RI: 1029/2012 Assumpte: Concessió del títol de doctor honoris causa de la UdG
Benvolguda senyora/ Benvolgut senyor,
Us faig avinent als efectes que corresponguin, d’acord amb el que s’estableix en l’article 58.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27 de novembre de 1992), i pel que fa a les vostres funcions que el Consell de Govern, en la sessió ordinària núm. 6/12 que va tenir lloc el dia 26 de juliol de 2012 va adoptar per 28 vots a favor 0 en contra i 12 abstencions l’acord que, transcrit literalment diu:
ACORD PER A LA CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE DOCTOR HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA AL DR. JOSEP FONTANA
LÁZARO, AL DR. RAMON GARRABOU SEGURA I AL DR. JORDI NADAL OLLER
Exposició de motius: El Pla estratègic de la Universitat de Girona 2008-2013 marca en el seu eix 13 la voluntat d’enfortir la UdG com la universitat de referència del seu entorn amb la presència sòlida en el context universitari català i europeu. Els Doctorats Honoris Causa són un referent clau d’una Universitat, i per això és bo que la Universitat de Girona es vagi dotant d’un col·lectiu de Doctors Honoris Causa que siguin un referent de i per a la UdG. Per això,
Atesa la proposta per a la concessió del títol de doctor honoris causa al Dr. Josep Fontana Lázaro, al Dr. Ramon Garrabou Segura i al Dr. Jordi Nadal Oller presentada conjuntament per la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarial, la Facultat de Lletres i l’Institut de Recerca Històrica.
Atès l’informe favorable del Comitè de direcció de l’Escola de Doctorat que ha analitzat les propostes i les memòries justificatives en sessió de 12 d’abril de 2012, segons preveu el reglament de d’Escola de Doctorat.
Atesa la memòria justificativa presentada (annex 1, II i III)
Vista la Normativa acadèmica dels estudis de Doctorat en relació al procediment per a l’atorgament del títol de doctor honoris causa, aprovada en el Consell de Govern núm.
3/09, de 2 d’abril de 2009.
S’ACORDA:
Primer.- Aprovar la concessió del títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona al Dr. Josep Fontana Lázaro, d’acord amb la memòria adjunta.
Segon. - Aprovar la concessió del títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona al Dr. Ramon Garrabou Segura, d’acord amb la memòria adjunta.
Tercer.- Aprovar la concessió del títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona al Dr. Jordi Nadal Oller, d’acord amb la memòria adjunta.
El secretari general,
Carles Abellà Ametller
Girona, 19 de setembre de 2012
Contra aquest acord, que exhaureix la via administrativa i independentment de la seva execució immediata, les persones interessades poden interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós administratiu, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la recepció de la notificació o publicació de l'acte que posi fi a la via administrativa, tal i com disposen els articles 8.3, 46.1 i 14.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
No obstant això, els interessats podran optar per interposar contra aquest acord un recurs de reposició, en el termini d'un mes, davant el mateix òrgan que el va dictar, en aquest cas no cabrà interposar el recurs contenciós administratiu anteriorment esmentat fins que no recaigui resolució expressa o presumpta del recurs de reposició, d'acord amb el disposat en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim Jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.
Igualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.
CONSELL DE DIRECCIÓ/ ÀREA DE COMUNICIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS
CPISR-1 C Carles Abellà 2012.09.19 12:23:12 +02'00'
EXPOSICIÓ DE MOTIUS PER A LA PROPOSTA D’ATORGAMENT DEL TÍTOL DE DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE GIRONA AL PROFESSOR JORDI NADAL i OLLER
1. Mèrits científics.
Jordi Nadal i Oller (Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1957), amb una tesi doctoral dirigida per Jaume Vicens Vives). Ha estat professor de les universitats de Málaga, València, Autónoma de Barcelona i Barcelona. Actualment és Catedràtic emèrit d’Història i Institucions Econòmiques a la Universitat Pompeu Fabra, de la que va ser nomenat Doctor Honoris Causa el 2010. Les seves aportacions principals es centren en l’àmbit de la demografia històrica, d’una banda, i de la història industrial, de l’altra. Ha publicat gran quantitat de llibres i articles, entre els que destaquen tres obres que han esdevingut clàssics de la historiografia catalana i espanyola: La population catalane de 1553 à 1717 (1960), amb Emili Giralt, La población española (siglos XVI al XX) (1966) i, sobretot, El fracaso de la revolución industrial en España (1975). El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va ser l’impulsor, juntament amb Gabriel Tortella, el 1972) de l’Asociacion de Historia Económica, que ha presidit entre 1994 i 1997) i va ésser també el primer president, entre 1993 i 1997) de l’Asociación de Demografía Histórica. Va ser fundador de la Revista de Historia Industrial, creada el 1992 i encara publicada pel Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, de la qual continua essent-ne director emèrit.
Jordi Nadal ha mantingut des de la seva joventut contactes acadèmics internacionals. Va ser membre de la Union Internationale pour l’Étude Scientifique de la Population des del 1961 i, en el seu interior, de la Comission de Démographie Historique (1961-68) i de la comissió encarregada d’elaborar el Diccionario Demográfico Multilingüe (1969- 1972); Fellow de l’Institut for Advanced Study, de Princeton, el curs 1978-79; professor convidat al Collège de France, el 1985 i a l’European University Institutem de Florència, el 1880) entre d’altres.
En el terreny universitari, Jordi Nadal va ser impulsor i fundador, en els primer anys de la UAB, amb Joan Sardà i Antoni Serra i Ramoneda, de la nova facultat d’econòmiques
d’aquesta Universitat. En aquesta etapa també va iniciar la seva col·laboració amb el Col·legi Universitari de Girona.
Ha rebut diversos premis i distincions: Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques (França); Gran Cruz de Alfonso X el Sabio; Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (Generalitat de Catalunya); Premi d’Investigació de la Fundació Catalana per a la Recerca; Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; Medalla de Honor de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo; Medalla d’or al mèrit científic de l’Ajuntament de Barcelona, entra d’altres.
2. Vinculació a la Universitat de Girona
Essent rector de la UAB Joan Laporte, Jordi Nadal va assumir les tasques de vicerector i de direcció del Col·legi Universitari de Girona, on va impartir les assignatures d’història econòmica, per als alumnes d’Història i de l’Escola d’Empresarials, fins al 1981) any en què va retornar a la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores ha mantingut relacions regulars amb els professors d’Història de la Universitat de Girona, com ho prova el fet que participés com a professor convidat en els primers any de desenvolupament del segon cicle d’Història i que el 1997) essent president de la Asociación de Historia económica, proposés i aconseguís que el congrés de l’Associació s’organitzés i es celebrés a la Universitat de Girona. Recentment ha fet donació de la seva Biblioteca a la Universitat de Girona.
PUBLICACIONS
(1953) “Ensayo metodológico para el estudio de la población catalana”, 1553-1717), Estudios de Historia Moderna
(1956) “El 'redreç' de la población catalana en el siglo XVI”, Actas del VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón
(1957) (amb J. Vicens Vives i J. Reglà) “L'Espagne au XVIe et XVIIe siècles.
L'époque des souverains autrichiens. Tendances, problèmes et perspectives de travail de la recherche historique en Espagne”, Revue Historique
(1958) (amb J. Vicens Vives) Manual de historia económica de España, Editorial Teide (1959) “La revolución de los precios españoles en el siglo XVI. Estado actual de la cuestión”, Hispania: revista española de historia, CSIC
(1960) “Sur la population catalane au XVIII siècle”, Actes de la deuxième Conference mondiale de Population de New York
(1961) (amb E. Giralt) La population catalane de 1553 a 1717. L'immigration française et les autres facteurs de son développement, SEVPEN
(1961) “Demografía y economía en los orígenes de la Cataluña moderna. Un ejemplo local: Palamós, 1705-1839)”, Estudios de Historia Moderna
(1961) “La contribution des historiens catalans à l'histoire de la démographie générale”, Population
(1961) La población (en Noticia de Cataluña), Revista de Economía
(1963) (amb E. Giralt) “Barcelona 1717-1718. Un modelo de ciudad preindustrial”, Homenaje a Don Ramón Carande, Sociedad de Estudios y Publicaciones
(1965) “Les grandes mortalités des années 1793 a 1812. Effets à long terme sur la population catalane”, Problèmes de mortalité. Méthodes, sources et bibliographie en démographie historique, Université de Liège.
(1965) La población española, siglos XVI a XX, Ariel
(1970) (amb E. Ribas) “Una empresa algodonera catalana: la fábrica de la Rambla de Vilanova, 1841-1861)”, Annales Cisalpines d'Historie Sociale
(1970) “La economía española, 1829-1931”, dins El Banco de España. Una historia económica , Banco de España
(1970) “Los comienzos de la industrialización española (1832-1868): la industria siderúrgica”, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX , Banco de España
(1972) “Industrialisation et desindustrialisation du Sud-Est espagnol, 1820-1890)” dins Léon, P.; Crouzet, F., y Gascon, R., L'industrialisation en Europe au XIXe siècle.
Cartographie et typologie , Editions du Centre de la Recherche Scientifique
(1972) “Industrialización y desindustrialización del Sureste español, 1817-1913)”
Moneda y Crédito
(1972) “La fecondité à Sant Joan de Palamós (Catalogne), de 1780 à 1859)”, Annales de Démographie Historique
(1972) “The failure of Industrial Revolution in Spain, 1814-1913)”, dins Cipolla, Carlo M. (ed.) The Fontana Economic History of Europe , Williams Collins
(1974) (amb E. Ribas) “Una empresa cotonera catalana: la fábrica de 'la Rambla' de Vilanova, 1841-1861)”, Recerques
(1975) El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, Ariel, S.A.
(1976) (amb J. Fontana) “Spain, 1914-1970”, dins Cipolla, Carlo M. (ed.) The Fontana Economic History of Europe , Williams Collins
(1978) “La població catalana al segle XVIII”, dins Salrach, J.M. (dir.), Història de Catalunya , Salvat Editores
(1978) La població catalana als segles XVI i XVII, Salrach, J.M. (dir.), Història de Catalunya , Salvat Editores
(1980) “El papel de la mortalidad en la demografía histórica” (ensayo-prólogo), dins Pérez Moreda, V. (coord.), Las crisis de mortalidad en la España interior , Siglo XXI de España Editores
(1981) (amb C. Sudrià) Història de la Caixa de Pensions. La 'Caixa' dentro del sistema financiero catalán, CPVE/Edicions 62
(1982) “La vraie richesse: les hommes”, dins Nadal Farreras, J.; Wolff, P. (dirs.), Histoire de la Catalogne , Éditions Privat
(1983) “Los Bonaplata: tres generaciones de industriales catalanes en la España del siglo XIX”, Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History
(1984) “Andalucía, paraíso de los metales no-ferrosos”, dins Domínguez Ortiz, A.
(dir.), Historia de Andalucía , Planeta
(1984) “El fracaso de la revolución industrial en España: un balance historiográfico”, Papeles de Economía Española
(1984) “Il fallimento della rivoluzione industriale in Spagna”, dins VV AA, La rivoluzione industriale tra il settecento e l'ottocento, Ed. Mondadori
(1984) “Los dos abortos de la revolución industrial en Andalucía”, dins Domínguez Ortiz, A. (dir.), Historia de Andalucía , Planeta
(1984) La población española: siglos XVI al XX, Ed. Ariel
(1985) (amb J. Maluquer de Motes) Cataluña, la fábrica de España (1833-1936), Ayuntamiento de Barcelona
(1985) “Un siglo de industria española, 1833-1930”, dins N. Sánchez Albornoz (ed) La modernización económica de España, Alianza Editorial
(1986) “La debilidad de la industria química española en el siglo XIX. Un problema de demanda”, Moneda y Crédito
(1987) “A century of Industrialisation in Spain, 1833-1930”, dins Sánchez-Albornoz, N.
(ed.), The Economic Modernization of Spain, 1830-1930 , New York University Press (1987) “La industria fabril española en 1900. Una aproximación”, dins J. Nadal,A.
Carreras y C. Sudria La economía española en el siglo XX. Una perspectiva histórica, Ed. Ariel
(1987) “L'economia catalana en el marc de l'economia espanyola, 1833-1936”, dins Catalunya i Espanya en el segle XIX , Editorial Columna
(1988) (amb A. Carreras, P. Martín Aceña, P. i F. Comín) España, doscientos años de tecnología, Ministerio de Industria y Energía
(1989) “La química. La consolidació pel biaix dels adobs, 1914-1935”, dins Història econòmica de la Catalunya contemporània. Vol. 6 s. XX, Indústria, finances i turisme , Fundació Enciclopèdia Catalana
(1990) El desarrollo de la economía valenciana en la segunda mitad del s.XIX. ¿Una vía exclusivamente agraria?” dins J. Nadal y A. Carreras (eds.) Pautas regionales de la industrialización española (siglos XIX y XX), Ariel, S.A.
(1992) (amb X. Tafunell) Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona, H.O.L.S.A.
(1992) “Los Planas, constructores de turbinas y material eléctrico”, Revista de Historia Industrial
(1992) Bautismos, desposorios y entierros. Estudios de historia demográfica, Ariel (1992) Moler, tejer y fundir. Estudios de historia industrial, Ariel, S.A.
(1993) (amb C. Sudrià) “La controversia en torno al atraso de la economía española en la segunda mitad del siglo XIX”, Revista de Historia Industrial
(1994) (amb C. Sudrià) “La controverse sur le retard économique de l'Espagne dans le seconde moitiédu XIXè siècle (1860-1913)”, Revue d'Historie Moderne et Contemporaine
(1994) “Joan Girona i Agrafel, un maquinista malaguanyat”, dins Miscel.lània en honor del Dr. Casimir Martí
(1994) “La transición del zapato manual al zapato mecánico en España”, dins J. Nadal i J. Catalan (eds) La cara oculta de la industrialización española. La modernización de los sectores no líderes (s.XIX-XX).
(1995) El factor humà en el retard econòmic espanyol. El debat entre els historiadors, Inauguració del curs acadèmic 1995-96. Universitat de Barcelona
(1998) (amb A. Sánchez) “En los orígenes del éxito algodonero catalán”, dins Gavignaud, G.; Michel, H.; Pelaquer, E. (eds) De la Fibre à la Fripe. Le textile dans la France meridionale et l'Europe méditerranéenne (s.XVIII-XX)
(1998) “Industrialisation catalane et desindustrialisation espagnole au XIXe siècle:
l'exemple du textile”, dins Núñez, Clara E. (ed.): De-industrialisation in Europe, 19th- 20th centuries.B 11. Secretariado de la Universidad de Sevilla
(1999) “Industria sin industrialización”, dins Anes, G. (ed.): 'Historia económica de España. Siglos XIX y XX'. Círculo deLectores
(1999) “Las máquinas de vapor fijas de La Maquinista Terrestre y Marítima, SA”, Revista de Historia Industrial
(2000) (amb J. Domènech) “Joan Girona i Agrafel, el 'maquinista' malaguanyat”, dins J. Maluquer de Motes (dir.): Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània . Enciclopèdia Catalana
(2000) (amb E. Giralt) Immigració i redreç demogràfic. Els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII, Eumo Editorial
(2000) “Els Planas, constructors de turbines i material elèctric”, dins J. Maluquer de Motes (dir.): Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània . Enciclopèdia Catalana
(2000) “Josep Bonaplata i l'adopció de la màquina de vapor”, dins J. Maluquer de Motes (dir.): Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània . Enciclopèdia Catalana
(2000) “Les màquines de vapor fixes de la Maquinista Terrestre i Marítima, SA”, dins J. Maluquer de Motes (dir.): Tècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporània . Enciclopèdia Catalana
(2001) España en su cenit (1516-1598). Un ensayo de interpretación, Crítica
(2003) (amb C. Sudrià i I. Bartolomé) “La era del carbón”, dins J. Nadal, C. Sudrià i J.M. Benaul (dirs.) Atlas de la industrialización de España 1750-2000 , Fundación BBVA-Crítica
(2003) (amb J.M. Benaul i C. Sudrià) Atlas de la industrialización de España 1750- 2000, Fundación BBVA-Crítica
(2003) “La formazione di capitale umano nella prima industrializzazione spagnola.
Alfabetizzazione di massa o formazione tecnica di grado medio e basso?”, dins Falchero, A.M.; Giuntini, A.; Nigro, G.; Segreto, L. (eds.), La storia e l'economia.
Miscellanea di Studi in onore di Giorgio Mori , Edizioni Lativa
(2004) (amb J. M. Benaul i C. Sudrià) “Catalunya en la industrialització espanyola del segle XX”, Memòria Econòmica de Catalunya 2003, Barcelona: Consell de Cambres, pp. 58-60
(2004) (amb Mª. I. Bartolomé, J.M. Benaul, J. Carmona, A. Solà i Parera, et. al.) “La manufactura sedera en el siglo XVIII”, dins J. Nadal, C. Sudrià i J.M. Benaul (dirs.) Atlas de la industrialización de España 1750-2000 , Fundación BBVA-Crítica
(2004) “La Hispano' de Guadalajara (1917-1936), hijuela no deseada de la barcelonesa Hispano-Suiza”, dins Lida, C.E. y Piqueras, J.A. (comps.), Impulsos e inercias del cambio económico. Ensayos en honor a Nicolás Sánchez-Albornoz , Centro F.Tomás y Valiente UNED-Alzira/Fundación Instituto de Historia Social
(2005) (amb Parejo, A.) Mediterráneo e Historia Económica, Mediterráneo Económico.
Colección Estudios Socioeconómicos, 7.
(2005) (amb X. Carmona Badía) El empeño industrial de Galicia: 250 años de historia, 1750-2000
(2006) “El contencioso entre La Hispano-Suiza, Fábrica de Automóviles, S.A. y el Estado francés en torno a la contribución sobre beneficios extraordinarios de guerrra (1917-1922)”, dins Bourillon, Florence; Boutry, Philippe; Encrevé, André &
Touchelay, Béatrice, Des économes et des hommes. Mélanges offerts à Albert Broder , Institut Jean-Baptiste Say-Université Paris 1 Val de Marne
(2008) (amb P. Pascual) El coure. II. La Farga Lacambra (1808-2007): un estudi sòcioeconòmic,
(2008) (amb P. Pascual) El coure. I. Producció i consum a l'era industrial,
(2010) (amb P. Sala) La contribució catalana al desenvolupament de la indústria surera portuguesa
EXPOSICIÓ DE MOTIUS PER A LA PROPOSTA DE LA FACULTAT DE LLETRES D’ATORGAMENT DEL TÍTOL DE DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE GIRONA AL PROFESSOR JOSP FONTANA LÁZARO
1. Mèrits científics
Josep Fontana Lázaro, Doctor en Història per la Universitat de Barcelona (1970) i Catedràtic Emèrit d’Història i Institucions Econòmiques, ha estat professor i catedràtic de les Universitats de València (1974-1976), Autònoma de Barcelona (1976-1991) i Pompeu Fabra (des de 1991), Vicerector i Degà de la Universitat Autònoma de Barcelona i Director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives (1991- 2002) de la Pompeu Fabra, institut que ell mateix fa fundar a partir dels fons de la seva biblioteca i dels seus arxiu personals.
Deixeble de Ferran Soldevila i de Jaume Vicens Vives, Josep Fontana és reconegut com un dels més grans renovadors de la historiografia catalana i espanyola sota el franquisme. Des de la publicació de la seva tesi doctoral, La quiebra de la monarquía española, el 1971, la seva obra ha merescut el reconeixement unànime de la professió, tant pel seu contingut concret com pel valor de model historiogràfic que ha inspirat i obert camins a generacions senceres d’historiadors i historiadores.
La producció científica de Josep Fontana abraça tot el conjunt de l’època contemporània, la teoria de la historia i la historiografia, les obres de síntesi i la divulgació d’alt nivell. Així, una part important de la seva obra està centrada en el trànsit dels segles XVIII al XIX i, de forma molt especial, en les relacions entre les transformacions econòmiques, la hisenda estatal i els esdeveniments polítics a l’època de la revolució liberal. En una segona etapa ha publicat algunes obres de referència sobre la Guerra Civil espanyola, l’Espanya de Franco, la construcció de les identitats a la Catalunya contemporània o qüestions relacionades amb la memòria i la història. En el camp de la historiografia, la primera versió de Historia, análisis del pasado y proyecto social va significar una mena de tret de sortida de la reflexió historiogràfica a Espanya des d’uns paràmetres analítics totalment renovadors. Als seus 80 anys tot just estrenats, el mestre d’historiadors, acaba de publicar una obra, en la que ha estat treballant els darrers quinze anys, Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945 (1230 pp.), destinada a convertir-se en un dels clàssics de la historiografia internacional sobre allò que en historiografia s’anomena el Món Actual, però també la història del Temps
Present, ja que s’acaba amb una primera aproximació a les revolucions del món àrab el 2011.
Durant més de 40 anys, Fontana ha portat a terme una tasca de valor incalculable lligada al món editorial per tal de donar a conèixer i fer traduir les novetats historiogràfiques més rellevants de la historiografia estatal i internacional, tant pel seu contingut com per la seva temàtica. I això sobretot a l’editorial Crítica, on ha dirigit les col·lecions Historia del Mundo Moderno, Historia y Teoría, Historia del Mundo, Drakontos, en els seus inicis, o Serie Mayor. En els darrers anys ha dirigit, juntament amb Ramón Villares, catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Santiago de Compostela, una Historia de España, amb 12 volums -el 6è dels quals, La época del liberalismo, escrit per ell mateix-, coeditada per Crítica i Marcial Pons. És membre del consell editorial de diverses revistes internacionals i va ser impulsor directe per a la creació de Recerques, Història, Economia, Cultura, el 1970. Recentment ha acceptat formar part del consell editorial de la col·lecció d’Història, de l’Institut de Recerca Històrica de la UdG, de l’editorial Documenta Universitària que està a punt de treure a la llums els seus primer llibres.
Gràcies a la seva capacitat literària extraordinària, que li permet explicar de forma senzilla les anàlisis i interpretacions més complexes, Josep Fontana ha estat i és un divulgador d’una categoria absolutament excepcional, com es pot demostrar en algunes de les seves obres i en els centenars de conferències que ha impartit arreu, sense fer distincions entres els àmbits d’alt nivell científic, els centres escolars o qualsevol mena d’associacions professionals, sindicals, polítiques o culturals. D’altra banda, el seu convenciment de la continuïtat i els lligams que necessàriament cal establir entre els diversos nivells de l’ensenyament de la història, explica que ja des dels seus anys a la Universitat de València, Josep Fontana hagi mantingut seminaris regulars amb professors d’Instituts de Secundària, uns seminaris que ha seguit desenvolupant fins a l’actualitat des de la Universitat Pompeu Fabra.
Josep Fontana ha dirigit incomptables tesines i tesis doctorals, entre d’altres les d’alguns professors i professores de la Facultat de Lletres de la UdG, i diversos projectes de recerca.
2. Distincions científiques
Josep Fontana és Professor Extraordinari de la Universitat de San Cristóbal de Huanmanga (Ayacucho, 1986) y Doctor Honoris Causa per les universitat de Comahue (Argentina, 2002), Rovira Virgili (2010) i Valladolid (2011).
El 1997 va rebre el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca. El 2002 la Medalla de l’Ajuntament de Barcelona. L’any següent la Medalla Narcís Monturiol al mérit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya. El 2006 la Creu de Sant Jordi i el 2007 el premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat membre del Research Council de l’European Universitary Institute de Florència, avaluador dels Starting Grants de la European Research Commision, de Brussel·les, i president de la Asociación de Historia Económica espanyola.
3.Vinculació a la Universitat de Girona
Des de la creació del Col·legi Universitari Josep Fontana ha mantingut una estreta relació amb Girona, bé a través del seu contacte directe amb alguns dels professors i professores del Col·legi i, més tard, de la Universitat, bé directament mitjançant els cursos de doctorat que ha impartit en diverses ocasions, o de la participació en seminaris i congressos, especialment del Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica. Aquesta col·laboració, que a ell li agrada recordar i enfortir, es demostra en la recent acceptació per formar part del comitè de redacció de la col·lecció de llibres d’Història que endegarà properament l’Institut de Recerca Històrica al sí de l’editorial Documenta Universitaria.
D’aquesta estreta vinculació de Josep Fontana amb la UdG n’és bona prova el fet que fos ell qui dictés la primera lliçó magistral, el 1992 i amb el títol Per una universitat catalana, en la inauguració del primer curs acadèmic de la nostra universitat.
I, més enllà d’aquesta vinculació, la prova del reconeixement que des de la universitat mereix com a científic crític és posa de manifest en la invitació que li va cursar la Càtedra Ferrater Mora perquè impartís un dels seus seminaris anuals, el juny de 2009.
Les sessions del seminari han estat publicades amb el títol de L’ofici d’historiador (2010).
4. Llibres (sense menció dels articles o capítols de llibres) La revolució de 1820 a Catalunya, Barcelona, Dalmau, 1961.
Aribau i la indústria cotonera a Catalunya, Barcelona, Dalmau, 1963.
La quiebra de la monarquía absoluta, Barcelona, Ariel, 1971, amb 7 edicions. 5ª. ed..
ampliada, Barcelona, Crítica, 2002, i reeditada per RBA a Biblioteca de Historia de España, 2005
Hacienda y estado en la crisis del antiguo régimen español, 1823-1833, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1973. Reeditada amb un nou próleg, pp. 9-15, a Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 2001
Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX, Barcelona, Ariel, 1973 (diverses reedicions modificades i ampliades)
La historia, Barcelona, Salvat, 1974 (1975, 2ª. ed.) (traduït a l’alemany i el francès) La revolución liberal. Política y hacienda en 1833-1845, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1977 2° edició, amb un nou proleg, pp. 9-14. Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 200l.
La crisis del Antiguo régimen, 1808-1833, Barcelona, Crítica, 1979.
La Hacienda en la historia de España, 1700-1931, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1980.
Historia: análisis del pasado y proyecto social, Barcelona, Crítica, 1982. Nova edició ampliada, 1999 (traduït al portuguès).
América y la crisis del Antiguo régimen, Quito, Flacso, 1985.
La fí de l'Antic regim i la industrialització, 1787-1868, vol V de Historia de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, Barcelona, Edicions 62, 1988.
La era de las revoluciones,vol X de Historia Universal, Barcelona, Planeta, 1991.
(doble edició en castellà i català)
La historia després de la fí de la historia, Vic, Eumo, 1992. Versió castellana, La historia después del fin de la historia, Barcelona, Crítica, 1992 (traduït al portuguès) Europa ante el espejo, vol. V de La construcción de Europa, Barcelona, Crítica, 1994 (traduït a l’anglès, l’alemany, el francès, l’italià, el txec,el portugués, el romanès i el japonès)
Introducció a l'estudi de la. historia. Barcelona, Crítica, 1997. Versió castellana ampliada, Introducción al estudio de la historia, Barcelona, Crítica, 1999 (Editat també a l’Argentina i traduït al portuguès)
La historia deIs homes, Barcelona, Crítica, 2000. Versió castellana La historia de los hombres, versió castellana,Crítica, 2001. Versió abreujada: La historia de los hombres:
el siglo XX, Barcelona, Crítica, 2002 (traduït al portuguès)
España bajo el franquismo, Ed., Barcelona, Crítica, 2000 La revolució liberal a Catalunya, Lleida, Eumo/Pages, 2003
La globalización en una perspectiva histórica, Oviedo, Universidad, 2003
¿Para qué sirve la historia en un tiempo de crisis?, Bogotá, Ediciones Pensamiento Crítico, 2003
Aturar el temps. La segona restauració espanyola, 1823-1834 (Obra 11), Barcelona, Crítica, 2003. Versió castellana amb modificacions, De en medio del tiempo. La segunda restauración española, 1823-1834, Barcelona, Crítica, 2006
Pierre Vilar i la història de Catalunya, Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2004
La construcció de la identitat. Reflexions sobre el passat i el present, Barcelona, Editorial Base, 2005 i 2006, 2ª.ed. (Traduït al gallec)
República. Memória histórica, valors de futur, Barcelona, Comissions Obreres, 2006.
La época del liberalismo, vol. VI Historia de España, dirigida per Josep Fontana y Ramón Villares, Barcelona, Crítica/ Marcial Pons, 2007
La guerra del frances, 1808-1814, Barcelona, Pórtic, 2008 L’ofici d’historiador, Girona, Documenta Universitaria, 2010
Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945, Barcelona, Pasado y Presente, 2011
EXPOSICIÓ DE MOTIUS PER A LA PROPOSTA DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS D’ATORGAMENT DEL TÍTOL DE DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE GIRONA AL PROFESSOR RAMON GARRABOU SEGURA
1. Mèrits científics.
Ramon Garrabou Segura (Doctor en Història per la Universitat de Barcelona i Catedràtic en Història i Institucions Econòmiques), ha exercit de professor en les universitats de València, Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i actualment és Professor Emèrit de la UAB, on imparteix docència en el Màster Interuniversitari de Historia Econòmica, que organitzen la UAB, la Universitat de Barcelona i la Universidad de Zaragoza. La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història econòmica i en el món rural. En aquests camps ha fet importants aportacions sobre els processos d’adaptació de les agricultures tradicionals a l’economia capitalista.
En particular, han estat molt rellevants les seves contribucions pioneres sobre la formació dels mercats rurals (estudis dels preus i salaris agrícoles), els canvis en les relacions socials agràries (especialment l’estudi de les modalitats de gestió i contractació agràries) i els canvis tecnològics i organitzatius de les explotacions agràries. En els darrers anys, s’han de destacar, d’una banda, els estudis sobre els nivells de vida i sistemes de nutrició i, de l’altra, sobre l’evolució dels paisatges mediterranis, l’anàlisi dels balanços de nutrients i l’eficiència energètica dels sistemes agraris tradicionals front als contemporanis durant els segles XIX i XX (vegeu annex 1).
Tanmateix, la tasca acadèmica del professor Ramon Garrabou ha transcendit en molt la seva recerca particular. Ha de ser especialment reconegut el seu mestratge, que durant més de 30 anys ha esperonat l’interès de molts estudiants per la recerca en el camp de la història agrària, i després els ha acompanyat en el camí, no sempre fàcil, de l’elaboració i presentació d’una tesi doctoral. Un important conjunt d’estudiants el seguiren en aquest camí, com mostra l’annex 2, i amb èxit notable, no solament per la qualitat del treball, sinó perquè la majoria d’ells ocupen un lloc en les institucions universitàries espanyoles i estrangeres, i són ben reconeguts en l’àmbit científic.
D’altra banda, la preocupació per fer de la recerca un projecte cooperatiu assentat sobre sòlides bases científiques l’ha portat a liderar iniciatives de caràcter col·lectiu que
permetrien integrar a escala estatal, però també internacional, amplis grups d’investigadors, i obrir el debat a noves perspectives metodològiques. Exemples notables d’aquesta tasca han estat la direcció de 7 projectes competitius d’ investigació I+D (vegeu annex 3). Però, sobretot cal destacar el seu paper en la fundació de la Sociedad Española de Historia Agraria, de la qual ha estat president entre 1990 y 2006.
Les preocupacions científiques de Ramon Garrabou l’han portat a buscar la relació i col·laboració amb altres disciplines, i altres experts procedents dels àmbits de l’economia, l’enginyeria agrària, la biologia, la geografia, etc. Aquesta pràctica de la transdisciplinarietat ha estat la forma de buscar respostes a les preguntes que emergien de la recerca, com es palesa en la coautoria de molts dels treballs citats a l’annex 1.
Particularment importants, foren els seminaris coorganitzats amb José Manuel Naredo, economista, que tenien la voluntat de superar fronteres disciplinars a través del diàleg i discussió en reunions científiques amb investigadors d’altres àmbits, però també amb la seva integració en equips de recerca i la realització de treballs conjunts. Aquests seminaris, celebrats entre 1994 y 2003 i centrats en les tècniques de fertilització, els usos de l’aigua o el paisatge, acabaren en la publicació de llibres, que han suposat un vertader canvi en les metodologies de l’estudi del món rural, amb un particular interès per la incorporació de les noves metodologies procedents de l’economia ecològica i agroecologia i la història ambiental.
2. Vinculació a la Universitat de Girona
La vinculació de Ramon Garrabou amb els estudis universitaris a Girona es remunta al període del Col·legi Universitari i de l’Estudi General de Girona, quan va ser professor als estudis d’Història i a la diplomatura en Ciències Empresarials durant la dècada de 1980.
Durant aquest període, Ramon Garrabou va tenir un paper crucial en el desenvolupament dels estudis universitaris a la nostra ciutat. D’una banda, com a director de l’Escola Universitària de Ciències Empresarials, participà activament en la consolidació dels estudis de l’àmbit d’Economia i Empresa. De l’altra, articulà la recerca en història econòmica que, sota el seu mestratge, s’iniciava en aquells anys al Col·legi Universitari. Ramon Garrabou contribuí decisivament a la formació dels joves
investigadors d’història econòmica de Girona, dirigint les tesis doctorals d’actuals professors d’aquesta disciplina a la Universitat de Girona. D’altra banda, va liderar els primers projectes de recerca competitius i va organitzar diversos seminaris d’història (annex 4), entre els que destaca el seminari internacional sobre la crisi agrària finisecular celebrat el 1986. Tot plegat fou decisiu a l’hora de situar Girona en el mapa de la recerca europea en història econòmica.
Posteriorment, ha continuat mantenint els seus vincles amb la Universitat de Girona, col·laborant en nombrosos projectes de recerca, publicacions i organització d’activitats científiques amb els professors d’història econòmica de la UdG.
ANNEX 1: PUBLICACIONS RECENTS MÉS RELLEVANTS
x Garrabou, R. Tello, E. Cussó, i X. Badía-Miró, M. (2010): “Ecological and Socio-economic functioning of the Mediterranean agrarian systems in the middle of the nineteenth century. A Catalan case study (the Vallès county, 1850- 70)”. Dins: Landsteiner, E., and Langthaler, E. (edits.) Agrosystems and Labour Relations in European Rural Societies (Middle Ages-20th Century). COST A35 Programme for the Study of European Rural Societies. Poilten: Jahrbuch für Geschichte des ländlichen Raumes (JGLR). Pölten.
x Garrabou, R., Tello, E., Cussó, X. i Badía-Miró, M. (2009): “Explaining agrarian specialization in an advanced organic economy. The province of Barcelona in the mid-nineteenth”. Dins: Pinilla, V. (ed.), Markets and Agricultural Change in Europe from de 13th to the 20th Century, Brepols.
x Cussó, X. i Garrabou, R. (2007): “La transición nutricional en la España contemporánea. Las variaciones en el consumo de pan, patatas y legumbres 1850-2000”, Investigaciones de Historia Económica, 7, p. 60-100.
x Cussó, X., Garrabou, R. i Tello, E. (2006): “Social metabolism in an agrarian region of Catalonia (Spain) in 1860-70: flows, energy balance and land use”, Ecological Economics, 58, p. 49-65.
x Cussó, X., Garrabou, R., Olarieta, J. R. i Tello, E. (2006): “Balances energéticos y usos del suelo en la agricultura catalana. una comparación entre mediados del siglo XIX y finales delsiglo XX”, Historia Agraria, 40, p. 471-500.
x Garrabou, R. (2005): "Conflict and environnmental tension in the adoption of technological innovation in the agrarian sector". Dins: Sarasua, C., Scholliers, P., i Van Molle, L. (Eds.), Land, shops and kitchens. Technoloy in the food chain in twenty-century Europe, Brepols.
x Garrabou, R., Planas, J., i Saguer, E. (2001): "Sharecropping and the Management of Large Rural Estates in Catalonia, 1850-1950". The Journal of Peasant Studies , 28-3 ,2001, p.89-108.
x Garrabou, R. i Naredo, J.M. (1999) (eds.): El agua en los sistemas agrarios.
Una perspectiva histórica. Madrid, Fundación Argentaria, Visor.
ANNEX 2: TESIS DOCTORALS DIRIGIDES PER RAMON GARRABOU
x ESTALELLA BOADELLA, HELENA : Contribució a l'estudi de la propietat de la terra: el cas de la província de Girona, 1981.
x CONGOST COLOMER, Rosa: Els propietaris i els altres. Anàlisi d’unes relacions d’explotació: la regió de Girona, 1768-1862, 1988.
x SAGUER HOM, ENRIC: La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940), 1996.
x SALA LÓPEZ, PERE : Sobre la compatibilitat entre bosc productor i bosc protector (la Catalunya forestal humida entre la societat agrària i la societat industrial 1850-1930), 1999.
x PLANAS MARESMA, JORDI : Cooperativisme i associacionisme agrari a Catalunya: els propietaris rurals i l'organització dels interessos agraris al primer terç del segle XX, 2005.
x FOLCHI DONOSO, MAURICIO : Historia ambiental de las labores de beneficios en la minería del cobre en Chile, siglos XIX y XX (codirecció amb Enric Tello), 2006.
x SERRANO ÁLVAREZ José Antonio: La pervivencia del comunal en la transición a una economía capitalista, León (1800-1936) (codirecció amb José Ignacio Jiménez Blanco), 2006.
x FABREGAT, Emeteri: De la sal a l’arròs. La colonització del delta de l’Ebre (codirigida amb Josep Pujol), 2010.
ANNEX 3: PROJECTES DE RECERCA COMPETITIUS
x 2010-2012: Historia ambiental de los paisajes agrarios del Mediterráneo:
orígenes, fuerzas económicas motoras, agentes sociales rectores e impactos ecológicos de la transformación del territorio. Ministerio de Educación y Ciencia (HAR2009-13748-C03-01). Investigador responsable: Enric Tello Aragay
x 2007-2010: Niveles de vida, salud y alimentación: España, en perspectiva histórica, Ministerio de Educación y Ciencia (SEJ2007-60845). Investigador responsable: Josep Pujol Andreu
x 2007-2009: Caras ocultas del desarrollo económico: energía, territorio y cambio global en el Mediterráneo Occidental desde la Baja Edad Media hasta la actualidad. Dirección General de Investigación. Ministerio de Educación y Ciencia (SEJ2006-15108-C02-01). Investigador responsable: Enric Tello Aragay x 2003-2006: Requerimientos y disponibilidades territoriales: cambios económicos en el uso del suelo y evolución histórica de los paisajes agrarios mediterráneos. Ministerio de Ciencia y Tecnología (SEC2003-08449-C04-01.
Investigador responsable: Ramon Garrabou Segura
x 2000-2003: El trabajo agrario y la inversión en capital-tierra en la formación de los paisajes agrarios mediterráneos noroccidentales: una pespectiva comparada a largo plazo. Dirección General de Investigación, Ciencia y Tecnología (BXX2000-0534-C03-01). Investigador responsable: Ramon Garrabou Segura
x 1997-2000: Factores determinantes del desarrollo agrario en Cataluña:
recursos naturales, organización del trabajo y cambio técnico. Dirección General de Investigación, Ciencia y Tecnología. Investigador responsable:
Ramon Garrabou Segura
x 1994-1996: Posibilidades de producción, evolución de los precios y distribución de los ingresos en la agricultura catalana (siglos XI-XX) (DGICYT).
Investigador responsable: Ramon Garrabou Segura.
x 1991-1993: Evolución de las formas de explotación del trabajo campesino en Cataluña (s. XIV - XX) en relación con el medio geográfico, la comunidad campesina y la conflictividad (DGICYT). Investigador responsable: Ramon Garrabou Segura.
x 1988-1990: La propiedad territorial y las formas de explotación del trabajo campesino en Cataluña (DGICYT). Investigador responsable: Ramon Garrabou Segura.
ANNEX 4: SEMINARIS ORGANITZATS A GIRONA
x I Seminari Internacional d' Història: La crisi agrària de finals del s. XIX a Europa (1986)
x X Seminari d’Història Econòmica: L’agricultura capitalista a Europa (s. XIX- XX): explotacions familiars contra grans explotacions (1997).
x II Seminari Internacional d' Història: Carlisme i moviments absolutistes a l’Europa de la primera meitat del segle XIX (1988).
x IV Seminari d’Història Econòmica: Història ecològica i història de l'ecologia (1991).
