• No se han encontrado resultados

PLA DOCENT D ASSIGNATURA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "PLA DOCENT D ASSIGNATURA"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis

PLA DOCENT D’ASSIGNATURA

Títol de l’assignatura: Del Cinema a la Pintura Codi de l’assignatura: 31636

Trimestre: Segon Tipus: Optativa

Nombre de crèdits: 5 ECTS

Llengua o llengües de la docència: Castellà Professora responsable: Dra. Mercè Ibarz

1. Presentació de l’assignatura

L’assignatura promou l’examen i la investigació de les interrelacions de la imatge. D’una altra banda, proposa l’estudi i l’anàlisi de les interrelacions visuals a partir de la invenció del cinema com a eix decisiu de l’art modern.

L’enfocament de l’assignatura es basa en la influència que la imatge en moviment ha tingut en les arts plàstiques, notablement en la pintura, des del primer moment, i s’ha anat desenvolupant progressivament en les arts plàstiques contemporànies, en les quals la imatge en moviment és central.

2. Competències que s’han d’assolir

En correspondència amb els seus objectius i els seus continguts, l’assignatura aporta als estudiants un marc de referència i d’aprofundiment respecte de l’art del present i els seus referents visuals. A través de l’anàlisi comparativa de fragments de films, quadres i fotografies, l’estudiant aprofundirà en els seus coneixements visuals, la investigació dels quals durant el curs conclourà en un treball final.

(2)

3. Continguts Programa

Tema 1. El cinema en la pintura

Interrelacions de les arts visuals, una metodologia per a l’anàlisi de la imatge. Perspectives històriques des de la invenció de la fotografia i de l’aparició del cinema fins al moment present. Impacte de les tecnologies modernes en la representació de les arts plàstiques.

Tema 2. Avantguardes plàstiques i cinema

Cinema i primeres avantguardes plàstiques: cubisme, dada, surrealisme, expressionisme. Léger, Duchamp, Buñuel. Exploració de les interrelacions visuals en la incipient societat de masses. Chaplin vist per l’Escola de Frankfurt.

Tema 3. Pintors, fotògrafs i cineastes

Cinema experimental i arts visuals. El primer cinema documental com a exploració plàstica i el seu impacte en les arts coetànies. Pintors, fotògrafs, cineastes i poetes en conjunció en la primera meitat del segle XX i el seu llegat en el documental contemporani. Les simfonies urbanes en la història i avui.

Tema 4. Cinema modern i arts plàstiques

Vies paral·leles del cinema modern i de l’expressió plàstica. Panorama d’aquestes relacions als Estats Units i a Europa. Picasso i el cine. La influència del cine etnogràfic en les arts visuals de la postguerra. Jean Rouch i Jonas Mekas.

Tema 5. Ordre salvatge. El cinema i les arts plàstiques després de la guerra

La pintura desapareix del quadre: accions, performances, provocacions plàstiques. Accionistes, situacionistes, Fluxus i d’altres corrents plàstics en relació amb la imatge en moviment. Debord, Maciunas i d’altres activistes de la imatge.

Tema 6. Art contemporani i cinema

Art conceptual, videoart, instal·lacions. Panorama dels usos del cinema i de la imatge en moviment en l’art del present. Douglas Gordon com a paradigma.

(3)

4. Avaluació

Participació als debats de classe i treball final escrit.

5. Bibliografia i recursos didàctics 5.1. Bibliografia bàsica

ANDREW, Dudley (ed.). The Image in dispute. Art and Cinema in the

Age of Photography. Austin: University of Texas Press, 1997.

AUMONT, Jacques (dir.). El ojo interminable. Barcelona: Paidós, 1997.

BERTRAND DORLÉAC, Laurence. L’ordre sauvage. Violence, dépense

et sacré dans l’art des années 1960-1960. París: Gallimard, 2004.

BLOM, Phillipp. Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente,

1900-1914. Barcelona: Anagrama, 2010.

BONITZER, Pascal. Desencuadres. Cine y pintura. Buenos Aires: Santiago Arcos editor, 2007.

BORAU, José L. La pintura en el cine. El cine en la pintura. Madrid: Ocho y Medio, 2003.

BUCK-MORSS, Susan. Mundo soñado y catástrofe. La desaparición de

la utopía de masas en el Este y en el Oeste. Madrid: Visor, 2004.

— Dialéctica de la mirada. Walter Benjamin y el proyecto de los

Pasajes. Madrid: Visor, 1995.

CHARNEY, L.; SCHWARTZ, V. R. (ed.). Cinema and the invention of

modern life. Berkeley: University of California Press, 1995.

CLIFFORD, James. Dilemas de la cultura: antropología, literatura y

arte en la perspectiva postmoderna. Barcelona: Gedisa, 1995.

CRUZ SÁNCHEZ, Pedro A. Realismo en tiempos de irrealidad. Múrcia: Fundación Cajamurcia, 2004.

(4)

D. A. Situacionistas: arte, política, urbanismo. Barcelona: MACBA, 1996.

D. A. Les années Pop. París: Centre Georges Pompidou, 2000.

D. A. Arte desde 1900: modernidad, antimodernidad, posmodernidad. Madrid: Akal, 2006.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante el tiempo: Historia del arte y

anacronismo de las imágenes. Córdoba: Adriana Hidalgo Editora,

2006.

FOSTER, Hal. El retorno de lo real: la vanguardia a finales de siglo. Madrid: Akal, 2001.

GRANÉS, Carlos. El puño invisible. Arte, revolución y un siglo de

cambios culturales. Madrid: Taurus, 2011.

IBARZ, Mercè. Buñuel documental. Tierra sin pan y su tiempo. Saragossa: PUZ, 1999.

DeLILLO, Don. L’artista del cos / Body Art. Barcelona: La Magrana, 2002 / Seix Barral, 2010.

— Punto Omega. Barcelona: Seix-Barral, 2010.

MARCUS, Greil. Rastros de carmín. Una historia secreta del siglo XX. Barcelona: Anagrama, 1989.

MARIEN, Mary Warner. Photography. A Cultural History. Londres: Lawrence King, 2002.

MOHOLY-NAGY, László. Pintura, fotografía, cine. Barcelona: Gustavo Gili, 2005.

MODIANO, Patrick. En el cafè de la joventut perduda / En el café de

la juventud perdida. Barcelona: Proa / Anagrama, 2008.

ORTIZ, Aurea; PIQUERAS, María Jesús. La pintura en el cine:

cuestiones de representación visual. Barcelona: Paidós, 1995.

RAMOND, Sylvie (dir.). Impressionisme et naissance du Cinématographe. Lió: Fage éditions i Musée des Beaux Arts, 2005.

(5)

SÁNCHEZ BIOSCA, Vicente. Cine y vanguardias artísticas: conflictos,

encuentros, fronteras. Barcelona: Paidós, 2004.

STOICHITA, Victor. Simulacros. El efecto Pigmalión: De Ovidio a

Hitchcock. Madrid: Siruela, 2006.

VIRILIO, Paul. Lo que viene. Madrid: Arena Libros, 2005.

5.2. Recursos didàctics

Fragments de films, quadres, fotos, textos, exposicions a museus i centres d’art durant el curs.

6. Metodologia

- Presentació històrica i teòrica dels temes. - Debats de textos.

- Anàlisi de films, de quadres i de fotografies. - Professors convidats.

7. Programació d’activitats

Les activitats del curs comprendran, a partir de la segona setmana, lectura de textos, visionat de films i anàlisi de quadres, en horari fora de classe, per tal de seguir correctament la sessió setmanal.

Visites a exposicions, en horari fora de l’aula, a partir de l’agenda d’exposicions als museus i centres d’art durant el calendari del curs.

Referencias

Documento similar

Pero la realidad se impone por encima de todo; la misma Isidora es consciente del cambio: «Yo misma conozco que soy otra, porque cuando perdí la idea que me hacía ser señora, me

 Exposició pública de la Memòria (davant d'un tribunal i dels companys que hagin realitzat les pràctiques en el mateix

Sanz (Universidad Carlos III-IUNE): "El papel de las fuentes de datos en los ranking nacionales de universidades".. Reuniones científicas 75 Los días 12 y 13 de noviembre

(Banco de España) Mancebo, Pascual (U. de Alicante) Marco, Mariluz (U. de València) Marhuenda, Francisco (U. de Alicante) Marhuenda, Joaquín (U. de Alicante) Marquerie,

d) que haya «identidad de órgano» (con identidad de Sala y Sección); e) que haya alteridad, es decir, que las sentencias aportadas sean de persona distinta a la recurrente, e) que

La siguiente y última ampliación en la Sala de Millones fue a finales de los años sesenta cuando Carlos III habilitó la sexta plaza para las ciudades con voto en Cortes de

La autora plantea plantea un análisis del imaginario afrocaribeño en obras de artistas contemporáneos de gran difusión mundial; de Wifredo Lam, René Portocarrero y Manuel Mendive,

A ello cabría afladir las intensas precipitaciones, generalizadas en todo el antiguo reino valenciano, del año 1756 que provocaron notables inundaciones y, como guinda final,