• No se han encontrado resultados

EINES DE CONTROL DEL SOROLL

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "EINES DE CONTROL DEL SOROLL"

Copied!
26
0
0

Texto completo

(1)

EINES DE CONTROL DEL

SOROLL

Carles López i Sala

Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Normativa sobre la contaminació acústica a Catalunya

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica

Decret 245/2005, de 8 de novembre, fixa criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica

Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de

la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos

Ordenances municipals, pels municipis de més de 5.000 habitants

Aquesta regulació assoleix l’adequació amb la norma estatal (inclòs nou RD 2012) i europea

(2)

Eines Normatives Municipals

- Mapa de Capacitat Acústica

- Ordenança Municipal

(3)

Mapa de capacitat acústica i usos del sòl

Mapa de capacitat acústica, instrument normatiu

Mapa de capacitat acústica

aprovat i /o adequat en adequació pendent d’adequació

(4)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

Valors límit d’immissió en dB(A)

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - - -(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o

infraestructures de transport existents 65 65 55 (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals

d’infraestructures de transport o altres equipaments públics - -

-Valors d’atenció: En les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl:

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

Valors límit d’immissió en dB(A)

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 50 50 40 (A3) Habitatges situats al medi rural 52 52 42 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 55 55 45 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o

infraestructures de transport existents 60 60 50 (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 60 60 50 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 63 63 53 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 65 65 55

Valors d’atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (B3), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

Valors límits d’immissió a l’ambient exterior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat:

(5)

• Model A

Model d’Ordenança per a tots aquells municipis, que per la seva complexitat, necessiten regular, de manera àmplia, la contaminació acústica. • Model B

Model d’Ordenança per a tots aquells municipis que no tenen excessius problemes relacionats amb la contaminació acústica.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat dos models d’ordenança reguladora del soroll i de les vibracions, amb la col·laboració de:

Federació de Municipis de Catalunya

Associació Catalana de Municipis i Comarques Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Diputació de Barcelona

(6)

Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica (EPCA)

Sistema d’acreditació d’entitats per garantir la qualitat i la competència tècnica en els camps de:

• Control de nivells sonors en activitats i infraestructures • Control de nivells de vibracions en activitats i infraestructures • Control de la qualitat acústica de l’edificació

• Avaluació de la qualitat acústica del territori en l’elaboració de mapes de soroll i dels instruments per a la preservació, recuperació i millora de la qualitat acústica.

(7)

Eines de Camp

- Instruments de mesurament - Limitadors

Eines d’Oficina

- Programes auxiliars

Eines de Planificació

- Urbanisme

Els equips de mesurament han de complir amb l’Ordre de 25 de setembre de 2007, per la qual es regula el control metrològic. (ORDRE ITC/2845/2007) Els sonòmetres i calibradors han de complir els requisits establerts en aquesta Ordre, per als de tipus 1. Instruments verificats anualment al LGAI o entitat reconeguda.

En el cas de necessitar filtres d’octava o 1/3 d’octava, aquests han de complir amb la norma UNE-EN 61260.

EINES DE CAMP

(8)

MESURES AMBIENTALS:

• Mesurament de les condicions ambientals : anemòmetres, termohidròmetres.

• Comptadors de vehicles. • Kits d’exteriors.

MESURES DE LA QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ:

Generadors de soroll (rosa, impacte) MESURES DE L’EMISSIÓ DE VEHICLES : Tacòmetre

En general: cables allargadors, cables passaportes, trípodes, esponja antivent, alimentadors, bateries.

Equips auxiliars / accessoris

Solució ambiental: Terminal de monitoratge continu

Kit intempèrie + Comunicacions + Alimentació + Armari intempèrie

Analitzador CESVA SC310: Solució Monitoratge

Mesuraments de llarga durada. Monitorització

(9)

PROTECCIÓ AMBIENTAL: Immissió sonora aplicable a l’ambient interior i exterior produïda per les activitats.

SEGURETAT DEL PÚBLIC: Manteniment

de la seguretat en els espectacles musicals (interiors i exteriors) respecte a l’exposició del públic assistent a nivells sonors elevats.

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS:

Soroll en els sectors de la música i l’oci. Codi de conducta.

Limitadors

Aquest dispositiu té com a funció limitar l’equip de reproducció/amplificació sonora i/o audiovisual. A més a més, ha d’enregistrar en suport físic estable els nivells sonors generats a l’interior de l’establiment.

(10)

Requeriments tècnics del limitador enregistrador

• L’equip ha de permetre programar com a mínim l’aïllament acústic entre 63Hz – 2000Hz en octaves o terços d’octava.

• Permetre programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a l’habitatge més exposat o a l’exterior de l’activitat per als diferents períodes horaris.

• Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local. Aquest dispositiu estarà degudament calibrat amb l’equip electrònic per detectar

possibles manipulacions i se n’ha de poder verificar el seu funcionament correcte amb un sistema de calibració.

• Accedir a la programació d’aquests paràmetres ha d’estar restringit als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes de protecció mecànics o electrònics (paraula de pas).

• Guardar, per part de l’equip, un historial on aparegui el dia i l’hora quan es van realitzar les últimes programacions en format [any : mes : dia : hora].

• Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les possibles manipulacions esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. L’equip limitador ha de permetre emmagatzemar aquesta informació durant un temps de, com a mínim, un mes.

Requeriments tècnics del limitador enregistrador

• Disposar d’un sistema de verificació que permeti detectar possibles manipulacions tant de l’equip musical com de l’equip de limitació, i si aquestes es realitzessin quedarien emmagatzemades en una memòria interna de l’equip.

• Poder detectar altres fonts que puguin funcionar de manera paral·lela a/als l’equip/s limitat/s.

• Disposar de sistema de precintat de les connexions i del micròfon.

• Disposar d’un sistema que impedeixi la reproducció musical i/o audiovisual en el cas que l’equip limitador es desconnecti de la xarxa elèctrica i/o del sensor.

• Sistema d’accés a l’emmagatzematge dels registres en format informàtic per part dels serveis tècnics municipals o d’empreses degudament acreditades per l’ajuntament.

• Disposar d’un sistema telemàtic per a la visualització de les dades en temps real.

(11)

• EINES D’OFICINA

Programes de càlcul del sonòmetre : - Cesva : Capture Studio Editor - Brüel & Kjäer : Evaluator - 01 dB : dB Trait

Facilitades pel DTES - NivAval

(12)
(13)
(14)
(15)
(16)

EINES DE PLANIFICACIÓ

-Programes de Simulació

(17)

Els nivells d’immissió es poden determinar, mitjançant mètodes de càlcul, d’acord amb l’annex 8, o els mesuraments següents:

a) Soroll de trànsit rodat: mètode de càlcul francès NMPB-Routes-96

(SETRACERTULCPC-CSTB), i NMPB, versió Fer.

Dades d’entrada: Guia del soroll dels transports terrestres, apartat “previsió de nivells sonors”, CETUR 1980.

b) Soroll d’aeronaus: ECAC.CEAC doc 29. Informe sobre el mètode

estàndard de càlcul de nivells de soroll en l’entorn d’aeroports civils, 1997.

c) Soroll Industrial: ISO 9613-2: Acústica-Atenuació del so quan es

propaga en l’ambient exterior, part 2: Mètode general de càlcul.

Programes de Predicció

Mètodes de càlcul

(18)

PREDICTOR

Integració dels objectius de qualitat acústica al planejament

(19)

Quins són els objectius?

Finalitat: Compatibilitzar

El desenvolupament i la gesti

El desenvolupament i la gestióódels sistemes productius, del dels sistemes productius, del transport i la mobilitat

transport i la mobilitat

amb

amb

Criteris de respecte de la qualitat ambiental del territori des

Criteris de respecte de la qualitat ambiental del territori des

d

d’’aspectes taspectes tèècnics, econòmics i socialscnics, econòmics i socials

La planificació del territori en relació amb la seva capacitat acústica tenint en compte els usos del sòl

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

Valors límit d’immissió en dB(A)

Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espais d’interès natural i altres - -

-(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o

infraestructures de transport existents 65 65 55

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús

industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)

(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals

d’infraestructures de transport o altres equipaments públics - -

--Valors d’atenció: En les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2),

(C1) i (C2), i per habitatges existents en medi rural (A3), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A)

(20)

Plans territorials

 L’informe de sostenibilitat ambiental, ISA, dels plans territorials sotmesos a avaluació ambiental ha d’integrar els objectius de qualitat acústica i la manera com aquests objectius es tenen en compte en la seva elaboració i aprovació.

Planejament urbanístic

 El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), i el planejament derivat ha d’integrar els objectius de qualitat acústica i la manera com aquests objectius es tenen en compte en la seva elaboració i aprovació.

Noves urbanitzacions

 En les noves urbanitzacions els usos han d’estar d’acord amb els objectius de qualitat acústica.

(21)

Noves construccions

• No poden concedir-se noves llicències de construcció d’edificacions destinades a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals si els índexs d’immissió

incompleixen els objectius de qualitat acústica que siguin d’aplicació en les corresponents zones acústiques, excepte en aquelles zones urbanitzades existents en les quals s’incompleixin els objectius de qualitat acústica, o per raons excepcionals d’interès públic degudament motivades, sempre que, en ambdós casos, es compleixin els objectius aplicables a l’espai interior

Noves construccions

 L’ajuntament ha de comprovar que el projecte bàsic d’una nova construcció presentat, recull els objectius de qualitat acústica exigibles i preveu les mesures necessàries per al seu compliment.

 També ha de comprovar que aquestes mesures i

objectius es fan efectius en el projecte d’execució com en les fases d’ordenació i de disseny.

 Si el projecte bàsic d’una nova construcció no compleix aquests punts i no preveu les mesures correctores adequades, el procediment administratiu d’atorgament resta en suspens fins que s’acrediti el seu compliment o previsió .

(22)

 On se sobrepassin els objectius de qualitat acústica cal elaborar plans que estableixin un termini plausible i que tinguin en compte els mitjans per finançar-los.

 Si tot i aplicar mesures no se’n pot evitar l’incompliment s’han d’aplicar mesures a llarg termini i en particular per no incomplir a l’interior dels usos sensibles.

Elaboració de Plans en les Zones acústiques

Maneres de tenir en compte els objectius

Allunyar

Allunyar les fonts de soroll (activitats Industrials,

comercials, de serveis, recreatives, discoteques, sales polivalents) de les zones amb edificis d’usos

(23)

Maneres de tenir en compte els objectius Allunyar

Allunyar les zones habitades i els usos sensibles al soroll (ús sanitari, docent, cultural, espais d’interès natural, zones tranquil·les que es volen mantenir silencioses per raons turístiques i altres) de les fonts de soroll.

Maneres de tenir en compte els objectius Orientar

Orientar els edificis i els equipaments sorollosos en relació a la zona residencial i zones sensibles al soroll

utilitzant l’efecte barrera de l’edifici

Extractor i aparells sorollosos a la banda oposada Edifici sorollós Entrada a la banda oposada Parets aïllades al costat de les zones sensibles Zona residencial

(24)

Maneres de tenir en compte els objectius Orientar

Orientar els habitatges i els altres edificis sensibles a les molèsties sonores en funció de les fonts de soroll

Terrasses i zones sensibles al costat de la calma

Carrer sorollós Edificis industrials

Maneres de tenir en compte els objectius Compactar

Compactar el soroll i evitar el seu escampament pel territori.

Més val disposar una xarxa vial molt jerarquitzada amb poques vies ràpides de pas, algunes de mitja velocitat pels residents i la majoria de prioritat invertida, que no pas

estendre una xarxa homogènia on els vehicle puguin arribar arreu a qualsevol velocitat.

(25)

Maneres de tenir en compte Protegir

Barreres i motes de terra

L’eficàcia d’una barrera o d’una mota de terra serà essencialment funció de la seva alçària, de la seva llargada i de la posició respectiva de la font i el receptor.

ATENCIÓ: les barreres vegetals són ineficaces

Un faig o una filera d’arbres és ineficaç per fer d’obstacle al soroll. Una banda forestal de 100 m d’ample pot aportar una atenuació suplementària de 3 a 5 dB(A) en relació a l’atenuació relacionada a la distància.

Activitat industrial Barrera Carretera Mota de terra

Maneres de tenir en compte Aïllar

Aïllar les fonts de soroll

Sigui quin sigui l’origen del soroll: activitats Industrials, comercials, de serveis, recreatives, discoteques, sales polivalents o infraestructures de transport, l’aïllament de la font és sempre la solució més eficaç.

Xemeneia d’extracció insonoritzada i orientada a la part oposada dels habitatges Edifici sorollós Local de compressors o grups frigorífics insonoritzat. Col·locació de deflectors per airejar

Finestra aïllada o paret cega al costat dels veïns

Zona residencial

Porta d’accés amb càmera

(26)

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Carles López i Sala

Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa

Referencias

Documento similar

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Segons Bisquerra (1999), els objectius de l’educació emocional s’haurien de dirigir cap a un millor coneixement de les emocions, tant les pròpies com les dels altres, i a generar

Seran subvencionables aquelles despeses necessàries que de manera indubtable responguen al funcionament, realització i compliment dels objectius del programa, com ara

D'acord amb aquests canvis, els nous graus de ciències biològiques i ambientals han incorporat en els seus plans d'estudi assignatures d'anàlisi cartogràfica, que han

Pel que fa a la qualitat, es troba molt anivellada, ja que, la sostenibilitat dels materials, no determina la seva qualitat, per tant, trobem que hi ha més rivalitat amb

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y