Opcions per a la custòdia del territori en finques privades Guia pràctica per a la propietat

Opcions per a la custòdia

del territori en finques privades

Guia pràctica per a la propietat

Núria Asensio Salvador

Albert Cortina Ramos

Jordi Pietx i Colom

Núria Asensio Salvador, Fundació Natura, Albert Cortina Ramos, Estudi DTUM i Jordi Pietx i Colom, L’Àlber - Col·laboracions Ambientals.

Francesc Giró, Fundació Natura

Institucions i organitzacions membres de la Xarxa de Custòdia del Territori Dorothea Vogel i Katja Gentz Perales, LA VOLA

Guillem Soldevila i Judith Cozar, GS Gràfica

Jordi Pietx i Colom. Paisatge d’una finca privada a la Plana de Vic Montserrat Baqué Capdevila

Jordi Pietx i Colom

Xarxa de Custòdia del Territori

Impremta Traç

Xarxa de Custòdia del Territori

Fundació Territori i Paisatge - Obra Social Caixa Catalunya Fundació Natura

Departament de Medi Ambient - Generalitat de Catalunya,

Àrea d’Espais Naturals – Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Centre de la Propietat Forestal, Consorci Forestal de Catalunya, Estudi DTUM

Aquesta publicació serà reproduïble per tots els mitjans, citant les fonts, i amb finalitat no lucrativa. Les imatges que il·lustren la publicació són propietat dels seus autors i no es po-den utilitzar sense el seu consentiment.

D.L.

Imprès en paper reciclat Redacció Idea original Aportacions i revisions Disseny original Maquetació Fotografia de la portada Correcció lingüística Coordinació de producció Realització Impressió

Una publicació de:

Amb la col·laboració de: Amb el suport de:

Agraïments

L’equip d’autors vol agrair a l’Anna Cabot i a l’Alexandra Puigvert el seu informe Règim tributari especial de la Fundació Natura per estimular la participació de la iniciativa privada, que ha servit de punt de partida per a aquesta guia, i al Bufet Bergós l’assessorament al document que va servir d’idea original per a aquesta guia. Ens han ajudat les aportacions al text de Jordi Parpal (Fundació Natura) i de Xavier Basora i Xavier Sabaté (Grup Impulsor de la Xarxa de Custòdia del Territori). També agraïm les idees i comentaris de Ricard Blanch (La Bassa Roja), Elisenda Ferré (Fundació Natura), Ramon Ferré (GEPEC), Marc Ordeix (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis) i Juan José Sánchez (Fundació per a la Conservació del Vol-tor Negre), i la col·laboració de totes les organitzacions i institucions es-mentades en aquesta publicació. Deixem constància que els autors de les fotografies les han cedit de manera gratuïta per a aquesta publicació. I fi-nalment, donem les gràcies a la Fundació Territori i Paisatge per haver fet possible aquesta publicació.

5

Opcions per a l a custòdia del territori en finques privades

II Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori:

un punt d’inici per a aquesta guia

Presentació

Què és la custòdia del territori?

Les entitats de custòdia del territori

.Avantatges per a la propietat

Opcions per a la custòdia del territori

en finques privades

Resum d’opcions per a la custòdia en finques privades

I. Opcions per a la custòdia del territori sense transmissió de la propietat

II. Opcions per a la custòdia del territori amb transmissió de la propietat

III. Altres vies de col·laboració amb la custòdia del territori

Passos a seguir

Publicacions sobre custòdia del territori d’interès per a la propietat

Adreces útils

Relació d’entitats de custòdia del territori

Índex

6

8

13

27

29

29

31

La II Reunió de la Xarxa (Catalana) de Custòdia del Territori va tenir lloc del 16 al 18 de novembre de 2001 a les valls d’Àneu i a les Planes de Son, Centre de Natura i Desenvolupament Sostenible del Pirineu. La denomina-ció de segona reunió va respondre a considerar com a primera el Seminari Internacional de custòdia del territori del Castell de Montesquiu, celebrat l’any anterior. La II Reunió, tal com el seminari, va ser impulsada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya.

La II Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori va comptar amb la parti-cipació de 73 persones, que representaven institucions i entitats impulsores de la custòdia del territori de Catalunya i les Balears, i signants de la De-claració de Montesquiu.

La reunió es va obrir amb una sessió de presentacions marc que van tractar la perspectiva de la custòdia del territori des de l’àmbit i les institucions que representaven els diferents ponents. La segona sessió, en forma de pre-sentacions breus, va donar a conèixer 21 experiències i opinions breus amb relació a la custòdia del territori. Un 75% de les comunicacions orals que es van presentar eren referents a projectes i institucions que avui treballen ja en iniciatives concretes de custòdia del territori arreu del país. La darrera sessió va prendre la forma de dos tallers de debat entre els participants de cara a avançar en la implantació de la custòdia del territori i en la constitu-ció de la Xarxa de Custòdia del Territori. Van completar la II Reunió un ac-te de presentació del nou Centre de Natura i Desenvolupament Sosac-tenible de Les Planes de Son de la Fundació Territori i Paisatge, i una visita de camp al projecte Pirineu Viu de gestió sostenible dels boscos i els prats de muntanya dels municipis del Mig Pallars.

Aquesta II Reunió, a més de donar un impuls definitiu i unes directrius bà-siques per a la constitució formal de la Xarxa de Custòdia del Territori, va servir per constatar que la custòdia del territori ja s’utilitza en diversos in-drets de Catalunya. Diferents entitats i institucions l’apliquen com a eina de protecció de propietats privades i municipals, i aquestes iniciatives ser-veixen per definir criteris concrets per seguir avançant.

La guia d’opcions de custòdia que presentem com a Actes de la II Reunió parteix d’una proposta formulada per la Fundació Natura en una comunica-ció en aquesta II Reunió. La intencomunica-ció és oferir a tots els propietaris de fin-ques rústifin-ques una informació exhaustiva i detallada que us permeti valorar lliurement la possibilitat d’acceptar un acord de custòdia del territori en la

II Reunió de la Xarxa de Custòdia del

Te-rritori: un punt d’inici per a aquesta guia

7

vostra propietat. La guia també permet assolir un nou pas dels que formula la Declaració de Montesquiu per a la custòdia del territori i esdevé la pri-mera publicació que aplega totes les organitzacions integrants de la Xarxa de Custòdia del Territori.

Roger Arquimbau i Cano, LA VOLA

Jordi Pietx i Colom, Grup impulsor de la Xarxa de Custòdia del Territori Miquel Rafa i Fornieles, Fundació Territori i Paisatge

Coordinadors tècnics,

II Reunió de la Xarxa de Custòdia del Territori

Reunió de l a X arx a de Custòdia del Territori: un punt d’inici per a aquesta guia

Figura 1. Membres de les entitats de custòdia i altres organitzacions vinculades a la Xarxa de Custòdia del Territori sota un pi roig monumental al Pallars Sobirà, durant la II Reunió de la Xarxa, celebrada a les Valls d’Àneu el novembre de 2001.

La guia que teniu a les mans obre noves possibilitats per a la gestió de la vostra finca. Mitjançant diferents opcions de custòdia del territori us ofe-reix una possibilitat més de vetllar per la conservació dels recursos i dels valors naturals, culturals i del paisatge de la vostra propietat. Les ribes d’un torrent, un bosc, uns camps de conreu, una bassa, uns penya-segats amb nius de rapinyaires, aquella font, una barraca de vinya, els marges dels camps entre el bosc i el torrent, aquell pi gros, una carrerada, un dolmen, els horts a tocar del poble, aquells prats on diuen que hi ha no sé quina planta... Són només alguns exemples dels valors i recursos que la custòdia del territori vol ajudar a mantenir i a conservar als seus propietaris.

Aquesta guia permet afegir-nos a d’altres indrets d’arreu del món, gai-rebé en tots els continents, on avui la custòdia del territori és una eina ben establerta per a la conservació dels recursos naturals, culturals. La custòdia del territori fa gairebé un segle que funciona i ha demos-trat la seva eficàcia en diferents països, en els quals els propietaris són responsables actualment de la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic de milers d’hectàrees de territori de gran valor.

En el nostre país encara hi ha molt camí per recórrer fins que els acords de custòdia siguin també habituals en les finques rústiques de casa nostra, i els propietaris i les entitats de custòdia vegin reconeguda la seva tasca. Però el més important és que som al camí, les experiències i fotografies que il·lus-tren aquesta guia així ho demosil·lus-tren.

La custòdia del territori us pot ajudar a buscar respostes a aquelles pregun-tes que us feu sobre la vostra finca:

Aquestes terres han estat de la meva família des de fa generacions. Jo vull conservar la masia, els camps, la font dels salzes i la roureda on de petits passejàvem amb la mare, però els meus fills tenen altres malde- caps i no se’n podran cuidar com jo voldria. I si mai s’ho han de ven- dre?

Nosaltres volem seguir treballant els camps, però la societat no reco-neix el nostre esforç i cada dia estem més envoltats de carreteres... Nosaltres vivim a la ciutat i la finca que ens va deixar l’avi ens queda molt lluny, només ens en recordem quan un cop l’any el masover ens fa arribar un camió de llenya per a la llar de foc. Ara diuen que hi vo-len fer passar una línia elèctrica...

Presentació

Figura 2. Vista general de la Plana de Vic

amb la vila de Manlleu a primer terme. Els mecanismes de la custòdia del territori són adaptables a finques de caràcter molt di-vers, agrícoles, periurbanes, solars urbans, entorns agroforestals, boscos, rius i cingle-res, entre molts d’altres.

Lluís Salvans / Serveis

Audiovisuals. Universitat de

V

Les terres de casa realment són tan importants com diuen els ecologis- tes i els diaris?

La nostra empresa ha comprat aquestes terres com a inversió. Potser sí que el nostre responsable de medi ambient té raó que si mantenim els turons i les vinyes l’Ajuntament ho veurà millor, ens va bé pel màr-queting i la nostra imatge davant la població millorarà. Però no tenim temps per fer això ara que estem abocats a muntar la nova planta... Què passarà amb la finca el dia que faltem nosaltres que no tenim fills?

Això del medi ambient està molt bé, però què podem fer a la finca per contribuir-hi? I l’Ajuntament, ens ho reconeixerà? I amb quins di ners comptarem?

Recordeu en tot moment que la custòdia del territori es fonamenta en el caràcter voluntari de la negociació i l’acord que es pretén assolir. Els propietaris fareu un gran pas endavant si decidiu acceptar un acord de custòdia en la vostra finca. La societat i les diferents admi-nistracions públiques tot just comencen a reconèixer aquest esforç, i ja treballen amb la Xarxa de Custòdia del Territori perquè aquest reco-neixement sigui més gran i es compensi adequadament.

Les entitats de custòdia també assumeixen gran responsabilitat. Darrere ca-da acord verbal hi ha un conjunt de persones, a vegades voluntaris, sovint professionals de les entitats, que treballen no només per negociar i assolir un acord si no per demostrar que, any rere any, es compleixen els termes d’aquest acord i que la custòdia es fa de manera efectiva i satisfactòria en-tre els propietaris i l’entitat. A més, les entitats de custòdia tenen darrere seu membres i ciutadans, que confien en el seu treball i per això els donen suport econòmic i una col·laboració desinteressada.

Les administracions cada dia avancen més per oferir el marc legislatiu ido-ni per poder desenvolupar les iido-niciatives de custòdia del territori. Així ma-teix, impulsen diferents línies d’ajut per a desenvolupar la custòdia entre els propietaris i les entitats i fomentar la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic.

9

Presentació

Figura 3. Membres del GEPEC (comarques

tarragonines) mesurant la qualitat de l’ai-gua en un dels espais naturals on l’entitat fa tasques de gestió. Les entitats de custò-dia tenen professionals i voluntaris que participen en tasques diverses a les finques on mantenen acords o convenis de gestió.

Ramon Ferré / GEPEC- Ecologistes de Catalunya

Aquesta guia explica diferents opcions per a la custòdia del territori en finques privades aplicables en el moment de la seva redacció i pre-tén ser acurada. Tanmateix els aspectes que es tracten són complexos i en constant evolució. Consulteu un assessor legal abans de concre-tar qualsevol acord amb base jurídica. Qualsevol entitat de custòdia entre les que consten al final d’aquesta guia us podrà indicar si hi ha cap edició revisada o actualitzacions puntuals.

Octubre de 2002

Hi ha diferents opcions de custòdia del territori i cadascuna pot ser indicada per a finques més grans o més petites, per a conservar uns o altres recursos, per a indrets pròxims a zones urbanes i carreteres o per a zones de muntanya. Les entitats de custòdia (tot seguit ex-pliquem què són) us podran ajudar a valorar si la custòdia és una opció ade-quada per a la vostra finca i quina op-ció pot anar millor per a ambdues parts.

Què és la custòdia del territori?

Per als propietaris, la custòdia és una manera d’obtenir suport per a conser-var els valors i recursos de la seva finca, que pot ser compatible amb l’acti-vitat econòmica rendible.

Per a les entitats de custòdia, és un conjunt de mecanismes que volen faci-litar que els propietaris puguin fer seva la responsabilitat de gestionar i pro-tegir el territori, els seus recursos i els valors naturals, culturals i paisatgís-tics.

Els acords de custòdia (més endavant expliquem què són) contenen un se-guit de clàusules per potenciar aquelles activitats de la vostra finca que aju-den a la conservació del patrimoni natural i d’altres que asseguren la pro-tecció de determinats recursos i valors. El document de l’acord és obert, perquè les condicions i els interessos són diferents per a cada finca. Mitjan-çant entitats de custòdia us podreu assessorar per poder negociar unes con-dicions adequades per les dues parts.

Les entitats de custòdia del territori

Les entitats de custòdia del territori són les organitzacions que treballen en estreta col·laboració amb els propietaris de finques per assolir i mantenir acords de custòdia. Les entitats de custòdia cerquen propietaris interessats en la custòdia, per això és probable que aquesta guia hagi arribat a les vos-tres mans a través d’una d’aquestes entitats, però també estan obertes a propietaris que es dirigeixin a elles. És bo d’establir-hi una relació de con-fiança.

Al final d’aquesta guia trobareu una relació completa de les entitats de custòdia del territori, públiques i privades, que avui actuen a Cata-lunya i a les Balears. Preveiem que més endavant hi haurà altres enti-Figura 4. Un propietari rural i el representant d’una entitat de custòdia en el

moment d’acceptar un acord. Aquesta imatge aviat començarà a ser habitual al nostre país.

Jordi Pietx

Custòdia del territori significa, simple-ment, el fet de vetllar i tenir cura de la terra.

11

Presentació

tats que actuaran també en d’altres indrets. La Xarxa de Custòdia del Territori (també trobareu l’adreça al final) manté una relació actualit-zada d’entitats de custòdia del territori.

Qualsevol propietari pot col·laborar en una iniciativa de custòdia amb una entitat, tant sigui amb una finca d’alt valor natural, cultural o paisatgístic, que l’entitat vulgui preservar, com amb altres finques amb un interès més baix (fins i tot urbanes), però amb les quals les entitats podran negociar al-tres acords de custòdia. Les entitats també accepten alal-tres tipus d’acords amb persones i organitzacions que volen donar suport econòmic o d’altra mena a la seva tasca.

Les institucions públiques també col·laboren amb les entitats de custòdia, sobretot oferint-los el seu suport en acords de custòdia en el cas que l’enti-tat no disposi de recursos suficients, però també en procediments més inno-vadors, en els quals les entitats de custòdia actuïn d’intermediaris àgils en l’adquisició de finques de valor que finalment esdevindran patrimoni pú-blic.

Les entitats us exposaran les possibilitats d’assolir un acord de custòdia, el negociaran amb vosaltres i podran avançar fins a concretar un acord que si-gui satisfactori per a les dues bandes. La tasca de l’entitat, una vegada sig-nat l’acord, també és molt important, d’una banda en farà el seguiment pe-riòdic amb el propietari (que es recomana anual) per veure que s’estan complint els termes acordats. De l’altra, pot oferir un assessorament conti-nuat en la gestió i la conservació de la finca així com la possibilitat d’obte-nir recursos per a la seva custòdia. Com a propietari demaneu assessora-ment a l’entitat i participeu activaassessora-ment en el seguiassessora-ment de la vostra finca. L’entitat dedica força temps a gestionar tota aquesta tasca. Si bé té dife-rents fonts de recursos per portar-la a terme, també és habitual que valori la possibilitat d’obtenir suport econòmic del propietari amb qui assoleix l’a-cord de custòdia.

Les entitats que es relacionen en aquesta guia formen part de la

Xar-xa de Custòdia del Territori, una associació que promou el

desenvolu-pament de la custòdia i que agrupa totes les organitzacions públiques i privades que treballen per a aquest objectiu o hi donen suport.

Avantatges per a la propietat

Els primers apartats han exposat de manera general què pot representar un acord de custòdia en una finca privada. Però us podeu preguntar – I al cap-davall, què obtindrem com a propietaris?

Actualment no hi ha encara un marc legislatiu, fiscal o d’ajuts específic per a la custòdia del territori, de manera que el suport econòmic a la custòdia, sigui per un ajut directe, per desgravació o per revalorització de la finca no existeix. La Xarxa de Custòdia del Territori està treballant per tal que

s’ins-Figura 5. L’Associació NEREO (el Baix

Empordà) gestiona la reserva marina de Ses Negres (a dalt), i porta a terme tasques d’estudi i divulgació a l’espai natural de les Muntanyes de Begur (a baix). En el marc d’aquests projectes, ara preveu donar a conèixer i utilitzar la filosofia de la cus-tòdia del territori.

Miquel V entura / NEREO Miquel V entura / NEREO

taurin mecanismes d’aquest tipus, que ja funcionen en d’altres països. Però hi ha altres avantatges molt importants, com poden ser els que enumerem a continuació.

L’assessorament legal, sobre la gestió de la finca per a la seva conser- vació, sobre els diferents ajuts possibles a la finca o els diferents des- gravaments fiscals que l’entitat pot proporcionar-vos com a propieta- ris.

El reconeixement social que proporciona participar en una iniciativa per a conservar la vostra finca i el patrimoni natural, cultural i paisat- gístic que conté.

L’entitat us pot solucionar la planificació del futur de la finca, ja sigui des del punt de vista estratègic, com per redactar els possibles plans de gestió o per solucionar els problemes de continuïtat en la conserva-ció de la finca a llarg termini.

Hi ha entitats que tenen voluntariat actiu, i poden tenir interès a pro-posar-vos algun tipus de treballs de millora, coneixement i manteni-ment. Tal vegada l’entitat pot coordinar també treballs de recerca i co-neixement de la vostra finca tant des del vessant naturalístic com humà.

Plantejar-se la custòdia en la vostra finca fomenta el debat i la decisió dins la família.

Dins una finca productiva, la custòdia i la garantia que les activitats són respectuoses amb l’entorn natural proporciona prestigi a l’explota- ció.

Les entitats de custòdia són molt actives en la recerca de finançament i segurament us poden orientar sobre possibilitats de suport econò-mic.

La satisfacció de saber que les generacions presents i futures podran gaudir del patrimoni natural que les vostres accions han fet possible de conservar.

La col·laboració entre el propietari i l’entitat de custòdia és contínua, no només mentre s’arriba a l’acord sinó mentre aquest és vigent i al llarg de tot el temps que es gestiona la finca conjuntament. En aquest sentit hi haurà moltes oportunitats d’aprenentatge mutu en qüestions relacionades amb la conservació i la gestió de la propietat.

La Xarxa de Custòdia del Territori té entre els seus objectius priorita-ris millorar el marc d’avantatges per a la propietat, i les administra-cions estan observant com es desenvolupa la custòdia per augmentar-ne el marc de suport. Per tot plegat és molt important que els

propietaris i les entitats puguin assolir acords que demostrin l’interès i l’efectivitat de la custòdia, perquè així s’afavorirà el seu desenvolu-pament legal.

Figura 6. Les persones propietàries de

finques, les entitats de custòdia i les administracions són els tres puntals de les iniciatives de custòdia del

territori.

13

Aquesta guia us ofereix un ventall de possibilitats de custòdia del territori per poder escollir quina s’ajusta millor a les vostres necessitats i desitjos. La custòdia del territori és una metodologia flexible, en la qual es poden utilitzar diferents mecanismes d’acord entre el propietari i una entitat sem-pre que tingui com a objectiu la conservació del territori, d’una finca o d’u-na part de la finca. Un aspecte important per remarcar és que es poden ba-rrejar diferents figures en diferents zones d’una mateixa finca, creant zones més estrictes i altres menys restrictives on es puguin seguir exercint les ac-tivitats tradicionals i productives. Els graus de protecció i la zonificació es defineixen entre el propietari i l’entitat de custòdia en el moment de definir l’acord.

Així doncs, i tenint en compte que es tracta d’una eina flexible, adaptable i variable depenent de cada cas, us exposem la mostra de les diferents fór-mules d’acord de custòdia que existeixen en el moment d’editar aquesta guia, però ja hem esmentat abans que són les clàusules de cada acord les que fixen els seus termes concrets.

Els acords de custòdia del territori sense transmissió de la propietat fi-xen uns termes de gestió i protecció coparticipativa que la propietat aplicarà, assessorada per l’entitat, i aquesta vetllarà perquè es com-pleixin, mitjançant un contacte regular amb la propietat i un segui-ment periòdic de la finca i dels termes d’acord.

En els acords amb transmissió de la propietat l’entitat de custòdia rep la propietat plena, de mans del seu propietari anterior. En aquest cas, l’entitat adquireix capacitat de decisió sobre el futur de la finca i ha de vetllar també per la conservació a llarg termini dels recursos i dels valors previstos en l’acord de transmissió.

Hem dividit en dos apartats els mecanismes d’acord de custòdia sense transmissió de la propietat (part I), i amb transmissió de la propietat (part II).

Opcions per a la custòdia del

territori en finques privades

De manera general un acord de custòdia es pot definir com un pro-cediment voluntari entre un propie-tari i una entitat de custòdia, tingui o no un fonament jurídic, per arri-bar a una forma acordada de ges-tionar un territori. Per arribar a aquest acord existeixen diferents mecanismes que exposem al costat.

Resum d’opcions de custòdia

en finques privades

Les qüestions següents us orientaran per escollir l’opció de custòdia més adient en diferents situacions, indicada amb el número de pàgina corres-ponent. Tanmateix no es tracta d’un resum exhaustiu; us podeu plantejar qüestions diferents a aquestes a l’hora de pensar en un acord de custòdia, i també cal pensar que els mecanismes que presentem poden ser d’utilitat en situacions diferents a les que indiquen les diferents preguntes. Una lectura detallada de la guia us donarà més idees sobre quina opció de custòdia us pot resultar més atractiva.

1. Voleu un acord sense compromís jurídic? Acord de gestió verbal > pàgina 16

Adopció d’elements singulars verbal > pàgina 18

2. Voleu un acord amb una durada limitada (acord temporal)? Acord de gestió > pàgina 16

Arrendament > pàgina 20

Cessió o transmissió temporal de drets reals > pàgina 18

3. Voleu un acord amb base jurídica, que en el futur potser us aporti avantatges fiscals, mentre seguiu mantenint la propietat, tot treba-llant i obtenint un rendiment de la vostra finca a l’hora que la prote-giu?

Acord de gestió escrit > pàgina 16 Cessió o venda de drets reals > pàgina 18

4. La vostra finca conté algun element significatiu (arbre, penya-se-gat, niu, camí empedrat, font, lloc excursionista…) digne de ser con-servat?

15

Resum d’opcions de custòdia en finques privades

5. Us voleu desprendre de la propietat de la finca, amb o sense com-pensació monetària?

Donació > pàgina 22 Compravenda > pàgina 23

6. Voleu seguir vivint a la finca? Usdefruit > pàgina 18

Herència o llegat > pàgina 24

7. Voleu obtenir benefici de la vostra finca amb la garantia que es gestionarà per a la conservació de la natura?

Arrendament > pàgina 20 Compravenda > pàgina 23

Transmissió de drets reals > pàgina 18

8. Voleu aprofitar altres mecanismes administratius per reforçar el vostre acord de custòdia?

Altres opcions legals complementàries > pàgina 21

9. Voleu contribuir a la tasca de les entitats de custòdia però no els podeu oferir finques adequades o no disposeu de propietats? Donació de finques o immobles urbans o similars > pàgina 22 Altres vies de col·laboració amb la custòdia del territori > pàgina 24

I

I.. O

O

-

MIISSSSIIÓÓ DDEE LLAA PPRROOPPIIEETTAATT

En aquest apartat presentem tres tipus d’acord per a la custòdia del territori (part A) que, si és el cas, podreu adaptar a les diferents opcions legals exis-tents (part B), segons convingui a cada acord concret.

A. T

’

1. Els acords de gestió

Es tracta d’un acord privat, que pot ser verbal o escrit, en forma de conveni o de contracte entre el propietari i l’entitat de custòdia. El conveni és un fórmula més general d’acord, pel qual s’estableix un marc general de com-promisos. L’acord en forma de contracte és més formalitzat i, en general, és més adequat per a mecanismes de custòdia amb base legal (apartat B se-güent).

L’acord es pot referir a una part o a la totalitat d’una finca. L’acord esta-bleix un seguit de clàusules de protecció i d’altres orientades a facilitar uns usos i uns aprofitaments dels recursos compatibles amb la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de la finca.

Els termes de l’acord són lliures i totalment negociables entre els propieta-ris i l’entitat de custòdia. També ho és la seva durada, si bé les entitats po-den condicionar l’acceptació de l’acord a un mínim d’anys (normalment entre cinc i deu). En la majoria d’acords les entitats de custòdia no assu-meixen la gestió de la finca, que segueix sent responsabilitat del propietari, però hi ha casos d’acord en què poden assumir-la.

Figura 7. Els Sots de Vallfogona, unes antigues hortes del riu Segre, avui són un bosc de ribera. La Bassa Roja, una entitat de custòdia local amb seu a Vallfogona de Balaguer (la Noguera), protegeix 4 de les 7 hectàrees dels Sots, mitjançant convenis de gestió, arrendaments i compra de parcel·les de les antigues hortes.

Jordi Pietx

Figura 8. L’Associació Balear d’Amics dels Parcs ha signat dos convenis amb institu-cions eclesiàtiques per a la gestió com a microreserves biològiques de dues petites finques amb ecosistemes mediterranis al massís de Randa (Mallorca).

Els acords verbals són la forma més senzilla de custòdia i es basen en un compromís mutu entre l’entitat i la propietat que no té transcendència jurí-dica. Per això l’entitat pot fixar també que l’acord i el compromís entre les dues parts sigui públic davant la societat.

En aquests primers anys d’implantació de la custòdia del territori, els acords de gestió poden ser una eina molt estesa que les entitats oferei-xin a un nombre de propietaris a través de programes de contacte amb propietaris.

Els acords de gestió també poden ser un primer pas de contacte entre entitats i propietaris que permetin avançar progressivament cap a fór-mules de custòdia del territori amb major compromís per les dues parts, respectant sempre el principi de voluntarietat.

2. Els títols de conservació

Els títols de conservació segueixen la mateixa filosofia dels acords de ges-tió escrits, però se’n diferencien per ser un document legal expressament creat per a la conservació. Tal com els mecanismes de cessió de drets reals, que exposem més endavant, té el mateix caràcter indivisible del títol de propietat d’una finca ja que també s’eleven a escriptura pública. Hi ha paï-sos on els títols de conservació estan molt desenvolupats amb una legisla-ció i unes compensacions específiques, de manera que són un mecanisme de custòdia del territori molt popular i utilitzat.

Al nostre país no existeixen encara els títols de conservació, però conside-rem que la servitud personal (vegeu la pàgina 19) és l’opció que més s’hi assembla.

Opcions per a l a custòdia del territori sense transmissió de l a propietat

17

Figura 9. SEO-Catalunya té un conveni amb l’Ajuntament d’Abrera (el Baix Llobregat), per al seguiment i la gestió d’una finca de ribera fluvial que l’A-juntament va obtenir en propietat arran d’un conveni urbanístic. Els volunta-ris de l’entitat, amb el suport d’un ajut VOLCAM, són peça clau en el segui-ment de la finca.

Figura 10. La Fundació per a la Conserva-ció del Voltor Negre manté acords de custò-dia en unes 3000 hectàrees de la Serra de Tramuntana de Mallorca on habita el voltor negre (a dalt), en el marc d’un projecte LI-FE per a aquesta espècie. Els acords són en forma de conveni amb propietaris particu-lars i inclouen un pla de gestió per al man-teniment i la recuperació dels usos tradicio-nals de les finques.

Cristina Sánchez / SEO-Catalunya

Climent Picornell

Figura 11. El projecte LIFE “Pirineu Viu” de l’ADF Mig Pallars (Pallars Sobirà) ha catalogat 1285 arbres de grans dimensions i en promou el seu apadrinament per part de particulars, empreses, associacions, etc. L’apadrinament, que també pot ser via web, suposa uns ingressos addicionals per al pro-pietari i protegeix l’arbre per sempre. Ac-tualment ja hi ha 16 arbres apadrinats.

ADF Mig Pallars

3. Adopcions d’elements singulars

Si dins la vostra finca hi ha algun element especialment rellevant o espec-tacular i digne de ser preservat, al marge del grau de protecció de la resta de la finca, la millor possibilitat és arribar a un acord d’adopció d’aquest element amb una entitat de custòdia. Una font, un element històric o cultu-ral, un arbre monumental o altres elements emblemàtics són susceptibles d’adopció.

L’adopció consisteix a donar suport al propietari a través d’un acord de gestió exprés per a un element significatiu i si cal el seu àmbit d’influència. El funcionament dels acords d’adopció és el mateix que els acords de gtió que ja s’han esmentat abans i, per tant, poden ser tant verbals com es-crits.

B. O

Els acords que s'estableixin a partir de les opcions jurídiques que esmen-tem a continuació es formalitzaran habitualment mitjançant un contracte, que es podrà elevar a escriptura pública i així tenir accés al Registre de la Propietat per a la seva constància i publicitat a tercers.

1. Cessió o transmissió de drets reals

Els drets reals atribueixen al seu titular un poder directe i immediat sobre un bé, que pot oposar davant de qualsevol tercer.

Els drets reals de gaudi són aquells que permeten al seu titular usar, gaudir i utilitzar en general una cosa que pertany a una altra persona. Les entitats de custòdia estan interessades a obtenir drets reals per fer una gestió dels recursos que asseguri la seva conservació. Entre aquests drets reals cal des-tacar els següents:

1.1. L’usdefruit. L’usdefruit és el dret real que permet al seu titular (usu-fructuari) la possessió i gaudi d’un bé d’un altre (propietari) amb l’obliga-ció de mantenir els elements substancials que configuren aquest bé. Creiem que, actualment, l’usdefruit pot ser un dels mecanismes més indicats per a la custòdia del territori.

En aquest mecanisme hi ha diverses possibilitats:

que el propietari es reservi la propietat i constitueixi a favor d’un ter cer (l’entitat de custòdia) un dret d’usdefruit.

que el propietari es reservi l’usdefruit i transmeti la nua propietat a l’entitat de custòdia.

L’usdefruit pot tenir caràcter indefinit, però també es pot posar una data en la qual s’extingeixi.

Figura 12. A Cellers (Pallars Jussà), la Fundació Natura gestiona una finca, inclosa dins l’Espai d’Interès Natural de la Serra del Montsec, mitjançant un acord de cessió per a 10 anys amb l’empresa propietària del terreny. S’ha condicionat un aparcament i una àrea de pícnic en un espai proper al pantà de Terradets i un petit itinerari que du a un aguait per a l’observació dels ocells.

19

A Catalunya podem destacar l’usdefruit d’arbrat i l’usdefruit de boscos. 1.2. Les servituds. Existeixen dues modalitats de servitud i en proposem una tercera:

Les servituds predials són totes aquelles situacions entre finques (pre- dis), caracteritzades per la circumstància que un d’ells perd una part de la seva independència normal amb la finalitat de prestar o conferir unes utilitats a l’altre predi. Aquestes servituds es poden establir amb o sense contraprestació econòmica.

La finca a favor de la qual està constituïda la servitud es diu predi do- minant, i el que la pateix, predi servent. No és necessari que siguin fin- ques contigües.

El titular del predi dominant pot utilitzar el servent en la mesura de- terminada pel títol constitutiu o en la llei. El titular del predi servent no pot realitzar els actes ni exercir els drets per als quals estaria legiti- mat si no existia la servitud.

Per altra banda, la servitud personal o irregular és un dret real que es pot constituir no a favor del titular d’una finca, sinó a favor d’una o diverses persones o d’una comunitat (per exemple una entitat de custòdia), sense consideració al predi dominant.

A Catalunya aquest tipus de servitud no està prevista expressament, per tant, haurem d‘entendre que només és aplicable per acord volunta- ri de les parts. A les Balears i a d’altres indrets la situació és diferent.

Figura 13. Al Pirineu es conserven diferents zones de bosc madur mitjan-çant el que s’anomena “compra de drets de tala “ a la propietat. La imatge correspon al projecte Pirineu Viu de l’ADF Mig Pallars (Pallars Sobirà), que té una xarxa de 14 reserves forestals municipals amb 113 Ha, gràcies al suport de la Fundació Territorii Paisatge i a un premi del Departament de Medi Ambient. La Fundació Natura té també una reserva de bosc madur a Puigforniu (Pallars Sobirà), amb els drets adquirits gràcies a un premi de l’empresa Natura Selection.

ADF Mig Pallars

Opcions per a l a custòdia del territori sense transmissió de l a propietat

Les servituds personals posseeixen un caràcter vitalici, es poden redi- mir (rescatar) i alhora són transmissibles. Poden establir-se a perpetuï- tat o per un període de temps definit.

El Codi Civil reconeix expressament com a servituds personals el dret a la pastura, de llenya i altres aprofitaments forestals. Amb algunes li-mitacions (fruits naturals o civils d’una finca, drets reals típics) la ser- vitud personal pot proporcionar qualsevol utilitat parcial que una fin- ca pugui proporcionar i, per tant, s’assemblaria al títol de conservació, que hem explicat abans.

La institució de la servitud personal podria esdevenir una eina útil per aconseguir que les propietats privades no talin els seus boscos, no des-sequin les zones humides, o simplement, mantinguin les seves peculia-ritats naturals sense alterar l’equilibri ecològic.

Finalment proposem un tipus de servitud pensada expressament per a la conservació. Podria ser aquella que estableixen els propietaris de fin-ques contigües en la qual s’obliguen a mantenir l’arbrat, o qualsevol al-tra característica física de la finca amb la finalitat de garantir la quali-tat d’un paisatge. D’aquesta forma, augmenta el valor de les finques, sense necessitat de contraprestació, ja que el benefici i l’acord seria mutu.

En conclusió podem dir que al nostre país, avui per avui, les servituds no estan pensades per a la conservació. Les tres situacions anteriors són utilit-zables ara mateix, però cal pensar que, en el futur, la legislació civil podrà concretar més les servituds per a conservació.

2. Constitució d’un arrendament

L’arrendament o lloguer és un mètode més tradicional mitjançant el qual el propietari arrenda la terra a una entitat de custòdia, que en fa una gestió per a la seva protecció i conservació. L’arrendament és un contracte privat en-tre les dues parts, per un període de temps concret, i a canvi d’una retribu-ció prèviament acordada. L’arrendament pot incloure la totalitat o part d’u-na finca, o un ús determid’u-nat, com per exemple la pastura o la caça (sempre que la finca sigui una àrea privada de caça).

L’entitat arrendatària posseiria el dret de tempteig i retracte, durant el perí-ode en el qual l’entitat fos arrendatària d’un terreny. D’acord amb aquest dret l’entitat de custòdia tindria preferència per adquirir el terreny en cas de voluntat de venda per part del seu propietari (dret de tempteig), i el dret de reclamar aquesta preferència de compra davant de la propietat (dret de re-tracte).

En aquells supòsits que la Llei ho permet, i quan existeixi un contracte for-mal entre el propietari i l’entitat de custòdia teniu la possibilitat d’incloure en el contracte aquest dret de tempteig i retracte. Els acords de custòdia formulats mitjançant contracte privat admeten l’ús d’aquesta fórmula.

3. Altres opcions legals complementàries

Figura 14. La Fundació Natura té diferents acords de gestió i d’arrendament de te-rrenys en finques del Segrià i la Noguera. Aquests acords de custòdia permetran ges-tionar l’espai per compatibilitzar els usos agrícoles tradicionals de secà amb els va-lors naturals i la supervivència de les aus estepàries.

Jordi Bas

Figura 15. SEO/Birdlife té diverses finques arrendades a Belchite i Torrecilla de Valma-drid a la vall de l'Ebre a l’Aragó, una zona de gran interès per als ocells esteparis. En aquestes finques es conrea el blat dur amb el qual es produeix pasta ecològica que la SEO distribueix directament. D’aquesta manera es contribueix a conservar uns eco-sistemes únics a Europa tot assegurant el desenvolupament socioeconòmic de la po-blació rural que desenvolupa aquestes acti-vitats agrícoles extensives i tradicionals.

21

Les administracions ja fa anys que disposen de diferents mecanismes de suport a la conservació i la gestió dels recursos naturals en finques priva-des. Aquestes opcions tenen un caràcter complementari en la custòdia del territori, i poden ajudar a donar més fermesa legal a la vostra opció de con-servació.

Aquestes opcions complementàries són diferents segons quin sigui l’àmbit institucional. A continuació referim les possibilitats que facilita la Generali-tat de Catalunya. Les entiGenerali-tats de custòdia us podran orientar sobre els me-canismes que podeu utilitzar si la vostra finca es troba fora de Catalunya. 3.1. Reserves Naturals: la Llei 12/1985 d’espais naturals preveu que es puguin declarar reserves naturals aquells espais d’extensió reduïda i amb un interès científic destacable. Les entitats locals, els propietaris, i les asso-ciacions o entitats privades poden promoure aquestes declaracions. Les reserves que existeixen avui a Catalunya han estat totes declarades per la mateixa Generalitat de Catalunya, però la promoció privada és possible. 3.2. Refugi de fauna salvatge: la Llei 3/1988 de protecció dels animals preveu la possibilitat que una finca privada sigui declarada com a refugi de fauna salvatge, on la caça queda prohibida. Els refugis han de presentar una memòria anual d’activitats i resultats.

Aquesta és una possibilitat interessant per a aquelles finques on els propie-taris vulguin excloure la caça, ja sigui per motius cinegètics (zona de reser-va) o ètics (defensa dels animals).

3.3. Plans tècnics de gestió forestal i cinegètica: la legislació forestal i de caça preveu i fomenta l’ordenació de finques privades per a aquest dos ti-pus d’usos mitjançant les figures dels plans tècnics. Els plans tècnics de gestió i millora forestal ja tenen tradició a Catalunya i són impulsats i apro-vats pel Centre de la Propietat Forestal. Els plans tècnics de gestió cinegèti-ca són aprovats per l’administració de cinegèti-caça.

Aquests dos tipus de plans tècnics regulen la gestió i la conservació dels recursos naturals forestals i de caça. És molt oportú que en les finques amb acords de custòdia on la caça i els recursos forestals siguin un element im-portant disposin també d’aquests plans tècnics. Els plans podran preveure tant els aspectes recollits en l’acord de custòdia com aspectes referents a d’altres qüestions o també a parts de la finca no incloses en l’acord.

I

II

I.. O

O

-

MIISSSSIIÓÓ DDEE LLAA PPRROOPPIIEETTAATT

Figura 16. Finca forestal privada amb Pla tècnic de Gestió i Millora Forestal i decla-rada com a Refugi de Fauna Salvatge. Aquestes figures d’ordenació forestal i de protecció de la fauna que promou la Gene-ralitat de Catalunya són compatibles amb els acords de custòdia i poden reforçar-los i concretar-los.

Jordi Bas

Opcions per a l a custòdia del territori sense transmissió de l a propietat

A. T

’

Els acords que s’estableixin a partir de les opcions jurídiques que esmen-tem a continuació es formalitzaran habitualment mitjançant un contracte regulat per a cada forma de transmissió de la propietat. Aquest contracte es podrà elevar a escriptura pública que tindrà accés al Registre de la Propie-tat per a la seva constància i publiciPropie-tat a tercers.

B. O

1. La donació

La donació d’una finca a una entitat de custòdia és un mètode ràpid i di-recte per a la conservació dels seus recursos naturals, si bé només les enti-tats amb capacitat i recursos suficients per a la gestió accepten donacions de terrenys. Una donació assegura la conservació a llarg termini de la fin-ca, elimina les vostres responsabilitats com a propietaris i us allibera de les càrregues tributàries que implica la titularitat. D’altra banda, la donació a una entitat de custòdia, permet al donant gaudir de deduccions fiscals1 :

Persona física: Els beneficis fiscals concedits al propietari que realit- za la donació a favor d’una entitat declarada d’utilitat pública són del 20% del valor de la finca en l’IRPF.

Entitat jurídica: Els beneficis fiscals concedits a la persona jurídica que realitza donacions a favor d’una entitat declarada d’utilitat públi-ca són del 10% del valor de la finpúbli-ca sobre la base imposable de l’Im-post de Societats.

Per portar a terme una donació cal acordar un contracte de donació, en el qual l’entitat accepta el donatiu del propietari, i aquesta expedeix un títol reconeixent que ha rebut la propietat. Aquest títol és el document legal acreditatiu de la donació. Les entitats de custòdia assumeixen totalment el cost de gestió d’una finca rebuda per donació. El mateix donant pot apor-tar recursos complemenapor-taris per a aquesta gestió posterior.

La donació es configura com un acte jurídic unilateral del donant que no necessita l’acceptació del receptor per la seva validesa. L’acceptació cons-titueix un altre acte jurídic unilateral, autònom i independent, imprescindi-ble perquè els béns donats s’incorporin al patrimoni del donatari, però ac-cessori de l’acte principal. Com a principi general converteix la donació en irrevocable.

Opcions en les donacions

En una donació el propietari pot mantenir l’usdefruit d’alguna part de la finca o bé d’algun ús, de manera indefinida o de per vida.

Figura 17. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa va rebre la pineda de Sa Maleïa, prop d’Andratx (Mallorca), com a donació per part de la família que n’era propietària.

Joan Joan / GOB

1 La legislació de referència per a aquestes deduccions s’està revisant quan es redacta aquesta guia i es-tà previst que s’ampliï. Informeu-vos-en.

23

Opcions per a l a custòdia del territori amb transmissió de l a propietat

Es poden fer donacions de finques sense interès ecològic o paisatgístic prioritari. Aquestes finques poden tenir la qualificació d’urbanes, resi-dencials, industrials, comercials o agrícoles. Les entitats de custòdia no accepten aquestes finques pels seus valors o recursos, sinó com a pa- trimoni que utilitzaran de cara a d’altres actuacions de custòdia del territori.

2. La compravenda

L’adquisició de finques amb valor natural i cultural té un cost molt elevat que les entitats de custòdia només poden assumir si disposen o poden ob-tenir els recursos necessaris. Per això la compravenda és un mecanisme de custòdia reservat per a finques de gran valor i d’importància estratègica. Si esteu pensant a vendre la vostra finca contacteu amb les entitats de custò-dia que us podran orientar sobre les possibilitats d’adquirir la finca per raons de custòdia del territori, ja sigui directament o a través d’altres enti-tats i institucions col·laboradores.

L’opció de compra és un precontracte pel qual una entitat de custòdia pot adquirir del propietari una opció preferent de cara a la futura adquisició d’una finca.

Figura 20. L’impressionant finca costanera de La Trapa, a Andratx (Mallorca), esdevé, el 1981, la primera propietat adquirida per una entitat conservacionista a l’Estat es-panyol. El Grup Balear d'Ornitologia i De-fensa de la Naturalesa va utilitzar múltiples vies per fer front al pagament de la finca, algunes molt originals. Vint anys després un responsable i molts voluntaris amb su-ports institucionals i privats diversos asse-guren la gestió de la finca i la restauració de l’antic monestir.

Jordi Pietx

Figura 19. La Fundació Natura va comprar al 1998 una part dels Ullals de Panxa, unes surgències d’aigua dolça al Delta de l’Ebre d’alt valor ecològic. Tot i ser un hàbitat protegit per part de la Unió Europea, que-den fora del Parc Natural. La Fundació Na-tura continua treballant per tal d’adquirir-ne la resta i restaurar-d’adquirir-ne el conjunt.

Xavier Ferrer

Figura 18. Des de la seva creació, el desembre de 1997, la Fundació Territori i Paisatge ha adquirit una dotzena de finques arreu de Catalunya, que gestiona com a reserves. En són exemples, la Muntanya d’Alinyà (L’Alt Urgell), a dalt a la dreta, els ports d’Arnes (La Terra Alta), a la dreta, i les riberes de l’Alt Segre (La Cerdanya), a l’esquerra.

Miquel Rafa _FTP

3. La permuta

Un acte de permuta té una analogia important amb una compravenda ja que té un caire econòmic i comporta una transmissió de la propietat. La principal diferència és que en la permuta no es fixa un preu, sinó que s’in-tercanvien finques d’un valor similar.

Poques entitats de custòdia disposen de patrimoni susceptible de ser utilit-zat en una permuta, si no és que hagin rebut una propietat o un bé material sense valor de custòdia que puguin utilitzar en la permuta. No obstant això és interessant preveure aquesta possibilitat perquè les entitats de custòdia poden implicar terceres parts, habitualment institucions públiques, que ofe-reixin patrimoni susceptible de permuta.

4. L’herència o llegat

Podeu preveure la transmissió de la vostra propietat a favor d’una entitat de custòdia a través d’herència o llegat. Des del punt de vista de l’entitat de custòdia aquesta opció té el mateix caràcter que una donació (vegeu-la en pàgines anteriors). En cas que estigueu interessats en aquesta opció és bo valorar-la prèviament amb l’entitat de custòdia, que podrà orientar-vos sobre les possibilitats i el seu interès en l’herència. L’entitat també us pot oferir l’assessorament necessari per a la gestió i la conservació d’una finca que posteriorment pugui rebre en herència o llegat. El testament pot in-cloure una entitat receptora principal i una alternativa, així assegureu que hi hagi un beneficiari amb capacitat tècnica i econòmica per acceptar i gestionar la finca després de la vostra mort.

Els continguts d’un testament són totalment reversibles, de manera que una herència acordada amb una entitat de custòdia es pot reconsiderar si la vostra situació econòmica ho requereix. Així mateix, la transmissió per he-rència pot descarregar els vostres hereus de la càrrega fiscal que representa rebre una propietat, i assegura una gestió conservacionista de la finca en mans d’una entitat de custòdia.

Figura 21. L’Ajuntament d’Argentona ha sig-nat, l’any 2002, un conveni urbanístic amb els propietaris de la finca anomenada “La Font Pi-cant“ que ha permès al municipi obtenir, mit-jançant permuta, unes 10 Ha d’aquest indret. Es tracta d’un paratge reivindicat, durant anys, pels ciutadans com a espai forestal a per pre-servar els seus valors naturals, paisatgístics i d’ús social. Albert Cortina

I

II

II

I.. A

A

·

·

En aquesta guia s’han detallat un seguit d’opcions de custòdia del territori per a finques privades. Tanmateix, les entitats de custòdia poden estar inte-ressades a rebre el vostre suport per a les seves activitats i projectes per al-tres vies desvinculades de la propietat d’una finca. Entre alal-tres opcions, que podríeu consultar a qualsevol de les entitats que s’especifiquen en aquesta guia, hi ha les que esmentem a continuació.

25

1. Donacions monetàries i materials

Les entitats de custòdia tenen força necessitats econòmiques. Determina-des formes de custòdia del territori (arrendaments, adquisicions...), la ges-tió de les entitats de custòdia o, sobretot, la gesges-tió i el seguiment dels acords de custòdia sense transmissió de propietat tenen un elevat cost eco-nòmic. Per això les entitats de custòdia disposen d’un pressupost corrent, per a funcionament, per a projectes, i a vegades d’un fons de reserva, per millorar el seu finançament.

Valoreu la possibilitat d’efectuar donacions econòmiques o materials que contribueixin al funcionament o a les reserves de les entitats de custòdia, i informeu-vos de les desgravacions que això us pot aportar. En el cas d’em-preses o organitzacions amb imatge pública consulteu amb les entitats de custòdia la possibilitat d’utilitzar les donacions en les vostres accions de màrqueting.

Algunes entitats de custòdia tenen un catàleg de necessitats, on es recullen materials que necessiten i accepten com a donacions de béns (vehicles, equips informàtics, mobiliari d’oficina, etc.). Demaneu-ne informació a les entitats.

2. Compradors de custòdia

Les entitats de custòdia estan cercant contínuament mecanismes innova-dors que els permetin assolir els seus projectes de conservació. Els com-pradors de custòdia són persones o organitzacions que col·laboren amb una entitat de custòdia actuant com a compradors de finques amb valors naturals, culturals i paisatgístics en les quals l’entitat està interessada i so-bre les quals després es signa un acord de custòdia sense transmissió de la propietat.

Demaneu a les entitats de custòdia si tenen algun projecte en aquest sentit.

Ramon Fortià / Paisatges

Figura 22. A dalt, una finca d’alzinars i pi-nedes amb penya-segats i barrancs humits al terme del Baix Pallars (el Pallars Sobirà) adquirida l’any 2002 per un particular inte-ressat a gestionar-la pels seus importants valors naturals. A la dreta, una part del que fou l’estany de Boada (el Baix Empordà) va ser adquirit a principis dels anys 90 per un particular amb l’únic objectiu de garan-tir la seva continuïtat i de mantenir el seu caràcter de zona humida.

Jordi Canut

Altres vies de col·l aboració amb l a cus-tòdia del territori

3. Avals a la custòdia

Les entitats de custòdia poden utilitzar, de manera molt puntual i per a projectes de gran importància estratègica, sistemes de crèdit que permetin finançar inicialment un acord de custòdia del territori i després anar acon-seguint el finançament a poc a poc fins a cobrir el crèdit. Pel seu caràcter social i d’interès públic, les entitats només s’impliquen en aquests projec-tes quan han assegurat una estratègia econòmica molt fiable per a cobrir els crèdits que utilitzen.

De tota manera, moltes vegades aconseguir aquest finançament inicial és difícil per a les entitats. Per això és de gran ajuda aconseguir persones, al-tres entitats o empreses que puguin avalar l’entitat.

Demaneu a les entitats de custòdia si tenen algun projecte en aquest sentit. 4.

Voluntaris per la custòdia

Les necessitats de les entitats de custòdia no són únicament econòmiques o materials. Sovint també aprofiten persones que voluntàriament, de manera individual o a través d’un programa d’una empresa o una associació, po-deu oferir les vostres habilitats professionals a les entitats. Les professions que poden interessar a una entitat de custòdia són tant diverses com les se-ves tasques: fusters, pintors, informàtics, administradors financers, experts en màrqueting, etc.

Demaneu quines necessitats hi ha a les entitats de custòdia o oferiu-vos com a voluntaris.

Figura 23. Voluntaris en acció a l’espai natural de la Platja dels Muntanyans (Torredembarra, el Tarragonès). Els voluntaris de les entitats de custòdia contribueixen a la seva tasca i són la màxima representació de la participa-ció ciutadana en la conservaparticipa-ció del medi.

Figura 24. El Projecte Rius promou la par-ticipació d’escoles, esplais, entitats, grups ciutadans, etc., en la conservació dels rius d’arreu del país. Els prop de 600 grups, d’arreu de Catalunya, que hi participen es-cullen un tram de riu del seu municipi i amb el material proporcionat pel Projecte poden determinar l’estat ecològic del riu, amb la finalitat que alguns dels grups aca-bin “adoptant-lo”, per assegurar la seva conservació i/o millora. Diferents grups d’adopció estan ara començant a plantejar-se deplantejar-senvolupar acords de custòdia a l’en-torn dels rius.

Ramon Ferré/GEPEC

27

Pa ssos a seguir

Passos a seguir

Quan un propietari entra en contacte amb una entitat de custòdia, per iniciativa pròpia o de l’entitat, hi ha diferents accions i decisions a prendre. La llista que trobareu a continuació us podrà orientar sobre què cal fer de cara a concretar un acord de custòdia, però cada cas és diferent, i ben segur que haureu d’adaptar aquests passos a la vos-tra situació concreta. Hem agrupat els passos a seguir en les tres fa-ses generals d’un procediment d’acord de custòdia.

Fase 1.

Plantegeu-vos clarament què voleu fer amb la vostra finca, quines op-cions de futur us interessen i com creieu que us pot ajudar la custòdia del territori. Les preguntes del principi d’aquesta guia (pàgina 14) us poden ajudar.

Si sou vosaltres els que inicieu el contacte, adreceu-vos a l’entitat de custòdia que us sembli més adequada. Si no poden atendre el vostre cas ben segur que us podran orientar cap a altres entitats. Al final d’a- questa guia (pàgina 31) trobareu la llista d’entitats interessades a de-senvolupar acords de custòdia.

Segurament l’entitat voldrà concertar una cita per conèixer-vos i per veure la finca. Aquest pot ser el primer moment en què entreu en contacte si la proposta de desenvolupar un acord és a instàncies de l’entitat de custòdia.

Fase 2.

L’entitat us assessorarà sobre quina és la millor opció de custòdia per a ambdues parts, la qual ha d’estar d’acord amb els principis i les in-tencions de la propietat i l’entitat.

Segons el tipus d’acord que negocieu, us pot resultar convenient expo- sar el cas a un advocat de la vostra confiança per contrastar i definir els detalls de la proposta d’acord de custòdia. Alhora podreu valorar altres possibilitats per a la vostra finca o per a la col·laboració amb l’entitat de custòdia.

A mesura que tingueu més clar el tipus d’acord de custòdia que vul-gueu aplicar podreu prosseguir la negociació amb l’entitat de custòdia, que també us podrà demanar determinades condicions per a l’acord (aspectes previstos, parts de la finca per incloure-hi, finançament de l’acord, difusió, etc.).

En una o més reunions o converses de negociació podreu avançar cap a un acord definitiu amb l’entitat de custòdia, que pot incloure la par-ticipació d’advocats en cas d’acords amb base jurídica.

Finalment estareu en disposició d’acceptar l’acord de custòdia per a la vostra finca. Tots els acords, siguin verbals o siguin qualsevol tipus de contracte o conveni amb base jurídica, inclouen un document que de talla les seves condicions. L’acord verbal s’accepta amb una simbòlica encaixada de mans, la resta d’acords inclouen un document signat per les dues parts.

Fase 3.

Segons els termes de l’acord, l’entitat de custòdia en podrà fer difusió davant els mitjans de comunicació i els ciutadans, amb el reconeixe-ment social que això comporta tant per a la propietat com per a la mateixa entitat. A vegades el mateix acte d’acceptació pot ser públic i davant dels mitjans. Si cal, aquesta difusió es pot fer de manera que no suposi un augment de visitants a la finca.

Des del moment que es tanca l’acord, la propietat ha d’acostumar-se a consultar a l’entitat qualsevol dubte o decisió que afecti la gestió i la protecció de la finca. Per la seva banda, l’entitat us oferirà una via de contacte regular (telèfon, correu electrònic, etc.) i us mantindrà infor-mats de les novetats que afectin la vostra finca o l’acord (ajuts, desgra-vacions, notícies, tècniques de gestió, etc.). L’entitat farà un seguiment periòdic de la finca, sobretot a partir d’una visita (semestral o anual) que podeu fer conjuntament. També hi pot haver altres moments per coincidir amb la vostra entitat de custòdia (conferències, presenta-cions, sopar anual, etc.).

29 Adreces útils

La custòdia del territori. Una guia per a la implantació a Cata-lunya.

Roger Arquimbau, Jordi Pietx i Miquel Rafa.

Editada el 2001 per la Fundació Territori i Paisatge-Caixa Catalunya.

La custòdia del territori i la propietat forestal.

Autors diversos

Revista Silvicultura número, 34. Monogràfic sobre custòdia del terri-tori.

Editada el 2002 pel Centre de la Propietat Forestal.

Publicacions sobre la custòdia

del territori d’interès per a la propietat

adreces útils

S’indiquen a continuació diferents organismes públics i privats que, dins del seu àmbit de competència i d’actuació, poden donar diferent tipus de suport als propietaris participants en acords de custòdia del te-rritori.

Les adreces de les entitats de custòdia del territori s’indiquen a l’apar-tat següent.

Direcció General de Boscos i Biodiversitat Departament de Medi Ambient

Generalitat de Catalunya C. Dr. Roux, 80

08017 - Barcelona (el Barcelonès) Telèfon 93 567 42 00

wmadgpn@correu.gencat.es www.gencat.es/mediamb

La Direcció General de Boscos i Biodiversitat manté línies de col·la-boració amb diferents agents locals per tal de fer efectiva la conserva-ció del territori. El Servei de Planificaconserva-ció i Gestió de l'Entorn Natural ofereix diferents convocatòries d’ajuts adreçades a ens locals, particu-lars o associacions, i dirigides a finançar actuacions puntuals d'inver-sió. També es poden establir convenis de col·laboració o d'encàrrec de gestió amb entitats locals o associacions. Diferents parcs naturals cata-lans tenen també convocatòries específiques d’ajuts, adreceu-vos-hi directament. El Servei de Gestió Forestal ofereix una línia d'ajuts per a la gestió forestal sostenible, adreçada a la conservació i la millora de les superfícies forestals.

Àrea d’Espais Naturals Diputació de Barcelona

C. Compte d’Urgell, 187 08036 - Barcelona (el Barcelonès) Telèfon 93 402 22 22

www.diba.es

L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona dona suport al món local de la província en la consolidació d’un model territorial sos-tenible a partir de la planificació i gestió de la xarxa de parcs. Aquesta xarxa està formada per cent un municipis i inclou el Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Garraf, Parc del Castell de Montesquiu, Parc del Montnegre i el Corre-dor, Parc d’Olèrdola, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc del Foix, Espai Natural de les Guilleries – Savassona, Parc Agrari del Baix Llobregat i el Parc de Collserola, gestionats di-rectament per la Diputació de Barcelona o en consorci amb els ajunta-ments.

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 17004 - Girona (el Gironès) Telèfon 972 18 50 00 medi.ambient@ddgi.es www.ddgi.es

La Diputació de Girona dóna suport tècnic i financer a totes aquelles actuacions que en matèria ambiental poden ser d’interès per als mu-nicipis d’aquesta demarcació. Pel que fa als espais naturals, és òrgan gestor al Parc Natural del Montseny, forma part dels consorcis de les Gavarres i l’Alta Garrotxa, alhora que contribueix anualment al pro-grama d’actuacions del PN de Cap de Creus, del PN dels Aiguamolls de l’Empordà, del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Parat-ge Natural d’Interès Nacional de l’Albera i de l’Àrea Protegida de les Illes Medes.

Centre de la Propietat Forestal Finca Torreferrussa

Ctra. Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda, km 4,45 Apartat de Correus 119

08130 - Santa Perpètua de Mogoda (el Vallès Occidental) Telèfon 93 574 7039

cpf@correu.gencat.es

El Centre de la Propietat Forestal (CPF) té com a finalitat regular i ordenar la gestió forestal a les forests privades, promoure la seva conservació i millora així com la seva gestió sostenible. Dins les se-ves funcions, destaquen: la participació en la planificació forestal ge-neral, l’aprovació de l’ordenació forestal en forests privades sota la figura del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i l’apli-cació dels instruments de foment forestal, sota els criteris del “pacte social forestal”.

Consorci Forestal de Catalunya

C. Jacint Verdaguer, 3, 2on

17430 - Santa Coloma de Farners (la Selva) Telèfon 972 84 27 08

consorci@forestal.net www.forestal.net Plaça Major, 4 1er

25280 - Solsona (el Solsonès) Telèfon 973 48 13 29

La preocupació per la millora de la silvicultura, és a dir, la gestió professionalitzada del bosc, a casa nostra té una llarga tradició. Per això, el 1948 un grup de destacats silvicultors catalans va crear el Consorci Forestal de Catalunya com a primera organització forestal a l’Estat Espanyol. Al llarg d'aquest període, el Consorci ha anat arre-lant i consolidant per tot el territori i actualment ofereix un ampli ventall de serveis orientats a satisfer les necessitats del sector fores-tal.

Els propietaris i gestors forestals – silvicultors – durant generacions hem gestionat, conservat i millorat amb la premisa de deixar a gene-racions futures un bosc en millors condicions i en millor estat del que

hem trobat. L’objectiu del silvicultor és el de gestionar el bosc de tal manera que s’asseguri la seva sostenibilitat. Malgrat això, en les darre-res dècades aquesta tasca s’ha vist compromesa degut a un augment dels costos de gestió i a una dramàtica caiguda, en termes reals, dels preus dels productes forestals. En massa casos, això ha abocat a un abandonament forçat de la gestió del nostres boscos i ens han portat al trencament de l’equilibri tradicional entre la societat i el seu entorn na-tural.

És per això que, des del Consorci Forestal de Catalunya veiem amb il·lusió totes les iniciatives que, al igual que la Custòdia del Territori, tenen com a objectiu la preservació i conservació del l’entorn natural que ens envolta.

El silivicultor és l’element clau per restablir l’equilibri forests – socie-tat i, de ben segur, eines com la Custodia del Territori esdevindran ele-ments bàsics per assolir aquesta finalitat. Un objectiu prioritari de la Custòdia del Territori ha de ser el de fomentar la tasca del gestor fo-restal ja que aquest, amb el seu treball i seva experiència, és l’element clau per assegurar la persistència i sostenibilitat dels nostres boscos fent compatibles els múltiples usos i serveis que la societat demana dels mateixos.

ESTUDI DTUM

Director: Albert Cortina Ramos Avinguda Rius i Taulet, 53

08190 - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental) Tel. 93 589 01 04

estudi.dtum@valles.com

Estudi DTUM està format per professionals experts en el desenvolu-pament de projectes aplicats a la intervenció i gestió del territori i del paisatge; l’assessorament jurídic a propietaris, entitats de custòdia i administracions públiques respecte a la implantació dels diferents ins-truments de custòdia del territori i al disseny de processos participatius i de mediació territorial.

31

Relació d’entitats de custòdia

del territori

Rel ació d’entitats de custòdia del territori

Les entitats de custòdia que s’indiquen a continuació estan interessa-des a negociar acords de custòdia en finques particulars. Aquestes entitats són organitzacions públiques o privades sense afany de lucre que poden tenir altres funcions a més d’actuar com a entitats de cus-tòdia.

La Xarxa de Custòdia del Territori, que figura al principi de la llista, és una organització que dóna suport a la tasca de les entitats de cus-tòdia, però que no accepta acords de custòdia. Podeu adreçar-vos a la Xarxa si voleu orientacions sobre les entitats que operen a la vostra zona i que millor poden atendre les vostres peticions.

Xarxa de Custòdia del Territori

xarxacustodia@terra.es (adreça electrònica provisional)

Les entitats de custòdia estan ordenades per ordre alfabètic del muni-cipi on tenen la seva seu.

Associació Hàbitats - Projecte Rius

C.Sants, 28, entl. B

08014 - Barcelona (el Barcelonès) Telèfon 93 421 32 16

projecte.rius@eresmas.net

Àmbit d’actuació: rius i rieres de Catalunya i altres conques de fora de Catalunya (a través dels grups locals d’inspecció i d’adopció) Responsable: Núria Morral

Fundació Natura

Rambla de Catalunya, 121, 6è 9a 08008 - Barcelona (el Barcelonès) Telèfon 93 237 38 02

info@fundacionatura.org

Àmbit d’actuació: Catalunya Responsable: Francesc Giró

Fundació Territori i Paisatge

Edifici La Pedrera C. Provença , 261-65, 2n 2a 08008 - Barcelona (el Barcelonès) Telèfon 93-4847367

fundtip@fundtip.com Àmbit d’actuació: Catalunya Responsable: Miquel Rafa

SEO/BirdLife

Av. Mistral, 61 6e 1a

08015 Barcelona (el Barcelonès) Telèfon/Fax 93 289 22 84 Catalunya@seo.org

Àmbit d’actuació: Catalunya, Estatal i Internacional Responsable: Cristina Sánchez (Catalunya).

NEREO

Centre d’Estudis del Mar – Mas Pinc 17255 – Begur (el Baix Empordà) Telèfon 972 62 41 46

nereo@nereo.org

Àmbit d’actuació: Baix Empordà, Estatal i Internacional (Xarxa de Reserves Marines Hispanoamericanes)

Responsable: Miquel Ventura

Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF)

Finca Son Pons s/n 07310-Campanet (Mallorca) Telèfon 971 88 50 40 jjsanchez@bvcf.org Àmbit d’actuació: Balears Responsable: Juan José Sánchez

Fundació per a la Vida Silvestre a la Mediterrània

Finca Son Pons s/n 07310-Campanet (Mallorca) Telèfon 971 88 50 40 jjsanchez@bvcf.org Àmbit d’actuació: Balears Responsable: Juan José Sánchez

Grup de Natura Freixe

C. Major, 56 2n.

43750 - Flix (la Ribera d’Ebre) Telèfon 977 41 12 32 freixe@tinet.fut.es

Àmbit d’actuació: Flix i comarca de la Ribera d’Ebre Responsable: Pere Josep Jiménez

Grup de naturalistes d’Osona

(delegació comarcal de la ICHN) C. Vespella, 3

08503 – Gurb (Osona)

Àmbit d’actuació: Osona i comarques veïnes Responsable: Carles Martorell