• No se han encontrado resultados

Condicions d inserció laboral dels graduats. Una anàlisi dels estudis del Consell General de Cambres de Catalunya. Cursos a

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Condicions d inserció laboral dels graduats. Una anàlisi dels estudis del Consell General de Cambres de Catalunya. Cursos a"

Copied!
10
0
0

Texto completo

(1)

Condicions d’inserció laboral dels graduats. Una anàlisi dels estudis del

Consell General de Cambres de Catalunya. Cursos 2006-07 a 2009-10

Índex de continguts

Nota metodològica ... 2 Itineraris formatius i laborals dels graduats ... 3 Condicions d’inserció dels graduats en el mercat de treball ... 8

(2)

Nota metodològica

L’estudi anual del Consell General de Cambres de Catalunyaper avaluar les condicions d’inserció dels graduats en Formació Professional en el país s’elabora en base a una enquesta telefònica realitzada a graduats en FPR entre 6 i 9 mesos després d’haver finalitzat els seus estudis. Aquesta enquesta és representativa per al conjunt de Catalunya i també per algunes poblacions.

En el cas de L’Hospitalet, es disposa de les dades corresponents als cursos 2006-07,2007-08, 2008-09 i 2009-10. En relació amb el total d’alumnes de Formació Professional de la ciutat, les mostres disponibles són representatives amb un marge d’error d’entre el 2,92% i el 3,15% i un nivell de confiança del 95,5%, en funció del curs.

La màxima desagregació a que podem arribar mantenint un marge d’error acceptable (màxim de 4,92%) refereix al cicle (Grau Mitjà i Grau Superior), però no podem referir-nos a famílies professionals, i encara menys a especialitats. Disposem d’informació desagregada per cicles dels cursos 2007-08 i 2008-09. També és possible estratificar en funció del sexe, però la informació desagregada només està disponible pel curs 2008-09, amb el que no es podrà realitzar una anàlisi comparada. Haurem de descartar també aquelles preguntes del qüestionari de l’estudi que només fan referència als graduats que no s’han inserit en el mercat de treball, doncs el seu nombre no és suficient com per representar una mostra significativa. En canvi, podrem fer alguns encreuaments referents al grup dels que sí s’han incorporat al mercat de treball.

(3)

Itineraris formatius i laborals dels graduats

En aquest apartat s’explora la situació actual dels graduats en relació amb el mercat de treball i els estudis. En aquest sentit, s’analitzen les dades disponibles de forma agregada i també desagregada per cicle formatiu i sexe, i es comparen amb les dades del conjunt de Catalunya.

El Gràfic 1 reflecteix de forma prou clara el canvi que la crisi econòmica i laboral ha produït en els darrers anys en les estratègies de l’alumnat que acaba un cicle formatiu. De fet, tot i que les dades disponibles arriben fins al curs 2009-10, previsiblement la tendència que es mostra encara s’aguditzarà més en els cursos posteriors. Si l’any 20071 hi havia menys d’un 30% dels graduats que no estava ocupat (només estudiava o es trobava buscant feina), el 2010 ja eren quasi un 50%. Com és habitual en períodes de crisi, les dificultats per incorporar-se en el mercat de treball han dut a un creixent nombre de graduats a continuar estudiant un cop obtingut el títol del cicle formatiu. El percentatge d’aquests graduats ha passat d’un 20% el 2007 a gairebé un 36% el 2010 havent-se donat el salt més important (més de 10 punts percentuals) entre 2009 i 2010, període d’agudització de la crisi. La davallada del percentatge de graduats que treballen és també clarament visible al gràfic: l’any 2007 la meitat dels graduats únicament treballava i un 23% compaginava la feina amb uns altres estudis; un any més tard el primer grup havia caigut un 5% mentre que el grup dels que estudien i treballen es va mantenir i fins i tot augmentar, tal i com va passar també entre 2009 i 2010. En aquest període, però, la davallada del grup de graduats que només treballen va ser de vora el 15%. Així, al final del període, la suma d’aquests dos grups havia passat de representar el 73% dels graduats en cicles formatius de la ciutat a representar-ne un 50%.

2007 2008 2009 2010 Estudio 20,24% 24,94% 26,43% 39,80% Treballo 50,14% 45,06% 42,07% 27,55% Estudio i treballo 23,23% 24,32% 23,02% 23,43% Busco feina 6,39% 5,68% 8,48% 9,22% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%

Quina és la teva situació actual?

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Consell General de Cambres de Comerç Gràfic 1

(4)

Superposant al gràfic de L’Hospitalet les dades de Catalunya es detecta una tendència similar al llarg d’aquests quatre anys i en les 4 situacions que es recullen, tot i que també es poden veure algunes diferències (Gràfic 2).

El percentatge de graduats que continuen estudiant un cop acabat el seu cicle formatiu ha augmentat al llarg del període tant a L’Hospitalet com a Catalunya. A L’Hospitalet el percentatge ha augmentat quasi un 20% mentre que a Catalunya ho ha fet un 15%. D’aquesta manera, el volum de graduats que continuen estudiant és pràcticament igual en els dos nivells observats. El grup de graduats que treballen és clarament el més nombrós tant a Catalunya com a L’Hospitalet en el moment inicial, i el seu pes és molt similar a ambdós nivells (50%). Com s’observa al gràfic, la distància entre els dos territoris ha augmentat al llarg del període observat. En tot cas, aquest és el grup que ha experimentat una major davallada al llarg del període ressenyat, doncs ha baixat gairebé un 18% en el conjunt de Catalunya i més d’un 20% en el municipi. En els graduats que estudien i treballen ha augmentat força la diferència entre la ciutat i Catalunya: mentre que el 2007 l’Hospitalet se situava menys d’un 3% per sobre de Catalunya, el 2010 aquesta distància arribava fins el 7%. Finalment, el grup dels que declaren estar buscant feina continua sent el més reduït a Catalunya i a L’Hospitalet. Malgrat això, mentre que el 2007 la ciutat superava en termes relatius al país en el pes d’aquest col·lectiu, al llarg del període aquesta tendència s’ha invertit. Si el 2007 el seu pes era a L’Hospitalet prop d’un 2% superior al que tenia a Catalunya, el 2010 la relació era a la inversa. Així, mentre que a la ciutat el volum de graduats que busquen feina ha augmentat vora el 3% entre 2007 i 2010 a Catalunya ho ha fet més d’un 7%.

Gràfic 2 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 2007 2008 2009 2010

Quina és la teva situació actual? (Catalunya i L'Hospitalet)

l'H - Estudio l'H - Treballo l'H - Estudio i treballo l'H - Busco feina Cat - Estudio Cat - Treballo Cat - Estudio i treballo Cat - Busco feina

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Consell General de Cambres de Comerç

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 2007 2008 2009 2010

Quina és la teva situació actual? (Catalunya i L'Hospitalet)

l'H - Estudio l'H - Treballo l'H - Estudio i treballo l'H - Busco feina Cat - Estudio Cat - Treballo Cat - Estudio i treballo Cat - Busco feina

(5)

Els itineraris formatius i laborals dels graduats, com acabem de veure, no són independents del curs en que s’ha obtingut el títol, però tampoc del cicle formatiu cursat. El Gràfic 3 mostra els itineraris seguits pels graduats en CFGM a L’Hospitalet i Catalunya en els cursos 2007-08 i 2008-09. El primer tret que destaca és la tendència a convergir dels itineraris d’un curs a un altre. Per les variacions relatives a cada nivell territorial és possible assenyalar que L’Hospitalet ha convergit cap a la tendència que mostra el conjunt de Catalunya més que a la inversa.

La contracció de la demanda de treball que caracteritza la crisi afecta de forma més intensa als graduats en CFGM que als tècnics superiors. El seu percentatge de participació al mercat de treball (sigui exclusiu o combinat amb la continuació dels estudis) baixa del 63 al 39% a L’Hospitalet, i del 49 al 39% en el conjunt del país.

En el cas dels tècnics superiors, com s’observa en el Gràfic 4, el percentatge de participació al mercat de treball també decreix, però no d’una forma tan aguda com en el cas dels graduats en CFGM (del 74 al 64%).

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%

Busca feina Continua estudis Estudia i treballa Treballa

Itineraris dels graduats en CFGM. Cursos 2007-08 i 2008-09

CFGM 2007-08 Hospitalet CFGM 2008-09 Hospitalet CFGM 2007-08 Catalunya CFGM 2008-09 Catalunya

10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%

Itineraris dels graduats en CFGS. Cursos 2007-08 i 2008-09 Gràfic 4

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Consell General de Cambres de Comerç Gràfic 3

(6)

Lligat a aquesta situació, com hem assenyalat una mica més enrere, es detecta un augment en el volum de persones que, un cop obtingut el títol, opta per seguir formant-se i així millorar les seves possibilitats per incorporar-se en el mercat de treball. Donades les diferències entre la inserció dels graduats mitjans i la dels superiors, són els primers els que segueixen l’estratègia de millorar la seva formació de manera més clara, el que és raonable també per la menor qualificació que impliquen els seus estudis. Així, a L’Hospitalet la meitat dels graduats en CFGM l’any 2010 segueix estudiant, un 20% més que l’any anterior. I a Catalunya l’increment és del 10%, amb el que a nivell de país el percentatge també s’aproxima al 50%. En canvi, en el cas del tècnics superiors l’increment entre un i altre curs ha estat de 3,6% a la ciutat i de 6,8% a Catalunya, tot i que el percentatge de graduats que busca feina ha pujat un 6% i un 2,1%, respectivament (pels graduats mitjans aquest percentatge s’ha incrementat poc més del 4% a L’Hospitalet i menys d’un 1% al conjunt del país).

És notòria, d’altra banda, la distància entre la inserció laboral dels tècnics superiors a L’Hospitalet i al conjunt de Catalunya, tant l’exclusiva com aquella que es combina amb el seguiment d’altres estudis. Malgrat siguin dos grups que han disminuït el seu pes en ambdós nivells territorials –a L’Hospitalet de forma més pronunciada-, i a diferència de la convergència que mostren els resultats relatius als titulats en CFGM, en aquest grup es mantenen les distàncies entre un i altre àmbit territorial, i la ciutat continua mostrant una inserció superior a la del conjunt de Catalunya (vora un 8% de diferència si se sumen els dos grups).

Pel que respecta a les diferències en els itineraris segons el sexe dels graduats, i sense prendre en consideració el cicle formatiu, en el Gràfic 5 s’observa que les dones –principalment a L’Hospitalet però també al conjunt del país- presenten un major percentatge d’inserció laboral que els homes, sobretot quan es fa referència a qui només treballa i no a qui estudia i treballa, on les diferències són molt menors. En tot cas, la inserció de les dones de L’Hospitalet és clarament superior a la de les dones del conjunt de Catalunya (9 punts percentuals) i també superior a la dels homes, tant a nivell de la ciutat com del país. D’altra banda, el percentatge de graduats que busquen feina és pràcticament igual per homes i dones de L’Hospitalet i de Catalunya (menys d’un 1% de diferència, sent el percentatge de dones superior al d’homes), i molt similar entre ambdós nivells territorials (en torn a un 1,5% més a Catalunya que a L’Hospitalet).

Quant als graduats que continuen estudiant, el gràfic mostra que les dones de L’Hospitalet opten per seguir-se formant en menor mesura que les dones de Catalunya (31 i 37% respectivament); i que els homes dels dos nivells territorials opten per aquesta estratègia en un percentatge pràcticament igual, i superior al de les dones (42%). Caldrà indagar si les especialitats més feminitzades a la ciutat tenen una major inserció laboral que les que no ho són i, per tant, al tenir un accés més fàcil al mercat de treball, l’estratègia de seguir estudiant no és tan avantatjosa en comparació amb la d’incorporar-se al mercat laboral.

Continuo estudiant Estic buscant feina Estic treballant Estudio i treballo

Dona - Hospitalet 30,71% 10,24% 39,76% 19,29% Home - Hospitalet 42,86% 9,43% 29,38% 18,33% Dona - Catalunya 37,55% 12,06% 33,55% 16,84% Home - Catalunya 42,11% 11,55% 30,58% 15,76% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45%

Itineraris segons sexe i nivell territorial.

Curs 2008-09

Dona - Hospitalet Home - Hospitalet Dona - Catalunya Home - Catalunya

Gràfic 5

(7)

Finalment, si s’aproxima la taxa d’atur dels graduats a través de la suma de les categories “continuo estudiant” i “estic buscant feina” és possible comparar l’ocupabilitat de les persones que han seguit estudis de formació professional amb la de la població en general. El Gràfic 6 mostra l’important paper de la formació professional en la millora de les condicions d’ocupabilitat de la població.

Les línies turquesa i verd representen el percentatge de persones que no tenen feina havent cursat cicles formatius de grau mitjà i superior a L’Hospitalet. Les línies violeta mostren les taxes d’atur registrat, total i dels menors de 25 anys, de L’Hospitalet i de Catalunya. Per poder determinar fins a quin punt la formació professional representa una salvaguarda davant el creixement de l’atur serà necessari analitzar els canvis i continuïtats d’aquestes dades al llarg del temps. No obstant això, la diferència entre les taxes generals i d’atur juvenil i les dels graduats en formació professional son prou grans como per poder dir que les condicions d’inserció laboral dels graduats són molt millors que la dels altres grups, doncs presenten unes “taxes” d’atur molt més baixes. Aquestes diferències s’han mantingut malgrat l’empitjorament general de la situació d’un any a l’altre. En tot cas, tal i com veurem en el següent apartat, això no es tradueix en un manteniment o millora de les condicions en que el graduats s’incorporen en el mercat de treball.

D’altra banda, és necessari precisar que, sobretot pel col·lectiu de joves, les dades d’atur registrat subestimen l’impacte del fenomen, tal i com mostra la informació de l’EPA. Pel quart trimestre de 2009, aquesta enquesta col·loca la taxa d’atur de Catalunya dels menors de 25 anys en un 38,18%.

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 2008 2009

Taxes d'atur estimades

CFGM - L'H CFGS - L'H L'H Catalunya Catalunya < 25

Gràfic 6

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Consell General de Cambres de Comerç, de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de L’Hospitalet

(8)

Condicions d’inserció dels graduats en el mercat de treball

En aquest apartat ens centrem en aquells graduats que efectivament s’han incorporat al mercat de treball, amb independència de si combinen la seva feina amb altres estudis o si s’hi dediquen exclusivament. La intenció és aproximar-nos superficialment a les condicions en que s’han incorporat al mercat laboral i comparar de nou els nivells municipal i autonòmic.

El Gràfic 7 recull l’evolució de les diferents formes de contractació dels graduats a L’Hospitalet i al conjunt de Catalunya entre els anys 2007 i 2009. En primer lloc, si ens fixem en el comportament de la contractació temporal veiem que, mentre que a Catalunya el seu pes s’ha mantingut molt estable al llarg d’aquests tres anys, a L’Hospitalet el seu percentatge ha disminuït vora el 3%. La contractació indefinida ha augmentat en el cas de L’Hospitalet (prop del 3%) i ha disminuït al conjunt de Catalunya (un 5%). Mentre que a l’inici del període es feien a L’Hospitalet 1,7 contractes temporals per cada contracte indefinit, veiem que al final del mateix aquesta ràtio no arriba a 1,5. En canvi, pel conjunt de Catalunya la ràtio ha experimentat el comportament contrari al passar de 1,5 a 2007 a gairebé 1,8 a 2009. Així, podem dir que la crisi ha afectat a la temporalitat dels contractes d’una forma més acusada al conjunt del país que a la ciutat.

Si parem atenció a les dades de contractació referents al conjunt de la població (i no només als graduats en cicles formatius en els sis mesos previs a la realització de l’enquesta del Consell General de Cambres de Comerç), podem destacar dos elements rellevants. El Gràfic 8 mostra, representat en línies, el pes de la contractació temporal sobre el total dels contractes generats al llarg de l’any a L’Hospitalet, segons el nivell formatiu de la població. Representats en barres, trobem els resultats de l’enquesta presentada prèviament, tant a nivell municipal (cicles formatius en general) com autonòmic (cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de forma diferenciada).

El primer que reflecteix el gràfic és la tendència a l’alça de la temporalitat en la contractació per tots els nivells formatius però sobretot per aquells de major qualificació (universitaris, tècnics superiors i tècnics). Les trajectòries dels contractes a graduats en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, com mostren les

0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 2007 2008 2009

Evolució dels tipus de contracte

Hospitalet H - Contracte temporal Hospitalet H - Contracte indefinit Hospitalet H - Altres Hospitalet H - Compte propi Catalunya Cat - Contracte temporal Catalunya Cat - Contracte indefinit Catalunya Cat - Altres Catalunya Cat - Compte propi Gràfic 7

(9)

línies, són gairebé paral·leles, situant-se la temporalitat dels graduats en CFGM vora 4 punts per sobre de la dels que ho fan en CFGS i amb un increment al llarg dels 3 anys considerats de prop del 5%.

El segon aspecte notable és la distància que separa la temporalitat dels graduats “en general” de la dels graduats en els sis mesos anteriors a la realització de l’enquesta, representada aquesta darrera a través de les barres del gràfic. Tal i com es pot observar, la temporalitat que reflecteix l’enquesta és considerablement menor que la que s’obté de les dades contractuals generals, malgrat l’increment en els dos registres. El que ens fa pensar aquesta diferència, de prop d’un 20%, és que les condicions en que els graduats en els darrers cursos arriben al mercat de treball són millors a les que presenten el conjunt dels graduats, i que el procés de millora de la formació professional i de treball pel seu reconeixement social va donant poc a poc els seus fruits.

Finalment, el deteriorament de les condicions d’inserció en el mercat de treball que es detecta tant en l’augment de persones graduades que opten per seguir estudiant com en l’increment de la temporalitat dels contractes dels que sí ingressen al mercat laboral, també és present en el descens de la relació entre els estudis cursats i la feina que es té. Tant a Catalunya com a L’Hospitalet l’evolució de la relació entre feina i estudis dels graduats ha empitjorat en el període 2007-2010. Mentre que el primer any de referència vora el 80% dels graduats, tant a la ciutat com al conjunt del país, trobava que la seva feina guardava relació amb els estudis assolits, el 2010 aquest percentatge es situava ja per sota del 70% en les dues escales administratives. El que assenyalen aquestes dades és que, per la contracció de la demanada de treball i per la incapacitat del mercat laboral per absorbir tota la força de treball qualificada, els graduats ingressen en el mercat de treball en posicions que no necessàriament concorden amb la seva formació. Les dades desagregades per cicle formatiu de que disposem pel conjunt de Catalunya mostren que aquesta tendència és compartida pel grau mitjà i el

45,00% 55,00% 65,00% 75,00% 85,00% 95,00% 2007 2008 2009

Percentatge de temporalitat en la contractació per nivell formatiu

Dades enquesta CFGM-CAT Dades enquesta CFGS-CAT Dades enquesta CF-H

Sense estudis Estudis primaris incomplets Educació general

Programes de formació professional Tècnics-professionals superiors Universitaris primer cicle Universitaris segon i tercer cicle

Gràfic 8

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Consell General de Cambres de Comerç i del Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya

(10)

Observatori de la Formació Professional 50,00% 55,00% 60,00% 65,00% 70,00% 75,00% 80,00% 85,00% 2007 2008 2009 2010

Evolució de la relació entre feina i estudis

L'H-CF Catalunya-CFGM Catalunya-CFGS

Gràfic 9

Referencias

Documento similar

La determinación molecular es esencial para continuar optimizando el abordaje del cáncer de pulmón, por lo que es necesaria su inclusión en la cartera de servicios del Sistema

Social Media, Email Marketing, Workflows, Smart CTA’s, Video Marketing. Blog, Social Media, SEO, SEM, Mobile Marketing,

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

Por lo tanto, en base a su perfil de eficacia y seguridad, ofatumumab debe considerarse una alternativa de tratamiento para pacientes con EMRR o EMSP con enfermedad activa

The part I assessment is coordinated involving all MSCs and led by the RMS who prepares a draft assessment report, sends the request for information (RFI) with considerations,

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Si la persona usuaria del servei té un/s o bjectiu /s ocupac ional/s ben definits i reali s tes, un bon ni vell d'autoco neixement de les se ves co mpetencies i de les seves