L’escolarització
a
la
ciutat
de
Barcelona.
Curs
2007
‐
2008
Abril de 2008
S
UMARIIntroducció... 3
1. L’elaboració de l’informe... 4
2. L’escolarització a Barcelona en el curs 2007‐08 ... 5
3. La demanda educativa: població en edat escolar... 7
3.1. Població 2007 i evolució ... 8
3.2. Moviments demogràfics... 11
3.3. Estrangers ... 12
4. Recursos i oferta educativa a Barcelona... 14
4.1. Equipaments i parc escolar... 15
4.2. Oferta educativa ... 18
4.3. Professorat dels centres i professionals dels serveis educatius ... 19
4.4. Ajuts econòmics de menjador i transport escolar... 20
5. Escolarització i processos... 21
5.1. Procediments d’accés a l’escolarització. ... 25
5.1.1. Matrícula ordinària ... 25
5.1.2. Àrees territorials de proximitat ... 27
5.1.3. Matrícula de continuïtat ... 28
5.2. Alumnat ... 31
5.2.1. Alumnat segons el nivell educatiu i la titularitat dels centres ... 31
5.2.2. Alumnat de nacionalitat estrangera ... 37
Annex. L’Escolarització als districtes... 41
Ciutat Vella... 42
L’Eixample... 46
Sants – Montjuïc. ... 50
Les Corts... 54
Sarrià – Sant Gervasi ... 58
Gràcia... 62
Horta – Guinardó ... 66
Nou Barris ... 70
Sant Andreu ... 74
Sant Martí ... 78
Índex de taules, gràfics i mapes... 82
I
NTRODUCCIÓA la ciutat de Barcelona hi ha escolaritzats, en el present curs 2007‐08, un total de 232.859 alumnes en ensenyaments de
règim general. En els darrers anys assistim a un creixement sostingut de la demanda educativa, per motius de l’augment
de la població immigrant i de la recuperació de les taxes de natalitat. El parc escolar de la ciutat està format per 874
centres1 que atenen amb suficiència aquesta demanda creixent, però en aquesta oferta s’observen diferències i
desequilibris entre les diferents xarxes i la seva distribució territorial. Tanmateix, el nou marc normatiu i el consens social
entorn de l’educació estan impulsant una progressiva homogeneïtzació dels criteris pel que fa a l’escolarització en la
xarxa sostinguda amb fons públics (la pública, i la privada concertada), de tal manera que es reforça un sistema públic
d’educació que ha d’actuar, cada vegada més, des de la complementarietat.
Tot i l’augment de la complexitat en que opera el sistema educatiu, augmenta el grau de satisfacció de la demanda.
Prenent com a referència les dues principals portes d’entrada als ensenyaments generals (P3 i 1r d’ESO), es comprova
que l’assignació de places a P3 en primera opció va ser del 88% (11.446 de les 12.953 preinscripcions presentades) i
l’assignació de places a 1er d’ESO en primera opció va ser del 91% (5.160 de les 5.683 presentades). Si es considera
l’atenció a alguna de les opcions sol∙licitades, el grau d’assignació va ser del 95% a P3 i del 96% a 1er d’ESO. Aquest és un
bon indicador general de qualitat pel que a la planificació educativa i procediments d’escolarització.
L’informe sobre l’escolarització a Barcelona mostra com està augmentant la mobilitat i la demanda de places escolars
durant el curs. En el primer trimestre del curs s’han registrat, entre altes i baixes, més de 9.000 moviments de matrícula,
la qual cosa suposa un repte per als centres i per al sistema educatiu que s’ha d’adaptar a aquests canvis socials. En
aquest procés de satisfacció de la demanda i de reforçament de l’escola de proximitat juguen un paper clau la millora de
la planificació educativa i el marc normatiu, però també tenen un paper destacat els instruments de participació social i
comunitària, del que les comissions de matriculació en són un bon exemple.
Aquestes són algunes de les dimensions que es tracten en detall, a partir de dades registrals i de gestió, en l’Informe
sobre l’escolarització a Barcelona que es presenta.
1
1.
L’
ELABORACIÓ DE L’
INFORMEL’Informe sobre l’escolarització a Barcelona ha estat elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona. L’únic antecedent
que hi havia fins ara era l’Informe publicat per l’IMEB el curs 2000‐01 i és per aquest motiu que les dades retrospectives,
quan és possible, es comparen amb aquell curs. Pel que fa al tancament de dades ‐ especialment de la matrícula ‐ s’ha
pres com a data de referència desembre de 2007.
Les dades procedeixen de diferents organismes públics i especialitzats, entre els que cal destacar el Departament
d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, Instituto Nacional
de Estadística (INE), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, Instituto
de Evaluación del Ministerio de Educación y Ciencia i el propi Consorci d’Educació de Barcelona.
És voluntat del Consorci presentar anualment aquest Informe, incorporant les millores necessàries. En aquest sentit, cal
destacar que hi ha aspectes on no ha estat possible presentar ara tota la informació desitjable. S’està treballant en la
homogeneïtzació d’un registre de dades que permeti millorar la visió global que ofereix l’Informe i omplir buits que ara
existeixen, referits a l’alumnat dels ensenyaments postobligatoris, de l’educació especial i de la formació de persones
adultes i a l’actualització de les dades del professorat dels centres privats. En tot cas, les dades que s’ofereixen tenen una
importància rellevant per tal de conèixer la situació escolar a Barcelona i es centra en aquells aspectes en els que el
Consorci d’educació disposa de dades detallades i fiables, de les quals es pot garantir l’actualització anual i l’elaboració de
2.
L’
ESCOLARITZACIÓ AB
ARCELONA EN EL CURS2007
‐
08
L’estat i el comportament de l’escolarització ens permet conèixer els condicionants bàsics de la situació de l’ensenyament
a la ciutat, com ara les seves dimensions (nombre, nivells, evolució...), l’enquadrament dels alumnes en els diferents
subsistemes educatius (públic, concertat i privat no concertat), la disposició de l’oferta educativa i la seva adequació a la
demanda, la seva distribució territorial, i també els mecanismes que regulen l’accés a l’ensenyament i els recursos i
normes que ajuden a garantir la igualtat d’oportunitats i la plena escolarització.
El procés d’escolarització regula l’entrada dels alumnes al sistema educatiu i la seva adscripció progressiva als diferents
nivells d’ensenyament. És el punt de contacte entre la demanda i l’oferta i estructura l’accés al sistema d’acord a
diferents paràmetres, entre els quals destaca el calendari de matriculació, l’atenció a les demandes de plaça, els criteris
de proximitat i la garantia de no exclusió.
Per això mateix, el coneixement del procés d’escolarització és un dels millors instruments per diagnosticar l’estat del
sistema educatiu a la ciutat, tant pel que fa a les seves fortaleses com a les seves debilitats. És també un instrument per
preveure actuacions futures i per a millorar la planificació del sistema educatiu a la ciutat, l’estructura de l’oferta
educativa i la gestió dels processos d’escolarització.
El present Informe dóna compliment al compromís de la Regidora d’Educació, davant el Plenari Municipal, de donar
comptes del procés d’escolarització a la ciutat. L’Informe, elaborat pel Consorci d’Educació de Barcelona, vol posar a
disposició de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, així com dels actors que conformen la comunitat
educativa, les dades disponibles per tal de tenir el millor coneixement possible de l’escolarització del present curs 2007‐
08. Quan és possible, es comparen dades retrospectivament, prenent com a referència el curs 2000‐01, curs en que es va
elaborar el primer Informe d’escolarització per part de l’IMEB. És voluntat del Consorci d’Educació de Barcelona presentar
anualment aquest Informe, per tal de poder analitzar i valorar les evolucions dels paràmetres que el conformen i anar
completant aquells aspectes en els quals la informació disponible no és encara suficient.
L’Informe s’estructura en tres grans apartats. En el primer s’analitza la demanda educativa potencial, a partir dels canvis
demogràfics que es produeixen a la ciutat. En el segon, s’analitza l’oferta educativa existent a la ciutat, tant pel que fa als
centres, la seva titularitat i tipologia, el professorat i altres professionals de suport i els ajuts a les famílies. I en el tercer, i
més important, es dóna detall de la concreció i resultats del procés d’escolarització pel present curs, amb expressió
d’alumnat matriculat als centres escolars de la ciutat, amb dades referents al grau de satisfacció de la demanda, a la
matrícula viva, a l’adscripció als diferents subsistemes (públic, concertat i privat no concertat) i altres característiques del
procés. Finalment, l’Informe incorpora un quart apartat on es donen dades de l’escolarització a cadascun dels 10
Districtes de la ciutat. Aquest aparat inclou, en cada cas, un mapa amb els centres públics i privats concertats i una
concreció territorial d’algunes de les dades estadístiques que s’han tractat prèviament per al conjunt de la ciutat. Així, es
detalla per a cada Districte, la piràmide d’edats, l’evolució de la població en edat escolar, l’alumnat de nacionalitat
estrangera, els alumnes per nivells educatius i per titularitat dels centres i, finalment, l’oferta existent en ensenyaments
Les referències més importants pel que fa al procés de matriculació del curs 2007‐08 venen determinades, d’una banda,
per la Llei orgànica d’Educació (LOE 2/2006) i, de l’altra, pel Pacte Nacional per a l’Educació. La LOE estableix que la
prestació de servei públic d’educació es fa a través de centres públics i concertats, tot reconeixent el caràcter
complementari de les dues xarxes, la mateixa obligació d’assumir el compromís social de l’educació i de dur a terme una
escolarització sense exclusions. La llei estableix també l’obligació de garantir a tots els alumnes una plaça escolar gratuïta
en el propi municipi o zona d’escolarització. Així mateix, el Pacte Nacional per l’Educació, estableix els principis d’actuació
per a garantir la igualtat d’oportunitats, per avançar cap a la cohesió social i per evitar la dualització del sistema educatiu
que pot suposar la doble xarxa de centres.
El procés d’escolarització a la ciutat de Barcelona ha estat coordinat i gestionat pel Consorci d’Educació de Barcelona, que
ha establert les mateixes àrees d’influència pel conjunt de centres sostinguts amb fons públics i ha programat l’oferta de
llocs escolars de manera conjunta per tal d’atendre l’alumnat en edat escolar i garantir la gratuïtat de l’ensenyament
3.
L
A DEMANDA EDUCATIVA:
POBLACIÓ EN EDAT ESCOLAREls moviments demogràfics condicionen la demanda educativa. En aquest apartat s’ofereixen dades referides a les
variacions que s’han produït en el període 2000‐2007. Principalment es centren en la població en edat escolar, que ve
determinada pel moviment natural (bàsicament naixements) i pels fluxos migratoris.
El context general d’aquests darrers set anys es caracteritza per un augment de la població barcelonina (veure gràfic 5),
que ha passat de 1.496.266 persones a 1.605.602, un increment de població de quasi el 7%. La piràmide d’edats del 2007
(veure gràfic 1) permet observar l’estructura actual, en la qual es produeix un sostingut eixamplament de la base,
especialment visible en la franja 0‐5 anys.
El gràfic 3 permet observar les tendències en l’evolució de la població per edats quinquennals des de l’any 2000. El gràfic
4 analitza la població en edat escolar –aquella compresa entre els 0 i els 17 anys‐ que experimenta en els quatre últims
anys un lleuger increment de l’1,8% (de 222.182 persones el gener de 2003 a 226.209 el juny de 2007). Més significatives
són, per a la planificació i gestió del sistema educatiu, les variacions que es produeixen en els diferents trams. Així,
mentre la població de 0‐6 (l’etapa que correspon a l’educació infantil) augmenta en aquest període un 6,7% (de 76.234 a
81.535 persones), la franja dels 12‐17 anys (corresponent als ensenyaments de secundària) disminueix en un percentatge
semblant.
L’índex de fecunditat s’ha anat recuperant en els darrers anys (a Catalunya el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil
es situa el 2006 en 1,45, quan havia estat a 1,20 deu anys abans). Bàsicament això es deu a l’arribada a les edats de
màxima fecunditat de les generacions nascudes als anys setanta (que són les més nombroses a la ciutat com il∙lustra la
piràmide d’edats, gràfic 1) i a l’augment de la immigració, que ha suposat un increment del nombre de dones en edat
fèrtil i un canvi de tendència en la fecunditat en edats joves.
La població estrangera ha augmentat en els darrers set anys a Barcelona (veure gràfic 8) i ha passat de representar un
4,9% del total de la població el gener de 2.001 a un 16,2% el juny de 2.007. La taula 1 permet observar la desigual
presència de la població estrangera a Barcelona que fluctua entre el 10,9% a Les Corts fins al 44,1% de Ciutat Vella.
Aquest és un factor determinant de l’augment de la població en edat escolar. La taula 2 mostra aquesta correlació pel
que fa a la població estrangera de 0 a 14 anys per districtes: sobre una mitja del 14,9%, les fluctuacions van entre el 7%
de Sarrià‐Sant Gervasi al 40% de Ciutat Vella. La mateixa taula posa en relació la població estrangera de 0 a 14 anys amb
l’alumnat estranger matriculat als centres de cada districte.
3.1.
Població
2007
i
evolució
Gràfic 1: Piràmide d'edats de la població de Barcelona. Juny de 2007.
16 14 12 10 8 6 4 2 2 4 6 8 10 12 14 16
0 anys 4 anys 8 anys 12 anys 16 anys 20 anys 24 anys 28 anys 32 anys 36 anys 40 anys 44 anys 48 anys 52 anys 56 anys 60 anys 64 anys 68 anys 72 anys 76 anys 80 anys 84 anys 88 anys 92 anys
en milers d'habitants
Homes Dones
ensenyaments postobligatoris
primer cicle d'educació infantil ensenyaments bàsics
Gràfic 2: Piràmide d'edats quinquennals de Barcelona. 2000 i 2007.
80 70 60 50 40 30 20 10 10 20 30 40 50 60 70 80
0‐4 anys 5‐9 anys 10‐14 anys 15‐19 anys 20‐24 anys 25‐29 anys 30‐34 anys 35‐39 anys 40‐44 anys 45‐49 anys 50‐54 anys 55‐59 anys 60‐64 anys 65‐69 anys 70‐74 anys 75‐79 anys 80‐84 anys 85‐89 anys 90‐94 anys 95 i més anys
en milers d'habitants
2007 2000
Homes Dones
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Gràfic 3: Evolució de la població per edats quinquennals, 2000 – 2007.
50 55 60 65 70 75
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
en m ile rs d'ha bi ta nt s 1,44 1,46 1,48 1,50 1,52 1,54 1,56 1,58 1,60 1,62 en m ilio n s d'h abi ta nt s (Bar ce lo na)
0‐4 anys 5‐9 anys 10‐14 anys 15‐19 anys Total població
Gràfic 4: Evolució de la població2 en edat escolar. Barcelona.
39.270 39.547 41.066 41.471 42.579
36.964 37.409 38.074 38.519 38.956
70.782 71.283 71.115 71.910 71.622
48.612 48.321 48.636 48.547 48.275
26.554 25.654 25.203 25.381 24.777
222.182 222.214 224.094 225.828 226.209
25 50 75 100 125 150 175 200 225 250
Gener 2003 Gener 2004 Gener 2005 Gener 2006 Juny 2007
en
m
ile
rs
d'ha
bi
ta
nt
s
0 a 2 anys 3 a 5 anys 6 a 11 anys 12 a 15 anys 16 a 17 anys
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Correspondència entre les edats i els nivells educatius:
• 0 a 2 anys: Primer cicle d’Educació infantil. Escoles Bressol
• 3 a 5 anys: Segon cicle d’Educació infantil
• 6 a 11 anys: Educació primària
• 12 a 15 anys: Educació Secundària Obligatòria
• 16 a 17 anys: Batxillerat i Formació Professional de grau mitjà
2
Les dades dels mesos de gener provenen del Instituto Nacional de Estadística (INE). Les dades corresponents al mes de gener de 2007 no s’han
3.2.
Moviments
demogràfics
Gràfic 5: Moviment demogràfic a Barcelona.
150 100 50 50 100 150
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
en mil e rs d'ha bi ta nt s 1.440 1.460 1.480 1.500 1.520 1.540 1.560 1.580 1.600 1.620 Po b lac ió de Barce lona (e n m ile rs d'habi ta nt s)
Naixements Defuncions Immigració i altes per omissió Emigració i inscripció indeguda Població
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 30 de juny de 2007.
Gràfic 6: Moviment demogràfic de la població entre 0 i 14 anys.
30 20 10 10 20 30
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
en m ile rs d'ha bi ta nt s 165 170 175 180 185 190 Po b lac ió de 0 a 14 an ys (e n mil e rs d'ha bi ta nt s)
Naixements Defuncions Immigració i altes per omissió Emigració i inscripció indeguda Població
3.3.
Estrangers
Gràfic 7: Població estrangera 2007. Barcelona.
80 60 40 20 20 40 60 80
0‐4 anys
5‐9 anys
10‐14 anys
15‐19 anys
20‐24 anys
25‐29 anys
30‐34 anys
35‐39 anys
40‐44 anys
45‐49 anys
50‐54 anys
55‐59 anys
60‐64 anys
65‐69 anys
70‐74 anys
75‐79 anys
80‐84 anys
85‐89 anys
90‐94 anys
95 i més anys
en milers d'habitants
espanyols estrangers
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Taula 1: Percentatge de població estrangera, per districtes.
Les Corts (10,9 %)
Sarrià‐Sant Gervasi (11 %)
Horta‐Guinardó (11,8 %)
Sant Andreu (12 %)
Sant Martí (13,8 %)
Gràcia (14,1 %)
Nou Barris (15,2 %)
Barcelona (16,2 %)
Eixample (16,3 %)
Sants‐Montjuïc (17,9 %)
Ciutat Vella (44,1 %)
Taula 2: Percentatge de població estrangera de 0 a 14 anys i d’alumnat estranger, per districtes.
% Població estrangera sobre
població total (0 a 14 anys)
% Alumnat estranger sobre
alumnat total
Sarrià‐Sant Gervasi 7,0 % 3,0%
Les Corts 10,8 % 5,0%
Gràcia 10,8 % 8,3%
Sant Andreu 12,8 % 10,2%
Eixample 13,2 % 10,3%
Horta‐Guinardó 13,2 % 11,1%
Sant Martí 13,2 % 13,3%
Barcelona 14,9 % 11,6%
Nou Barris 19,0 % 19,8%
Sants‐Montjuïc 19,0 % 18,7%
Ciutat Vella 40 % 30,3%
Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Població a 30/06/07
Gràfic 8: Evolució de la població estrangera a Barcelona.
1,44 1,38 1,36 1,38 1,40 1,38 1,36 1,34
0,07 0,11 0,16 0,20 0,23 0,25 0,26 0,26
4,9 %
7,6 %
10,7 %
12,8 %
14,2 %
15,9 % 15,6 % 16,2 %
1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7
Gener 2001 Gener 2002 Gener 2003 Gener 2004 Gener 2005 Gener 2006 Gener 2007 Juny 2007
Po b lac ió en m ilio n s d'ha bi ta nt s
0 % 5 % 10 % 15 % 20 % 25 %
% Es tr a n ge rs
Espanyols Estrangers % Estrangers
4.
R
ECURSOS I OFERTA EDUCATIVA AB
ARCELONA.
En aquest apartat s’analitzen els recursos que conformen l’oferta educativa a Barcelona (parc escolar, línies i places,
professorat, professionals dels serveis educatius i ajuts), referits als ensenyaments no universitaris, amb especial atenció
a les etapes d’ensenyament obligatori i bàsic.
El sistema educatiu organitza els ensenyaments per etapes, com es pot veure a la taula 3. Les etapes de primària i l’ESO,
corresponents a les franges entre 6 i 16 anys, són obligatòries. De tota manera, en la mida que actualment l’entrada a
l’escola es fa als 3 anys de forma general i que el sistema en el seu conjunt està preparat per escolaritzar anualment tot
l’alumnat d’aquesta edat, es considera que el segon cicle d’educació infantil (3‐6 anys) forma part també de l’educació
bàsica. Així, als efectes d’aquest document, ens referim al tram 3‐16 anys quan parlem d’ensenyaments bàsics.
El parc escolar a la ciutat de Barcelona està format el curs 2007‐08 per 874 centres (taula 4). D’aquests, 351 són centres
públics, 250 són concertats i 273 són privats no concertats (tot i que d’aquests últims, més del 60% són llars d’infants).
Tanmateix, el parc escolar informa de l’extensió i la distribució dels centres a la ciutat, però no té una correlació directa
amb l’oferta educativa. Com es pot veure a les taules 7 i 8 (referides a educació infantil, primària i secundària) la majoria
de centres es mouen entre 1 i 2 línies però hi ha molts centres privats que n’ofereixen entre 3 i 6.
Els centres privats poden oferir ensenyaments en règim de concert i ensenyaments sense concertar. Una altra diferència
a destacar són les pautes pel que fa al model de centres, així, en la majoria dels centres privats hi ha una continuïtat en el
mateix centre entre nivells d’ensenyament que al sistema públic estan separats. A la taula 4 es pot comprovar que hi ha a
Barcelona 135 centres privats –concertats i no concertats‐ que ofereixen l’educació infantil, primària i secundària, mentre
que al sistema públic els centres d’infantil i primària són diferents dels de secundària (veure taula 3) i això té
conseqüències per als processos de matriculació de secundària obligatòria.
El parc escolar és dinàmic i en permanent evolució, tant per corregir dèficits i desequilibris territorials, com per adequar
l’oferta a la demanda i enfortir la garantia d’escola de proximitat i d’igualtat d’accés a l’escolarització per al conjunt de la
població. Cal destacar l’augment progressiu de centres escolars públics a Barcelona. Des de l’any 2000 s’han obert 38
nous centres públics a la ciutat, 24 dels quals són escoles bressol (taula 6). En el curs 2007‐08, en concret, han entrat en
funcionament les escoles bressol de Sant Medir (Gràcia) i Manigua (Sant Andreu), el CEIP Fluvià (Sant Martí), l’IES Front
Marítim (Sant Martí) i l’escola de música de Nou Barris.
L’oferta educativa a Barcelona cobreix totalment la població d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys (les que
corresponen a ensenyaments bàsics), com es pot veure en la taula 9. El conjunt del sistema educatiu sufragat amb fons
públics (centres públics i concertats) ha ofert en el curs 2007‐08 un total de 176.675 places pels ensenyaments bàsics
(infantil 2on. cicle, primària i secundària obligatòria), mentre que la població compresa en aquesta franja de 3‐16 anys és
de 158.853 alumnes. Això implica una cobertura del 110,6%, que s’explica principalment per l’atracció de Barcelona com
a centre escolar per a d’altres municipis veïns, així com per casos de repeticions de curs o per assignacions de places a
La taula 5 permet comprovar l’àmplia extensió de l’oferta educativa a Barcelona, a partir dels nombre de centres que
ofereixen cada ensenyament. El nombre de centres s’agrupa aquí en 15 ensenyaments diferents (inclosos música,
formació d’adults, etc.), de manera que un centre es repeteix en el còmput de cadascun dels ensenyaments que ofereix.
Els professionals que treballen als centres de Barcelona s’han incrementat en els darrers anys, en percentatges molt
superiors a l’augment de la població en edat escolar. La taula 11 permet observar –referit als ensenyaments de règim
general‐ el professorat per titularitat dels centres, i destaca com els 7.029 mestres i professors que hi havia en centres
públics el curs 2000‐01, han passat a ser 8.420 en el curs actual, la qual cosa suposa un augment de 1.391 professionals,
un 19,8% més en set anys. La taula 10 informa del nombre total de professors pel conjunt del sistema, incloent‐hi tots els
ensenyaments (22.472 professionals).
Així mateix (taules 13 i 14) s’han anat incrementant els ajuts de menjador (8.250 ajuts concedits en el curs 2007‐08) i els
de transport escolar (814 ajuts concedits en el curs 2007‐08) que juguen un paper de suport important per garantir la
igualtat d’oportunitats i la plena escolarització.
4.1.
Equipaments
i
parc
escolar
Taula 3: Tipus de centre públic segons ensenyaments de règim general.
Edat Tipus de Centre Ensenyament Titulació que s’obté
0 ‐ 3 anys Escola bressol / llar d’infants Educació infantil de primer cicle
(3 cursos)
3 ‐ 6 anys Col∙legi d’educació infantil i primària
(CEIP)
Educació infantil de segon cicle
(3 cursos)
6 ‐ 12 anys Col∙legi d’educació infantil i primària
(CEIP)
Educació primària
(6 cursos)
12 ‐ 16 anys Institut d’educació secundària (IES) Educació Secundària obligatòria (ESO)
(4 cursos)
Graduat d’educació secundària
obligatòria
a partir de 16 anys Institut d’educació secundària (IES) Batxillerat (2 cursos) Títol de Batxiller
Institut d’educació secundària (IES) Formació Professional de grau mitjà
(nombre d’hores segons l’especialitat)
Títol de tècnic
a partir de 18 anys Institut d’educació secundària (IES) i
Centres integrats
Formació Professional de grau superior
(nombre d’hores segons l’especialitat)
Títol de tècnic superior
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Etapes educatives obligatòries
Taula 4: Nombre de centres, segons ensenyaments i titularitat.
Centres Centres Públics Centres
Concertats 3
Centres Privats
No Concertats
Exclusius d'Educació Infantil 259 64 29 166
Educació Infantil i Primària 194 162 29 3
Educació Infantil, Primària i Secundària 135 ‐ 128 7
Exclusius d'Educació Primària 2 ‐ 2 ‐
Educació Primària i Secundària 6 1 4 1
Exclusius d'Educació Secundària 135 74 30 31
Ensenyaments artístics, de música i d'idiomes 68 17 ‐ 51
Educació Especial 35 7 28 ‐
Formació de persones adultes 40 26 ‐ 14
Total Barcelona 874 351 250 273
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
Taula 5: Nombre de centres que ofereixen cada ensenyament4.
Centres Centres Públics Centres
Concertats
Centres Privats
No Concertats
Educació infantil 0‐3 anys. Llar d'infants 278 64 33 181
Educació infantil 3‐6 anys. Parvulari 359 162 164 33
Educació primària 336 161 165 10
Educació secundària obligatòria 218 66 143 9
Batxillerat en règim diürn 165 63 37 65
Batxillerat en règim nocturn 12 10 1 1
Formació Professional de Grau Mitjà 67 22 27 18
Formació Professional de Grau Superior 69 24 26 19
Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà 4 2 ‐ 2
Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior 8 4 ‐ 4
Conservació i Restauració de Béns culturals 1 1 ‐ ‐
Música 36 5 ‐ 31
Escoles oficials d'idiomes 5 5 ‐ ‐
Estudis superiors de disseny 3 2 ‐ 1
Formació de persones adultes 40 26 ‐ 14
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
3
En el cas de les llars d’infants (primer cicle d’educació infantil) els centres estan subvencionats, però no concertats. Els centres privats poden oferir
ensenyaments en règim de concert i ensenyaments sense concertar.
4
Taula 6: Centres públics nous, oberts des del curs 2000‐01 fins al curs 2007‐08
24 Escoles bressol
8 CEIP
1 IES
3 Escoles Oficials d’Idiomes
2 Escoles de música
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
D’aquests centres, el curs 2007‐08 han entrat en funcionament els següents:
• Escola bressol Sant Medir, a Gràcia
• Escola bressol Manigua, a Sant Andreu
• CEIP Fluvià, a Sant Martí
• IES Front Marítim, a Sant Martí
4.2.
Oferta
educativa
Taula 7: Capacitat dels centres d’educació infantil i primària, per nombre de línies.
Línies Centres Centres Públics Centres Concertats
1 176 91 85
2 127 68 59
3 21 4 17
4 10 ‐ 10
5 3 ‐ 3
6 2 ‐ 2
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Taula 8: Capacitat dels centres d’educació secundària per nombre de línies.
Línies Centres Centres Públics Centres Concertats
1 50 6 44
2 82 26 56
3 54 24 30
4 15 8 7
5 6 2 4
6 2 ‐ 2
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Taula 9: Places i cobertura de la població.
Centres públics i concertats5 Centres privats
Població Places Cobertura de la
població Places
Educació infantil 1r cicle (de 0 a 2 anys) 42.660 6.143 14,4% ‐
Educació infantil 2n cicle (de 3 a 5 anys) 38.956 39.775 102,1 % 2.775
Educació primària (de 6 a 11 anys) 71.622 79.350 110,8 % 2.250
Educació secundària obligatòria (de 12 a 16 anys) 48.275 56.550 117,1 % 1.890
Total ensenyaments bàsics (de 3 a 16 anys) 158.853 176.675 110,6 % 6.915
Font: Consorci d’educació de Barcelona.
5
4.3.
Professorat
dels
centres
i
professionals
dels
serveis
educatius
Taula 10: Nombre de professors6 als centres de Barcelona.
Centres públics Centres privats Total
Educació infantil i primària 4.500 6.320 10.820
Ensenyaments secundaris 3.920 5.428 9.348
Educació especial 110 342 452
Escoles oficials d'idiomes 186 ‐ 186
Ensenyaments artístics 272 74 346
Música i dansa 509 811 1.320
Total 9.497 12.975 22.472
Font: Departament d’Educació, Estadística de l’Educació i Institut Municipal d’Educació
Taula 11: Evolució del nombre de professors. Ensenyaments de règim general
Educació infantil i
primària
Ensenyaments
secundaris 7 Totalgeneral règim
Curs 2000‐01
Centres públics 3.440 3.589 7.029
Centres privats 5.652 5.737 11.389
Total 2000‐01 9.092 9.326 18.418
Curs 2006‐07
Centres públics 4.300 3.842 8.142
Centres privats 6.320 5.428 11.748
Total 2006‐07 10.620 9.270 19.890
Curs 2007‐088
Centres públics 4.500 3.920 8.420
Variació des del curs 2000‐01
Centres públics (fins a 2007‐08) + 1.060 + 30,8 % + 331 + 9,2 % + 1.391 + 19,8 %
Centres privats (fins a 2006‐07) + 668 + 11,8 % ‐ 309 ‐ 5,4 % + 359 + 3,2 %
Font: Departament d’Educació, Estadística de l’Educació.
6
Les dades de centres públics d’educació infantil fins a educació especial corresponen al curs 2007‐08, la resta de dades corresponen al curs 2006‐07.
7
Inclou ESO, Batxillerat i FP
8
Taula 12: Professionals dels serveis educatius9.
Curs 2007‐08 Curs 2006‐07
Mestres i professors 90 82
Logopedes 57 55
Psicopedagogs 86 78
Fisioterapeutes 7 6
Treballadors socials 18 16
Total 258 237
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
4.4.
Ajuts
econòmics
de
menjador
i
transport
escolar
Taula 13: Ajuts de menjador10.
Curs 2007‐08 Curs 2006‐07
Centres amb ajuts 374 341
Nombre d’ajuts concedits 8.250 6.771
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
Taula 14: Ajuts de transport escolar11.
Curs 2007‐2008 Curs 2006‐2007
Ajuts concedits 814 697
Font: Consorci d’Educació de Barcelona
9
Inclou Centres de Recursos Pedagògics, EAP, CREDAC, LIC i Camp d’Aprenentatge.
10
S’atorguen ajuts de menjador als alumnes dels CEIP, dels IES, dels centres d’atenció educativa preferent i dels centres d’educació especial, públics i
concertats.
11
5.
E
SCOLARITZACIÓ I PROCESSOSEl curs 2007‐08, a Barcelona, hi ha 232.859 alumnes matriculats en els diferents nivells d’ensenyament no universitari
(veure taules 15 i 24), que suposen el 20,5% de l’alumnat de Catalunya i el 3,3% del d’Espanya. El fet més notori des del
punt de vista de l’escolarització és l’augment del nombre d’alumnes a Barcelona, que prenent com a referència el curs
2000‐01, ha crescut en 5.868 persones, un increment del 2,6% per aquest període. Els augments més destacats (veure
detalls en taula 26) es donen en l’etapa 0‐3 (3.088 alumnes més, 24,7% d’increment), en l’etapa 3‐6 (4.603 alumnes més,
13% d’increment), la Formació Professional de Grau Mitjà (2.355 alumnes més, 33,7% d’increment) i la Formació
professional de Grau Superior (1.604 alumnes més, 12,6% d’increment). En les primeres etapes, el creixement ve motivat
pels canvis demogràfics comentats en el primer apartat d’aquest Informe.
El procés d’accés a l’escolarització consta, de fet, de dos sistemes: la matrícula ordinària i la matrícula de continuïtat. El
sistema ordinari és el principal, i es basa en la preinscripció i la matrícula organitzada amb antelació al curs següent, per
tal d’escolaritzar aquelles infants i joves que entren per primera vegada al sistema educatiu o bé d’aquells que han de
canviar de centre, sigui per opció o per canvi d’etapa educativa. Aquest sistema d’accés a l’escolarització és especialment
rellevant en l’accés a P3 i a 1r d’ESO, portes d’entrada dels dos moments claus del recorregut educatiu.
En el procés de preinscripció cal aplicar criteris de prioritat per tal d’assignar les places, en cas de coincidir més demandes
que places existents en un determinat centre. El grau de satisfacció de la demanda es pot mesurar, així, pel nombre de
places escolars assignades que coincideixen amb algun dels centres sol∙licitats, i aquest indicador informa de la adequació
de la planificació educativa, de la distribució territorial de l’oferta i de la capacitat de gestionar eficaçment el procés.
En aquest sentit, les dades que ofereix l’Informe (taules 17 i 18) permeten comprovar un alt grau de satisfacció de la
demanda. L’assignació de places a P3 en primera opció va ser del 88% (11.446 de les 12.953 preinscripcions presentades)
i l’assignació de places a 1er. d’ESO en primera opció va ser del 91% (5.160 de les 5.683 presentades). Si es considera
l’atenció a alguna de les opcions sol∙licitades, el grau d’assignació va ser del 95% a P3 i del 96% a 1er d’ESO.
En l’accés a les escoles tenen un paper rellevant les àrees territorials de proximitat que, per primera vegada, s’han
unificat a la ciutat pel que fa a l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats. A partir del domicili de les
famílies, l’àrea de proximitat conté, com a mínim, els tres centres públics i els tres centres privats concertats més propers.
La taula 19 mostra com aquest número mínim de centres s’amplia en algunes illes de cases fins a més de 10 centres, com
a conseqüència de la concentració d’equipaments escolars en unes determinades zones. El mapa 1 mostra un exemple
d’àrea de proximitat a partir d’una illa de cases. Un 71% de l’alumnat de P3 s’ha escolaritzat en un centre de l’àrea de
proximitat del seu domicili (en els centres públics aquest percentatge s’eleva al 84% i en els centres privats concertats és
del 62%). L’aplicació de les noves àrees territorials de proximitat, que s’ha iniciat per primer cop aquest curs, ha permès
millorar el grau d’assignació de les places demanades per les famílies.
La matrícula de continuïtat pretén donar resposta a aquelles demandes, per a les etapes bàsiques i obligatòries,
sobrevingudes un cop ja iniciat el curs escolar. Les causes d’aquestes demandes són diverses: en alguns casos
procedeixen dels qui no han estat escolaritzats a Catalunya, en d’altres es tracta de canvis de domicili i, per últim, hi ha
on encara hi ha places vacants o bé directament a l’Oficina d’escolarització. En el procés de continuïtat al que ens referim
ja no s’apliquen barems per establir drets de prioritat, sinó que les places s’assignen tenint en compte les demandes de
les famílies i les places lliures existents.
Les comissions d’escolarització prenen mesures d’adequació de la ràtio –que contemplen fins a un 10% de reducció i/o
ampliació de places‐ d’alumnes per grup, quan en una determinada zona es considera necessari avançar en la distribució
equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a la nova incorporació al sistema. Les
comissions d’escolarització fan, a més, un seguiment permanent de l’alumnat nouvingut que té necessitat específica de
suport i vetllen per la seva distribució entre tots els centres, amb l’objectiu de promoure una escolarització que eviti la
marginació de certs col∙lectius i potenciï la cohesió social.
Les dades que es presenten sobre la matrícula de continuïtat, i que fan referència al primer i el segon trimestre del curs
2007‐08, mostren que la mobilitat de l’alumnat i la incorporació de nouvinguts és un fet habitual i creixent. El seguiment i
l’anàlisi d’aquestes dades facilita una diagnosi específica i la posada en marxa de mesures que millorin la gestió d’aquesta
matrícula viva o en procés de continuïtat. Cal subratllar que l’existència d’aquestes altes taxes de mobilitat –tant altes
com baixes‐ suposa reptes evidents. Com es veu en la taula 20, en el primer i segon trimestre del curs 2007‐08 s’han
registrat 6.521 altes i 5.931 baixes. Tot i que la resultant són 590 nous alumnes nets en un trimestre, la xifra realment
important per a la gestió del sistema són les quasi 12.500 altes i baixes. Es tracta d’un repte, d’una banda pels centres
escolars, ja que afecta a l’estabilitat i la cohesió dels grups d’aula. De l’altra, pel mateix sistema educatiu, ja que
condiciona la programació de llocs escolars i obliga a fer una previsió de vacants ben repartides entre tots els centres i
àrees territorials, a fi de facilitar una adequada assignació de places als nouvinguts i evitar, al mateix temps, fenòmens de
concentració i desequilibri. A les taules 22 i 23 es poden veure les places vacants a 31 de març de 2008, 1.679 a Educació
infantil, 5.619 a Primària i 4.284 a ESO.
Durant aquest mateix període s’han produït 6.055 noves sol∙licituds d’admissió (taula 21). El 62% han estat presentades
directament als centres i els 38 % restant a l’Oficina d’escolarització. La meitat de les sol∙licituds presentades corresponen
a alumnat de nova incorporació al sistema educatiu de Catalunya (un 44% provinent de l’estranger i un 6% de la esta
d’Espanya). Hi ha també un alt grau de mobilitat a dintre de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, per canvis de domicili o
altres circumstàncies excepcionals.
La distribució dels 232.859 alumnes escolaritzats en el present curs es pot analitzar en la taula 24. Un 38% (88.293
alumnes) estan matriculats a centres públics, un 51% (116.482 alumnes) a centres privats en ensenyaments concertats i
un 11% (26.084 alumnes) ho estan a centres privats en ensenyaments no concertats. L’anàlisi específica dels
ensenyaments bàsics, amb 169.007 alumnes amb edats entre 3 i 16 anys, mostra com la immensa majoria s’escolaritza en
centres públics i concertats. La taula 27 permet contrastar aquestes proporcions amb les corresponents a Catalunya i a
Espanya, on les xifres s’inverteixen. Així, mentre a Barcelona els centres públics suposen, com s’ha dit, el 38% de la
matrícula i els privats (concertats i no concertats) el 62% restant, a Catalunya les proporcions són de 62% i 38%
Aquest percentatge d’escolarització en centres públics és baix si es compara també amb altres dimensions territorials. El
38% de Barcelona és similar al de la ciutat de Madrid, però molt més baix que el la província de Barcelona, el de
Catalunya i Espanya com ja s’ha dit i el de la Unió Europea, la mitjana de la qual està al 79% (gràfic 11).
També s’informa dels alumnes que cursen altres ensenyaments (arts plàstiques, idiomes, música i altres) que, com es pot
comprovar en la taula 25, són un total de 36.121. La majoria estan escolaritzats en centres públics. La xifra total
d’alumnes escolaritzats a Barcelona, si sumem aquests altres tipus d’ensenyaments als 232.859 del règim general , és de
268.980 per al curs 2007‐08.
L’Informe dóna dades d’altres dimensions de l’escolarització que són rellevants. Per exemple, cal destacar que el nivell
d’escolarització dels nens i nenes barcelonins entre 0‐3 anys és molt elevat (veure gràfics 12 i 13). Pel conjunt del primer
cicle d’educació infantil, la taxa d’escolarització a Barcelona és del 36,6%, mentre que a Catalunya és del 32,3% i a
Espanya és del 20,3%. Si agafem només l’escolarització corresponent a P3, mentre que a Barcelona és pràcticament del
100%, a la Unió Europea (amb dades del 2002‐03) no superava el 70%.
Un altre aspecte destacat és l’escolarització d’alumnat de nacionalitat estrangera. La taula 29 mostra l’evolució des del
curs 2000‐01 fins al curs actual. Un 11,6% de l’alumnat de les escoles de Barcelona té nacionalitat estrangera. Al conjunt
de Catalunya, aquest percentatge arriba al 12,5%. En aquests set anys s’ha passat d’un pes relatiu del 2,9% a l’11,6%, una
evolució molt ràpida especialment accentuada entre els anys 2001 i 2004. Dels 24.919 alumnes de nacionalitat estrangera
escolaritzats a Barcelona, un 75% (18.808 alumnes) ho estan a centres públics i el 25% restant (6.111 alumnes) ho estan
en centres privats.
Com es feia palès en l’apartat de demografia, la distribució de la població immigrant és desigual a la ciutat i
l’escolarització també reflexa aquesta distribució. La taula 30 permet observar aquestes diferències entre districtes. Per
exemple, Ciutat Vella és el primer districte en nombre d’alumnes provinents d’Àfrica, Àsia i Oceania, mentre que per
aquestes mateixes procedències, les Corts n’és l’últim.
Les taules 31 i 32 mostren les diferències en el percentatge d’alumnat estranger en els centres públics i en els centres
Taula 15: Alumnes per nivells educatius. Resum12.
Curs 2007‐08 Alumnes % sobre Catalunya % sobre Espanya
Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys) 15.601 20,3% 5,7%
Educació infantil (3‐6 anys) 39.902 17,7% 3,0%
Educació primària (6‐12 anys) 75.663 18,9% 2,9%
Total infantil i primària (3‐12 anys) 115.565
Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys) 53.442 19,8% 2,9%
Total ensenyaments obligatoris (3‐16 anys) 169.007
Batxillerat 22.447 26,8% 3,8%
Formació Professional de Grau Mitjà 9.334 25,2% 4,0%
Total ensenyaments postobligatoris (16‐18 anys) 31.781
Formació Professional de Grau Superior 14.345 40,0% 6,9%
Educació Especial13
2.125 31,0% 7,2%
Total ensenyaments de règim general 232.859 20,5% 3,3%
Font: Consorci d’Educació de Barcelona, Departament d’Educació de la Generalitat i MEC.
12
Les dades de Catalunya i d’Espanya són previsions a inici de curs realitzades pel Departament d’Educació de la Generalitat i pel MEC, respectivament.
Les dades de Barcelona es basen en dades reals d’alumnes matriculats.
13
5.1.
Procediments
d’accés
a
l’escolarització.
5.1.1. Matrícula ordinària
Taula 16: Preinscripció a les escoles bressol públiques14.
Grups Places Demanda Demanda atesa
Ciutat Vella 36 251 434 57,8 %
Eixample 24 177 742 23,9 %
Sants‐Montjuïc 46 322 608 53,0 %
Les Corts 16 106 276 38,4 %
Sarrià‐Sant Gervasi 8 52 159 32,7 %
Gràcia 15 145 336 43,2 %
Horta‐Guinardó 52 350 682 51,3 %
Nou Barris 61 477 790 60,4 %
Sant Andreu 38 313 655 47,8 %
Sant Martí 38 278 1.128 24,6 %
Barcelona 334 2.471 5.810 42,5 %
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Gràfic 9: Preinscripció a P3.
11.764 12.319
740 634
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000
curs 2006‐07 curs 2007‐08
Alumnes amb plaça assignada d'ofici
Alumnes admesos en un dels centres demanats
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
14
Taula 17: Assignació de places a P3.
preinscripcionsNombre (N) de Alumnesprimera admesos opció en % N Alumnes admesos en
alguna de les opcions % N
Ciutat vella 556 475 85 % 532 96 %
Eixample 1.681 1.429 85 % 1.595 95 %
Sants ‐ Montjuïc 1.098 975 89 % 1.031 94 %
Les Corts 949 814 86 % 866 91 %
Sarrià ‐ Sant Gervasi 2.045 1.946 95 % 2.003 98 %
Gràcia 1.028 896 87 % 966 94 %
Horta ‐ Guinardó 1.383 1.287 93 % 1.348 97 %
Nou Barris 1.161 1.000 86 % 1.102 95 %
Sant Andreu 1.180 1.037 88 % 1.114 94 %
Sant Martí 1.872 1.587 85 % 1.761 94 %
Barcelona 12.953 11.446 88 % 12.318 95 %
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Taula 18: Assignació de places a 1er d'ESO.
preinscripcionsNombre (N)de Alumnesprimera admesos opció en % N algunaAlumnes de admesos les opcions en % N
Ciutat vella 334 308 92 % 321 96 %
Eixample 564 516 91 % 540 96 %
Sants – Montjuïc 660 624 95 % 638 97 %
Les Corts 516 440 85 % 488 95 %
Sarrià ‐ Sant Gervasi 572 519 91 % 542 95 %
Gràcia 320 315 98 % 318 99 %
Horta – Guinardó 569 524 92 % 555 98 %
Nou Barris 687 608 89 % 659 96 %
Sant Andreu 532 494 93 % 516 97 %
Sant Martí 929 812 88 % 881 95 %
Barcelona 5.683 5.160 91 % 5.458 96 %
5.1.2. Àrees territorials de proximitat
Taula 19: Nombre de centres a l’àrea de proximitat.
Centres Illes afectades 100 %↓ Població deafectada 3 anys
6 2.023 38,0 % 4.972
7 1.717 32,2 % 4.409
8 736 13,8 % 2.198
9 314 5,9 % 928
10 321 6,0 % 604
més de 10 214 4,0 % 552
Total 5.325
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
Mapa 1: Exemple de mapa d'àrea de proximitat d'una illa de cases.
5.1.3. Matrícula de continuïtat
Taula 20: Altes i baixes de matrícula produïdes durant el curs 2007‐0815.
Altes Baixes Increment net
Educació infantil 1.774 1.428 + 346
Primària 2.680 2.399 + 281
Secundària Obligatòria 2.067 2.104 ‐ 37
Total 6.521 5.931 + 590
Font: Departament d'Educació. Preinscripció, Admissió i Vacants. Elaborat pel Consorci d’Educació
Taula 21: Admissió durant el curs escolar15.
Sol∙licituds rebudes
Educació Infantil Educació Primària Educació SecundàriaObligatòria Total 100 % ↓
A l’oficina escolarització 498 940 874 2.312 38,2 %
Als centres 1.113 1.518 1.112 3.743 61,8 %
Total 1.611 2.458 1.986 6.055
100 % → 26,6 % 40,6 % 32,8 %
Sol∙licituds rebudes, per tipus d'al∙legació
Educació Infantil Educació Primària Educació SecundàriaObligatòria Total 100 % ↓
Procedents de l’estranger 505 1.230 953 2.688 44,4 %
Procedents d’Espanya 100 174 110 384 6,3 %
Procedents de Catalunya 147 235 113 495 8,2 %
Procedents de Barcelona 181 343 138 662 10,9 %
Circumstàncies
excepcionals 405 443 645 1.493 24,7 %
No escolaritzats 16
272 32 26 330 5,4 %
Preferència personal 1 1 1 3 0 %
Font: Departament d'Educació. Preinscripció, Admissió i Vacants. Elaborat pel Consorci d’Educació
15
Fins al 31 de març de 2008.
16
No és obligatòria l’escolarització fins a 1r curs d’Educació Primària. En el cas d’ESO, respon a alumnes que es reincorporen al sistema després d’haver‐
Taula 22: Places vacants a 31/03/2008.
centres públics centres concertats Total
E. Infantil E. Primària ESO E. Infantil E. Primària ESO E. Infantil E. Primària ESO
Ciutat Vella 82 277 152 11 119 97 93 396 249
L'Eixample 25 67 35 60 424 501 85 491 536
Sants‐Montjuïc 204 534 122 47 198 59 251 732 181
Les Corts 12 149 95 5 55 169 17 204 264
Sarrià‐Sant Gervasi 38 98 117 112 625 532 150 723 649
Gràcia 176 263 47 42 188 289 218 451 336
Horta‐Guinardó 217 512 183 109 510 527 326 1.022 710
Nou Barris 201 557 109 12 169 229 213 726 338
Sant Andreu 82 150 162 13 85 355 95 235 517
Sant Martí 205 533 284 26 106 220 231 639 504
Barcelona 1.242 3.140 1.306 437 2.479 2.978 1.679 5.619 4.284
Taula 23: Places vacants a 31/03/2008, curs a curs.
Centres públics
Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
PAR3 PAR4 PAR5 PRI1 PRI2 PRI3 PRI4 PRI5 PRI6 ESO1 ESO2 ESO3 ESO4
Ciutat Vella 29 27 26 55 32 36 43 48 63 13 53 17 69
L'Eixample 17 0 8 13 8 15 4 13 14 5 0 13 17
Sants‐Montjuïc 42 72 90 78 67 82 114 95 98 3 17 11 91
Les Corts 1 2 9 25 7 15 35 26 41 11 43 11 30
Sarrià‐Sant Gervasi 10 21 7 0 29 14 27 12 16 30 13 34 40
Gràcia 65 54 57 50 33 34 59 32 55 21 10 11 5
Horta‐Guinardó 56 75 86 78 60 111 77 102 84 62 28 25 68
Nou Barris 81 50 70 89 69 94 114 82 109 11 18 33 47
Sant Andreu 32 26 24 17 14 46 23 18 32 46 32 32 52
Sant Martí 52 63 90 122 93 65 71 62 120 38 26 82 138
Barcelona 385 390 467 527 412 512 567 490 632 240 240 269 557
Centres concertats
Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
PAR3 PAR4 PAR5 PRI1 PRI2 PRI3 PRI4 PRI5 PRI6 ESO1 ESO2 ESO3 ESO4
Ciutat Vella 0 8 3 29 12 22 22 21 13 5 35 37 20
L'Eixample 20 11 29 115 86 62 39 53 69 107 95 115 184
Sants‐Montjuïc 14 4 29 29 8 24 53 38 46 8 3 28 20
Les Corts 5 0 0 8 5 6 3 24 9 11 34 35 89
Sarrià‐Sant Gervasi 65 12 35 128 113 95 73 117 99 120 128 141 143
Gràcia 3 23 16 29 37 22 24 44 32 55 64 64 106
Horta‐Guinardó 8 48 53 78 83 92 110 62 85 92 122 139 174
Nou Barris 1 8 3 32 32 21 31 37 16 49 37 63 80
Sant Andreu 1 4 8 3 11 9 30 8 24 95 74 89 97
Sant Martí 5 11 10 18 17 22 9 11 29 17 16 81 106
Barcelona 122 129 186 469 404 375 394 415 422 559 608 792 1019
Total
Educació Infantil Educació Primària Educació Secundària Obligatòria
PAR3 PAR4 PAR5 PRI1 PRI2 PRI3 PRI4 PRI5 PRI6 ESO1 ESO2 ESO3 ESO4
Ciutat Vella 29 35 29 84 44 58 65 69 76 18 88 54 89
L'Eixample 37 11 37 128 94 77 43 66 83 112 95 128 201
Sants‐Montjuïc 56 76 119 107 75 106 167 133 144 11 20 39 111
Les Corts 6 2 9 33 12 21 38 50 50 22 77 46 119
Sarrià‐Sant Gervasi 75 33 42 128 142 109 100 129 115 150 141 175 183
Gràcia 68 77 73 79 70 56 83 76 87 76 74 75 111
Horta‐Guinardó 64 123 139 156 143 203 187 164 169 154 150 164 242
Nou Barris 82 58 73 121 101 115 145 119 125 60 55 96 127
Sant Andreu 33 30 32 20 25 55 53 26 56 141 106 121 149
Sant Martí 57 74 100 140 110 87 80 73 149 55 42 163 244
Barcelona 507 519 653 996 816 887 961 905 1054 799 848 1061 1576
5.2.
Alumnat
5.2.1. Alumnat segons el nivell educatiu i la titularitat dels centres
Taula 24: Alumnes per nivells educatius i titularitat dels centres. Ensenyaments de règim general 17.
Curs 2007‐08 Centres Públics Centres Concertats18 Centres Privats
No Concertats Total
Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys) 4.169 1.913 9.519 15.601
Educació infantil (3‐6 anys) 16.385 21.775 1.742 39.902
Educació primària (6‐12 anys) 30.515 43.563 1.585 75.663
Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys) 18.648 33.721 1.073 53.442
Total ensenyaments bàsics (3‐16 anys) 65.548 99.059 4.400 169.007
Batxillerat 7.898 6.029 8.520 22.447
Formació Professional de Grau Mitjà 3.832 4.129 1.373 9.334
Total ensenyaments secundaris (16‐18 anys) 11.730 10.158 9.893 31.781
Formació Professional de Grau Superior 6.526 5.547 2.272 14.345
Educació Especial19
320 1.805 ‐ 2.125
Total Barcelona 88.293 118.482 26.084 232.859
100 % → 37,9 % 50,9 % 11,2 %
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
17
No s’hi inclou l’alumnat d’ensenyaments a distància.
18
En el cas de les llars d’infants (primer cicle d’educació infantil), els centres estan subvencionats, no concertats.
19
Taula 25: Alumnes per nivells educatius i titularitat dels centres. Altres ensenyaments.
Total Centres públics Centres privats
Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà 283 211 72
Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior 1.889 1.501 388
Conservació i Restauració de Béns culturals 20
128 128 ‐
Música (grau elemental, mitjà i superior) 20
8.326 2.399 5.927
Dansa 20
4.406 398 4.008
Escoles oficials d'idiomes 14.636 14.636 ‐
Estudis superiors de disseny 616 478 138
Formació de persones adultes (reglada i no reglada) 21
5.373 5.373 ‐
Esports 464 342 122
Total 36.121 25.466 10.655
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
20
Dades corresponents al curs 2006‐07.
21
Gràfic 10: Distribució de l’alumnat dels ensenyaments bàsics22 segons la titularitat dels centres.
13,3 %
24,6 % 26,4 %
38,8 % 40,8 %
42,5 % 46,0 %
54,7 % 54,8 % 55,7 %
59,0 %
82,3 %
59,3 % 71,8 %
58,6 % 57,8 %
57,4 % 54,0 %
45,1 % 44,6 % 44,3 %
40,8 %
4,4 % 16,1 %
1,9 % 2,6 %
1,5 % 0,2 % 0,0 % 0,2 % 0,7 % 0,0 % 0,3 %
0% 25% 50% 75% 100%
Sarrià ‐ Sant Gervasi (29.120) Les Corts (13.780) Eixample (22.916) Barcelona (169.007) Horta ‐ Guinardó (19.026) Gràcia (10.968) Sant Andreu (14.553) Ciutat Vella (7.815) Sants ‐ Montjuïc (14.377) Nou Barris (15.360) Sant Martí (21.092)
Public Concertat Privat no concertat
Font: Consorci d’Educació de Barcelona.
22
Taula 26: Alumnes per nivells educatius23. Evolució en els últims cursos.
Curs 2007‐08 Curs 2006‐07 Curs 2000‐01
N N Var. Abs. Var. % N Var. Abs. Var. %
Escoles bressol i llars d’infants (0‐3 anys) 15.601 15.058 + 543 + 3,6 % 12.513 + 3.088 + 24,7 %
Educació infantil (3‐6 anys) 39.902 39.392 + 510 + 1,3 % 35.299 + 4.603 + 13,0 %
Educació primària (6‐12 anys) 75.663 74.915 + 748 + 1,0 % 72.760 + 2.903 + 4,0 %
Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys) 53.442 53.718 ‐ 276 ‐ 0,5 % 55.262 ‐ 1.820 ‐ 3,3 %
Total ensenyaments bàsics (3‐16 anys) 169.007 168.025 + 982 + 0,6 % 163.321 + 5.686 + 3,5 %
Batxillerat 22.447 22.228 + 219 + 1,0 % 29.496 ‐ 7.049 ‐ 23,9 %
Formació Professional de Grau Mitjà 9.334 9.069 + 265 + 2,9 % 6.979 + 2.355 + 33,7 %
Total ensenyaments postobligatoris (16‐18 anys) 31.781 31.297 + 484 + 1,5 % 36.475 ‐ 4.694 ‐ 12,9 %
Formació Professional de Grau Superior 14.345 13.548 + 797 + 5,9 % 12.741 + 1.604 + 12,6 %
Educació Especial24 2.125 2.087 + 38 + 1,8 % 1.941 + 184 + 9,5 %
Total Barcelona 232.859 230.015 + 2.844 + 1,2 % 226.991 + 5.868 + 2,6 %
Font: Pels cursos 2006‐07 i 2007‐08, Consorci d’Educació de Barcelona. Pel curs 2000‐01, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Institut Municipal d’Educació.
Taula 27: Alumnes per nivells i titularitat dels centres25. Barcelona, Catalunya i Espanya
Curs 2007‐08 Barcelona Catalunya Espanya
Alumnat % Públic Alumnat % Públic Alumnat % Públic
Educació infantil (0‐6 anys) 55.503 37,0 % 301.875 60,9 % 1.620.515 64,3 %
Educació primària (6‐12 anys) 75.663 40,3 % 401.175 63,5 % 2.603.175 67,3 %
Educació Secundària Obligatòria (12‐16 anys) 53.442 34,9 % 269.675 60,1 % 1.826.825 66,6 %
Batxillerat 22.447 35,2 % 83.650 63,0 % 625.275 74,4 %
Formació Professional 23.679 43,7 % 72.875 69,7 % 500.545 75,6 %
Educació especial 2.125 15,0 % 6.850 43,4 % 29.555 54,2 %
Ensenyaments de règim general 232.859 37,9 % 1.136.100 62,2 % 7.205.890 67,6 %
Font: Consorci d’Educació de Barcelona Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Ministerio de Educación y Ciencia.
23
Ensenyaments de Règim General. No s’hi inclou l’alumnat d’ensenyaments a distància. Les variacions d’aquesta sèrie fan totes referència al curs 2007‐
08. Les diferències expressen què representa l’alumnat actual el relació al de cursos anteriors.
24
Previsió a inici de curs.
25
Gràfic 11: Percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics. Comparativa26
56,
3
%
62,
2
%
67,
3
%
79,
4
%
38,
1
%
0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %
Barc elon
a Ciut at
Prov íncia
de Ba rcelo
na
Catal
unya
Espa
nya
Unió
Euro pea
a 27
Fonts: Consorci d’Educació de Barcelona, Ministerio de Educación y Ciencia i Eurostat.
26
Les dades de Barcelona són de l’alumnat matriculat el curs 2007‐08 en ensenyaments de règim general. Les de Catalunya i Espanya són estimacions a