• No se han encontrado resultados

Bestiari Històric de Barcelona

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Bestiari Històric de Barcelona"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

Bestiari Historic

de Barcelona

Material

didàctic

1

Bestiari Historic

(2)

Bestiari

Historic

de Barcelona

Documentació

(3)

Bestiari Historic

de Barcelona

3

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

El bestiari és un conjunt de figures d’animals, més o menys fantàstics, que participen en les desfilades festives.

Cadascuna d’aquestes imatges populars té una simbologia concreta que s’ha anat forjant amb el temps. El seu origen, però, és molt antic i respon a la necessitat de l’individu d’expressar les pors o les aspiracions, i relacionar-se amb allò sobrenatural. Totes les cultures antigues han utilitzat representacions d’animals, ja siguin reals o fantàstics, que participaven en comitives. Al nostre país la seva presència en desfilades es remunta al segle v i el bestiari de figuració està plenament estès al segle xii.

L’Església serà qui adoptarà definitivament aquesta simbologia animal, sobretot des del moment en què s’institucionalitzi la festivitat del Corpus Christi al segle xiv. Les

processons incorporaran les figures d’aquests animals en les diferents representacions de les Sagrades Escriptures, mentre que, a poc a poc, les representacions d’animals fantàstics, no assumibles per la doctrina imperant, es bandejaran ràpidament.

A Catalunya, el bestiari s’incorpora a les representacions d’escenes bíbliques o vides de sants, amb una clara vocació doctrinal, didàctica i lúdica alhora: els dracs esdevindran la representació del diable, i la tarasca, el monstre que fa por per antonomàsia; el bou i la mula s’integraran al pas del naixement de Jesús, el lleó i l’àliga representaran els evangelistes Marc i Joan, respectivament; la mulassa acompanyarà sant Antoni... Malgrat tot, el seu significat no és tancat i amb el temps, canviaran de simbologia o hi participaran com a simples comparses d’un fet o d’una història que es vol narrar.

D’aquesta manera, les figures del bestiari barceloní que es van integrar en els seguicis religiosos van ser, en molts casos, els precedents d’altres figures que més tard s’utilitzarien en altres poblacions. A partir del segle xvi, algunes d’elles ja actuen fora

de les representacions i comparses a les quals s’havien integrat, com l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, el Bou, la Víbria, el Drac i els Cavallets Cotoners.

D’altra banda, la seva presència aviat es farà habitual no només en les processons sinó també en les celebracions civils, en les grans solemnitats i en recepcions de grans personalitats. Aquestes figures eren, doncs, molt populars i era el Consell de la Ciutat qui tenia la responsabilitat de mantenir-les. Per aquest motiu, el 1439 es va crear la Casa dels Entremesos per acollir totes aquestes figures del bestiari, tret de l’Àliga, que per la seva significació ciutadana tenia casa pròpia al carrer que rebia el seu nom, avui desaparegut.

Més tard, ja al segle xvi, el Consell de la Ciutat va encomanar a les corporacions gremials

(4)

Bestiari Historic

de Barcelona

4

que formaven part dels seguicis. A partir d’aquest repartiment, es va generar una competència entre els gremis per aconseguir que les seves imatges destaquessin per sobre de les altres, cosa que va comportar un increment de la popularitat de les figures del bestiari i grans inversions en el manteniment i abillament.

Tot i que després del Decret de Nova Planta es va prohibir durant uns anys la participació dels entremesos a les processons, no serà fins a l’any 1771 quan es regula de quina manera han de participar els entremesos a les processons, amb l’objectiu de mesurar els excessos lúdics d’aquestes manifestacions. El toc de mort, però, per al bestiari, serà la prohibició de participar en els actes públics segons la Reial Cèdula dictada pel rei Carles III l’any 1780.

A partir d’aquest moment, el bestiari va ser separat de la processó del Corpus i, tot i que desfilava abans que la comitiva religiosa, va perdre el contingut protocol·lari i religiós i es va quedar només amb el component més festiu.

La manca de suport eclesiàstic, l’afebliment de les corporacions gremials i la manca de representativitat municipal van comportar, pràcticament, que caigués en desús i desaparegués.

Arribat el segle xx, no queda rastre de cap peça del Bestiari Històric de Barcelona,

i caldrà esperar la restauració de la democràcia i, en conseqüència, el retrobament de les tradicions, perquè alguns barris de la ciutat recuperin, amb un caràcter lúdic i pirotècnic, la figura del drac.

El Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Barcelona neix de la mà de Xavier Cordomí l’any 1984, amb l’objectiu de recuperar totes les figures del Bestiari Històric per part de les Colles de Geganters de Ciutat Vella i del Districte de Ciutat Vella. S’inicien, així, els treballs de construcció i recreació del Bestiari Històric de Barcelona.

El 1987 apareix de nou el Drac, el 1988 ho fa la Mulassa i, un any després, l’Àliga. Per la festivitat del Corpus de l’any 1993 reapareixen el Lleó, el Bou i la Víbria, i la Tarasca ho farà per les festes de la Mercè del mateix any.

L’any 1994, reapareixen els Cavallets Cotoners, a càrrec de l’Esbart Català de Dansaires.

El Bestiari complet s’oferirà a la ciutat a través de l’Institut de Cultura de Barcelona com a patrimoni històric i cultural, i es proposarà la participació de totes les figures en els actes protocol·laris i festius, a través del Seguici Popular de Barcelona, en el qual participen, a més del Bestiari, els Gegants de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Capgrossos Macers.

Cadascuna de les peces d’imatgeria –tret de l’Àliga que ja en tenia– es van dotar d’una música i una coreografia que les individualitza. A més de la seva intervenció individual, totes participen de forma conjunta en el Toc d’Inici a les Festes de la Mercè, composicions interpretades pels Ministrils del Camí Ral, una formació de quaranta músics amb instruments tradicionals que es reuneix expressament per a aquesta ocasió.

De la mateixa manera que al segle xv la Casa dels Entremesos acollia les figures del

(5)

Bestiari Historic

de Barcelona

5

del número 2 de la plaça de les Beates que, amb aquest mateix nom, acollirà les entitats que integren la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella.

Aquest espai neix com a centre de producció cultural i servei al ciutadà mitjançant la difusió, la recerca i la creació de cultura popular catalana d’arrel tradicional, i tindrà en exposició permanent els elements històrics i innovadors de la imatgeria festiva de Barcelona.

L’

liga

de

Barcelona

, de la qual ja tenim notícies al segle xiv, va viure

la seva època més esplendorosa als segles xvi i xvii, quan era responsabilitat del Consell

Municipal i, per aquest motiu, s’havia de presentar a qualsevol cerimònia, festa oficial o acte al qual assistís qualsevol dels membres del Consell, representant la mateixa ciutat de Barcelona.

Tenia el privilegi de ballar dins de les esglésies després dels oficis solemnes i abans de començar la processó del Corpus, i desfilava just davant de la Custòdia de la Sagrada Forma, separada de la resta d’entremesos. El seu ball era considerat l’honor més gran que es podia oferir als personatges més nobles que visitaven la ciutat.

Amb el Decret de Nova Planta (1716) se li restringeixen els privilegis i, posteriorment, es limita el lloc on pot ballar. La darrera referència documental la trobem al 1807, per les festes de canonització de sant Josep Oriol.

L’agost del 1989, l’Associació de Festes de la Plaça Nova recupera l’Àliga de Barcelona, que forma part del Seguici Popular de Barcelona des de la seva creació, amb un ball propi i una música pròpia que es va recuperar d’una antiga melodia trobada a l’arxiu parroquial del Pi.

El 1998, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va oferir oficialment la figura a la ciutat per mitjà de l’Institut de Cultura, i des d’aleshores es torna a considerar un entremès municipal, amb un protocol propi i representant la ciutat comtal en aquelles ocasions que es requereixi.

El Lleo.

La primera notícia concreta sobre el Lleó a Barcelona la trobem al Llibre de les Solemnitats i data del 1424, tot i que no serà fins al 1601 quan, amb motiu de les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort, es constatarà l’existència d’una gran figura de lleó amb carcassa i coronada.

La seva representació corresponia al gremi dels blanquers, els quals tenien capella a la parròquia del Pi, i quan sortia ho feia acompanyat d’uns personatges amb màscares de lleó, els lleonets, que feien la tasca de portadors dels pals sobre els quals descansava la figura quan feia un descans durant el recorregut.

A més de les notícies que ens confirmen la seva participació en les processons, se sap que va participar assíduament en la processó de la parròquia del Pi, malgrat que la figura ja s’havia desvinculat del gremi, fins al 1870, fet que va permetre que el lleó fos aquells anys la figura del bestiari que gaudia de més simpatia.

(6)

Bestiari Historic

de Barcelona

6

La

Mulassa

de

Barcelona

està vinculada des de ben antic a la

parròquia del Pi, ja que el Consell Municipal va encarregar la responsabilitat del manteniment al gremi dels paraires, que precisament tenien capella en aquesta parròquia. Així, al Dietari del Consell, s’especifica que per les festes de canonització de sant Ramon de Penyafort el 1601, la Mulassa va a la processó com a membre de la Parròquia de Santa Maria del Pi. Al Llibre de Comptes de la parròquia es recullen les despeses pel manteniment de la Mulassa el 1624 i el 1627, la despesa és per a “fochs per a la Mulassa”, és a dir, per a la pirotècnia.

La Mulassa apareix amb regularitat fins al 1701, tot i les restriccions derivades del Decret de Nova Planta (1716). Ben contràriament al que li succeirà a l’Àliga, al llarg del segle xviii la Mulassa esdevé l’element del bestiari barceloní més popular i

celebrat, coneguda per les seves extravagàncies i les seves intervencions divertides i fogueres, que van provocar que el 1771 el Consell de la Ciutat li prohibís tirar coets. A poc a poc, va anar perdent popularitat i, a partir del 1812, ja no es troba cap més referència de la Mulassa a Barcelona.

De la seva recuperació l’any 1988, se’n farà responsable la colla dels Amics del Gegants del Pi, i s’integrarà al Seguici Popular de Barcelona amb ball i música propis, i participarà tant en actes protocol·laris amb un gran collar de flors penjat al coll, com en actes de foc, llançant pirotècnia pels quatre punts de foc que té a la boca.

El

Bou

de

Barcelona

, contràriament a allò que la figura pot representar

en altres poblacions catalanes, respon a un personatge dòcil i bonàs, de pas tranquil i cerimoniós, que no perd el posat i el rostre seriós.

Les primeres referències les trobem ja als anys 1467 –quan participa en la comitiva de rebuda del Duc de Calàbria– i 1568 –en l’entrada de Felip II a Barcelona–, sota la responsabilitat del gremi dels carnissers. La documentació deixa constància que l’animal era cavalcat per un personatge que el guiava per on volia, cosa que evidencia el seu caràcter manyac.

Al segle xvii el bou passa a ser responsabilitat del gremi dels graners, que tenien capella

a la parròquia del Pi, i transforma el seu caràcter fins esdevenir un animal eixelebrat i foll, que empaita i envesteix la gent. El seu mal estat provoca que cap al 1780 se’l conegui no com el bou sinó com a “l’ase del Pi”, perdent la noble imatge que el caracteritzava. L’última participació està datada del 1839, en les festes de celebració de la pau de la Guerra dels Set Anys.

De la seva recuperació l’any 1993, se n’encarregaran els Amics dels Gegants Ramon i Lola, i com tots els elements el Bestiari, disposarà de ball i música propis.

El

nom

de

V

bria

té l’origen en l’expressió vibre que vol dir escurçó. Aquest animal, perillós i temut, el trobem sovint al bestiari català protagonitzant llegendes de monstres malignes que lluiten contra cavallers (segurament la llegenda de sant Jordi n’és l’exemple més paradigmàtic). La seva representació ha anat evolucionant pel que fa al gènere, partint d’un drac masculí cap a l’aspecte femení actual, el d’un drac femella amb pits de dona.

(7)

Bestiari Historic

de Barcelona

7

a Saragossa amb motiu de la coronació del rei Martí l’Humà. L’any 1568, la trobem vinculada al gremi dels ferrers, participant en el protocol de rebuda del rei Felip II. Al segle xviii, segons la documentació conservada, la seva figura es confon, i participa

a les processons com a membre de la comparsa del Drac i comença a ser coneguda com la Dragona o com la femella del Drac. La figura desapareixerà amb les restriccions de 1780.

La nova Víbria de Barcelona es recupera el 1993, i queda sota la responsabilitat de l’Associació de Festes de la Plaça Nova. Com a membre del Seguici Popular té ball propi, la Dansa de la Víbria, que s’executa amb música de gralla i percussió, i participa en els correfocs com a bèstia foguera.

La

figura

del

Drac

apareix documentada el 1424 formant part del

Castell de Santa Margarida, i més endavant, com a membre de l’entremès de l’infern. L’origen és anterior a la celebració de la processó del Corpus.

Amb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions posteriors, la figura del Drac, que no depenia de cap gremi que vetllés pel seu manteniment, es deteriorà fins desaparèixer en algun moment del segle xviii.

Amb el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona, el drac esdevindrà la primera peça del futur Bestiari Històric per recuperar. L’any 1987, el Districte de Ciutat Vella n’encarrega la construcció i, per aquest motiu, se l’anomena

Drac de Ciutat Vella. Els portadors són la colla Amics dels Gegants Ramon i Lola. El Drac participa en els seguicis de protocol formant part del Seguici Popular com a Drac de Barcelona, en el qual, amb un aspecte més pacífic, porta un ram de clavells vermells a la boca, té ball propi i una música de percussió i tocs d’instruments de canya. Als seguicis de foc, hi participa com a bèstia foguera llançant pirotècnia per la boca, les ales i la cua, i pren l’aspecte d’una immensa bola de foc.

La representacio

de

la

Tarasca

té els orígens a la població

provençal francesa de Tarascó i en la bèstia que, segons la llegenda, viu a les aigües tèrboles i a les boires dels aiguamolls i que terroritza la població devorant les joves donzelles. Santa Marta però, acabarà amansint la fera, que serà portada fins a la població i a la qual els habitants donaran mort. La presència d’aquest animal s’estendrà posteriorment per tot Occitània i per les terres de la Corona d’Aragó i els regnes peninsulars amb formes diverses, adquirint formes semblants a les del mite occità fins a d’altres més properes al drac clàssic.

A la ciutat de Barcelona, la presència de la Tarasca o Cuca Fera, tal com se l’anomena generalment al Principat de Catalunya, és escassa, efímera i incerta, sovint per confusió amb altres figures del bestiari.

A Barcelona, està documentada des del 1599, quan participa en les festes de rebuda de Felip III i es descriu com una carrossa amb forma de tarasca i amb joves donzelles que la cavalquen. A partir del segle xvii sabem que a Barcelona hi havia un monstre de

grans dimensions anomenat Tarasca, caracteritzat per una sèrie de ginys mecànics que participa l’any 1701 en les festes de rebuda de Felip de Borbó. És a partir d’aquesta data que ja no tenim cap més referència d’aquest monstre gegantí.

(8)

Bestiari Historic

de Barcelona

8

responsabilitat de l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta, i s’integrarà al Seguici Popular de Barcelona amb música i ball propis, el Ball de la Tarasca, i participarà en correfocs i cercaviles, tot estirant el coll per mossegar qui es posi al davant o tirant caramels i raigs d’aigua.

Els Cavallets Cotoners.

La primera notícia documental de la

presència dels Cavallets a Barcelona data del 1424, quan s’esmenten al Llibre de Solemnitats i pertanyen al Consell de Barcelona. Inicialment, en formen part vuit figures, però al llarg dels anys la xifra oscil·la entre vuit i un màxim de dotze.

Els Cavallets es van fer molt populars, tant si sortien en la processó del Corpus formant part del Castell de Sant Sebastià i el Gran Turc (esmentat al 1446 i al 1519), com si ho feien únicament amb els membres del gremi dels cotoners, el qual en va assumir la gestió des de l’any 1437.

La seva presència és constant tant en les festes protocol·làries del Consell Municipal com en festes religioses, i per les seves característiques, les prohibicions de finals de segle xviii no els van afectar. Els va recuperar la Societat del Born per participar, el 1860,

a les festes de rebuda del Carnestoltes, però posteriorment es van malmetre i van desaparèixer.

(9)

Bestiari

Historic

de Barcelona

Propostes de treball

(10)

Bestiari Historic

de Barcelona

10

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Propostes de treball

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

sobre el Bestiari Historic

de Barcelona

L’any 1984 s’inicia el Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, de la mà de les Colles de Geganters de Ciutat Vella i del Districte de Ciutat Vella. Des d’aleshores i fins a les festes de la Mercè del 1994, s’encarrega la construcció de les diferents figures que integren el Bestiari Històric i Tradicional de Barcelona, que s’aniran integrant a la festa gradualment. El manteniment i les actuacions quedaran sota la responsabilitat de la Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella.

Després de proposar la participació del Bestiari Històric en tots els actes protocol·laris i festius de la ciutat, es constitueix el Seguici Popular de Barcelona, en el qual, a més del Bestiari Històric de Barcelona, també hi ha els Gegants de la Ciutat, els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar i els Capgrossos Macers.

Malgrat que el Seguici Popular de Barcelona integra diverses figures, les propostes que us presentem aquí estan pensades per treballar només el Bestiari Històric.

Aquestes activitats us permetran orientar un treball previ amb els alumnes abans de l’observació directa de les figures que integren el Bestiari Històric al Palau de la Virreina, així com el treball posterior a l’aula.

Objectius de la proposta

- Plantejar els orígens de les figures festives que formen part dels bestiaris actuals.

- Mostrar el significat de les diverses figures que integren el Bestiari Històric de Barcelona.

- Associar les figures del bestiari festiu, siguin reals o fantàstiques, a caràcters i comportaments humans.

- Relacionar les figures del Bestiari amb altres representacions animalístiques que podem trobar a la ciutat.

(11)

Bestiari Historic

de Barcelona

11

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

En l’imaginari de l’ésser humà els animals han tingut un paper importantíssim que

Propostes de treball a l’aula

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

s’explica “possiblement” pel mateix origen i caràcter animal que té l’individu.

Us proposem, doncs, la lectura o la narració d’aquestes històries, totes protagonitzades per animals, alhora que us suggerim una sèrie de qüestions per generar el diàleg entre els nens.

La història de santa Margarida és la història d’una noia que va viure entre els segles

iii i iv dC a Antioquia (Turquia, frontera amb Síria). La narració de La llegenda de santa Margarida és d’origen grec, escrita per Teòtimus i difosa per Iacopo da Varazze al segle

xiii en la seva obra Llegenda Àuria.

1

Santa Margarida i la Cuca Fera

Margarida era filla d’un sacerdot pagà d’Antioquia, i quan va

quedar òrfena de mare va ser confiada a una dida cristiana, que

la va convèncer de convertir-se al cristianisme.

Un bon dia, mentre pasturava les ovelles es trobà el governador

de la zona, el qual quedà tan captivat per la seva bellesa que

volgué convertir-la en la seva esposa. El governador la féu portar

al seu palau i li demanà de casar-se amb ell. Fou llavors quan

Margarida li confessà que era cristiana i que casar-se amb ell

significaria renunciar a les seves creences.

Enfadat davant la negativa de Margarida de casar-se amb ell, el

governador manà que la tanquessin a la presó.

Mentre era a la presó, Margarida fou assaltada pel diable, el

qual prengué la forma d’una terrible bèstia ferotge, un cuca fera

de diversos caps que engolí la jove d’una sola mossegada.

(12)

Bestiari Historic

de Barcelona

12

• Quin paper té la cuca fera en aquesta història? Què representa? I santa Margarida?

• Penseu que aquesta història podria ser real?

• Quina finalitat tenen històries com aquesta?

Santa Margarida és la patrona de les llevadores i era invocada per les dones embarassades, que li demanaven un part fàcil i sense problemes.

Segons Joan Amades, tradicionalment la santa ha estat considerada per les àvies com la patrona de les dones, les guardadores de mainada, les “cangurs”, i les mestres d’escoles de pàrvuls o de basseta.

(13)

Bestiari Historic

de Barcelona

13

La gran gesta de la Marta, que amb la pregària va aconseguir dominar l’animal, va provocar la conversió al cristianisme de tot el poble.

• En el cas de la història vinculada a santa Marta, la Tarasca hi té el mateix paper que en la de la Cuca Fera i santa Margarida?

• Llegiu el conte d’El flautista d’Hamelín dels Germans Grimm. Quins elements tenen en comú aquest conte i la història de santa Marta?

En força processons del Corpus, com ara les de València, Sevilla, Toledo, Granada o Zamora, la Tarasca acompanya la figura de santa Marta, recordant així la gesta de la santa.

Santa Marta i la Tarasca

Segons explica la llegenda, aquesta criatura atemoria el poble

de Tarascó i, tot i que el rei l’havia atacada amb els seus exèrcits

diverses vegades, no havia pogut donar mort al ferotge animal.

Marta s’assabentà de la presència de la fera i es dirigí cap a

Tarascó. Els veïns de la població la veieren arribar i pensaren que

aquella jove poc podria fer davant d’aquella gran bèstia. Marta

es dirigí cap al bosc on vivia la fera i aconseguí encantar l’animal

amb pregàries, amansir-lo i portar-lo cap a la ciutat lligat amb

la mateixa cinta del seu vestit. Allà, arribada la nit, els habitants

donaren mort a l’animal.

(14)

Bestiari Historic

de Barcelona

14

A continuació, us proposem la lectura d’una faula d’Isop. Al segle vii aC, aquest escriptor

grec va crear una sèrie d’històries protagonitzades majoritàriament per animals amb un clar objectiu moral.

Isop utilitza les figures animals per encarnar referències o formes de la conducta humana amb la voluntat de fomentar unes actituds determinades.

La faula El lleó i el ratolí és només una petita mostra de l’obra faulista d’Isop...

• Quin missatge en podem treure, d’aquesta faula?

• S’imaginava el lleó que el ratolí el podia alliberar de la trampa on havia caigut? Per què?

• Quines característiques tenen ambdós animals? Són equiparables?

El lle i el ratol

Un bon dia, un ratolí que corria i jugava per la selva amb els seus

amics trepitjà sense voler el lleó, que dormia tranquil·lament.

El lleó es despertà ràpidament i atrapà el ratolí amb les urpes.

Quan es veié atrapat, el ratolí li demanà perdó i li suplicà que el

deixés anar.

El lleó considerà que tenia molt poc valor venjar-se d’un animal

tan petit, essent ell un animal tan fort i tan valent i decidí

alliberar-lo.

Poc temps després, el lleó caigué en una trampa i quedà atrapat

dins d’una xarxa. Adonant-se que no en podia sortir començà a

cridar. El petit ratolí sentí els rugits del lleó i hi anà de seguida.

Quan el veié atrapat a la xarxa li digué:

- Tu que ets el rei de la selva, no has de patir per res. De la

mateixa manera que tu em perdonares la vida, ara jo t’alliberaré

d’aquesta xarxa rosegant-ne les cordes.

Així és com el ratolí alliberà el lleó de la trampa.

(15)

Bestiari Historic

de Barcelona

15

QUINA BESTIESA!

Des de ben antic s’han relacionat qualitats o actituds humanes amb característiques d’alguns animals.

• Podríeu completar aquestes comparacions amb l’animal que els correspon? Fort com un ... (lleó)

Lent com una ... (tortuga)

Ràpid com una ... (llebre)

Astut com una ... (guineu)

Avorrit com una ... (ostra)

Tossut com una ... (mula)

• Sabríeu dir quin és el significat d’aquestes frases fetes protagonitzades per animals? Defineixen conductes animals o humanes?

Estar com una cabra Enfadar-se com una mona Ser un gallina

Fer el mico

Ser una gata maula Tenir memòria d’elefant Menjar com un pardal Ser un gat vell

(16)

Bestiari Historic

de Barcelona

16

3

Tot seguit, us proposem la lectura d’una història mitològica que trobem relatada en diferents fonts clàssiques com Les Metamorfosis d’Ovidi o les Histories, els nou llibres d’Heròdot.

Aquestes històries ens expliquen, entre altres coses, les transformacions del déu Zeus en animal per tal d’aconseguir els favors de les dones de les quals s’enamorava.

• Per quin motiu Zeus decideix convertir-se en un brau?

• Quines característiques d’aquest animal es podrien associar a Zeus, el déu principal de l’Olimp?

• Una llegenda explica que Zeus va voler immortalitzar la forma d’aquest animal en una constel·lació d’estels. Saps quina és i quina forma té?

El rapte d’Europa

Europa fou una formosa princesa de Fenícia. Zeus, el principal

déu de l’Olimp caigué enamorat davant la seva bellesa i decidí

seduir-la.

Per aconseguir els favors de la bella princesa Europa, Zeus es

transformà en un brau. Demanà a Hermes que conduís els ramats

de bous reials des de la muntanya fins a les platges de Tir, on la

jove Europa solia jugar i passejar amb les seves donzelles.

(17)

Bestiari Historic

de Barcelona

17

• Busqueu imatges reals dels animals que configuren el Bestiari Històric de Barcelona. Per què no trobem imatges reals de la Tarasca, el Drac o la Víbria?

Són animals reals o fantàstics?

(18)

Bestiari Historic

de Barcelona

18

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Durant la visita...

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

1

Fins ara, hem vist en imatges, o bé a partir de dibuixos, els animals del

Bestiari de Barcelona. Ara que els teniu al davant, observeu-ne les formes i característiques i identifiqueu-los.

2

Després de fixar-vos en la forma d’aquestes figures animals, penseu en tres adjectius que els defineixin.

(19)

Bestiari Historic

de Barcelona

19

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

posteriors a la visita

Propostes de treball

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

Bestiari Historic

de Barcelona

de Barcelona

Bestiari Historic

Bestiari Historic

de Barcelona

1

Alguns dels animals del Bestiari han donat nom a carrers de Barcelona. Quins? Tot i que el Bestiari és propi del districte de Ciutat Vella, en quins districtes es tro-ben aquests carrers?

Per fer més fàcil la cerca de carrers, podeu utilitzar el web www.bcn.cat/guia/ welcomec.htm

El Lleó: carrer del Lleó. Ciutat Vella L’Àliga: carrer de l’Àliga. Sants-Montjuïc

La Mulassa: passatge de la Mulassa. Horta-Guinardó

2

Els animals que formen part del Bestiari Històric de Barcelona també els podem trobar en altres poblacions amb formes semblants, i música i dansa pròpies. Trieu-ne un i descriviu la festa en què participa.

3

D’entre els animals que configuren el Bestiari n’hi ha de reals i de fantàstics, però tots volen expressar alguna cosa.

• Us atreviu a crear-ne un que s’identifiqui amb la vostra escola o amb la vostra classe?

• Us proposem organitzar un concurs per escollir el disseny de l’animal que s’iden-tifiqui amb l’escola o el grup-classe.

Opció A

Aquesta proposta va adreçada als més petits. Us adjuntem una sèrie de caps, cos-sos, potes i atributs...

Us proposem que els nens i les nenes configurin, a partir d’aquests quatre elements, el seu propi animal del Bestiari (dibuixos, pàg. 20)

Opció B

(20)

Bestiari Historic

de Barcelona

20

(21)

Bestiari Historic

de Barcelona

21

Opció C

Proposarem al grup-classe de triar entre tots un significat i una forma general per a l’animal del Bestiari. Caldrà doncs que els alumnes exposin les seves propostes i, entre tots, escollir-ne una.

Un cop triada la forma general que haurà de tenir l’animal que representarà el grup-classe, cada alumne/a confeccionarà el seu propi disseny. Tots els dissenys s’expo-saran i se sotmetran a votació per obtenir l’animal guanyador.

Finalment, us proposem que elaboreu el prototip d’aquest animal creat pels alumnes amb materials ben diversos.

4

QUINA ANIMALADA!

Us proposem elaborar un animal del Bestiari ben curiós...

L’objectiu d’aquesta proposta és crear un animal del tot irreal. Per aquest fer-ho, cadascuna de les quatre parts de què es compon l’animal la farà un nen o nena diferent.

De forma pautada, els demanarem que dibuixin el cap, la part superior d’un cos, la part inferior i les potes d’un animal, sense que puguin veure les parts que hauran fet els seus companys abans.

Cada part del cos que hauran de dibuixar (tret del cap) partirà de les marques que els companys hauran deixat per tal de continuar la forma de l’animal.

És molt important que cada vegada que s’acabi de dibuixar una part de l’animal es doblegui el full. D’aquesta manera, els companys no podran veure el dibuix fet. D’altra banda, caldrà insistir que els nens/nenes marquin els punts que seran el punt de partida del treball dels seus companys.

Un cop hagin dibuixat cadascuna de les parts, desplegarem el paper i apareixeran animals ben estranys.

Organitzeu, doncs, els vostres alumnes en grups de quatre i doneu a cada alumne una base de treball doblegada en quatre parts iguals.

Podeu seguir les instruccions següents:

1. Dibuixeu el cap d’un animal en el primer doblec. Quan hagueu acabat, doblegueu la base i passeu-la al company que teniu a la dreta.

2. Dibuixeu la part superior del cos de l’animal en el segon doblec i passeu-lo al company que teniu a la dreta.

3. Dibuixeu la part inferior del cos de l’animal i passeu-lo al company que teniu a la dreta.

4. Dibuixeu les potes de l’animal i passeu-lo al company que teniu a la dreta.

(22)

Bestiari Historic

de Barcelona

22

1. 2. 2.

1. 2. 3. 4. 5.

5

Sabíeu que alguns dels animals que configuren el Bestiari Històric de Barcelona els podem trobar en representacions molt diverses a la nostra ciutat?

Associeu cadascuna d’aquestes imatges amb l’animal del Bestiari que li correspon. En coneixeu la ubicació?

Àliga:

1.El pastor de l’àliga. Escultura de la plaça de Catalunya 2. Peu d’escala de la Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41

Lleó:

1.Escut de la Casa Gremial dels Sabaters. Plaça de Sant Felip Neri

2. Columnes amb lleons de la plaça dels Lleons. Laberint d’Horta 3. Lleons de la base del Monument a Colom

4. Balcons de la Casa Lleó-Morera. Passeig de Gràcia amb Consell

de Cent

5. Home lluitant amb lleons. Porta de Sant Iu. Catedral

Bou:

1. Escut de la família Bou. Retaule de Sta. Magdalena, St. Bartomeu i

Sta. Isabel. Catedral de Barcelona

(23)

Bestiari Historic

de Barcelona

23

Drac:

1. Medalló dedicat a sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Carrer del Bisbe

2. Sant Jordi i el drac. Balcó del Palau del Baró de Quadras.

Av. Diagonal, 373

3. Dracs de la Casa Bruno Quadros. La Rambla, 82

4. Guius. Porta de Sant Iu de la Catedral. Plaça de Sant Iu

Mula:

1. Capitell de l’entrada de la Casa Macaya. Passeig de Sant Joan, 108

Víbria:

1. Cascada del Parc de la Ciutadella

1. 2. 3. 4.

1.

(24)

Bestiari Historic

de Barcelona

24

6

Una bona mostra del regne animal la trobareu a l’absis de la Catedral de Barcelona. Aixequeu la vista i descobrireu els animals fent la funció de gàrgoles, els canals per on s’escola l’aigua de la coberta de l’edifici quan plou.

Quins animals hi identifiqueu?

(unicorn, cavaller a cavall, cérvol, elefant, llop, cabra)

7

Fixeu-vos ara en les gàrgoles de la façana lateral del Palau del Lloctinent que trobareu al carrer Baixada de Santa Clara. Quin insecte hi ha representat?

(llagosta)

8

Per continuar treballant amb el regne animal us proposem una visita a la façana del Naixement de la Sagrada Família.

Quins animals hi trobeu?

Projecte didàctic: M. Mercè Riera Assessorament: Xavier Cordomí Disseny gràfic: La Factoria dels anuncis Fotografies: Pep Herrero

Referencias

Documento similar