb tota seguretat
De portada
- Engega l’estiu a la Guàrdia Urbana
A fons
- Operació Triangle Lúdic al Poblenou
Notícies GuB
- L’IRIS millora la resposta al ciutadà - Campanya contra la contaminació acústica - Barcelona duplica els trajectes en bici - V Fira de Seguretat i Emergències - Educació Viària més enllà de les aules
Els nostres recursos
- Avaluació del Full de Desenvolupament
- Balanç de l’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat - Nou SAI a la Sala Conjunta
Actuem
- Troballa de droga a una fusteria - Atracaments a punta de katana
- Un motorista triplica la velocitat permesa
Seguretat i Mobilitat
- XV Fòrum Barcelona de Seguretat Viària
Recorda
- Vacances sense ensurts
Marc legal
- Validesa dels permisos estrangers de conduir
L’expert opina
- Drogues: tendències del consum a BCN
El reportatge
- Festa de fi de curs d’Educació Viària
Parlem de
- SSTO: donant suport al servei operatiu
Un apunt d’història
- 25 anys de l’Escola policial catalana (I)
Activitats esportives i socials - XII Torneig Eixample de Dominó - Bowling a Astúries
- II Torneig de Vòlei Platja - Tennis a Montjuïc
El tauler
- Miniatures policials al quiosc - Racó literari
- Felicitacions al Cos
Els convidats
- Lídia Heredia: ‘Amb GUB la relació és molt de cos a cos’
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana.
Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: [email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Miquel Fernàndez, José Manuel González, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:
Àlex Palau i Vanessa Martínez
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló, Agustín Hernando, Maribel Cruset, Pere Munné
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
L
’estiu és el període de l’any on la gent viu més el carrer. Per una banda, les condicions climatològiques afavorei-xen el gaudi en espais oberts; per una altra, l’estiu és època de vacances, i això implica més temps per a les acti-vitats lúdiques. A Barcelona, a més, atesa la se-va configuració urbana com a metròpoli medi-terrània, aquest abocament ciutadà al carrer es fa encara més evident, més multitudinari.Gestionar el merescut dret dels ciutadans a la festa estival al carrer no ha de xocar amb el tam-bé ple dret d’aquests a què la ciutat funcioni al 100%. El dispositiu conjunt que han posat en marxa tots els serveis municipals, des del trans-port públic a la neteja, passant per la Guàrdia Ur-bana, persegueix aquest objectiu suprem: fer compatible el temps lúdic dels ciutadans als es-pais oberts amb la convivència, la seguretat i la mobilitat de les persones.
El nostre compromís amb la proximitat ciuta-dana exigeix planificar i executar amb cura les in-tervencions en els nostres àmbits d’actuació. La massiva afluència de gent a indrets típicament concorreguts com les platges, els parcs o les
fes-tes populars ha de ser una activitat pacífica. L’Operació Estiu que hem dissenyat pretén asse-gurar un correcte desenvolupament de les acti-vitats pròpies de l’estiu, i evitar que pertorbin aspectes crucials per a la societat com són la qualitat de vi-da o la pro-tecció de per-sones i béns.
En aquesta mateixa línia de planificació i control po-dem emmar-car, enguany, l’ampliació en cent noves places respecte de l’anterior convocatòria pública per acollir nous agents a la Guàrdia Urbana. 217 nous efectius que esdevindran companyes i companys en un col·lectiu que millora la seva imatge pública dia rere dia. El nivell de les ac-tuacions efectuades i els serveis prestats per la Guàrdia Urbana de Barcelona expliquen l’efecte crida d’aquesta convocatòria laboral que, en aquesta ocasió, es tradueix en gairebé 1.400 persones preseleccionades.
Tot plegat ve a reforçar la nostra vocació d’implicació en el teixit ciutadà, que va molt més enllà d’una declaració benvolent d’inten-cions i que s’explicita tant des de la cura en el disseny de plans d’actuació específics (com l’Operació Estiu) com amb el reforçament de la nostra estructura professional.
Una festa estival
amb tota seguretat
5 5
Engega l’estiu a la
Guàrdia Urbana
Del 15 de juny al 30 de setembre, l’Ajuntament posa en marxa un dispositiu conjunt
de tots els serveis municipals. La Guàrdia Urbana, serveis socials, inspecció, transport
públic i neteja es coordinaran per garantir el bon ús de les vies i espais públics
du-rant la temporada estival, prestant especial atenció a les platges i parcs de la ciutat.
De portada
A
l’estiu, la Guàrdia Urbana s’adapta a lesnecessitats de la ciutat amb l’objectiu de garantir la convivència i la qualitat de l’espai públic, la mobilitat de persones i vehicles, la seguretat viària i el control de la con-taminació acústica.
L’Operació Estiu posa èmfasi en la prevenció i està pensada per a tota la ciutat. En especial, s’ac-tuarà en les zones on es fa un ús més intensiu de l’espai públic –Ciutat Vella i Eixample–, en punts de gran afluència de gent de Sants Montjuïc –l’entorn de la Fira i del Sant Jordi– i a la zona de platges.
Entre juny i setembre també s’establiran disposi-tius específics en aquells punts susceptibles de re-bre una gran afluència de visitants, entre ells el Parc Güell, els mercats de Bellcaire i de Sant Antoni, el
6 6
De portada
Parc de la Ciutadella, la Rambla del Raval, les Fonts de Montjuïc i el litoral. Durant la temporada de platges entrarà en funcionament un nou local de seguretat i d’atenció al públic a la platja de Lle-vant, que funcionarà ininterrompudament de 10:00 a 19:00 hores
Trànsit estival
Regular la mobilitat i garantir la seguretat de les persones i vehicles que transitin per la ciutat serà un aspecte clau durant l’Operació Estiu. Dos objectius pels que la coordinació amb Mossos d’Es-quadra i la tasca de prevenció –amb controls d’al-coholèmia periòdics–, seran fonamentals, i que, de nou, enguany assoliran el seu punt àlgid durant les operacions de sortida i de retorn de vacances.
Durant tot l’estiu, els agents de Guàrdia Urba-na també seran presents a l’entorn de les zones d’a-parcament d’au-tocars turístics, que estaran situa-des a les places d’Antoni Maura, Ramon Berenguer, Drassanes i Cata-lunya, a la Sagra-da Família, al pas-seig Josep Carner, a l’avinguda del Paral·lel i a les Fonts de Mont-juïc. Alhora, s’es-tablirà un disposi-tiu específic a la ca-rretera de l’Arrabassada.
Com cada any, Barcelona aprofita l’estiu per fer obres d’envergadura a la via pública que en altres èpoques serien més complicades de dur a terme. Enguany, la majoria de treballs estan destinats a la millora dels accessos a les parades de metro de la línia 3, motiu pel qual resultaran afectats els ca-rrers pròxims a les parades de Tarragona, Les Corts, Passeig de Gràcia, Diagonal i Fontana. Per com-pensar aquesta situació, està previst que a finals de juny es recuperin alguns vials actualment afectats per obres, com els de la plaça Pau Vila (Barceloneta), la connexió Rosselló-Balmes, el ca-rrer Garcilaso i l’eix Ronda del Mig-Lesseps-Prín-cep d’Astúries.
Festes cíviques
L’època estival concentra el major nombre de festes i actes populars de l’any. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana desplegarà de forma intensiva els seus efectius en dates assenyalades com la revetlla de Sant Joan o la Mercè, i durant les festes majors dels districtes, en especial de Sants i Gràcia.
Durant aquesta època també s’habilitaran patru-lles específiques sobre aquepatru-lles places i parcs de la ciutat que concentren més afluència de persones.
Les afectacions per obres
de millora de les parades
de metro seran el gran
repte quant a mobilitat
Les fites de la Campanya
d’Estiu
- Vetllar pel civisme i la convivència a
l’espai públic
- Controlar l’ús intensiu de places i
platges
- Controlar els establiments de pública
concurrència
- Controlar els sorolls
- Evitar el consum d’alcohol a la via
pública
- Col·laborar amb Mossos en la
prevenció de delictes i en l’increment
de la seguretat viària
- Prevenir accidents de trànsit
- Regular la mobilitat, especialment en
les operacions sortida i retorn
- Evitar festes no autoritzades
Vetlladors a ratlla
Durant tota l’Operació
Estiu la Guàrdia Urbana
durà a terme una
intensa campanya per
reduir el soroll a la
ciutat. A la patrulla de
places i de la zona
litoral, se sumaran
dispositius específics per
controlar l’ús de l’espai
públic en els punts amb
major afluència de
visitants, i un ferri
control dels locals de
pública concurrència i
dels seus respectius
vetlladors.
A fons
7 7
L
a zona estava en el punt de mira des de feia mesos. El 2007 la GUB havia actuat periòdi-cament al Poblenou per reduir les molèsties que l’ús intensiu de l’espai públic generava entre els veïns. La situació va tocar sostre a princi-pis d’any. L’incivisme i el botellón eren pràctica habitual –i tolerada pels locals– al carrer Pere IV, en un tram d’uns 120 metres amb una dotzena de bars nocturns a banda i banda de la vorera. Per aquestes dates, dos cotxes patrulla van resultar malmesos per un grup de persones que sortien d’una discoteca.La suma d’aquests fets va fer que la UT de Sant Martí, la UNO-1 i la UNOC plantegessin una ope-ració integral i intensiva a fi de retornar l’ordre al Triangle Lúdic. “Vam atacar el conflicte des del front policial, controlant el que es feia a la via pú-blica, i des de l’administratiu, revisant la situació dels locals i inspeccionant els més conflictius”, ex-plica l’intendent Alcodori, cap de la UT-10.
Pressió al carrer
“Els primers dies vam situar tres furgonetes i una vintena d’agents en el tram més conflictiu de Pere IV”, explica el cap de la UNOC, l’inspector Godoy. Els efectius agafaven posicions a les dotze de la nit, abans que la gent comencés a arribar: “El dispositiu era dissuasori i evitava d’arrel que es formessin pro-blemes”. Mentrestant, patrulles de paisà inspeccio-naven l’interior de bars i discoteques i vigilaven els carrers adjacents. També a primera hora de la nit, els venedors ambulants eren interceptats a la sorti-da del metro per confiscar-los el material abans que el poguessin amagar.
Paral·lelament, el 10 d’abril es va instaurar una Taula de Locals, dedicada a revisar i reactivar els expedients dels bars, pubs i discoteques del Trian-gle Lúdic. “La col·laboració dels locals ha estat clau per normalitzar la situació. S’han conscienciat que han de respectar les normes i fer-les complir als seus clients”. L’operació es van tancar amb quatre locals sancionats i dues discoteques precintades. Els seus propietaris han declarat que no repren-dran l’activitat quan acabi la sanció de sis mesos que els ha estat imposada.
Durant vuit caps de setmana consecutius, un desplegament de la UNOC, UT-10 i
UNO-1 ha posat fre a l’incivisme que es vivia al carrer i als locals d’oci del
Poble-nou. L’Operació Triangle Lúdic va començar el 29 de març i va donar la situació per
normalitzada el 17 de maig, amb un balanç de sis locals sancionats i 24 detinguts.
Sis locals sancionats i 24
persones detingudes es el
balanç de l’Operació
Triangle Lúdic
Agents de la UNOC identifiquen un grup de joves fent botellón al carrer de Pamplona.
El treball policial
normalitza Pere IV
8 8
Notícies
L’IRIS millora la
resposta al ciutadà
A
través del programa IRIS, cada mesarri-ben a la Guàrdia Urbana centenars de pe-ticions que els ciutadans realitzen per in-formar d’una incidència a la via pública o reclamar una actuació policial. Una tasca per a la que el Cos es fixa un període màxim de 15 dies –un mes en el cas d’altres departaments de l’Ajunta-ment– per atendre-la i donar una resposta per es-crit al ciutadà que la va notificar.
Per cuidar aquest contacte directe de l’Adminis-tració amb els barcelonins, fa un any el Comitè de Qualitat de la Guàrdia Urbana va endegar un pro-jecte per fer més acurades i adequades les respostes a les comunicacions ciutadanes que es gestionen amb l’IRIS. Cada mes, el departament de Comunica-ció i Qualitat fa un seguiment aleatori d’un 20% de les contestacions emeses per cadascuna de les 28 unitats que tenen accés al programa (entre quatre i cinc per unitat), a fi d’avaluar-ne la seva idoneïtat i proposar possibles millores.
Personalitzar
“Contrastem la pregunta formulada pel ciutadà i la resposta que ha rebut per part de Guàrdia Urbana, i ho valorem a partir d’uns determinats paràmetres: forma, or-tografia, personalització, coherència, con-testar en el mateix idioma...”, explica Sa-grario Navas, encarregada de la supervisió. Després de revisar-les, s’envia un informe al cap de la unitat corresponent valorant les respostes efectuades. “A l’informe deta-llem quines comunicacions no han estat del tot co-rrectes, i donem pautes per millorar-les: com variar les respostes estàndard –el model de carta tipus–, consells sobre com referir-se de forma entenedora a una disposició legal, etc”.
Visualització de l’aplicatiu IRIS.
Criteris per donar una resposta
- Llegir bé el contingut per donar una
resposta coherent amb la demanda
- Evitar els errors ortogràfics, utilitzant
sempre el corrector
- Contestar en el mateix idioma que el
ciutadà faci la comunicació (castellà /
català)
- No fer un ús sistemàtic de les
respostes estàndard
- Personalització sobre el ciutadà i
sobre la resposta
9 9
E
l sistema IRIS pretén donar una resposta inte-gral a la recepció, enregistrament i tractament de les incidències, reclamacions, queixes i sug-geriments que els ciutadans fan arribar a l’A-juntament. El ciutadà pot comunicar aquestes cir-cumstàncies a través del Web www.bcn.cat, per telè-fon al 010 o al 900-226-226 (Civisme), lliurant una instància al Registre General o les OAC, per correu convencional o a través de la Guàrdia Urbana.En el cas que el ciutadà es dirigeixi a un agent a la via pública, aquest l’informarà de la seu de la unitat de GUB més propera on pot fer constar la seva in-cidència, queixa o suggeriment, i li indicarà les altres vies de les que disposa per fer-la. Els agents que tin-guin assignat un dispositiu PDA també poden donar d’alta incidències ocorregudes a la via pública.
Si la comunicació es fa utilitzant un full de quei-xes/suggeriments, els usuaris autoritzats de cada uni-tat/departament introduiran posteriorment les dades La Guàrdia Urbana és una de les organitzacions municipals més actives en la gestió de l’IRIS: durant el 2007 es van rebre 12.295 comunicacions ciutada-nes dirigides a les diferents unitats del Cos. D’aquí la importància d’una correcta formació dels agents en l’ús d’aquest aplicatiu: “Quan contestem per carta a un ciutadà hem d’anar amb molt de compte, ja que parlem en nom de l’Ajuntament. Per això insistim molt en què els formadors de cada unitat instruei-xin als seus companys, perquè sempre hi hagi un agent preparat per contestar correctament”.
Gairebé el 95% de les
contestacions de les
unitats als ciutadans es
valoren de forma positiva
Seguir perfeccionant
Al maig es va dur a terme un estudi a la
UT-10 per analitzar com els agents
utilitzen el programa IRIS. Els resultats
permetran ajustar la instrucció que regula
l’aplicatiu i unificar els criteris d’ús entre
totes les unitats, facilitant el treball dels
agents i millorant el servei al ciutadà.
Tramitació amb l’aplicatiu
a l’aplicatiu, codificant la comunicació segons el te-ma/motiu i, si procedeix, la derivaran a la unitat que correspongui.
Tota incidència, reclamació o suggeriment entrat via IRIS s’ha de tancar en el sistema IRIS, encara que pugui tenir també un altre tancament. Un cop analit-zada, els usuaris autoritzats enviaran la resposta al ciu-tadà en un termini màxim de 15 dies, complint els cri-teris de qualitat establerts i degudament signada pel cap de la unitat o pel segon cap en la seva absència.
“Quan contestem per
1 1 00
Notícies
Campanya contra la
contaminació acústica
E
spanya és el segon país més sorollós delmón, segons l’Organització Mundial de la Salut. El parc de vehicles, que supera els 16 milions, és un dels causants d’aquesta me-dalla de plata, i les grans ciutats com Madrid i Bar-celona són les que més pateixen la contaminació acústica. Però no només el funcionament mecànic del vehicle en té la culpa. Equips de música a tot volum, clàxons estridents, tubs d’escapament propis d’un circuit de Fórmula-1... Són accions voluntàries per part del conductor que molesten als vianants i incideixen en la seva qualitat de vida. Per tal de conscienciar els conductors sobre el seu comporta-ment, el passat 6 de maig la Guàrdia Urbana va po-sar en marxa una campanya intensiva de vigilància del soroll dels vehicles. Durant els 12 dies que va durar el dispositiu, es van situar controls fixes amb sonòmetres repartits pels districtes de la ciutat en
Del 6 al 18 de maig, la Guàrdia Urbana va dur a terme una campanya intensiva de
vigilància del soroll dels vehicles amb controls distribuïts per tota la ciutat. L’any
passat es van denunciar prop de 6.000 vehicles per excedir els nivells permesos, per
dur el silenciador en mal estat o convertir el cotxe en una discoteca, entre d’altres.
patrulles de matí, tarda i nit, cobrint les 24 hores del dia.
Sorolls denunciables
Compte amb creure’s el Fernando Alonso del barri perquè forçar marxes o accelerar de manera brusca per fer rugir el motor pot sortir car. De la mateixa ma-nera que circular amb el silenciador del motor en mal estat, fer servir de forma indeguda el clàxon o dur el volum de mú-sica de l’equip massa alt també pot compor-tar una denúncia. L’any 2007 es van denunciar 5.666 vehicles massa sorollosos i en el primer trimestre d’a-quest any ja se n’han sancionat 1.306. “Tot l’any fem controls del soroll i qualsevol patrulla pot aturar un vehicle massa sorollós i fer-li la prova, però la cam-panya intensiva ens dóna visibilitat i consciencia els conductors”, explicava l’intendent Sergi Amposta en la presentació de la campanya a la premsa, el passat
1 1 11
7 de maig. Tot i que cinc milers de vehicles denun-ciats poden semblar molts, Amposta considera que Barcelona té un nivell acceptable de contaminació acústica: “Feia anys encara es veia alguna motocicle-ta sense silenciador però actualment cosmotocicle-ta molt de veure-les. S’ha millorat molt en aquest aspecte”.
La prova del sonòmetre
Els ciclomotors sumen un alt percentatge del to-tal de vehicles denunciats anualment i els agents ho tenen molt present a l’hora de fer la vigilància. “Els
Amposta: “No és una
campanya per recaptar,
perquè si el conductor
repara el vehicle no paga”
A les nits, només que se
superin els límits en dos
decibels, s’immobilitza el
vehicle al moment
vehicles, de fàbrica, tenen els tubs i els silenciadors correctes, el problema ve quan aquests es canvien per d’altres no homologats”. En horari diürn, si el vehicle analitzat excedeix els límits permesos en un interval de dos a cinc decibels se’l denuncia però pot seguir circulant. Si durant els 15 dies següents repara el problema al mecànic i torna a les de-pendències de la Guàrdia Urbana per demostrar-ho, la denúncia es retira i no ha de pagar la sanció econòmica, que ascendeix a 92 euros. “No és una campanya per recaptar a través de multes, perquè si el conductor repara el vehicle no ha de pagar cap sanció. És una campanya per millorar la qualitat de vida dels barcelonins”, explicava Sergi Amposta.
En els casos en què el vehicle supera en més de cinc decibels el límit permès, es trasllada a la UT més propera, on es fa una segona prova amb un sonòmetre més precís. Si el segon testeig confirma que el vehicle supera els nivells permesos, queda immobilitzat i mitjançant una grua es desplaça al mecànic que el conductor decideixi. El canvi de tub d’escapament o de silenciador per solucionar el problema de l’excés de soroll té un cost aproximat de 300 a 500 euros, en el cas de les motocicletes, i de 120 a 300 en el cas dels turismes. “A les nits som més primmirats, ja que considerem que el descans dels ciutadans és fonamental”, afirma l’intendent Amposta. Per això al vespre, només que se superin els marges establerts en dos decibels, el vehicle queda immobilitzat al moment.
Un agent comprova els nivells sonors del tub d’escapament d’un ciclomotor.
1 1 22
Notícies
La ciutat registra cada dia 65.000 desplaçaments en bicicleta, el doble que el 2003.
Aquesta és una de les dades que es van donar a conèixer al Segon Congrés Català de
la Bicicleta, celebrat al maig. 350 especialistes i 80 ponents d’arreu del món es van
donar cita per debatre i compartir experiències sobre el mitjà de transport de moda.
A
Barcelona, els desplaçaments en bicicletas’han duplicat des de l’any 2003, assolint els gairebé 65.000 diaris, xifra que repre-senta un volum important d’usuaris en cir-culació, que han de conviure amb els vehicles a mo-tor i els vianants. Segons dades de l’enquesta d’opi-nió i ús de la bicicleta a Catalunya, presentada al Congrés, gairebé un 40% dels ciclistes circulen per la vorera per por a ser atropellats pels cotxes, una acció denunciable segons la nova ordenança de circulació. “No pot ser que una major llibertat de moviments re-percuteixi en un augment de la sinistralitat”. El Presi-dent de la Generalitat, José Montilla, afirmava en la seva intervenció que durant els propers quatre anys, Catalunya veurà créixer els quilòmetres de carril bici en un 60%. “Els cotxes han de respectar les bicicle-tes, i les bicicletes els vianants, i per això calen infra-estructures”. Aquesta mesura s’emmarca dins del Pla Estratègic de la Bicicleta 2008-2012, que contempla altres mesures com l’impuls de la intermodalitat amb altres mitjans de transport i la millora de les vies de circulació per millorar la seguretat.
Policia sobre rodes
Durant el Congrés, la Guàrdia Urbana va partici-par a les sessions sobre Policia i Bicicleta, i sobre Educació i Formació, que també van comptar amb la participació de ponents de Canadà, Bèlgica, Ho-landa i Dinamarca. L’intendent Xavier Alcodori va qualificar la bicicleta com un mitjà de transport òp-tim per a les tasques de proximitat de la Guàrdia Urbana, ja que aquesta fomenta la interacció amb els veïns, permet visualitzar més els agents, facilita la patrulla per punts de difícil accés i actua
d’ele-ment sensibilitzador de cara al ciutadà. Per la seva part, Maribel Cruset, coordinadora de monitors d’E-ducació Viària, va presentar la tasca que realitza el Servei a les escoles i instituts, així com el tracta-ment educatiu que es fa de la bicicleta com a mo-del de mobilitat sostenible i segura, incidint en els cicles de Secundària i Batxillerat.
José Montilla: “No pot ser
que una major llibertat de
moviments repercuteixi en
un augment de la
sinistralitat”
Barcelona duplica
els trajectes en bici
El president de la Generalitat, José Montilla, saluda els agents de la GUB a l’estand del Segon Congrés Català de la Bicicleta.
1 1 33
Auditoria de qualitat
E
ntre el 5 i el 8 de maig es va dur a termeuna auditoria interna a la Guàrdia Urbana per avaluar els elements del sistema de qualitat que s’apliquen a la gestió de les activitats i incidències a la DT, Sala Conjunta, SS-TO, Decomisos i Comunicació i Qualitat. Quatre auditors del Cos van visitar sis UT de dia i dues unitats nocturnes, la Sala Conjunta i les de-pendències de Prefectura, on van poder constatar
que el Sistema de Gestió de Qualitat és “una bo-na eibo-na per homogeneïtzar els processos i proto-cols de treball de tota la organització”. Tanmateix, l’auditoria va desvelar una manca de consolidació d’aquest sistema en les Unitats Territorials, on re-comana que s’imparteixin sessions informatives en aquest aspecte, i va apuntar possibles millores a l’hora d’introduir, organitzar i fer recerques de
documentació.
L
’estand de la Guàrdia Urbana a la Fira Inte-gra 2008 de Saragossa va atendre multitud de visitants interessats en l’aplicatiu d’acci-dents, el disseny de la furgoneta d’atestats, la tasca del servei d’Educació Viària, les PDA o el programa ACER. L’esdeveniment, que va tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de maig, va comptar amb la par-ticipació de desenes d’entitats, organismes i cossos de seguretat i emergències d’arreu de l’Estat. Du-rant les jornades es van presentar exhibicions poli-cials i un gran nombre de ponències, entre elles la del cap de la GUB. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez i Xavier Vilaró, també van ser els encarre-gats de recollir el III Premi Nacional de Seguretat i Emergències, atorgat a l’Ajuntament de Barcelona juntament amb el RACC i els consistoris de Madrid i Fuenlabrada, per la campanya per reduir els atro-pellaments als passos de vianants.El regidor Francesc
Narváez i Xavier Vilaró
van recollir el III Premi de
Seguretat i Emergències
atorgat a l’Ajuntament
GUB a la V Fira de
Seguretat i Emergències
L’estand de la GUB va rebre centenars de visites de professionals de la seguretat durant els tres dies que va durar l’esdeveniment.
Notícies
L
a Guàrdia Urbana ha tancat la llista d’aspi-rants admesos per a la convocatòria pública de 217 noves places d’agents. Una xifra que supera en 100 places l’anterior convocatòria. En aquesta primera fase, han estat preseleccionats un total de 1.373 interessats. Aquests hauran de su-perar la fase teòrica i les proves físiques i, els 217 amb millor puntuació, començaran la formació bà-sica a l’Institut de Seguretat de Catalunya. Per acce-dir al Cos, els aspirants han de ser de nacionalitat es-panyola i acreditar el títol de graduat escolar; tenir entre 18 i 31 anys; fer una alçada mínima de 1,60, en el cas de les dones i 1,70, en el cas dels homes, i tenir els permisos de conduir A i B. Aquesta oferta forma part de l’ampliació de la plantilla operativa prevista per l’Ajuntament en el període 2007-2010. A finals de la dècada, el consistori preveu que hi ha-gi 750 nous efectius, destinats a reforçar i ampliar les plantilles de les Unitats Territorials, assolint una xifra total de més de 1.600 agents repartits entre els 10 districtes de la ciutat.L
a campanya de control de grafits i pintades a la via pública que la Guàrdia Urbana va dur a terme al mes de maig es va saldar amb 33 de-núncies, el mateix número que al febrer. Aquestes actuacions, amb continuïtat mensual, s’em-marquen dins de la Instrucció “Normes de conducta a l’espai públic: degradació de l’entorn visual”, i tenen l’objectiu de reduir les activitats que comporten el deslluïment dels edificis i del mobiliari urbà. Durant els cinc primers mesos de l’any s’han efectuat 209 de-núncies, una xifra que suposa un increment del 23% respecte el mateix període de l’any 2007. La campan-ya té una durada de tres dies, durant els quals els companys patrullen amb vehicles sense logotipar. El dispositiu s’aplica a tota la ciutat, però fent especial incidència als barris del Raval i el Gòtic.Èxit de l’oferta
pública de places
1 1 44
Aspirants a les places de la Guàrdia Urbana realitzant el primer exàmen de selecció.
Parets netes
Foto: Banc d’imatges mec
Notícies
1 1 55
“
Intentem difondre l’Educació Viària a través de tots els mitjans que es pugui”, apunta Maribel Cruset, coordinadora dels monitors. La seva és una tasca que sobrepassa de llarg la seva vessant més coneguda: el programa La Guàrdia Urbana a les escoles.Durant el que va de curs, els tallers d’Educació Viària han estat presents en les mostres d’entitats dels Districtes i en fires com la de la Mobilitat Segura, celebrada el 4 d’abril a Tarragona i on es va col·laborar amb l’estand de l’associació de víc-times STOP Accidents. Una altra cita ineludible és el Road Show, una escenificació per conscienciar als adolescents sobre les conductes de risc, que se celebra dos cops al llarg del curs al Caixafòrum.
A l’octubre, els monitors van oferir als centres educatius d’ESO i Batxillerat la possibilitat d’assis-tir al Campionat Mundial de Rescat. 600 alumnes van poder observar en directe les conseqüències dels accidents de trànsit, com una activitat com-plementària al treball desenvolupat durant el curs. Un període especialment procliu per a l’Educació
Viària és el Nadal. En aquestes dates, en-guany es van organitzar tallers i activi-tats al Saló de la Infància i es va partici-par en una jornada al Castell de Mont-juïc, que va cloure amb la visita i lliura-ment de joguines als nens i nenes ingres-sats a les unitats d’Oncologia i d’Hema-tologia de l’Hospital de la Vall d’Hebrón.
Diversificats i mediàtics
En el marc del programa destinat a la gent gran, el 5 de febrer es va oferir una sessió al Cen-tre Lleidatà. Deu dies després, el servei d’Educació Viària va participar, convidat per l’IMEB, en les V Jornades Internacionals de Recerca Didàctica de les Ciències Socials que va organitzar la Universi-tat Autònoma. Els mitjans de comunicació també són una bona manera d’arribar als ciutadans. Per això, enguany hem pogut veure entrevistes als membres d’Educació Viària en diverses cadenes lo-cals, entre elles Barcelona TV o Ràdio Gràcia.
El Road Show, visites a
hospitals, ponències o
tallers en fires i actes
omplen l’agenda d’EV
Monitors d’Educació Viària en una actívitat lúdico-educativa al carrer, el 29 de setembre passat.
Educació Viària més
enllà de les aules
1 1 66
Els nostres recursos
L
a incorporació del PDP és un elementfona-mental per assolir la modernització en la gestió dels recursos humans de la GUB, d’a-cord a les noves tendències i al marc jurídic vigent. La Guàrdia Urbana ha apostat per gestionar el seu personal mitjançant un enfocament centrat en les competències professionals. En aquest sentit, el PDP és un sistema dinàmic que va des de l’anà-lisi de les competències professionals de cada membre de la plantilla, a través d’una entrevista, fins a la proposta d’un pla de millora professional que consisteix en un seguit de propostes formati-ves i/o activitats tutelades per un comandament en el mateix lloc de treball. D’aquesta manera, la GUB
expressa el seu compromís amb el que és l’actiu més important: les persones que integren el Cos i, a la vegada, la GUB també expressa el compromís que tots plegats tenim vers la ciutadania: vetllar per la seva seguretat i pel seu benestar.
El PDP: un sistema amb valor
Aquest sistema permetrà valorar de forma con-tínua i periòdica a totes les persones de l’organitza-ció amb les mateixes eines, independentment de la seva categoria professional. Per tant, reforçarà l’e-quitat i la transparència. Una vegada les persones
PDP: eina de
millora continua
El Pla de Desenvolupament Professional (PDP) s’implantarà a tot el Cos al llarg dels
propers mesos, després de l’experiència pilot que s’ha dut a terme a la Unitat
d’Ac-cidents, la UT3 i la UNO-3. Aquesta nova eina, de gestió de les persones, incidirà
sobre la millora professional i la motivació dels efectius de la Guàrdia Urbana.
El PDP repercutirà en una millora del servei dels efectius de Guàrdia Urbana als ciutadans.
1 1 77
hagin estat valorades, els resultats serviran per ajustar els plans de formació de tota la GUB, i tam-bé per donar resposta individual als aspectes de mi-llora per anar assolint les competències requerides. D’aquí neix el desenvolupament professional que és el compromís de la GUB amb les persones.
El valor de les persones
Per tot això, aquest sistema representa, bàsica-ment, una eina de desenvolupament personal i pro-fessional que dóna l’oportunitat de millorar profes-sionalment, identificant els aspectes a potenciar. També permet conèixer allò que l’organització es-pera de cadascun dels seus treballadors, alhora que fa visible la pròpia aportació que aquest fa al Cos.
Compromís compartit
Un altre aspecte bàsic del PDP és el reforça-ment de la comunicació entre agents i comanda-ments, creant un compromís respecte al seu de-senvolupament professional. També servirà com a eina de transparència, objectivitat i equitat en la gestió dels recursos humans.
Entrevista i acord
L’entrevista serà l’espai que cada unitat reservi a cadascuna de les persones de l’organització. Prèviament, l’entrevistat disposarà d’un qüestio-nari, que serà la guia de la conversa que tindrà lloc en el moment de la reunió. Aquest espai servirà per analitzar de forma consensuada els elements de millora professional, així com per arribar a l’a-cord entre agents i comandaments, i també entre comandaments de diferents categories. Tanmateix, aquests moments de diàleg i coneixement han de servir tant per a la millora individual com de l’or-ganització i, el que és fonamental: per a la millora del servei als ciutadans.
El PDP permetrà el
creixement professional i
marcarà l’estil de la GUB
com a organització
Els nostres recursos
L
’aplicatiu de Relacions amb la Comunitat va començar a funcionar a la Guàrdia Urbana el passat mes de novembre. En els quatre pri-mers mesos de l’any s’han realitzat 1.159 contactes amb organitzacions ciutadanes de la més diversa mena: des d’associacions de veïns i comer-ciants, a clubs esportius i culturals, col·lectius d’im-migrants, casals de la tercera edat o entitats joves, passant per serveis religiosos, mitjans de comunica-ció o institucions públiques.Actualment són els agents de Policia Comunità-ria, Eatos i monitors d’Educació ViàComunità-ria, a més de personal autoritzat pels caps d’unitat, els encarre-gats de nodrir la base de dades. Un exemple de la seva prolífica tasca són els 552 contactes amb en-titats joves que s’han introduït a l’aplicatiu entre els mesos de gener i abril d’enguany, i les més de 250 associacions de veïns i comerciants registrades.
El programa de Relacions amb la Comunitat per-met organitzar, programar, classificar i tenir perma-nentment actualitzada la informació relativa a aquests contactes, per tal de fer el seguiment de les problemàtiques que s’hi estan treballant, amb qui-na periodicitat i amb quines estratègies.
RC supera els mil
contactes en mig any
1 1 88
Connexió segura
E
l 7 d’abril es va instal·lar el nou Sistemad’Alimentació Ininterrompuda (SAI) a la Sa-la Conjunta de Comandament. El dispositiu, amb una bateria del doble de capacitat que l’anterior, incrementa la protecció dels equips i connexions informàtiques davant de possibles pu-jades i baixades de tensió, i garanteix la continuï-tat en el funcionament de la Sala enfront d’apaga-des. La propera millora que s’estudia implementar
–tot i que encara no està aprovada– és un nou sis-tema d’aire condicionat per al recinte.
Entre gener i abril s’han
introduït 1.159 entrevistes
a l’aplicatiu de Relacions
amb la Comunitat
Una patrulla de proximitat contacta amb comerciants del barri de Sants.
2 2 00
Seguretat i Mobilitat
L
a trobada detèc-nics, polítics i ex-perts en mobilitat més important del país, el Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, va donar a conèixer les es-tratègies previstes per fer front a la xacra de l’acci-dentalitat i reduir al mà-xim la mortalitat a les ciutats. Jordi Hereu va inaugurar les Jornades, enguany sota el títol La seguretat viària, repte de futur a les ciutats euro-pees, amb la notícia de l’acord amb la Direcció General de Trànsit per crear
a Barcelona un organisme d’àmbit estatal, que serà el centre de referència en l’estudi, la formació, la investigació i la difusió en matèria de mobilitat i seguretat viària urbana. D’altra banda, Àngel Ló-pez, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Bar-celona va presentar el Pla de Mobilitat Segura 2008-2012, en fase de proves, i que té com a prio-ritat reduir el nombre de víctimes en un 25%.__
La ciutat acollirà un centre d’investigació i difusió de la seguretat viària i la
mobi-litat d’àmbit estatal. L’alcalde Hereu va fer l’anunci durant la inauguració del XV
Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, celebrat el 20 de maig, que va comptar amb
la presència de responsables i experts de l’àmbit de la mobilitat d’arreu d’Europa.
BCN serà referent
en seguretat viària
__.El Pla, que treballa sobre 10 àmbits d’actuació, focalitza la seva atenció en els col·lectius més vul-nerables: nens, gent gran i vianants, així com en el foment de l’ús del transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu. López va recordar la im-portància de l’educació viària per conscienciar els joves d’una conducció segura, sobretot en el cas dels ciclomotors i les bicicletes. El Pla de Mobilitat Segura també contempla la necessitat de reforçar el suport psicològic a les víctimes d’accidents de trànsit i familiars, així com la sensibilització ciuta-dana en matèria d’accidentalitat urbana.
Barcelona ha signat el
compromís de reduir un
50% l’accidentalitat a la
UE abans del 2010
2 2 11
H. Laird: “Els nens són els
futurs conductors, així que
cal educar-los des de
pre-escolar fins a la jubilació”
Compromís europeu
Si bé el Pla de Mobilitat Segura és ambiciós, la responsabilitat que Barcelona ha adquirit amb Euro-pa, a través de la adscripció l’any 2003 a la Carta Eu-ropea de Seguretat Viària, no es queda enrere. En-guany, es renova aquesta signatura amb l’objectiu de reduir en, com a mínim, un 50% el número de vícti-mes mortals en accidents a la Unió Europea, abans del 2010. Per aconseguir aquesta fita, l’Ajuntament es compromet a prendre les mesures necessàries dins de les seves competències. Aquestes comprenen la formació i informació dels conductors, la millora de l’equipament i l’ergonomia dels vehicles, i l’adequa-ció de les vies urbanes, entre d’altres. Miquel Nadal, director de la Fundació RACC, va remarcar el paper cabdal que juguen les carreteres com a causa de la futura reducció de la mortalitat europea en acci-dents de trànsit: “Les infraestructures passen per so-bre de les causes humanes”. I és que, tot i que la ta-xa de risc d’accidents a Espanya ha disminuït en més d’un 37% des del 2001, l’any passat gairebé 3.000 persones van perdre la vida en accidents de trànsit.
Salvar 25.000 vides
Leo Huberts, representant de la Comissió Euro-pea i DG TREN Road Safety, va exercir d’advocat del diable respecte la importància d’unes bones infraes-tructures que ressaltava Nadal en la seva interven-ció: “Ha d’haver-hi autoconsciència. Ja pot ser bona la carretera que si beus te la claves igual”. Huberts va destacar la necessitat d’una implicació directa
XIII Premis de la Seguretat
Viària
Com a cloenda de la quinzena edició
del Fòrum, van atorgar-se els
premis M. Àngels Jiménez de
Seguretat Viària. En la categoria
d’investigació en accidentalitat
viària urbana, va ser premiada la
Facultat de Medicina de la
Universitat de Navarra. La Fundació
Grupo Antena 3 i Onda Cero, va
rebre el guardó en la modalitat de
millor treball divulgatiu. El premi al
millor pla d’investigació a estudis
universitaris va recaure en el
Campus Ítaca, de la Universitat
Autònoma de Barcelona, mentre
que l’empresa APC Systems BCN va
rebre una Menció Especial del Jurat
pel seu projecte de casc amb airbag.
L’auditori del World Trade Center va acollir un bon número d’assistents entre periodistes, tècnics i experts en mobilitat i seguretat d’arreu d’Europa.
Sota aquestes línies, els guardonats amb els premis M. Àngels Jiménez, que reconeixen els treballs d’investigació o divulgació sobre Seguretat Viària.
2 2 22
Seguretat i Mobilitat
per part de les altes es-feres polítiques: “Les xifres d’accidentalitat a França van reduir-se en un 50% perquè aquesta va ser una de les prioritats de la le-gislatura”; i va apostar
per la unificació europea de paràmetres com les ta-xes d’alcoholèmia, els permisos de conduir, les cam-panyes educatives i la normativa general de trànsit. “Hem de salvar 25.000 vides d’aquí a 2010, i cada es-tat membre té les eines per fer-ho”, va sentenciar.
Experiències forànies
Una de les novetats de la quinzena edició del Fòrum va ser la presència de tècnics i especialistes europeus que van exposar les estratègies que es duen a terme als seus països. Harry Laird, respon-sable de Seguretat Viària de Glasgow, va relatar l’experiència de la seva ciutat, que té una taxa de mortalitat en carretera reduïda (l’any 2007 van morir 13 persones), gràcies a tres factors: enginye-ria, educació i estímul. “Els nens són els futurs conductors, així que cal educar-los a consciència, des de preescolar fins a la jubilació”. Per la seva banda, Suzanne Anderson, responsable de segure-tat viària urbana de Göteborg, va presentar l’am-biciosa proposta del país nòrdic envers l’acciden-talitat: “Visió zero. Cap víctima a les nostres carre-teres”. Les polítiques adoptades a la ciutat sueca contemplen com a mesura principal la reducció de la velocitat mitjançant rotondes i illes, així com una nova senyalització dels passos de vianants i carrils bici.
3 ciutats, 3 models
“Jo copio el que fun-ciona. I reconec que, de Barcelona, en copio molt”. Begoña Huergo, regidora de Seguretat Ciutadana i Mobilitat de Gijón, es confessava en la seva ponència. La regido-ra asturiana va ser una de les convidades a la taula rodona d’estratègies en mobilitat i seguretat en ciutats espanyoles. Una po-lítica basada en macro-controls policials, que s’han duplicat en 5 anys, i actuacions en favor dels via-nants, ha permès la reducció de l’accidentalitat a Gijón en gairebé un 50% des de l’any 2001. Els res-ponsables de mobilitat de Madrid i Sevilla van com-plementar les Jornades amb les experiències
aplica-des a les seves ciutats en matèria de seguretat vià-ria, prioritzant la xarxa de transport públic en el pri-mer cas, i potenciant els sistemes automàtics de de-tecció d’infraccions (càmeres foto-vermell, control d’accessos en zones de màxima accidentalitat, etc.), en el model de la capital andalusa.
L. Huberts: “Ha
d’haver-hi autoconsciència. Ja pot
ser bona la carretera que
si beus te la claves igual”
El director de la DGT, PereNavarro, en primer pla, amb l’alcalde Jordi Hereu.
El regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, durant el discurs de cloenda del XV Fòrum de Seguretat Viària.
Recorda
2 2 33
T
ot i que els països en vies de desenvolupament són un mercat turístic emergent, les seves condicions sanitàries ens poden jugar males passades. Molts viatgers que visiten aquestes zones contrauen malalties relacionades amb el con-sum d’aigua, els aliments contaminats, les fiblades d’insectes o artròpodes, o simplement pels canvis de temperatura i d’altitud que afecten l’organisme.Per prevenir afeccions derivades d’aquestes situa-cions de risc, com ara les febres tifoides, l’hepatitis o la malària, abans de viatjar cal posar-se en contacte amb un Servei de Consell als Viatgers i Centre de Va-cunació Internacional per valorar les malalties que puguin suposar un perill i rebre les recomanacions pertinents, així com la profilaxis o les vacunes ne-cessàries. En aquests centres s’ha de demanar hora de visita amb una antelació de 4 a 6 setmanes abans d’emprendre el viatge, ja que a l’estiu se solen satu-rar, i dur un full amb la ruta que seguirem per tenir en compte les malalties a les que ens veurem exposats.
Malalts a l’estranger
L’afecció més habitual en marxar de vacances a un país estranger és la simptomatologia digestiva
(nàu-sees, vòmits, diarrees, dolor de panxa o febre), i el seu risc principal és patir des-hidratació. Per tant, en cas de manifestar-se aquests símptomes cal beure aigua de forma abundant i continuada. També és recomanable dur sèrum a la farmaciola. En cas de patir diarrees durant 24 hores, vòmits continuats durant 12 hores, apa-rèixer sang a les deposicions, o tenir febre o espasmes musculars, cal visitar un cen-tre mèdic immediatament.
Documentació sanitària
En cas de viatjar dins dels límits de la Unió Eu-ropea, s’ha de passar per la Seguretat Social i ob-tenir la Targeta Sanitària Europea, que ens per-metrà rebre assistència sanitària pública en els paï-sos de la UE. Si les vacances es planegen fora de les fronteres europees s’ha de consultar l’existència de convenis sanitaris amb Espanya i, en cas negatiu, el viatger haurà de comprovar la cobertura que la se-va asseguradora mèdica ofereix a l’estranger. Els funcionaris que tinguin PAMEM han de tenir pre-sent que aquest dóna cobertura fora de Catalunya a través d’un telèfon de contacte.
S’acosten els mesos d’estiu i, a hores d’ara, les vacances comencen a estar
defini-des. Tant si anem a la platja, a la muntanya, ens quedem al país o explorem
l’es-tranger, cal prendre precaucions i tenir en compte els següents consells per tal
d’e-vitar que una afecció ens espatlli aquests dies de merescut descans.
Links d’interès
Centres de Vacunacions Internacionals i
Consell al viatger a Catalunya
http://www.gencat.net/salut
Recomanacions als viatgers. Ministeri
Assumptes Exteriors i Cooperació
http://www.maec.es
Links d’interès
Centres de Vacunacions Internacionals i
Consell al viatger a Catalunya
http://www.gencat.net/salut
Recomanacions als viatgers. Ministeri
Assumptes Exteriors i Cooperació
http://www.maec.es
Vacances sense ensurts
Dr. Juan Ignacio Paso
2 2 44
4. Els internacionals expedits de conformitat amb la Convenció de Ginebra o amb la Convenció Internacional de París.
5.Els reconeguts en convenis internacionals en els que Espanya sigui part i d’acord amb les con-dicions i limitacions establertes en el conveni.
En els supòsits recollits en els apartats 2, 3, 4 i 5, s’han de complir els següents requisits:
• Els permisos han d’estar vigents.
• El titular ha de tenir l’edat mínima requerida pel permís espanyol equivalent.
• No han d’haver transcorregut més de sis mesos des de l’adquisició de la residència normal a Espanya. Transcorregut el termini esmentat, si els titu-lars desitgen seguir conduint han d’obtenir un permís espanyol (superant les proves correspo-nents o bescanviant el permís si existeix conveni amb el país que el va expedir).
Marc legal
A
rrel de l’entrada en vigor de la reformade l’article 384 del CP, recordem quins permisos estrangers són vàlids adminis-trativament per conduir per tot l’Estat: 1.Els que ha expedit qualsevol estat de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu (Islàndia, Liechtenstein i Noruega), sempre que el conductor compleixi els requisits d’edat que estableix el per-mís espanyol equivalent. En aquest cas no hi ha lí-mit temporal de vigència, essent indiferent el temps de residència legal a Espanya del titular del permís. 2.Els permisos de països expedits d’acord amb l’annex 9 de la Convenció de Ginebra, o amb l’an-nex 6 de la Convenció de Viena.
3.Els permisos de països que estiguin redactats en castellà o acompanyats de traducció oficial.
Validesa dels permisos
estrangers de conduir
Els permisos expedits a la
UE són vàlids sempre que
l’edat del conductor es
correspongui amb la de
l’equivalent espanyol
Nou despatx jurídic
A
partir del dia 1 d’abril, Molins Advocats esfa càrrec de l’assistència jurídica dels membres de la Guàrdia Urbana de Barce-lona. L’horari del despatx serà de 9 a 14 i de 16 a 20 hores, i l’abast de l’assistència serà el mateix que es presta actualment:
a Assistència lletrada en judici i confecció del corresponent full informatiu, a aquells agents que ho necessitin per raó de les seves intervencions en acte de servei.
aAssistència en comissaries i dependències ju-dicials tots els dies de l’any i les 24 hores del dia.
a Assessorament jurídic sobre les citacions ju-dicials i/o policials que rebin els agents en relació al servei.
MOLINS ADVOCATS: Av. Pau Casals, 16, 1r 1a, 08021 Barcelona.
Tel. 93/ 415-22-44 Fax: 93/ 416-06-93
Per Joan Rabaixet
L’expert opina
2 2 55
B
arcelona és deles ciutats amb més drogues per habitant d’Euro-pa. Segons el CESIC, cada dia a l’àrea metropolitana es consumeixen 70.000 dosis de cocaïna. Quina és la tendència actual? Pere Munné: Sobretot el policonsum. Avui en dia és una raresa trobar algú que tingui una única dro-ga d’ús. La barreja més habitual és la triada: alco-hol, haixix, cocaïna. Des-mentint el fals mite que determinades drogues
‘compensen’ els seus efectes, en general aquests efectes se sumen: canvia l’espectre que pot provo-car una substància i pot fer un deliri. Juntament amb aquest fet, s’ha detectat que l’haixix que es distribueix a Barcelona conté més principi actiu, és més potent, i això està generant moltes més crisis d’ansietat entre els fumadors de porros. Les urgèn-cies produïdes per consum de cocaïna també han pujat de manera espectacular.
Quines drogues afecten més al volant?
Les drogues poden provocar dos tipus d’efectes pe-rillosos per a la conducció. El primer, un estat entre l’ansietat i l’eufòria, amb la consegüent pèrdua de control, de reflexes i, sobretot, de capacitat d’auto-crítica. És el cas sobretot de les amfetamines –MDMA, èxtasis– i de la cocaïna, però també de l’ansietat per l’haixix. Fa que ens pensem que en
aquell moment estem conduint millor que mai i que traspassem normes que abans tení-em ben adquirides. Un estudi realitzat fa anys als EUA va detectar que el consum d’amfetami-nes provocava més morts per accidents de trànsit i per caigudes, que per taquicàrdies o crisis d’hipertensió. L’efecte invers és el de la dissociació. La keta-mina, els bolets màgics, l’LSD o els trippis pro-dueixen un estat de consciència molt alterat, i fins i tot poden fer deli-rar i percebre els objectes i els colors deformats. Però és clar, en aquests casos les persones no acos-tumen a conduir.
Les substàncies amb que es talla la droga, són perilloses?
Generalment no, però depèn de la remesa. En gene-ral els camells saben que si hi ha reaccions anòma-les perden clientela. Per Internet pots comprar una
L’alcohol, seguit de la coca,
l’amfetamina i l’haixix,
lideren el rànquing
d’urgències toxicològiques
El doctor Pere Munné dirigeix la Unitat de Toxicologia del’Hospital Clínic.
Drogues: tendències
del consum a BCN
2 2 66
L’expert opina
garrafa de cinc litres d’èxtasis líquid i anar-ho po-sant en ampolletes... per què posar-li un adulterant si allò val 10 cèntims i ho vens a dos euros? Tanma-teix, hi ha hagut adulterants com l’escopolamina (un delirant) que han generat problemes seriosos. A vegades també posen lidocaïnes (un anestèsic), que poden ocasionar trastorns cardíacs.
Quins signes físics ens poden induir a pensar que algú ha ingerit drogues?
Un estat d’ansietat, la sudoració, el parlar que s’en-calla –típic de l’alcohol però també de l’haixix o les amfetamines–, la inestabilitat motora... La
ma-Agents de paisà de la UT-2 identifiquen a dues joves per possessió d’estupefaents i consum a la via pública.
L’haixix, més dur
La marihuana que es consumeix
actualment a Barcelona és més potent
que abans. Els efectes del cànnabis són
produïts per una substància activa
coneguda com a tetrahidrocannabidol.
Fa anys, la fulla o resina contenia una
proporció al voltant del 3-4% d’aquest
element, però la millora dels cultius i
l’enginyeria genètica han fet que la
majoria de la marihuana que
actualment arriba al carrer sigui més
rica. L’increment en el contingut de
substància activa provoca més ansietat
en els fumadors
i, a diferència
d’antany, ara és
freqüent atendre
urgències per
crisis causades
únicament pel
consum de
marihuana.
Cocaïna: rècord d’urgències
És la droga
més usada
després de
l’haixix i la
que genera
més danys i
urgències
mèdiques.
Consumida
per allargar
la nit, reduir
la fatiga i inclús per estimular el sexe,
la coca té també tres grans seqüeles.
La primera, desconeguda per molta
gent però ja comprovada, és que
multiplica les possibilitats a llarg
termini de patir arteriosclerosis
precoç. Una altra conseqüència és que
pot provocar estats depressius
post-efecte. Una depressió ‘circumstancial’
que el consum continuat pot convertir
en duradora. En tercer lloc, provoca
una gran cardiotoxicitat. Durant les
dues o tres hores que actua,
l’increment de la pressió augmenta
molt el risc d’hemorràgia cerebral,
mentre que els trastorns de ritme
poden produir una parada. Alhora, fins
i tot en persones sanes les dosis agudes
els poden provocar un vasoespase
coronari i fer-los patir un infart.
La marihuana que es
2 2 77
rihuana i l’alcohol poden provocar irritació al blanc dels ulls, mentre que les pupil·les dilatades, el pols accelerat i, amb menys freqüència, l’agressivitat, sempre ens han de fer pensar que han pres amfeta-mina o coca.
Un agent es troba amb una persona inconscient a causa d’alcohol o drogues, què ha de fer mentre no arriba l’ambulància?
Una intoxicació per efecte de l’alcohol o d’alguna altra substància, o una sobredosis de cocaïna, po-den provocar un estat de coma o de pèrdua de co-neixement. En aquests casos, el gran risc és que al vomitar, si el coma és suficientment profund, la persona broncoaspiri. Això vol dir que la falta de consciència impedeix a la persona expulsar tot el vòmit enfora. Per evitar que succeeixi, hem de col·locar a l’intoxicat en posició de coma: estirat en horitzontal a terra, sobre el costat esquerre i amb el cap al mateix nivell del cos o una mica més baix.
Èxtasi líquid: un enemic al volant
Segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia, Barcelona té la sèrie publicada més
alta d’Europa en consum d’èxtasi líquid. Una veritable “epidèmia” en zones com el
Gayxample o les àrees d’oci nocturn del litoral. Cada cap de setmana l’MDMA segueix
provocant urgències hospitalàries, a raó de si les partides
estan més o menys concentrades. El consum d’èxtasis líquid fa
que baixi tant el nivell de consciència que és quasi impossible
conduir. Tanmateix, en l’interval entre que es beu l’ampolleta
i comencen els efectes la persona pot estar conduint i, d’una
forma brusca, entrar en coma i estavellar-se. En aquests
casos, els consumidors solen despertar de manera espontània
al cap de tres o quatre hores.
Pastilles
Energia, empatia i eufòria –les 3 E de les amfetamines–, a un
preu irrisori. Cada cap de setmana es consumeixen mig milió
de
pastis
a Espanya, segons un estudi del prestigiós doctor
John Henry. Un consum “extraordinari” que, en proporció,
genera un baix nombre d’urgències perquè en dosis baixes és
tolerat per l’organisme. L’ambient i la dosi determinen el risc
en el consum d’amfetamines. Dues o tres pastilles, sobretot si
són ingerides de cop, poden provocar una urgència, i els casos
es disparen quan arriba una remesa més concentrada –l’habitual són 100 mg per unitat.
En dosis suficients, provoca trastorns d’humor i dèficit de memòria. Descansar als chillout
de les discoteques i no beure més de mig litre d’aigua per hora, disminueix la possibilitat
de patir cops de calor o edemes cerebrals, principals causes de mort entre els
pastillers
.
Ketamina
En els darrers anys, la ketamina ha
incrementat progressivament la seva
presència en els
anàlisis de droga
en accidents que
realitza l’Institut
de Toxicologia, i
ja és habitual
detectar-la entre
el 15 i 20 % dels
casos. La ketamina
és un anestèsic
d’ús veterinari que
es pot adquirir en farmàcies. Fa anys,
els anestesistes van marginar el seu ús
en persones pel popular efecte secundari
de dissociació cos-esperit que provoca.
2 2 88
El reportatge
Festa de fi de curs
d’Educació Viària
L’Espai Movistar i el Fòrum van acollir les festes de cloenda del curs d’Educació
Vià-ria 2007-2008, en les que van participar 80 escoles i instituts. Dues jornades
du-rant les que els nens i joves van exposar els treballs realitzats, van gaudir de tallers
i atraccions, i van marxar amb la motxilla ben plena de regals.
A
lcohol i conducció = mort. Aquest va serel missatge més repetit el passat 19 de maig a les Jornades d’Educació Viària dels joves de Secundària. Durant el curs escolar, els nois i noies han elaborat projectes amb els seus monitors de Guàrdia Urbana en diferents formats, que es van donar a conèixer a l’escenari de la carpa de l’Espai Movistar. Els més joves, de 1er i 2n d’ESO, van jugar a ser reporters per de-nunciar actituds incíviques, mentre que els seus companys de cursos superiors van fer de publicis-tes. Aquests van crear espots televisius i
presenta-cions interactives on les borratxeres i els accidents es representaven amb totes les metàfores possi-bles: des d’un ou esclafat contra un senyal de trànsit fins a un “botellón” de nines amb tràgiques
Els joves van deixar patent
als seus espots que
l’alcohol en la conducció
pot comportar la mort
Nois i noies d’ESO i Batxillerat participen al taller de proves d’alcoholèmia a l’Espai Movistar.2 2 99
conseqüències. Durant tot el matí, els alumnes van participar en els tallers sobre mitjans de comuni-cació, informàtica i mobilitat que els monitors els havien preparat. “Ho veig tot borrós”, va ser el co-mentari del dia
al taller sobre al-coholèmia al vo-lant. Provar de seguir una línia recta del terra amb les ulleres distorsionadores es va convertir
en missió impossible: “Si caminar us costa, imagi-neu-vos conduir un vehicle en aquestes condi-cions”, explicava el monitor. A l’exterior, uns simu-ladors de motocicleta feien les delícies dels aficio-nats als videojocs. Això sí, en aquest cas s’havien de respectar els senyals de trànsit.
El Fòrum dels nens
Els més petits van tenir la seva festa el 29 de maig. Més de 5.000 alumnes de Primària van inun-dar –literalment- l’esplanada del Fòrum de crits, rialles, jocs i cues per participar en les activitats que els havien organitzat. “A mi el que més m’ha agradat és l’autobús, l’escala dels Bombers i els gossos policia”, comentava un nen de l’Escola St. Peters. “I les motos!!”, afegeix el seu amic. Tot un dia de manualitats, exhibicions i atraccions sota un sol de justícia, que va provocar que els estands on s’obsequiava els nens amb gorres, fossin dels més visitats.
Les ulleres distorsionadores, amb les que es percep una realitat banyada en alcohol, van sorprendre els alumnes.
Els més petits van gaudir d’un dia de sol i jocs al Fòrum amb els mestres i els monitors de Seguretat Viària.
3 3 00
Parlem de
SSTO: donant suport
al servei operatiu
Aplicatius, PDA, instruccions, circulars... Molta de la informació del Cos es
gestio-na des de Prefectura a través del Servei de Suport Tècnic Operatiu. Els seus
inte-grants publiquen tots els documents, col·laboren en l’elaboració de molts d’ells i
ajuden els agents a resoldre dubtes que puguin sorgir durant el servei.
P
refectura marca la líniaa seguir, i la plantilla de l’SSTO s’encarrega de transmetre a tota la Guàrdia Urbana la direcció indi-cada. “Tenim una feina discreta, però donem un gran suport a tot el servei operatiu”, assegura el caporal Martín. Una de les tas-ques essencials que desenvolupa el Servei de Suport Tècnic Ope-ratiu es l’elaboració i redacció de moltes de les Instruccions, així com establir els procediments que seguiran els agents en les actuacions.
Totes les instruccions són su-pervisades per l’Assessor Jurídic de la GUB. Des de l’SSTO es tre-balla perquè les instruccions si-guin pràctiques i fàcilment com-prensibles per als agents,
incorpo-rant esquemes amb les normes bàsiques a seguir que permetin conèixer el procediment a primer cop d’ull.
Servei tècnic
L’SSTO és també el referent informàtic del Cos: “Som administradors únics de programes com el NIP-SIP, l’Agenda Judicial o el Galileo, i vetllem per-què la base documental estigui sempre al dia. Tam-bé assumim les garanties legals d’aquest programa-ri: la confidencialitat, la Llei de protecció de dades, etc”. Alhora, l’SSTO dissenya les actes i els models
per “unificar els documents que es fan servir a tota la Guàrdia Urbana”, apunta el Cap del Servei, l’in-tendent Luis Buitrón. En els darrers anys, la implan-tació de nous aplicatius i tecnologies, sobretot les PDA, ha fet que es multipliquin les demandes referi-des a aspectes tècnics que rep el departament.
Ambaixadors de GUB
A nivell extern, en l’SSTO recau la coordinació tècnica i operativa amb els departaments aliens a Guàrdia Urbana. El servei gestiona els convenis del
3 3 11
Cos amb diferents organismes, tant dins com fora de l’Ajuntament: des del control del programari compartit (el NIP-SIP amb Mossos o l’Agenda Judi-cial amb el Departament de Justícia), fins als conve-nis operatius amb l’Agència de Salut Pública, la tau-la de sorolls, els districtes, tau-la Direcció de Ptau-latges o el 061, entre molts altres. “També tenim una responsa-bilitat especial en la definició dels protocols d’ac-tuació en emergències i preparem els simulacres on participa GUB”, apunta el sergent Hernando.
Això implica també un treball transversal impor-tantíssim amb la resta de Serveis. Rere de cada ins-trucció hi ha un laboriós treball de recollida d’in-formació, de contactes amb organismes dins i fora de l’Ajuntament, de revisió operativa i legal, abans de transmetre-ho als agents.
Actualment, entre d’altres es treballa en la revi-sió de la Instrucció sobre graffittis i en els nous plans d’emergència d’incendis forestals, de cara a l’estiu. “Primer es decideix com serà l’operatiu i lla-vors es presenta als organismes externs. Hem de garantir que el projecte encaixi amb els altres usuaris municipals i resoldre qualsevol circumstàn-cia que es plantegi”. Per això l’SSTO està en con-tacte permanent amb altres departaments de l’A-juntament, entitats i serveis municipals (Bombers, Neteja...), 061, Metro, TMB, consolats, etc. “També garantim que el procediment s’apliqui, per tal que el ciutadà estigui satisfet”.
Implicació
L’SSTO treballa simultàniament en diferents pro-jectes a curt i a mig termini, com els relacionats amb les PDA o amb el Galileo. Alhora, un gran vo-lum de feina acompanya el dia a dia dels integrants del departament: noves instruccions i actualitza-cions de les vigents, suport tècnic als dispositius PDA, aplicatius informàtics... Una tasca que implica un treball transversal amb Hisenda, Civisme, Medi Ambient, l’Agència de Salut Pública, Parcs i Jardins,
el Servei Català de Trànsit o Mossos d’Esquadra, en-tre d’alen-tres organismes, i que s’escomet gràcies a un gran equip de persones molt implicades i amb un elevat grau de responsabilitat. Els agents que inte-gren l’SSTO, amb el suport del personal administra-tiu, fan equip en tot moment per resoldre amb pun-tualitat i precisió la seva tasca.
Un exemple que il·lustra la feina diària del de-partament són les manifestacions. Davant de qualsevol protesta al carrer, l’SSTO remet en menys de 48 hores a la Direcció General de Policia un in-forme preceptiu sobre l’afectació del trànsit i, en cas que la concentració pugui ser violenta, avalua els riscos en coordinació amb el Servei d’Informa-ció i Documentad’Informa-ció.
“SSTO, digui’m”
Una missió bàsica del servei és donar suport tant a nivell tècnic com operatiu a totes les unitats de la Guàrdia Urbana. “Qualsevol persona de GUB pot trucar-nos per resoldre qualsevol dubte, i hem de ser capaços de donar-los una resposta immediata i