• No se han encontrado resultados

PROJECTE D INSTAL LACIÓ I ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA DE L EDIFICI NEÀPOLIS, PER L ESPAI EMPRENEDOR. FASE II

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "PROJECTE D INSTAL LACIÓ I ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA DE L EDIFICI NEÀPOLIS, PER L ESPAI EMPRENEDOR. FASE II"

Copied!
459
0
0

Texto completo

(1)

Regidoria d’Urbanisme, Obres i Habitatge

PROJECTE D’INSTAL·LACIÓ I ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA DE L’EDIFICI NEÀPOLIS, PER L’ESPAI EMPRENEDOR. FASE II

EMPLAÇAMENT:

Planta baixa de l’edifici Neàpolis situat al carrer Rambla Exposició, número 59-69 de Vilanova i la Geltrú.

TÈCNICS REDACTORS:

Anabel Fuentes Montiel (Arquitecta municipal)

Alejandro Galofré Rodríguez (Arquitecte tècnic municipal) Jordi Miró Surroca (Enginyer tècnic municipal)

Ton Roure Ripoll (Arquitecte tècnic municipal) DATA:

26 DE JUNY DE 2015

(2)

ÍNDEX

I Memòria:

1.- Dades Generals.

2.- Memòria decripiva.

3.- Requisits a complimentar per las caracteristiques de l’obra.

4.- Memòria constructiva.

5.- Resum del pressupost.

II Fitxes de compliment normatiu:

1- Fitxa A.- Justificació ade l’accessibilitat a edificis d’ús públic i privat (no habitatges) DB SUA – D135/95.

2- Fitxa B.- Exigencies del DB HR. Protecció contra el soroll.

3.- Fita C.- Justificació del compliment de les exigències del DB HR.

III Projectes parcials i altres documents complementaris:

1.- Estudi de Gestió de Residus 2.- Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

IV Plec de Condicions:

1- Plec de condicions generals.

2- Plec de condicions tècniques dels materials.

V Amidament i Pressupost:

1- Quadre de preus núm. 1 i núm. 2 2- Justificació de preus.

3- Amidaments.

4- Pressupost.

5.- Resum de pressupost

(3)

V Plànols:

EA.1.- Estat Actual; Planta baixa general.

EA.2.- Estat Actual; Planta; Distribució.

EA.3.- Estat Actual; Planta; Fals sostre.

EA.4.- Estat Actual; Seccions.

EA.5.- Estat Actual; Façana sud.

EA.6.- Estat Actual; Façana nord.

I.EA.1.- Estat Actual;Planta; Instal·lacions d’electricitat, enllumenat i climatització.

A.1.- Estat Reformat; Planta; Distribució i mobiliari.

A.2.- Estat Reformat; Façana sud.

A.3.- Estat Reformat; Façana nord.

A.4.- Estat Reformat; Seccions.

A.5.- Estat Reformat; Planta; Cotas i superfícies.

A.6.- Estat Reformat; Planta; Tancaments i acabats; paviments.

A.7.- Estat Reformat; Planta; Tancaments i acabats; fals sostres.

A.8.- Estat Reformat; Alçats interiors.

I.1.- Estat Reformat; Planta; Instal·lació d’enllumenat i presses de corrent.

I.2.- Estat Reformat; Planta; Instal·lació de climatització.

I.3.- Estat Reformat; Planta; Instal·lació de telefonia, veu i dades.

I.1.- Estat Reformat; Esquema unifilar.

(4)

I. MEMÒRIA

ÍNDEX MEMÒRIA

1.- Dades Generals. 2

2.- Memòria descriptiva. 4

3.- Requisits a complimentar per les característiques de la intervenció. 9

4.- Memòria constructiva. 19

5.- Resum del pressupost. 21

(5)

1.- DADES GENERALS:

Títol del Projecte:

INSTAL·LACIÓ I ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA DE L’EDIFICI NEÀPOLIS PER L’ESPAI EMPRENEDOR. FASE II

Promotor:

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Entitat Pública Empresarial Local Neàpolis

Rbla de l’Exposició, 59-69 de Vilanova i la Geltrú (08800) NIF: A-58.008.970

Telèfon: 93.6571221 Representant:

Joan Carles Lluch Milla, Director General.

e-mail: jclluch@neapolis.cat Telèfon: 93.6571221

Tècnics redactors del projecte:

Anabel Fuentes Montiel, arquitecta municipal.

e-mail: afuentes@vilanova.cat Telèfon: 93.8140000- ext. 2086

Alejandro Galofré Rodríguez, arquitecte tècnic municipal e-mail: agalofre@vilanova.cat

Telèfon: 93.8140000- ext. 2081

Jordi Miró Surroca, enginyer tècnic municipal e-mail: jmiro@vilanova.cat

Telèfon: 93.8140000- ext. 2082

Tècnic redactor de l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut (annex):

Antoni Roure Ripoll, arquitecte tècnic

e-mail: aroure@vilanova.cat

Telèfon: 93.8140000- ext. 2088

(6)

Situació:

Aquest projecte vol adequar part de espai lliure situat en la planta baixa dintre de l’edifici

Neàpolis situat a la Rambla Exposició, número 59-69 de Vilanova i la Geltrú.

(7)

2.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA:

Antecedents:

Es tracta d’un edifici aïllat acabat de construir a finals de l’any 2006 segons projecte de l’arquitecte Oriol Bohigas (MBM arquitectes). Té una superfície aproximada d’uns 8.000 m2 i es desenvolupa en quatre plantes (soterrani, baixa i tres plantes pis). L’estructura de la planta tercera és d’acer laminat i la resta de plantes de formigó armat.

Aquest edifici, anomenat Neàpolis, que va iniciar la seva activitat a principis de l’any 2007, és l’espai de la tecnologia i les idees que coordina, gestiona i promou les estratègies públiques per dotar a la ciutat d’infraestructures i serveis de primer nivell en matèria tecnològica. Amb aquest horitzó, el projecte Neàpolis fou dissenyat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per centralitzar les polítiques actives de la societat de la informació dirigides a la ciutadania i, alhora, crear un nou potencial econòmic per a la ciutat i el seu entorn.

Els objectius de Neàpolis són donar suport a la implantació de xarxes d’accés, potenciar els estudis universitaris ubicats a la ciutat i proposar-ne de nous, generar nous grups d’investigació i desenvolupament i promoure activitats econòmiques i propostes tecnològiques innovadores.

Justificació, objectius i localització de les obres:

El projecte “@*tic espai emprenedor” es constitueix com un centre de suport públic a emprenedors/es i nous talents, impulsat per l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, liderat per Neàpolis i la Regidoria de Desenvolupament Local, amb participació i coordinació amb altres departaments, entitats i organismes públics i privats de la ciutat i de la comarca del Garraf.

En el decurs del temps transcorregut des de la proposta i posterior aprovació de les ajudes del FEDER.2007-2013, eix 1 per a la creació del projecte denominat “@*tic coworking emprenedor” en el que es contemplava una segona(tercera en la memòria) fase destinada a la creació d'un nou sector emergent estructurat a través de la connectivitat i les anelles industrials i de coneixement, tant les necessitats com les oportunitats han evolucionat i progressat, atenent, per tant a una nova formulació de la proposta inicial per aquesta segona fase.

En aquest sentit, es planteja reorientar el concepte de connectivitat al concepte de crear un clúster de la creativitat, que doni resposta tant a les demandes del sector com a les oportunitats que es generen a través del nou ecosistema col.laboratiu que es despren de la posada en marxa de la primera fase del projecte, el cowork, com del mapa de l'emprenedoria que es formula a través de nous coworks creats per tota la ciutat.

Per tant, presentem el concepte global al qual volem orientar aquesta segona fase, la seva conversió a través del nou concepte de viver d'empresa -livinglab-hive i la ubicació mes adient per ser mes efectiva a l'hora de treballar, co-crear i generar nous conceptes de treball col.laboratiu.

Aquest nou concepte es basa en un clúster de la creativitat, que es fonamenta amb un

espai específic d'ubicació (amb petits despatxos, sales de reunions, espais de formació i

àrees de descans) a la vegada que es produeix una coordinació permanent amb els altres

coworks, altres empreses creatives i els emprenedors/creadors que es generen i treballen al

voltant d'aquest ecosistema.

(8)

Marc conceptual

Cal entendre el desenvolupament local del territori objecte d'intervenció com un conjunt d'iniciatives o projectes integrats que tenen com objectiu afavorir un procés re-activador de l'economia i dinamitzador de las societats locals, que mitjançant l'aprofitament dels recursos endògens existents en el territori i la cooperació públic-privada, estimulin, fomentin i diversifiquin l activitat econòmica, creant ocupació, renta i riquesa, i millorant la qualitat de vida i el benestar de les poblacions territorials locals.

L'enfocament del desenvolupament local aposta intensament per l empresa micro, i la petita i mitjana empresa que, sense perjudici dels recursos exògens que puguin venir de l'exterior, passa a ser entesa com a pilar la generació d'activitat econòmica i llocs de treball i de la innovació tecnològica.

Des de finals dels anys setanta, els governs locals i regionals es troben davant de la necessitat d'analitzar, definir i executar accions que permetin donar resposta als problemes que tenen les economies locals i afavorir el seu desenvolupament en un sistema cada vegada més globalitzat. Tot això implica respondre a multitud de qüestions relacionades amb l'estratègia que cal seguir i amb com s'ha d'instrumentalitzar la política de desenvolupament.

El nou programa de treball a través d'aquest nou concepte de viver d'empresa-cowork- livinglab es centralitza en la creació i impuls d’un centre dinamitzador del talent, que combini l’emprenedoria, la innovació i la creació, amb la projecció d'iniciatives empresarials sorgides de la col·laboració i el contacte entre usuaris, creadors, administració i emprenedors des de Vilanova i la Geltrú i, si es possible, totes les ciutats i poblacions que aglutina la comarca del Garraf, com son Sant Pere de Ribes, Cubelles i Canyelles.

Aquest centre dona suport a les activitats creatives, emprenedores i organitzacionals de les esmentades ciutats, oferint i impulsant les línies estratègiques de cada ciutat associada en els àmbits de les smartcities, l’ecosistema cowork, les activitats econòmiques i la seva internacionalització tenint com a referència la implantació del programa europeu HORIZON 2020.

Es tracta de generar un espai/ecosistema que pugui reunir professionals de l'àmbit de la creació, entorns virtuals, agents culturals, emprenedors, empreses del sector tecnològic i de serveis que no necessiten, donada la capacitat d'aquest sector, d'un espai físic permanent, sinó que la seva planificació parteix de compartir projectes, idees, infraestructures, oficines i serveis comuns.

L'objectiu d'aquest CLÚSTER DE LA CREACIÓ, o centre del talent, és crear una xarxa àmplia

de professionals i nous emprenedors d’aquest àmbit territorial, en especial la ciutat de

Vilanova com a centre de referència. No només de freelances, sinó de professionals per

compte d'altri que realitzen també treballs fora del seu treball habitual, així com aquells

interessats a ampliar la seva xarxa de contactes. Així mateix, el centre té per objecte facilitar

el contacte entre ells (networking) que produeixin noves formes de col·laboració. També

tindran el suport del centre i de les diferents administracions per promoure la creació de

noves formes empresarials i una xarxa d'emprenedors (seus virtuals). Per a això, es planteja

l'adequació d'aquesta infraestructura que suposa la realització d'un conjunt de treballs de

recerca, promoció, detecció i impuls de les diferents estratègies entorn a aquest nínxol

d’activitat econòmica, que pot esdevenir referència internacional.

(9)

D’altra banda, aquests nous serveis basats en les tecnologies d’accés també són un suport específic pels emprenedors d’@*tic i per tant, segon centre de coworking d’emprenedors de xarxa podent col·ligar-se amb els dels entorns virtuals i els dels TIC, fent especial incidència en nous productes i nous serveis que combinen aquestes dues iniciatives emprenedores: la de la tecnologia d’accés i la dels entorns virtuals.

Aquesta connectivitat, associada a les innovacions en les formes d’allotjar la informació en el futur (cloud computing) fan que les possibilitats d’innovació i d’èxit de mercat siguin molt altes. Si mes no, donat les altes capacitats i especialització d’aquest àmbit de la connectivitat, s’ha considerat ubicar-lo en l’entorn específic que contempla la zona de servidors i CPD’.

Altre factor de decisió en la seva ubicació diferenciat del coworking d’entorns virtuals és la seva especialització i, per tant, un accés més restringit d’emprenedors interessats en obrir nous projectes en aquest àmbit.

Descripció física dels l’espaïs existents:

Les obres es localitzen a la planta baixa, en l’espai que ocupava temps enrere la cafeteria, en estança pròxima a l’escala circular del vestíbul de l’edifici i en uns serveis higiènics existents. Tots aquests espais tenen accés directe des del vestíbul, que disposa de doble alçada.

L’àmbit de la intervenció es situa a l’extrem oest de l’edifici, de planta triangular, a on es produeix un dels seus vèrtex. Els espais de l’àmbit de la intervenció s’inscriuen en cos d’edificació de planta ovoïdal que resta independent de la resta de l’edifici pel vestíbul.

Alhora aquest àmbit es localitza sota l’auditori, situat a la planta primera. En conseqüència es donen diferents alçades els espais, ja siguin situats sota la graderia, sota la plataforma de l’escenari, o sota el forjat del terra de la planta primera que provoca la doble alçada en planta baixa.

La superfície construïda de l’àmbit de la intervenció és de 330,43 m2, i la superfície útil és de 311,54 m2.

L’accés a l’espai destinat anteriorment a cafeteria es dona a traves de tancament opac amb dos dobles portes vidriades.

En aquest espai la distribució és la següent:

- Gran espai destinat a àrea de descans i de trobada/treball que dona a la

façana sud. Aquest és l’espai més gran i en ell es diferencien clarament les tres

alçades de sostre. El sostre pla més de nivell més baix ens dona una alçada

lliure de 2,80 m i el seu revestiment és un enlluït de guix pintat de color blanc. El

sostre inclinat (situat sota la graderia de l’auditori) és revestit d’un trasdossat de

placa de fibres vegetals, amb qualitats fonoabsorvents, de color gris clar i

perfilaria vista en el sentit longitudinal de la placa. Aquest sostre determina unes

alçades lliures variables que van des de 2,80 m a 4,00 m. la superfície d’aquest

gran espai més pròxima al vestíbul, disposa de un fals sostre de placa de guix

laminat pintada de blanc, i determina una alçada lliure de 3,35 m. la cambra

que crea aquest fals sostre te una alçada que ha permès la instal·lació de

maquines de clima així com el recorregut de conductes d’aire acondicionat.

(10)

- Espais de servei, amb office i barra d’atenció al públic, paral·lela al nucli de ascensors, lavabos i cambra d’instal·lacions, situats al mig de la planta. Els espais tancats, situats sota el forjat de nivell superior.

- Dependència destinada a magatzem, adossada a la façana nord.

Els serveis higiènics tenen accés des de el vestíbul i disposen d’una dotació de dos inodors, independitzats entre si per envans d’obra, i dos rentamans.

Les façanes tenen característiques físiques molt diferents:

- La sud-oest és tota vidriada, a tota alçada, i no disposa de cap element de protecció solar.

- La nord-oest és opaca, d’obra revestida de plaques de zinc, amb obertures verticals per facilitar la il·luminació i la ventilació de les estances adossades

En quan a la resta d’acabats generals:

- El paviment és de terratzo de gra fi de color gris.

- Les parets estan enguixades i pintades en blanc.

- Els pilars son de formigó armat sense cap revestiment.

- La fusteria exterior es de alumini anoditzat color plata.

- La fusteria interior es de fusta esmaltada en blanc.

L’espai també està proveït d’instal·lació elèctrica, il·luminació i aire condicionat.

Les lluminàries existents es diferencien segons el sostre del que pengen : a on no hi ha fals sostre o trasdossat, les lluminàries son de pantalles de fluorescents en superfície, a on es dona el trasdossat de la llossa inclinada, les lluminàries son línees de pantalles de fluorescents que resten penjades, i a on hi ha fals sostre de plaques de pladur les lluminàries son ulls de bou encastats.

La instal·lació d’aire acondicionat existent es resolta per conductes d’impulsió d’acer galvanitzat de secció circular vistos que resten suspesos i el retorn es realitza per plenum pel la cambra del fals sostre de pladur, localitzant les reixes en la tabica vertical de forma corba que segueix la geometria de la llossa inclinada.

La instal·lació contra incendis és resolta amb la localització d’extintors.

(11)

Descripció general de la intervenció:

La proposta de la intervenció té com a objectiu encabir el programa funcional del viver d’empreses respectant al màxim les característiques arquitectòniques dels espais que conformen l’àmbit de l’actuació.

La activitat a desenvolupar demana encabir un programa funcional a on es puguin donar el nombre màxim de despatxos a on puguin treballar una o dos persones, una sala de reunions comuna, una aula de formació, lavabos i àrea de descans i office.

D’acord amb les característiques físiques dels espais i la situació de l’accés des de el vestíbul general de l’edifici, es determina localitzar l’àrea de descans donant a la façana sud-oest i els tancaments interiors de distribució de quatre dels despatxos i de sala de reunions, a la façana nord-oest. Per a completar la dotació màxima plantejada, dos despatxos es localitzen cap l’interior de la planta. Pel que en total la proposta contempla encabir 6 despatxos.

La distribució plantejada permet accedir al viver d’empreses des de el vestíbul, a traves de tancament vidriat, directament a l’àrea de descans i als despatxos i a la sala de reunions, a traves de un control d’accés en porta d’accés a passadís que actua de distribuïdor. Alhora l’espai destinat a sala de reunions conserva el possible accés des de el vestíbul.

Es determina adoptar la direccionalitat dels tancaments del nuclis de serveis, a on es troben els ascensors, la cambra d’instal·lacions i els serveis higiènics. D’aquesta forma també es respecta la mateixa direccionalitat que resta marcada amb la perfilaria vista del fals sostre i les línees de il·luminació i instal·lacions de alguns espais.

L’aula de formació també té accés des de l’àrea de descans i s’independitza dels despatxos i sala de reunions. Els tancaments d’aquesta sala es plantegen opacs envers els despatxos i la sala de descans, i el tancament pel que es produeix l’accés a la sala es planteja transparent, amb tota la superfície de vidre. La situació d’aquest tancament vidriat permet disposar d’un espai previ a l’accés a la sala, que alhora actua de transició entre el tancament exterior de façana, també vidriat. D’aquesta forma aconseguim el màxim de protecció o aïllament acústic respecte a l’interior i d’aïllament tèrmic respecte a l’exterior.

Donada la irregularitat de la planta de l’àmbit a on es realitza la intervenció i de la diferent geometria i acabats dels sostres, es busca la transparència en els tancaments interiors i la fluïdesa entre els espais resultants, de forma que la llosa inclinada del sostre, en forma de segment de corona sigui visible. El tancament vidriat entre els despatxos i la zona de descans ho permetrà.

Seguint amb el mateix criteri i proporcionant un ambient més càlid, sobre el terratzo existent de color gris clar, es col·locaran unes superfícies de linòleum en dos colors : vermell i taronja, identificant els colors que ja es donen a la zona del cowork de la tercera planta de l’edifici.

Aquest paviment de linòleum serà de color vermell en una superfície de mig cercle adossat al tancament opac de la sala de formació i vidriat d’un dels despatxos.

Determina una zona d’estada amb mòduls de sofà i actua de punt de referència,

d’organitzadora de l’espai dispers de l’àrea de descans.

(12)

Altre superfície de paviment de linòleum reprodueix la projecció del segment de corona de la llossa inclinada del sostre, amb color taronja, recollint l’accés als despatxos que disposen de tancaments vidriats, pel que es veurà la continuïtat del paviment ( forma i color) entre la sala de descans i els despatxos.

I per últim una superfície de linòleum del mateix color vermell traspassarà el nou tancament vidriat d’accés al viver, envaint el vestíbul amb un perímetre que continua la corba ovoïdal que defineix el traçat de la façana sud-oest. En aquesta superfície de paviment de linòleum de color vermell que es troba al vestíbul es situaran dos taules del mateix model i situades en continuïtat amb les de l’àrea de descans per acollir el servei wifi, amb la intencionalitat de accentuar la permeabilitat entre els dos espais:

vestíbul general i l’àrea de descans del viver d’empreses.

A l’àrea de descans es localitza espai per l’ús de office que es pot independitzar mitjançant porta corredissa a tota alçada. Molt pròxim a l’office es localitzen màquines expenedores. Dos taules a diferents nivells, amb tamborets i cadires donaran servei a l’office i màquines expenedores.

La reforma dels lavabos existents consisteix en realitzar nou tancament d’obra d’acord amb la definició del passadís d’accés als despatxos, incrementar la dotació de inodors en una unitat, realització de nous separadors de cabines amb panells fenòlics i incorporació dels rentamans en les cabines.

Programa funcional i superfícies útils resultants son els següents : Despatx 1 ... 14,48 m2

Despatx 2 ... 15,17 m2

Despatx 3 ... 13,30 m2

Despatx 4 ... 15,26 m2

Despatx 5 ... 17,73 m2

Despatx 6 ... 13,71 m2

Sala de reunions ... 20,97 m2

Distribuïdor ... 23,25 m2

Aula de formació ... 32,71 m2

Area de descans ... 130,84 m2

Office ... 5,33 m2

Serveis higiènics ... 8,79 m2

Total... 311,54m2

(13)

3.- REQUISITS A COMPLIMENTAR PER LAS CARACTERISTIQUES DE L’OBRA:

Antecedents:

Tal i com s’ha comentat anteriorment, les obres que es defineixen en aquest projecte consisteixen en l’adequació interior de part de la planta baixa de l’edifici Neapolis.

Aquest edifici aïllat es va acabat de construir a finals de l’any 2006 segons projecte de l’arquitecte Oriol Bohigas (MBM arquitectes), i segons els requeriments i normativa aplicable en aquell moment.

A continuació s’estableixen les prestacions de la intervenció per requisits bàsics , en relació a les exigències bàsiques del CTE. S’indiquen específicament les prestacions que afecten a la intervenció i no al conjunt de l’edifici, i que s’agrupen de la següent manera:

- SE Seguretat estructural.

- SI Seguretat en cas d’incendi.

- SUA Seguretat de utilització i accessibilitat

- HS Habitabilitat salubritat (SH 3 Qualitat de l’aire interior) - HR Habitabilitat protecció enfront del soroll (tabiqueria interior)

Aquest compliment del CTE es pot fer a traves dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la qualificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques també es poden satisfer a través de solucions alternatives, que han de justificar que assoleixen les mateixes prestacions.

Seguretat Estructural. Prestacions

L’edifici compleix el requisit de seguretat estructural, al donar compliment a la normativa vigent al 2006 i tenint en compte les sobrecàrregues per l’ús administratiu / formació. Que es el mateix ús que es contempla en la intervenció objecte del present projecte.

Seguretat en cas d’Incendi. Prestacions

Els treballs definits en aquest projecte es realitzaran dintre d’un edifici existent, construït l’any 2006 com equipament, i compleix les condicions de seguretat en cas d’incendi descrites en les exigències bàsiques SI del CTE.

Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, DB SI. A més, es va donar compliment al Decret 241/94 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis complementaris de la NBE CPI/91”.

Els treballs a executar, inclosos en el present projecte, s’adaptaran a les solucions constructives i d’instal·lacions del projecte pel permís municipal ambiental aprovat, no modificant cap dels aspectes del projecte inicial.

A continuació es presenta la justificació del compliment del SI que s’inclou en el

“Projecte d’activitats del Edifici Neapolis” de data octubre 2006 , aprovat en el seu dia.

(14)
(15)
(16)
(17)
(18)
(19)
(20)

Seguretat d’Utilització i Accessibilitat. Prestacions

Els treballs definits en aquest projecte es realitzaran dintre d’un edifici existent, construït l’any 2006 com equipament públic, i incorporen les condicions de seguretat en la utilització i accessibilitat per a donar compliment al Codi d’accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el DB SUA Seguretat d’utilització i Accessibilitat, de manera que es satisfà el requisit bàsic d’accessibilitat establert a la LOE. (Veure fitxa A. justificativa de la Justificació de l’accessibilitat a l’edifici Ús públic i ús privat (no habitatge) DB SUA / D135/95).

L’edifici disposa d’un itinerari accessible que el comunica amb la via pública.

La comunicació vertical es resol amb dos ascensors accessibles.

L’edifici disposa de cambres higièniques accessibles.

Cal esmentar que el espai, on es dona la intervenció objecte d’aquest projecte, ja disposa del corresponent permís municipal ambiental i posta en marxa, per al mateix us administratiu, científic, i altres, pel que va ser construir.

A continuació es relacionen els aspectes més importants, ordenats per exigències bàsiques del SU i als quals es dóna resposta :

SUA 1 Risc de caigudes

- Es contemplen les discontinuïtats dels paviments, els desnivells i la disposició de barreres de protecció amb configuració de no escalable.

SUA 2 Impactes o enganxades

- Es contemplen els elements fixes i practicables susceptibles de produir impactes i aquells elements fràgils susceptibles de rebre’ls els quals garantiran el nivell de risc d’impacte que els hi és d’aplicació. També es considera, la protecció a enganxades amb elements d’obertures i tancaments automàtics.

- En el cas concret dels paraments transparent realitzat amb envà de vidre laminat (6+6), s’exigirà una resistencia de 1(B)1 segons (UNE EN 12600).

SUA 3 Immobilització

- Els diferents serveis higiènics tenen portes amb sistemes de desbloqueig des de l’exterior.

SUA 4 Risc per il·luminació inadequada

- Es disposa d’enllumenat d’emergència en els recorreguts d’evacuació.

SUA 9 Accessibilitat

- Es contemplen les condicions funcionals i de dotació d’elements necessàries per

aconseguir l’accessibilitat. Igualment es contemplen les característiques de la

informació i senyalització per a donar compliment a l’accessibilitat.

(21)

Habitabilitat salubritat. Qualitat de l’aire interior. Prestacions

Els treballs definits en aquest projecte es realitzaran dintre d’un edifici existent, construït l’any 2006 com equipament públic. En la planta baixa d’aquest edifici, on el planeja realitzar la intervenció, ja existeix un sistema de climatització que garanteix les exigències de la qualitat de l’aire del RITE.

Segons l’apartat 2.1.2 del DB HS3 es d’obligat compliment per els edificis de qualsevol altre ús que no sigui habitatge i aparcaments el RITE.

La planta baixa de l’edifici Neàpolis actualment compleix el RITE en tot la referent amb la qualitat de l’aire interior; així com la reforma proposada que no modifica la potencia tèrmica ja detallada.

Proteccions enfront del soroll. Prestacions

Es garanteix l’exigencies de protecció en front del soroll mitjançant el DB HR de tots les compartimentacions noves. (Veure fitxa B. de les exigencies del DB HR Protecció contra el soroll i fitxa C. de la justificativa del compliment de les exigències del DB HR).

Els treballs definits en aquest projecte es rehalitzaran dintre d’un edifici exiistent,

construït l’any 2006 com equipament públic. En la planta baixa d’aquest edifici, on el

planeja realitzar la intervenció, ja existeixen els elements de separació verticals entre

recintes, els elements de separació horitzontal entre recintes, les mitjeres, les façanes,

cobertes amb contacte amb l’aire exterior. Es per això que només es justifica el

compliment de les exigencies del DB HR dels nous paraments.

(22)

4.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA:

Els treballs més importants que es proposen realitzar en aquest projecte d’instal·lació i adequació de la planta baixa de l’edifici Neàpolis, per l’espai emprenedor. FASE II son els següents:

Compartimentació

Els espais descrits en el projecte es delimitarà amb combinacions de paraments cecs (envà de plaques de guix laminat) i paraments transparent (envà de vidre laminat 8+8), segons distribució descrita en els plànols. Els paraments cecs es realitzaran amb envans de plaques de guix laminat formats per 1 placa estàndard de 15 mm de gruix en cada cara i aïllament de plaques de llana de roca de densitat 26 a 35 Kg/m3 per un gruix total d’envà de 100 mm, aquests envans seran a tota alçada, per impedir el pont acústic entre cambres diferents. Els paraments transparent es realitzaran amb vidre laminat de seguretat de dues llunes i butil “silence” , amb acabat incolor, de 8+8.

aquest envans transparents arribaran fins l’alçada del cer ras per sobra d’aquesta alçada es realitzarà una tàbica de guix laminat.

També s’ha considerat la necessitat de delimitar les sales humides amb paredo divisori recolzat de 11,5 cm de gruix de totxana; arrebossat i alicatat en la cambra humida i trasdossada amb placa de guix laminat en la cambra noble.

La fusteria interior serà de fusta amb acabat de DM per pintar segons documentació gràfica, excepte la porta de entrada a l’espai emprenedor; que serà una porta automàtica corredissa de dues fulles de vidre laminat 12 (6+6) mides 90x210 cm amb obertura central; més un fixa lateral de vidre laminat 12 (6+6) i mides 90x210 cm; i més un fixa sec format per una estructura metàl·lica (suport autorització porta corredissa) revestit amb taulells de DM.

També cal comentar que la nova distribució implica la substitució d’una porta de sortida d’emergència per una nova balconera exterior d’alumini.

Paviments, cel rasos, acabats interiors

El paviment existent de terratzo es conservarà, combinat amb la col·locació linolion sobre el paviment actual, segons documentació gràfica. També cal comentar la instal·lació de 6 m2 de tarima de fusta massissa en la sala polivalent .

El cel ras fònic actual es conservarà, una vegada modificat per la intersecció amb els envans de nova construcció i les instal·lacions. També es conservaran els actuals cel rasos de guix laminat, una vegada modificat per la intersecció amb els envans de nova construcció i les instal·lacions.

L’acabat de les parets cegues de guix interiors serà pintat, i les fusteries interiors de DM també es pintaran. Els paraments transparents tindran un tractament decoratiu amb vinils.

Instal·lacions de fontaneria i sanejament

Es realitzaran els treballs necessaris de fontaneria i sanejament per instal·lar els nous

lavabos i una pica en la zona Office; així com les feines necessàries per evacuar

l’aigua dels casets dels nous climatitzadors.

(23)

Instal·lacions d’elèctrica, telecomunicacions, il·lumina i control d’accés

Es modificarà tota la instal·lació elèctrica existent per adaptar-la als nous espais; això implica modificar el Quadre elèctric actual de la planta.

També implica la substitució de tota la instal·lació d’enllumenar; La situarà noves presses de corrent i RJ35; i la modificació de la instal·lació d’enllumenar així com les seves enceses.

Esta previst realitza la nova instal·lació de telecomunicacions inclòs el subministrament i col·locació d’un armari RAC, panells pel connexionat telefònic, informàtic, de 48 connexions, manegues de connexió per informàtica, connexió amb fibra òptica, i 2 swich UBIQUITI EDGESWITCH ES-48-500 W amb POE, o equivalent.

També esta previst el subministrament i col·locació de la xarxa i terminals pel control d’accés i presencia per proximitat EH CPPA08 (en:HORA) o equivalent.

Instal·lacions de climatització

Es realitzarà una nova instal·lació de climatització independent a la existent adaptada

als nous espais excepte en la zona office i area de descans, on s’adaptaran la

climatització actual.

(24)

5.- RESUM DE PRESSUPOST:

Capítol Descripcions

Import (Euros)

1. Treballs previs i enderrocs. 7.549,71 €

2. Tancament i divisions. Revestiments i ram de paleta. 37.853,85 € 3. Fusteria + tancaments i divisions practicable. 21.858,21 €

4. Paviment + cel rasos. 15.623,06 €

5. Pintura. 6.067,40 €

6. Instal·lació de fontaneria, evacuació i incendis. 2.014,76 € 7. Instal·lació d’elèctrica, telecomunicació i intrusió. 27.493,33 €

8. Instal·lació de climatització. 19.600,00 €

9. Equipaments, varis i imprevistos. 8.500,00 €

Total obra: 146.560,32 €

Despeses Generals d’Empresa (13%): 19.052,84 €

Benefici Industrial (6%): 8.793,62 €

TOTAL Pressupost d’execució per contracte (sense IVA): 174.406,78 €

I.V.A. (21%): 36.625,42 €

TOTAL Pressupost d’execució per contracte: 211.032,20 €

El pressupost d’execució per contracte de l’enderroc de les feines d’instal·lació i adequació de la planta baixa, per l’espai emprenedor. FASE II; ascendeix a DOS CENTS ONZE MIL TRENTA-DOS EUROS AMB VINT CÈNTIMS.

El que signo als efectes que sigui oportuns.

Vilanova i la Geltrú, a 26 de juny de 2015

Anabel Fuentes Montiel Alejandro Galofré Rodríguez Jordi Miró Surroca

Arquitecta municipal Arquitecte tècnic muni. Enginyer tècnic muni.

(25)

II. FITXES DE COMPLIMENT NORMATIU

ÍNDEX FITXES DE COMPLIMENT NORMATIU

1.- Fitxa A.- Justificació de l’accessibilitat a edificis d’ús públic i privat (no habitatge) DB SUA - D135/95.

2.- Fitxa B.- Exigencies del DB HR. Protecció contra el soroll.

3.- Fitxa C.- Justificació del compliment de les exigències del DB HR.

(26)

Fitxa A,- Justificació de l’accessibilitat a edifici d’ús públic i

privat (no habitatge) DVB SUA - D135/95

(27)

J u s ti fi c a c d e l’ a c c e s s ib ili ta t a l’ e d if ic a c Ú s p ú b lic i ú s p ri v a t (n o h a b it a tg e ) D B S U

D . 1 3 5 /1 9 9 5 C o d i d ’a c c e s s ib il it a t C T E D B S U A : S U A -9 A c c e s s

A C C E S S IB IL IT A T E X TE R IO R

Comunicació del’edificació amb: - via pública - zones comunes ext, elements annexos. EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Edificis o establiments d’ús públic: Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics

Edificis o establiments d’ús privat: Itinerari practicable * edificis PB + 2PP * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor Itinerari adaptat * edificis amb habitatges adaptats EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Itinerari accessible per a tots els edificis(s’exclouen els habitatges unifamiliars aïlladossats sense elements comuns)

A C C E S S IB IL IT A T V E R TIC A L

Mobilitat entre plantes(necessitatd’ascensor o previsiódel mateix)

Comunicació de lesentitats amb: - planta accés(via pública) - espais, instal·lacionsi dependències d’úscomunitari EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Edificis o establiments d’ús públic: Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici taula d’usos públics

Edificis o establiments d’ús privat: Itinerari practicable: * edificis PB + 2PP que no disposin d’ascensor * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor * aparcaments > 40places EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Itinerari accessible amb ascensor acceso rampa accessible, en els següents sup

* edificis > PB + 2PP * edificis / establiments amb Su > 200 m(exclosa planta accés) * plantes amb zones d’ús públic amb Su * plantes amb elements accessibles

A C C E S S IB IL IT A T H O R IT ZO N T A L

Mobilitat en una mateixa planta

Comunicació punt d’ accés a la planta amb: - les entitats o espais- instal·lacions i dependències d’úscomunitari EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Edificis o establiments d’ús públic: Itinerari adaptat o practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb: * elements adaptats taula d’usos públics

Edificis o establiments d’ús privat: Itinerari practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb: * entitats o espais * dependències d’ús comunitari EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Itinerari accessible que comuniqui el pude la planta amb:

*zones d’ús públic *origen d’evacuació de les zones d’ús p * tots els elements accessibles

Referència de projecteReferència de projecte

(28)

135/1995 “Codi d’accessibilitat” i CTE DB SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat”juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. CO

Itineraris AD APT AT

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )

AC CESSIBLE

(DB SUA)

P R ACT I C AB L E

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 ) - Amplada: 1,20 m

S’admet estretaments puntuals: A 1,00m per a longitud

!0,50m i separat 0,65m de canvis direcció /forats de pas - Alçada: 2,20 m en general (2,10m per a ús restringit)

- Canvis de direcció: no es contempla (amplada pas 1,20 m)

- Amplada: 0,90 m

- Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut - Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre

inscriure un cercle de ! 1,20 m.

PARÀMETRES

GENERALS - Amplada: 0,90 m

- Alçada: 2,10 m, lliure d’obstacles en tot el seu recorregut - Canvis de direcció: l’amplada de pas ha de permetre

inscriure un !1,20 m - Espai lliure de gir a cada planta on es pugui inscriure

un cercle de !1,50m. - Espai de gir: ! 1,50 m (lliure d’obstacles)

* al vestíbul d’entrada (o portal),

* al fons de passadissos de >10m,

* davant ascensors accessibles o espai per a previsió

- Paviment: és no lliscant - Paviment: grau de lliscament segons ús i ubicació (SUA-1)

* no conté elements ni peces soltes (graves i sorres) pelfuts-moquetes: encastats o fixats al terra

* sols resistents a la deformació (permeten circulació i arrastrada d’elements pesats, cadires roda, etc, - Pendent: ! 4% (longitudinal)

! 2% (transversal)

- Senyalització dels itineraris accessibles:

mitjançant símbol internacional d’accessibilitat, SIA i fletxes direccionals, si es fa necessari en edificis d’ús privat quan hi hagi varis recorreguts alternatius.

sempre en edificis d’ús públic

amb bandes de senyalització visuals i tàctil

sempre en edificis d’ús públic per a l’itinerari accessible que comunica la via pública amb els punts d’atenció o “crida” accessibles. (característiques segons SUA-9 2.2)

- Amplada: 0,80 m (mesurada en el marc i aportada per 1 fulla) (en posició de màx. obertura ! amplada lliure de pas reduït el gruix de la fulla 0,78 m)

- Alçada: 2,00 m

- Espai de gir: a les dues bandes d’una porta hi ha un espai horitzontal

!1,20 m. (sense ser escombrat per l’obertura de la porta)

- Amplada: 0,80 m - Alçada: 2,00 m

- Espai lliure de gir, a les dues bandes d’una porta es pot inscriure un cercle de ! 1,20 m, sense ser escombrat per l’obertura de la porta . (S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor)

- Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió o palanca.

- Amplada:

0,80 m les portes de 2 o més fulles, una d’elles serà 0,80 m - Alçada: 2,00 m

- Espai lliure de gir:

a les dues bandes d’una porta es pot inscriure un !1,50 m.

(sense ser escombrat per l’obertura de la porta).

S’exceptua a l’interior de la cabina de l’ascensor - Manetes: s’accionen mitjançant mecanismes de pressió

o palanca. - Mecanismes d’obertura i tancament:

* altura de col·locació : 0,80m " 1,20m

* funcionament a pressió o palanca i maniobrables amb una sola ma, o bé són automàtics

* distància del mecanisme d’obertura a cantonada 0,30m PORTES

garantiran

- Portes de vidre:

* tindran un sòcol inferior 0,30m d’alçada, llevat de que el vidre sigui de seguretat.

* visualment tindran una franja horitzontal d’amplada 0,05 m, a 1,50 m d’alçada i amb marcat contrast de color.

- Portes de vidre:

* classificació a impacte, com a mínim, (3 - B/C - 3)

* si no disposen d’elements que permetin la seva identificació (portes, marcs) es senyalitzaran segons apartat 1.4 (DB SUA-2)

- No hi ha d’haver cap escala ni graó aïllat. - No s’admeten graons - No inclou cap tram d’escala.

- A les dues bandes d’un graó hi ha un espai lliure pla amb una fondària mínima de 1,20 m. L’alçada d’aquest graó és 14 cm.

GRAONS

- Accés a l’edifici:

S’admet un desnivell 2 cm que s’arrodonirà o s’aixamfranarà el cantell a un màxim de 45º.

- Accés a l’edifici:

En els edificis amb obligatorietat d’instal·lació d’ascensor, només s’admet l’existència d’un graó, d’alçada # 12cm, a l’entrada de l’edifici.

(29)

95 “Codi d’accessibilitat” i CTE DB SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat”juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. CO

Itineraris AD APT AT

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )

AC CESSIBLE

(DB SUA)

P R ACT I C AB L E

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 ) - longitudinal: # 12%

# 10%

# 8%

trams < 3m de llargada trams entre 3 i 10m de llargada

trams > 10m de llargada

- longitudinal: # 10%

# 8%

4< p # 6%

trams < 3m de llargada trams < 6m de llargada

trams < 9m de llargada - Pendents

- transversal: S’admet # 2% en rampes exteriors

- Pendents

- transversal: # 2%

- Pendents - longitudinal: # 12% per a trams # 10 m de llargada - transversal: s’admet # 2% en rampes exteriors

- Trams: - La llargada de cada tram és # 20 m.

- En la unió de trams de diferent pendent es col·loquen replans intermedis.

- A l’inici i al final de cada tram de rampa hi ha un replà de 1,50 m de llargada mínima.

- Trams: - llargada màxima tram # 9 m.

- amplada 1,20m

- rectes o amb radi de curvatura 30m

- a l’inici i al final de cada tram hi ha una superfície horitzontal 1,20m de long. en la direcció de la rampa

- Trams: - En els dos extrems d’una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m.

- Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada mínima de 1,50 m en la direcció de circulació.

- Replans: - entre trams d’una mateixa direcció:

amplada la de la rampa longitud 1,50 m (mesurada a l’eix) - entre trams amb canvi de direcció:

l’amplada de la rampa no es reduirà

- els passadissos d’amplada < 1,20m i les portes es situen a > 1,50m de l’arrencada d’un tram

- Replans: (als dos extrems d’una rampa hi ha un espai lliure amb una fondària de 1,20 m)

RAMPES

- Barreres protecció, Passamans i

Elements protectors:

- Baranes: a ambdós costats - Passamans:

situats a una alçada entre 0,90 i 0,95m amb disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de ! entre 3 i 5 cm, separat 4 cm dels paraments verticals.

- Element de protecció lateral: es disposa longitudinalment amb una alçària 10 cm per sobre del terra (evitar la sortida accidental de rodes i bastons)

- Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors:

- Barrera protecció: desnivell > 0,55m - Passamans: per a rampes amb:

p 6% i desnivell > 18,5cm.

* continus i als dos costats a una altura entre 0,90m - 1,10m, i

* un altre a una altura entre 0,65 - 0,75m * trams de rampa de l > 3m ! prolongació

horitzontal dels passamans > 0,30m en els extrems * seran continus, ferms i es podran agafar fàcilment,

separats del parament 0,04m i el sistema de subjecció no interfereix el pas continu de la ma - Elements de protecció lateral: per als costats

oberts de les rampes amb p 6% i desnivell >

18,5cm i amb una alçària 10 cm

- Barreres protecció, Passamans i

Elements protectors:

- Passamà: com a mínim a un costat - El passamà està situat a una alçada entre

0,90 i 0,95 m.

(30)

135/1995 “Codi d’accessibilitat” i CTE DB SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat”juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. CO

Itineraris AD APT AT

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )

AC CESSIBLE

(DB SUA)

P R ACT I C AB L E

( D . 1 3 5 / 1 9 9 5 )

-

Dimensions cabina

- sentit d’accés 1,40 m - sentit perpendicular 1,10 m

- Dimensions

cabina: - Su 1000m2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades ! 1,00 x 1,25m *2 portes en angle ! 1,40 x 1,40m - Su > 1000m2 (exclosa planta accés) *1 porta o 2 enfrontades ! 1,10 x 1,40m *2 portes en angle ! 1,40 x 1,40m

- Dimensions

cabina: - sentit d’accés 1,20 m - sentit perpendicular 0,90 m - superfície 1,20 m2

- Portes - de la cabina: són automàtiques - del recinte: són automàtiques - amplada: 0,80 m.

- davant de les portes es pot inscriure un

!1,50 m.

- Paràmetres generals:

Compleix la norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad”.

- Portes: - de la cabina: són automàtiques

- del recinte: podes ser automàtiques o manuals - amplada: 0,80 m.

- davant de les portes es pot inscriure un !1,20 m sense ser escombrat per l’obertura de la porta - Botoneres: - Alçada de col·locació: entre 1,00 i 1,40 m

respecte al terra.

- Han de tenir la numeració en Braille o en relleu.

- Botoneres: - Segons norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad”.

- Botoneres: - Alçada de col·locació: entre 1,00 i 1,40 m respecte al terra

- Passamans: - La cabina en disposa a una alçada entre 0,90 i 0,95 m.

- Han de tenir un disseny anatòmic (permet adaptar la ma) amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm, separat, com a mínim, 4 cm dels paraments verticals.

- Passamans: - Segons norma UNE EN 81-70:2004 “Accesibilidad a los ascensores de personas, incluyendo personas con discapacidad”.

ASCENSOR

- Senyalització: - Indicació del nombre de cada planta amb número en alt relleu (dimensió 10 x 10 cm) i col·locat a una alçada d’1,40m des del terra (al costat de la porta de l’ascensor)

- Senyalització: - mitjançant símbol internacional d’accessibilitat, SIA - indicació del nombre de la planta en Braille i aràbic

en alt relleu col·locat a una alçada entre 0,80m i 1,20m (brancal dret en el sentit de sortida de la cabina)

(31)

J u s ti fi c a c d e l’ a c c e s s ib ili ta t a l’ e d if ic a c Ú s p ú b lic i ú s p ri v a t (n o h a b it a tg e ) D B S U

E s c a le s . C o n fi g u ra c

D ’Ú S P Ú B L IC ( A d a p ta d e s )

(D. 135/1995)

D ’Ú S P Ú B L IC

(DB SUA-1)

- Amplada 1,00 m- Amplada - en funció de l’ús i del nombre de persone- 1,00m si comunica amb una zona a- Altura de pas 2,10 m- Altura de pas 2,20 m- Graons:- frontal F 0,16m - estesa, E 0,30m

(si la projecció en planta no és recta, l’estesa, E 0,30m a 0,40m de la part interior)- l’estesa no presenta discontinuïtats quan s’uneix amb l’alçària (no tenen ressalts) - Graons:- frontal 0,13 F 0,175m- estesa, E 0,28m - 0,54m 2F +E 0,70m (al llarg de to- la mesura de l’estesa no inclou la prode l’estesa del graó superior - els graons no tenen ressalts (bocel) - graons amb frontal, vertical o forman15º amb la vertical, (per a edificis seaccessible alternatiu) - Trams:- nombre de graons seguits 12. - Trams:- salvarà una altura ! 2,25m- podran ser rectes, corbats o mixtes (v4.2.2 SUA-1, els usos pels quals nom- entre dues plantes consecutives d’unescala tots els graons tindran el mate- entre dos trams consecutius de plantefrontal podrà variar com a màxim ±10- tots els graons dels trams rectes tindraestesa- Replans:- Els replans intermedis tindran una llargada! 1,20 m. - Replans:- entre trams d’una mateixa direcció: amplada ! la de l’escala longitud ! 1,00 m (mesurada a l’eix) - entre trams amb canvi de direcció: l’amplada de l’escala no es reduirà - els passadissos d’amplada < 1,20m i situen a ! 0,40m de l’arrencada d’un tr- replans de planta: * senyalització visual i tàctil amb franen l’arrencada dels trams. (0,80m de longitud en el sentit de laamplada la de l’itinerari i gravat direperpendicular a l’eix de l’escala)

* portes i passadissos d’amplada < 1a 0,40m del primer graó d’un tram. ESCALES

- Barreres de protecció, Passamans i Elementsprotectors: - Passamans: a ambdós costats a una altura entre 0,90 i 0,95m* disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d’un tubrodó de " entre 3 i 5 cm, separat ! 4 cm dels paraments verticals. - Barreres de protecció, Passamans i Elementsprotectors: - col·locació 1 costat escales amb desnivell > 0,55m i ampla- col·locació 2 costat escales amb desnivell > 0,55m i amp- passamà intermedi: trams amplada >- altura de col·locació # 0,90m $ 1,10m- seran ferms i es podran agafar fàcilmedel parament 0,04m i el sistema de sinterferirà el pas continu de la ma.

Referència de projecteReferència de projecte

(32)

Fitxa B,- Exigencies del DB HR. Protecció contra el soroll.

(33)

Ref. del projecte:

À M B IT D ’A P L IC A C I Ó

o b r a n o va r e h a b i l it a c i ó i n t e g r a l

a m p l i a c i ó , r e f o r m a , r e h a b i l i t a c i ó o r e h a b i l i t a c ió i n t e g r a l e n e d i f i c i s c a t a lo g a t s No els hi és d’aplicació el DB HR

Ú S D E L ’ ED IF IC I

r e s i d e n c i a l p r i va t r e s i d e n c i a l p ú b l i c s a n i t a r i

a d m in is t r a t i u d o c e n t a lt r e s

U N I T A T S D ’Ú S

u n a ú n i c a u n it a t d ’ú s d i ve r s e s u n i t a t s d ’ú s

E X I G ÈN C IE S D ’A ÏL L A M EN T A C Ú ST IC

SEPARACIONS VERTICALS INTERIORS

a soroll aeri

Separacions en la mateixa unitat d’ús

envans RA t 33dBA

entre el recinte protegit i el recinte emissor DnTA t 50dBA El recinte no comparteix portes o

finestres amb el recinte emissor

entre el recinte habitable i el recinte emissor DnTA t 45dBA

paret del recinte protegit RA t 50dBA

porta o finestra del recinte protegit RA t 30dBA

paret del recinte habitable (1) RA t 50dBA

Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor que no pertany a la unitat d’ús

El recinte comparteix portes o finestres amb el recinte emissor

porta o finestra del recinte habitable (1) RA t 20dBA entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit DnTA t 55dBA

Separació entre una unitat d’ús i un recinte emissor

d’instal·lacions o d’activitat

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable DnTA t 45dBA

Recinte de l’ascensor

(sense maquinària al recinte) entre unitat d’us i caixa d’ascensor RA t 50dBA

TANCAMENTS EN CONTACTE AMB L’EXTERIOR

a soroll aeri

F A Ç A N E S , C O B E R T E S I T E R R E S E N C O N T A C T E A M B L ’ E X T E R I O R , D2m,nT,Atr en dBA D2m,nT,Atr

en funció de l’Ld

FAÇANA A CARRER

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/

administratiu Ld carrer

dBA

Dormitoris Estances Estances Aules

Ld d 60 30 30 30 30

60 < Ld d 65 32 30 32 30

65 < Ld d 70 37 32 37 32

70 < Ld d 75 42 37 42 37

Quan el soroll al que estigui sotmès el tancament sigui d’aeronaus, els valors D2m,nT,Atr

s’incrementaran en 4dBA

Ld > 75 47 42 47 42

Projecte d'instal·lació i adequació de la planta baixa de l'edifici Neàpolis, per l'Espai Emprenedor. FASE

(34)

Ref. del projecte:

FAÇANA A PATI (Les façanes que donin a pati d’illa tancats, patis interiors o façanes no sotmeses directament a soroll de trànsit, aeronaus, activitats industrials, comercials o esportives, es considerarà un índex de soroll dia, Ld, 10dBA menor que l’índex de soroll dia de la zona.)

Ús residencial/ hospitalari Ús cultural/ sanitari/ docent/

administratiu Ld carrer

dBA

Ld Pati dBA

Dormitoris Estances Estances Aules

Ld d 60 Ld d 60 30 30 30 30

60 < Ld d 65 Ld d 60 30 30 30 30

65 < Ld d 70 Ld d 60 30 30 30 30

70 < Ld d 75 60 < Ld d 65 32 30 32 30

Ld > 75 65 < Ld d 70 37 32 37 32

MITGERES

a soroll aeri

El conjunt dels dos tancaments que conformen la mitgera o DnTA t 50dBA

Cada un dels tancaments que conformen la mitgera D2m,nT,Atr t 40dBA

SEPARACIONS HORITZONTALS INTERIORS

a soroll d’impacte a soroll aeri entre el recinte emissor i recinte protegit L’nT,w ” 65dB DnTA t 50dBA

Separació entre una unitat d’ús i

un recinte emissor que no

pertany a la unitat d’ús

entre el recinte emissor i recinte habitable no té exigència DnTA t 45dBA entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte protegit L’nT,w ” 60dB DnTA t 55dBA

Separació entre una unitat d’ús i

un recinte d’instal·lacions o

d’activitat

entre recinte d’instal·lacions / activitat i recinte habitable L’nT,w ” 60dB DnTA t 45dBA

E X I G È N C I E S D E C O N T R O L D EL T EM P S D E R E V ER B ER A C IÓ

Espais que han de controlar el seu temps de reverberació: Temps màxim de reverberació

Aules i sales de conferències buides (sense ocupació, ni mobiliari), amb un volum d 350m3 0,7s Aules i sales de conferències buides (incloent el total de butaques), amb un volum d 350m3 0,5s

Restaurants i menjadors 0,9s

Àrea d’absorció acústica equivalent Zones comunes dels edificis d’ús residencial públic, docent i hospitalari adjacents a recintes

protegits amb els que comparteixen portes A t 0,2m2/m3

E X I G È N C I E S D E S O R O L L I V I B R A C I O N S D E L E S I N S T A L · L A C I O N S

Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici.

El nivell de potència acústica dels equipaments generadors de soroll estacionari situats als recintes d’instal·lacions, així com les reixetes i difusors terminals d’instal·lacions d’aire condicionat compliran els nivells d’immissió en els recintes adjacents de la Llei 37/2003 de soroll.

El nivell de potència acústica màxima dels equips situats a les cobertes i zones exteriors annexes, serà tal que l’entorn de l’equip i els recintes habitables i protegits no superin els objectius de qualitat acústica corresponents

(1) Només aplicable als usos residencial i sanitari

Projecte d'instal·lació i adequació de la planta baixa de l'edifici Neàpolis, per l'Espai Emprenedor. FASE

✔ ✔

(35)

Fitxa C,- Justificació del compliment de les exigències

del DB HR.

(36)

OPCIÓ SIMPLIFICADA D’AÏLLAMENT ACÚSTIC

Ref.: PROJECTE D’INSTAL·LACIÓ I ADEQUACIÓ DE LA PLANTA BAIXA DE L’EDIFICI NEAPOLIS, PER L’ESPAI EMPRENEDOS. FASE II

Els treballs definits en aquest projecte es rehalitzaran dintre d’un edifici exiistent, construït l’any 2006 com equipament públic. En la planta baixa d’aquest edifici, on el planeja realitzar la inter- venció, ja existeixen els elements de separació verticals entre recintes, els elements de separa- ció horitzontal entre recintes, les mitjeres, les façanes, cobertes amb contacte amb l’aire exte- rior. Es per això que només es justifica el compliment de les exigencies del DB HR dels nous pa- raments.

En aquesta fitxa es justifica les l’exigencies de protecció en front del soroll mitjançant el DB HR de tots les compartimentacions noves.

Viabilitat de l’opció simplificada:

“L’opció simplificada es pot aplicar en edificis de qualsevol ús sempre que l’estructura horitzon- tal resistent d’aquests estigui formada per forjats de formigó massissos o alleugerats, o forjats mixtos fr formigo i xapa d’acer”

Aplicació de l’opció simplificada:

Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d’aïllament acústic mitjançant l’opció simplificada.

Envans . (apartat 3.1.2.3.3)

Característiques Tipus

de projecte exigides

m (kg/m2)=

Parament cec amb envà de plaques de guix laminat format per 1 placa estàn- dard de 15 mm de gruix en cada cara i aïllament de plaques de llana de roca de

densitat 26 o 35 Kg/m3 per un gruix total d’envà de 100 mm R

A

(dBA)= 47 ≥ 33

m (kg/m2)=

Paraments transparents realitzats amb envà de vidre laminat (6+6) amb làmina de

butil tipus Silence 66.2 R

A

(dBA)= 40 ≥ 33

(37)

III. PROJECTES PARCIALS I ALTRES DOCUMENTS COMPLEMENTARIS

ÍNDEX PROJECTES PARCIALS I ALTRES DOCUMENTS COMPLEMENTARIS

1.- Estudi de Gestió de Residus.

2.- Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

(38)

1.- Estudi de Gestió de Residus.

Referencias

Documento similar

La seua finalitat és fer compatible la prestació del servei públic educatiu, en les seues formes de treball presencial del personal docent i no docent dels centres educatius

• el retard en la lectura és d’entre un i dos anys i afecta altres àrees de l’aprenentatge escolar.. • està relacionat amb el retard en el temps en la consecució de

Autoritzar i registrar la instal—lació i l'obertura de salons recreatius i de joc com a establiments autoritzats per a l’explotació i instal—lació de màquines recreatives

pèrdua de la por a l’embaràs (que, no obstant això, no va acompanyada d’una educació sexual adequada i informació sobre salut sexual); major permissivitat

fXÁÍxeúq de San Bernardo, Viendo, puef, alii ios tolda- dos dé lefu Chiiño 5 que en aquel habito de Monges afsi le feTuiájComecó a pefar quji tuefie el fin de 'entrambos

a) Descriure quines són les TIC més usades en la comunicació dels actors vinculats amb l’esport: organitzacions esportives, organitzacions comercials esportives, mitjans

Pese a ello y bajo los argumentos de Atl, la arquitectura que la revolución mexicana muestra al mundo es una obra propia y llena de la contemporaneidad buscada, una obra que

També Martín Moreno i de Miguel (1982: 60, 125 i s.) parlen de la burocratització com d’una solució a la distribució mercantilista dels serveis professionals bàsics,