GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 3-111-1992 478
Acords sessió 27-111-1992 495
Disposicions Generals
Acords delsòrgans degovern
Modificacions de crédit 499
Decrets de l'Alcaldia
Modificacions de crèdit 501
Consell Municipal Permanent
Actasessió 26-111-1992 502
Personal
Concursosioposicions
Relacions d'exclosos 506
Anuncis
Llicències d'obres. Febrer i març 1992 507 Anuncis publicats en el Butlletí Oficial
de la Província dels dies
1 al 31 de març 510
Ajuntament
Hpr
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 3 de març de
1992 i aprovada el dia
27 de
marçde
1992
Al Saló de la Reina Regentde la Casa de la Ciutat de Barcelona, el diatres de març de mil nou-cents noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari sota la presidència del'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinentsd'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan
Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i
Garriga, Joaquim de Nadal i
Caparà, Juan
José
Ferreiro iSuàrez,
JoanTorres i Carol,
Antoni Santiburcio iMoreno, EnricTruñó i Lagares, Albert
Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Oriol Bohigas i
Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu,
Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere,
Xavier Casas i Masjoan,Francesc Trillas i
Jané,
Josep M. Vegara iCarrió,
Antoni Lucchetti iFarré, Francesc Vicens
i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i
Gavarró,
Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutiérrez,
Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet
i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i
Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i
Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,
Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Àlvarez i Pérez, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General,
Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusa la seva assistència I'll lm. Sr. Josep Caminal i Badia.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les nou hores i cinquanta-dos mi¬
nuts.
Es donen per llegides les actesde les dues sessions
anteriors, celebrades el 24 de gener il'11 de febrer de 1992, l'esborrany de les quals ha estattramès atots els
membres del Consistori; i s'aproven.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de27 de
generde 1992 (NC-12),quedesigna I'lllm. Sr. Francesc
Trillas i Jané membre del Consell del Patronat Municipal
de Guarderies Infantils de Barcelona, en substitució del
Sr. Germà Vidal i Rebull.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
generde 1992 (NC-13), que delegaenI'll lm. Sr. Antoni
Lucchetti i Farré lasignatura,enrepresentacióde l'Ajun¬ tament de Barcelona, de les escriptures i les actes administratives per a la formalització de tot tipus de contractes, concessions o autoritzacions, en matèries
derivades de la seva competència.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de
febrer de 1992 (NC-17), que designa membres del Plenari del Consell de Benestar Social en representació
de la Corporació municipal els ll·lms. Srs. Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Daniel Fabregat i
Llorente, i Aleix Vidal-Cuadras, i les ll imes. Sres. Caroli¬
na Homar i Cruz, i Teresa Perelló i Domingo.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de
febrer de 1992 (NC-19), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona al Patronat
Metropolità
delParc de Collserola els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastar¬ das i Juan José Ferreiro i Suàrez.
El Sr. Amat pregunta si aquest decret implica el cessamentde lasevapresènciaen el mateix Patronat;i
el Sr. Batlle i Bastardas puntualitza que s'ha fet la pertinent consulta al Patronat
perquè és
voluntat del'equip de govern que
també
hi continuï essent presentel Sr. Amat, criteri que el Sr. Alcalde confirma.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de
febrer de 1992 (NC-20), que designa representant a la
Comissió d'Urbanisme el Sr. Josep Alibés i Rovira.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia,de 12 de
febrer de 1992 (NC-24), que designa vocals de la Ponència del Nomenclàtordelscarrers de Barcelona els Srs. Simó Artigas i Martín, Francisco Longo i
Martínez,
Ernest Maragall i Mira, ManuelTuñí
i Vancells, i Anna Ramon i Llopart.El Sr. Fernández reitera el desig que en la Ponència
del Nomenclàtor hi hagi una representació dels Grups
municipals; i el Sr. Alcalde respon que es
tindrà
encompte aquesta petició.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992(NC-25), quedesigna la Sra. Irene Pagès i Perarnau, vocal de la Comissió de Tria i Eliminació de
documentació municipal.
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992 (NC-26), que nomena l'll im. Sr. Joan Torres i Carol, representant de l'Ajuntament a l'Institut
d'Estudis Metropolitans.
Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992 (NC-27), que designa el Sr. Vicenç Terrats i Majó i la Sra. Joana Agudo i Bataller, represen¬ tants de Comissions Obreres, membres del Plenari del
Consell Municipal de Benestar Social en
representació
de les Associacions empresarials i de les CentralsSindicals, en substitució de la Sra. Ana Collado i Lizano,
i el Sr. Jaume Rius i Rovira.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992 (NC-28), que designa el Sr.
Julián
Delgado i Aguado representant de l'Ajuntament
de
Barcelona a la Comissió de Planificació de Seguretat
Olímpica, en substitució del Sr. Blas Alascio i Ruiz.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992 (NC-18), que designa membres de
la
Comissió de Benestar Social: la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, com a Presidenta; i els ll·lms. Srs. AlbertBatlle i
Bastardas, Oriol Bohigas i Guardiola, Xavier Casas i
Mas¬
joan, Joan Fuster i Sobrepere, Francesc Narvàez i Pazos,
Antoni Santiburcio i Moreno, Joan Torres iCarol, Francesc
Trillas i Jané, Enric Truñó i Lagares, Xavier Valls i
Serra,
Francesc Vicens i Giralt, i les II Imes. Sres. Núria Gisperti
Feliu, Carolina Homar i Cruz, i Marta Mata i Garriga. Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de
febrer de 1992 (NC-44), que nomena el Sr.
Gerard
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de
1992 (NC-41),
queconstitueix la Comissió
deDescentralització i Participació Ciutadana i en nomena els membres.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de
1992 (NC-40),
que constitueix laComissió
Interdepartamental de la Joventut i en determina la
composició
i funcions.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de
1992 (NC-42),
que constitueix el Programa d'Ocupació Especial de la Via Pública per al control deles activitats comercials i publicitàries durant els Jocs Olímpics i els
Paralímpics,
i també el Consell TècnicAssessor de l'esmentat programa i en determina les
funcions.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992
(NC-35),
que delega en la ll ima. Sra.Marta Mata i Garriga la representació municipal en el Patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Cata¬ lana.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992 (NC-36), que designa representants de
l'Ajuntament de Barcelona en el Consell de Salut de la
Regió Sanitària de Barcelona Ciutat la ll·lma. Sra. Eulàlia
Vintró i Castells i l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992 (NC-37), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea del COOB'92
els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas i Josep M.
Vegara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992 (NC-34), que nomena la Sra. Núria
Fradera i Simó, Directora de Serveis d'Acció Cultural.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
març de 1992 (NC-43), que nomena el Sr. Lluís Millet i Serra, Director del Pla de Museus i Biblioteques.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 2 de
març de 1992 (NC-33 i 39), que nomenen: la Sra.
Narcisa Salvador i Ripollès, Directora del Gabinet Tèc¬ nic de Programació; el Sr. Armand Sáez i Buesa, Director de l'Oficina Central de Pressupostos; i el Sr. Robert Marsan i
Àlvarez,
Subdirector de Pressupostos.Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 27 de gener i 3
de febrer de 1992 (NC-15 i 16), que respectivament
nomenen membre del Consell Municipal del Districte:
d'Florta-Guinardó, el Sr. Climent Casals i Rodríguez, en substitució del Sr. Francesc Cumplido i Cariñena; i de Sant Martí el Sr. Jordi Ortí i Boites, en substitució del Sr.
Joan Arnau i Roca.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 13
de febrer de 1992 (NC-21 i 45), pels quals, respectiva¬
ment: es designalaComissió encarregada d'efectuarel
sorteig per al nomenament de Presidents i Vocals de
les meseselectorals el dia 15 de març i fixa el dia 17 de
febrer per a la celebració de l'esmentat sorteig; i es
fixen la data delsorteig per a la col·locació de bandero¬ les i pancartesi tambéles condicions i terminisper afer
ús de tals espais.
Quedar assabentat i ratificar el sorteig que es va
celebrar el proppassat dia 17 de febrer de 1992 per a
designar,
entre els electors, els membres de lesmeseselectorals que s'han de constituir el proper dia 15 de març, d'on resulten un cop efectuades les correspo¬
nents extraccions, els números 752 i 025,
que cor¬
responen al President i al primer Vocal, respectivament,
apartirdels
quals i mitjançantunaprogressió aritmètica
de raó cinc, han estat designats els suplents del Presi¬
dent, el segon Vocal i els dos suplents dels Vocals primer i segon.
El Sr. Fernández, insistint en un prec en el mateix sentit, demana que s'arbitrin mesures que facilitin l'ac¬
cés dels minusvàlids alscol·legis electorals.
Quedar assabentat de les xifres de població de la renovaciópadronal a 1 de marçde 1991 aprovades per l'Institut Nacionald'Estadística, amb unapoblació de dret d'1.643.542; i de fet 1.681.132 habitants; i aprovar, en
compliment d'allò disposat pels articles 81 i 82 del
Reglament de Població i Demarcació Territorial dels Ens Locals, els resums numèricsgenerals municipalsper ala
rectificació anual del padró d'habitants a 1 de gener de 1992, amb unapoblació resident de 1.630.635 habitants
i vint-i-un transeünts, sense perjudici de la reglamentària exposició pública.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions dels articles 19,2.1 i 51 de l'Ordenança d'Instal·lacions i activitats publicitàries, en no haver-s'hi presentat reclamacions durant el termini d'informació
pública.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de
febrer de 1992 (NC-29), que aplica al personal al servei de l'administració executiva d'aquesta Corporació l'in¬
crement retributiu, imposat perla Llei de Pressupostos
de 1992, del 5,7% amb efectes de l'1 de gener de
1992 i sense perjudici de qualsevol augment que es
pugui derivar de les converses sobre els nous Pacte i
Conveni de condicions laborals.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de
febrer de 1992 (E-59), que dóna trasllatala Generalitat
de laproposta delConsell Escolar de continuar denomi¬ nant Col·legi Públic Lavínia el situat al carrer de Fígols, núms. 20-24.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, pels quals, en virtut de concurs es nomena: A) Amb data 27 de
gener de 1992: el Sr. Eduard Puiggròs i Pascual, Cap
del Departament de Planificació i Rendibilitat del Patri¬ moni (P-90); la Sra. M. Teresa Fontes de Albornoz i
Blanc, Cap Adjunt de la UnitatOperativa de Recursos
i Infraccions Tributàries (P-93); laSra. Amparo Romaníi
Guanter, Cap del Negociat de Relacions amb el Con¬ tenciós, adscrit a la mateixa Unitat (P-86); la Sra.
Victòria Alumà i Clar, Cap del Negociat de Liquida¬
cions (P-88); la Sra. Lídia Teixidor i Vidrier, Cap de l'Oficina de Notificacions (P-91), ambdós adscrits a la
Unitat Operativa de Relacions amb el Contribuent; la Sra. Esther Ferrer i Mer, Cap de l'Oficina de Revisió
d'Autoliquidacions, adscrita a la Unitat Operativa de
Padrons (P-83); la Sra. Délia M. Boix i Gràcia, Cap de l'Oficina de l'Inventari de Béns Immobles (P-87); el Sr.
Romà Torrents i Llanos, Cap del Nucli Orgànic d'O¬
bres, Edificis Públics i Neteja del Districte de l'Eixam-ple (P-89); la Sra. Flora Molina i García, Cap de Grup
de la UnitatOperativade Gestió Urbanística (P-92); el Sr. Francesc Manuel i Mir, Cap dels Equips de Desin¬ fecció, Desinfectació i Desratització i de Recollida
d'Animals (P- 85); la Sra. Alicia Aira i Castro, Supervi¬
sora Adjunta d'Atenció Personalitzada al 010 (P-84);
B) Amb data 3 de febrer de 1992: la Sra. Glòria López
de Maria i Rodríguez, Cap de la Unitat Operativa de Recursos i Infraccions Tributàries (P-124); la Sra. Mar¬
garita Jiménez i Simó, Capde l'Oficina de Devolucions
de la UnitatOperativade Relacions amb el Contribuent
(P-122); la Sra. Pilar Fransitorra i Brasé, Assessora
Tècnica de Benestar Social del Districte de Sants
Cap de Grup
d'Activitats
Comercials,
Recreatives
i de
Serveis del mateix Districte (P-125);
C) Amb
data 14
de febrer de 1992: el Sr. Víctor Blajot i Canals,
Cap
del
Programa
d'Actuació contra la Pobresa
(P-192); la
Sra.
Pilar Solanas i Salse, Cap del Programa
de
Drogode-pendències
(P-193); el
Sr. José Manuel
Mille i
Galán,
Cap del Programa
d'Inserció Laboral
aSectors
d'Alt
Risc (P-196); la
Sra.
Esther
Mallas i Riera,
Cap
del
Programa
d'Atenció Social
ala Infància
(P-198); el
Sr.
Joan Pedreny iAbella, Cap
del
Servei de
Manteniment
(P-195) i el Sr.
Joaquim
Cuxart i
Miró, Cap
del Servei
Sanitari (P-197),
ambdós del
Servei d'Extinció
d'Incen¬
dis i Salvament; i la Sra. M. Antònia Serra i
Alberch,
Directora del Casal d'Avis Francesc Layret (P-194).
Donar conformitat al Text refós del pla especial de
reforma interior del sector nord de la Barceloneta,
d'iniciativamunicipal, elaborat en
compliment de
l'acord
de la Comissió d'Urbanisme, de 29 de maig de 1991, d'aprovació
definitiva,
queincorpora
les
prescripcions
establertes en l'esmentat acord; i remetre aquestText
Refós a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el Ministeri
de l'Interior
per ala
coordinació i
l'actuaciópolicial conjunta
del Cos
Nacional de Policia
i
de la Guàrdia Urbana.B) Amb el
Ministeri
d'Obres Públiques i Transports i
la Generalitat de Catalunya
d'ampliació
del'anterior
conveni sobre lesactuacions de remodelació dels Habi¬ tatges del Governador.
C) Amb el Departament
d'Ensenyament de la
Gene¬
ralitat de Catalunya per a la
realització d'activitats
de
formaciódel professoraten temes
d'expressió, comuni¬
cació i psicomotricitat.D) Amb el Departament
d'Ensenyament
de la Gene¬
ralitat de Catalunya per a la
realització d'un
programaexperimental d'ensenyament
de
règim general i règim
especial de música, al
Col·legi
Públic Puríssima Con¬
cepció.
E) Amb la Universidad
de Las Palmas de
Gran Cana¬
ria i la Fundación Universitaria de las Palmas, per a la realització d'un curs de formació de pràctica
psicomo-tora educativa.
F) Amb la
Diputació
deBarcelona, sobre
intercanvi
d'informació en matèria de joventut.
G) Amb l'Institut
d'Edicions
dela
Diputació de
Barce¬
lona per a la venda de les seves
publicacions
ala
Llibreria Ciutat Vella.
H) Amb l'Entitat Metropolitana
del Transport, sobre
la
gestió i
recaptació del
recàrrec metropolità sobre l'im¬
post de béns immobles en
l'àmbit municipal.
I) Amb la Generalitat de
Catalunya i l'Arquebisbat
de
Barcelona, d'adscripció de la Fundació de
Gestió
Sani¬tària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al Consorci d'Hospitals de Barcelona.
El Sr. Fernández considera el Conveni amb el Minis¬
teri de l'Interior una simple declaració d'intencions res¬
pecte a la
coordinació
policiali
propugnal'assumpció
de compromisos d'increment dels mitjans
policials,
tant tècnics com humans, i la signatura d'un nou Conveniper a 1993 que
inclogui
l'ampliació
dels
efectius de la
policia i la Guàrdia
Civil destinats
aBarcelona,
la implan¬
tació d'una Comissaria de Policia per cada Districte i l'adequació, a termini
més llarg, dels
Districtes policials
als municipals.
El Sr. Alcalde observa que tal Conveni es
comple¬
menta amb altres signats anteriorment
amb el mateix
Ministeri.
El Sr. Fernández insisteix en la necessitat de definir,
d'unavegadapersempre,
el
mapapolicial de la Ciutat;
demana aclariments sobre la confecció del Programa
que ha de
determinar
calendaris i dotacions
per ala
rehabilitaciódelsHabitatges delGovernador, i
avançael vot contrari del seu Grup al Conveniamb
l'EntitatMetropolitana del Transport per a
la recaptació del
recàrrec sobre l'impost de béns immobles
perquè
com¬ portarà un nouincrement,
d'uns
2.500 milions de
pes¬ setes, de la pressió fiscal, incrementque sesumarà
als
produïts acausadela
implantació de l'impost sobre les
activitats econòmiques, i de la
revisió de les ordenan¬
ces fiscals,perquè
el finançamentdels
transports
pú¬
blicsno s'ha de resoldre perla via dels
recàrrecs fiscals
i perquè elrecàrrec
aplicat noguarda
caprelació amb
el cost del servei ni amb els eventuals beneficis que enpuguin obtenir els
contribuents.
El Sr. Amat confia que la
declaració d'intencions
del Conveni amb el Ministeri de l'Interior deu estarcomple¬tada amb documentació annexa que no s'ha divulgat
per raó de
l'òbvia
reservaquela
matèria imposa; i el Sr.
Alcaldeaixí hoconfirma. El Sr. Mas anunciaque, en cas que no sigui retirat com es
convingué
enla
reunió del
Consell Municipal Permanent, el seu
Grup votarà
encontra de la ratificació del conveni amb l'Entitat Metro¬
politana del Transport, que
incrementarà la pressió
fiscal sobre els contribuents.
El Sr. Santiburcio demana que l'esmentat
Conveni
sigui retirat.
Queden ratificats tots els Convenis, tret de l'asse¬
nyalat amb la lletra
H) amb l'Entitat
Metropolitana
del
Transport, que
és
retirat.S'inicia, tot seguit, el debat
dels
assumptesinclosos
a I ordre del dia:COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21 de
febrer de 1992, pel qual s'aprova
provisionalment
la
Modificació de les Normes urbanístiques relatives a la
regulació de l'ús d'aparcament, en
el
termemunicipal
de Barcelona, en la sevaversió refosa.
El Regidor de Planejament,
Gestió Urbanística i
Control de l'Edificació, Sr. Lucchetti comenta queaquesta
modificació,
querecull
lespreocupacions
ex¬ pressades en les al·legacions,pretén
incrementar
l'o¬
ferta de places d'aparcament per treure
vehicles
dels
carrers i, a tal fi: amplia les previsions
d'aparcaments
en els edificis amb la possibilitat,però, d'eximir
del
compliment de les reserves en
determinats
casos;inicia unapolítica de
protecció
delsubsòl exigint estu¬
disgeotècnicsquan sesuperin
les
quatreplantes
oels
tretze metres de profunditat; preveu
condicions
espe¬cífiques per als aparcaments de
rotació i
perals
accessos als robotitzats; amplia del 30 al
100 % l'ocu¬
pació del subsòl de les zones
18; suprimeix
les limita¬
cions imposades en diversos plans
especials
de
refor¬
ma interior i assegura la titularitatunitària i
la
indivisibilitat registral per als aparcaments
situats
ensubsòl d'equipament per tal de no
condicionar
el
desenvolupament futur de l'equipament.
El Sr. Bonet es congratula dels canvis
substancials
que s'han introduïten el textaprovat
inicialment,
sobre¬
normativa urbanística dei Pla General Metropolità a les
noves necessitats del parcautomobilístic de la Ciutat. El Sr. Fernández anticipa el vot favorable del Grup Popular en
considerar
quela
novaredacció
permet desenvolupar unapolítica
eficaç de protecció del subsòl;i creu que la
modificació
proposada s'hauria d'estendrea altres Municipis de l'entorn de Barcelona i que caldria
donar el mateixtracte al sector públic i al privat.
El Sr. Lucchetti, coincidint amb el suggeriment del Sr. Fernández, indica que la modificació avui aprovadaes
posarà
enconeixement de l'Entitat Metropolitana del
Transport
perquè
lafaci
arribar als Municipis del voltantdeBarcelona; ique en una properasessió s'hi sotmetrà
un ambiciós programade construcció d'aparcaments.
El Sr. Armet destaca que la nova normativa és fruit
d'una col·laboració molt estreta entre els Serveis d'Ur¬ banisme i els de la Via Pública; que el Pla d'Aparca¬
ments anunciat exigirà una àmpliacapacitat de gestió, sobretot per part dels Districtes que han d'estimular la construcció d'aparcaments en zones estratègiques,
com ara els terrenys lliures entre blocs; i que la Ciutat ha de preservarel subsòl, que apartir d'una determina¬
da cotaésunbé d'interès general que s'ha de protegir,
qüestió aquesta a la qual la Carta Municipal donarà el
tractament adequat.
El Sr. Bonet observa que ha desaparegut la idea de
municipalització del subsòl, ja que per poder construir
més avall de quatre plantes o dotze metres s'exigeixen
només estudis geotècnics que ho justifiquin.
El Sr. Armet aclareix que els canvis en el tractament
del subsòl esplantejaran en la novaCarta; ique, en tot
cas, cal establir unes reserves d'ús per evitar la cons¬ trucció de muralles subterrànies que impedeixin un
aprofitament racional del subsòl urbà.
El Sr. Lucchetti puntualitza que la proposta anterior
no comportava pas la municipalització del subsòl; i el
Sr. Alcalde afegeixquetal qüestió noméses pot plante¬ jar pervia d'una llei.
S'aprova per unanimitat.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 21
de febrer de 1992, pels quals s'aproven:
A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall de l'illa formada pels carrers de Sant Pau, de la Reina Amàlia, de l'Hort
de la Bomba i de les Carretes;2) la Modificació del Pla especial de reforma interior d'enllaç de la Rambla amb
el carrer de Rull - Universitat Pompeu Fabra; 3) la
Modificació del Pla especial d'ordenació del Campus Nord de Pedralbes; 4) l'Estudi de detall d'ordenació volumètrica del Centre de Càlcul de la Universitat Poli¬
tècnica de Catalunya als carrers del Gran Capità i de Jordi Girona Salgado; i 5) el Pla especial d'equipament
docent al carrer de Wellington de Barcelona.
B) Definitivament: 1) l'Estudi de detall d'alineacions,
rasants i volums de la part de l'illa delimitada pels
carrers delSagrat Cor, de Ramon Miquel i Planas i de la
Duquessad'Orleans i el pasexistent i laseva
perllonga-ció fins al carrerde la Duquessa d'Orleans; i 2) l'Estudi
de detall de la plaça de Catalunya, tram plaça de
Catalunya,
núm. 2 i carrer de Bergara, núm. 14.El Sr. Bonet demana que en l'aprovació provisional
es recullin les
prescripcions derivades de les reunions
del Districte amb la Universitat.
La Sra. Perelló exposa l'abast de l'informe emès pel
Districtede les Cortspel quefa al'aparcament provisio¬
nal i a les activitatsulteriors; i el Sr. Lucchetti no veu en
principi cap inconvenient a explicitar tal informe en
l'aprovació provisional.
S'aprovaper unanimitat.
Ratificar sengles acords de la Comissió de Govern, de 21 de febrer de 1992, pels quals es determina que és procedent prosseguir la tramitació del Pla especial
d'equipaments universitaris: Universitat Central i Semi¬ nari, separant dos àmbits, perfectament diferenciats, i s'aprova provisionalment; a) el Pla especial d'equipa¬
ments universitarisen l'àmbitde la Universitat de Barce¬ lona i el seu entorn; i b) el Pla especial d'equipaments
universitaris en l'àmbit de l'illa del Seminari, que té per
objecte el reconeixement i l'ordenació de l'equipament
existent; tots dos documents en les modificacions no
substancials expressadesen l'informe de la UnitatOpe¬ rativa de Planejament de 9 de gener de 1992, on figura la valoració de lesal·legacions formulades en el primer
cas perla Universitat de Barcelona i el Sr. Josep Anton
Rius i Tort i en el segon cas per aquest mateix senyori
l'Arquebisbat de Barcelona.
S'aprova perunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 21 de febrer de 1992, pel qual s'aproven inicialment els pro¬
jectes d'Estatutsi Bases d'actuacióper a la constitució
de la Junta deCompensació de la unitatd'actuacióV-4
del Plaespecial de reforma interior del Carmel.
S'aprovaper unanimitat.
ALCALDIA - PRESIDÈNCIA
QUALITAT DE VIDA
Informe i propostes per millorar la mobilitat de les persones ambdisminució física.
Dintre d'aquest punt de l'ordre del dia s'inclouen les
propostes següents:
CreareIGrup de Treball per a laMillora de l'Accessi¬
bilitat, que estarà compost perrepresentants dels
Àm¬
bits d'Urbanisme i Medi Ambient, Benestar Social, Via Pública, Descentralització i Educació i Cultura. S'enco¬
mana alGrup de treball que, en el termini de sis mesos,
desenvolupi un diagnòstic d'accessibilitat, on es deter¬
minin lesprioritats de les actuacions arealitzar i els seus terminis d'execució. Tanmateix, un cop definit el
diagnòstic i el volum d'inversions per desenvolupar el
conjunt d'actuacions de millora d'accessibilitat, el Grup
de treball desenvoluparà els mecanismes tècnics i ad¬ ministratius pertal que l'Ajuntament de Barcelona pugui obtenir de la Generalitat de Catalunya els fons que li
corresponguin segonseltítol II, article 14: «Fons per ala
supressió de barreres arquitectòniques», de la llei 20/
1991, de 25 de novembre.
Modificarl'Ordenança de Circulació de vianants i de vehicles pertal que inclogui la utilitzaciódels guals tipus
de vianants per permetre l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda: amb aquest propòsit, s'afegeixa
l'Ordenança l'article 10 bis i l'annex I amb la redacció
que figura a l'expedient.
La Regidora de
l'Àmbit
de Benestar Social, Sra.Vintró, exposa que aquest Ajuntament ha estat el pri¬
mer de tot l'Estat a aprovar una ordenança sobre
l'eliminació de les barreres arquitectòniques perfacilitar
la mobilitat de les persones amb disminució; que la
sensibilitat social per aquesta problemàtica ha portat a la promulgació de la Llei
13/1982, d'Integració
social dels minusvàlids, del Decret 100/1984, de 10 d'abril, deSupressió de les barreres
arquitectòniques
i de la Lleisupressió de barreres
arquitectòniques,
envirtut
de la
qual tots els Ajuntaments han
d'elaborar,
enel termini
de dos anys, un pla
d'eliminació
de barreres
arquitectò¬
niques; que pertot
això
es proposa:a)
per unabanda,
lacreació d'un Grup detreball formatper
representants
delsÀmbits d'Urbanisme i Medi Ambient, de Benestar Social, de laVia Pública, de
Descentralització
i Partici¬
pació Ciutadana i
d'Educació i Cultura,
queelabori
undiagnòstic d'accessibilitat
i fixi
prioritats i
terminis d'exe¬
cució i gestioni
l'obtenció dels
recursosprovinents
del
fons específic establert en
la
Llei 20/1991, abans
es¬mentada; i b) per l'altra, la
modificació
de
l'Ordenança
de Circulació de vianants i vehicles, per implantar el gual tipificaten
les
voreresde
més de 2,60
m.d'ampla¬
da; mesures ambdues que són coherents
amb la
tra¬ jectòria de laCiutat,
reconeguda amb els premis ator¬
gats per la
Comunitat
Econòmica Europea i
per l'Inserso, queobliguen a continuar avançantenbenefici
del 30 % de la població que pateix problemes de
mobi¬
litat.
El Sr. Fernández fa esment de les mesures aprova¬ des facosad'un anypelConsell de Benestar Socialper
assenyalar que, a pesar de
la
ampliació
prevista
del
nombre de vehicles adaptats als
minusvàlids,
cal:a) millorar l'accessibilitat d'aquestes persones
als
transports públics i evitar mancances com
la
constata¬da en la recent inaguració de les estacions de
Sant
Andreu - Meridiana (de la Renfe), no adaptada alsminusvàlids, i de Fondo (del Metro) ja que, per a la
plena efectivitat les facilitats
d'accés
que esdonen als
minusvàlids en aquesta estació, se'ls han de fer practi¬
cables les altres estacions delaxarxade Metro; b) am¬
pliar el servei porta a porta per als disminuïts
físics
i
estendre la targeta de transport gratuït als disminuïts
psíquics; c) crear habitatges adaptats als
minusvàlids;
d) fomentar la integració dels disminuïts en una
sola
organització; e) redactar una nova ordenança que ac¬
celeri l'accessibilitat; f) assegurar-los la reservade loca¬
litats ben situades en elsespectacles públics; g) crear
un centre d'assessorament dels minusvàlids; h) se¬
nyalitzar lesbarreres
arquitectòniques
iaccessospracti¬
cables per evitar-los esforços inútils i pèrdues detemps; i) construir rampes amb la inclinació adequada en els centres públics i col·locar paviments antirelliscants.
La Sra. Perelló es congratula de l'esforç fet per la
Ciutat per suprimir les barreres arquitectòniques,
però
posa en evidència certes insatisfaccions perla falta de
coordinació i les mancances que s'observen en les
obres noves, l'accessibilitat a les quals no s'hauria de
limitara complir amb la legalitat vigent, sinó que hauria
d'ésser més fàcil i còmoda. Expressa el desig de participar en la Comissió anunciada i confia que, per solidaritat amb els altresmunicipis deCatalunya, aquest Ajuntament fixarà les dotacions pressupostàries per millorar l'accessibilitat de les persones ambdisminució,
sense defugir les competències que li pertoquen. Dóna
suport a la modificació de l'Ordenança de circulació, però lamenta que no s'hagi aprofitat l'ocasió per cor¬
regir els aspectes constructius dels guals, que provo¬
quenfreqüents relliscades, atenent
així
les queixes delscol·lectius afectats.
La Sra. Vintró pren nota dels suggeriments formulats
per Sr. Fernández, malgratque ultrapassen l'objecte de
l'informe avui presentat; i remarca que Barcelona és l'única Ciutat quecompta amb un organisme format en
un 50 % per representants dels disminuïts designats
per elecció directa, universal i secreta i on ella, com a
Presidenta, no ha fet mai ús del vot de qualitat per dirimir els empats. Precisa que la
Comissió
anunciada tindrà caràctertècnic, però això no exclou de posar en coneixement dels Grups les propostes que es vagin formulant; que aquestAjuntamentdestinarà
la part que li pertoca per al'eliminació
debarreres tanmateix
vol també que les lleis del Parlament deCatalunya
escompleixin en tots els seus punts,
sobretot
quan pre¬veuen un finançament
perquè
elsbarcelonins,
com aciutadans de Catalunya, tenen també el dret a reclamar
els recursosque els permetin millorar lasevaqualitat de
vida; i que el nou model de gual, ja implantat a la Rambla deCatalunya, haestatvalorat molt
satisfactòria¬
ment, sobretot en ésser enrasata zerotant a lacalçada
com a lavorera i no presentar perill de relliscades.
El Sr. Armet puntualitzaque s'estan fent gestionsper assegurarals minusvàlids
l'accessibilitat i mobilitat inter¬
na en tota la línia II i en totes les estacions noves del Metro, mentre que en les antigues es faran, en el seumoment, les adaptacions necessàries; i que
l'exigència
d'una prova per part d'una persona
amb minusvalia,
com a requisit previ a lainauguració
de determinadesobres públiques, és exponent de la
sensibilitat
delConsistori per la
problemàtica
delsminusvàlids.
S'aprovenperunanimitat les dues propostes incloses
en aquest punt de l'ordre del dia.
La Presidència amb, l'assentiment del Consistori,
disposa que el debat del punt
núm. 6
del'ordre del dia
s'ajorni fins al final de la
sessió
perquè
el Regidor
informant està actualment absentde la Salaperassistir
als actes de Sant Medir.
Informe sobre les patologies estructurals del parc
municipal d'habitatges.
Negociat de Transports i
Circulació
Modificar els articles 29, 31, 33, i 36 dels Plecs de
condicions que es refereixen als aparcaments munici¬
pals de gestió directa, aprovats peracords del
Consell
Plenari de 22 de juliol de 1988 i 26 de febrer de
1991,
enrelació alsaparcaments en construcció, però no pasencara en explotació, següents: Polígon de Canyelles,
plaça de la Font Castellana, Quarter de
Girona,
carrerde Siracusa, plaça dels Porxos, carrerde Flos i
Calcat, i
plaça de les Palmeres; d'acord amb la
redacció
ad¬
junta.
El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, informa que
davant la necessitat d'incentivar la venda de l'ús de les *
places d'aparcament i facilitar
així
lacapitalització
de
l'empresa perquè pugui construir-ne
més, s'introduei¬
xen enels Plecs de condicions esmentats: unfactor de temporalitatenl'ordre deprioritatafavor delsveïnsmés
propers que és dels dos primers mesos per
als
que visquin en un radi de 150 m. de l'aparcament idurant
tot el segon mes perals que visquin dintre dels
300
m.de radi; i la possibilitatd'arrendament i
cessió
ambdret
de tempteig. Hi afegeix que aquestes
clàusules
esrecolliran també enels plecs de condicions
d'adjudica¬
ció dels aparcaments que es promoguin perl'empresa pública, i les privades que vulguin també
cooperar-hi,
dintre del Pla d'aparcaments que properament se
sot¬
metrà a aprovació plenària.
El Sr. Fernández observa que en l'anterior
redacció
dels Plecs de condicions la cessió del dret d'ús s'haviade fer a un preu taxat, però en la nova no; que
el
dret
d'és-ser exercit amb caràcter obligatori; que, en la seva
opinió, la
redacció
anterior resultava
correctaperquè
evitava l'especulació privada en reservar les places als
veïns de la zona que no podien aparcar el seu cotxe,
mentre que amb la nova les places es poden convertir
en objecte
d'inversió immobiliària
mitjançant la vendaolloguer
ulterior i
això
desvirtua l'objecte social
de laSocietat d'Aparcaments i Serveis, que és contribuir a resoldreel dèficit de 250.000 places d'aparcamentque
pateix la
Ciutat:
pertant,el
votdels
membres del Grup Popularserà negatiu malgrat compartir
lapreocupació,
no confessadade l'equip de govern, pel gir de l'empre¬ sa (que té places per vendre), davant de l'augment del'oferta produïta conseqüència de la modificacióde les
normes reguladores de l'ús d'aparcament aprovada en
aquesta mateixa sessió.
El Sr. Lucchetti considera que la necessitat de la
Societat d'Aparcaments i Serveis de realitzar el seu estoc d'aparcaments per vendre, a fi de poder fer-ne
més, entraencontradicció amb la lògica pública d'adju¬
dicació per resoldre el problema d'aparcament a la
Ciutat, de manera que sens perjudici de poder discutir
la normativa aplicable quan es debati el programa
d'aparcaments, el seu Grup emetrà avui un vot favora¬
ble si es compleixen les condicions següents: a) priori¬
tat, durant els dos primers mesos, als residents en un radi de 150 m. al voltant de l'aparcament i, a partir del segon mes, també alsquevisquin en unradi de300m., i possibilitat de vendre a qualsevol interessat passats els dos mesos; b) prioritat també a l'aparcament del primer cotxe; i c) inclusió del dret de tempteig.
El Sr. Mas opina que l'expedient s'ha portat amb
precipitació perquè el Regidorponent avui encarahi ha
introduït rectificacions, com ara les corones de 150 i
300 m. de radi perevitar que esdesvirtuï la preferència afavor dels residents en la zona, i el dret de tempteig,
que no es defineixcoms'exercirà, afavor de la Societat
d'Aparcaments i Serveis per evitar moviments especu¬ latiusen latransmissió deplaces; que les modificacions avui proposades impliquen discriminacions respecte als
adjudicataris anteriors i futurs i originaran la desaparició
de l'aparcament assequible promogut per la Societat amb un preu de venda resultant de dividir el costtotal
de l'aparcament pel nombre de places. Creu
que, al
marge de la proposta, resten encara tres alternatives: a) continuar com ara; b) establir concessions obertes
a empreses privades que comercialitzin les places en
les condicions establertes per l'Ajuntament; i c) lligar
l'ús de la plaça amb l'obligació d'adquirir accions de
l'Empresa, transmissibles en determinades condicions i
ambun preude recomprafixat perla mateixa Societat, i
perles qualses podria arribara percebre fins i totalgun dividend. Demana, doncs, que s'estudïïn aquestes al¬ ternatives, altrament els membres del seu Grupvotaran
en contra.
El Sr. Torres puntualitza que en les concessions el concèdent té sempre el dret detempteig quela propos¬ ta recull explícitament, igual que la preferència per al
primer vehicle; que recull per al Pla d'Aparcaments en estudi el suggeriment del Sr. Mas sobre l'adquisició
d'accions de la societat i que, en tot cas, s'hauria de traslladar també als plecs de condicions que formulin les empreses privades i, quan se'n tracti d'aquests,
espera que el Sr. Fernández defensarà les seves críti¬
ques amb el mateix entusiasme.
S'aprova
el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Fernández, i Alva¬
rez.
LaPresidència, alesonze hores i cinc minuts suspèn
momentàniament la sessió, que es reprèn un quart
després amb assistència de tots els membres del
Consistori ressenyats al començament, excepte l'll im. Sr. Jordi Bonet i Agustí.
REGIDORIA DE PROGRAMACIÓ I PRESSUPOSTOS
Aprovaciódel Programa d'Actuació municipal. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent:
Aprovar el Programa d'Actuació municipal
1992-1995; i sotmetre'l a informació pública pel termini de
trenta dies; i en el cas de no presentar-s'hi reclama¬ cions, tenir-lo peraprovat definitivament.
El Regidor de Programació i Pressupostos, Sr.
Vega-ra, comença la presentació d'aquest dictamen dient
que el Programa es desenvoluparà en un nou context
econòmic que ja no té com a element catalitzador els Jocs, sinó els seus efectes acumulatius i dins els quals
els objectius centrals del marc pressupostari seran reduir l'endeutament, mantenir la pressió fiscal i mante¬
nir, també, sense oscil·lacions el nivell d'inversions del quadrienni 1984-1987; que la capacitat de generar estalvi es fonamenta amb la contenció de la despesa corrent, la reducció de la despesa de capital i de les
càrregues financeres per interessos, la venda de patri¬ moni, l'augment de les assignacions del Fons nacional
de cooperació local i l'arribada d'aportacions del Fons
municipal de la Generalitat; que com a resultat de tot
això, les despeses de capitales mantenen, com ha dit,
enels nivells del quadrienni 1984-1987, aixíel dèficit net
es transformarà en positiu a partir de 1994 i es fa
possible una reducció del deute total del 18% en
pessetes constants.
Enumera a continuació els cinc eixos programàtics,
que són:
a) Millorar la qualitat de vida, cosa que comporta
afrontar els problemes amb més incidència en la vida quotidiana dels ciutadans, és a dir, la millora del trans¬ port públic, l'augment de la capacitat d'aparcament, la
reducció de la congestió del trànsit, la construcció i remodelació d'habitatges, l'adquisició de sòl per a habi¬
tatge, i la millora de la seguretat ciutadana i de la justí¬
cia.
b) Construir una xarxa d'infrastructures culturals i
promoure activitats culturals tant a escala central com dels districtes i dels barris.
c) Fer possible la coexistència de models de vida
diferents com a expressió d'una societat tolerant i amb
voluntat de participació.
d) Millorar l'atenció al ciutadà mitjançant les transfor¬
macions organitzatives i procedimentals que millorin la
qualitat dels serveis.
e) Promoure la projecció internacional de Barcelona,
enfortida pels Jocs, consolidant lainserció de Barcelo¬
na en el grupd'eurociutats, insistint en el seu paper en
la macroregió europea, impulsant la localització a la Ciutat d'organitzacions internacionals i fent que Barce¬
lona tingui el paper que li correspon dins la Comunitat
Econòmica Europea.
Concreta, després, les diferents prioritats, que són:
Barcelonacom aCapi Casal de
Catalunya;
2) Assegu¬
rar l'èxit dels Jocs i rendibilitzar socialment els
esforços
que s'han
fet
eninfrastructura
i
equipament;
3) Pro¬
moure un desenvolupament
econòmic i
urbanístic equi¬
librat dintre del nou mercat únic europeu; 4)
Mantenir
unaactitud bel·ligerantcontra
les
desigualtats
econòmi¬
ques i
urbanístiques,
mitjançat
polítiques
actives
com¬
pensatòries
de
caràcter redistribute;
5)
Impulsar les
àrees de novacentralitat, essencialsperal
reequilibri de
laCiutat desd'una òptica
policèntrica;
6) Intensificar
les
actuacionsdemicropolítica i
l'execució dels
plans
espe¬
cials de reformainterior; 7) Millorar les
condicions urba¬
nístiques dels
barris
perifèrics; 8) Impulsar la
política
d'habitatge a preu
assequible i facilitar sòl
per ahabitat¬
ge dintre
dels plans
del Ministeri
d'Obres
Públiques i
Transports i de la
Generalitat;
9)
Mantenir la col·labora¬
ció institucional per resoldre les
patologies
del
parc d'habitatges; 10)Desenvolupar
unapolítica de
subsòl
i
galeries de
servei;
11) Executar el
pla d'aparcaments;
12) Prestar
atenció preferent
al manteniment
urbà;
13) Prendre mesures
de
control i millora
ambiental
queincideixin sobre la pol·lució
atmosfèrica i
sonora; 14) Fomentar elsvalors
comunitaris i les
conductes
cíviques i promoure
accions
quemillorin el clima
de
civisme i urbanitat; 15) Millorar
l'atenció
primària
i els
serveis socials assegurant una xarxa
d'unitats
bàsiques
d'atenció primària; 16) Millorar
el benestar
social dels
sectors amb prioritaten els
Plans de la gent
gran,de la
infància i de les dones i en el Projecte Jove, actuar
sobre els immigrants i els
disminuïts, i continuar
desen¬
volupant el Pla sobre les
drogodependències i la inte¬
gració i
promoció de les
personesamb
disminucions;
17) Impulsar el mapa
escolar i fer
les aportacions
municipalsala
remodelació i
construcció d'escoles
perresoldre les mancances i desequilibris existents;
18) Completar els equipaments
culturals;
19) Desenvo¬
lupar una política d'activitats
culturals;
20) Millorar l'a¬
tenció al ciutadà introduint lestransformacions necessà¬
ries en els procesos administratius
i
enl'organització
municipal; 21) Consolidar la
descentralització i aprofun¬
dir els mecanismes de participació ciutadana
i d'apro¬
pamentdels serveis al
ciutadà;
22)
Continuar la moder¬
nització del'administració municipalmillorant la qualitat
i
abast de lainspecció polivalent dels Districtes;
23) Apli¬
car una política integral de seguretat quedoni prioritat
ala prevenció i a la
col·laboració institucional;
24) Col·la¬
borar en l'objectiu d'agilitar lajustícia; 25) Traduir
enrealitats i millores la voluntat vertebradoradel fetmetro¬ polità, suplir amb una
acció
decidida
l'absència d'insti¬
tucions metropolitanes potents, aprofitar el marc
institu¬
cional existent i desenvolupar acords supramunicipals
perafrontar
problemàtiques
comunes.Significa queper
assolir els objectius
fixats, cal
quela
Ciutatcomptiamb competències, recursos i
fórmules
de
cooperació
interinstitucional,
público-privada i internacio¬
nal i amb tal fi l'Ajuntament es proposa impulsar la redacció de la Carta Municipal, i el desenvolupament i
l'execució del PlaEstratègic, assolir una
ampliació
deles
seves competències perla via de ladelegació,
acompa¬nyada de la corresponent
assignació de
recursos,impul¬
sar l'augmentde laparticipació
de la despesa
local
enel
conjunt de la despesa
pública
neta,establir fórmules
d'acció conjunta i
solidària
entreels
municipis de
l'Àrea
metropolitana (política
integral de
mobilitat i transport), i
continuar la política de ciutat europea per
mitjà
del
grupG-6 i d'eurociutats per induir la Comunitat
Europea
aassumiramb més força la
problemàtica urbana.
Diu, com a cloenda, que el Programa d'actuació municipal és l'exponent
de
l'existència,
ala
Ciutat i
al
seu Ajuntament, d'unpatrimoni
d'imaginació, iniciatives
icapacitat
emprenedora
perafrontar el repte de l'ende¬
mà dels Jocs.La Regidora de
l'Àmbit
d'Educació i Cultura,^ Sra.
Mata, fa avinent que la
constitució d'aquest
Àmbit
enllaça amb la
tradició municipal i
creaunainstància de
discussió de la política cultural; que en
el
vessanteducatiu, els plantejaments
són conseqüents
amb
la
tasca desplegadaen
l'anterior mandat,
exposada
enel
llibre BarcelonaCiutatEducadora, on esmarcaven com
a línies de treball per a l'any
2000:
l'avenç enles
responsabilitats
municipals
enel
campeducatiu mitjan¬
çant la Llei
orgànica
d'Ordenació general
del sistema
educatiu, l'avençenla
participació ciutadana
mitjançant
el Consell Escolar municipal, els Consells Escolars de
Districte i els de centre, i el compliment dels compromi¬
sos assumits en la Carta de Ciutats Educadores. Re¬
marca que
l'horitzó
deconvertir
Barcelona
en unaciutat
culta i educadora està present en els
objectius
enume¬rats en el Programa:
l'ordenació
i la
confecció del
sistema educatiu a la Ciutat, i la confecció del mapa
escolar; i que tot
això
es concreta: enl'aplicació dels
nivells d'escola segons
l'esmentada llei, el suport
obli¬
gatori i voluntari a
la
xarxad'escoles de la Generalitat,
especialment amb la
constitució d'un consorci
sobre la
formació professional, el tractament
del civisme,
i les
relacionsnotan sols amb lesinstitucionspedagògiques
de la Ciutat i de les universitats catalanes, sinó també
amb l'estranger, amb eurociutats
i ciutats
educadores i
amb la Unesco.El Regidor de
Cultura, Sr. Bohigas,
exposa quela
voluntat que la
població
puguigaudir de la
cultura
es desglossa en leslínies
d'actuació
següents:
a)
posarels instrumentsculturals al servei deles funcionseduca¬ tives; b) millorar, acabar
i refer les
infrastructures cultu¬
rals; c) desenvolupar un programa
d'activitats
queles
ompli de contingut i doni suport a
la
creativitat; i
d) revisar els criteris
d'atorgament de
subvencions.
Destaca que en el camp dels museus
les
prioritats
seran per aaquells que esfan
encol·laboració amb la
Generalitat (el Museu Nacional
d'Art de Catalunya,
i el
Museu d'Art Contemporani) i per als exclusius
de
la
Ciutat(el Museu
d'Història de la Ciutat, el
Museu Picas¬
so i el Museu Marès) mentre que amb
els altres
es podria arribar aconstituir el Museud'Arts
i Oficis,
peral
qual s'ha suggerit el nom
de Joaquim
Folch i Torras;
que la difusió cultural
als Districtes i
barris s'ha
de
canalitzar per les biblioteques; que en
el
món del teatre
s'ha de donar prioritat al Gran Teatre
del Liceu
i
agluti¬
naral voltant del Mercat de les Flors i del Teatre Lliure
un conjuntteatral a Montjuïc; i que en
el vessant
de
les
activitats,les prioritats seran el Museu
Nacional
d'Art de
Catalunya, els Museus estrictament
municipals,
el Mu¬
seu d'ArtContemporani, laFundació Miró, la
Fundació
Tàpies, el Centre de Cultura
Contemporània, i el
Gran
Teatredel Liceu, lapotenciació de l'Orquestra
Ciutat de
Barcelona, lligada amb l'Auditori,
i la
reconsideració del
sistema de subvencions.
LaRegidora de
l'Àmbit
de BenestarSocial,
Sra.
Vintró,
indica que la política de benestarsocial ha de
garantir
l'exercici dels drets dels ciutadans, que és la
primera
obligació detotsels poders
públics;
queel
desenvolupa¬
ment econòmic pren el seu màxim sentit quan
esdevé
sinònim de millora de qualitat de vida i de
reducció de
social seran reduir els desequilibris socials i territorials,
millorar la
participació
ciutadana i lacooperació
entre elsector públic i el privat no lucratiu,
fer desaparèixer les
discriminacions permotius econòmics, socials i de sexe, raça o
religió i millorar la qualitat dels serveis; i
queaquests
objectius s'han de basar
enels criteris d'actua¬
ció següents: a)
el compliment de les
competències
pròpies un cop
definits els àmbits competencials
encaraque no
els
financers, i la col·laboració amb les altres
Administracions per la via de consorcis, convenis i dele¬ gacions
de
competències i
recursos;b) la coordinació
de polítiques
i
programesamb altres Administracions i
entitats, algunes amb afany de lucre i altres no, per facilitar unesactuacions integrals; c) la rendibilitzacióde
xarxes d'equipaments i centres municipals; i d) la culmi¬
nació del procés de descentralització del servei de
benestar social. Especifica que les línies d'actuació en
què es concentren les
prioritats, són:
a) la millorade
l'atenció primària amb prioritat als serveis d'ajuda a domicili i els recursos d'inserció social; b) el benestar
social dels sectors de població que requereixen una
atenció especial (gent de més de 65 anys o jubilada,
infants i joves); c) la incorporació activa i incondicional de les dones a la vidaeconòmica, social i cultural; d) la
potenciació
de lainiciació
esportiva i de l'esport escolar,larendibilitzaciódels equipamentsesportius, el desenvo¬
lupament d'un pla per posar les instal·lacions olímpiques
a l'abast de tots elsciutadans, i la projecció de Barcelo¬
na com acapital internacional de l'esport; e) la millora de
la salut dels ciutadans amb programes de prevenció i promoció (alimentació i consum, drogaddicció i tabaquis¬
me), la participacióenels òrgans de direcció de la Regió
Sanitària de Barcelona; f) la inserció social dels treballa¬
dors i immigrants de països extracomunitaris mitjançant acords amb altres Administracions, i també mitjançant
serveis i prestacions igualitàries; i g) la inserció de la
política social en l'àmbit europeu, per la interdependèn¬
cia dels fenòmens socials.
El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, assenyala que els punts en què se centrarà l'acció de la seva
Àrea
són: a) mantenir els recursos municipals de manera que el valor afegit de la Ciutat gastat per l'Ajuntamentromangui constant i en una relació similar a la del
quadrienni anterior; b) subvencionar els col·lectius o actitivitats perals quals resulti moltgravós manteniruns
pagaments ajustats a la regla general; c) col·laborar
activament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i amb la Federació de Municipis de Catalu¬ nya en larenegociació del Fons nacional decooperació
local i resoldre laqüestió deles despesesde capitalitati suplència; d) insistir en la creació del Fons català de cooperació municipal; e) pressionar per assolir que el
percentatge de despesa pública canalitzada per mitjà
dels ens locals arribi al 25 %; f) desenvolupar una
política activa per extreure una capacitat de finança¬
ment global sensehaver d'apel·lar ala pressió fiscal o a
les transferències; g) revisar el cadastre amb unaòpti¬
camé.s dejustíciadistributiva
que no pasde creixement directe de la fiscalitat; h) modernitzar els sistemes de
recaptació per mitjà de l'Institut Municipal de Recapta¬
ció; i) defensar un sistema impositiu simple i
desburo-cratitzar les relacions amb el contribuent.
El Regidorde la Via Pública, Sr. Torres, fa referència,
primerament, a la seguretat ciutadana i diu que conti¬
nuarà regida pels principis de prevenció, repressió i
solidaritat, que s'han de completar amb la potenciació
de l'acció preventiva a nivell local mitjançant la creació
del Consell local de Prevenció de la Delinqüència, la coordinació del'acció policial, l'atencióales víctimes, la
coordinació de la seguretat a escala metropolitana, l'impuls del conceptejustícia-ciutat la
modernització
i laformació i equipament de la Guàrdia Urbana.
Respecte alServei d'Extinció d'Incendis i Salvaments
assenyala que l'eficàcia, la formació i la prevenció
orientaran l'actuació d'aquest Servei, on lanovaestruc¬
tura vial de la ciutat imposa un replantejament dels parcs, i la demanda territorial de la conurbació barcelo¬
nina exigeix la cooperació amb altres institucionscom el Port i la Zona Francao laGeneralitat, ésadir, una nova
política de reassignació dels recursos humans i mate¬
rials del Servei, la qual es completarà amb el Pla bàsic d'emergències, i el Plade protecció civil del Jocs.
Tocant a la circulació, comenta que l'entrada en servei de la nova vialitat implicarà una nova lògica del trànsit i una nova jerarquitzacióde la mobilitat: vianants,
transports públics, càrrega i descàrrega, i aparcaments;
que cal un canvi de conducta en l'ús de la ciutat
mitjançant una acció preventivaen la doble vessant de
formació i informació, i un canvi en la tolerància social
davant la infracció, amb major rigoren l'aplicació de les
lleis del trànsit i l'establiment de mecanismes de defen¬
sadelciutadà,jaqueels conceptesde justícia, equitati
arbitratge han d'informar la creació d'un consell consul¬
tiu de disciplina i seguretatvial o sindicatura de multes; que cal donar un nou impuls a la plasmació del Pla
intermodal del transport, potenciar els instruments que
participen en l'execució del Programa per mitjà de l'Àrea Operativa de la Via Pública i impulsar noves lleis
que agilitin la notificació de les sancions, permetin la retirada dels permisos de conduir, assegurin elcaràcter
d'agents de l'autoritat als vigilants del trànsit, penalitzin
la imprudència en la conducció, regulin les proves
d'alcoholèmia, homologuin els instruments de control
del trànsit, sancionin els «trileros», regulin la venda
ambulant i, en definitiva, dotinl'administració municipal i
els ciutadans de nous instruments davant conductes que compten amb la tolerància de determinatssectors.
Diu, en resum, que
l'Àmbit
de la Via Pública intenta millorar les condicions adverses provocades per l'im¬pacte del trànsit, la inseguretat ciutadana i la sinistralitat
de la ciutat.
El Regidor de Presidència, Sr. Ruiz i Pena, subratlla
com a eixos del programa d'atenció i millora de les
relacions amb el ciutadà i de tutela efectiva dels seus
drets:
a) Laimplantació delprincipi general del silenci admi¬
nistratiu positiu dintre d'una fórmula modulada, amb la
consegüent transformació del principi del silenci nega¬
tiu, encara imperant avui.
b) Lacreació de consells administratius de recursos formats per expertsque, en la línia del Consell Tributari, vinguin a substituir els serveis actuals i la
tendència
a confirmar els actes anteriors, fet que provoca en elsciutadans una sensació de pèrdua de temps i manca
de credibilitat.
c) La creació de tribunals arbitrals en defensa dels
consumidors i dels usuaris de serveis públics.
d) Lacreació de la justícia municipal de pau que, per
apropar la justícia al ciutadà englobaria tres
ordres: el
civil (petites reclamacions i conflictes de
comunitats de
veïns), l'administratiu (resolucions dels
Presidents de
Districtes) i penal (actuals faltes compreses en
el Codi
penal i infraccions de les normes