• No se han encontrado resultados

L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2007-2008

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2007-2008"

Copied!
87
0
0

Texto completo

(1)

 

 

 

 

L’escolarització

 

a

 

la

 

ciutat

 

de

 

Barcelona.

 

Curs

 

2007

2008

 

 

Abril de 2008 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(2)
(3)

S

UMARI

 

Introducció... 3

1. L’elaboració de l’informe... 4

2. L’escolarització a Barcelona en el curs 2007‐08 ... 5

3. La demanda educativa: població en edat escolar... 7

3.1. Població 2007 i evolució ... 8

3.2. Moviments demogràfics... 11

3.3. Estrangers ... 12

4. Recursos i oferta educativa a Barcelona... 14

4.1. Equipaments i parc escolar... 15

4.2. Oferta educativa ... 18

4.3. Professorat dels centres i professionals dels serveis educatius ... 19

4.4. Ajuts econòmics de menjador i transport escolar... 20

5. Escolarització i processos... 21

5.1. Procediments d’accés a l’escolarització. ... 25

5.1.1. Matrícula ordinària ... 25

5.1.2. Àrees territorials de proximitat ... 27

5.1.3. Matrícula de continuïtat ... 28

5.2. Alumnat ... 31

5.2.1. Alumnat segons el nivell educatiu i la titularitat dels centres ... 31

5.2.2. Alumnat de nacionalitat estrangera ... 37

Annex. L’Escolarització als districtes... 41

Ciutat Vella... 42

L’Eixample... 46

Sants – Montjuïc. ... 50

Les Corts... 54

Sarrià – Sant Gervasi ... 58

Gràcia... 62

Horta – Guinardó ... 66

Nou Barris ... 70

Sant Andreu ... 74

Sant Martí ... 78

Índex de taules, gràfics i mapes... 82

(4)
(5)

I

NTRODUCCIÓ

 

A la ciutat de Barcelona hi ha escolaritzats, en el present curs 2007‐08, un total de 232.859 alumnes en ensenyaments de 

règim general. En els darrers anys assistim a un creixement sostingut de la demanda educativa, per motius de l’augment 

de la població immigrant i de la recuperació de les taxes de natalitat. El parc escolar de la ciutat està format per 874 

centres1 que atenen amb suficiència aquesta demanda creixent, però en aquesta oferta s’observen diferències i 

desequilibris entre les diferents xarxes i la seva distribució territorial. Tanmateix, el nou marc normatiu i el consens social 

entorn de l’educació estan impulsant una progressiva homogeneïtzació dels criteris pel que fa a l’escolarització en la 

xarxa sostinguda amb fons públics (la pública, i la privada concertada), de tal manera que es reforça un sistema públic 

d’educació que ha d’actuar, cada vegada més, des de la complementarietat.  

Tot i l’augment de la complexitat en que opera el sistema educatiu, augmenta el grau de satisfacció de la demanda. 

Prenent com a referència les dues principals portes d’entrada als ensenyaments generals (P3 i 1r d’ESO), es comprova 

que l’assignació de places a P3 en primera opció va ser del 88% (11.446 de les 12.953 preinscripcions presentades) i 

l’assignació de places a 1er d’ESO en primera opció va ser del 91% (5.160 de les 5.683 presentades). Si es considera 

l’atenció a alguna de les opcions sol∙licitades, el grau d’assignació va ser del 95% a P3 i del 96% a 1er d’ESO. Aquest és un 

bon indicador general de  qualitat pel que a la planificació educativa i procediments d’escolarització. 

L’informe sobre l’escolarització a Barcelona mostra com està augmentant la mobilitat i la demanda de places escolars 

durant el curs. En el primer trimestre del curs s’han registrat, entre altes i baixes, més de 9.000 moviments de matrícula, 

la qual cosa suposa un repte per als centres i per al sistema educatiu que s’ha d’adaptar a aquests canvis socials. En 

aquest procés de satisfacció de la demanda i de reforçament de l’escola de proximitat juguen un paper clau la millora de 

la planificació educativa i el marc normatiu, però també tenen un paper destacat els instruments de participació social i 

comunitària, del que les comissions de matriculació en són un bon exemple. 

Aquestes són algunes de les dimensions que es tracten en detall, a partir de dades registrals i de gestió, en l’Informe 

sobre l’escolarització a Barcelona que es presenta. 

       

1

(6)

1.

L’

ELABORACIÓ DE L

INFORME 

 

L’Informe sobre l’escolarització a Barcelona ha estat elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona. L’únic antecedent 

que hi havia fins ara era l’Informe publicat per l’IMEB el curs 2000‐01 i és per aquest motiu que les dades retrospectives, 

quan és possible, es comparen amb aquell curs. Pel que fa al tancament de dades ‐ especialment de la matrícula ‐ s’ha 

pres com a data de referència desembre de 2007. 

Les dades procedeixen de diferents organismes públics i especialitzats, entre els que cal destacar el Departament 

d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Instituto Nacional 

de Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Instituto 

de Evaluación del Ministerio de Educación y Ciencia i el propi Consorci d’Educació de Barcelona. 

És voluntat del Consorci presentar anualment aquest Informe, incorporant les millores necessàries. En aquest sentit, cal 

destacar que hi ha aspectes on no ha estat possible presentar ara tota la informació desitjable. S’està treballant en la 

homogeneïtzació d’un registre de dades que permeti millorar la visió global que ofereix l’Informe i omplir buits que ara 

existeixen,   referits a l’alumnat dels ensenyaments postobligatoris, de l’educació especial i de la formació de persones 

adultes i a l’actualització de les dades del professorat dels centres privats. En tot cas, les dades que s’ofereixen tenen una 

importància rellevant per tal de conèixer la situació escolar a Barcelona i es centra en aquells aspectes en els que el 

Consorci d’educació disposa de dades detallades i fiables, de les quals es pot garantir l’actualització anual i l’elaboració de 

(7)

2.

L’

ESCOLARITZACIÓ A 

B

ARCELONA EN EL CURS 

2007

08

 

L’estat i el comportament de l’escolarització ens permet conèixer els condicionants bàsics de la situació de l’ensenyament 

a la ciutat, com ara les seves dimensions (nombre, nivells, evolució...),   l’enquadrament dels alumnes en els diferents 

subsistemes educatius (públic, concertat i privat no concertat), la disposició de l’oferta educativa i la seva adequació a la 

demanda, la seva distribució territorial, i també els mecanismes que regulen l’accés a l’ensenyament i els recursos i 

normes que ajuden a garantir la igualtat d’oportunitats i la plena escolarització. 

El procés d’escolarització regula l’entrada dels alumnes al sistema educatiu i la seva adscripció progressiva als diferents 

nivells d’ensenyament. És el punt de contacte entre la demanda i l’oferta i estructura l’accés al sistema d’acord a 

diferents paràmetres, entre els quals destaca el calendari de matriculació, l’atenció a les demandes de plaça, els criteris 

de proximitat i la garantia de no exclusió. 

Per això mateix, el coneixement del procés d’escolarització és un dels millors instruments per diagnosticar l’estat del 

sistema educatiu a la ciutat, tant pel que fa a les seves fortaleses com a les seves debilitats. És també un instrument per 

preveure actuacions futures i per a millorar la planificació del sistema educatiu a la ciutat, l’estructura de l’oferta 

educativa i la gestió dels processos d’escolarització. 

El present Informe dóna compliment al compromís de la Regidora d’Educació, davant el Plenari Municipal, de donar 

comptes del procés d’escolarització a la ciutat. L’Informe, elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona, vol posar a 

disposició de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, així com dels actors que conformen la comunitat 

educativa, les dades disponibles per tal de tenir el millor coneixement possible de l’escolarització del present curs 2007‐

08. Quan és possible, es comparen dades retrospectivament, prenent com a referència el curs 2000‐01, curs en que es va 

elaborar el primer Informe d’escolarització per part de l’IMEB. És voluntat del Consorci d’Educació de Barcelona presentar 

anualment aquest Informe, per tal de poder analitzar i valorar les evolucions dels paràmetres que el conformen i anar 

completant aquells aspectes en els quals la informació disponible no és encara suficient.  

L’Informe s’estructura en tres grans apartats. En el primer s’analitza la demanda educativa potencial, a partir dels canvis 

demogràfics que es produeixen a la ciutat. En el segon, s’analitza l’oferta educativa existent a la ciutat, tant pel que fa als 

centres, la seva titularitat i tipologia, el professorat i altres  professionals de suport i els ajuts a les famílies. I en el tercer, i 

més important, es dóna detall de la concreció i resultats del procés d’escolarització pel present curs, amb expressió 

d’alumnat matriculat als centres escolars de la ciutat, amb dades referents al grau de satisfacció de la demanda, a la 

matrícula viva, a l’adscripció als diferents subsistemes (públic, concertat i privat no concertat) i altres característiques del 

procés. Finalment, l’Informe incorpora un quart apartat on es donen dades de l’escolarització a cadascun dels 10 

Districtes de la ciutat. Aquest aparat inclou, en cada cas, un mapa amb els centres públics i privats concertats i una 

concreció territorial d’algunes de les dades estadístiques que s’han tractat prèviament per al conjunt de la ciutat. Així, es 

detalla per a cada Districte, la piràmide d’edats, l’evolució de la població en edat escolar, l’alumnat de nacionalitat 

estrangera, els alumnes per nivells educatius i per titularitat dels centres i, finalment, l’oferta existent en ensenyaments 

(8)

Les referències més importants pel que fa al procés de matriculació del curs 2007‐08 venen determinades, d’una banda, 

per la Llei orgànica d’Educació (LOE 2/2006) i, de l’altra, pel Pacte Nacional per a l’Educació. La LOE estableix que la 

prestació de servei públic d’educació es fa a través de centres públics i concertats, tot reconeixent el caràcter 

complementari de les dues xarxes, la mateixa obligació d’assumir el compromís social de l’educació i de dur a terme una 

escolarització sense exclusions. La llei estableix també l’obligació de garantir a tots els alumnes una plaça escolar gratuïta 

en el propi municipi o zona d’escolarització. Així mateix, el Pacte Nacional per l’Educació, estableix els principis d’actuació 

per a garantir la igualtat d’oportunitats, per avançar cap a la cohesió social i per evitar la dualització del sistema educatiu 

que pot suposar la doble xarxa de centres.  

El procés d’escolarització a la ciutat de Barcelona ha estat coordinat i gestionat pel Consorci d’Educació de Barcelona, que 

ha establert les mateixes àrees d’influència pel conjunt de centres sostinguts amb fons públics i ha programat l’oferta de 

llocs escolars de manera conjunta per tal d’atendre l’alumnat en edat escolar i garantir la gratuïtat de l’ensenyament 

(9)

3.

L

A DEMANDA EDUCATIVA

:

 POBLACIÓ EN EDAT ESCOLAR

 

Els moviments demogràfics condicionen la demanda educativa. En aquest apartat s’ofereixen dades referides a les 

variacions que s’han produït en el període 2000‐2007. Principalment es centren en la població en edat escolar, que ve 

determinada pel moviment natural (bàsicament naixements) i pels fluxos migratoris. 

El context general d’aquests darrers set anys es caracteritza per un augment de la població barcelonina (veure gràfic 5), 

que ha passat de 1.496.266 persones a 1.605.602, un increment de població de quasi el 7%.  La piràmide d’edats del 2007 

(veure gràfic 1) permet observar l’estructura actual, en la qual es produeix un sostingut eixamplament de la base, 

especialment visible en la franja 0‐5 anys. 

El gràfic 3 permet observar les tendències en l’evolució de la població per edats quinquennals des de l’any 2000. El gràfic 

4 analitza la població en edat escolar –aquella compresa entre els 0 i els 17 anys‐ que experimenta en els quatre últims 

anys un lleuger increment de l’1,8% (de 222.182 persones el gener de 2003 a 226.209 el juny de 2007). Més significatives 

són, per a la planificació i gestió del sistema educatiu, les variacions que es produeixen en els diferents trams. Així, 

mentre la població de 0‐6 (l’etapa que correspon a l’educació infantil) augmenta en aquest període un 6,7% (de 76.234 a 

81.535 persones), la franja dels 12‐17 anys (corresponent als ensenyaments de secundària) disminueix en un percentatge 

semblant.  

L’índex de fecunditat s’ha anat recuperant en els darrers anys (a Catalunya el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil 

es situa el 2006 en 1,45, quan havia estat a 1,20 deu anys abans). Bàsicament això es deu a l’arribada a les edats de 

màxima fecunditat de les generacions nascudes als anys setanta (que són les més nombroses a la ciutat com il∙lustra la 

piràmide d’edats, gràfic 1) i a l’augment de la immigració, que ha suposat un increment del nombre de dones en edat 

fèrtil i un canvi de tendència en la fecunditat en edats joves. 

La població estrangera ha augmentat en els darrers set anys a Barcelona (veure gràfic 8) i ha passat de representar un 

4,9% del total de la població el gener de 2.001 a un 16,2% el juny de 2.007. La taula 1 permet observar   la desigual 

presència de la població estrangera a Barcelona que fluctua entre el 10,9% a Les Corts fins al 44,1% de Ciutat Vella.  

Aquest és un factor determinant de l’augment de la població en edat escolar. La taula 2 mostra aquesta correlació pel 

que fa a la població estrangera de 0 a 14 anys per districtes: sobre una mitja del 14,9%, les fluctuacions van entre el 7% 

de Sarrià‐Sant Gervasi al 40% de Ciutat Vella. La mateixa taula posa en relació la població estrangera de 0 a 14 anys amb 

l’alumnat estranger matriculat als centres de cada districte.  

(10)

3.1.

Població

 

2007

 

i

 

evolució

 

Gràfic 1: Piràmide d'edats de la població de Barcelona. Juny de 2007. 

16 14 12 10 8 6 4 2 2 4 6 8 10 12 14 16

0 anys 4 anys 8 anys 12 anys 16 anys 20 anys 24 anys 28 anys 32 anys 36 anys 40 anys 44 anys 48 anys 52 anys 56 anys 60 anys 64 anys 68 anys 72 anys 76 anys 80 anys 84 anys 88 anys 92 anys

en milers d'habitants

Homes Dones

ensenyaments postobligatoris

primer cicle d'educació infantil ensenyaments bàsics

 

(11)

Gràfic 2: Piràmide d'edats quinquennals de Barcelona. 2000 i 2007. 

80 70 60 50 40 30 20 10 10 20 30 40 50 60 70 80

0‐4 anys 5‐9 anys 10‐14 anys 15‐19 anys 20‐24 anys 25‐29 anys 30‐34 anys 35‐39 anys 40‐44 anys 45‐49 anys 50‐54 anys 55‐59 anys 60‐64 anys 65‐69 anys 70‐74 anys 75‐79 anys 80‐84 anys 85‐89 anys 90‐94 anys 95 i més anys

en milers d'habitants

2007 2000

Homes Dones

 

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.   

Gràfic 3: Evolució de la població per edats quinquennals, 2000 – 2007. 

50 55 60 65 70 75

2000 2001   2002 2003   2004   2005   2006   2007

en   m ile rs   d'ha bi ta nt s 1,44 1,46 1,48 1,50 1,52 1,54 1,56 1,58 1,60 1,62 en   m ilio n s   d'h abi ta nt s   (Bar ce lo na)

0‐4  anys 5‐9  anys 10‐14 anys 15‐19 anys Total població

 

(12)

Gràfic 4: Evolució de la població2 en edat escolar. Barcelona. 

39.270 39.547 41.066 41.471 42.579

36.964 37.409 38.074 38.519 38.956

70.782 71.283 71.115 71.910 71.622

48.612 48.321 48.636 48.547 48.275

26.554 25.654 25.203 25.381 24.777

222.182 222.214 224.094 225.828 226.209

25 50 75 100 125 150 175 200 225 250

Gener 2003 Gener 2004 Gener 2005 Gener 2006 Juny 2007

en

 

m

ile

rs

 

d'ha

bi

ta

nt

s

0 a 2 anys 3 a 5 anys 6 a 11 anys 12 a 15 anys 16 a 17 anys

  Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 

 

Correspondència entre les edats i els nivells educatius: 

• 0 a 2 anys: Primer cicle d’Educació infantil. Escoles Bressol 

• 3 a 5 anys: Segon cicle d’Educació infantil 

• 6 a 11 anys: Educació primària 

• 12 a 15 anys: Educació Secundària Obligatòria 

• 16 a 17 anys: Batxillerat i Formació Professional de grau mitjà 

       

2

 Les dades dels mesos de gener provenen del Instituto Nacional de Estadística (INE). Les dades corresponents al mes de gener de 2007 no s’han 

(13)

 

3.2.

Moviments

 

demogràfics

 

Gràfic 5: Moviment demogràfic a Barcelona. 

150 100 50 50 100 150

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

en   mil e rs   d'ha bi ta nt s   1.440 1.460 1.480 1.500 1.520 1.540 1.560 1.580 1.600 1.620 Po b lac ió   de   Barce lona   (e n   m ile rs   d'habi ta nt s)

Naixements Defuncions Immigració i altes per omissió Emigració i inscripció indeguda Població

 

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2007. 

 

Gràfic 6: Moviment demogràfic de la població entre 0 i 14 anys. 

30 20 10 10 20 30

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

en   m ile rs   d'ha bi ta nt s 165 170 175 180 185 190 Po b lac ió   de   0   a   14   an ys   (e n   mil e rs   d'ha bi ta nt s)

Naixements Defuncions Immigració i altes per omissió Emigració i inscripció indeguda Població

  

(14)

3.3.

Estrangers

 

Gràfic 7: Població estrangera 2007. Barcelona. 

80 60 40 20 20 40 60 80

0‐4 anys  

5‐9 anys  

10‐14 anys  

15‐19 anys  

20‐24 anys  

25‐29 anys  

30‐34 anys  

35‐39 anys  

40‐44 anys  

45‐49 anys  

50‐54 anys  

55‐59 anys  

60‐64 anys  

65‐69 anys  

70‐74 anys  

75‐79 anys  

80‐84 anys  

85‐89 anys  

90‐94 anys  

95 i més anys  

en milers d'habitants

espanyols estrangers

 

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.   

 

Taula 1: Percentatge de població estrangera, per districtes. 

Les Corts (10,9 %) 

Sarrià‐Sant Gervasi (11 %) 

Horta‐Guinardó (11,8 %) 

Sant Andreu (12 %) 

Sant Martí (13,8 %) 

Gràcia (14,1 %) 

Nou Barris (15,2 %) 

Barcelona (16,2 %) 

Eixample (16,3 %) 

Sants‐Montjuïc (17,9 %) 

Ciutat Vella (44,1 %) 

(15)

Taula 2: Percentatge de població estrangera de 0 a 14 anys i d’alumnat estranger, per districtes. 

  % Població estrangera sobre 

població total (0 a 14 anys)  

% Alumnat estranger sobre 

alumnat total 

Sarrià‐Sant Gervasi   7,0 %  3,0% 

Les Corts  10,8 %  5,0% 

Gràcia  10,8 %  8,3% 

Sant Andreu  12,8 %  10,2% 

Eixample  13,2 %  10,3% 

Horta‐Guinardó  13,2 %  11,1% 

Sant Martí  13,2 %  13,3% 

Barcelona  14,9 %  11,6% 

Nou Barris  19,0 %  19,8% 

Sants‐Montjuïc  19,0 %  18,7% 

Ciutat Vella  40 %  30,3% 

Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Població a 30/06/07   

   

Gràfic 8: Evolució de la població estrangera a Barcelona. 

1,44 1,38 1,36 1,38 1,40 1,38 1,36 1,34

0,07 0,11 0,16 0,20 0,23 0,25 0,26 0,26

4,9 %

7,6 %

10,7 %

12,8 %

14,2 %

15,9 % 15,6 % 16,2 %

1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7

Gener 2001 Gener 2002 Gener 2003 Gener 2004 Gener 2005 Gener 2006 Gener 2007 Juny 2007

Po b lac ió   en   m ilio n s   d'ha bi ta nt s

0 % 5 % 10 % 15 % 20 % 25 %

%   Es tr a n ge rs

Espanyols Estrangers % Estrangers

 

(16)

4.

R

ECURSOS I OFERTA EDUCATIVA A 

B

ARCELONA

.

 

En aquest apartat s’analitzen els recursos que conformen l’oferta educativa a Barcelona (parc escolar, línies i places, 

professorat, professionals dels serveis educatius i ajuts), referits als ensenyaments no universitaris, amb especial atenció 

a les etapes d’ensenyament obligatori i bàsic.  

El sistema educatiu organitza els ensenyaments per etapes, com es pot veure a la taula 3. Les etapes de primària i l’ESO, 

corresponents a les franges entre 6 i 16 anys, són obligatòries. De tota manera, en la mida que actualment l’entrada a 

l’escola es fa als 3 anys de forma general i que el sistema en el seu conjunt està preparat per escolaritzar anualment tot 

l’alumnat d’aquesta edat, es considera que el segon cicle d’educació infantil (3‐6 anys) forma part també de l’educació 

bàsica. Així, als efectes d’aquest document, ens referim al tram 3‐16 anys quan parlem d’ensenyaments bàsics. 

El parc escolar a la ciutat de Barcelona està format el curs 2007‐08 per 874 centres (taula 4). D’aquests, 351 són centres 

públics, 250 són concertats i 273 són privats no concertats (tot i que d’aquests últims, més del 60% són llars d’infants). 

Tanmateix, el parc escolar informa de l’extensió i la distribució dels centres a la ciutat, però no té una correlació directa 

amb l’oferta educativa. Com es pot veure a les taules 7 i 8 (referides a educació infantil, primària i secundària) la majoria 

de centres es mouen entre 1 i 2 línies però hi ha molts centres privats que n’ofereixen entre 3 i 6.  

Els centres privats poden oferir ensenyaments en règim de concert i ensenyaments sense concertar. Una altra diferència 

a destacar són les pautes pel que fa al model de centres, així, en la majoria dels centres privats hi ha una continuïtat en el 

mateix centre entre nivells d’ensenyament que al sistema públic estan separats. A la taula 4 es pot comprovar que hi ha a 

Barcelona 135 centres privats –concertats i no concertats‐ que ofereixen l’educació infantil, primària i secundària, mentre 

que al sistema públic els centres d’infantil i primària són diferents dels de secundària (veure taula 3) i això té 

conseqüències per als processos de matriculació de secundària obligatòria.  

El parc escolar és dinàmic i en permanent evolució, tant per corregir dèficits i desequilibris territorials, com per adequar 

l’oferta a la demanda i enfortir la garantia d’escola de proximitat i d’igualtat d’accés a l’escolarització per al conjunt de la 

població. Cal destacar l’augment progressiu de centres escolars públics a Barcelona. Des de l’any 2000 s’han obert 38 

nous centres públics a la ciutat, 24 dels quals són escoles bressol (taula 6). En el curs 2007‐08, en concret, han entrat en 

funcionament les escoles bressol de Sant Medir (Gràcia) i Manigua (Sant Andreu), el CEIP Fluvià (Sant Martí), l’IES Front 

Marítim (Sant Martí) i l’escola de música de Nou Barris. 

L’oferta educativa a Barcelona cobreix totalment la població d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys (les que 

corresponen a ensenyaments bàsics), com es pot veure en la taula 9. El conjunt del sistema educatiu sufragat amb fons 

públics (centres públics i concertats) ha ofert en el curs 2007‐08 un total de 176.675 places pels ensenyaments bàsics 

(infantil 2on. cicle, primària i secundària obligatòria), mentre que la població compresa en aquesta franja de 3‐16 anys és 

de 158.853 alumnes. Això implica una cobertura del 110,6%, que s’explica principalment per l’atracció de Barcelona com 

a centre escolar per a d’altres municipis veïns, així com per casos de repeticions de curs o per assignacions de places a 

(17)

La taula 5 permet comprovar l’àmplia extensió de l’oferta educativa a Barcelona, a partir dels nombre de centres que 

ofereixen cada ensenyament. El nombre de centres s’agrupa aquí en 15 ensenyaments diferents (inclosos música, 

formació d’adults, etc.), de manera que un centre es repeteix en el còmput de cadascun dels ensenyaments que ofereix. 

Els professionals que treballen als centres de Barcelona s’han incrementat en els darrers anys, en percentatges molt 

superiors a l’augment de la població en edat escolar. La taula 11 permet observar –referit als ensenyaments de règim 

general‐ el professorat per titularitat dels centres, i destaca com els 7.029 mestres i professors que hi havia en centres 

públics el curs 2000‐01, han passat a ser 8.420 en el curs actual, la qual cosa suposa un augment de 1.391 professionals, 

un  19,8% més en set anys. La taula 10 informa del nombre total de professors pel conjunt del sistema, incloent‐hi tots els 

ensenyaments (22.472 professionals). 

Així mateix (taules 13 i 14) s’han anat incrementant els ajuts de menjador (8.250 ajuts concedits en el curs 2007‐08) i els 

de transport escolar (814 ajuts concedits en el curs 2007‐08) que juguen un paper de suport important per garantir la 

igualtat d’oportunitats i la plena escolarització. 

4.1.

Equipaments

 

i

 

parc

 

escolar

 

Taula 3: Tipus de centre públic segons ensenyaments de règim general. 

Edat  Tipus de Centre  Ensenyament  Titulació que s’obté 

0 ‐ 3 anys  Escola bressol / llar d’infants  Educació infantil de primer cicle  

(3 cursos) 

 

3 ‐ 6 anys  Col∙legi d’educació infantil i primària 

(CEIP) 

Educació infantil de segon cicle  

(3 cursos) 

 

6 ‐ 12 anys  Col∙legi d’educació infantil i primària 

(CEIP) 

Educació primària  

(6 cursos) 

 

12 ‐ 16 anys  Institut d’educació secundària (IES)  Educació Secundària obligatòria (ESO) 

(4 cursos) 

Graduat d’educació secundària 

obligatòria 

a partir de 16 anys  Institut d’educació secundària (IES)  Batxillerat (2 cursos)  Títol de Batxiller 

  Institut d’educació secundària (IES)  Formació Professional de grau mitjà 

(nombre d’hores segons l’especialitat) 

Títol de tècnic  

a partir de 18 anys  Institut d’educació secundària (IES) i 

Centres integrats 

Formació Professional de grau superior 

(nombre d’hores segons l’especialitat) 

Títol de tècnic superior 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

 Etapes educatives obligatòries 

(18)

Taula 4: Nombre de centres, segons ensenyaments i titularitat. 

  Centres  Centres Públics  Centres 

Concertats 3 

Centres Privats 

No Concertats 

Exclusius d'Educació Infantil  259 64 29 166

Educació Infantil i Primària  194 162 29 3

Educació Infantil, Primària i Secundària  135 ‐  128 7

Exclusius d'Educació Primària  2 ‐  2 ‐ 

Educació Primària i Secundària  6 1 4 1

Exclusius d'Educació Secundària  135 74 30 31

Ensenyaments artístics, de música i d'idiomes  68 17 ‐  51

Educació Especial  35 7 28 ‐ 

Formació de persones adultes  40 26  ‐ 14

Total Barcelona  874 351 250 273

Font: Consorci d’Educació de Barcelona 

Taula 5: Nombre de centres que ofereixen cada ensenyament4. 

  Centres  Centres Públics  Centres 

Concertats 

Centres Privats 

No Concertats 

Educació infantil 0‐3 anys. Llar d'infants  278 64 33 181

Educació infantil 3‐6 anys. Parvulari  359 162 164 33

Educació primària  336 161 165 10

Educació secundària obligatòria  218 66 143 9

Batxillerat en règim diürn  165 63 37 65

Batxillerat en règim nocturn  12 10 1 1

Formació Professional de Grau Mitjà  67 22 27 18

Formació Professional de Grau Superior  69 24 26 19

Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà  4 2 ‐  2

Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior  8 4 ‐  4

Conservació i Restauració de Béns culturals  1 1 ‐  ‐ 

Música  36 5 ‐  31

Escoles oficials d'idiomes  5 5 ‐  ‐ 

Estudis superiors de disseny  3 2 ‐  1

Formació de persones adultes  40 26 ‐  14

Font: Consorci d’Educació de Barcelona 

       

3

 En el cas de les llars d’infants (primer cicle d’educació infantil) els centres estan subvencionats, però no concertats. Els centres privats poden oferir 

ensenyaments en règim de concert i ensenyaments sense concertar. 

4

(19)

Taula 6: Centres públics nous, oberts des del curs 2000‐01 fins al curs 2007‐08 

24 Escoles bressol 

8 CEIP 

1 IES 

3 Escoles Oficials d’Idiomes 

2 Escoles de música 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona 

D’aquests centres, el curs 2007‐08 han entrat en funcionament els següents: 

• Escola bressol Sant Medir, a Gràcia 

• Escola bressol Manigua, a Sant Andreu 

• CEIP Fluvià, a Sant Martí 

• IES Front Marítim, a Sant Martí 

(20)

4.2.

Oferta

 

educativa

 

Taula 7: Capacitat dels centres d’educació infantil i primària, per nombre de línies. 

Línies  Centres  Centres Públics  Centres Concertats 

1   176  91  85

2   127  68  59

3   21  4  17

4   10  ‐  10

5   3  ‐  3

6   2   ‐  2

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

Taula 8: Capacitat dels centres d’educació secundària per nombre de línies. 

Línies  Centres  Centres Públics  Centres Concertats 

1   50  6  44

2   82  26  56

3   54  24  30

4   15  8  7

5   6  2  4

6   2   ‐  2

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

Taula 9: Places i cobertura de la població. 

    Centres públics i concertats5  Centres privats 

   Població  Places  Cobertura de la 

població  Places 

Educació infantil 1r cicle (de 0 a 2 anys)  42.660  6.143 14,4% ‐ 

     

Educació infantil 2n cicle (de 3 a 5 anys)  38.956  39.775 102,1 % 2.775 

Educació primària (de 6 a 11 anys)  71.622  79.350 110,8 % 2.250 

Educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys)  48.275  56.550 117,1 % 1.890 

Total ensenyaments bàsics (de 3 a 16 anys)  158.853  176.675 110,6 % 6.915 

Font: Consorci d’educació de Barcelona. 

       

5

(21)

4.3.

Professorat

 

dels

 

centres

 

i

 

professionals

 

dels

 

serveis

 

educatius

 

Taula 10: Nombre de professors6 als centres de Barcelona. 

  Centres públics  Centres privats  Total 

Educació infantil i primària  4.500  6.320 10.820

Ensenyaments secundaris  3.920  5.428 9.348

Educació especial  110  342 452

Escoles oficials d'idiomes  186  ‐ 186

Ensenyaments artístics  272  74 346

Música i dansa  509  811 1.320

Total  9.497  12.975 22.472

Font: Departament d’Educació, Estadística de l’Educació i Institut Municipal d’Educació   

Taula 11: Evolució del nombre de professors. Ensenyaments de règim general 

   Educació infantil i 

primària    

Ensenyaments 

secundaris 7     Totalgeneral règim  

Curs 2000‐01         

Centres públics  3.440    3.589   7.029  

Centres privats  5.652    5.737   11.389  

Total 2000‐01 9.092    9.326   18.418  

Curs 2006‐07       

Centres públics   4.300    3.842   8.142  

Centres privats  6.320    5.428   11.748  

Total 2006‐07 10.620     9.270   19.890

Curs 2007‐088         

Centres públics  4.500    3.920   8.420  

             

             

Variació des del curs 2000‐01         

Centres públics (fins a 2007‐08)  + 1.060  + 30,8 % + 331 + 9,2 % + 1.391 + 19,8 % 

Centres privats  (fins a 2006‐07)  + 668  + 11,8 % ‐ 309 ‐ 5,4 % + 359 + 3,2 % 

Font: Departament d’Educació, Estadística de l’Educació. 

       

6

 Les dades de centres públics d’educació infantil fins a educació especial corresponen al curs 2007‐08, la resta de dades corresponen al curs 2006‐07. 

7

 Inclou ESO, Batxillerat i FP 

8

(22)

Taula 12: Professionals dels serveis educatius9. 

  Curs 2007‐08  Curs 2006‐07 

Mestres i professors  90  82

Logopedes  57  55

Psicopedagogs  86  78

Fisioterapeutes  6

Treballadors socials  18  16

Total  258  237

Font: Consorci d’Educació de Barcelona 

4.4.

Ajuts

 

econòmics

 

de

 

menjador

 

i

 

transport

 

escolar

 

Taula 13: Ajuts de menjador10. 

  Curs 2007‐08  Curs 2006‐07 

Centres amb ajuts  374  341

Nombre d’ajuts concedits  8.250  6.771

Font: Consorci d’Educació de Barcelona 

Taula 14: Ajuts de transport escolar11. 

  Curs 2007‐2008  Curs 2006‐2007 

Ajuts concedits  814  697

Font: Consorci d’Educació de Barcelona   

       

9

 Inclou Centres de Recursos Pedagògics, EAP, CREDAC, LIC i Camp d’Aprenentatge. 

10

 S’atorguen ajuts de menjador als alumnes dels CEIP, dels IES, dels centres d’atenció educativa preferent i dels centres d’educació especial, públics i 

concertats. 

11

(23)

5.

E

SCOLARITZACIÓ I PROCESSOS

 

El curs 2007‐08, a Barcelona, hi ha 232.859 alumnes matriculats en els diferents nivells d’ensenyament no universitari 

(veure taules 15 i 24), que suposen el 20,5% de l’alumnat de Catalunya i el 3,3% del d’Espanya. El fet més notori des del 

punt de vista de l’escolarització és l’augment del nombre d’alumnes a Barcelona, que prenent com a referència el curs 

2000‐01, ha crescut en 5.868 persones, un increment del 2,6% per aquest període.  Els augments més destacats (veure 

detalls en taula 26) es donen en l’etapa 0‐3 (3.088 alumnes més, 24,7% d’increment), en l’etapa 3‐6 (4.603 alumnes més, 

13% d’increment), la Formació Professional de Grau Mitjà (2.355 alumnes més, 33,7% d’increment) i la Formació 

professional de Grau Superior (1.604 alumnes més, 12,6% d’increment). En les primeres etapes, el creixement ve motivat 

pels canvis demogràfics comentats en el primer apartat d’aquest Informe. 

El procés d’accés a l’escolarització consta, de fet, de dos sistemes: la matrícula ordinària i la  matrícula de continuïtat. El 

sistema ordinari és el principal, i es basa en  la preinscripció i la matrícula organitzada amb antelació al curs següent, per 

tal d’escolaritzar aquelles infants i joves que entren per primera vegada al sistema educatiu o bé d’aquells que han de 

canviar de centre, sigui per opció o per canvi d’etapa educativa. Aquest sistema d’accés a l’escolarització és especialment 

rellevant en l’accés a P3 i a 1r d’ESO, portes d’entrada dels dos moments claus del recorregut educatiu. 

En el procés de preinscripció cal aplicar criteris de prioritat per tal d’assignar les places, en cas de coincidir més demandes 

que places existents en un determinat centre.  El grau de satisfacció de la demanda es pot mesurar, així, pel nombre de 

places escolars assignades que coincideixen amb algun dels centres sol∙licitats, i aquest indicador informa de la adequació 

de la planificació educativa, de la distribució territorial de l’oferta i de la capacitat de gestionar eficaçment el procés.  

En aquest sentit, les dades que ofereix l’Informe (taules 17 i 18) permeten comprovar un alt grau de satisfacció de la 

demanda. L’assignació de places a P3 en primera opció va ser del 88% (11.446 de les 12.953 preinscripcions presentades) 

i l’assignació de places a 1er. d’ESO en primera opció va ser del 91% (5.160 de les 5.683 presentades). Si es considera 

l’atenció a alguna de les opcions sol∙licitades, el grau d’assignació va ser del 95% a P3 i del 96% a 1er d’ESO. 

En l’accés a les escoles tenen un paper rellevant les àrees territorials de proximitat que, per primera vegada, s’han 

unificat a la ciutat pel que fa a l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats. A partir del domicili de les 

famílies, l’àrea de proximitat conté, com a mínim, els tres centres públics i els tres centres privats concertats més propers. 

La taula 19 mostra com aquest número mínim de centres s’amplia en algunes illes de cases fins a més de 10 centres, com 

a conseqüència de la concentració d’equipaments escolars en unes determinades zones. El mapa 1 mostra un exemple 

d’àrea de proximitat a partir d’una illa de cases. Un 71% de l’alumnat de P3 s’ha escolaritzat en un centre de l’àrea de 

proximitat del seu domicili (en els centres públics aquest percentatge s’eleva al 84% i en els centres privats concertats és 

del 62%). L’aplicació de les noves àrees territorials de proximitat, que s’ha iniciat per primer cop aquest curs, ha permès 

millorar el grau d’assignació de les places demanades per les famílies. 

La matrícula de continuïtat   pretén donar resposta a aquelles demandes, per a les etapes bàsiques i obligatòries, 

sobrevingudes un cop ja iniciat el curs escolar.  Les causes d’aquestes demandes  són  diverses:  en alguns casos 

procedeixen dels qui no han estat escolaritzats a Catalunya, en d’altres es tracta de canvis de domicili i, per últim, hi ha 

(24)

on encara hi ha places vacants o bé directament a l’Oficina d’escolarització. En el procés de continuïtat al que ens referim 

ja no s’apliquen barems per establir drets de prioritat, sinó que les places s’assignen tenint en compte les demandes de 

les famílies i les places lliures existents.   

Les comissions d’escolarització prenen mesures d’adequació de la ràtio –que contemplen fins a un 10% de reducció i/o 

ampliació de places‐ d’alumnes per grup, quan en una determinada zona es considera necessari avançar en la distribució 

equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a la nova incorporació al sistema.   Les 

comissions d’escolarització fan, a més, un seguiment permanent de l’alumnat nouvingut que té necessitat específica de 

suport i vetllen per la seva distribució entre tots els centres, amb l’objectiu de promoure una escolarització que eviti la 

marginació de certs col∙lectius i potenciï la cohesió social. 

Les dades que es presenten sobre la matrícula de continuïtat, i que fan referència al primer i el segon trimestre del curs 

2007‐08, mostren que la mobilitat de l’alumnat i la incorporació de nouvinguts és un fet habitual i creixent. El seguiment i 

l’anàlisi d’aquestes dades facilita una diagnosi específica i la posada en marxa de mesures que millorin la gestió d’aquesta 

matrícula viva o en procés de continuïtat. Cal subratllar que l’existència d’aquestes altes taxes de mobilitat –tant altes 

com baixes‐ suposa reptes evidents. Com es veu en la taula 20, en el primer i segon trimestre del curs 2007‐08 s’han 

registrat 6.521 altes i 5.931 baixes. Tot i que la resultant són 590 nous alumnes nets en un trimestre, la xifra realment 

important per a la gestió del sistema són les quasi 12.500 altes i baixes. Es tracta d’un repte, d’una banda pels centres 

escolars, ja que afecta a l’estabilitat i la cohesió dels grups d’aula. De l’altra, pel mateix sistema educatiu, ja que 

condiciona la programació de llocs escolars i obliga a fer una previsió de vacants ben repartides entre tots els centres i 

àrees territorials, a fi de facilitar una adequada assignació de places als nouvinguts i evitar, al mateix temps, fenòmens de 

concentració i desequilibri. A les taules 22 i 23 es poden veure les places vacants a 31 de març de 2008,  1.679 a Educació 

infantil, 5.619 a Primària i 4.284 a ESO. 

Durant aquest mateix període s’han produït 6.055 noves sol∙licituds d’admissió (taula 21). El 62% han estat presentades 

directament als centres i els 38 % restant a l’Oficina d’escolarització. La meitat de les sol∙licituds presentades corresponen 

a alumnat de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya (un 44% provinent de l’estranger i un 6% de la esta 

d’Espanya).  Hi ha també un alt grau de mobilitat a dintre de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, per canvis de domicili o 

altres circumstàncies excepcionals. 

La distribució dels 232.859 alumnes escolaritzats en el present curs es pot analitzar en la taula 24. Un 38% (88.293 

alumnes) estan matriculats a centres públics, un 51% (116.482 alumnes) a centres privats  en ensenyaments concertats i 

un  11%  (26.084  alumnes)  ho  estan  a  centres  privats  en  ensenyaments  no  concertats.  L’anàlisi  específica  dels 

ensenyaments bàsics, amb 169.007 alumnes amb edats entre 3 i 16 anys, mostra com la immensa majoria s’escolaritza en 

centres públics i concertats. La taula 27 permet contrastar aquestes proporcions amb les corresponents a Catalunya i a 

Espanya, on les xifres s’inverteixen. Així, mentre a Barcelona els centres públics suposen, com s’ha dit, el 38% de la 

matrícula i els privats (concertats i no concertats) el 62% restant, a Catalunya les proporcions són de 62% i 38% 

(25)

Aquest percentatge d’escolarització en centres públics és baix si es compara també amb altres dimensions territorials. El 

38% de Barcelona és similar al de la ciutat de Madrid, però molt més baix que el la província de Barcelona, el de 

Catalunya i Espanya com ja s’ha dit i el de la Unió Europea, la mitjana de la qual està al 79% (gràfic 11). 

També s’informa dels alumnes que cursen altres ensenyaments (arts plàstiques, idiomes, música i altres) que, com es pot 

comprovar en la taula 25, són un total de 36.121. La majoria estan escolaritzats en centres públics. La xifra total 

d’alumnes escolaritzats a Barcelona, si sumem aquests altres tipus d’ensenyaments als 232.859 del règim general , és de 

268.980 per al curs 2007‐08. 

L’Informe dóna dades d’altres dimensions de l’escolarització que són rellevants. Per exemple, cal destacar que el nivell 

d’escolarització dels nens i nenes barcelonins entre 0‐3 anys és molt elevat (veure gràfics 12 i 13). Pel conjunt del primer 

cicle d’educació infantil, la taxa d’escolarització a Barcelona és del 36,6%, mentre que a Catalunya és del 32,3% i a 

Espanya és del 20,3%. Si agafem només l’escolarització corresponent a P3, mentre que a Barcelona és pràcticament del 

100%, a la Unió Europea (amb dades del 2002‐03) no superava el 70%. 

Un altre aspecte destacat és l’escolarització d’alumnat de nacionalitat estrangera. La taula 29 mostra l’evolució des del 

curs 2000‐01 fins al curs actual. Un 11,6% de l’alumnat de les escoles de Barcelona té nacionalitat estrangera. Al conjunt 

de Catalunya, aquest percentatge arriba al 12,5%. En aquests set anys s’ha passat d’un pes relatiu del 2,9% a l’11,6%, una 

evolució molt ràpida especialment accentuada entre els anys 2001 i 2004. Dels 24.919 alumnes de nacionalitat estrangera 

escolaritzats a Barcelona, un 75% (18.808 alumnes) ho estan a centres públics i el 25% restant (6.111 alumnes) ho estan 

en centres privats.  

Com es  feia palès en l’apartat de  demografia, la distribució de la població immigrant  és desigual a la  ciutat  i 

l’escolarització també reflexa aquesta distribució. La taula 30 permet observar aquestes diferències entre districtes. Per 

exemple, Ciutat Vella és el primer districte en nombre d’alumnes provinents d’Àfrica, Àsia i Oceania, mentre que per 

aquestes mateixes procedències, les Corts n’és l’últim.  

Les taules 31 i 32 mostren les diferències en el percentatge d’alumnat estranger en els centres públics i en els centres 

(26)

Taula 15: Alumnes per nivells educatius.  Resum12.  

Curs 2007‐08  Alumnes    % sobre Catalunya  % sobre Espanya 

          

Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys)  15.601   20,3% 5,7% 

        

Educació infantil (3‐6 anys)  39.902   17,7% 3,0% 

Educació primària (6‐12 anys)  75.663   18,9% 2,9% 

Total infantil i primària (3‐12 anys)  115.565     

Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys)  53.442   19,8% 2,9% 

Total ensenyaments obligatoris (3‐16 anys)  169.007     

        

Batxillerat  22.447   26,8% 3,8% 

Formació Professional de Grau Mitjà  9.334   25,2% 4,0% 

Total ensenyaments postobligatoris (16‐18 anys)  31.781     

        

Formació Professional de Grau Superior  14.345   40,0% 6,9% 

        

Educació Especial13

  2.125   31,0% 7,2% 

Total ensenyaments de règim general  232.859 20,5% 3,3% 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona, Departament d’Educació de la Generalitat i MEC.   

       

12

 Les dades de Catalunya i d’Espanya són previsions a inici de curs realitzades pel Departament d’Educació de la Generalitat i pel MEC, respectivament. 

Les dades de Barcelona es basen en dades reals d’alumnes matriculats. 

13

(27)

5.1.

Procediments

 

d’accés

 

a

 

l’escolarització.

 

5.1.1. Matrícula ordinària 

Taula 16: Preinscripció a les escoles bressol públiques14. 

  Grups  Places  Demanda  Demanda atesa 

Ciutat Vella  36  251 434 57,8 %

Eixample  24  177 742 23,9 %

Sants‐Montjuïc  46  322 608 53,0 %

Les Corts  16  106 276 38,4 %

Sarrià‐Sant Gervasi  8  52 159 32,7 %

Gràcia  15  145 336 43,2 %

Horta‐Guinardó  52  350 682 51,3 %

Nou Barris  61  477 790 60,4 %

Sant Andreu  38  313 655 47,8 %

Sant Martí  38  278 1.128 24,6 %

Barcelona  334  2.471 5.810 42,5 %

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

 

Gràfic 9: Preinscripció a P3. 

11.764 12.319

740 634

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000

curs 2006‐07 curs 2007‐08

Alumnes amb plaça assignada d'ofici

Alumnes admesos en un dels centres demanats

 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

       

14

(28)

Taula 17: Assignació de places a P3. 

  preinscripcionsNombre (N) de   Alumnesprimera admesos opció en   % N  Alumnes admesos en 

alguna de les opcions  % N 

Ciutat vella  556  475 85 %  532 96 % 

Eixample  1.681  1.429 85 %  1.595 95 % 

Sants ‐ Montjuïc  1.098  975 89 %  1.031 94 % 

Les Corts  949  814 86 %  866 91 % 

Sarrià ‐ Sant Gervasi  2.045  1.946 95 %  2.003 98 % 

Gràcia  1.028  896 87 %  966 94 % 

Horta ‐ Guinardó  1.383  1.287 93 %  1.348 97 % 

Nou Barris  1.161  1.000 86 %  1.102 95 % 

Sant Andreu  1.180  1.037 88 %  1.114 94 % 

Sant Martí  1.872  1.587 85 %  1.761 94 % 

Barcelona  12.953  11.446 88 %  12.318 95 % 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona.   

Taula 18: Assignació de places a 1er d'ESO. 

  preinscripcionsNombre  (N)de   Alumnesprimera admesos opció en   % N  algunaAlumnes de admesos les opcions en   % N 

Ciutat vella  334  308 92 %  321 96 % 

Eixample  564  516 91 %  540 96 % 

Sants – Montjuïc  660  624 95 %  638 97 % 

Les Corts  516  440 85 %  488 95 % 

Sarrià ‐ Sant Gervasi  572  519 91 %  542 95 % 

Gràcia  320  315 98 %  318 99 % 

Horta – Guinardó  569  524 92 %  555 98 % 

Nou Barris  687  608 89 %  659 96 % 

Sant Andreu  532  494 93 %  516 97 % 

Sant Martí  929  812 88 %  881 95 % 

Barcelona  5.683  5.160 91 %  5.458 96 % 

(29)

5.1.2. Àrees territorials de proximitat 

Taula 19: Nombre de centres a l’àrea de proximitat. 

Centres  Illes afectades  100  %↓   Població deafectada 3 anys  

6  2.023  38,0 %  4.972

7  1.717  32,2 %  4.409

8  736  13,8 %  2.198

9  314  5,9 %  928

10  321  6,0 %  604

més de 10  214  4,0 %  552

Total  5.325       

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

Mapa 1: Exemple de mapa d'àrea de proximitat d'una illa de cases. 

(30)

5.1.3. Matrícula de continuïtat 

Taula 20: Altes i baixes de matrícula produïdes durant el curs 2007‐0815. 

   Altes  Baixes  Increment net 

Educació infantil   1.774  1.428 + 346

Primària  2.680  2.399 + 281

Secundària Obligatòria  2.067  2.104 ‐ 37

Total  6.521  5.931 + 590

Font: Departament d'Educació. Preinscripció, Admissió i Vacants. Elaborat pel Consorci d’Educació   

Taula 21: Admissió durant el curs escolar15. 

Sol∙licituds rebudes                

Educació Infantil  Educació Primària  Educació SecundàriaObligatòria   Total  100 % ↓ 

A l’oficina escolarització  498  940 874 2.312 38,2 % 

Als centres  1.113  1.518 1.112 3.743 61,8 % 

Total  1.611  2.458 1.986 6.055   

100 % →  26,6 %  40,6 %  32,8 %       

       

Sol∙licituds rebudes, per tipus d'al∙legació         

   Educació Infantil  Educació Primària  Educació SecundàriaObligatòria   Total  100 % ↓ 

Procedents de l’estranger   505  1.230 953 2.688 44,4 % 

Procedents d’Espanya   100  174 110 384 6,3 % 

Procedents de Catalunya   147  235 113 495 8,2 % 

Procedents de Barcelona   181  343 138 662 10,9 % 

Circumstàncies 

excepcionals   405  443 645 1.493 24,7 % 

No escolaritzats 16

  272  32 26 330 5,4 % 

Preferència personal  1  1 1 3 0 %

Font: Departament d'Educació. Preinscripció, Admissió i Vacants. Elaborat pel Consorci d’Educació 

       

15

 Fins al 31 de març de 2008. 

16

 No és obligatòria l’escolarització fins a 1r curs d’Educació Primària. En el cas d’ESO, respon a alumnes que es reincorporen al sistema després d’haver‐

(31)

Taula 22: Places vacants a 31/03/2008. 

   centres públics  centres concertats  Total 

   E. Infantil  E. Primària  ESO  E. Infantil  E. Primària  ESO  E. Infantil  E. Primària  ESO 

Ciutat Vella  82  277  152  11 119 97 93 396 249 

L'Eixample  25  67  35  60 424 501 85 491 536 

Sants‐Montjuïc  204  534  122  47 198 59 251 732 181 

Les Corts  12  149  95  5 55 169 17 204 264 

Sarrià‐Sant Gervasi  38  98  117  112 625 532 150 723 649 

Gràcia  176  263  47  42 188 289 218 451 336 

Horta‐Guinardó  217  512  183  109 510 527 326 1.022 710 

Nou Barris  201  557  109  12 169 229 213 726 338 

Sant Andreu  82  150  162  13 85 355 95 235 517 

Sant Martí  205  533  284  26 106 220 231 639 504 

Barcelona  1.242  3.140  1.306  437 2.479 2.978 1.679 5.619 4.284 

(32)

Taula 23: Places vacants a 31/03/2008, curs a curs. 

Centres públics 

   Educació Infantil  Educació Primària  Educació Secundària Obligatòria 

   PAR3  PAR4  PAR5  PRI1  PRI2  PRI3  PRI4  PRI5  PRI6  ESO1  ESO2  ESO3  ESO4 

Ciutat Vella  29  27 26  55  32 36 43 48 63 13 53  17  69 

L'Eixample  17  0 8  13  8 15 4 13 14 5 0  13  17 

Sants‐Montjuïc  42  72 90  78  67 82 114 95 98 3 17  11  91 

Les Corts  1  2 9  25  7 15 35 26 41 11 43  11  30 

Sarrià‐Sant Gervasi  10  21 7  0  29 14 27 12 16 30 13  34  40 

Gràcia  65  54 57  50  33 34 59 32 55 21 10  11  5 

Horta‐Guinardó  56  75 86  78  60 111 77 102 84 62 28  25  68 

Nou Barris  81  50 70  89  69 94 114 82 109 11 18  33  47 

Sant Andreu  32  26 24  17  14 46 23 18 32 46 32  32  52 

Sant Martí  52  63 90  122  93 65 71 62 120 38 26  82  138 

Barcelona  385  390 467  527  412 512 567 490 632 240 240  269  557 

       

Centres concertats           

   Educació Infantil  Educació Primària  Educació Secundària Obligatòria 

   PAR3  PAR4  PAR5  PRI1  PRI2  PRI3  PRI4  PRI5  PRI6  ESO1  ESO2  ESO3  ESO4 

Ciutat Vella  0  8 3  29  12 22 22 21 13 5 35  37  20 

L'Eixample  20  11 29  115  86 62 39 53 69 107 95  115  184 

Sants‐Montjuïc  14  4 29  29  8 24 53 38 46 8 3  28  20 

Les Corts  5  0 0  8  5 6 3 24 9 11 34  35  89 

Sarrià‐Sant Gervasi  65  12 35  128  113 95 73 117 99 120 128  141  143 

Gràcia  3  23 16  29  37 22 24 44 32 55 64  64  106 

Horta‐Guinardó  8  48 53  78  83 92 110 62 85 92 122  139  174 

Nou Barris  1  8 3  32  32 21 31 37 16 49 37  63  80 

Sant Andreu  1  4 8  3  11 9 30 8 24 95 74  89  97 

Sant Martí  5  11 10  18  17 22 9 11 29 17 16  81  106 

Barcelona  122  129 186  469  404 375 394 415 422 559 608  792  1019 

       

Total             

   Educació Infantil  Educació Primària  Educació Secundària Obligatòria 

   PAR3  PAR4  PAR5  PRI1  PRI2  PRI3  PRI4  PRI5  PRI6  ESO1  ESO2  ESO3  ESO4 

Ciutat Vella  29  35 29  84  44 58 65 69 76 18 88  54  89 

L'Eixample  37  11 37  128  94 77 43 66 83 112 95  128  201 

Sants‐Montjuïc  56  76 119  107  75 106 167 133 144 11 20  39  111 

Les Corts  6  2 9  33  12 21 38 50 50 22 77  46  119 

Sarrià‐Sant Gervasi  75  33 42  128  142 109 100 129 115 150 141  175  183 

Gràcia  68  77 73  79  70 56 83 76 87 76 74  75  111 

Horta‐Guinardó  64  123 139  156  143 203 187 164 169 154 150  164  242 

Nou Barris  82  58 73  121  101 115 145 119 125 60 55  96  127 

Sant Andreu  33  30 32  20  25 55 53 26 56 141 106  121  149 

Sant Martí  57  74 100  140  110 87 80 73 149 55 42  163  244 

Barcelona  507  519 653  996  816 887 961 905 1054 799 848  1061  1576 

(33)

5.2.

Alumnat

 

5.2.1. Alumnat segons el nivell educatiu i la titularitat dels centres 

Taula 24: Alumnes per nivells educatius i titularitat dels centres. Ensenyaments de règim general 17. 

Curs 2007‐08  Centres Públics  Centres Concertats18  Centres Privats 

No Concertats  Total 

           

Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys)  4.169 1.913 9.519 15.601 

   

Educació infantil (3‐6 anys)  16.385 21.775 1.742 39.902 

Educació primària (6‐12 anys)  30.515 43.563 1.585 75.663 

Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys)  18.648 33.721 1.073 53.442 

Total ensenyaments bàsics (3‐16 anys)  65.548  99.059  4.400  169.007 

   

Batxillerat  7.898 6.029 8.520 22.447 

Formació Professional de Grau Mitjà  3.832 4.129 1.373 9.334 

Total ensenyaments secundaris (16‐18 anys)  11.730  10.158  9.893  31.781 

   

Formació Professional de Grau Superior  6.526 5.547 2.272 14.345 

   

Educació Especial19

  320 1.805 ‐ 2.125 

Total Barcelona  88.293 118.482 26.084 232.859 

100 % →  37,9 % 50,9 % 11,2 %   

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

       

17

 No s’hi inclou l’alumnat d’ensenyaments a distància. 

18

 En el cas de les llars d’infants (primer cicle d’educació infantil), els centres estan subvencionats, no concertats. 

19

(34)

Taula 25: Alumnes per nivells educatius i titularitat dels centres. Altres ensenyaments. 

  Total  Centres públics  Centres privats 

Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà  283 211 72 

Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior  1.889 1.501 388 

Conservació i Restauració de Béns culturals 20

  128 128 ‐ 

Música (grau elemental, mitjà i superior) 20

  8.326 2.399 5.927 

Dansa 20

  4.406 398 4.008 

Escoles oficials d'idiomes  14.636 14.636 ‐ 

Estudis superiors de disseny  616 478 138 

Formació de persones adultes (reglada i no reglada) 21

  5.373 5.373 ‐ 

Esports  464 342 122 

Total  36.121 25.466 10.655 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

       

20

 Dades corresponents al curs 2006‐07. 

21

(35)

Gràfic 10: Distribució de l’alumnat dels ensenyaments bàsics22 segons la titularitat dels centres. 

13,3 %

24,6 % 26,4 %

38,8 % 40,8 %

42,5 % 46,0 %

54,7 % 54,8 % 55,7 %

59,0 %

82,3 %

59,3 % 71,8 %

58,6 % 57,8 %

57,4 % 54,0 %

45,1 % 44,6 % 44,3 %

40,8 %

4,4 % 16,1 %

1,9 % 2,6 %

1,5 % 0,2 % 0,0 % 0,2 % 0,7 % 0,0 % 0,3 %

0% 25% 50% 75% 100%

Sarrià ‐ Sant Gervasi (29.120) Les Corts (13.780) Eixample (22.916) Barcelona (169.007) Horta ‐ Guinardó (19.026) Gràcia (10.968) Sant Andreu (14.553) Ciutat Vella (7.815) Sants ‐ Montjuïc (14.377) Nou Barris (15.360) Sant Martí (21.092)

Public Concertat Privat no concertat

 

Font: Consorci d’Educació de Barcelona. 

       

22

(36)

Taula 26: Alumnes per nivells educatius23. Evolució en els últims cursos. 

Curs 2007‐08 Curs 2006‐07  Curs 2000‐01 

   N  N  Var. Abs.  Var. %  N  Var. Abs.  Var. % 

         

Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys)  15.601 15.058  + 543  + 3,6 % 12.513  + 3.088  + 24,7 %

                

Educació infantil (3‐6 anys)  39.902 39.392  + 510  + 1,3 % 35.299  + 4.603  + 13,0 %

Educació primària (6‐12 anys)  75.663 74.915  + 748  + 1,0 % 72.760  + 2.903  + 4,0 %

Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys)  53.442 53.718  ‐ 276  ‐ 0,5 % 55.262  ‐ 1.820  ‐ 3,3 %

Total ensenyaments bàsics (3‐16 anys)  169.007  168.025  + 982  + 0,6 %  163.321  + 5.686  + 3,5 % 

                

Batxillerat  22.447 22.228  + 219  + 1,0 % 29.496  ‐ 7.049  ‐ 23,9 %

Formació Professional de Grau Mitjà  9.334 9.069  + 265  + 2,9 % 6.979  + 2.355  + 33,7 %

Total ensenyaments postobligatoris (16‐18 anys)  31.781  31.297  + 484  + 1,5 %  36.475  ‐ 4.694  ‐ 12,9 % 

                

Formació Professional de Grau Superior  14.345 13.548  + 797  + 5,9 % 12.741  + 1.604  + 12,6 %

                

Educació Especial24  2.125 2.087  + 38  + 1,8 % 1.941  + 184  + 9,5 %

Total Barcelona  232.859 230.015  + 2.844  + 1,2 % 226.991  + 5.868  + 2,6 %

Font: Pels cursos 2006‐07 i 2007‐08, Consorci d’Educació de Barcelona. Pel curs 2000‐01, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Institut Municipal d’Educació. 

Taula 27: Alumnes per nivells i titularitat dels centres25.  Barcelona, Catalunya i Espanya 

 Curs 2007‐08  Barcelona  Catalunya  Espanya 

  Alumnat  % Públic  Alumnat  % Públic  Alumnat  % Públic 

Educació infantil (0‐6 anys)  55.503 37,0 % 301.875 60,9 % 1.620.515  64,3 %

Educació primària (6‐12 anys)  75.663 40,3 % 401.175 63,5 % 2.603.175  67,3 %

Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys)  53.442 34,9 % 269.675 60,1 % 1.826.825  66,6 %

Batxillerat  22.447 35,2 % 83.650 63,0 % 625.275  74,4 %

Formació Professional  23.679 43,7 % 72.875 69,7 % 500.545  75,6 %

Educació especial  2.125 15,0 % 6.850 43,4 % 29.555  54,2 %

Ensenyaments de règim general  232.859 37,9 % 1.136.100 62,2 % 7.205.890  67,6 %

Font: Consorci d’Educació de Barcelona  Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Ministerio de Educación y Ciencia. 

       

23

 Ensenyaments de Règim General. No s’hi inclou l’alumnat d’ensenyaments a distància. Les variacions d’aquesta sèrie fan totes referència al curs 2007‐

08.  Les diferències expressen què representa l’alumnat actual el relació al de cursos anteriors. 

24

 Previsió a inici de curs. 

25

(37)

Gràfic 11: Percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics. Comparativa26 

56,

3

 

%

62,

2

 

%

67,

3

 

%

79,

4

 

%

38,

1

 

%

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Barc elon

a Ciut at

Prov íncia

 de Ba rcelo

na

Catal

unya

Espa

nya

Unió

 Euro pea

 a 27

 

Fonts: Consorci d’Educació de Barcelona, Ministerio de Educación y Ciencia i Eurostat. 

       

26

 Les dades de Barcelona són de l’alumnat matriculat el curs 2007‐08 en ensenyaments de règim general. Les de Catalunya i Espanya són estimacions a 

Figure

Mapa 3: Centres escolars. 
Mapa 4: Centres escolars. 
Mapa 5: Centres escolars. 
Mapa 6: Centres escolars. 
+7

Referencias

Documento similar

Internacional son una referencia para los profesionales y empresas de tecnología y comercio de frutas, hortalizas, flores y viveros en todo el mundo.. QCj es la revista

Des dels Serveis Viaris ens comuniquen que aquesta incidència la tenen detectada i es repararà tan aviat com sigui possible.. Molts embornals del barri estan

Por último, o coordinador do Programa «A Ponte», Luis Mª Hervella, presentou un resumo do programa e das accións que se tiñan pensado desenvolver no curso 2007-2008 nos

El Servicio está sujeto a una cuota mensual de navegación de descarga que se determinará en el paquete contratado por el Usuario; si dicha cuota es alcanzada por el Usuario antes

a) Los pagos se realizarán por el “INSTITUTO” por parte del departamento de Recursos Financieros, contra factura la cual deberá ser enviada al correo del área

“EL PRESTADOR DE SERVICIOS” será el único responsable de las obligaciones derivadas de la relación existente entre él y su personal, empleados o terceros de

CONTRATO DE COMODATO QUE CELEBRAN POR UNA PARTE, EL MUNICIPIO DE TULA DE ALLENDE Y EL SISTEMA MUNICIPAL DIF DE TULA DE ALLENDE REPRESENTADO EN ESTE ACTO POR LOS

¡Muchas felicidades maestras y maestros!: Miss Elizabeth (maestra de Maternal “A”, Miss Carmen maestra de Maternal “B”, Miss Karla maestra de Primero, Miss Andrea maestra