Internet: http://www.bcn.es Núm. 7 / Any XCII 28 de febrer de 2005 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Aspectes complementaris de l'organització i funcionament del Síndic/a de Greuges
de Barcelona ... 414 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 416
Cartipàs
Designació membre de la Junta de Govern de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i
Qualitat de Vida ... 417 Designació representant a l'Assemblea
Gene-ral de l'Entitat "Monte de Piedad y Caja
General de Ahorros de Badajoz" ... 417 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Martí ... 417 Atribució atorgament targetes d'aparcament
per a persones amb disminució ... 417 Designació secretària de la Comissió
Munici-pal per a la Immigració ... 417 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sant Andreu ... 417
Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Acta sessió 14-XII-2004 ... 418 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 14-XII-2004 ... 428
Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 14-XII-2004 ... 435 Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordina-ció Territorial. Acta sessió 15-XII-2004 ... 440 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habi-tatge. Acta sessió 15-XII-2004 ... 454 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió
16-XII-2004 ... 468
Acords
Acords de les sessions del mes de gener
de 2005 ... 471
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc
de treball ... 474 1 lloc de trebal de tècnic/a de gestió i/o
plani-ficació de Serveis Personals ... 475 Bases que han de regir la convocatòria del
concurs específic per a la provisió d'1 lloc de treball de tècnic de suport en Recursos Humans del Consorci de Biblioteques de
Barcelona ... 476
Anuncis
ASPECTES COMPLEMENTARIS DE L’ORGANIT-ZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL SÍNDIC/A DE GREUGES DE BARCELONA
(Aprovats per la Comissió de Govern en sessió del dia 19 de gener de 2005)
La Comissió de Govern, en sessió del dia 19 de gener de 2005, ha acordat:
Aprovar els aspectes complementaris de l’organit-zació i funcionament del Síndic/a de Greuges de Bar-celona que consten en el document adjunt al present acord, i que modifiquen, en alguns termes, els apro-vats per acord de la Comissió de Govern de 19 de novembre de 2004.
ASPECTES COMPLEMENTARIS DE L’ORGANIT-ZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL SÍNDIC/A DE GREUGES DE BARCELONA
1. Funcions del Síndic/a de Greuges:
1.1. El Síndic/a de Greuges de Barcelona té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques, especialment els que es recullen a la Car-ta Europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, de tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i de les persones que s’hi trobin, encara que no en si-guin residents, en tot allò que afecta l’activitat admi-nistrativa de l’Ajuntament, dels seus organismes au-tònoms i altres entitats prestadores de serveis públics que en depenen.
A aquests efectes, el Síndic/a atendrà i donarà curs a les queixes que se li presentin, sense perjudici d’accions que pugui promoure per pròpia iniciativa, i podrà supervisar les activitats de l’administració mu-nicipal.
1.2. Els organismes municipals creats per a la de-fensa dels drets de les persones, dedicats a l’asses-sorament, mediació i resolució de conflictes amb ter-cers, continuen amb les seves funcions i queden sotmesos a la supervisió del Síndic/a quant a la seva actuació envers les persones interessades.
Igualment, es mantenen els mecanismes habituals de gestió de queixes i suggeriments, que actuen com una primera instància d’accés i comunicació dels ciu-tadans amb l’estructura municipal, sense perjudici de l’actuació del Síndic/a davant la manca d’atenció o de resolució dels problemes.
1.3. Queden fora de la seva competència les quei-xes que siguin objecte d’un procediment judicial.
1.4. El Síndic/a de Greuges de Barcelona podrà establir convenis amb el Síndic/a de Greuges de Catalunya (previst a l’article 35 de l’Estatut d’Autono-mia) i el Defensor/a del Poble (previst a l’article 54 de
la Constitució Espanyola), per tal de coordinar la seva actuació. Aquests convenis hauran de fixar la seva durada, els supòsits d’intervenció de cadascun i els canals de comunicació mútua.
2. Funcionament:
2.1. El Síndic/a pot actuar d’ofici o a instància de persona interessada.
2.2. Les seves decisions adoptaran la forma de co-municació, recomanació o advertiment, i no seran ob-jecte de recurs de cap tipus. Igualment, les seves ac-tuacions no afecten el còmput dels terminis previstos per a l’exercici d’accions en via administrativa o juris-diccional.
2.3. El Síndic/a de Greuges no està facultat per anul·lar actes o resolucions de cap tipus de l’adminis-tració municipal o dels organismes i entitats que de-penen de l’Ajuntament, tot i que pot suggerir criteris alternatius per a la seva modificació. Pot formular ad-vertències i recomanacions quan ho estimi proce-dent. Així mateix, pot proposar fórmules de concilia-ció o acord per facilitar una resoluconcilia-ció ràpida i satisfactòria de les queixes.
2.4 Conforme estableix la base III, apartat 3, del Reglament del Síndic/a de Greuges, la relació entre aquest i l’organització municipal i els organismes i en-titats que depenen de l’Ajuntament es realitzarà a tra-vés de l’Alcaldia, des d’on es canalitzaran les petici-ons del Síndic/a i es donaran les instruccipetici-ons adients a l’organització per tal que li siguin lliurades les da-des, els expedients i, en general, la documentació ne-cessària perquè pugui dur a terme les seves actua-cions.
2.5. El Síndic/a podrà assistir, a iniciativa pròpia, a les reunions dels òrgans de participació ciutadana, o quan sigui requerit per aquests.
3. Procediment de tramitació de les queixes:
3.1. Pot adreçar-se al Síndic/a de Greuges qualse-vol persona física o jurídica, sense cap mena de res-tricció, que acrediti un interès legítim en relació a l’ob-jecte de la queixa.
3.2. Les queixes podran presentar-se oralment o per escrit. En cas que es formuli una queixa oral, la persona interessada haurà de signar la transcripció de la mateixa. En qualsevol cas, haurà de constar el nom i cognoms, el DNI i el domicili de les persones interessades, i hauran d’acompanyar les seves quei-xes dels documents i altres mitjans de prova que les fonamentin. Per presentar una queixa oral s’haurà de sol·licitar cita per escrit, a l’oficina del Síndic/a, expo-sant les raons de la petició.
3.3. Les queixes es podran presentar a qualsevol dels punts habilitats de registre d’entrada de docu-ments, des d’on es faran arribar a l’oficina del Síndic/a.
DISPOSICIONS GENERALS
3.4. No es podran presentar queixes quan hagi transcorregut el termini d’un any, des que la perso-na afectada hagi tingut coneixement de la conduc-ta o s’hagin produït els fets objecte de la queixa.
3.5. L’oficina del Síndic/a de Greuges registrarà i acusarà rebut de totes les queixes que es formulin. Als efectes del què disposa la Base IV, apartat 3, del Reglament, el Síndic/a rebutjarà les queixes se-güents:
– Les queixes anònimes.
– Les queixes en què adverteixi mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió.
– Les queixes en la tramitació de les quals s’irrogui perjudici al legítim dret de tercera persona. També rebutjarà aquelles que no es relacionin en l’àmbit de la seva competència. Si les queixes es re-lacionen amb l’àmbit de la competència del Síndic/a de Greuges de Catalunya o del Defensor/a del Poble, seran remeses a aquestes institucions.
La inadmisió d’una queixa serà notificada a la per-sona interessada mitjançant escrit motivat i, quan si-gui possible, s’informarà de les vies que es considerin més oportunes per a l’exercici de la seva acció.
3.6. El Síndic/a comunicarà directament a l’Alcaldia totes les queixes rebudes i admeses.
3.7. Admesa una queixa, el Síndic/a prendrà les mesures d’investigació que consideri oportunes de cara a clarificar-la. Tota la documentació que se li remeti des dels òrgans administratius tindrà el ca-ràcter de reservada. En cas que se sol·liciti infor-me dels departainfor-ments, organisinfor-mes o dependènci-es administrativdependènci-es, s’haurà d’emetre en el termini de 15 dies des de la recepció de la sol·licitud. El Síndic/a podrà fer públics, en l’informe anual que presenta al Consell Municipal, els departaments o organismes que obstaculitzin l’exercici de les se-ves funcions.
3.8. El Síndic/a de Greuges no pot investigar les queixes l’objecte de les quals es troba pendent d’una resolució judicial. Pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant dels tribunals; l’haurà de suspendre, però, quan el procediment es trobi pen-dent de sentència.
En el cas que, com a resultat de l’actuació investi-gadora, apareguessin indicis racionals de criminalitat, el Síndic/a ho posarà en coneixement del Ministeri Fiscal.
Si de les actuacions s’observen indicis d’infracci-ons disciplinàries de personal de l’administració muni-cipal, se’n donarà compte a l’Alcaldia per a l’adopció de les mesures que s’estimin oportunes.
3.9. El Síndic/a de Greuges comunicarà el resultat de les investigacions a les persones que hagin formu-lat la queixa. Així mateix ho comunicarà a l’alcalde o l’alcaldessa per tal que es faci arribar a les autoritats o els funcionaris i els treballadors afectats.
4. Organització i personal:
4.1. Conforme estableix el Reglament, el Síndic/a de Greuges gaudirà dels recursos personals i materi-als necessaris per al seu funcionament.
A aquests efectes, podrà proposar una persona de la seva confiança per ocupar el càrrec d’adjunt/a que, amb la conformitat prèvia de la Junta de Portaveus, haurà de ser nomenada pel Plenari del Consell Muni-cipal, i que estarà subjecta al règim d’incompatibilitats establert a la Base VII del Reglament del Síndic/a de Greuges.
L’acord del Consell Municipal haurà d’ésser adoptat per una majoria de dues terceres parts dels membres presents, que representin, si més no, la majoria absolu-ta del nombre legal de membres de la Corporació.
Correspon a l’adjunt/a d’auxiliar el Síndic/a de Greuges i d’assumir les funcions d’investigació que per a la resolució d’una queixa o d’un expedient li en-comani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les ma-teixes prerrogatives, drets i obligacions.
En els casos previstos als apartats c i d, del primer paràgraf de la Base VI, del Reglament del Síndic/a de Greuges, l’adjunt/a exercirà interinament les funcions pròpies de la institució fins que el Consell Plenari Mu-nicipal no haurà cobert la vacant.
L’adjunt/a cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic/a de Greu-ges.
La resta de personal que s’estimi necessari, es co-brirà amb personal de l’Ajuntament. El Síndic/a tindrà la facultat, de forma raonada, de demanar la seva substitució.
4.2. La dotació econòmica necessària per al funcio-nament d’aquesta institució es consignarà en el pres-supost de l’Ajuntament.
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2004 (Transferències)
(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 31 de desembre de 2004)
Expedient núm. 3–143/2004
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65107 9901 46910 MC7 Altres inversions 560.209,05
76726 9901 43230 MC8 Transferència de capital Autoritat Portuària de
Barcelona 560.209,05
560.209,05 560.209,05
Expedient núm. 3–148/2004
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22610 9901 43230 MC7 Altres despeses compra serveis 149.907,96
44004 9901 43230 MC8 A Barcelona Serveis Municipals (Parc Montjuïc) 149.907,96
149.907,96 149.907,96
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2005 (Transferències)
(Aprovades per decret d’Alcaldia de data 4 de febrer de 2005)
Expedient núm. 3–6/2005
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65216 9901 43230 MC7 Inversions Ciutat Vella 5.000.000,00
65106 0101 15110 MC7 Altres inversions-patrimoni 230.000,00
65222 9901 43230 MC7 Inversions BCN 22@ 3.000.000,00
65218 9901 32210 MC7 Inversions Barcelona Activa 1.887.500,00
74912 9901 43230 MC8 Transferència de capital a Foment Ciutat Vella 5.000.000,00 78013 0101 15110 MC8 Transferència de capital Universitat Pompeu
Fabra 230.000,00
74922 9901 43230 MC8 Transferència de capital a 22@ bcn 3.000.000,00 74908 9901 32210 MC8 Transferència de capital a Barcelona Activa 1.887.500,00
22610 9901 43230 MC7 Altres despeses compra serveis 125.000,00
22610 0606 46360 MC8 Altres despeses compra serveis 125.000,00
10.242.500,00 10.242.500,00
Expedient núm. 3–8/2005
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
60001 9901 43220 MC7 Gestió de sòl 498.121,00
60555 0603 43220 MC8 PERI Font de la Guatlla 78.132,00
60520 0603 43220 MC8 Exprop. terrenys c/ Navarra 419.989,00
Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta de Barce-lona, i de conformitat amb el que estableix l’article 9 dels Estatuts de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, disposo:
Designar el Sr. Miquel García i Sanjuan membre de la Junta de Govern de l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i Qualitat de Vida, en substitució del Sr. Antoni Sorolla i Edo.
Donar compte de la present resolució al Plenari del Consell Municipal per a la seva ratificació.
Barcelona, 24 de gener de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 273)
* * *
Decret. Tal com es preveu als Estatuts Socials de l’Entitat “Monte de Piedad y Caja General de Ahorros de Badajoz” i els articles 37 i 42 del Reglament de procediment regulador del sistema de designació dels òrgans de govern de l’esmentada entitat, i d’acord amb el que estableixen els articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:
Designar l’Im. Sr. Juan María Vázquez i García re-presentant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assem-blea General de l’Entitat “Monte de Piedad y Caja General de Ahorros de Badajoz” i la Sra. Inmaculada Bonilla i Martínez que actuarà com a suplent.
Donar compte de la present resolució, per a la seva ratificació, al Plenari del Consell Municipal.
Barcelona, 28 de gener de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 277)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut del president del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, de data 27 de gener de 2005, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Martí, i d’acord amb l’article 16 de les Normes regula-dores del funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Sant Martí el Sr. Carlo Maravalle i Díez, en substitució del Sr. Carles Manuel Macian i Villanueva.
CARTIPÀS
Barcelona, 7 de febrer de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 238)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi-des per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelo-na, disposo:
Deixar sense efectes l’apartat segon del Decret de l’Alcaldia de 9 de desembre de 2004 i, atribuir a l’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher l’atorgament de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució, regula-des al Decret 97/2002, de 5 de març, de la Generali-tat de Catalunya.
Barcelona, 7 de febrer de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 240)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que em confereix l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, dispo-so:
Designar la Sra. Glòria Figuerola i Anguera secre-tària de la Comissió Municipal per a la Immigració en substitució del Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre.
Barcelona, 7 de febrer de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 241)
* * *
Decret. Vist l’escrit rebut del president del Grup Municipal de Convergència i Unió de data 26 de ge-ner de 2005, que comunica un canvi de conseller al Consell Municipal del Districte de Sant Andreu, i d’acord amb l’article 16 de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, disposo:
Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Sant Andreu el Sr. Jaume Molero i Savall, en substitució del Sr. Joan Ferrandiz i Cabré.
Barcelona, 7 de febrer de 2005. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
Acta de la sessió celebrada el dia 14 de desembre de 2004 i aprovada el dia 27 de gener de 2005
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 14 de desembre de 2004, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, i M. Caridad Mejías i Sánchez, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
També hi són presents la Sra. Glòria Figuerola i Anguera, i el Sr. Oriol Balaguer i Julià.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. Núria Carrera i Comes, i Immaculada Moraleda i Pérez.
S’obre la sessió a les deu hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
A petició de la Sra. Fandos, s’aprova afegint la seva intervenció en relació als punts 10 i 12 del des-patx d’ofici i la resposta donada pel Sr. Soler: “La Sra. Fandos pregunta per què en els punts 11 i 12 del despatx d’ofici es deixen sense efecte els contractes per a la concessió de la gestió de l’Estadi municipal de rugbi de la Foixarda i el d’atletisme Joan Serrahima, i com s’han gestionat durant l’any 2004.
El Sr. Soler recorda que són dos equipaments que fins ara han estat gestionats a precari; el de la Foixar-da, per la Federació Catalana de Rugbi, i el Joan Serrahima, per l’Agrupació Atlètica de Catalunya. Es va decidir convocar el concurs per igualar-los a la resta d’equipaments esportius. En el cas de la Foixar-da, ningú no es va presentar al concurs i, en el cas de l’estadi Serrahima, el gestor actual tampoc no va con-siderar oportú participar. Els dos equipaments reque-reixen una inversió important que s’ha previst que faci l’Ajuntament durant aquest mandat: a la Foixarda, cal adequar els vestuaris i instal·lar gespa artificial i en el Serrahima cal canviar el tartan de l’estadi. Un cop s’hagin fet les inversions, es tornarà a convocar con-curs per a la gestió dels equipaments, que continua-ran mantenint l’activitat ducontinua-rant tot el període en què es facin aquestes inversions.
La Sra. Fandos entén que la Federació de Rugbi i l’Agrupació Atlètica de Catalunya continuaran fent la gestió, però se sorprèn que el que ara s’explica no es pensés en un primer moment i recorda que el seu
Grup ha denunciat repetidament aquest sistema d’in-tentar que la inversió la facin els altres”.
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 16 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió de la casa d’acolliment per a dones que pateixen violència de gènere, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 626.492,40 euros.
2. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 24 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del poliesportiu Frontó Colom, per un període de quatre anys, prorrogable per dos anys més.
3. Districte de l’Eixample
De la gerent municipal, de data 17 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de servei de menja-dors als espais de la gent gran del Districte de l’Ei-xample, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 222.084,44 euros.
4. Districte de les Corts
De la gerent municipal, de data 17 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de prestació del ser-vei de coordinació i animació dels casals de gent gran municipals del Districte de les Corts, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 72.000 euros.
5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 12 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca
con-COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
curs, per adjudicar el contracte de concessió de la gestió, dinamització i coordinació del centre cívic Sarrià, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 341.486,32 euros.
6. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
De la gerent municipal, de data 12 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de concessió de la gestió, dinamització i coordinació dels centres cívics Elèctric i Vallvidrera i el camp de futbol de Vallvidrera, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 500.564,84 euros.
7. Districte de Gràcia
De la gerent municipal, de data 11 de novembre de 2004, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de prestació del ser-vei d’organització de cursos i tallers al centre cívic la Sedeta, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 248.750 euros.
8. Districte de Sant Andreu
De la gerent municipal, de data 11 de novembre de 2004, que aprova definitivament el plec de clàusules i resolt les al·legacions presentades al concurs per a la concessió de la gestió del camp de futbol de Trinitat Vella, i que adjudica al Club Deportivo Trinidad la concessió esmentada, per un període de quatre anys, i una inversió global de 23.000 euros.
9. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 10 de novembre de 2004, que adjudica a la societat Lúdic 3, SCCL, el contracte de producció de l’estand de l’Ajuntament de Barcelona al 42è. Saló de la Infància i de la Joventut, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 41.612,44 euros.
10. Sector de Serveis Personals
De la gerent municipal, de data 29 de novembre de 2004, que autoritza i disposa la despesa del contracte a favor de la societat RPM Racing, SL per a la realit-zació a la ciutat de Barcelona de la sortida i etapa pròleg del Rally Dakar 2005, per als exercicis 2004-2005, i per un import d’1.272.000 euros.
11. Districte de Ciutat Vella
De la gerent municipal, de data 24 de novembre de 2004, que autoritza la despesa i adjudica a l’associa-ció de mestres Rosa Sensat de Barcelona, el contrac-te de gestió de la sala de lectura infantil Baixeras, per als exercicis 2004-2005, i per un import d’11.578,35 euros.
12. Sector de Serveis Personals
De l’alcalde, de data 1 de desembre de 2004, que aprova el contracte entre l’Ajuntament de Barcelona i la societat Sail Training International Events Limited, per a l’organització de la regata de grans velers 2007, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 75.000 euros.
El Sr. Ciurana demana més informació dels punts 10 i 12, que fan referència al contracte amb la societat RPM Racing, SL per la realització de la sortida del Rally Dakar 2005 i el contracte amb la societat Sail Training International Events Limited per a l’organització de la regata de grans velers de l’any 2007.
El Sr. Alcober explica que l’organització del Rally Barcelona Dakar té unes característiques especials i que l’empresa francesa Aso, que es dedica a organit-zar esdeveniments a escala mundial com el Dakar o el Tour de França, en té l’exclusiva i que RPM Racing, SL vinculada a Aso és l’empresa que gestio-na amb l’Ajuntament. Quant a la quantia de la despe-sa autoritzada, puntualitza que hi pot haver un sobrecost si, per exemple, l’Ajuntament decideix que la presència de ciutadans i ciutadanes sigui de franc o es fa una difusió de l’esdeveniment per visualitzar més la participació de la ciutat.
Recorda que la regata dels grans velers no és la copa Amèrica i que aquesta concentració de grans velers clàssics per l’any 2007 ha estat proposada per l’Associació de grans velers que l’any passat va cele-brar el seu congrés internacional a Barcelona.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Donacions acceptades per l’Institut de Cultura de Barcelona.
El Sr. Mascarell explica que el Consell d’Adminis-tració de l’ICUB, en sessió de 15 de novembre de 2004, va acceptar i agrair al Sr. Llorenç Balasch i Peig la donació d’un piano de cua Bernareggi i Cia, amb destinació al Museu de la Música.
Es dóna per tractat.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
Al Plenari del Consell Municipal:
El Sr. Gomà explica que el Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat, creat l’any 1994, per la Diputació amb participació de l’Ajuntament, es-tava orientat a la integració de les persones amb discapacitat especialment en temes d’accessibilitat fí-sica i de mobilitat accessible. Els representants de l’Ajuntament eren tècnics de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució i el Consorci es va conver-tir en l’espai de referència per dictaminar propostes per a l’accessibilitat física. Recentment, es va ampliar el seu radi d’acció més enllà de les discapacitats per tractar temes de diversitat cultural i d’immigració, mo-ment a partir del qual els representants de l’Ajunta-ment van ser persones més vinculades amb la immi-gració. En l’última sessió del Consorci es va acordar la seva dissolució, atès que la Diputació entenia que podia assumir com a seus els serveis d’accessibilitat i d’immigració.
El Sr. Ciurana vol creure les explicacions donades, però recorda que el Consorci es va crear en un mo-ment determinat pel relleu de la persona que el dirigia i que ara que aquesta persona es jubila es decideix la seva dissolució, cosa que li sembla una mala política. Avança, però, el posicionament favorable del seu Grup, perquè creuen que el Consorci ha fet una tasca molt bona.
La Sra. Esteller destaca, en nom del seu Grup, les tasques dutes a terme pel Consorci perquè era un bon òrgan de participació i assessorament de les en-titats representatives d’aquests col·lectius. Pensa que amb la nova estructura, cal garantir que l’eficàcia de les mesures que s’adoptin sigui, com a mínim, la ma-teixa que hi havia amb el Consorci i que es garanteixi el desenvolupament de tota la feina feta.
El Sr. Gomà està d’acord amb què el Consorci ha fet una magnífica tasca i el repte és que la nova estructura permeti garantir la continuïtat de les funcions que histò-ricament havien estat dipositades en el Consorci.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
3. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 25 de novembre de 2004, (S1/D/2004 4686) que accepta la subvenció, per un import total de 2.086.200 euros atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació ti-tular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya de 15 de novembre de 2004, desti-nada a minorar les quotes del servei d’ensenyament de les places d’educació preescolar, corresponents al curs 2003-2004. Declarar que ni aquesta Corporació local ni cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i dels seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte.
La Sra. Subirats recorda que a la Comissió passa-da es va presentar un acord semblant. Aquesta és una subvenció que anualment atorga el Departament d’Educació com a contribució a les escoles-bressol, i que es fa efectiva en dues vegades perquè les esco-les que es van construir a partir del 2002 tenen una subvenció una mica més elevada que la resta.
El Sr. Ciurana reitera el que va dir en la sessió psada, avança el vot favorable del seu Grup, però as-senyala que el retard és injustificable perquè el que ara es rep és la subvenció per als cursos 2003-2004. La Sra. Mejías reitera també el que va dir en la sessió passada de la Comissió i avança l’abstenció
del seu Grup en aquest punt perquè cada dia se li fa més difícil entendre el sistema de finançament d’aquestes escoles. Ara se suposa que l’Ajuntament rep una partida de diners per finançar, o sigui, a mi-norar, tal com diu el decret, les quotes del servei d’ensenyament d’educació preescolar i no entén per quina raó aquestes quotes són menors que les apro-vades en la Comissió anterior. Pensa que hi ha con-fusió i manca de transparència.
La Sra. Subirats lamenta aquest comentari perquè ha explicat aquest assumpte repetides vegades i ha convidat els regidors i les regidores a anar a l’Institut per examinar tota la documentació. Recorda que l’any 2002, l’Ajuntament tenia 39 escoles-bressol i que, posteriorment, s’han anat construint fins a 14 no-ves escoles més. En un primer moment, la Generali-tat va establir que les places de les escoles noves es finançarien amb unes 200.000 pessetes per plaça i any i respecte a les 39 escoles inicials, de les que la Generalitat en finançava un 6% del total dels costos, es va acordar augmentar gradualment el seu finança-ment sense arribar, però, a les 200.000 pessetes de les places noves. Torna a convidar els presents per examinar tota la documentació que és al seu abast a l’Institut i s’ofereix a donar les explicacions sobre el procés, que és totalment clar i transparent.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC, ICV-EU i A i CIU i amb l’abstenció del PP.
b) Propostes d’acord
4. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Orfeó Gracienc amb motiu del seu centenari, perquè ha es-tat sempre des de la seva identies-tat gracienca un refe-rent de la cultura catalana, i per haver mantingut aquest esperit al llarg de la seva història, adaptant-se en cada moment a la realitat social i cultural.
El Sr. Mascarell explica que amb aquesta proposta es ratifica l’acord de la Junta de Portaveus del Distric-te de Gràcia, de 22 de seDistric-tembre d’aquest any, en què es demana l’atorgament de la medalla d’Or de la ciu-tat a l’Orfeó Gracienc amb motiu del seu centenari. Pensa que els mèrits de l’entitat, al llarg d’aquests cent anys en activitats de caràcter musical, cívics i catalanistes, són prou coneguts per fer-la mereixedo-ra d’aquesta medalla.
El Sr. Ciurana avança el suport del seu Grup a l’atorgament d’aquesta medalla que l’Orfeó es mereix com a entitat i per aconseguir que els centenars de persones que hi han passat mantinguin un esperit d’arrelament profund al barri de Gràcia i de fidelitat al país.
La Sra. Mejías expressa també el posicionament favorable del seu Grup atesa la trajectòria i la feina feta per l’Orfeó.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
sen-se sostre en fasen-se inicial o avançada de desarrelament social al Centre Sant Joan de Deu Serveis Socials, durant un període d’un any (des de l’1 de gener fins al 31 de desembre de 2005), per un import de 379.390,65 euros, de conformitat amb la clàusula 6 del plec regulador d’aquest contracte. Autoritzar, per a fer front a l’esmentada pròrroga, la despesa de 379.390,65 euros, que anirà amb càrrec a la partida 227.19 311.40 0201 del Pressupost de 2005, condici-onada a l’existència de crèdit adequat i suficient per a finançar les obligacions derivades d’aquest contracte en l’exercici corresponent, d’acord amb l’article 69.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques. Disposar l’esmentada quantitat a favor de l’entitat Sant Joan de Deu Serveis Socials, amb CIF núm. Q-5800637-J, adjudicatària del contracte. Dispensar l’adjudicatari de constituir la garantia definitiva.
El Sr. Gomà explica que es proposa la pròrroga del contracte amb el Centre Sant Joan de Déu Serveis Socials que permet oferir acolliment residencial a 50 persones en procés de desarrelament i és una de les peces bàsiques del programa municipal d’atenció a persones amb risc d’exclusió. Manifesta que el pro-grama està format per una xarxa d’equipaments, uns de titularitat municipal i altres de titularitat associativa, amb els quals l’Ajuntament ha treballat històricament i té la voluntat de seguir-hi treballant millorant, però, els mecanismes per concertar amb aquestes entitats. Amb Sant Joan de Déu l’Ajuntament hi col·labora des de l’any 1979, primer mitjançant una subvenció, des-prés amb un conveni i, finalment, amb un concert que permet que l’oferta de places sigui sostinguda al cent per cent amb fons públics; valora molt positivament la tasca del Centre Sant Joan de Déu Serveis Socials i el que ara es proposa és una pròrroga del contracte perquè, al llarg del 2005, s’elaborarà un model unifi-cat de concert que permetrà establir les condicions perquè qualsevol entitat que treballi amb aquest tipus de persones pugui concertar amb condicions igualità-ries els seus serveis amb l’Ajuntament.
El Sr. Forn avança el vot favorable del seu Grup i demana al Sr. Gomà en quin punt està la creació d’un servei d’acolliment nocturn de baixa exigència en re-lació a les persones sense sostre perquè entenen que és un servei principal i complementari d’altres que es puguin donar.
La Sra. Esteller expressa el suport del seu Grup a la proposta perquè la concertació que s’ha fet i la col·-laboració amb Sant Joan de Déu consideren que és positiva i perquè l’avaluació de la Direcció de Serveis d’Afers Socials de l’Ajuntament també n’és. Creu que establir criteris bàsics per poder concertar serveis so-cials és positiu. El seu Grup sempre ha mantingut que el concert és la fórmula que garanteix l’estabilitat i la permanència a l’hora de col·laborar teixit social i administració. Pregunta com s’incardinaran aquests centres amb els nous projectes.
El Sr. Gomà respon que hi ha dos mecanismes per millorar la xarxa d’atenció a persones en risc d’exclusió: 1) l’establiment de requisits que permetin concertar i 2) donar compliment al compromís de crear un centre integral d’atenció a persones sense sostre que incorpori un acolliment nocturn de baixa exigència; són conscients que aquest últim és l’equi-pament que falta per completar l’estructura de la
xarxa, però està segur que es construirà abans d’acabar aquest mandat.
El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Goma expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.
6. Declarar resolt a l’empara de l’article 111.c del Text Refós de la Llei de contractes de les administra-cions públiques i per raons d’interès públic, el con-tracte de gestió dels serveis esportius del Complex Esportiu Can Ricard i de la gestió del local esportiu núm. 4 del passeig Marítim aprovada per resolució de la Comissió de Benestar Social de 18 de juny de 2002, llevat de la gestió del Polisportiu El Raval, actu-alment en funcionament, fins al 28 de febrer de 2005. Cancel·lar i retornar: a) la garantia complementària, per l’execució de les obres d’ampliació i remodelació del Complex Esportiu Can Ricard, per un import de 88.000 euros i b) la garantia definitiva, corresponent a la gestió del local esportiu núm. 4 del passeig Marí-tim, per un import de 12.020,24 euros. Acceptar i re-bre l’obra d’inversió feta per Jump 2001, SL fins a la data d’aquesta resolució, i abonar a dita entitat la quantitat corresponent a la valoració de la mateixa. Encarregar a Foment de Ciutat Vella, SA, que porti a terme les actuacions necessàries que li permetin as-sumir l’execució del projecte d’obres del Complex Es-portiu Can Ricard. Procedir a l’estudi de les condici-ons inherents al nou concurs d’adjudicació.
El Sr. Alcober creu que amb l’explicació d’aquest punt es pot donar també per contestat el prec del Partit Popular que figura com a punt 9 de l’ordre del dia.
La Sra. Fandos, com a qüestió prèvia, manifesta que el seu Grup entén que en un assumpte tan im-portant com aquest, en què es resol un contracte i es retornen unes fiances, és absolutament necessari l’in-forme d’Intervenció que no consta en l’expedient.
La Sra. Esteller comparteix el que diu la Sra. Fandos, i recorda que van fer un prec preguntant el perquè d’aquesta resolució i els efectes que tindrà en costos per a l’Ajuntament més enllà de la valoració política de la gestió que ha portat l’Ajuntament i que el seu Grup considera desastrosa des del principi. Troben a faltar l’informe perquè volen veure els cos-tos i els perjudicis i per què es rescindeix el contracte de la manera com es fa. Demana que el secretari doni la seva opinió sobre la possibilitat que es pugui aprovar l’acord sense l’informe d’Intervenció.
El Sr. Mascarell demana l’opinió del secretari. El Sr. Cases respon que la proposta de resolució contractual està informada jurídicament i puntualitza que l’informe d’Intervenció no serà necessari en els processos de rescissió contractual per mutu acord i que, des de la perspectiva de la responsabilitat dels membres de la Comissió, aquesta queda coberta amb l’informe jurídic que consta en l’expedient. Que l’opinió de la Intervenció municipal sigui oportuna o no, és una altra qüestió.
El Sr. Mascarell agraeix l’aclariment.
La Sra. Fandos comenta que tècnics del seu Grup estudiaran aquest argument. Quant al dictamen, fa constar que el seu Grup va presentar també una pre-gunta sobre aquest assumpte que es va decidir res-pondre per escrit en veure que figurava com un punt de l’ordre del dia.
Manifesta que l’assumpte els preocupa perquè posa de manifest alguns dels aspectes de com es porta la gestió de l’esport a la ciutat. Recorda que l’any 2001, la regidora del Districte de Ciutat Vella parlava que es faria un gran centre esportiu al Raval i que l’any 2003 estaria en funcionament. És cert que es va adjudicar el contracte de gestió a l’empresa Jump, el 18 de juny de 2002 i que, posteriorment, es va produir el problema de la piscina Folch i Torres, però recorda que, des del 16 de juliol de 1996, l’Ajun-tament tenia un informe de la situació de la piscina i l’11 de març de 2002, abans de l’adjudicació, ja teni-en els informes dels serveis d’arquitectura del servei d’Esports de l’Ajuntament, que recomanava el tanca-ment de la instal·lació. El 15 de maig, abans de l’adju-dicació del concurs, la piscina es va tancar de forma provisional, però el concurs continua tal com estava inicialment previst; se cedeix davant la pressió veïnal i s’accepta rehabilitar la piscina, decisió que després es tira enrere i, a partir d’aquest moment, comencen els problemes. Qualifica l’actuació de mala gestió perquè, des d’un principi, l’equip de govern sabia que el nou complex havia de substituir les piscines Folch i Torres i, per tant, des d’un inici, el projecte hauria d’haver estat d’acord amb el que volien els veïns i usuaris. Un cop adjudicada la concessió, des del Dis-tricte es comença a parlar amb els veïns i es modifica el projecte. La realitat és que no s’ha complert cap termini i, a finals del 2004, no hi ha pràcticament res fet. També se sorprèn de la forma en què es resol el contracte perquè el mes de juliol passat, l’empresa manifesta l’acord de seguir, canviant dues clàusules del plec i, dos dies abans de la resolució, l’empresa envia un document dient que volen constituir una
nova hipoteca per tirar endavant el projecte. Tot ple-gat sembla estrany i, per aquest motiu, demanaven l’informe d’Intervenció.
Insisteix que és un mal exemple de gestió i li sap greu la pèrdua del temps que fa que els veïns no tin-guin encara el complex esportiu. Pregunta per què es retornen unes garanties i, en canvi, altres no, i per què continuen gestionant el Poliesportiu del Raval i no el del passeig Marítim. També pregunta quin és l’import que s’abonarà a l’empresa per la despesa feta.
Avança el vot negatiu del seu Grup perquè continu-en creicontinu-ent que manca l’informe d’Intervcontinu-enció i perquè s’ha portat a terme tot el procés d’una forma total-ment precipitada, tot i que creuen que és urgent re-soldre la situació.
La Sra. Esteller considera que s’ha posat de mani-fest que hi ha hagut una cadena de despropòsits i de mala actuació des d’un principi i que, des de l’Ajunta-ment, hi ha hagut la voluntat d’amagar quina era la si-tuació real de les piscines perquè no es va informar els veïns ni es va voler abordar la situació d’aquestes instal·lacions.
Pensen que la mala gestió ha tingut conseqüències econòmiques, que s’han produït innumerables modifi-cacions al llarg d’aquest temps, alhora que es posa de manifest falta de criteri, ja que la redacció del pro-jecte va ser conflictiva de bon principi: hi va haver dis-conformitat dels veïns, el projecte es va anar modifi-cant, i les piscines Folch i Torres que, segons declaracions de l’alcalde, el juliol de 2002, s’havien de rehabilitar, finalment es van enderrocar. Recorda que el seu Grup va presentar, el maig de 2004, una pregunta respecte a l’enderroc de les piscines i els projectes que s’havien de dur a terme, i la resposta va ser que no hi havia cap projecte concret.
Els criteris, que en alguns casos han estat arbitra-ris, han perjudicat el barri i els veïns perquè no dispo-sen d’un equipament que necessiten. Volen saber les conseqüències de la rescissió, què passarà amb el projecte, si es tornarà a convocar un altre concurs i quin és el cost addicional que es pot generar, quin serà l’endarreriment, com afectarà la gestió de l’actu-al poliesportiu del Ravl’actu-al i quin serà l’ús que es dona-rà al solar que fins ara ocupaven les piscines Folch i Torres.
Considera que l’Ajuntament no ha volgut ser clar, ni ha volgut donar als veïns ni als Grups de l’oposició, una informació acurada de tot el que passarà, i la prova és que en l’expedient no hi consta una valora-ció econòmica.
El Sr. Alcober puntualitza que les piscines Folch i Torres no són un assumpte d’avui, ja va ser suficient-ment explicat i recorda que, en enderrocar les pisci-nes, es va fer un esforç per donar solucions als abo-nats, i als cursets escolars que s’hi feien que es van traslladar a altres piscines.
quan es va plantejar, és el que des del Districte i des de la Direcció de Serveis d’Esports es va considerar que corresponia, i tots els esdeveniments que es van anar produint al voltant de la situació són els que van provocar el plantejament de modificar el projecte per millorar-lo i arribar a un consens amb els veïns, que es va aconseguir.
Durant tot el procés hi ha hagut negociació amb l’empresa, que finalment ha decidit que l’increment que representa la modificació del projecte no fa via-ble, al seu parer, l’explotació posterior i, per aquest motiu, demanen retirar-se. Les modificacions no com-porten que es retardin les obres perquè estan en marxa i una part important del finançament ve de l’Ajuntament. Quant als avals, l’acord amb l’empresa és que la gestió del Poliesportiu es continua i, per tant, una part de la garantia encara no es retorna. Quant al retorn de la inversió feta per l’empresa, no pot donar la xifra exacta, però únicament té a veure amb el moviment de terres, que serà valorat i en el seu moment liquidat. Acaba dient que el complex de Can Ricard s’està construint, que hi ha hagut un pro-cés de negociació que dóna la possibilitat d’iniciar un altre concurs que prevegui les noves característiques desitjades per tots, i que la decisió que avui es pren no perjudica ningú, ni tampoc a la construcció del poliesportiu.
La Sra. Fandos demana que consti a l’acta que, en cap moment, ha utilitzat la paraula desastre, però ha dit, i ho reafirma, que cal una revisió del model de gestió de l’esport que en alguns casos s’està donant a la ciutat. Fa constar que a l’expedient no hi ha l’in-forme dels Serveis Jurídics, només un inl’in-forme de Ciutat Vella i entén que, en un assumpte com aquest, calia un informe dels Serveis Jurídics –com ha dit el secretari–, o d’Intervenció. Pensava que ara es pro-cediria a gestionar directament el complex, però si es torna a treure a concurs, com ha dit el regidor, li preo-cupa que no es torni a adjudicar a la mateixa empre-sa amb unes condicions molt més beneficioses.
La Sra. Esteller pensa que les paraules del Sr. Alcober volen fer creure que la rescissió del contracte és una cosa positiva, producte d’un acord, sense cap origen en la mala gestió del procés. Creu que les em-preses es van presentar al concurs amb la voluntat de gestionar i de portar a terme unes actuacions i, per part de l’Ajuntament, es va considerar que el pro-jecte tenia les garanties suficients per tirar endavant. La situació actual és, com a mínim, greu perquè la re-solució d’un contracte per una sèrie d’irregularitats, més enllà de les responsabilitats que pugui tenir ca-dascú, significa un fracàs de gestió. La situació crea problemes de retard i un perjudici econòmic per a l’Ajuntament que aquí no es quantifiquen. Així doncs, demana que s’aportin informes econòmics i jurídics que garanteixin que el procés s’ha dut a terme amb les condicions idònies.
El Sr. Alcober no ha dit que la resolució sigui una bona cosa. Ha explicat les situacions que s’han anat produint, no volgudes per ningú, pensa que, d’errors, possiblement n’hi ha hagut, i el que ara es proposa és la millor solució per aconseguir un equipament que doni satisfacció a les voluntats dels veïns i de les en-titats. Es farà un nou concurs només en el cas que hi hagi grups o empreses que puguin estar interessats en la gestió i, en cas contrari, es gestionarà directa-ment per l’Ajuntadirecta-ment. Insisteix que Barcelona té un
bon model de gestió d’instal·lacions esportives, però que sempre és millorable.
El Sr. Ciurana demana que quedi constància que el seu Grup considera nul de ple dret aquest acord i que es reserven les accions pertinents.
La Sra. Esteller demana que el secretari els faci ar-ribar un informe motivat del que consta en l’expedi-ent, així com la seva opinió sobre els requisits que compleix.
El Sr. Mascarell declara que s’aprova el punt amb els posicionaments esmentats.
El Sr. Alcober expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Goma expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot contrari de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot contrari del PP. S’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal CIU:
7. 1r) Instar al concessionari del Complex esportiu municipal del Bon Pastor perquè en el termini màxim de tres mesos arrangi i rehabiliti aquesta instal·lació, singularment les pistes de tennis i pàdel conegudes com “La Llosa”, per tal de permetre l’ús d’aquestes instal·lacions pels ciutadans. 2n) Instar l’adopció de les mesures necessàries per garantir la integritat de les esmentades instal·lacions i del públic usuari, així com un correcte ús de les mateixes.
La Sra. Fandos formula la proposició i explica que fa dotze anys es van inagurar uns equipaments portius sobre “La Llosa “ del Bon Pastor que avui es-tan en un estat penós i en molt males condicions; vol que quedi clar que no es refereix a tot el complex es-portiu del Bon Pastor. L’Associació esportiva Bon Pastor va ser l’adjudicatària de tot el complex (pisci-na, pavelló, camp de futbol, més les instal·lacions de la Llosa que inclouen pistes de tennis, de pàdel, de frontó i d’instal·lacions a l’aire lliure d’aparells de gim-nàstica) en el benentès que havia de fer-se càrrec de tot el complex. Manifesta que, quan van fer la visita de la instal·lació, les tanques de les pistes estaven trencades, la paret del frontó desmantellada, una tau-la de fusta estava cremant, etc. fets que demostren tau-la deixadesa de la instal·lació. L’adjudicatari només fa el manteniment d’una part del complex i la zona de La Llosa està en situació d’abandonament. Insisteix que cal fer un seguiment de les adjudicacions i, per aquest motiu, formula la proposició.
La Sra. Figuerola puntualitza que el Districte es planteja l’assumpte de la Llosa com una actuació de futur tenint en compte que, des de la seva adjudica-ció, l’any 1992, han passat coses importants: s’ha re-cuperat el riu Besòs i el metro arriba al carrer Sant Adrià, fets que signifiquen un replantejament del car-rer i de l’accés a la Llosa; l’ús de la instal·lació és molt baix i es considera la possibilitat de tancar aquestes instal·lacions. Puntualitza que els veïns van posar els aparells de gimnàstica a l’aire lliure, que no són rponsabilitat de l’entitat que gestiona el complex es-portiu tot i que, per descomptat, cal solucionar el pro-blema del vandalisme.
el contracte i notificar el canvi. Manifesta que els ve-ïns estan queixosos de la situació i no pot ser que, mentre es fan aquests plantejaments i negociacions, les pistes estiguin en la situació en què ara es troben. Recorda que hi ha una part d’incompliment de con-tracte i pensa que, per la resposta que ha donat la gerent, la situació continuarà igual.
El Sr. Alcober puntualitza que el futur d’aquest es-pai està lligat al del seu entorn, que no és un proble-ma de neteja, que l’exigència d’una inversió sense te-nir clar com quedarà l’entorn no correspon i que hi ha diàleg amb els veïns.
La Sra. Fandos no pot entendre que a cap veí li agradi la situació; una altra cosa és que rehabilitar la instal·lació signifiqui per a l’adjudicatari una inversió molt forta en relació als beneficis que resultin de l’ex-plotació del complex esportiu. Manifesta que per con-tracte qui ha de rehabilitar és l’adjudicatari i insisteix que es revisi la situació perquè el que no entenen és que no es compleixin els contractes i no passi res, o que es resolguin sense els informes pertinents; té la sensació que els contractes s’adjudiquen, se seguei-xen i es resolen d’una manera suau.
El Sr. Alcober mostra un desacord absolut amb les últimes paraules de la Sra. Fandos.
La Sra. Mejías pensa que el barri del Bon Pastor ha rebut, els últims anys, l’efecte rebot de moltes infraestructures que s’han ubicat al Districte de Sant Andreu i que molts veïns esperaven que tindria efec-tes positius. Això no ha estat així. L’absència d’inver-sions per remodelar i recuperar alguns espais impor-tants per als veïns ha patit un retard tan gran que s’han vist obligats en molts casos a sortir al carrer per reivindicar la recuperació d’algun d’aquests espais i, aquest, n’és un exemple. Pensa que la instal·lació ne-cessita una inversió important i ràpida.
El Sr. Alcober expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Goma expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
8. Que en el marc del Consorci Sanitari de Barcelo-na, es prenguin les mesures corresponents per tal de reduir les llistes d’espera per a intervencions amb temps de garantia, especialment varius, septoplàs-ties, artroscopies, pròtesis de genoll i cataractes, en els hospitals de l’IMAS i concertats a la ciutat de Bar-celona.
La Sra. Esteller formula la proposició perquè fa dos mesos la consellera de Sanitat va informar al Parla-ment de Catalunya sobre la situació de les llistes d’espera als hospitals de Barcelona i de la resta de Catalunya per veure si els temps de garantia, fixats per la Comissió de les llistes d’espera, es compleixen i, d’aquesta informació, se’n desprèn que els hospi-tals de Barcelona tenen un retard en moltes patologi-es per sobre del que és la mitjana a Catalunya. Re-corda que el seu Grup va demanar a aquesta Comissió que s’arbitressin els instruments per tal d’in-crementar els recursos materials i d’organització per fer front al col·lapse i complir els temps de garantia; es va respondre que es faria un esforç, però constata que no s’han obtingut resultats. Si per un pacient se suma el temps d’espera per consulta mèdica, més el temps de la llista d’espera, el període s’allarga moltíssim; posa com a exemple que l’espera per
artroscòpia que a l’Hospital de Sant Pau, a l’Hospital Clínic o als hospitals de l’IMAS és de setze mesos i, a la resta de Catalunya, de cinc mesos; que l’espera per operacions de varius, que a l’Hospital de Sant Pau és de sis mesos, a l’Hospital de la Vall d’Hebron és de set, i als hospitals de l’IMAS és d’onze, i a la resta de Catalunya és de 4,6 mesos; que l’espera per a les operacions de cataractes a l’Hospital de Sant Pau és de vint-i-nou mesos i a la resta de Catalunya és de 4,3 mesos. Pel que fa a l’espera per operacions de pròtesis de genoll, a l’Hospital de Sant Pau és de vint-i-sis mesos, a l’Hospital Clínic d’onze, a l’Hospital de la Vall d’Hebron quinze i als hospitals de l’IMAS de trenta-set, molt per sobre de la mitjana catalana que és de catorze mesos. És conscient, però, de la dificul-tat d’aquesta intervenció que no s’inclou dins els temps de garantia ordinaris. Creu que cal un esforç addicional i vol saber quines mesures es prendran. Demana, també, el compromís dins aquesta Comis-sió per demanar en el si del Consorci Sanitari de Barcelona que s’incrementin els recursos tenint en compte que ara s’està en període d’aprovació pres-supostària i, probablement, es pot negociar un bon acord.
La Sra. Esteller manifesta que no és cert que tots els casos es resolguin dins el temps de garantia, que recorda que és de sis mesos, ja que ella mateixa aca-ba d’esmentar un seguit d’hospitals en els quals les llistes d’espera superen aquests sis mesos. Insisteix que hi ha un temps de garantia per a catorze procedi-ments que a la ciutat de Barcelona no es compleix. Tampoc considera cert que les patologies dels inclo-sos en llistes d’espera no afectin la salut, perquè ha-ver d’esperar onze mesos per una operació de varius, per exemple, si afecta la salut, encara que no com-porti un risc. El que es demana és que des del Con-sorci es prenguin les mesures d’increment d’activitat que ha de tenir una repercussió econòmica conside-rable i d’organització dins els hospitals i que abans que s’aprovin els pressupostos s’arbitrin les mesures per a la seva efectivitat.
El Sr. Fina puntualitza que només hi ha tres proce-diments quirúrgics que estan per sobre dels sis me-sos (cataractes, artroscòpies i pròtesis de genoll) que produeixen un increment de la mitjana i distorsionen el global. Insisteix que el que es farà amb aquests processos quirúrgics és la derivació a altres centres, incrementar l’activitat i orientar i reconduir els fluxos per racionalitzar-los.
El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, la Sra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr. Forn expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller ex-pressa el vot favorable del PP. Es rebutja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal PP:
9. S’informi sobre les raons i els efectes de la res-cissió del contracte per a la gestió del complex espor-tiu municipal de Can Ricart.
Tractat en el punt 6. Es dóna per tractat.
10. S’informi en el marc d’aquesta Comissió so-bre el grau de compliment dels convenis existents entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en els àmbits d’Educació i Benestar So-cial, en el període 2000-2004 i les previsions per al 2005.
La Sra. Mejías formula el prec.
La Sra. Subirats respon que els convenis signats amb el Departament d’Educació són de dos tipus: els relatius a les subvencions que constitueixen l’aporta-ció de la Generalitat al funcionament de les escoles municipals i que són convenis anuals. Hi ha un segon tipus de convenis que impliquen un grau de compli-ment per part l’Ajuntacompli-ment respecte a allò que ha es-tat acordat, i són, per exemple, els que fan referència a la construcció d’escoles-bressol; en el període 2000-2004 s’han signat dos convenis; el de l’any 2001, en què es va acordar la creació de mil places, que ja està finalitzat perquè s’han construït totes les places. L’octubre de 2004, es va signar un segon conveni per a la construcció de noves places d’esco-la-bressol, en aquest moment, fruit d’aquest conveni,
s’estan projectant les primeres escoles que està pre-vist inaugurar en el curs 2005-2006.
El Sr. Gomà, pel que fa a Benestar Social, explica que l’Ajuntament i la Generalitat cada any signen tres tipus de convenis: el primer és el conveni marc, el més important des del punt de vista quantitatiu, amb el que, teòricament, la Generalitat finança la part que li pertoca de l’atenció social primària que dóna l’Ajun-tament i també de forma progressiva l’atenció social especialitzada no competencial que, també, per vo-luntat política, dóna l’Ajuntament. L’import del conve-ni marc, l’any 2000, va ser de sis milions tres-cents mil euros; l’any 2004, set milions nou-cents cinquanta mil euros. S’està negociant el conveni marc per al 2005 i la novetat és que el Departament de Benestar i Família té la voluntat que sigui plurianual, fet que des de l’Ajuntament es valora en positiu perquè es dota d’estabilitat el finançament a mig termini. El segon conveni que se signa anualment, des de l’any 2000, és el que permet la participació de l’Ajuntament amb professionals i equipaments en la xarxa d’atenció so-cial de menors immigrants sense referents familiars i que l’any 2004 té una aportació de cent quinze mil euros. En tercer lloc, hi ha el conveni que finança la prestació dels serveis dels equips d’atenció a la infàn-cia i a l’adolescèninfàn-cia, l’especificitat de la ciutat de Barcelona és que aquesta és una competència dele-gada a l’Ajuntament i l’import, l’any 2004, ha estat d’un milió sis-cents vint-i-set mil euros. El conveni del 2005 haurà de preveure, a més de l’increment de l’IPC, el necessari per incorporar en cada equip la fi-gura de l’educador social.
La Sra. Mejías voldria saber si hi ha algun altre ti-pus de conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament per finançar altres projectes educatius a més de les esco-les-bressol, de formació de professorat o per finançar activitats extraescolars en els períodes de vacances i quines són les previsions per al 2005.
La Sra. Subirats repeteix que els convenis són dels tipus que ha explicat; d’una banda, els de finança-ment regular de les escoles i, d’altra banda, els de creació de noves escoles. Els altres temes que es fan amb col·laboració amb la Generalitat estan en un marc diferent, per exemple, la formació del professo-rat es fa a través de la col·laboració de les dues insti-tucions dins dels centres de recursos pedagògics on els professionals d’ambdues institucions col·laboren en la formació i donen suport pedagògic a les escoles de la ciutat. Tots aquests projectes han passat a for-mar part del Consorci d’Educació de Barcelona i, per tant, el que hi ha són serveis integrats dins del Con-sorci que es presten conjuntament amb acord de les dues administracions i no hi ha previsió de nous con-venis per al proper any. Se segueix amb els concon-venis de finançament i, quant al conveni per a escoles-bressol, el departament està revisant la seva política i, com ja va anunciar, probablement, es revisi a l’alça el conveni signat
La Sra. Mejías recorda que en el passat Consell d’Administració de l’IMEB es va repartir una llista dels convenis signats on constaven els acords adoptats entre la Generalitat i l’Ajuntament per al finançament d’activitats de formació i de trasllat d’escoles i, per aquest motiu, ha formulat l’última pregunta.
també, en el cas de les municipals, hi ha una aporta-ció des de la Conselleria d’Educaaporta-ció. L’acord està es-tablert des de fa molt de temps i s’ha anat analitzant per paquets d’escoles i avui totes les activitats estan finançades; posa com a exemple l’escola d’expressió, que no és una escola física, però que s’organitza periòdicament i rep finançament. Repeteix que si té dubtes a l’IMEB li donaran tot tipus d’informació.
La Sra. Esteller pregunta al Sr. Gomà si l’increment de recursos en el conveni marc resol el diferencial acumulat a la ciutat de Barcelona respecte a la mitja-na de Catalunya i si l’increment de recursos és equi-valent a l’increment de les necessitats o si encara hi continua havent dèficit. Pregunta, també, quin seria el finançament òptim per cobrir la part de despesa que correspon a la Generalitat i vol saber si les comissi-ons tècniques per a la ccomissi-onstitució del Ccomissi-onsorci de Serveis Socials han finalitzat els seus treballs.
El Sr. Gomà creu que, els últims anys, s’ha produït un increment en paral·lel de les necessitats i dels re-cursos i s’ha mantingut un diferencial negatiu en el fi-nançament, fet que ha provocat la necessitat d’una despesa de suplència calculada per al 2004 en sis milions d’euros que l’Ajuntament ha hagut d’assumir per finançar serveis no competencials. Pel que fa al tancament d’aquest diferencial, en el futur, el plante-jament és tancar-lo al llarg dels anys de durada del nou conveni marc i que aquest sigui un compromís mutu entre la Generalitat i l’Ajuntament. Es mantenen els terminis de constitució del Consorci a finals de juny del 2005 i els grups de treball continuen la seva tasca.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal CIU:
11. ¿En quina data es va constituir la Comissió per a la inclusió de clàusules socials en els processos de contractació pública municipal i quin ha estat el seu capteniment?
El Sr. Forn formula la pregunta, i recorda que ja la van formular el juliol passat per ser contestada per escrit i que, avui, la presenten a la Comissió perquè encara no han rebut la resposta i s’han incomplert els terminis marcats pel ROM.
El Sr. Gomà respon que la Comissió es va consti-tuir el 22 de juny d’enguany, la presideix la Sra. Maravillas Rojo i ell mateix n’és el vicepresident; està formada per catorze persones, entre les quals hi ha una representació dels gerents de Sector i de Distric-te i dels tècnics dels programes d’inclusió de Barcelo-na Activa. En la sessió de constitució es va fer uBarcelo-na primera avaluació del seguiment de la mesura de go-vern de març de 2002 sobre foment de l’ocupació a Barcelona per mitjà de les clàusules socials i es va decidir que calia un coneixement més sistemàtic i de-tallat del grau d’efectivitat d’aquesta normativa de clàusules socials i que era possible posar damunt la taula algunes propostes de millora d’aquesta normati-va. Es va decidir crear dos grups de treball per tractar aquests aspectes. Està prevista una segona reunió de la Comissió per abordar l’estudi d’aquestes reco-manacions de millora de la que se’n podria derivar una proposta de revisió o de nova mesura de govern en aquest àmbit. S’estudia com millorar el model
mit-jançant la contractació directa de persones de col·lec-tius amb una dificultat especial per a la inserció en el mercat laboral i avançar en la línia de reserva de mer-cats.
El Sr. Forn entén que des que s’aprova la mesura de govern, el març de 2002 i fins al 2004, es deuen haver fet algunes contractacions i els agradaria saber què s’ha fet en aquest sentit. Creu que hi ha dues fa-ses: la primera, des de l’aprovació de la mesura de govern fins a la constitució de la Comissió i, la sego-na, del 2004, en endavant.
El Sr. Gomà respon que les dues etapes se solapen perquè en aprovar-se la mesura de govern es van posar en marxa els mecanismes jurídics per tal de traslladar la mesura als plecs de clàusules de la contractació administrativa municipal. La Comissió, però, va considerar que faltava una informació més acurada, no tant del trasllat de la mesura de govern als plecs de clàusules, que es va produir de manera generalitzada, sinó sobre l’efectivitat de la mesura en la contractació i, per aquest motiu, la Comissió va de-cidir que un grup de treball estudiés aquest aspecte i sobre la base de la informació que s’està acabant d’elaborar valorar la necessitat de modificar la mesu-ra.
El Sr. Forn avança que demanarà per escrit les ac-tes de la Comissió ja que pel que ha entès no hi ha indicadors sobre l’eficàcia de la mesura, se sap que s’ha traslladat als plecs de clàusules de la contracta-ció, però no si ha estat eficaç.
El Sr. Gomà matisa que el rendiment no ha estat nul; coneix processos de contractació de persones o d’empreses d’inserció laboral com per exemple els contractes que fan els Districtes sobre arranjament dels habitatges, de les persones ateses amb atenció domiciliària que es fan pràcticament tots ells amb em-preses d’inserció social, però és cert que mancava un recull sistematitzat de tota aquesta informació.
Es dóna per tractada.
12. 1. ¿Quins contractes ha signat l’Ajuntament de Barcelona, l’ICUB o empreses i instituts municipals amb les empreses Posto Nove, Música Etnica, SL, Ritmos del Mundo, SL i Conexión Afrolatina, SL des de l’any 2000 ençà? ¿Quin ha esta l’import que s’ha liquidat a les esmentades empreses? 2. ¿Hi ha hagut alguna edició del Festival Grec des de l’any 2000 en què no hi hagi hagut presència de cap artista repre-sentat per l’empresa del germà del director de l’es-mentat festival? ¿Qui decideix els artistes i professio-nals que han de ser contractats pel Festival Grec?
El Sr. Ciurana formula la pregunta i espera una res-posta el més precisa possible.
l’ar-tista i, per tant, la decisió de l’arl’ar-tista escollit condicio-na la relació amb les empreses que el representen al nostre país normalment amb contractes d’exclusiva. El contracte artístic, que és un contracte privat de serveis, mitjançant un procediment negociat, és la forma habitual de contractació d’acord amb els crite-ris dels Serveis Jurídics. Els contractes es negocien d’acord amb les condicions del mercat amb els crite-ris habituals en aquest àmbit i s’estableixen en cada cas les condicions específiques per a cada artista. El procés de presa de decisió de l’Institut és el següent: el director artístic, que és la persona a qui va referida aquesta pregunta, fa la primera proposta de progra-mació al director d’acció cultural, que la valora, a par-tir dels criteris explicats i a parpar-tir de la seva experièn-cia i coneixement iniexperièn-cia la incoació de l’expedient per a cadascuna de les actuacions que finalment aprova el director gerent de l’Institut. Manifesta que els direc-tors d’acció cultural de l’Institut tenen un reconegut prestigi en aquest àmbit. Recorda que la relació d’empreses més importants de la ciutat en aquest sector són: Músic Project, Gamesco, Poder Latino, Posto Nove, que inclou totes les empreses a què es refereix la pregunta, el Taller de Músics, Jenco, Penywise i Produccions animades; manifesta que quan es contracta un artista estranger és important garantir que es complirà el contracte. Pel que fa a les relacions de l’Institut amb l’empresa Posto Nove i les possibles relacions amb el director artístic del Festival del Grec, vol fer les consideracions següents: els dar-rers directors del festival del Grec han estat: fins a l’any 1995, la Sra. Elena Posa; de 1996 a 1999, el Sr. Xavier Albertí; i, des de l’any 2000 fins avui, el Sr. Borja Sitjà. L’Institut ha realitzat contractes amb l’em-presa Posto Nove, des de 1994, i el nombre de con-tractes anuals d’artistes representats per aquesta em-presa en exclusiva té una mitjana de quatre o cinc des de l’any 1997. Diu que aquest nombre de con-tractes és similar al que es fa amb la resta d’empre-ses que ha citat abans. Quant a la liquidació econò-mica del conjunt de l’Ajuntament amb aquesta empresa, les xifres són les següents: any 2000, 52.531 euros; any 2001, 44.009 euros; any 2002, 36.499 euros; any 2003, 32.780 euros; i any 2004, 4.821 euros, amb un total de 170.640 euros que col·loca aquesta empresa en el lloc cinquè, a llarga distància de les primeres que són Músic Project, Penywise, Taller de Músics i Produccions animades. La conclusió és que no hi ha cap tracte especial ni singular amb aquesta empresa ni abans, ni després que el senyor Sitjà estigués com a director artístic de
l’Institut i que no és responsabilitat seva ni la decisió final, ni la contractació dels artistes i empreses que participen en el Festival.
EL Sr. Ciurana agraeix la resposta, que és molt tre-ballada. Considera que s’ha volgut emmarcar dins la política general de contractació del Festival del Grec unes actuacions que des del seu Grup consideren discutibles, èticament. Es pregunta, però, quantes ve-gades s’ha tirat enrere la proposta que el director ar-tístic ha fet al director d’acció cultural i al director ge-rent. Demana el nombre de contractes que l’Ajuntament ha signat amb aquestes empreses per-què només ha dit l’import. Tampoc no ha respost a la pregunta de si hi ha alguna edició del Festival, des de l’any 2000, en què no hi hagi hagut presència de cap artista representat per l’empresa del germà del direc-tor del Festival. Manifesta, també, que el Sr. Borja de Sitjà, en unes declaracions fetes, assumeix que és ell qui contracta. Finalment, vol saber quins són els con-tractes signats amb aquests artistes per al Fòrum. La queixa la formulen perquè consideren que no s’està en una situació d’igualtat perquè en contractar se-gons quins artistes se’ls posa en un aparador amb to-tes les conseqüències que això té en benefici d’un negoci determinat. Pensa que cal saber combinar el que és de legítim dret de tothom a guanyar-se la vida amb una autoexigència pel que fa a la política de contractació i demana al Sr. Mascarell que sigui conscient de la manca de neutralitat pels sectors mu-sicals empresarials d’aquesta ciutat i que els instru-ments de què disposa s’han d’utilitzar en benefici de tots els ciutadans de Barcelona.
El Sr. Mascarell recorda que el model de Barcelona es reconeix com a model que ha sabut, des del punt de vista cultural, vincular-se en el món de la iniciativa privada i potenciar també molts artistes durant els úl-tims vint-i-cinc anys amb la plataforma que és el Fes-tival del Grec, fet que no el sembla malament. Puntu-alitza que no hi ha hagut cap edició del Festival sense participació d’artistes representats pel germà del director del Festival i sobre la necessitat d’obertu-ra del ventall d’empreses, el Sr. Balaguer ha esmen-tat la majoria de les que hi ha, però ha explicat, tam-bé, que primer es busca l’artista.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup