• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 14 (20 abr. 1992)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 14 (20 abr. 1992)"

Copied!
36
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Actasessió 3-111-1992 478

Acords sessió 27-111-1992 495

Disposicions Generals

Acords delsòrgans degovern

Modificacions de crédit 499

Decrets de l'Alcaldia

Modificacions de crèdit 501

Consell Municipal Permanent

Actasessió 26-111-1992 502

Personal

Concursosioposicions

Relacions d'exclosos 506

Anuncis

Llicències d'obres. Febrer i març 1992 507 Anuncis publicats en el Butlletí Oficial

de la Província dels dies

1 al 31 de març 510

Ajuntament

Hpr

de Barcelona

(2)

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia 3 de març de

1992 i aprovada el dia

27 de

març

de

1992

Al Saló de la Reina Regentde la Casa de la Ciutat de Barcelona, el diatres de març de mil nou-cents noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari sota la presidència de

l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs. Tinentsd'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan

Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i

Garriga, Joaquim de Nadal i

Caparà, Juan

José

Ferreiro i

Suàrez,

Joan

Torres i Carol,

Antoni Santiburcio iMoreno, EnricTruñó i Lagares, Albert

Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Oriol Bohigas i

Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu,

Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i Sobrepere,

Xavier Casas i Masjoan,Francesc Trillas i

Jané,

Josep M. Vegara i

Carrió,

Antoni Lucchetti i

Farré, Francesc Vicens

i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Artur Mas i

Gavarró,

Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i

Gutiérrez,

Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Marcet

i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i

Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan Antoni Audet i

Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva,

Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Àlvarez i Pérez, assistits per I'll lm. Sr. Secretari General,

Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Excusa la seva assistència I'll lm. Sr. Josep Caminal i Badia.

Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i

Remolins.

Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les nou hores i cinquanta-dos mi¬

nuts.

Es donen per llegides les actesde les dues sessions

anteriors, celebrades el 24 de gener il'11 de febrer de 1992, l'esborrany de les quals ha estattramès atots els

membres del Consistori; i s'aproven.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de27 de

generde 1992 (NC-12),quedesigna I'lllm. Sr. Francesc

Trillas i Jané membre del Consell del Patronat Municipal

de Guarderies Infantils de Barcelona, en substitució del

Sr. Germà Vidal i Rebull.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de

generde 1992 (NC-13), que delegaenI'll lm. Sr. Antoni

Lucchetti i Farré lasignatura,enrepresentacióde l'Ajun¬ tament de Barcelona, de les escriptures i les actes administratives per a la formalització de tot tipus de contractes, concessions o autoritzacions, en matèries

derivades de la seva competència.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de

febrer de 1992 (NC-17), que designa membres del Plenari del Consell de Benestar Social en representació

de la Corporació municipal els ll·lms. Srs. Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Daniel Fabregat i

Llorente, i Aleix Vidal-Cuadras, i les ll imes. Sres. Caroli¬

na Homar i Cruz, i Teresa Perelló i Domingo.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de

febrer de 1992 (NC-19), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona al Patronat

Metropolità

del

Parc de Collserola els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastar¬ das i Juan José Ferreiro i Suàrez.

El Sr. Amat pregunta si aquest decret implica el cessamentde lasevapresènciaen el mateix Patronat;i

el Sr. Batlle i Bastardas puntualitza que s'ha fet la pertinent consulta al Patronat

perquè és

voluntat de

l'equip de govern que

també

hi continuï essent present

el Sr. Amat, criteri que el Sr. Alcalde confirma.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de

febrer de 1992 (NC-20), que designa representant a la

Comissió d'Urbanisme el Sr. Josep Alibés i Rovira.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia,de 12 de

febrer de 1992 (NC-24), que designa vocals de la Ponència del Nomenclàtordelscarrers de Barcelona els Srs. Simó Artigas i Martín, Francisco Longo i

Martínez,

Ernest Maragall i Mira, Manuel

Tuñí

i Vancells, i Anna Ramon i Llopart.

El Sr. Fernández reitera el desig que en la Ponència

del Nomenclàtor hi hagi una representació dels Grups

municipals; i el Sr. Alcalde respon que es

tindrà

en

compte aquesta petició.

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992(NC-25), quedesigna la Sra. Irene Pagès i Perarnau, vocal de la Comissió de Tria i Eliminació de

documentació municipal.

Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992 (NC-26), que nomena l'll im. Sr. Joan Torres i Carol, representant de l'Ajuntament a l'Institut

d'Estudis Metropolitans.

Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992 (NC-27), que designa el Sr. Vicenç Terrats i Majó i la Sra. Joana Agudo i Bataller, represen¬ tants de Comissions Obreres, membres del Plenari del

Consell Municipal de Benestar Social en

representació

de les Associacions empresarials i de les Centrals

Sindicals, en substitució de la Sra. Ana Collado i Lizano,

i el Sr. Jaume Rius i Rovira.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992 (NC-28), que designa el Sr.

Julián

Delgado i Aguado representant de l'Ajuntament

de

Barcelona a la Comissió de Planificació de Seguretat

Olímpica, en substitució del Sr. Blas Alascio i Ruiz.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992 (NC-18), que designa membres de

la

Comissió de Benestar Social: la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintró i Castells, com a Presidenta; i els ll·lms. Srs. AlbertBatlle i

Bastardas, Oriol Bohigas i Guardiola, Xavier Casas i

Mas¬

joan, Joan Fuster i Sobrepere, Francesc Narvàez i Pazos,

Antoni Santiburcio i Moreno, Joan Torres iCarol, Francesc

Trillas i Jané, Enric Truñó i Lagares, Xavier Valls i

Serra,

Francesc Vicens i Giralt, i les II Imes. Sres. Núria Gisperti

Feliu, Carolina Homar i Cruz, i Marta Mata i Garriga. Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 27 de

febrer de 1992 (NC-44), que nomena el Sr.

Gerard

(3)

Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de

1992 (NC-41),

que

constitueix la Comissió

de

Descentralització i Participació Ciutadana i en nomena els membres.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de

1992 (NC-40),

que constitueix la

Comissió

Interdepartamental de la Joventut i en determina la

composició

i funcions.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de

1992 (NC-42),

que constitueix el Programa d'Ocupació Especial de la Via Pública per al control de

les activitats comercials i publicitàries durant els Jocs Olímpics i els

Paralímpics,

i també el Consell Tècnic

Assessor de l'esmentat programa i en determina les

funcions.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992

(NC-35),

que delega en la ll ima. Sra.

Marta Mata i Garriga la representació municipal en el Patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Cata¬ lana.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992 (NC-36), que designa representants de

l'Ajuntament de Barcelona en el Consell de Salut de la

Regió Sanitària de Barcelona Ciutat la ll·lma. Sra. Eulàlia

Vintró i Castells i l'll im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992 (NC-37), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona a l'Assemblea del COOB'92

els ll·lms. Srs. Albert Batlle i Bastardas i Josep M.

Vegara i Carrió.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992 (NC-34), que nomena la Sra. Núria

Fradera i Simó, Directora de Serveis d'Acció Cultural.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de

març de 1992 (NC-43), que nomena el Sr. Lluís Millet i Serra, Director del Pla de Museus i Biblioteques.

Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 2 de

març de 1992 (NC-33 i 39), que nomenen: la Sra.

Narcisa Salvador i Ripollès, Directora del Gabinet Tèc¬ nic de Programació; el Sr. Armand Sáez i Buesa, Director de l'Oficina Central de Pressupostos; i el Sr. Robert Marsan i

Àlvarez,

Subdirector de Pressupostos.

Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 27 de gener i 3

de febrer de 1992 (NC-15 i 16), que respectivament

nomenen membre del Consell Municipal del Districte:

d'Florta-Guinardó, el Sr. Climent Casals i Rodríguez, en substitució del Sr. Francesc Cumplido i Cariñena; i de Sant Martí el Sr. Jordi Ortí i Boites, en substitució del Sr.

Joan Arnau i Roca.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 13

de febrer de 1992 (NC-21 i 45), pels quals, respectiva¬

ment: es designalaComissió encarregada d'efectuarel

sorteig per al nomenament de Presidents i Vocals de

les meseselectorals el dia 15 de març i fixa el dia 17 de

febrer per a la celebració de l'esmentat sorteig; i es

fixen la data delsorteig per a la col·locació de bandero¬ les i pancartesi tambéles condicions i terminisper afer

ús de tals espais.

Quedar assabentat i ratificar el sorteig que es va

celebrar el proppassat dia 17 de febrer de 1992 per a

designar,

entre els electors, els membres de lesmeses

electorals que s'han de constituir el proper dia 15 de març, d'on resulten un cop efectuades les correspo¬

nents extraccions, els números 752 i 025,

que cor¬

responen al President i al primer Vocal, respectivament,

apartirdels

quals i mitjançantunaprogressió aritmètica

de raó cinc, han estat designats els suplents del Presi¬

dent, el segon Vocal i els dos suplents dels Vocals primer i segon.

El Sr. Fernández, insistint en un prec en el mateix sentit, demana que s'arbitrin mesures que facilitin l'ac¬

cés dels minusvàlids alscol·legis electorals.

Quedar assabentat de les xifres de població de la renovaciópadronal a 1 de marçde 1991 aprovades per l'Institut Nacionald'Estadística, amb unapoblació de dret d'1.643.542; i de fet 1.681.132 habitants; i aprovar, en

compliment d'allò disposat pels articles 81 i 82 del

Reglament de Població i Demarcació Territorial dels Ens Locals, els resums numèricsgenerals municipalsper ala

rectificació anual del padró d'habitants a 1 de gener de 1992, amb unapoblació resident de 1.630.635 habitants

i vint-i-un transeünts, sense perjudici de la reglamentària exposició pública.

Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions dels articles 19,2.1 i 51 de l'Ordenança d'Instal·lacions i activitats publicitàries, en no haver-s'hi presentat reclamacions durant el termini d'informació

pública.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12 de

febrer de 1992 (NC-29), que aplica al personal al servei de l'administració executiva d'aquesta Corporació l'in¬

crement retributiu, imposat perla Llei de Pressupostos

de 1992, del 5,7% amb efectes de l'1 de gener de

1992 i sense perjudici de qualsevol augment que es

pugui derivar de les converses sobre els nous Pacte i

Conveni de condicions laborals.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de

febrer de 1992 (E-59), que dóna trasllatala Generalitat

de laproposta delConsell Escolar de continuar denomi¬ nant Col·legi Públic Lavínia el situat al carrer de Fígols, núms. 20-24.

Ratificar els decrets de l'Alcaldia, pels quals, en virtut de concurs es nomena: A) Amb data 27 de

gener de 1992: el Sr. Eduard Puiggròs i Pascual, Cap

del Departament de Planificació i Rendibilitat del Patri¬ moni (P-90); la Sra. M. Teresa Fontes de Albornoz i

Blanc, Cap Adjunt de la UnitatOperativa de Recursos

i Infraccions Tributàries (P-93); laSra. Amparo Romaníi

Guanter, Cap del Negociat de Relacions amb el Con¬ tenciós, adscrit a la mateixa Unitat (P-86); la Sra.

Victòria Alumà i Clar, Cap del Negociat de Liquida¬

cions (P-88); la Sra. Lídia Teixidor i Vidrier, Cap de l'Oficina de Notificacions (P-91), ambdós adscrits a la

Unitat Operativa de Relacions amb el Contribuent; la Sra. Esther Ferrer i Mer, Cap de l'Oficina de Revisió

d'Autoliquidacions, adscrita a la Unitat Operativa de

Padrons (P-83); la Sra. Délia M. Boix i Gràcia, Cap de l'Oficina de l'Inventari de Béns Immobles (P-87); el Sr.

Romà Torrents i Llanos, Cap del Nucli Orgànic d'O¬

bres, Edificis Públics i Neteja del Districte de l'Eixam-ple (P-89); la Sra. Flora Molina i García, Cap de Grup

de la UnitatOperativade Gestió Urbanística (P-92); el Sr. Francesc Manuel i Mir, Cap dels Equips de Desin¬ fecció, Desinfectació i Desratització i de Recollida

d'Animals (P- 85); la Sra. Alicia Aira i Castro, Supervi¬

sora Adjunta d'Atenció Personalitzada al 010 (P-84);

B) Amb data 3 de febrer de 1992: la Sra. Glòria López

de Maria i Rodríguez, Cap de la Unitat Operativa de Recursos i Infraccions Tributàries (P-124); la Sra. Mar¬

garita Jiménez i Simó, Capde l'Oficina de Devolucions

de la UnitatOperativade Relacions amb el Contribuent

(P-122); la Sra. Pilar Fransitorra i Brasé, Assessora

Tècnica de Benestar Social del Districte de Sants

(4)

Cap de Grup

d'Activitats

Comercials,

Recreatives

i de

Serveis del mateix Districte (P-125);

C) Amb

data 14

de febrer de 1992: el Sr. Víctor Blajot i Canals,

Cap

del

Programa

d'Actuació contra la Pobresa

(P-192); la

Sra.

Pilar Solanas i Salse, Cap del Programa

de

Drogode-pendències

(P-193); el

Sr. José Manuel

Mille i

Galán,

Cap del Programa

d'Inserció Laboral

a

Sectors

d'Alt

Risc (P-196); la

Sra.

Esther

Mallas i Riera,

Cap

del

Programa

d'Atenció Social

a

la Infància

(P-198); el

Sr.

Joan Pedreny iAbella, Cap

del

Servei de

Manteniment

(P-195) i el Sr.

Joaquim

Cuxart i

Miró, Cap

del Servei

Sanitari (P-197),

ambdós del

Servei d'Extinció

d'Incen¬

dis i Salvament; i la Sra. M. Antònia Serra i

Alberch,

Directora del Casal d'Avis Francesc Layret (P-194).

Donar conformitat al Text refós del pla especial de

reforma interior del sector nord de la Barceloneta,

d'iniciativamunicipal, elaborat en

compliment de

l'acord

de la Comissió d'Urbanisme, de 29 de maig de 1991, d'aprovació

definitiva,

que

incorpora

les

prescripcions

establertes en l'esmentat acord; i remetre aquestText

Refós a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona.

Ratificar el text dels Convenis següents:

A) Amb el Ministeri

de l'Interior

per a

la

coordinació i

l'actuaciópolicial conjunta

del Cos

Nacional de Policia

i

de la Guàrdia Urbana.

B) Amb el

Ministeri

d'Obres Públiques i Transports i

la Generalitat de Catalunya

d'ampliació

de

l'anterior

conveni sobre lesactuacions de remodelació dels Habi¬ tatges del Governador.

C) Amb el Departament

d'Ensenyament de la

Gene¬

ralitat de Catalunya per a la

realització d'activitats

de

formaciódel professoraten temes

d'expressió, comuni¬

cació i psicomotricitat.

D) Amb el Departament

d'Ensenyament

de la Gene¬

ralitat de Catalunya per a la

realització d'un

programa

experimental d'ensenyament

de

règim general i règim

especial de música, al

Col·legi

Públic Puríssima Con¬

cepció.

E) Amb la Universidad

de Las Palmas de

Gran Cana¬

ria i la Fundación Universitaria de las Palmas, per a la realització d'un curs de formació de pràctica

psicomo-tora educativa.

F) Amb la

Diputació

de

Barcelona, sobre

intercanvi

d'informació en matèria de joventut.

G) Amb l'Institut

d'Edicions

de

la

Diputació de

Barce¬

lona per a la venda de les seves

publicacions

a

la

Llibreria Ciutat Vella.

H) Amb l'Entitat Metropolitana

del Transport, sobre

la

gestió i

recaptació del

recàrrec metropolità sobre l'im¬

post de béns immobles en

l'àmbit municipal.

I) Amb la Generalitat de

Catalunya i l'Arquebisbat

de

Barcelona, d'adscripció de la Fundació de

Gestió

Sani¬

tària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al Consorci d'Hospitals de Barcelona.

El Sr. Fernández considera el Conveni amb el Minis¬

teri de l'Interior una simple declaració d'intencions res¬

pecte a la

coordinació

policial

i

propugna

l'assumpció

de compromisos d'increment dels mitjans

policials,

tant tècnics com humans, i la signatura d'un nou Conveni

per a 1993 que

inclogui

l'ampliació

dels

efectius de la

policia i la Guàrdia

Civil destinats

a

Barcelona,

la implan¬

tació d'una Comissaria de Policia per cada Districte i l'adequació, a termini

més llarg, dels

Districtes policials

als municipals.

El Sr. Alcalde observa que tal Conveni es

comple¬

menta amb altres signats anteriorment

amb el mateix

Ministeri.

El Sr. Fernández insisteix en la necessitat de definir,

d'unavegadapersempre,

el

mapa

policial de la Ciutat;

demana aclariments sobre la confecció del Programa

que ha de

determinar

calendaris i dotacions

per a

la

rehabilitaciódelsHabitatges del

Governador, i

avançael vot contrari del seu Grup al Conveni

amb

l'Entitat

Metropolitana del Transport per a

la recaptació del

recàrrec sobre l'impost de béns immobles

perquè

com¬ portarà un nou

increment,

d'uns

2.500 milions de

pes¬ setes, de la pressió fiscal, incrementque se

sumarà

als

produïts acausade

la

implantació de l'impost sobre les

activitats econòmiques, i de la

revisió de les ordenan¬

ces fiscals,

perquè

el finançament

dels

transports

pú¬

blicsno s'ha de resoldre perla via dels

recàrrecs fiscals

i perquè el

recàrrec

aplicat no

guarda

cap

relació amb

el cost del servei ni amb els eventuals beneficis que en

puguin obtenir els

contribuents.

El Sr. Amat confia que la

declaració d'intencions

del Conveni amb el Ministeri de l'Interior deu estarcomple¬

tada amb documentació annexa que no s'ha divulgat

per raó de

l'òbvia

reservaque

la

matèria imposa; i el Sr.

Alcaldeaixí hoconfirma. El Sr. Mas anunciaque, en cas que no sigui retirat com es

convingué

en

la

reunió del

Consell Municipal Permanent, el seu

Grup votarà

en

contra de la ratificació del conveni amb l'Entitat Metro¬

politana del Transport, que

incrementarà la pressió

fiscal sobre els contribuents.

El Sr. Santiburcio demana que l'esmentat

Conveni

sigui retirat.

Queden ratificats tots els Convenis, tret de l'asse¬

nyalat amb la lletra

H) amb l'Entitat

Metropolitana

del

Transport, que

és

retirat.

S'inicia, tot seguit, el debat

dels

assumptes

inclosos

a I ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21 de

febrer de 1992, pel qual s'aprova

provisionalment

la

Modificació de les Normes urbanístiques relatives a la

regulació de l'ús d'aparcament, en

el

terme

municipal

de Barcelona, en la sevaversió refosa.

El Regidor de Planejament,

Gestió Urbanística i

Control de l'Edificació, Sr. Lucchetti comenta que

aquesta

modificació,

que

recull

les

preocupacions

ex¬ pressades en les al·legacions,

pretén

incrementar

l'o¬

ferta de places d'aparcament per treure

vehicles

dels

carrers i, a tal fi: amplia les previsions

d'aparcaments

en els edificis amb la possibilitat,

però, d'eximir

del

compliment de les reserves en

determinats

casos;

inicia unapolítica de

protecció

del

subsòl exigint estu¬

disgeotècnicsquan sesuperin

les

quatre

plantes

o

els

tretze metres de profunditat; preveu

condicions

espe¬

cífiques per als aparcaments de

rotació i

per

als

accessos als robotitzats; amplia del 30 al

100 % l'ocu¬

pació del subsòl de les zones

18; suprimeix

les limita¬

cions imposades en diversos plans

especials

de

refor¬

ma interior i assegura la titularitat

unitària i

la

indivisibilitat registral per als aparcaments

situats

en

subsòl d'equipament per tal de no

condicionar

el

desenvolupament futur de l'equipament.

El Sr. Bonet es congratula dels canvis

substancials

que s'han introduïten el textaprovat

inicialment,

sobre¬

(5)

normativa urbanística dei Pla General Metropolità a les

noves necessitats del parcautomobilístic de la Ciutat. El Sr. Fernández anticipa el vot favorable del Grup Popular en

considerar

que

la

nova

redacció

permet desenvolupar una

política

eficaç de protecció del subsòl;

i creu que la

modificació

proposada s'hauria d'estendre

a altres Municipis de l'entorn de Barcelona i que caldria

donar el mateixtracte al sector públic i al privat.

El Sr. Lucchetti, coincidint amb el suggeriment del Sr. Fernández, indica que la modificació avui aprovadaes

posarà

en

coneixement de l'Entitat Metropolitana del

Transport

perquè

la

faci

arribar als Municipis del voltant

deBarcelona; ique en una properasessió s'hi sotmetrà

un ambiciós programade construcció d'aparcaments.

El Sr. Armet destaca que la nova normativa és fruit

d'una col·laboració molt estreta entre els Serveis d'Ur¬ banisme i els de la Via Pública; que el Pla d'Aparca¬

ments anunciat exigirà una àmpliacapacitat de gestió, sobretot per part dels Districtes que han d'estimular la construcció d'aparcaments en zones estratègiques,

com ara els terrenys lliures entre blocs; i que la Ciutat ha de preservarel subsòl, que apartir d'una determina¬

da cotaésunbé d'interès general que s'ha de protegir,

qüestió aquesta a la qual la Carta Municipal donarà el

tractament adequat.

El Sr. Bonet observa que ha desaparegut la idea de

municipalització del subsòl, ja que per poder construir

més avall de quatre plantes o dotze metres s'exigeixen

només estudis geotècnics que ho justifiquin.

El Sr. Armet aclareix que els canvis en el tractament

del subsòl esplantejaran en la novaCarta; ique, en tot

cas, cal establir unes reserves d'ús per evitar la cons¬ trucció de muralles subterrànies que impedeixin un

aprofitament racional del subsòl urbà.

El Sr. Lucchetti puntualitza que la proposta anterior

no comportava pas la municipalització del subsòl; i el

Sr. Alcalde afegeixquetal qüestió noméses pot plante¬ jar pervia d'una llei.

S'aprova per unanimitat.

Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 21

de febrer de 1992, pels quals s'aproven:

A) Inicialment: 1) l'Estudi de detall de l'illa formada pels carrers de Sant Pau, de la Reina Amàlia, de l'Hort

de la Bomba i de les Carretes;2) la Modificació del Pla especial de reforma interior d'enllaç de la Rambla amb

el carrer de Rull - Universitat Pompeu Fabra; 3) la

Modificació del Pla especial d'ordenació del Campus Nord de Pedralbes; 4) l'Estudi de detall d'ordenació volumètrica del Centre de Càlcul de la Universitat Poli¬

tècnica de Catalunya als carrers del Gran Capità i de Jordi Girona Salgado; i 5) el Pla especial d'equipament

docent al carrer de Wellington de Barcelona.

B) Definitivament: 1) l'Estudi de detall d'alineacions,

rasants i volums de la part de l'illa delimitada pels

carrers delSagrat Cor, de Ramon Miquel i Planas i de la

Duquessad'Orleans i el pasexistent i laseva

perllonga-ció fins al carrerde la Duquessa d'Orleans; i 2) l'Estudi

de detall de la plaça de Catalunya, tram plaça de

Catalunya,

núm. 2 i carrer de Bergara, núm. 14.

El Sr. Bonet demana que en l'aprovació provisional

es recullin les

prescripcions derivades de les reunions

del Districte amb la Universitat.

La Sra. Perelló exposa l'abast de l'informe emès pel

Districtede les Cortspel quefa al'aparcament provisio¬

nal i a les activitatsulteriors; i el Sr. Lucchetti no veu en

principi cap inconvenient a explicitar tal informe en

l'aprovació provisional.

S'aprovaper unanimitat.

Ratificar sengles acords de la Comissió de Govern, de 21 de febrer de 1992, pels quals es determina que és procedent prosseguir la tramitació del Pla especial

d'equipaments universitaris: Universitat Central i Semi¬ nari, separant dos àmbits, perfectament diferenciats, i s'aprova provisionalment; a) el Pla especial d'equipa¬

ments universitarisen l'àmbitde la Universitat de Barce¬ lona i el seu entorn; i b) el Pla especial d'equipaments

universitaris en l'àmbit de l'illa del Seminari, que per

objecte el reconeixement i l'ordenació de l'equipament

existent; tots dos documents en les modificacions no

substancials expressadesen l'informe de la UnitatOpe¬ rativa de Planejament de 9 de gener de 1992, on figura la valoració de lesal·legacions formulades en el primer

cas perla Universitat de Barcelona i el Sr. Josep Anton

Rius i Tort i en el segon cas per aquest mateix senyori

l'Arquebisbat de Barcelona.

S'aprova perunanimitat.

Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 21 de febrer de 1992, pel qual s'aproven inicialment els pro¬

jectes d'Estatutsi Bases d'actuacióper a la constitució

de la Junta deCompensació de la unitatd'actuacióV-4

del Plaespecial de reforma interior del Carmel.

S'aprovaper unanimitat.

ALCALDIA - PRESIDÈNCIA

QUALITAT DE VIDA

Informe i propostes per millorar la mobilitat de les persones ambdisminució física.

Dintre d'aquest punt de l'ordre del dia s'inclouen les

propostes següents:

CreareIGrup de Treball per a laMillora de l'Accessi¬

bilitat, que estarà compost perrepresentants dels

Àm¬

bits d'Urbanisme i Medi Ambient, Benestar Social, Via Pública, Descentralització i Educació i Cultura. S'enco¬

mana alGrup de treball que, en el termini de sis mesos,

desenvolupi un diagnòstic d'accessibilitat, on es deter¬

minin lesprioritats de les actuacions arealitzar i els seus terminis d'execució. Tanmateix, un cop definit el

diagnòstic i el volum d'inversions per desenvolupar el

conjunt d'actuacions de millora d'accessibilitat, el Grup

de treball desenvoluparà els mecanismes tècnics i ad¬ ministratius pertal que l'Ajuntament de Barcelona pugui obtenir de la Generalitat de Catalunya els fons que li

corresponguin segonseltítol II, article 14: «Fons per ala

supressió de barreres arquitectòniques», de la llei 20/

1991, de 25 de novembre.

Modificarl'Ordenança de Circulació de vianants i de vehicles pertal que inclogui la utilitzaciódels guals tipus

de vianants per permetre l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda: amb aquest propòsit, s'afegeixa

l'Ordenança l'article 10 bis i l'annex I amb la redacció

que figura a l'expedient.

La Regidora de

l'Àmbit

de Benestar Social, Sra.

Vintró, exposa que aquest Ajuntament ha estat el pri¬

mer de tot l'Estat a aprovar una ordenança sobre

l'eliminació de les barreres arquitectòniques perfacilitar

la mobilitat de les persones amb disminució; que la

sensibilitat social per aquesta problemàtica ha portat a la promulgació de la Llei

13/1982, d'Integració

social dels minusvàlids, del Decret 100/1984, de 10 d'abril, de

Supressió de les barreres

arquitectòniques

i de la Llei

(6)

supressió de barreres

arquitectòniques,

en

virtut

de la

qual tots els Ajuntaments han

d'elaborar,

en

el termini

de dos anys, un pla

d'eliminació

de barreres

arquitectò¬

niques; que pertot

això

es proposa:

a)

per una

banda,

lacreació d'un Grup detreball formatper

representants

delsÀmbits d'Urbanisme i Medi Ambient, de Benestar Social, de laVia Pública, de

Descentralització

i Partici¬

pació Ciutadana i

d'Educació i Cultura,

que

elabori

un

diagnòstic d'accessibilitat

i fixi

prioritats i

terminis d'exe¬

cució i gestioni

l'obtenció dels

recursos

provinents

del

fons específic establert en

la

Llei 20/1991, abans

es¬

mentada; i b) per l'altra, la

modificació

de

l'Ordenança

de Circulació de vianants i vehicles, per implantar el gual tipificaten

les

voreres

de

més de 2,60

m.

d'ampla¬

da; mesures ambdues que són coherents

amb la

tra¬ jectòria de la

Ciutat,

reconeguda amb els premis ator¬

gats per la

Comunitat

Econòmica Europea i

per l'Inserso, queobliguen a continuar avançanten

benefici

del 30 % de la població que pateix problemes de

mobi¬

litat.

El Sr. Fernández fa esment de les mesures aprova¬ des facosad'un anypelConsell de Benestar Socialper

assenyalar que, a pesar de

la

ampliació

prevista

del

nombre de vehicles adaptats als

minusvàlids,

cal:

a) millorar l'accessibilitat d'aquestes persones

als

transports públics i evitar mancances com

la

constata¬

da en la recent inaguració de les estacions de

Sant

Andreu - Meridiana (de la Renfe), no adaptada als

minusvàlids, i de Fondo (del Metro) ja que, per a la

plena efectivitat les facilitats

d'accés

que es

donen als

minusvàlids en aquesta estació, se'ls han de fer practi¬

cables les altres estacions delaxarxade Metro; b) am¬

pliar el servei porta a porta per als disminuïts

físics

i

estendre la targeta de transport gratuït als disminuïts

psíquics; c) crear habitatges adaptats als

minusvàlids;

d) fomentar la integració dels disminuïts en una

sola

organització; e) redactar una nova ordenança que ac¬

celeri l'accessibilitat; f) assegurar-los la reservade loca¬

litats ben situades en elsespectacles públics; g) crear

un centre d'assessorament dels minusvàlids; h) se¬

nyalitzar lesbarreres

arquitectòniques

iaccessos

practi¬

cables per evitar-los esforços inútils i pèrdues detemps; i) construir rampes amb la inclinació adequada en els centres públics i col·locar paviments antirelliscants.

La Sra. Perelló es congratula de l'esforç fet per la

Ciutat per suprimir les barreres arquitectòniques,

però

posa en evidència certes insatisfaccions perla falta de

coordinació i les mancances que s'observen en les

obres noves, l'accessibilitat a les quals no s'hauria de

limitara complir amb la legalitat vigent, sinó que hauria

d'ésser més fàcil i còmoda. Expressa el desig de participar en la Comissió anunciada i confia que, per solidaritat amb els altresmunicipis deCatalunya, aquest Ajuntament fixarà les dotacions pressupostàries per millorar l'accessibilitat de les persones ambdisminució,

sense defugir les competències que li pertoquen. Dóna

suport a la modificació de l'Ordenança de circulació, però lamenta que no s'hagi aprofitat l'ocasió per cor¬

regir els aspectes constructius dels guals, que provo¬

quenfreqüents relliscades, atenent

així

les queixes dels

col·lectius afectats.

La Sra. Vintró pren nota dels suggeriments formulats

per Sr. Fernández, malgratque ultrapassen l'objecte de

l'informe avui presentat; i remarca que Barcelona és l'única Ciutat quecompta amb un organisme format en

un 50 % per representants dels disminuïts designats

per elecció directa, universal i secreta i on ella, com a

Presidenta, no ha fet mai ús del vot de qualitat per dirimir els empats. Precisa que la

Comissió

anunciada tindrà caràctertècnic, però això no exclou de posar en coneixement dels Grups les propostes que es vagin formulant; que aquestAjuntament

destinarà

la part que li pertoca per a

l'eliminació

de

barreres tanmateix

vol també que les lleis del Parlament de

Catalunya

es

compleixin en tots els seus punts,

sobretot

quan pre¬

veuen un finançament

perquè

els

barcelonins,

com a

ciutadans de Catalunya, tenen també el dret a reclamar

els recursosque els permetin millorar lasevaqualitat de

vida; i que el nou model de gual, ja implantat a la Rambla deCatalunya, haestatvalorat molt

satisfactòria¬

ment, sobretot en ésser enrasata zerotant a lacalçada

com a lavorera i no presentar perill de relliscades.

El Sr. Armet puntualitzaque s'estan fent gestionsper assegurarals minusvàlids

l'accessibilitat i mobilitat inter¬

na en tota la línia II i en totes les estacions noves del Metro, mentre que en les antigues es faran, en el seu

moment, les adaptacions necessàries; i que

l'exigència

d'una prova per part d'una persona

amb minusvalia,

com a requisit previ a la

inauguració

de determinades

obres públiques, és exponent de la

sensibilitat

del

Consistori per la

problemàtica

dels

minusvàlids.

S'aprovenperunanimitat les dues propostes incloses

en aquest punt de l'ordre del dia.

La Presidència amb, l'assentiment del Consistori,

disposa que el debat del punt

núm. 6

de

l'ordre del dia

s'ajorni fins al final de la

sessió

perquè

el Regidor

informant està actualment absentde la Salaperassistir

als actes de Sant Medir.

Informe sobre les patologies estructurals del parc

municipal d'habitatges.

Negociat de Transports i

Circulació

Modificar els articles 29, 31, 33, i 36 dels Plecs de

condicions que es refereixen als aparcaments munici¬

pals de gestió directa, aprovats peracords del

Consell

Plenari de 22 de juliol de 1988 i 26 de febrer de

1991,

enrelació alsaparcaments en construcció, però no pas

encara en explotació, següents: Polígon de Canyelles,

plaça de la Font Castellana, Quarter de

Girona,

carrer

de Siracusa, plaça dels Porxos, carrerde Flos i

Calcat, i

plaça de les Palmeres; d'acord amb la

redacció

ad¬

junta.

El Regidor de la Via Pública, Sr. Torres, informa que

davant la necessitat d'incentivar la venda de l'ús de les *

places d'aparcament i facilitar

així

la

capitalització

de

l'empresa perquè pugui construir-ne

més, s'introduei¬

xen enels Plecs de condicions esmentats: unfactor de temporalitatenl'ordre deprioritatafavor delsveïns

més

propers que és dels dos primers mesos per

als

que visquin en un radi de 150 m. de l'aparcament i

durant

tot el segon mes perals que visquin dintre dels

300

m.

de radi; i la possibilitatd'arrendament i

cessió

amb

dret

de tempteig. Hi afegeix que aquestes

clàusules

es

recolliran també enels plecs de condicions

d'adjudica¬

ció dels aparcaments que es promoguin perl'empresa pública, i les privades que vulguin també

cooperar-hi,

dintre del Pla d'aparcaments que properament se

sot¬

metrà a aprovació plenària.

El Sr. Fernández observa que en l'anterior

redacció

dels Plecs de condicions la cessió del dret d'ús s'havia

de fer a un preu taxat, però en la nova no; que

el

dret

(7)

d'és-ser exercit amb caràcter obligatori; que, en la seva

opinió, la

redacció

anterior resultava

correcta

perquè

evitava l'especulació privada en reservar les places als

veïns de la zona que no podien aparcar el seu cotxe,

mentre que amb la nova les places es poden convertir

en objecte

d'inversió immobiliària

mitjançant la vendao

lloguer

ulterior i

això

desvirtua l'objecte social

de la

Societat d'Aparcaments i Serveis, que és contribuir a resoldreel dèficit de 250.000 places d'aparcamentque

pateix la

Ciutat:

pertant,

el

vot

dels

membres del Grup Popular

serà negatiu malgrat compartir

la

preocupació,

no confessadade l'equip de govern, pel gir de l'empre¬ sa (que té places per vendre), davant de l'augment de

l'oferta produïta conseqüència de la modificacióde les

normes reguladores de l'ús d'aparcament aprovada en

aquesta mateixa sessió.

El Sr. Lucchetti considera que la necessitat de la

Societat d'Aparcaments i Serveis de realitzar el seu estoc d'aparcaments per vendre, a fi de poder fer-ne

més, entraencontradicció amb la lògica pública d'adju¬

dicació per resoldre el problema d'aparcament a la

Ciutat, de manera que sens perjudici de poder discutir

la normativa aplicable quan es debati el programa

d'aparcaments, el seu Grup emetrà avui un vot favora¬

ble si es compleixen les condicions següents: a) priori¬

tat, durant els dos primers mesos, als residents en un radi de 150 m. al voltant de l'aparcament i, a partir del segon mes, també alsquevisquin en unradi de300m., i possibilitat de vendre a qualsevol interessat passats els dos mesos; b) prioritat també a l'aparcament del primer cotxe; i c) inclusió del dret de tempteig.

El Sr. Mas opina que l'expedient s'ha portat amb

precipitació perquè el Regidorponent avui encarahi ha

introduït rectificacions, com ara les corones de 150 i

300 m. de radi perevitar que esdesvirtuï la preferència afavor dels residents en la zona, i el dret de tempteig,

que no es defineixcoms'exercirà, afavor de la Societat

d'Aparcaments i Serveis per evitar moviments especu¬ latiusen latransmissió deplaces; que les modificacions avui proposades impliquen discriminacions respecte als

adjudicataris anteriors i futurs i originaran la desaparició

de l'aparcament assequible promogut per la Societat amb un preu de venda resultant de dividir el costtotal

de l'aparcament pel nombre de places. Creu

que, al

marge de la proposta, resten encara tres alternatives: a) continuar com ara; b) establir concessions obertes

a empreses privades que comercialitzin les places en

les condicions establertes per l'Ajuntament; i c) lligar

l'ús de la plaça amb l'obligació d'adquirir accions de

l'Empresa, transmissibles en determinades condicions i

ambun preude recomprafixat perla mateixa Societat, i

perles qualses podria arribara percebre fins i totalgun dividend. Demana, doncs, que s'estudïïn aquestes al¬ ternatives, altrament els membres del seu Grupvotaran

en contra.

El Sr. Torres puntualitza que en les concessions el concèdent té sempre el dret detempteig quela propos¬ ta recull explícitament, igual que la preferència per al

primer vehicle; que recull per al Pla d'Aparcaments en estudi el suggeriment del Sr. Mas sobre l'adquisició

d'accions de la societat i que, en tot cas, s'hauria de traslladar també als plecs de condicions que formulin les empreses privades i, quan se'n tracti d'aquests,

espera que el Sr. Fernández defensarà les seves críti¬

ques amb el mateix entusiasme.

S'aprova

el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,

Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,

Puigdo-llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Fernández, i Alva¬

rez.

LaPresidència, alesonze hores i cinc minuts suspèn

momentàniament la sessió, que es reprèn un quart

després amb assistència de tots els membres del

Consistori ressenyats al començament, excepte l'll im. Sr. Jordi Bonet i Agustí.

REGIDORIA DE PROGRAMACIÓ I PRESSUPOSTOS

Aprovaciódel Programa d'Actuació municipal. Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la proposta següent:

Aprovar el Programa d'Actuació municipal

1992-1995; i sotmetre'l a informació pública pel termini de

trenta dies; i en el cas de no presentar-s'hi reclama¬ cions, tenir-lo peraprovat definitivament.

El Regidor de Programació i Pressupostos, Sr.

Vega-ra, comença la presentació d'aquest dictamen dient

que el Programa es desenvoluparà en un nou context

econòmic que ja no té com a element catalitzador els Jocs, sinó els seus efectes acumulatius i dins els quals

els objectius centrals del marc pressupostari seran reduir l'endeutament, mantenir la pressió fiscal i mante¬

nir, també, sense oscil·lacions el nivell d'inversions del quadrienni 1984-1987; que la capacitat de generar estalvi es fonamenta amb la contenció de la despesa corrent, la reducció de la despesa de capital i de les

càrregues financeres per interessos, la venda de patri¬ moni, l'augment de les assignacions del Fons nacional

de cooperació local i l'arribada d'aportacions del Fons

municipal de la Generalitat; que com a resultat de tot

això, les despeses de capitales mantenen, com ha dit,

enels nivells del quadrienni 1984-1987, aixíel dèficit net

es transformarà en positiu a partir de 1994 i es fa

possible una reducció del deute total del 18% en

pessetes constants.

Enumera a continuació els cinc eixos programàtics,

que són:

a) Millorar la qualitat de vida, cosa que comporta

afrontar els problemes amb més incidència en la vida quotidiana dels ciutadans, és a dir, la millora del trans¬ port públic, l'augment de la capacitat d'aparcament, la

reducció de la congestió del trànsit, la construcció i remodelació d'habitatges, l'adquisició de sòl per a habi¬

tatge, i la millora de la seguretat ciutadana i de la justí¬

cia.

b) Construir una xarxa d'infrastructures culturals i

promoure activitats culturals tant a escala central com dels districtes i dels barris.

c) Fer possible la coexistència de models de vida

diferents com a expressió d'una societat tolerant i amb

voluntat de participació.

d) Millorar l'atenció al ciutadà mitjançant les transfor¬

macions organitzatives i procedimentals que millorin la

qualitat dels serveis.

e) Promoure la projecció internacional de Barcelona,

enfortida pels Jocs, consolidant lainserció de Barcelo¬

na en el grupd'eurociutats, insistint en el seu paper en

la macroregió europea, impulsant la localització a la Ciutat d'organitzacions internacionals i fent que Barce¬

lona tingui el paper que li correspon dins la Comunitat

Econòmica Europea.

Concreta, després, les diferents prioritats, que són:

(8)

Barcelonacom aCapi Casal de

Catalunya;

2) Assegu¬

rar l'èxit dels Jocs i rendibilitzar socialment els

esforços

que s'han

fet

en

infrastructura

i

equipament;

3) Pro¬

moure un desenvolupament

econòmic i

urbanístic equi¬

librat dintre del nou mercat únic europeu; 4)

Mantenir

unaactitud bel·ligerantcontra

les

desigualtats

econòmi¬

ques i

urbanístiques,

mitjançat

polítiques

actives

com¬

pensatòries

de

caràcter redistribute;

5)

Impulsar les

àrees de novacentralitat, essencialsperal

reequilibri de

laCiutat desd'una òptica

policèntrica;

6) Intensificar

les

actuacionsdemicropolítica i

l'execució dels

plans

espe¬

cials de reformainterior; 7) Millorar les

condicions urba¬

nístiques dels

barris

perifèrics; 8) Impulsar la

política

d'habitatge a preu

assequible i facilitar sòl

per a

habitat¬

ge dintre

dels plans

del Ministeri

d'Obres

Públiques i

Transports i de la

Generalitat;

9)

Mantenir la col·labora¬

ció institucional per resoldre les

patologies

del

parc d'habitatges; 10)

Desenvolupar

una

política de

subsòl

i

galeries de

servei;

11) Executar el

pla d'aparcaments;

12) Prestar

atenció preferent

al manteniment

urbà;

13) Prendre mesures

de

control i millora

ambiental

que

incideixin sobre la pol·lució

atmosfèrica i

sonora; 14) Fomentar els

valors

comunitaris i les

conductes

cíviques i promoure

accions

que

millorin el clima

de

civisme i urbanitat; 15) Millorar

l'atenció

primària

i els

serveis socials assegurant una xarxa

d'unitats

bàsiques

d'atenció primària; 16) Millorar

el benestar

social dels

sectors amb prioritaten els

Plans de la gent

gran,

de la

infància i de les dones i en el Projecte Jove, actuar

sobre els immigrants i els

disminuïts, i continuar

desen¬

volupant el Pla sobre les

drogodependències i la inte¬

gració i

promoció de les

persones

amb

disminucions;

17) Impulsar el mapa

escolar i fer

les aportacions

municipalsala

remodelació i

construcció d'escoles

per

resoldre les mancances i desequilibris existents;

18) Completar els equipaments

culturals;

19) Desenvo¬

lupar una política d'activitats

culturals;

20) Millorar l'a¬

tenció al ciutadà introduint lestransformacions necessà¬

ries en els procesos administratius

i

en

l'organització

municipal; 21) Consolidar la

descentralització i aprofun¬

dir els mecanismes de participació ciutadana

i d'apro¬

pamentdels serveis al

ciutadà;

22)

Continuar la moder¬

nització del'administració municipalmillorant la qualitat

i

abast de lainspecció polivalent dels Districtes;

23) Apli¬

car una política integral de seguretat que

doni prioritat

a

la prevenció i a la

col·laboració institucional;

24) Col·la¬

borar en l'objectiu d'agilitar la

justícia; 25) Traduir

en

realitats i millores la voluntat vertebradoradel fetmetro¬ polità, suplir amb una

acció

decidida

l'absència d'insti¬

tucions metropolitanes potents, aprofitar el marc

institu¬

cional existent i desenvolupar acords supramunicipals

perafrontar

problemàtiques

comunes.

Significa queper

assolir els objectius

fixats, cal

que

la

Ciutatcomptiamb competències, recursos i

fórmules

de

cooperació

interinstitucional,

público-privada i internacio¬

nal i amb tal fi l'Ajuntament es proposa impulsar la redacció de la Carta Municipal, i el desenvolupament i

l'execució del PlaEstratègic, assolir una

ampliació

de

les

seves competències perla via de la

delegació,

acompa¬

nyada de la corresponent

assignació de

recursos,

impul¬

sar l'augmentde la

participació

de la despesa

local

en

el

conjunt de la despesa

pública

neta,

establir fórmules

d'acció conjunta i

solidària

entre

els

municipis de

l'Àrea

metropolitana (política

integral de

mobilitat i transport), i

continuar la política de ciutat europea per

mitjà

del

grup

G-6 i d'eurociutats per induir la Comunitat

Europea

a

assumiramb més força la

problemàtica urbana.

Diu, com a cloenda, que el Programa d'actuació municipal és l'exponent

de

l'existència,

a

la

Ciutat i

al

seu Ajuntament, d'un

patrimoni

d'imaginació, iniciatives

icapacitat

emprenedora

per

afrontar el repte de l'ende¬

mà dels Jocs.

La Regidora de

l'Àmbit

d'Educació i Cultura,^ Sra.

Mata, fa avinent que la

constitució d'aquest

Àmbit

enllaça amb la

tradició municipal i

creauna

instància de

discussió de la política cultural; que en

el

vessant

educatiu, els plantejaments

són conseqüents

amb

la

tasca desplegadaen

l'anterior mandat,

exposada

en

el

llibre BarcelonaCiutatEducadora, on esmarcaven com

a línies de treball per a l'any

2000:

l'avenç en

les

responsabilitats

municipals

en

el

camp

educatiu mitjan¬

çant la Llei

orgànica

d'Ordenació general

del sistema

educatiu, l'avençenla

participació ciutadana

mitjançant

el Consell Escolar municipal, els Consells Escolars de

Districte i els de centre, i el compliment dels compromi¬

sos assumits en la Carta de Ciutats Educadores. Re¬

marca que

l'horitzó

de

convertir

Barcelona

en una

ciutat

culta i educadora està present en els

objectius

enume¬

rats en el Programa:

l'ordenació

i la

confecció del

sistema educatiu a la Ciutat, i la confecció del mapa

escolar; i que tot

això

es concreta: en

l'aplicació dels

nivells d'escola segons

l'esmentada llei, el suport

obli¬

gatori i voluntari a

la

xarxa

d'escoles de la Generalitat,

especialment amb la

constitució d'un consorci

sobre la

formació professional, el tractament

del civisme,

i les

relacionsnotan sols amb lesinstitucionspedagògiques

de la Ciutat i de les universitats catalanes, sinó també

amb l'estranger, amb eurociutats

i ciutats

educadores i

amb la Unesco.

El Regidor de

Cultura, Sr. Bohigas,

exposa que

la

voluntat que la

població

pugui

gaudir de la

cultura

es desglossa en les

línies

d'actuació

següents:

a)

posar

els instrumentsculturals al servei deles funcionseduca¬ tives; b) millorar, acabar

i refer les

infrastructures cultu¬

rals; c) desenvolupar un programa

d'activitats

que

les

ompli de contingut i doni suport a

la

creativitat; i

d) revisar els criteris

d'atorgament de

subvencions.

Destaca que en el camp dels museus

les

prioritats

seran per aaquells que es

fan

en

col·laboració amb la

Generalitat (el Museu Nacional

d'Art de Catalunya,

i el

Museu d'Art Contemporani) i per als exclusius

de

la

Ciutat(el Museu

d'Història de la Ciutat, el

Museu Picas¬

so i el Museu Marès) mentre que amb

els altres

es podria arribar aconstituir el Museu

d'Arts

i Oficis,

per

al

qual s'ha suggerit el nom

de Joaquim

Folch i Torras;

que la difusió cultural

als Districtes i

barris s'ha

de

canalitzar per les biblioteques; que en

el

món del teatre

s'ha de donar prioritat al Gran Teatre

del Liceu

i

agluti¬

naral voltant del Mercat de les Flors i del Teatre Lliure

un conjuntteatral a Montjuïc; i que en

el vessant

de

les

activitats,les prioritats seran el Museu

Nacional

d'Art de

Catalunya, els Museus estrictament

municipals,

el Mu¬

seu d'ArtContemporani, la

Fundació Miró, la

Fundació

Tàpies, el Centre de Cultura

Contemporània, i el

Gran

Teatredel Liceu, lapotenciació de l'Orquestra

Ciutat de

Barcelona, lligada amb l'Auditori,

i la

reconsideració del

sistema de subvencions.

LaRegidora de

l'Àmbit

de Benestar

Social,

Sra.

Vintró,

indica que la política de benestar

social ha de

garantir

l'exercici dels drets dels ciutadans, que és la

primera

obligació detotsels poders

públics;

que

el

desenvolupa¬

ment econòmic pren el seu màxim sentit quan

esdevé

sinònim de millora de qualitat de vida i de

reducció de

(9)

social seran reduir els desequilibris socials i territorials,

millorar la

participació

ciutadana i la

cooperació

entre el

sector públic i el privat no lucratiu,

fer desaparèixer les

discriminacions permotius econòmics, socials i de sexe, raça o

religió i millorar la qualitat dels serveis; i

que

aquests

objectius s'han de basar

en

els criteris d'actua¬

ció següents: a)

el compliment de les

competències

pròpies un cop

definits els àmbits competencials

encara

que no

els

financers, i la col·laboració amb les altres

Administracions per la via de consorcis, convenis i dele¬ gacions

de

competències i

recursos;

b) la coordinació

de polítiques

i

programes

amb altres Administracions i

entitats, algunes amb afany de lucre i altres no, per facilitar unesactuacions integrals; c) la rendibilitzacióde

xarxes d'equipaments i centres municipals; i d) la culmi¬

nació del procés de descentralització del servei de

benestar social. Especifica que les línies d'actuació en

què es concentren les

prioritats, són:

a) la millora

de

l'atenció primària amb prioritat als serveis d'ajuda a domicili i els recursos d'inserció social; b) el benestar

social dels sectors de població que requereixen una

atenció especial (gent de més de 65 anys o jubilada,

infants i joves); c) la incorporació activa i incondicional de les dones a la vidaeconòmica, social i cultural; d) la

potenciació

de la

iniciació

esportiva i de l'esport escolar,

larendibilitzaciódels equipamentsesportius, el desenvo¬

lupament d'un pla per posar les instal·lacions olímpiques

a l'abast de tots elsciutadans, i la projecció de Barcelo¬

na com acapital internacional de l'esport; e) la millora de

la salut dels ciutadans amb programes de prevenció i promoció (alimentació i consum, drogaddicció i tabaquis¬

me), la participacióenels òrgans de direcció de la Regió

Sanitària de Barcelona; f) la inserció social dels treballa¬

dors i immigrants de països extracomunitaris mitjançant acords amb altres Administracions, i també mitjançant

serveis i prestacions igualitàries; i g) la inserció de la

política social en l'àmbit europeu, per la interdependèn¬

cia dels fenòmens socials.

El Regidor de Finances, Sr. De Nadal, assenyala que els punts en què se centrarà l'acció de la seva

Àrea

són: a) mantenir els recursos municipals de manera que el valor afegit de la Ciutat gastat per l'Ajuntament

romangui constant i en una relació similar a la del

quadrienni anterior; b) subvencionar els col·lectius o actitivitats perals quals resulti moltgravós manteniruns

pagaments ajustats a la regla general; c) col·laborar

activament amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i amb la Federació de Municipis de Catalu¬ nya en larenegociació del Fons nacional decooperació

local i resoldre laqüestió deles despesesde capitalitati suplència; d) insistir en la creació del Fons català de cooperació municipal; e) pressionar per assolir que el

percentatge de despesa pública canalitzada per mitjà

dels ens locals arribi al 25 %; f) desenvolupar una

política activa per extreure una capacitat de finança¬

ment global sensehaver d'apel·lar ala pressió fiscal o a

les transferències; g) revisar el cadastre amb unaòpti¬

camé.s dejustíciadistributiva

que no pasde creixement directe de la fiscalitat; h) modernitzar els sistemes de

recaptació per mitjà de l'Institut Municipal de Recapta¬

ció; i) defensar un sistema impositiu simple i

desburo-cratitzar les relacions amb el contribuent.

El Regidorde la Via Pública, Sr. Torres, fa referència,

primerament, a la seguretat ciutadana i diu que conti¬

nuarà regida pels principis de prevenció, repressió i

solidaritat, que s'han de completar amb la potenciació

de l'acció preventiva a nivell local mitjançant la creació

del Consell local de Prevenció de la Delinqüència, la coordinació del'acció policial, l'atencióales víctimes, la

coordinació de la seguretat a escala metropolitana, l'impuls del conceptejustícia-ciutat la

modernització

i la

formació i equipament de la Guàrdia Urbana.

Respecte alServei d'Extinció d'Incendis i Salvaments

assenyala que l'eficàcia, la formació i la prevenció

orientaran l'actuació d'aquest Servei, on lanovaestruc¬

tura vial de la ciutat imposa un replantejament dels parcs, i la demanda territorial de la conurbació barcelo¬

nina exigeix la cooperació amb altres institucionscom el Port i la Zona Francao laGeneralitat, ésadir, una nova

política de reassignació dels recursos humans i mate¬

rials del Servei, la qual es completarà amb el Pla bàsic d'emergències, i el Plade protecció civil del Jocs.

Tocant a la circulació, comenta que l'entrada en servei de la nova vialitat implicarà una nova lògica del trànsit i una nova jerarquitzacióde la mobilitat: vianants,

transports públics, càrrega i descàrrega, i aparcaments;

que cal un canvi de conducta en l'ús de la ciutat

mitjançant una acció preventivaen la doble vessant de

formació i informació, i un canvi en la tolerància social

davant la infracció, amb major rigoren l'aplicació de les

lleis del trànsit i l'establiment de mecanismes de defen¬

sadelciutadà,jaqueels conceptesde justícia, equitati

arbitratge han d'informar la creació d'un consell consul¬

tiu de disciplina i seguretatvial o sindicatura de multes; que cal donar un nou impuls a la plasmació del Pla

intermodal del transport, potenciar els instruments que

participen en l'execució del Programa per mitjà de l'Àrea Operativa de la Via Pública i impulsar noves lleis

que agilitin la notificació de les sancions, permetin la retirada dels permisos de conduir, assegurin elcaràcter

d'agents de l'autoritat als vigilants del trànsit, penalitzin

la imprudència en la conducció, regulin les proves

d'alcoholèmia, homologuin els instruments de control

del trànsit, sancionin els «trileros», regulin la venda

ambulant i, en definitiva, dotinl'administració municipal i

els ciutadans de nous instruments davant conductes que compten amb la tolerància de determinatssectors.

Diu, en resum, que

l'Àmbit

de la Via Pública intenta millorar les condicions adverses provocades per l'im¬

pacte del trànsit, la inseguretat ciutadana i la sinistralitat

de la ciutat.

El Regidor de Presidència, Sr. Ruiz i Pena, subratlla

com a eixos del programa d'atenció i millora de les

relacions amb el ciutadà i de tutela efectiva dels seus

drets:

a) Laimplantació delprincipi general del silenci admi¬

nistratiu positiu dintre d'una fórmula modulada, amb la

consegüent transformació del principi del silenci nega¬

tiu, encara imperant avui.

b) Lacreació de consells administratius de recursos formats per expertsque, en la línia del Consell Tributari, vinguin a substituir els serveis actuals i la

tendència

a confirmar els actes anteriors, fet que provoca en els

ciutadans una sensació de pèrdua de temps i manca

de credibilitat.

c) La creació de tribunals arbitrals en defensa dels

consumidors i dels usuaris de serveis públics.

d) Lacreació de la justícia municipal de pau que, per

apropar la justícia al ciutadà englobaria tres

ordres: el

civil (petites reclamacions i conflictes de

comunitats de

veïns), l'administratiu (resolucions dels

Presidents de

Districtes) i penal (actuals faltes compreses en

el Codi

penal i infraccions de les normes

de

convivència

ciuta¬

Referencias

Documento similar