Barcelona economia. Núm. 79 (2012)

Texto completo

(1)juliol 2012. | núm. 79. Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana.

(2) juliol 2012. | núm. 79. Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana.

(3) Ajuntament de Barcelona Alcalde Xavier Trias Gabinet Tècnic de Programació BARCELONA ECONOMIA Xavier Güell, Director María Jesús Calvo, Coordinadora Joan Salabert. BARCELONA ECONOMIA web: http://www.bcn.cat/publicacions telèfon: 93 402 34 57 e-mail: [email protected] fax: 93 402 34 07. Barcelona Economia Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana Núm. 79. Juliol 2012 Edició: ® Ajuntament de Barcelona Disseny: Mim Disseny Gràfic. Impressió: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Dipòsit legal: B.26.464/91 ISSN: 2014-7449. L’Ajuntament de Barcelona informa que les dades personals dels destinataris de Barcelona Economia formen part d’un fitxer propi, dedicat exclusivament a la distribució de l’esmentada publicació, i que es poden exercir gratuïtament els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot adreçant-se a [email protected] o per carta a la Pl. Sant Jaume 1, Edifici Palau, 2a pl., 08002..

(4) Barcelona economia Índex juliol 2012 | núm. 79 Indicadors econòmics. Síntesi de la conjuntura. 4. I.. Indústria. 10. II.. Finances. 13. Conjuntura industrial Sistema financer Mercat de renda variable. 11. 14 17. III. Consum, comerç i preus. 18. IV.. Transports i comunicacions. 23. V.. Turisme, fires i congressos. 32. VI.. Construcció. 37. Preus de consum Consum d’aigua Matriculació de vehicles Port: mercaderies i passatgers Aeroport: passatgers i mercaderies Transport públic col·lectiu a la regió metropolitana Activitat turística Fira de Barcelona. Indicadors d’activitat al sector de la construcció Construcció d’habitatges Llicències d’obres. 19 21 22 24 28 31 33 36 38 40 42. VII. Mercat immobiliari. 44. VIII. Mercat de treball. 47. Resumen/Summary. 60. Preus al mercat residencial Població activa i ocupada Llocs de treball ocupats Contractació laboral Atur registrat Síntesis de la coyuntura/Economic outlook. 45 48 50 54 56 61.

(5) Síntesi de la conjuntura.

(6) Síntesi de la conjuntura. Barcelona economia 79. Principals indicadors econòmics PIB taxa de variació interanual en termes reals (%) Demanda nacional aportació al creixement del PIB (p.p.) Demanda externa aportació al creixement del PIB (p.p.) Indicador de clima econòmic2 Índex: 1990–2008=100 Producció industrial Taxa de variació anual (%) Població activa ocupada taxa de variació anual (%) Taxa d’atur en % de la població activa Preus de consum1 taxa de variació anual (%) Exportacions3 taxa de variació interanual (%) Importacions3 taxa de variació interanual (%) Tipus d’interès a curt termini1 Interbancari a 3 mesos/Euribor a 3 mesos Tipus d’interès a llarg termini1 Rendiment deute públic a 10 anys Tipus de canvi del dòlar1 Unitats de $ per Euro. Estats Units. II.11. III.11. IV.11. I.12. II.11. 1,5. 1,0. 1,6. 2,0. 0,8. 1,6. 0,2. 1,5. 0,4. 100,7. 100,1. 0,3. 0,3. 3,6. 3,3. 1,6. 2,1. 0,0. 0,1. 4,1. 4,4. 100,4 101,0 1,1. 1,8. Unió Europea III.11. IV.11. 0,4. 104,6 0,4. 1,6. 0,8. 3,5. Espanya. I.12. II.11. III.11. IV.11. I.12. –0,4. –0,8. –1,9. –1,4. –2,9. –3,2. 97,5. 92,6. 93,3. 93,6. 92,8. 91,2. 91,7. 0,2. –0,1. 1,4. 1,1. 3,2. 0,8. 1,2. 0,1. 0,9. 0,8. 2,7. 0,8. 2,2. 0,3. 3,2. –0,4 2,8. 0,1. –1,3. –1,1. –1,3. –4,6. –6,4. –0,2. –1,3. –2,0. –3,3. –3,8. 9,0. 9,1. 8,7. 8,3. 9,5. 9,7. 10,0. 10,1. 20,9. 21,5. 22,8. 24,4. 3,9. 7,1. 11,8. 12,6. 13,4. 10,0. 9,3. 9,0. 14,7. 15,1. 10,2. 3,3. 0,48. 0,35. 1,39. 1,46. 1,38. 0,91. 1,49. 1,68. 1,36. 1,439 1,377. 1,318. 1,320. —. —. —. 3,6 2,9. 3,9 4,3. 13,7. 1,98. 1,98. 0,22. 0,28. —. —. 3,00. 3,0. —. 2,7. 12,4 2,17 —. 3,1. 12,7 4,24. 3,3 9,2. 3,78. 3,0 5,1. 3,94. 2,9 3,7. 3,86. 3,2 6,5. 5,48. 3,1 8,9. 5,20. 2,4. 1,9. 5,2. –0,6. 5,44. 5,20. 0,94 —. Dades corresponents al darrer mes del trimestre. 2 Per Estats Units, l’indicador compost avançat substitueix l’indicador de clima econòmic. 3 Les de la UE corresponen a la Zona euro. Fonts: Banco de España, Eurostat, INE i Ministerio de Economía y Hacienda. 1. L’economia barcelonina tanca el primer terç de l’any condicionada per les ombres que projecte la recessió en la que s’ha endinsat l’economia catalana.. Les successives previsions dels principals organismes internacionals han coincidit en dibuixar un escenari macroeconòmic cada cop més tèrbol que incideix necessàriament en una economia tan oberta com la barcelonina. Tant l’FMI com l’OCDE treballen amb la hipòtesi d’una lleu desacceleració del creixement de l’economia mundial durant 2012. Una desacceleració que es farà sentir tant en el conjunt de les economies més desenvolupades com en el de les emergents. La part positiva de la previsió, si es compleix, és que s’espera un alentiment relativament moderat –al voltant de mig punt percentual– de la taxa de creixement del PIB mundial i que no s’allargarà més enllà d’un any. A banda d’aquesta tendència descendent que es desprèn de l’observació del conjunt de l’economia mundial, les previsions per països mostren algunes excepcions significatives. Especialment en el segment dels desenvolupats. Així, hom preveu que tant l’economia japonesa, en procés de recuperació de les devastadores conseqüències del tsunami i posterior crisi nuclear de 2011, com la dels Estats Units, assoleixin enguany un creixement mitjà a l’entorn del 2% i contrarestin l’estancament esperat de l’economia europea.. La consolidació de la recuperació de l’economia mundial, pendent de la intensitat de la recaiguda en una nova recessió de l’economia europea.. Segons les darreres previsions de la Comissió Europea, l’economia de la UE es mantindrà estancada al llarg de 2012 i lleument en recessió a l’àmbit més restringit de la zona euro. Alemanya, França i Regne Unit formen el potent nucli que, si poden mantenir el lleu creixement anual esperat, evitarà que l’economia europea reediti una nova versió de la recessió de 2009. Recessió que enguany es concentra majoritàriament en l’Europa mediterrània –amb l’excepció de França i Malta– i Portugal. Les dificultats d’assolir els objectius associats a les polítiques de consolidació fiscal pactades a l’àmbit europeu dificulten l’encarrilament del problema del deute sobirà. Un fet que, associat a l’enrarida situació política, social i econòmica de Grècia, resta credibilitat i eficàcia a les institucions europees. I de retruc, afebleix notablement el protagonisme de l’euro i de l’economia europea en l’escenari mundial. Una pèrdua que Europa no es pot permetre. Passant de les previsions a les primeres aproximacions al creixement del primer trimestre d’enguany, s’observa que l’economia dels Estats Units manté un ritme de creixement moderadament expansiu –en comparació amb l’europeu– basat en la demanda interna i sense les tensions inflacionistes d’un any abans. Els signes en el mercat de treball són esperançadors però evolucionen massa lentament.. 5.

(7) Síntesi de la conjuntura. Barcelona economia 79. Producte Interior Brut. Preus de consum. (variació anual). (%) 6. 5. 4. 4. 2. 3 2. 0. 1. -2. 0. -4 -6. -1 2007. 2008. Catalunya. 2009. 2010. Espanya. 2011 UE. 2012. -2. 2007. 2008. Catalunya. EUA. Taxa d’atur. 2009. Espanya. 2010. 2011. 2012. UE. EUA. Preus de les primeres matèries i del petroli. (en % de la població activa). (%) 28. (Índex 2005 = 100). Índex 240. $/barril 160. 210. 24. 140. 180. 20. 120. 150. 16. 100. 120. 12. 80. 90. 8. 60. 60. 4 0. (variació anual). (%) 6. 40. 30 2007 2008 Catalunya. 2009 2010 Espanya. 2011 UE. 2012 EUA. Pel que fa a la Unió Europea, el primer avanç apunta a una inapreciable dècima percentual de creixement interanual del PIB, recolzat exclusivament en una demanda externa que comença a flaquejar. A diferència de l’economia nord-americana, l’europea continua amortitzant llocs de treball. El nombre d’ocupats baixa per segon trimestre consecutiu i la taxa d’atur supera ja el 10%, dos punts més que la dels Estats Units, quan un any enrere aquesta diferència era d’escassament mig punt percentual. Els preus de consum s’han començat a ajustar a la feblesa de la demanda interna, gràcies també a l’evolució del preu del petroli i primeres matèries. Un efecte derivat de la revisió a baixa de les expectatives de creixement de l’economia mundial. Per països, són majoria els que comencen l’any amb variacions negatives i només Alemanya i Àustria es desmarquen clarament d’aquest to general.. 0. 20 2007 2008 índex gral.($). 2009. 2010 índex gral.(€). 2011. 2012 Brent ($). 0. L’economia espanyola tanca el primer trimestre de 2012 amb un retrocés de quatre dècimes en el creixement interanual del PIB.... La Comptabilitat Nacional Trimestral confirma el canvi de signe del creixement econòmic que ja avançaven alguns indicadors mensuals i que, atesa la desacceleració de l’economia europea i la necessitat d’aprofundir en les polítiques d’austeritat pública, era inevitable. El que sorprèn, fins a cert punt, és la moderació del retrocés. Durant el darrer any i mig l’economia espanyola ha aconseguit transitar per un sender moderadament positiu gràcies, bàsicament, a l’esforç del sector exportador i de les activitats en les que la demanda externa hi juga un paper protagonista. Els primers resultats de 2012 avisen de les limitacions d’aquest model, agreujades per les dificultats d’accés a finançament bancari.. 6.

(8) Síntesi de la conjuntura. Barcelona economia 79 Valor absolut i taxa interanual (%). Indicadors Indústria. Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) Índex de producció (Catalunya) Exportacions (Catalunya) (milions €) Preus industrials (Catalunya) Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) Atur registrat sectorial. 1r.tr.12 1r.tr.12 1r.tr.12 ab.12 1r.tr.12 mg.12. Darrer període. Darrers 12 mesos. — — 13.434 — 67.266 11.594. — — 52.338 — — —. –0,6 –1,2 6,9 2,9 –3,8 1,7. — — 10,4 — — —. 11/10 –0,9 –8,1 13,1 5,1 –5,1 0,2. 16 12 Variació (%). Indústria, construcció i serveis. ....com a conseqüència de la pèrdua d’impuls de la demanda externa i l’absència de reacció de la interna.. La variació interanual negativa del PIB espanyol durant el primer trimestre s’explica perquè la demanda interna ha restat 3,2 punts percentuals al creixement del PIB –tres dècimes més que un trimestre abans– mentre que la demanda externa només hi ha pogut aportar 2,8 punts percentuals, quatre dècimes menys que el trimestre precedent. Aquesta menor aportació és imputable exclusivament a la moderació del ritme exportador ja que la davallada de les importacions s’ha accentuat. Un retrocés justificat per la negativa evolució de la demanda interna, sense excepcions a remarcar. Baixa la despesa en consum –privat i públic– i en inversions, bàsicament construcció i béns d’equipament.. 0. -8. PIB. Exportacions 2011/2010. Ocupació. Atur. darrers 12 mesos. 10. Variació (%). 0 -10 -20 -30 -40. PIB. Superfície prevista 2011/2010. Ocupació. Atur. darrers 12 mesos. 20 16 Variació (%). Serveis Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.12 — 0,2 — — 0,6 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 1r.tr.12 840.703 –0,7 — — –1,4 Atur registrat sectorial mg.12 83.213 7,5 — — 9,6 Viatgers per l’aeroport (milers) gn-mg.12 13.021 3,0 34.781 11,1 17,8 Viatgers per l’aeroport (internac., milers) gn-mg.12 8.437 10,5 22.463 17,0 23,5 Nombre de viatgers pel port (milers) gn-ab.12 600 –10,4 3.757 6,7 10,7 Tràfic portuari de mercaderies (m. tones) gn-ab.12 13.407 –7,7 41.945 –4,9 0,2 Viatges en transport públic urbà (milers) gn-ab.12 260.781 –2,8 613.664 –1,1 0,9 L’evolució dels primers mesos de 2012 ha mantingut la tendència expansiva d’un any abans pel que fa al transport de passatgers pel port i aeroport. Una evolució molt depenent de l’activitat turística que encara un any difícil. Els signes de desacceleració, en la línia que mostra el creixement del PIB sectorial, comencen a ser evidents. El transport de mercaderies –bàsicament les importacions– també flaqueja. Tot plegat incideix en un descens de l’ocupació.. 4. -4. La contracció de la demanda interna i l’afebliment de l’externa passen factura a l’activitat industrial. El procés d’ajustament de la capacitat productiva es manté viu. La pressió dels costos sobre els preus de sortida de fàbrica es comença a diluir. Les exportacions han assolit nous màxims.. Construcció Avanç variació PIB sectorial (Catalunya) 1r.tr.12 — –5,6 — — –5,0 Obra pública licit. (Catalunya)(milions d’€) gn-ab 12 221 –54,2 911 –66,1 –66,1 Habitatges iniciats 1r.tr.12 157 –46,8 935 –45,0 –43,9 Llicències d’obres aprovades — superfície prevista (m2) 1r.sm.12 230.505 –50,1 498.545 –39,0 –3,2 — habitatges nous previstos 1r.sm.12 616 –30,6 1.201 –29,3 –23,7 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 1r.tr.12 37.255 –16,2 — — –16,4 Atur registrat sectorial mg.12 12.684 0,4 — — 6,4 Les polítiques de contenció de la despesa pública s’afegeixen a l’atonia que manté la inversió privada pel que fa a l’activitat constructora. En conseqüència, els resultats del sector corresponents al primer trimestre de 2012 es mantenen en la línia regressiva d’exercicis anteriors. No s’observen senyals de canvi de tendència més enllà de l’estabilització del nombre d’aturats. Un fet poc rellevant atès que l’ocupació sectorial continua a la baixa.. 8. 12 8 4 0 -4 -8. PIB. Viatgers port i aeroport 2011/2010. Mercaderies port. Ocupació. darrers 12 mesos. Des de l’òptica de l’oferta, les grans xifres macroeconòmiques presenten una evolució similar a les del trimestre precedent. Així, s’observen creixements molt moderats de la producció als sectors primari i terciari mentre que la indústria i la construcció registren pèrdues. Una davallada, la de la indústria manufacturera, especialment significativa perquè posa punt i final a un any i mig de represa de l’activitat. La de la construcció és un pas més en el procés d’ajustament del sector, accentuat darrerament per la contracció de la inversió pública. La suau desacceleració del creixement del terciari és imputable, segons aquest primer avanç de dades, a les activitats professionals i a l’administració pública, inclosa la sanitat i l’ensenyament. La lleu expansió de la resta del terciari no escapa, però, a un context general de refredament de l’activitat.. 7.

(9) Síntesi de la conjuntura. Barcelona economia 79 Valor absolut i taxa interanual (%). Indicadors. Darrer període. Consum, crèdit i turisme. Matriculació de vehicles gn-mg.12 11.681 Ocupació sectorial (afiliats Seg. Social) 1r.tr.12 262.754 Saldo viu del crèdit (milions d’€)(prov.) mg.12 265.673 Pernoctacions hoteleres (milers) gn-ab.12 4.504 Visitants que pernocten a la ciutat (milers) gn-ab.12 2.204 Passatgers de creuers (milers) gn-ab.12 362. –13,2 –1,0 –2,7 2,3 2,6 –12,5. Darrers 12 mesos. 11/10. 30.642 — — 15.630 7.446 2.606. –23,0 –0,9 –4,3 10,5 3,6 13,1. –16,0 — — 6,8 3,2 8,1. 15 12 Variació (%). Turisme, consum i preus. mg.12 mg.12 mg.12 mg.12 mg.12 1r.tr.12. — — — — — —. 2,3 2,3 1,9 1,1 2,4 2,3. — — — — — —. — — — — — —. 2,5 2,5 2,4 1,5 2,7 2,6. Pernoctacions. Ocupació. Passatgers creuers. darrers 12 mesos. 3. 2. 1. 0. Barcelona. Espanya 2011/2010. Subjacent. Salaris. darrers 12 mesos. 0. 1r.sem.12 4.596 1r.sem.12 — 1r.sem.12 29.112 1r.tr.2012. 732. –9,6 –10,3 –3,1. –1,9. — — —. —. — — — —. –7,4 –8,9 –2,1. –0,3. La suma de factors com ara inestabilitat laboral, manca de finançament, sector privat molt endeutat, demografia estancada i expectatives de creixement econòmic revisades a la baixa, és suficient per explicar l’apatia de la demanda d’habitatge i la homogeneïtat de signes en les variacions de preus del sostre residencial al llarg del primer semestre de 2012 tant pel que fa al segment de compravenda com de lloguer.. El procés d’ajustament de plantilles –més intens que el de la producció– afavoreix que es mantingui, un trimestre més, l’augment de la productivitat aparent.. En termes d’ocupació, durant el primer trimestre d’enguany s’ha accentuat la pèrdua de llocs de treball equivalents a temps complet. Deixant de banda l’excepció, relativament incomprensible, de l’augment del nombre d’ocupats en les activitats d’informació i comunicació, la pèrdua de llocs de treball afecta tots els sectors. Al marge de la construcció, que segons aquestes dades ha perdut l’equivalent a una cinquena part del nombre d’ocupats de que disposava un any abans, la indústria manufacturera registra un descens proper al 5% per segon trimestre consecutiu. Una conseqüència directa del descens del nombre d’ocupats és un trimestre més de pèrdua de pes de les remuneracions dels assalariats en la distribució primària de rendes.. -2 Variació (%). Compravenda sostre residencial — Habitatges nous (€/m2) — Habitatges de segona mà (€/m2) — Places d’aparcament (€) Lloguer (€/mes) — Sostre residencial. Visitants. 2011/2010. L’accentuada feblesa de la demanda i l’enfosquiment de les expectatives de creixement de l’economia catalana i també de l’espanyola a curt i mitjà termini, expliquen la relativa contenció de les variacions dels preus de consum. L’exemple més clar és l’evolució de la inflació subjacent. Augmenta el diferencial inflacionista entre la província de Barcelona i Catalunya i el conjunt d’Espanya,. Preus del mercat immobiliari. 3. -3. Variació (%). Barcelona (província) Catalunya Espanya Subjacent Zona euro Salaris pactats en acords col·lectius. 6. 0. Amb l’excepció de les pernoctacions hoteleres –que continuen a l’alça durant els primers mesos de 2012– la majoria dels indicadors relacionats amb el consum han evolucionat a la baixa. La matriculació de vehicles n’és l’exemple més clar i els passatgers de creuers la novetat. El crèdit bancari tampoc contribueix a la reactivació del consum privat .. Preus de consum (IPC) i salaris. 9. -4 -6 -8 -10 -12. Habitatges nous 2011/2010. Habitatges segona mà. Lloguer habitatge darrers 12 mesos. Aquest marc lleument recessiu corresponent a l’economia espanyola és força similar al que defineix l’evolució de la catalana. Segons un primer avanç de dades, el PIB català del primer trimestre de 2012 ha retrocedit un 0,5% en relació a un any abans. Aquesta similitud es dilueix a partir del diferent protagonisme dels sectors. Si bé les dues variacions comparteixen el protagonisme destacat de la construcció, la indústria catalana resisteix millor la contracció de la demanda interna, alhora que és més notori l’afebliment del terciari. Traslladant grosso modo aquestes variacions sectorials a l’economia barcelonina, el predomini de l’activitat terciària a costa d’una presència més acotada de la construcció i de la indústria manufacturera, assegura una variació de l’activitat econòmica més positiva que l’estimada pel conjunt de Catalunya.. 8.

(10) Síntesi de la conjuntura. Barcelona economia 79 Valor absolut i taxa Interanual (%). Indicadors Ocupació. Població activa estimada Població activa estimada (RMB) Taxa d’ocupació (16–64 anys) Ocupats afiliats a la Seguretat Social Ocupats afiliats a la Seg. Social (RMB) Contractes laborals registrats. Darrer període 1r.tr.12 790.900 1r.tr.12 2.503.400 1r.tr.12 65,3 mg.12 981.843 mg.12 2.086.218 gn-mg.12 299.801. –1,2 –1,5 –2,8 –2,0 –3,1 –3,4. Darrers 12 mesos. — — — — — 762.146. — — — — — –2,4. 11/10 0,6 –0,9 –0,5 –2,2 –2,4 –0,6. 1 0 Variació (%). Mercat de treball. -1 -2. La població activa s’orienta a la baixa com a conseqüència de la sostinguda feblesa del mercat de treball i el canvi dels fluxos migratoris. El nombre d’ocupats i les taxes d’ocupació segueixen aquesta mateixa tendència. La contractació laboral tampoc té motius per créixer.. -3. Total atur registrat Atur masculí Atur femení Atur juvenil Taxa d’atur registrat Total atur registrat (RMB) Taxa d’atur registrat (RMB). 10. mg.12 mg.12 mg.12 mg.12 mg.12 mg.12 mg.12. 112.585 57.678 54.907 6.850 14,3 429.187 17,2. 5,4 4,7 6,3 –6,3 6,7 6,4 8,2. — — — — — — —. — — — — — — —. 7,7 7,0 8,4 6,8 7,9 9,2 10,1. La pèrdua de llocs de treball derivada de la feblesa de la conjuntura econòmica incideix en un increment del nombre d’aturats i de les corresponents taxes d’atur. L’únic aspecte lleument positiu, si es confirma els propers mesos, és la desacceleració que mostra el creixement de l’atur. Malhauradament, es un procés recolzat bàsicament en la contracció del nombre d’actius.. Malgrat un context nacional i internacional poc favorable, l’activitat turística de Barcelona comença 2012 amb guanys.. Exemple de terciari assentat a Barcelona i entorn metropolità que comença l’any amb força és el turisme –tant el nombre de visitants com les pernoctacions hoteleres han crescut durant el primer quadrimestre– i el trànsit aeroportuari. Dues activitats estretament lligades que si bé han començat l’any amb bons resultats, no és menys evident que estan perdent impuls. El tràfic portuari, tant de passatgers com de mercaderies, han començat 2012 amb menys activitat que un any abans. El canvi d’expectatives de l’economia mundial juntament amb la situació tan enrarida per la que transita l’europea i especialment la contracció de la demanda interna espanyola, és inevitable que acabin impactant en l’economia barcelonina. De tots els indicadors disponibles a l’hora de valorar la conjuntura econòmica de Barcelona i entorn metropolità, els del mercat laboral són els únics que permeten comparacions teòricament homogènies amb la resta del país. Així, pel que fa a l’evolució de la població activa durant el primer trimestre, l’1,2% de descens interanual es compara favorablement amb l’estimat per a l’entorn metropolità i també és lleument més moderat que el retrocés corresponent a Catalunya. Però el tret realment diferencial és que mentre al conjunt del país la tendència a la baixa acumula ja tres trimestres consecutius, a la ciutat central tot just és el primer.. Taxa d’ocupació 2011/2010. Ocupats. Contractes. darrers 12 mesos. 8 Variació (%). Atur registrat. Població activa. 6 4 2 0. Total atur. Atur masculí 2011/2010. Atur femení. Atur RMB. darrers 12 mesos. Els indicadors del mercat de treball palesen que l’estructura productiva de la ciutat és més eficaç en la defensa dels llocs de treball que la de la resta del país en una conjuntura tan incerta com l’actual.. Pel que fa l’ocupació, mesurada pel nombre d’afiliats en situació d’alta a la Seguretat Social, la destrucció d’ocupació és comuna a tot el país. Però, en paral·lel a la població activa, el procés d’amortització de llocs de treball és més mesurat a la capital que no pas a l’entorn metropolità i a Catalunya. Considerant la variació mitjana dels cinc primers mesos d’enguany, el descens del total de llocs de treball imputats a Barcelona és del 2%, uns 20.000 en valors absoluts. A la resta de Catalunya, supera el 3%. Un diferencial que, amb l’excepció de 2010, ha estat la tònica dels darrers quatre anys. Una derivada positiva d’aquest procés seria que l’economia barcelonina s’ha vist afavorida durant aquest quadrienni convuls per un augment del seu pes relatiu sobre el total de Catalunya.. 9.

(11) I. Indústria.

(12) Conjuntura industrial. Barcelona economia 79. Indicadors d’activitat industrial1 PIB (Variació real) Índex Producció (IPI) —Total indústria —Energia —Intermedis —Equipament —Consum. Exportacions de béns Importacions de béns Índex Clima (ICI)2 Índex Preus (IPRI)3 Cost laboral/treballador Afiliats Seguretat Social3 Aturats registrats3 PIB (Variació real) Índex Producció (IPI) —Total indústria —Energia —Intermedis —Equipament —Consum. Exportacions de béns Importacions de béns Índex Clima (ICI)2 Índex Preus (IPRI)3 Cost laboral/treballador Afiliats Seguretat Social3 Aturats registrats3 Crèdit (Saldo viu)3. 1r.tr.11 2n.tr.11 3r.tr.11 4t.tr.11 1r.tr.12 2,7. 1,4 –14,4 3,6 10,1 –0,2. 1,8. –2,4 –11,0 –2,5 4,0 –3,0. 18,8 20,0 –12,1 7,0 –1,1 –2,6 –8,9. 15,8 4,4 –13,4 6,6 –0,2 –2,6 –6,5. 3,0. 2,3. 3,2 0,7 6,4 4,4 0,1. 24,2 15,1 –13,1 7,8 1,3 –2,1 –3,9 –2,4. –1,8 –3,1 –3,5 1,8 –1,5. 13,6 1,6 –14,0 6,7 1,6 –2,4 –2,7 –3,9. Catalunya 3,2. 0,8 –2,0 –2,7 10,2 0,9. 14,5 6,1 –17,6 6,3 3,4 –2,8 –3,0. Espanya 2,8. –2,1 –5,4 –4,6 2,4 –0,2. 13,6 4,5 –14,9 7,1 2,2 –2,9 –0,1 –4,3. Variacions interanuals. 2 Saldos. 3 Dades de final de període. Font: Idescat, INE, INEM, Banco de España. Elaboració pròpia. 1. –0,9. –8,1 –14,9 –9,4 –1,7 –8,4. –0,6 –1,2 17,4 –5,0 –6,2 1,3. 6,1 –3,6 –20,5 5,1 3,7 –3,3 –1,1. 6,9 –3,6 –21,3 3,6. –0,4. –3,0. –6,0 –6,4 –8,1 –5,9 –3,5. 9,7 2,4 –17,3 5,5 1,8 –3,6 3,6 –6,0. Evolució del PIB industrial (Catalunya) (taxa de variació interanual en termes reals). (%) 5 0 -5 -10 -15 -20. II.09 III.09 IV.09 I.10 II.10 III.10 IV.10 I.11 II.11 III.11 IV.11 I.12 PIB pm. –3,8 –1,6. –5,4 0,4 –7,3 –9,8 –3,1. 2,4 –5,7 –15,3 4,5 –4,6 6,9 –4,1. La desacceleració del creixement econòmic europeu incideix negativament en l’activitat industrial metropolitana, molt afectada per la pobre evolució de la demanda interna.. Els índexs de producció i clima industrial del primer quadrimestre vénen a confirmar la pèrdua d’impuls que arrossega l’activitat industrial d’ençà la segona meitat de l’any passat. A la contracció de la demanda interna espanyola que ja suma gairebé quatre anys ininterromputs i que darrerament s’ha accentuat, s’hi afegeix la pèrdua d’intensitat exportadora com a conseqüència de la dificultat de mantenir els elevats ritmes de creixement del darrer bienni amb un catàleg molt acotat de productes competitius i en un context de progressiu estancament de l’economia europea. La conjuntura actual posa de relleu que la pèrdua de teixit industrial dels darrers anys a favor de les economies emergents limita la capacitat de desenvolupament i arrossegament de la indústria catalana via mercat exterior.. PIB indústria. Índex de producció industrial (Catalunya) (taxes de variació interanual). (%) 12 8 4 0 -4 -8 -12. III.10 General. IV.10. I.11 Consum. II.11. III.11. Equipament. IV.11. I.12. Intermedis. Una primera lectura del ventall d’indicadors disponibles ofereix un panorama en el que predominen les variacions interanuals negatives alternant amb alguna de positiva de manera esporàdica. Les exportacions, els preus de sortida de fàbrica i els costos laborals continuen augmentant. L’atur sectorial, en retrocés durant el darrer any i mig, torna a créixer a mesura que l’ocupació directa del sector accentua el seu ritme de descens. Per contra, els signes negatius caracteritzen la variació del PIB, les importacions, l’índex de producció i de clima i els ja esmentats del mercat laboral. Les sis dècimes percentuals de retrocés del PIB sectorial del primer trimestre d’enguany contrasten amb el 2,7% de taxa de creixement d’un any abans i confirmen el canvi de tendència iniciat a final de 2011. Un canvi recolzat en l’evolució a la baixa dels volums de producció dels segments de béns intermedis i d’equipament. La producció de béns de consum i d’energia han ajudat a moderar la pèrdua d’activitat del sector. L’evolució de l’índex de clima industrial –en retrocés d’ençà la primavera de 2011– acumula un diferencial preocupant en relació amb la resta d’Espanya i de la Unió Europea.. 11.

(13) Conjuntura industrial. Barcelona economia 79. Exportacions de productes industrials. Indicador del clima industrial (ICI). Període. Saldos 10 0 -10 -20 -30 -40 -50. 2007. 2008 Catalunya. 2009 2010 Espanya. 2011 2012 Unió Europea. Nota: Mitjana dels saldos de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció (mitjanes mòbils de tres mesos).. Índex de preus industrials (Catalunya) (%) 10 8 6 4 2 0 -2 -4 -6 -8. (Variació interanual). Total. Segons contingut tecnològic (Milions d’€) Alt. 2000 2001 2002 2003 2004. 32.035 34.801 35.311 35.711 37.559. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 45.525 10.681 11.288 11.213 12.344. 5.355 1.236 1.335 1.303 1.481. 2012 1r.tr.. 13.434. 1.356. 2005 2006 2007 2008 2009. 40.747 44.886 47.226 47.663 39.047. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 51.471 12.568 12.948 12.893 13.063. 4.386 4.393 4.805 4.754 4.694 5.941 6.653 6.216 6.380 4.786. 5.123 1.286 1.290 1.237 1.311. Mitjà alt Mitjà baix 16.318 18.115 17.894 18.231 19.569. 3.903 4.147 4.244 4.302 4.729. 21.890 5.178 5.454 5.238 6.020. 6.855 1.585 1.775 1.672 1.823. 6.815. 1.882. 21.043 22.716 24.692 23.566 18.407. 25.321 6.353 6.510 6.274 6.185. Nota: Les dades dels darrers trimestres són provisionals. Font: Institut d’Estadística de Catalunya.. Variació (%) 2007 General. 2008 2009 Consum. 2010 2011 Equipament. 2012 Intermedis. Les manufactures amb un contingut tecnològic mitjà-alt continuen liderant l’exportació de productes industrials de Catalunya.. Un trimestre més, la cara més positiva de l’activitat industrial catalana correspon al sector exportador. Segons les xifres provisionals disponibles, les exportacions de productes manufacturats durant els primers tres mesos d’enguany han crescut prop d’un 7% en comparació amb el mateix període de 2011. Per contra, les importacions han retrocedit un 3,6%. Dues variacions amb un denominador comú: la contracció de la demanda interna. Quan el mercat es contrau, les importacions es veuen directament afectades alhora que la producció autòctona s’esforça a buscar fora una alternativa a la pèrdua del mercat interior. El fet que les taxes de creixement de les exportacions siguin similars per a les diferents categories de productes amb independència del seu contingut tecnològic, sembla abonar aquesta idea.. 1r.tr.2012/1r.tr.2011 2n.sem.2011/2n.sem.10 2011/2010 2010/2009. (Catalunya) Baix. 7.428 8.146 8.368 8.426 8.566. 5.134 6.375 6.446 6.882 5.532. 8.630 9.141 9.871 10.836 10.322. 8.177 1.814 1.992 1.965 2.406. 12.851 3.116 3.156 3.418 3.161. 11.426 2.682 2.725 3.000 3.019. 3.381. Total. Alt i mitjà alt. Baix i mitjà baix. 13,1 16,6. 12,9 17,5. 11,7 15,3. 6,9 10,2. 7,0 6,9. 6,8 15,1. Exportacions industrials (Catalunya) milions d’€. (%). 30. 60.000 50.000. 20. 40.000. 10. 30.000. 0. 20.000. -10. 10.000. -20. 0. 2007. 2008 2009 2010 2011 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%). 2012. -30. 12.

(14) II. Finances.

(15) Sistema financer. Barcelona economia 79. Dipòsits i crèdits de bancs, caixes i cooperatives de crèdit Període. Província Barcelona. des. 2005 des. 2006 des. 2007 des. 2008 des. 2009. 107.816 126.076 136.422 151.416 157.261. des. 2000 des. 2001 des. 2002 des. 2003 des. 2004. 71.590 75.066 83.992 90.722 104.590. Dipòsits del sector privat Resta Província Catalunya Catalunya Madrid. 17.230 18.376 19.971 22.137 25.955. 88.820 93.442 103.964 112.859 130.545. 114.301 141.276 149.396 147.510 169.727. 27.187 31.693 33.803 36.554 37.153. 135.003 157.769 170.225 187.970 194.414. 211.501 263.301 299.000 341.312 324.172. Espanya. Província Barcelona. 784.213 927.017 1.031.504 1.143.674 1.142.013. 180.155 218.769 252.647 272.349 277.180. 489.685 549.621 592.844 639.816 723.328. març 2010 juny 2010 set. 2010 des. 2010. 154.212 162.085 157.416 162.329. 36.367 38.557 36.918 38.478. 190.579 200.642 194.334 200.807. 314.118 310.716 308.970 313.001. 1.118.551 1.140.843 1.134.056 1.149.491. març 2012. 153.739. 32.720. 186.459. 311.852. 1.103.113. març 2011 juny 2011 set. 2011 des. 2011. 158.747 160.522 157.791 154.817. 35.779 35.389 34.935 33.851. 194.526 195.911 192.726 188.669. 314.594 321.172 304.479 300.719. Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables. Font (per a tot l’apartat si no s’indica el contrari): Banc d’Espanya.. Variació (%). mç. 2012 / mç. 2011 des. 2011 / des. 2010 des. 2010 / des. 2009 mç. 2012 / mç. 2011 des. 2011 / des. 2010 des. 2010 / des. 2009. província Barcelona. –3,2 –4,6 3,2 –2,7 –4,3 0,2. Catalunya. –4,1 –6,0 3,3 –3,2 –4,5 –0,3. província Madrid. Dipòsits. Crédit. –0,9 –3,9 –3,4 –1,4 –1,4 0,2. 83.306 90.384 101.736 122.014 145.961. 1.144.471 1.157.377 1.125.504 1.109.002. –3,8 –3,8 0,3. La trajectòria lleument recessiva amb la que l’economia espanyola ha començat 2012 agreuja el problema d’excés d’endeutament que pateix el sector privat.. Segons dades del Banc d’Espanya, el saldo viu del crèdit al sector privat de la província de Barcelona a començament de 2012 era un 2,7% més baix que un any abans. Una variació menys accentuada que la registrada a la resta d’Espanya i que es mantindrà o s’accentuarà en el curt termini com a conseqüència del procés de correcció de la forta dependència que durant el darrer període expansiu va desenvolupar el creixement econòmic de la disponibilitat de finançament abundant i barat. Les ràtios de crèdit viu/PIB que presenta l’economia espanyola d’ençà 2005 són insostenibles en un context d’estancament o lleu recessió com l’actual i sense unes perspectives de millora consistent a mitjà termini.. Espanya. 18.672 20.812 23.537 28.055 33.892. 101.978 111.196 125.273 150.069 179.853. 128.436 142.939 161.860 176.959 203.300. 276.221 278.911 276.622 277.714. 65.386 65.530 64.623 63.995. 341.607 344.441 341.245 341.709. 435.027 444.360 440.578 440.258. 1.767.890 1.791.405 1.781.928 1.782.291. 265.673. 59.963. 325.636. 429.530. 1.695.547. 272.914 267.565 262.458 265.645. Espanya. –3,6 –3,5 0,7. Crèdit al sector privat Resta Província Catalunya Catalunya Madrid. (milions d'€). 43.482 55.564 64.612 67.306 65.535. 63.636 63.081 61.394 60.620. 222.752 274.333 317.259 339.655 342.715. 336.250 330.646 323.852 326.265. 264.712 349.728 418.935 446.360 439.163. 435.744 440.549 434.791 434.190. Evolució del crèdit al sector privat (milions d’€) 12.000. (Província). 526.633 586.010 662.272 761.927 900.383. 1.147.749 1.445.298 1.691.933 1.795.109 1.776.540. 1.763.282 1.758.573 1.728.701 1.715.160. Variació del saldo viu (%) 24. 9.000. 18. 6.000. 12. 3.000. 6. 0. 0 -6. -3.000 -6.000. 2007. 2008 2009 2010 2011 Saldo trimestral Variació interanual del saldo viu (%). 2012. -12. En línia amb la contracció de l’activitat econòmica i del crèdit viu al sector privat, el volum de dipòsits d’empreses i famílies en el sistema financer també mostra una clara tendència baixista. Si en termes de PIB nominal el darrer valor anual és comparable al de 2008, és d’esperar que el total de dipòsits del sector privat en el sistema financer s’ajusti igualment cap a xifres equivalents a les de tres anys enrere. En el cas del crèdit, la reducció de la ràtio d’apalancament situa el volum de crèdit viu a prop dels nivells de quatre anys enrere.. 14.

(16) Barcelona economia 79. Sistema financer. Crèdit de les entitats de crèdit als sectors productius i a les famílies. Espanya Període. 4t.tr.2000 4t.tr.2001 4t.tr.2002 4t.tr.2003 4t.tr.2004. Total. 302.034 330.591 368.466 411.986 482.984. 4t.tr.2005 4t.tr.2006 4t.tr.2007 4t.tr.2008 4t.tr.2009. 604.062 781.644 943.086 1.016.948 991.362. 1r.tr.2011 2n.tr.2011 3r.tr.2011 4t.tr.2011. 971.962 963.039 951.096 943.784. 1r.tr.2010 2n.tr.2010 3r.tr.2010 4t.tr.2010. 1r.tr.2012. 985.197 994.440 991.374 985.157. 935.176. Primari. Sectors productius. 13.141 13.320 15.122 16.402 18.104. Indústria. 78.588 82.959 85.762 85.829 90.487. Construcció. 42.627 46.412 57.376 65.784 78.372. Total sectors Indústria Construcció Serveis. Total famílies Inversió immobiliària Consum durador. 167.679 187.901 210.206 243.972 296.020. Total. 243.837 281.789 320.053 372.013 441.443. 176.653 205.790 235.086 275.958 333.826. 26.885 33.076 34.741 35.136 38.379. Altres aplicacions. 40.299 42.922 50.227 60.919 69.238. 20.738 23.014 25.245 26.244 23.123. 104.695 119.488 141.571 156.141 152.199. 100.761 134.317 153.453 151.848 130.438. 377.867 504.825 622.818 682.716 685.601. 576.254 700.294 789.250 819.412 813.939. 448.688 548.740 623.540 655.145 654.566. 45.928 51.461 56.576 54.176 49.273. 81.638 100.094 109.133 110.092 110.100. 22.618 22.436 22.203 21.763. 145.796 146.481 145.503 143.235. 109.582 105.489 102.258 98.510. 693.966 688.634 681.132 680.277. 804.029 805.058 794.554 793.636. 658.133 658.999 655.726 656.452. 41.073 40.201 38.478 37.686. 104.823 105.858 100.350 99.498. 22.791 23.366 23.456 23.128. 149.368 152.413 152.031 152.376. 21.416. 139.850. 126.464 124.054 121.514 114.520. 96.193. Nota: Les sèries es trenquen el 2n.tr.2005 per l’adopció de nous criteris comptables.. Variació (%). Serveis. Economies domèstiques. Inversió Consum de immobiliària béns duradors. (milions d’€). 1r.tr.12/ 1r.tr.11. –3,8 –4,1 –12,2 –2,3 –2,7 –1,3 –12,8. 4t.tr.11/ 4t.tr.10. –4,2 –6,0 –14,0 –2,1 –2,3 –0,9 –10,4. 4t.tr.10/ 4t.tr.09. –0,6 0,1 –12,2 1,4 –0,1 1,3 –14,6. 686.574 694.607 694.373 695.134. 677.716. 4t.tr.09/ 4t.tr.08 –2,5 –2,5 –14,1 0,4 –0,7 –0,2 –9,1. La contracció del crèdit es fa sentir més entre els sectors productius que no pas en les economies domèstiques.. Les darreres dades disponibles, corresponents al primer trimestre de 2012, confirmen que la reducció del saldo viu del crèdit és lleument més intensa en el conjunt dels sectors productius que no pas en les famílies. La raó bàsica s’ha de buscar en el pes tan determinant que representa la inversió immobiliària sobre el total del crèdit en mans d’aquestes últimes. Una tipologia de crèdit que, per definició, estableix una relació estable i a llarg termini. Per contra, la resta d’aplicacions del crèdit bancari a les famílies s’ha ajustat de manera més decidida. A tall d’exemple, el saldo viu de finançament de béns de consum durador acumula quatre anys de descens i es compara amb els volums de 2003.. 811.243 821.460 810.716 812.782. 782.441. 655.474 660.436 659.232 662.797. 649.602. 47.716 44.712 40.259 42.069. 35.835. 108.053 116.312 111.225 107.916. 97.004. Evolució del crèdit per segments de demanda (%). (Variació tendencial). 50 40 30 20 10 0. -10 -20. 2007 2008 2009 2010 Indústria Construcció Inversió immobiliària famílies. 2011 2012 Resta Serveis Serveis Immobiliàris. La contracció del crèdit viu en el segment de les activitats productives continua liderada per la construcció i els serveis immobiliaris. A banda d’això, que no és cap novetat, hi ha dos trets a remarcar. Un podria ser que el crèdit en mans del sector industrial ha reprès la trajectòria descendent desprès de la treva de 2010. L’altre, que el terciari ha començat a notar la retallada del volum de crèdit. Una retallada ara per ara poc rellevant en termes absoluts però significativa perquè per primer cop d’ençà el canvi de cicle econòmic, les dificultats de finançament es manifesten a tots els sectors productius.. 15.

(17) Sistema financer. Oficines de les entitats de crèdit Període. des. 2000 des. 2001 des. 2002 des. 2003 des. 2004. Resta Barcelona província Catalunya. 2.121 2.075 2.073 2.066 2.068. 3.043 3.093 3.146 3.232 3.335. 7.189 7.181 7.235 7.332 7.478. març 2010 juny 2010 set. 2010 des. 2010. 1.966 1.951 1.918 1.888. 3.572 3.559 3.554 3.439. 7.729 7.692 7.649 7.458. març 2012. 1.759. 3.030. 6.666. des. 2005 des. 2006 des. 2007 des. 2008 des. 2009. març 2011 juny 2011 set. 2011 des. 2011. Variació (%). mç.12/mç.11 des.11/des.10 des.10/des.09 des.09/des.08. 2.056 2.076 2.112 2.097 1.978. 1.842 1.820 1.790 1.778. Barcelona –4,5 –5,7 –4,7 –5,7. 3.486 3.642 3.767 3.769 3.583. 3.261 3.176 3.108 3.053. Resta província –7,1 –11,2 –4,0 –4,9. 7.682 7.933 8.160 8.155 7.762. 7.147 6.992 6.827 6.717. Catalunya –6,7 –9,9 –3,9 –4,8. Madrid. Espanya. 3.055 3.140 3.258 3.312 3.220. 41.978 43.690 45.499 46.074 44.430. 2.974 2.928 2.895 2.895 2.950. Treballadors assalariats del sector de la mediació financera Període. Barcelona. des. 2005 des. 2006 des. 2007 des. 2008 des. 2009. 26.270 26.628 27.678 27.437 26.579. 38.967 38.676 39.008 39.749 40.602. des. 2000 des. 2001 des. 2002 des. 2003 des. 2004. 3.197 3.180 3.143 3.127. 44.134 43.943 43.726 43.163. 2.874. 39.862. 3.039 2.988 2.925 2.893. Madrid –5,4 –7,5 –2,9 –2,8. 42.159 41.395 40.657 40.103. Espanya –5,4 –7,1 –2,9 –3,6. El sector dels serveis financers enceta el seu cinquè any consecutiu de reestructuració.. La reducció del nombre de sucursals de bancs i caixes a Catalunya voreja el 7% interanual i prop del 20% d’ençà els màxims assolits per les xarxes d’oficines durant el 2007-2008. A la ciutat de Barcelona, on aquest procés es va abordar amb més decisió des de bon començament, la reconversió acumula un descens del 17% en els darrers tres anys. En termes d’ocupació, les xifres dels darrers anys fan pensar que encara hi ha pendent una part significativa de l’ajustament de plantilles. No tant a Catalunya, que acumula un descens del 15% d’ençà els màxims de 2007, com a la resta d’Espanya, que acumula un descens de poc més de l’11%. En tot cas, val la pena retenir que amb l’ajust d’aquest darrer quadrienni s’ha esfumat la pràctica totalitat dels llocs de treball generats en el sector de la mediació financera d’ençà la incorporació d’Espanya a la zona euro.. Barcelona economia 79. RMB. Catalunya. Espanya. 36.451 37.764 39.372 39.135 37.781. 46.343 48.049 50.967 50.684 48.969. 254.414 263.682 277.311 278.301 269.483. 25.551 25.591 25.263 24.915 25.926. 33.842 34.219 34.017 33.905 35.641. març 2010 juny 2010 set. 2010 des. 2010. 26.257 21.977 25.684 25.405. 37.405 30.334 37.237 37.088. 48.542 39.142 47.749 47.194. març 2012. 24.914. 34.795. 43.539. març 2011 juny 2011 set. 2011 des. 2011. 25.536 17.671 21.053 25.102. 36.842 28.041 28.146 35.051. 45.163 45.496 45.242 45.069 45.293. 46.039 34.449 35.248 43.872. 243.743 245.228 243.677 245.157 247.471. n.d. n.d. n.d. 263.715 n.d. n.d. n.d. 248.408 n.d.. Nota: Afiliats al R.G. de la Seguretat Social a l’epígraf “Mediació financera” de la CNAE excepte per Espanya que són treballadors de les entitats de crèdit. Font: Departament de Treball de la Generalitat i Banco de España. Elaboració pròpia.. Variació (%). mç.2012/mç.2011 des.2011/des.2010 des.2010/des.2009 des.2009/des.2008. Barcelona –2,4 –1,2 –4,4 –3,1. RMB. –5,6 –5,5 –1,8 –3,5. Catalunya –5,4 –7,0 –3,6 –3,4. Espanya n.d. –5,8 –2,1 –3,2. Evolució dels tipus d’interès (%) 8 7 6 5 4 3 2 1 0 -1 -2. 2008 2009 Tipus d’intervenció del BCE Tipus no hipotecaris del total d’entitats. 2010. 2011 2012 Tipus d’interès hipotecari del total d’entitats IPC. 16.

(18) Mercat de renda variable. Barcelona economia 79. Volum negociat a Borsa de Barcelona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 2012 1r.tr.. Renda variable 1 49.384 59.026 85.578 89.228 128.786. Renda Renda fixa pública fixa privada 30.762 50.500 64.467 66.001 75.941. 152.198 241.683 328.262 251.232 169.543 232.691 53.274 56.265 48.186 74.966. 82.486 83.835 82.512 70.235 64.968. 3.993 4.907 4.747 6.514 2.716. 64.140 12.018 17.441 14.632 20.049. 3.741 744 384 1.602 1.012. 59.217 16.829 12.473 13.066 16.849. 212.304 63.441 47.125 47.797 53.941 39.368. 171 653 191 654 107. 13.535. 3.364 60 689 508 2.107. 610. (milions d’€) Total. 80.317 111.044 150.236 155.882 204.833 238.678 330.425 415.521 327.980 237.227 295.271 70.163 69.427 61.760 93.921 280.185 76.203 64.950 64.031 75.002. Inclou volum negociat de warrants i drets. Font: Borsa de Barcelona. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.. 1. Variació (%). Renda variable. 1r.tr.2012/1r.tr.2011 –37,9 2n.sem.2011/2n.sem.2010 –17,4 2011/2010 2010/2009. –8,8 37,2. Renda fixa pública privada 12,6 15,9. 8,3 –8,9. –18,0 0,0 11,2 23,9. 53.513. Renda variable negociada a Borsa de Barcelona milions d’€ 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0. 2008. 1r.tr.. 2009. 2n.tr.. 2010. 3r.tr.. 2011. 4t.tr.. 2012. Evolució d’índexs borsaris Índex 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000. Total. –29,8 –10,7 –5,1 24,5. L’evolució dels principals índexs borsaris durant el primer semestre de 2012 posa de manifest la notable divergència entre el clima econòmic a Europa i el dels Estats Units.. El gràfic adjunt dels índexs borsaris permet constatar com han reaccionat els principals mercats de renda variable del món a la constatació de que el ritme de recuperació de l’economia mundial és més feble del que es preveia. L’atenció s’ha centrat especialment a l’àmbit de la UE, on s’ha confirmat l’estancament de la seva economia i l’enquistament del problema del deute sobirà en alguns dels països membres. Mentre la borsa nordamericana s’ha enfilat fins a l’entorn dels màxims d’abans de la crisi financera de 2007 i la japonesa sembla que també ha superat el daltabaix provocat pel tsunami i la posterior crisi nuclear, a l’europea li costa allunyar-se dels mínims de 2009.. 2007 Dow Jones. 2008. 2009. IBEX-35. 2010 Nikkei. 2011. 2012. (Eurostoxx 50)x3. Pel que fa al mercat de renda variable espanyol, en el que va d’any l’IBEX-35 ha seguit una trajectòria fins i tot més negativa que la de l’índex europeu. Un retrocés de l’ordre del 17% en només mig any que deixa el valor de l’índex lleument per sota dels mínims assolits durant el primer trimestre de 2009. Les dificultats de tota mena per encarrilar de manera creïble una crisi bancària que s’està revelant letal per al conjunt de l’economia i l’entrada en un nou període recessiu, són els factors que poden explicar aquesta pèssima evolució de les cotitzacions del mercat de renda variable espanyol. En el cas de Borsa de Barcelona, la reducció del volum negociat en relació amb un any abans va en línia amb el retrocés de les cotitzacions. Tanmateix, les tensions en el mercat secundari de deute públic poden explicar l’augment del volum de contractació d’aquesta tipologia de renda fixa durant el primer trimestre d’enguany. En definitiva, el volum negociat a Borsa de Barcelona durant els primers mesos d’enguany s’ha reduït de manera notable tot i l’augment de contractació de renda fixa pública.. 17.

(19) III. Consum, comerç i preus.

(20) Preus de consum. Barcelona economia 79. Índex general de preus del consum (IPC). Barcelona (prov.) Catalunya C.A. Madrid Espanya — Subjacent Zona euro Unió Europea Barcelona (prov.) Catalunya C.A. Madrid Espanya — Subjacent Zona euro Unió Europea. des.2009/ des.2008. 1,3 1,2 0,9 0,8 0,3 0,9 1,5. 2009/2008. 0,5 0,2 –0,1 –0,3 0,8 0,3 1,0. Font (per a tot l’apartat): INE i Eurostat.. Variació interanual. des.2010/ des.2009. 2,9 3,0 3,0 3,0 1,5 2,2 2,7. des.2011/ des.2010. 2,5 2,5 2,5 2,4 1,5 2,7 3,0. Variació mitjana anual 2010/2009. 2,0 2,0 1,8 1,8 0,6 1,7 2,2. 2011/2010. 3,2 3,3 3,1 3,2 1,7 2,7 3,1. (%) mg.2012/ mg.2011. 2,3 2,3 2,0 1,9 1,1 2,4 2,6. 2012/2011. 2,3 2,2 2,0 2,0 1,2 2,6 2,8. La taxa d’inflació s’estabilitza després del descens registrat durant la segona meitat de l’any passat.. L’evolució interanual de l’índex general dels preus de consum durant els primers cinc mesos d’enguany s’ha estabilitzat a l’entorn del 2% al conjunt d’Espanya i unes poques dècimes més a Catalunya i província de Barcelona. El procés de contenció de les tensions inflacionistes que va caracteritzar la major part de l’any passat –del 3,8% del mes d’abril de 2011 a poc més del 2% de començament d’enguany– s’ha de donar per quasi esgotat. Malgrat el nou període recessiu en el que s’ha endinsat l’economia espanyola no es contempla la possibilitat de que, a curt termini, es reprodueixi l’escenari gairebé deflacionista de 2009. Bàsicament perquè, tot i l’evident desacceleració, l’economia mundial continua creixent. L’evolució dels preus de consum a l’àmbit europeu en el que va d’any només s’ha diferenciat de la registrada a Catalunya i Espanya en què el procés de contenció ha estat més lent. Un fet que deriva bàsicament de les divergències observades al llarg de 2011, quan a l’estabilitat de preus de la zona euro i del conjunt de la UE s’hi contraposava l’augment de les tensions inflacionistes a Espanya. Un increment imputable a l’impacte de l’encariment del petroli en els preus de l’energia i inputs bàsics de l’activitat industrial i també al derivat de l’augment de l’IVA i altres figures impositives. El gràfic que reflecteix el diferencial d’inflació entre Espanya i la zona europea il·lustra aquestes divergències.. IPC. (%) 6 5 4 3 2 1 0 -1 -2. (variació interanual). 2007. 2008. 2009. Espanya. 2010. 2011. Subjacent. 2012. Catalunya. Variació acumulada anual (província de Barcelona). (%) 3 2 1 0 -1 -2. gn.. fb.. mç. ab. mg. 2011. jn.. jl.. ag.. st.. oct. nv.. ds.. 2012. A l’àrea de Barcelona, prenent com a referència les xifres provincials, el 2,3% de variació interanual del mes de maig és equivalent a la de Catalunya i supera en quatre dècimes la d’Espanya. Una diferència que previsiblement s’anirà corregint al llarg dels propers mesos i que, observant els diferents components de la despesa, hom pot imputar majoritàriament, al transport, al parament de la llar, a l’ensenyament i a l’hoteleria i restauració. En tots aquests components, l’evolució dels preus en el que va d’any és força més inflacionista a l’àrea de Barcelona que no pas a la resta d’Espanya. També s’hi pot afegir l’alimentació i vestit i calçat, però en aquests casos les diferències són menys apreciables.. 19.

(21) Barcelona economia 79. Preus de consum. IPC per components Alimentació i begudes no alcohòliques Begudes alcohòliques i tabac Vestit i calçat Habitatge i subministres Parament de la llar Medicina. Catalunya. 0,9 14,4 0,7 5,3 1,7 –1,4 9,2 –0,7 –1,3 2,6 2,1 3,4. Total. 3,0. 2,1 4,2 0,5 5,5 1,2 –2,3. 2,0 6,0 0,7 4,9 1,6 –3,2. 0,7 15,2 0,6 5,7 1,0 –1,2. 2,5. 2,3. 3,0. 4,9 –1,6 1,3 3,9 1,4 3,1. 4,9 –3,8 0,6 3,7 1,5 2,0. Diferencial d’inflació entre Catalunya i la UE. 9,2 –0,7 –1,1 2,3 1,7 2,8. 2,1 4,2 0,3 5,8 1,1 –2,8. 1,8 6,2 0,5 5,1 0,7 –2,8. 2,9 5,1 0,6 3,8 0,8 1,3. 2,4. 1,9. 2,7. 4,9 –1,6 1,3 2,8 1,2 2,7. 4,2 –3,8 0,4 2,9 0,9 1,7. 3,2 4,4 1,6 5,3 1,9 2,5. 5,5 0,1 0,3 2,5 1,9 2,3. 4,7 –0,5 0,2 2,0 2,5 2,6. 2010. 2011. 3,0. 2,3 4,9 1,6 4,4 1,7 2,5. 3,6 –1,6 0,9 1,9 2,3 2,3 2,6. (%). (per components). mg.12/mg.11. Unió Europea. ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 mg.12/mg.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 mg.12/mg.11 ds.10/ds.09 ds.11/ds.10 mg.12/mg.11. Transport Comunicacions Lleure i cultura Ensenyament Hoteleria i restauració Altres. Hoteleria i restauració Ensenyament Lleure i cultura Comunicacions Transport Medicina Parament de la llar Habitatge i subministres Vestit i calçat Begudes alcoh. i tabac Aliment. i beg. no alcoh. Total -6. Espanya. (%). 6 5 4 3 2 1 0. -1 -2. -5. -4. -3 -2 -1 0 (%) des.11/des.10. 1. 2007. 2008. 2009. UME. 2012. 2. Convergència de preus molt estreta entre Catalunya i la zona euro.. La relativa divergència de l’evolució dels preus de consum entre Catalunya i Espanya durant els primers mesos d’enguany contrasta amb la major assimilació que mostra quan la comparació es fa amb l’evolució dels preus al conjunt de la UE. Així, el diferencial s’ha reduït a només tres dècimes en cinc mesos. Una reducció que ha estat la tònica de la majoria dels components de la despesa amb l’excepció de l’ensenyament, el transport i les begudes, alcohol i tabac. Tres components de despesa afectats per augments d’impostos especials, increments de taxes i del preu de l’energia.. (%). Diferencial d’inflació entre Espanya i la UME. 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 -1,0 -1,5. 2007. 2008. 2009. 2010. 2011. 2012. 20.

(22) Consum d’aigua Consum d’aigua Període. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. Barcelona economia 79. Total. Núm. índex milers m. 100,0 99,5 97,9 99,5 98,6 95,2 93,0 90,1 87,0 84,8 84,6. 84,7. 2012 1r.tr. ab-mg.. 3. 115.130 114.544 112.749 114.531 113.494. 109.574 107.123 103.771 100.200 97.588 97.432 26.342 23.040 25.632 22.418. 97.467 25.869 23.570 26.011 22.017 25.111 16.082. Estructura d’usos (milers m3). Domèstic. 74.044 73.448 73.684 74.044 73.528 71.284 69.204 66.642 66.570 65.153 64.929 18.591 15.530 16.533 14.276. 64.581 18.072 15.777 17.019 13.713 17.596 11.310. Comercial i industrial. 32.972 32.936 32.247 32.639 32.354. Altres. 8.114 8.159 6.819 7.848 7.611. 31.751 31.662 30.755 29.491 27.782. 6.538 6.257 6.374 4.139 4.653. 27.741 6.749 6.594 7.647 6.751. 4.762 1.002 916 1.452 1.391. 27.684 6.733 6.666 7.568 6.716. 5.203 1.064 1.127 1.424 1.588. 6.446 4.018. 1.070 753. Font: Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Dades facilitades pel Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.. Variació (%). gn-mg.2012/gn-mg.2011 2n.sem.2011/2n.sem.2010 2011/2010 2010/2009. Consum Total. Domèstic. Comercial i industrial. 0,0 –0,2. –0,5 –0,3. –0,2 –1,5. –0,6 0,0. 0,0 –0,2. –3,2 –0,8. Altres. El consum d’aigua a la ciutat s’encamina al seu vuitè any consecutiu de contenció.. 4,5 5,9 9,3 2,3. Durant els primers cinc mesos d’enguany el consum d’aigua a Barcelona s’ha moderat lleument en relació amb el mateix període de 2011. Una evolució resultat de la contenció de la demanda per a usos productius i també per la progressiva interiorització per part de la població d’unes pautes de consum responsable en tractar-se d’un bé de primera necessitat, escàs i costós de proveir.. Variació del consum d’aigua segons usos (acumulat darrers dotze mesos). (%) 4 2 0. -2 -4 -6 -8. -10. 2007. 2008. 2009. 2010. 2011. 2012. Variació del consum d’electricitat a Catalunya (%) 12 9 6 3 0 -3 -6 -9 -12. (acumulat darrers dotze mesos). 2007 Total. 2008. 2009 Domèstic. 2010. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.. 2011. 2012. Sectors productius. Pel que fa al consum d’electricitat al conjunt de Catalunya –no es disposa de dades comparables per a la ciutat– l’impacte de la conjuntura econòmica és important per explicar la notable contracció del primer quadrimestre d’enguany però sembla que ho és encara més el consum domèstic. La pèrdua d’impuls que d’ençà el segon trimestre de 2011 caracteritza la reactivació de l’activitat productiva catalana i especialment un hivern força atípic pel que fa a temperatura i pluviometria, expliquen la major part del retrocés que en termes anuals ha registrat el consum d’electricitat a Catalunya en el que va de 2012.. 21.

(23) Matriculació de vehicles. Barcelona economia 79. Matriculació de vehicles Període. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 2012 1r.tr. ab.-mg.. Barcelona. n.d. n.d. n.d. n.d. n.d.. n.d. n.d. 71.396 52.159 39.891 42.102 10.447 13.534 8.737 9.384. 32.414 7.931 8.630 8.319 7.534. 6.790 4.891. Província. 250.928 242.467 222.464 251.132 269.387. Catalunya. 328.456 318.543 293.613 326.012 356.261. 290.049 284.546 293.756 206.393 158.054. 386.400 382.404 401.599 275.596 209.706. 168.980 43.193 52.416 34.336 39.035. 221.387 57.170 68.998 45.250 49.969. 140.165 34.051 37.806 35.048 33.260. 181.312 44.135 48.843 45.816 42.518. 31.131 21.322. 39.880 27.444. Espanya. 1.870.262 1.875.909 1.769.857 1.898.112 2.149.755 2.319.601 2.364.654 2.599.697 1.818.314 1.312.359 1.373.616 378.836 439.063 271.315 284.402. 1.143.539 292.312 335.053 270.727 245.447. 267.291 178.446. Nota: A partir de 2007 s’inclouen els ciclomotors. Font (per a tot l’apartat): Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona i DGT. Elaboració pròpia.. Variació (%). gn-mg.2012/gn-mg.2011 2n.sem.2011/2n.sem.2010 2011/2010 2010/2009. Barcelona –13,2 –12,5 –23,0 8,4. Província –10,6 –6,9 –17,1 6,9. Catalunya –11,2 –7,2. –18,1 5,6. Matriculació segons tipologia de vehicles Període. Turismes. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 22.880 6.120 7.549 4.523 4.688. 2007 2008 2009. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. gn-mg.2012/gn-mg.2011 2n.sem.2011/ 2n.sem.2010 2011/2010 2010/2009. –16,7 4,7. La matriculació de vehicles continua minvant i no s’ha d’esperar un canvi de tendència en el que resta d’any.. La notable contracció del nombre de vehicles nous matriculats a la ciutat durant els primers cinc mesos d’enguany avança que les xifres del conjunt de 2012 seran també més baixes que les d’un any abans. Sent optimistes i atesa la moderada desacceleració que s’observa en la tendència descendent d’ençà començament d’any, hom podria esperar que la xifra anual de matriculacions s’acabi situant lleument per sota de la registrada el 1993, la que fins ara és la cota mínima dels darrers vint i cinc anys.. Com posen de manifest les dades de la taula adjunta, l’evolució corresponent a Barcelona és comparable a la que es produeix al conjunt del país. Els factors desencadenants són comuns al conjunt del país i es poden sintetitzar en la feblesa de la conjuntura econòmica i del mercat de treball. Altres factors com ara l’escassetat de finançament, l’encariment dels carburants i les despeses associades a la tinència de vehicles de motor en àrees urbanes denses també han contribuït a frenar la demanda. En el cas de Barcelona, a aquests factors hom pot afegir-hi que l’ús diari de la bicicleta per a desplaçaments dins de la ciutat té cada cop més seguidors.. Resta. 5.116 3.711 1.905. 14.054 3.115 4.477 3.088 3.374. 10.683 6.339 3.910. 1.774 383 529 434 428. 11.102 2.425 2.980 3.200 2.497. 3.617 2.396. Variació (%). Ciclomotors. 18.538 15.284 11.762. 17.220 4.447 4.563 4.104 4.106. 2012 1r.tr. ab.-mg.. 3.394 829 979 692 894. 1.157 292 290 333 242. 2.305 1.691. 2.935 767 797 682 689. 239 403. 629 401. Turismes. Motos. Ciclomotors. –24,7 7,5. –21,0 19,5. –34,8 –6,9. –17,9 –10,9. –8,7 –11,8. 31,6 –33,3. Resta. –18,6 –13,6 –13,5 –13,2. Evolució mensual dels vehicles matriculats. Espanya –12,1 –7,1. Motos. 37.059 26.825 21.276. (Barcelona). 7.000. (%) 20. 5.000. 0. 10. 6.000. -10. 4.000. -20. 3.000. -30. 2.000. -40. 1.000. 0. 2008. 2009 2010 2011 Matriculacions mensuals Variació darrers dotze mesos (%). 2012. -50. Matriculacions per tipus de vehicles (variació interanual) (%). Total vehicles Turismes Motos i ciclomotors Resta -30. -20. gn-mg.2012. -10 2011. 0. 10. 20. 2010. 22.

(24) IV. Transports i comunicacions.

(25) Port: mercaderies i passatgers. Barcelona economia 79. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona Període. Sortida. 2000 2001 2002 2003 2004. 11.015 11.256 11.466 12.417 14.261. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 17.051 3.805 4.104 4.534 4.609. 2005 2006 2007 2008 2009. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 2012 1r.tr. gn-ab.. 15.511 17.478 19.491 19.790 16.111. 18.258 4.414 4.586 4.830 4.428 4.293 5.842. Total. Entrada. Càrrega General. Sortida. Entrada. Sortida. Entrada. 14.480 16.767 18.462 18.663 14.521. 12.774 14.995 16.723 16.278 11.594. 533 272 518 616 863. 11.998 10.265 10.472 11.488 10.893. 498 439 511 511 728. 3.554 3.668 3.359 2.996 3.194. 11.298 12.846 14.854 15.593 12.521. 25.217 25.466 26.700 26.886 22.630. 16.493 4.065 4.140 4.335 3.952. 12.267 3.248 3.336 3.035 2.648. 825 136 197 235 257. 9.936 2.856 2.291 2.585 2.205. 940 213 249 260 218. 2.605 571 708 696 630. 14.694 3.637 3.653 3.787 3.617. 21.676 6.020 5.527 5.487 4.642. 25.927 6.117 6.367 6.670 6.772. 15.491 3.467 3.767 4.068 4.188. 5.591 7.565. 3.675 4.932. 7.975 8.142 8.899 9.785 11.722. 378 392 469 522 438. 12.391 2.908 3.159 3.214 3.111. 2.591 3.561. Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel. Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel. Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel. Total Càrrega general Líquids a doll Sòlids a granel. Total mercaderies Cabotatge Exterior. –10,5 –15,7 –12,5 39,4. 7,9 2,0 30,6 35,1. –6,6 –1,5 4,4 –85,7. –9,8 –5,9 –18,6 –9,4. 2011/2010 –1,1 3,4 –11,2 –0,6. 2010/2009 4,7 8,7 –2,4 1,2. 2.345 3.109. Total. –7,7 –11,5 –11,7 43,8. 2n.sem.2011/2n.sem2010. 11,8 4,2 40,0 43,5. 10.869 2.617 2.621 2.679 2.952. 223 348. gn.-ab.2012/gn.-ab.2011. 9,9 10,7 –5,4 183,6. 8.588 9.123 9.461 9.638 10.633. 686 143 140 178 225. Font (per a tot l’apartat): Autoritat Portuària de Barcelona. Elaboració pròpia.. Variació (%). Total. Entrada. 9.610 9.994 10.396 11.133 13.060. 24.808 6.673 6.336 6.316 5.483. Sòlids a granel. Sortida. 18.790 20.213 21.142 22.357 25.060 28.326 28.928 30.555 30.762 25.682. Líquids a doll. (milers de tones). –6,8 –4,2 –12,5 –8,4 0,2 3,1 –6,9 0,1. 2,9 6,8 –1,7 –9,5. 1.027 870 601 763 763. 875 194 198 288 195. 395 562. 2.227 2.948 2.782 2.935 2.706. 2.667 593 587 777 710. 655 896. Exportacions Importacions. 7.504 7.569 7.783 8.418 10.149. 13.616 3.007 3.171 3.602 3.836. 3.407 4.644. 16.761 17.720 18.868 19.609 21.828. 23.156 5.532 5.628 5.871 6.126. 4.849 6.582. Tràfic total de mercaderies milions de tones 60. variació (%) 20. 50. 10. 40. 0. 30. -10. 20. -20. 10 0. 2007. 2008. 2009 2010 2011 Acumulat darrers dotze mesos Variació interanual (%). 2012. -30. La feblesa de les economies espanyola i europea i la desacceleració del comerç mundial impacten negativament en l’activitat portuària.. Durant el primer terç de 2012, el port de Barcelona ha canalitzat el tràfic de 13,4 milions de tones de mercaderies, un 7,7% menys que durant el mateix període d’un any abans. Un descens menys dramàtic del que aparenta perquè bàsicament és la contrapartida a l’augment –deslligat de la conjuntura econòmica– registrat durant els primers mesos de 2011. La previsió per la resta de l’any és incerta i dependrà de la intensitat que assoleixi la recessió de l’economia espanyola. 24.

(26) Port: mercaderies i passatgers. Tràfic de contenidors. Tràfic de càrrega general milions de tones 50. variació (%) 30 20. 40. 10. 30. 0. -10. 20. -20. 10 0. -30 2007. 2008. 2009 2010 2011 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%). 2012. -40. Tràfic de contenidors milions de Teus 3,0. variació (%) 20. 2,5. 10. 2,0. 0. 1,5. -10. 1,0. -20. 0,5. -30. 0,0. 2007. 2008 2009 2010 2011 total acumulat darrers dotze mesos taxa de variació interanual (%). Barcelona economia 79. 2012. -40. Els productes energètics –amb l’excepció dels biocombustibles– i la càrrega general contenitzada concentren la pèrdua de tràfic portuari.. Un dels fets que corroboren l’anomalia del descens d’aquests primers mesos és que només es produeix en el tràfic amb l’exterior, que cau un 10,5%, mentre que el de cabotatge creix pràcticament un 10%. Agrupant la mercaderia per modalitat de transport, tant la càrrega general –que inclou la de més valor afegit– com els líquids a doll –bàsicament gas natural i altres hidrocarburs– registren davallades interanuals que superen l’11%. Contràriament, els sòlids a granel –l’agregat quantitativament menys rellevant– assoleix un creixement de més del 40% gràcies a l’augment de les exportacions de ciment i clínker i a les importacions de cereals i farines. Dels tres grans agregats, la càrrega general és la que millor reflecteix l’evolució de la conjuntura. És relativament immune als factors estacionals i a les inclemències meteorològiques. Però sempre hi ha excepcions. Així, el 21% de descens del tràfic de contenidors respon bàsicament a una notable reducció del nombre de contenidors en trànsit mentre que els que han utilitzat el port de la ciutat com a punt d’origen o arribada han registrat un descens de l’ordre de l’11%. Una variació lligada als senyals d’estancament que ha començat a presentar l’economia catalana, especialment intensa en el tràfic exterior però que també es fa sentir en el de cabotatge.. Nombre de contenidors (Teus). Període. Exterior. Cabotatge. 1.764.117 2.013.319 2.305.664 2.298.542 1.590.200. 307.364 304.920 304.435 270.935 206.957. 2000 2001 2002 2003 2004. 1.075.954 1.101.975 1.166.070 1.328.439 1.592.626. 2010 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 1.764.993 392.496 418.052 476.198 478.247. 2005 2006 2007 2008 2009. 2011 1r.tr. 2n.tr. 3r.tr. 4t.tr.. 1.836.283 496.980 470.826 463.861 404.616. 2012 1r.tr. gn-ab.. 371.643 498.459. Variació (%). gn.-ab.2012/gn.-ab.2011 2n.sem.2011/2n.sem.2010 2011/2010 2010/2009. Total. Mercaderia. 311.438 309.079 295.162 323.927 323.867. 1.387.392 1.411.054 1.461.232 1.652.366 1.916.493. (milers tones). 183.430 44.082 46.268 46.052 47.028. 1.948.423 436.578 464.320 522.250 525.275. 19.205 4.335 4.586 5.085 5.199. 197.267 42.329 54.418 56.839 43.681 38.898 51.138. Exterior –21,7 –9,0. 4,0 11,0. 12.989 13.430 13.842 15.344 18.344. 2.071.480 2.318.239 2.610.099 2.569.477 1.797.157. 19.929 22.573 25.417 25.159 17.612. 2.033.550 539.309 525.244 520.700 448.297. 19.857 5.279 5.125 5.020 4.433. 410.540 549.597. Teus Cabotatge –13,9 8,0. 7,5 –11,4. 4.098 5.534. Total. Tones. –21,0 –7,5. –18,8 –8,1. 4,4 8,4. 3,4 9,0. Tràfic de contenidors segons origen/destinació Milers de Teus 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2008. 2009 2010 TEU O/D Bcn.. 2011 TEU trànsit. 2012. 25.