Recull de Premsa. Dissabte, 10 De Gener De 2015

(1)

5

6

3 4

Recull de Premsa

Dissabte, 10 De Gener De 2015

(2)

44 |

Comarques Gironines

|

ALT EMPORDÀ

DISSABTE, 10 DE GENER DEL 2015EL PUNT AVUI

Compromesos amb Figue-res, la plataforma ciutada-na que dóciutada-na suport al can-didat del PSC a Figueres, Pere Casellas, es va pre-sentar ahir oficialment. Entre els promotors de l’entitat hi ha persones provinents de diferents sectors: César Barrene-chea, especialista en ges-tió de l’esport; la professio-nal del dret Montse Serra, i l’exprofessora universi-tària i escriptora local Mò-nica Soler, que es definei-xen com a independents políticament.

Mònica Soler explica que el grup és fruit de la implicació, inquietuds i preocupació de la ciutada-nia civil davant les

proble-màtiques que afecten la ciutat i que han estat trac-tades en les diferents re-unions de treball dutes a terme durant tot l’any pas-sat amb Casellas. “Fruit d’aquestes reunions siste-matitzades, i a l’efecte d’aportar propostes a la construcció de la ciutat i els seus potencials, sor-geix la vertebració del nos-tre manifest”, diu Soler.

La plataforma ha creat un espai web on hi ha pen-jat el manifest fundacio-nal i on la gent es pot su-mar a la plataforma. Una seixantena de persones van assistir a l’acte de pre-sentació. “Cal aconseguir el millor per a Figueres i els seus ciutadans més enllà d’una mirada restringida als quatre anys de go-vern”, va dir Casellas.■

Plataforma de

suport al PSC de

Figueres

Redacció

FIGUERES

a

Els impulsors són independents

que donen suport a Pere Casellas

Una seixantena de persones van assistir a l’acte de presentació de la nova plataforma■EL PUNT AVUI

El grup municipal d’ERC a Figueres ha demanat ex-plicacions al govern de CiU per com s’està execu-tant la regularització del cadastre. Esquerra acusa el govern de “mala gestió” i “voluntat recaptatòria” després que alguns veïns

s’hagin queixat que tin-dran puges de fins a un 100% en el rebut de l’IBI, com va recollir El Punt Avui en l’edició d’ahir, di-vendres. L’actualització, l’ha promogut l’Estat i unes 2.000 famílies n’es-tan afectades.

Segons ERC, “l’aprova-ció dels valors cadastrals que està executant la

di-recció general del Cadas-tre ha estat aprovada pel director general del Ca-dastre amb l’informe i el vistiplau de l’Ajuntament de Figueres; per tant, el regidor d’Hisenda, Manel Toro, no pot al·legar desco-neixement”. Toro va dir a aquest diari que l’equip de govern “va manifestar el desacord que l’Estat fes

ara la revisió, però és irre-currible”. I ahir el govern de CiU va recalcar que la mesura és “imposada” per l’Estat. Toro va afirmar: “L’Ajuntament no ha po-gut dir-hi ni ase ni bèstia. No ens fa cap il·lusió ni vo-líem que es fes ara.”

De tota manera ERC exigeix al govern de Marta Felip “una anàlisi de cada cas, sense obligar els afec-tats a entrar en la via ju-dicial, i que s’apliquin bo-nificacions o exempcions per nivell de renda”. Tam-bé reclama al govern de Marta Felip “que no tiri pi-lotes fora”.■

M. Vicente

FIGUERES

ERC a Figueres veu mala

gestió de CiU pel cadastre

La regularització del cadastre que ha promogut l’Estat afecta 2.000 famílies■LLUÍS SERRAT

La Conselleria d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natu-ral, ha rebut un total de 375 al·legacions contra el pla rector d’usos i gestió (PRUG), de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus. Segons informa la Conselleria, hi ha 375 documents d’al·legacions presentades que subscri-uen un total de 717 al·lega-dors (entre particulars, i persones físiques o jurídi-ques), ja que algunes d’aquestes al·legacions s’han presentat de mane-ra conjunta. El conseller, Josep Maria Pelegrí, es va

reunir ahir amb els alcal-des de Cadaqués, el Port de la Selva i Roses per co-municar-los aquestes da-des. Segons informa la conselleria en un comuni-cat, el conseller ha acordat amb els alcaldes que l’anà-lisi d’aquestes al·legacions es consensuarà amb la junta rectora del Parc.

Pe-legrí també va anunciar que per avançar en el com-promís de consensuar el PRUG amb el conjunt del territori, s’ha acordat que es convocarà propera-ment al consell de coope-ració del parc natural.

Aquest és un pas més del conseller Pelegrí per intentar reconduir

l’oposi-ció que el seu projecte va provocar al territori. Al mes d’octubre passat la conselleria va començar la tramitació d’aquest docu-ment que definirà quines activitats (turístiques, pesqueres o recreatives) es podran fer i en quines condicions dins el parc na-tural. Aquest PRUG, però, va provocar una onada de rebuig tant dels alcaldes, com dels veïns dels muni-cipis afectats i dels repre-sentants del sector turís-tic, que temen una limita-ció de les activitats turísti-ques. Concretament, acti-vitats com el busseig i el fondeig d’embarcacions podrien quedar-hi limita-des.■

a

El conseller Pelegrí intenta reconduir el rebuig al seu document assegurant

que l’anàlisi de les al·legacions es consensuarà amb la junta rectora del Parc

Han presentat un total de

375 al·legacions contra el

PRUG del cap de Creus

Esteve Carrera

ROSES

El conseller Pelegrí, el segon per la dreta, es va reunir ahir amb els alcaldes del Port de la Selva, Roses i Cadaqués■EPA

A l’octubre del 2014, l’aprova-ció inicial i exposil’aprova-ció pública del pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus (PRUG) va posar en peu de guerra bona part del sector empresarial i

turístic. Alcaldes, empresaris i particulars van demanar que es retiri i que es negociï un nou pla tenint-los en compte. La presentació d’al-legacions massiva d’al·lega-cions en va ser el primer pas. — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

(3)

L’Alt Empordà

■ Diari de Girona _{DISSABTE, 10 DE GENER DE 2015} 13

L’equip de Govern de CiU a Fi-gueres portarà al ple de dimarts vi-nent l’aprovació inicial del ple de clàusules administratives i de dicions tècnics per a posar a con-curs la concessió de dos espais públics per a la construcció i ex-plotació d’antenes de telefonia mòbil. Es tracta de dos dels dotze emplaçaments previstos a la mo-diﬁcació del Pla General sobre la seva implació feta al 2009 que de-ﬁneix els punts on es poden ins-tal·lar aquest tipus d’aparells.

El regidor de Medi Ambient, Pere Giró, diu que l’objectiu d’obrir convocatòria per aquests es-pais –un a la zona del Cementiri i l’altre a l’avinguda Rec Susanna– és «evitar que les companyies es val-guin de la nova llei estatal que li-beralitza les localitzacions i que permet, ﬁns i tot, expropiar terrats de cases, avançant-los i oferint-los els llocs que ja tenim establerts». La mesura, però, també busca acon-seguir que les polèmiques antenes il·legals del Poble Nou s’obrin a traslladar-se, independentment de la via judicial i administrativa que hi ha oberta amb la compa-nyia. L’edil diu que s’aniran obrint més concursos progressivament.

Dissuasió

L’Ajuntament ja va aconseguir dis-suadir la propietat d’un ediﬁci del mateix barri del Poble Nou de la instal·lació d’una antena al terrat d’un local comercial. I és que la normativa estatal permet que, re-duint al mínim les competències municipals, un simple acord entre la propietat i l’operadora així com la presentació d’un projecte

sigu-in suﬁcients per poder posar-ne una. Per això, l’equip de Govern -que no ha concretat per què no s’havia tramitat aquesta actuació

ﬁns ara tot i que els emplaçaments estaven previstos- diu que «s’a-vança» a la llei «facilitant a les em-preses que no busquin altres llocs»

i que s’aniran obrint més concur-sos.

A banda d’això, també ho veuen com una possible via per desen-callar el conﬂicte amb les instal·la-des al carrer Balmes. Giró diu que ha converses a nivell tècnic perquè s’hi presentin però pel què fa al re-curs resentat per Telefònica contra la revocació de la llicència per ha-ver fet canvis substancials als apa-rells, el regidor diu que «estem fent mans i mànigues però la com-panyia està intentant esgotar totes les vies per retardar-ho». Contra aquestes antenes també plana una sentència judicial que ordena des-mantellar-les però que també ha estat recorreguda per les dues parts.

FIGUERES |G.T

Figueres obrirà a concurs dos espais

per evitar la proliferació d’antenes

Es tracta d’emplaçaments públics i busquen també propiciar el trasllat de les «il·legals»



Una de les protestes protagonitzades pels veïns contra les antenes.

DIARI DE GIRONA

El ple també abordarà la sol·lici-tud al Departament d’Agricultura de la Generalitat que modifiqui l’actual Zona d’aprofitament comú que afec-ta el terme de Figueres. Fonts muni-cipals han explicat que el nou centre penitenciari Puig de les Basses va demanar que es fes un canvi en un

perímetre al voltant seu d’uns 700 metres per evitar que s’hi pogués practicar la caça. «A la ciutat es pot caçar però, en realitat, a l’única zona on es fa és al vedat que hi ha a Vila-tenim», expliquen des de l’Ajunta-ment. Per això i aprofitant la petició de la presó, es demanarà al departa-ment corresponent que només es pugui caçar en aquest punt de Vila-tenim, eliminant la resta d’espais previstos. 

Regular la caça a

l’entorn de la presó

ALTRES TEMES El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, es va reunir ahir amb els alcaldes de Cadaqués, Joan Figueras, Port de la Selva, Josep Maria Cervera i Roses, Montse Mindan per «avan-çar» en els acords presos a ﬁnals de 2014 per «consensuar el Pla Rec-tor d’Usos i Gestió del Parc Natu-ral de Cap de Creus (PRUG). A la trobada, on també va assistir el

de-legat del Govern Eudald Casade-sús i el director de Medi Natural, Antoni Trasobares, es van pre-sentar les dades de les al·lega-cions rebudes per part de diferents agents.

En total, se n’han recollit 375 que subscriuen un total de 717 per-sones, la majoria de les quals han estat particulars (616), entitats (48), empreses (47) i ens locals (6). També s’hi han inclòs 13 al·lega-cions presentades fora de termini. Un cop ﬁnalitzat el període d’al·le-gació es començaran a analitzar. En aquest sentit, el conseller va acordar amb els alcaldes que «l’a-nàlisi es consensuarà amb la Jun-ta Rectora del Parc».

«En la mateixa línia i per tal d’a-vançar en el compromís de con-sensuar el PRUG, s’ha pactat que es convocarà properament el Con-sell de Cooperació del Parc Natu-ral», que algunes entitats recla-maven.

CADAQUÉS |DdG

El conseller d’Agricultura

es va reunir ahir amb els

alcaldes i van acordar

analitzar-les conjuntament



El Pla rector de Cap de Creus ha

rebut gairebé 400 al·legacions

La trobada amb entre els alcaldes i el conseller Pelegri –al centre. DIARI DE GIRONA

(4)

6 LA VANGUARD1A V I U R E DISSABTE, 10 GENER 2015 G A S T R O N O M I A B A TE C C I U T A D À

Jean-Louis Neichel

penja el davantal

Jean-Louis Neichel ahir al seu restaurant, que tancarà uns mesos per reobrir amb una altra orient;

Un dels xefs més

emblemàtics de l’alta

cuina catalana es

jubila; el Neichel

tanca per reobrir

amb una altra oferta

CRISTINA JOLONCH B arcelon a

No havia pensat en la jubilació. S'imaginava rondant entre els fo gons del seu bonic restaurant de Pedralbes tota la vida. però als 67 anys, i amb mig segle en l'ofi ci, Jean-Louis Neichel ha deci d it retirar-se. “M'apassiona la gastronomia i no és un adéu defi nitiu, ajudaré en el que pugui al gú”. El restaurant tancarà a fi nals de mes i tom arà a obrir d'aquí un temps am b una altra proposta. “Cinquanta anys com a xef està bé. Però tinc una lesió d'esquena que em fa la murga i, sobretot, estic cansat de treba llar per pagar sous i impostos. Cansat dels que proven de rega tejar, alguns per a àpats d'empre

ses que guanyen molts diners i reclamen alta cuina low cost; i que el menú inclogui tòfona i bons vins, com si a mi me'ls rega lessin”. El xef creu que la crisi afecta molts restaurants, encara que de vegades costi de reconèi- xer-ho, i no veu que la cosa hagi de millorar.

Neichel ha esüit un dels més brillants representants de l'alta cuina a Catalunya. Nascut a M unchausen (Estrasburg), des de p etit somiava ser cuiner. El van enlluernar la traça de la seva mare - “els seus ous al niu els diu menges eren extraordinaris”- i el blanc impol·lut de la jaqueta de cuiner - “una indumentària tan neta i lluent només podia ser vir per a una professió fas cinant”-. Va anar a parar a Ro ses a la vintena. El 1975 va entrar a El Bulli, per al qual va obtenir la prim era estrella Michelin, i va arribar a ser un gran amic de del matrimoni Schilling, fundadors del restaurant de la cala Mont- joi, on va treballar fins al 1980. “ No m'he penedit mai d'haver m arxat d'allà per obrir el Neichel a Barcelona. Tinc qua

tre fills, i un restaurant de tempo rada no encaixava amb el tipus de vida que jo necessitava per a la meva família, però li agrairé sempre al dr. Schilling la seva confiança i el fet d'haver-me pro porcionat stages als millors res taurants”. Se sent orgullós que en la cuina del Neichel es for messin grans cuiners. “Des dels

La demanda d’alta

cuina ‘low cost’ és

una de les principals

causes per les quals

ha decidit retirar-se

germans Torres a Jordi Vilà, Ori ol Ivern, Albert Ventura i molts més han passat pel Neichel. Pot ser aquesta ha estat la meva apor tació. I m 'he quedat amb les ga nes d'escriure un llibre amb ells". Escull dos plats de la seva carrera: el m ar i muntanya que vaig fer a El Bulli i el llobarro Mario, que vaig fer quan va néi xer un dels seus fills.»

Ferida la propietària

d’un restaurant en un assalt

BARCELONA R edacció_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Els Mossos d'Esquadra investi guen u n assalt violent que va tenir lloc el dia 19 passat en un restaurant del districte de Nou Barris de Barcelona durant el qual tres homes encaputxats i vestits de negre van apallissar la propietària de l'establiment, que va rebre talls amb un gani vet a la zona de l'orella, cops de puny i puntades de peu al cap i a tot el cos.

La víctima, Celia O., gallega d e 55 anys, encara es recupera de les ferides provocades pels assaltants, que es van em portar to ta la recaptació de la caixa del restaurant Pallón, situat al car rer Valldemosa.

Segons la filla de la dona agre dida, Mònica Gonzàlez, l'assalt va ser una “agressió brutal” du ran t la qual la seva mare, mal g rat donar totes les facilitats als assaltants perquè s'emportessin els diners, no va poder evitar

que la tiressin a terra i la colpe gessin. I to t això va tenir lloc a mitja tarda, entre les 17.30 i les 18.00 hores. La filla de la vícti ma, en conversa amb aquest dia ri, va fer ahir una crida pública perquè s'adreci als Mossos d'Es quadra qualsevol persona que ve iés el que va passar o que tingui cap informació sobre els fets.

Fonts properes al cas van ex plicar que es tracta d'un fet en voltat de circumstàncies molt poc habituals. Només un dels as saltants va parlar per demanar els diners, i ho va fer en castellà amb accent espanyol. Els altres dos van estar en silenci. Sembla que havien estudiat el seu objec tiu i sabien a quina hora la dona es quedaria sola i sense clients.»

Detinguts per

haver robaten dos

cotxes i un traster

GIRONA ►Els Mossos d'Esqua dra han detingut tres homes, d’entre 19 i 22 anys, veïns de Salt i de Girona, per haver robat en un traster d'un pàr- quing i haver-se endut docu mentació de dos cotxes. Un dels homes havia intentat vendre objectes, presumpta ment robats, prop d'una disco teca de la ciutat. Els detin guts, dos de nacionalitat mar roquina i l'altre de nacionali ta t espanyola amb antece dents policials, van passar a disposició del jutjat, que en va decretar la posada en llibertat amb càrrecs. / B. Julbe

El pla del Cap

de Creus rep

375 al·legacions

GIRONA ► Particulars, ens locals, empreses i entitats han presentat un total de 375 al·legacions al pla rector d'ús i gestió del parc natural del Cap de Creus, el polèmic document que té com a finali ta t regular la pesca professio nal i recreativa, l'ancoratge o el submarinisme a la zona. Les al·legacions seran analit zades per la Generalitat i la junta rectora del parc amb l'objectiu de consensuar el document, a la qual cosa es va comprometre el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí. / S. Oller

Sabadell demana dos milions

d’euros pels danys del vendaval

SABADELL ►L'Ajuntament de Sabadell ha demanat més de 2 milions d'euros a la Genera litat i a la Diputació de Barce lona per fer front als danys que va provocar el vendaval del 9 de desembre passat. Segons el Consistori, seran necessaris 1.152.325 euros per reparar l'entorn natural i 829.136 euros per al nucli urbà. El regidor de Presidèn cia, Josep Ayuso, va assegu rar ahir que amb aquesta xifra es podran retirar els 288.000 arbres caiguts a les

zones naturals conegudes com el Rodal i els pocs més de 300 de la via pública que encara estan per eliminar. Ayuso va demanar “una ges tió àgil i ràpida d'aquests ajuts als diferents ajunta ments perquè estem en una situació dramàtica", i va lamentar que el Govern cen tral no s'hagi ofert a ajudar els municipis afectats. Va recordar que aquesta feina s’ha de fer abans que arribi l'estiu per evitar un elevat risc d'incendi. / P. Arenós

Operatiu contra

la falsificació

de bitllets

TORDERA ►Els Mossos d'Esquadra van iniciar ahir un operatiu en un establi m ent de Tordera on van haver d'accedir forçant la porta d'un garatge, segons han confirmat fonts de la investigació. Es tracta d'un operatiu contra una trama de falsificació de diners amb ramificacions en diverses províncies de Catalunya en les quals hi podria haver més de 20 detinguts en diverses províncies una vegada conclo sa la investigació. El jutge de guàrdia ha decretat el secret del sumari. / F. Cedó

Nou abonament

d’autobús entre

Barcelona i Lleida

LLEIDA ► El Departament de Territori i Sostenibilitat posa rà en marxa demà un nou abonament d'autobús per viatjar entre Lleida i Barcelo na que pot abaratir el cost d'un bitllet senzill fins a un 60%. El nou títol de trans port, la T-10/120, es podrà utilitzar en els trajectes de les línies de bus interurbà, gestionada per Alsina Graells. El preu del nou títol d'auto bús, que permet fer deu viat ges en 120 dies, serà de nou euros el trajecte, per la qual cosa l'abonament costarà 90 euros. / EP

(5)

5 5

Monday 12th January, 2015

Diari digital des de Roses, tota una Vila

Segueixnos:

PORTADA ACTUALITAT AJUNTAMENT OPINIÓ CARNAVAL FESTA MAJOR ATUR CONTACTA _Buscar

Per ViladeRoses / 09/01/2015 / Desactiva els comentaris

Izan López és un nen d’1 any que pateix una malaltia rara anomenada amioplàsia

congènita

Tot just avui aquest nen

que veuen somrient a la

imatge de la dreta

compleix 1 any. És diu

Izan López Vicente i va

néixer el 9 de gener de

2014 amb amioplàsia

congènita, una malaltia

rara que pateix 1 de

Roses organitza un dinar solidari

per ajudar al petit rosinc Izan

López

El nen Izan López Vicente de Roses pateix amioplàsia congènita

cada 3.000 nens,

“i que

afecta al

desenvolupament de la

massa muscular de

braços i cames i

l’articulació dels colzes i els genolls”,

ha assenyalat el pare de l’Izan, Lluís López.

I des que va néixer l’Izan ha estat més temps a l’hospital de la Vall d’Hebron que a casa

seva, ja que ha tingut que portar terme una rehabilitació específica per desenvolupar la

seva massa muscular

“per a que el dia de demà pugui menjar amb les seves pròpies

mans i pugui caminar tot sol”,

a part de passar varies vegades pel quiròfan per millorar

la mobilitat de les seves articulacions.

Unes despeses sanitàries que els seus pares, en Lluís i l’Arantxa Vicente, en situació

d’atur, han pogut sufragar gràcies a la solidaritat del poble de Roses,

“on vam posar

guardioles a diferents establiments comercials així com d’altres poblacions de la

comarca de l’Alt Empordà, com Torroella de Fluvià, que amb l’organització d’un

partit de futbol es va recaptar 1.000 euros que els destinem a una fisioterapeuta, la

Gemma Falcó, per millorar la rehabilitació del nostre fill, el qual ha millorat molt”.

Des del primer moment que van diagnosticar la malaltia a l’Izan, l’Arantxa i en Lluís no

han parat de lluitar per aconseguir els diners suficients per a la seva recuperació. A

banda de posar guardioles pels comerços de Roses van obrir un número de compte, el

70 2100 8175 8201 00064387

,

“per la qual cosa vull agrair a totes les persones que

ens han ajudat fent el seu donatiu i que encara ens ajuden per la recuperació de

l’Izan”,

ha dit agraït en Lluís. Una recuperació amb la qual els seus pares esperen

“que

un dia sigui independent, ja que els metges ens han dit que al 100 x 100 al no tenir

músculs és díficil que s’arribi a curar, però si continua amb la rehabilitació podrà

valerse per si mateix sense cap problema”,

ha remarcat l’Arantxa Vicente.

I per això, per poder continuar amb la rehabilitació de l’Izan aquest dissabte s’organitza

un dinar solidari a benefici de l’Izan,

“sí,

afirma en Lluís,

m’ho va proposar l’associació

cultural Los Currillos, que és la que ha demanat a l’Ajuntament de Roses l’envelat

(6)

per poder fer el dinar i la que farà la fideuà”.

Una fideuà que es podrà

portar a terme gràcies a

la solidaritat entre

L’Arantxa Vicente i en Lluís López amb el seu fill, l’Izan

d’altres

“de la Confraria

de Pescadors, que ens

dóna el fumet i a la

peixateria del carrer

Ample de Figueres que

ens dóna la gamba i a

l’empresa ADIS pel

muntatge de l’audio”,

ha explicat López.

Un equip de so que serà

necessari per celebrar el sorteig de diferents regals al final del dinar i el ball que oferiran

les alumnes de l’escola de Dansa de Mònica Lucena.

Per assistir al dinar els tiquets es poden adquirir al preu de 10 euros al Bar Bahía, ubicat

a la plaça Pep Ventura de Roses, o bé trucant als telèfons 608 27 17 94 (Arantxa) i 698

61 53 83 (Lluís).

Print

Email

l Published: 3 dies ago on 09/01/2015 l By: ViladeRoses l Last Modified: gener 9, 2015 @ 9:02 am l Filed Under: Actualitat, Societat

l Tagged With: amioplàsia congènita, dinar solidari, Envelat, Fideuà, izan, lluís lópez,

malaltia rara

ABOUT THE AUTHOR

ViladeRoses

View all articles by ViladeRoses »

Comparteix això:

Google Facebook Twitter LinkedIn Pinterest Vila de Roses

SEGÜENT ARTICLE →

Palausaverdera organitza

la 1ª Marxa popular de

muntanya ‘Balcó de

l’Empordà’

← ARTICLE ANTERIOR

Es presenten un total de

375 al·legacions sobre el

Pla Rector d’Úsos i Gestió,

PRUG, del Parc Natural del

Cap de Creus

NOTÍCIES MÉS LLEGIDES Roses organitza un dinar solidari per ajudar al petit rosinc Izan López S'avança a demà, 12 de gener, la reordenació de l’espai de la TDT en municipis coberts pel centre emissor de Maçanet de Cabrenys Detenen dos homes com a presumptes autors de la mort d'una veïna de Cabanes el febrer de 2014 FACEBOOK VILA DE ROSES Vila de Roses A 4.324 persones els agrada Vila de Roses. M'agrada TWITTER VILA DE ROSES Els meus tuits LES NOTÍCIES DIA A DIA

gener 2015

Dl. Dt. Dc. Dj. Dv. Ds. Dg. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 « des COMENTARIS RECENTS l Albert en El sector empresarial de Roses, l’Alt Empordà i Girona demana que es retiri el Pla d’usos del Parc Natural del Cap

(7)

5 5 6 6 Entra

Cerca

Inici

Notícies

Agenda

Directoris

Imatges

Contacta

Tuiteja

Joan Plana presentarà la seva candidatura per a les properes

eleccions municipals del 2015

Noticies » 2 4 9 l e c t u r e s Tornar enrere Anar a l´inici Guia de Roses 6046 Me gusta 30/12/2014 15:59 El pròxim divendres dia 16 de gener el candidat a la presidència d'Esquerra Republicana de Catalunya a Roses, Joan Plana Sagué, presentarà la seva candidatura per a les pròximes eleccions municipals de 2015. L'Acte tindrà lloc al Teatre Municipal de Roses i comptarà amb la presència de l'eurodiputat d'ERC al Parlament Europeu, Josep Mª Terricabras i estarà conduït pel politòleg, Carles Ferreira. Joan Plana Sagué, va néixer a Roses al 1990, estudiant d'història a la Universitat de Girona, ha participat en diferents excavacions arqueològiques, col·laborador com a voluntari amb el SIE (Servei d’Intervenció Educativa) de Càritas diocesana de Roses i amb l’associació AKAN de Girona, així com en l’organització de la consulta popular per la independència del 2009 amb l’associació Roses Decideix. En l'actualitat també forma part de l'Associació Cultural de la Xarxa de Convivència de Roses. Recordeu, l´acte tindrà lloc el próxim divendres dia 16 de gener a les 20 h del vespre al Teatre Municipal de Roses. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 … s e g ü e n t › ú l t i m » Avis Legal i Polítca de privacitat amb la col.laboració de: L'Oficina de Català de Roses s'adhereix a la campanya “ I tu, jugues en català?” Guanyadors del concurs de Punts de Llibre de la Biblioteca de Roses Les ulleres no retornades de l'oficina d'objectes perduts de Roses, donades a l'ONG “ Òptics pel Món” Segons el portal Economia Digital, la Fiscalía Anticorrupció hauria demanat al jutge del cas Mercuri l'imputació de Carles Pàramo Isona Passola presenta a Roses el film documental L'endemà 72 nens i nenes participen en el concurs de dibuix de la Piscina de Roses L'Arxiu Municipal de Roses ofereix un viatge pel temps a través de més de 1.400 fotografies La Biblioteca de Roses promou l'hàbit de la lectura entre els infants menors de 3 anys amb “ L a m o t x i l l a v i a t g e r a” La Piscina de Roses realitza una enquesta de satisfacció entre els seus abonats El CAR Jove ens proposa un munt d'activitats per aquest Nadal

(8)

5 5 6 6

Recull de Premsa

Diumenge, 11 De Gener De 2015

(9)

40 |

Comarques Gironines

|

GIRONÈS

DIUMENGE, 11 DE GENER DEL 2015EL PUNT AVUI

L’alcaldable de Salt per ERC, Jordi Viñas, opina que el centre d’arts escè-niques El Canal “s’està deixant morir”, i avisa que aquesta situació “po-dria acabar provocant que El Canal marxi de Salt”. Les queixes de Vi-ñas són la “poca activitat” al centre d’arts escèni-ques, i el “buit” en la direc-ció. El republicà afegeix que li preocupa que aquests fets facin que la Generalitat deixi d’inver-tir-hi: “Entenem que és un potencial que no po-dem deixar escapar, i que cal plantejar un projecte cultural per a Salt en què

el teatre i El Canal tinguin un paper rellevant”.

En aquest sentit, propo-sa la creació de projectes que vinculin cultura i edu-cació: “Ens hem de poder plantejar fer especialitza-cions de batxillerat i cicles formatius en arts escèni-ques. Aprofitar i ampliar també l’actual oferta de graus i postgraus universi-taris del món de la cultu-ra.” Per Viñas, “és el mo-ment de valorar l’aportació de la cultura a l’economia del territori”. A més dels equipaments, destaca que Salt disposa de persones i empreses experimentades en arts escèniques i “un potencial per descobrir en la suma de cultures i ex-pressions culturals”.■

Risc que

El Canal deixi

Salt, alerta ERC

J. Nadal

SALT

a

L’alcaldable diu que el centre d’arts

escèniques “s’està deixant morir”

El centre d’arts escèniques El Canal, a Salt■JOAN SABATER

L’Ajuntament de Salt re-posarà la passera de l’em-barcador, a la zona de des-cans de les Deveses de Salt, que una riuada es va endur en els episodis de pluges del desembre pas-sat. La regidora responsa-ble de les Deveses, Rosa Pòrtulas, diu que la passe-ra es recupepasse-rarà, i que s’es-tà mirant com finançar-ho: “Ens hem posat en contacte amb l’assegura-dora, que ho està estu-diant.” Sigui com sigui, la decisió de refer l’embarca-dor, que el riu Ter es va en-dur en una de les crescu-des, és ferma: “Es tracta d’un lloc molt especial i apreciat pels saltencs, i el que és segur és que quan tinguem resolta la qüestió de l’asseguradora l’obra es tirarà endavant.” La força de l’aigua va trencar els troncs que sostenien l’es-tructura enganxada amb ciment al sòl.

Refer la resclosa

No és l’única intervenció que caldrà fer a la zona. La riuada també es va endur un munt de pedres que hi havia enmig del riu en aquesta zona, molt pro-pera al pla dels Socs, i que formaven una mena de resclosa naturalitzada que refrenava l’aigua i

creava una mena d’estany a l’espai de l’embarcador. Per dur a terme aquesta actuació cal comunicar-ho a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La riuada va malmetre de manera

considerable l’espai de l’embarcador, es va endur part de la terra i va deixar a la vista les roques.

Al llarg de tot el tram sal-tenc del Ter des de l’embar-cador fins als límits amb

les hortes de Santa Eugè-nia, l’aigua es va endur també molts arbres que han quedat dins la llera del riu o als marges. Pòrtulas diu que per treure-les cal-dria el permís de l’ACA, pe-rò la previsió no és fer-ho, “a menys que es tracti d’una necessitat urgent.”

Les Deveses formen part del lloc d’importància comunitària riberes del Baix Ter, inclòs dins la Xar-xa Natura 2000, i té una re-llevància alta tant com a espai natural, amb més de 1.000 espècies diferents detectades, com lúdic.■

L’Ajuntament de Salt

recuperarà l’embarcador

que una riuada es va endur

a

S’està parlant amb l’asseguradora per si assumeix els costos de refer

l’estructura, a les Deveses

_a

També cal recol·locar pedres de la resclosa

Jordi Nadal

SALT

“

Es tracta d’un espai

característic del parc

de les Deveses, molt

freqüentat pels

saltencs

_”

Rosa Pòrtulas REGIDORA RESPONSABLE DE LES DEVESES — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

310

hectàrees ocupen les Deve-ses de Salt, que travessen el Ter d’oest a est. L’embarca-dor és prop del pla dels Socs.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Troncs de l’embarcador trencats per la riuada al desembre, en primer terme■J.N.

Les comunitats islàmi-ques de Salt i Roses han condemnat “amb deter-minació” els assalts amb víctimes de París. “El ter-rorisme no ens represen-ta”, afirma en un comuni-cat la comunitat de Salt, i hi remarca la seva

volun-tat “de viure junts en pau i de col·laborar perquè aquesta sigui possible”. L’imam del Centre Islàmic de Roses, Taha Sektaoui, va qualificar ahir a Empor-dà TV els successos de fets aïllats i “fruit d’un error in-dividual” i va dir que “no tenen res a veure amb l’is-lam”. L’imam recorda que fa temps que treballen

per millorar l’acceptació d’aquesta religió i que, fets com els d’aquests dies, els retornen “al punt zero”.

El president de l’Asso-ciació del Poble Amazic, Ali Taquil, també va con-demnar al mateix mitjà audiovisual els assalts i va fer pública la seva col·labo-ració amb tothom qui vul-gui treballar per la pau.■

Redacció

SALT / ROSES

Condemna dels islàmics

gironins als fets de París

El local social de La Caixa de Llagostera és el marc fins al 25 de gener d’una ex-posició fotogràfica d’Agustí Centelles. La mostra es pot visitar tots els caps de set-mana i festius d’onze del matí a dues de la tarda i de cinc de la tarda a vuit del

vespre, i se centra en temes com el retrat, els efectes de la guerra, les eleccions de 1936, la vida social de l’èpo-ca i, de manera molt espe-cial, els bombardeigs que va viure la ciutat de Lleida. De Centelles, a banda del valor històric i documental de les seves imatges, cal desta-car-ne especialment l’ha-bilitat per escollir sempre

els enquadraments, els punts de vista i la profun-ditat moral i humana.

L’exposició té la col·la-boració de Les Bernardes de Salt, el Consell del Giro-nès i el Departament de Cultura. L’exposició forma part de la programació cul-tural de l’Escola Municipal d’Art Pere Mayol de l’Ajun-tament de Llagostera.■

Exposició d’Agustí

Centelles, a Llagostera

J. Nadal

(10)

ns els hem perdut. A dreta llei, podrien haver ocupat una cadira de regidor, al ple de l’Ajunta-ment en qüestió, però, pels mesos que queden de mandat municipal, tot fa preveure (i ho veurem) que ja no sortiran a la foto ni als llibres d’història local del període 2011-2015, ni rebran el tractament d’ex (tret que no hagin estat edils amb anterioritat o ho si-guin amb posterioritat). La plaga dels no adscrits ha arrasat les sanes aspiracions d’un bon grapat de pre-polítics dels propers. Els seus noms i cognoms única-ment restaran impresos i en pdf al Butlletí Oficial de la Província de Girona del 26 d’abril del 2011 i a les pape-retes sobrants de la llista tancada amb què es varen presentar sota les sigles d’un determinat partit o co-alició i que, de ben segur, han guardat al bagul dels re-cords personals de les coses fetes, per ensenyar als néts o besnéts quan toqui explicar les batalletes lliura-des per la col·lectivitat. Serà la manera de certificar que el que diuen és veritat i no una impostura.

Així doncs, l’aspiració d’aquesta galeria d’avui (de-gudament retallada i plastificada per protegir-la del pas del temps) és la d’ajudar-los a reafirmar la història davant de propis i estranys que (ui!) va anar d’un pèl; que si s’hagués complert el pacte antitransfuguisme signat per tots el partits democràtics –ells i elles– haurien pogut demostrar la seva vàlua; que el model de llistes tancades garantia el que passi el següent en cas d’un atac de feblesa ideològica de l’anterior; que que bonic hauria estat haver-nos conegut.

Cinc poblacions gironines triades a l’atzar són l’exemple d’aquesta virulència no adscrita persistent que ha impedit reconèixer (o no) la feina d’alguns dels nostres conveïns. A Girona: Victòria Saget Bosch, Carles Arnal Sierra, Jesús Marimón Giménez, Marc Lamuà Estañol, Maite Guerrero Sánchez, Joan Quer de la Torre i Àngela Blázquez Boya (com a pri-mera reserva dels socialistes, per si de cas, després dels in pectore); Josep Vidal Rementol i Jordi Hortal

Fernández (primer reserva per la dreta); Biel de Montserrat Valls i Laia Pèlach Saget (primera reserva pels cupaires). A Salt: Sergi Fabri Llavero, Núria Mu-ñoz Llanes, Sergio Concepción Yañez i Mariano Pala-hí Gubau (primer reserva per la banda dels Torrente). A Lloret de Mar: Carles Amaya Quinto i Almudena Ju-rado Martín (reserva per la llista socialista); Antonio Gemar Morales, Josefina Flores Rodríguez, Juan Car-los Aveiro Marenco, Amelle Elralimi, David Rotllan Corbella i Remedios Fortes Díaz (la MILLOR reserva). A Figueres: Xavier Besora i Causadias i Olga Carbo-nell i Sabartés (per la llista d’ERC-AM). A Roses, qui ho entengui que ho expliqui: ara com ara, cinc regi-dors no adscrits i una vacant (?).

Que corri la llista, va!

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA GALERIA

Que corri la llista

Manel Mesquita

56 |

Comarques Gironines

|

DIUMENGE, 11 DE GENER DEL 2015EL PUNT AVUI

834583-1102652A

ies abans del cinc de gener pas-sat, els carrers per on havia de transcórrer la cavalcada dels Reis d’Orient a Girona varen quedar envaïts pels equips tècnics de TV3. Un ampli dispositiu d’aparells d’il·lu-minació resseguia la ruta, les façanes dels edificis varen ser enfocades amb llum blava i sobretot la plaça Catalu-nya va ser literalment ocupada, dedi-cada del tot a la transmissió de la ca-valcada de Reis. Es varen fer proves i es va reforçar la seguretat guardant els equips nit i dia per evitar furts. Els gironins observaven aquell desplega-ment afalagats: per una vegada, la ciutat guanyaria protagonisme, en lloc de la reiterada transmissió de la cavalcada de Barcelona. Molta gent es va asseure davant del televisor a l’espera de l’esdeveniment.

Per part gironina, la cavalcada es va preparar amb gran rigor, amb un vestuari meravellós, una àmplia varie-tat de personatges fantàstics, un se-guiment extraordinari per una com-parseria entusiasta i una organització impecable. La Confraria de Jesús

D

Crucificat –els manaies– té confiada

la cavalcada i les aportacions de Joa-quim Pla Dalmau i Xicu Masó hi con-fereixen una categoria notable, una in-terpretació festiva però, al mateix temps, seriosa del que ha de ser l’arri-bada d’uns Reis Magsd’Orient. I els responsables actuals treballen des de molt temps abans perquè tot surti

perfecte, i ho aconsegueixen. Doncs bé: la transmissió de TV3 va resultar decebedora. No varen enten-dre res. Es pensaven que venien a po-ble a transmetre una xarbotada, una disbauxa. Assignaren dues presenta-dores –pobretes– que maldaven per fer entendre que tot era “maco” i di-vertit, però sense oblidar que era una broma, que no es podia prendre se-riosament. Amb un somriure maliciós

als llavis, ens volien transmetre que no ens ho havíem de creure, amb ex-cepció dels nins innocents. Es va muntar un plató al centre de la plaça Catalunya on varen entrevistar perso-natges que no tenien a veure amb la cavalcada; es varen oblidar dels mo-ments importants de la desfilada, de les salutacions i de la majoria de de-talls genuïns. Era una transmissió més de Super 3, amb els seus perso-natges, amb bromes fora de lloc, amb una alegria fingida i sense entendre el sentit autèntic de la festa. I els infants petits són innocents –per ventura se-va–, però no són ximples, ni pallussos. Veuen desfilar els Reis amb una serie-tat extrema, conscients de la mera-vella que es desplega davant dels seus ulls. Observen amb una conten-ció d’emocions corprenedora l’arri-bada d’aquells personatges que fa-ran realitat els seus somnis. Mereixen el nostre respecte. Tot el que conver-teixi la cavalcada en un carnaval dis-bauxat és una perversió. I TV3, amb la seva horrible transmissió no va comunicar cap sentiment.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

No varen entendre res

Per primer cop la cavalcada de Reis de Girona va ser retransmesa per la televisió catalana■LLUÍS SERRAT

Joan

Ribas

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tot el que converteixi la

cavalcada de Reis en un

carnaval disbauxat,

és una perversió

(11)

■ Diari de Girona _{DIUMENGE, 11 DE GENER DE 2015} 3

TEMA DEL DIA

CORREU ELECTRÒNIC

diaridegirona@ddg.cat

NOVA POLÈMICA A L’ENS PROVINCIAL



_{LES INvESTIGACIONS JUDICIALS}

Nova polèmica a la Diputació. Un jutjat ha requerit informació de tots els diputats que des de l’any 2010 han cobrat per reunions a les quals

no van assistir mai. L’organisme ja havia intentat regularitzar aquesta situació pels diputats actuals, restant les quantitats dels diners de les seves

assistències, però ara ho ha de fer també amb els de l’anterior mandat i que ja no hi són. Per això, els ha enviat una carta reclamant els diners.

4

La Diputació de Girona s'ha vist obligada a reclamar a tots els di-putats que han cobrat per assis-tències no justificades que retor-nin diners a l'ens i ho ha fet enviant un requeriment personal a alguns dels membres afectats per aques-ta pressumpaques-ta irregulariaques-tat, deaques-ta- deta-llant la quantitat que ha de rein-tegrar i el compte corrent on ho ha de fer. Les quantitats oscil·len en-tre els 6.000 i els 47.000 euros, de-penent del nombre de reunions a les quals cada diputat no va assis-tir, però sí va cobrar. Malgrat que la Diputació coneixia aquesta si-tuació des d'almenys el juny del 2014, no ha estat fins al 16 de de-sembre passat que ha enviat les cartes. I què ha canviat en aquests mesos? Doncs que un jutjat de Gi-rona ha reclamat informació a l'ens sobre tots i cadascun dels po-lítics que haurien cobrat de més. Les assistències que ara es re-clamen es remunten a l'any 2010 –les anteriors estan prescrites– i per tant afecten una part del mandat passat i a tot l'actual. Per aquesta raó hi ha un grup de diputats que ja no ho són, d'altres que la situa-ció els afecta en els dos mandats i uns quants només en l'actual. En-tre els deu polítics que Diari de Gi-rona_{ha pogut constatar que han} de tornar diners des de gener del 2010 i fins al juliol del 2011 hi ha Jaume Torramadé (CiU, Salt), Joan Giraut (CiU, Platja d'Aro), Pere Maluquer (CiU, Pau), Carles Gibert (CiU, Blanes), Jordi Iglesias (CiU, Breda), Josep Maria Rufí (ERC, Torroella de Montgrí), Joan Pluma (PSC, Girona), Magda Casamitja-na (PSC, Roses), Narcís Casassa (PSC, Sant Julià de Ramis) i Ramon Romaguera (PSC, la Bisbal).

De l'actual mandat, estan en aquesta situació Joan Giraut, Jau-me Torramadé, Josep Maria Co-rominas (CiU, Olot), Albert Piñe-ira (CiU, Puigcerdà), Imma Colom (CiU, Tossa), Ramon Soler (CiU, Llagostera) i Pere Albó (PSC, Sant Feliu de Guíxols). Els dos polítics que han de retornar més diners, segons ha pogut saber aquest dia-ri, són l'exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, (47.000 euros, entre gener de 2010 i juliol de 2011) i l'alcalde d'Olot, Josep Ma-ria Corominas, (42.000 euros d'a-quest mandat). Altres diputats han de retornar uns 10.000 euros, com és el cas de l'exdiputat del PSC

i actual director general de Patri-moni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. Altres exdiputats, com el senador de CiU, Pere Maluquer, han de retornar uns 6.000 euros.

La carta del mes passat s'ha enviat només a aquells diputats

que ja no estan a la Diputació, mentre que els encara estan a l'ens no han rebut cap notiﬁcació perquè el requeriment es va fer ver-balment. Quan es va decidir posar solució a aquest problema, l'orga-nisme volia enviar la resolució a tots els afectats, però alguns d'ells

es van negar en rodó a rebre el re-queriment per escrit. Finalment es va comunicar personalment.

La resolució enviada als dipu-tats el 16 de desembre passat està ordenada pel president de la Di-putació, Joan Giraut, i signada pel secretari general, Jordi Batllori. En la carta –reproduïda en aques-ta pàgina– es desaques-taca que «s'ha po-gut constatar que consten saldos pendents de regularitzar per as-sistències a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació». Es re-corda a l'afectat que hi ha un seguit de reunions que ha cobrat a les quals no ha assistit: «Es constata la necessitat de posar en coneixe-ment dels diputats dels imports percebuts de més com a avança-ment, però que no han estat acre-ditats en forma d'assistències a les sessions dels òrgans col·le-giats».

Finalment se'ls insta a «regular o reintegrar, en el seu cas, les quantitats que hagin percebut en concepte de bestreta i no s'hagi acreditat l'assistència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats corresponents» i se'ls donen quin-ze dies per formular al·legacions que, segons ha pogut saber Diari de Girona_{, la majoria ja han} pre-sentat. Moltes de les al·legacions estan enfocades en la manca de control de les assistències del pro-pi ens, ja que en el mandat 2007-2011, quan governava ERC i CiU, es va establir que les bestretes se-rien «objecte de regularització riòdica», sense establir cap pe-ríode concret.

En l'actual mandat el control hauria de ser trimestral, com es va aprovar per unanimitat en el ple de 22 de juliol del 2011, un acord

que també deixava molt clar, tot i que després no es va complir, que «cada pagament mensual tindrà caràcter de bestreta en funció de les sessions convocades i les as-sistències efectivament realitza-des».

Alguns dels polítics afectats i que ja no són diputats han reinte-grat les quantitats que se'ls recla-men, mentre que els que encara són membres de la Corporació els estan tornant amb descomptes als diners de les assistències men-suals. Malgrat que la situació afec-ta a dos mandats diferents, la Di-putació ha decidit ajuntar els im-ports d'un i altre perquè així els di-putats que estan en els dos perío-des puguin tornar els diners –ﬁns a l’abril– a través de les assistències.

GIRONA |JOSEP CALLOL/PAU ESPARCH

La Diputació de Girona reclama a quinze

diputats que tornin diners cobrats de més

Un jutjat ha demanat informació a l’organisme sobre totes les quantitats pagades per reunions on no s’havia assistit



Aquells representants polítics que ja no estan a la Diputació i que es troben en la situació d’haver cobrat per reunions a les quals no van assistir han rebut aquest requeriment en el qual se’ls especifica les quantitats que han de reintegrar a l’organisme provincial. El president i el secretari general insten els exdiputats afectats a reintegrar els diners. Pel que fa als diputats actuals, se’ls està descomptant de les seves nòmines.



Reclamació per escrit a antics diputats

La resolució es va prendre just després que el jutjat que investiga les presumptes irregularitats de la Diputació enviés un requeriment perquè s'especifiqués el llistat de di-putats que haurien percebut quanti-tats de més i es va convocar els afectats a una reunió el 16 de desembre, just la mateixa data en què està signada la comunicació re-clamant els diners. El jutjat, però, no és l'únic que ha posat el nas a l'orga-nisme provincial: la Sindicatura de Comptes també ha sol·licitat infor-mació, en aquest cas, però, sobre els treballadors, tot i que no de la situa-ció dels representants polítics. J.C.D. GIRONA



Jutjat i Sindicatura de

Comptes investiguen

(12)

5 5

Diari digital des de Roses, tota una Vila

Segueixnos:

Demà se celebra al Teatre Municipal de Roses el Festival benèfic en favor dels

nens i nenes que viuen a La Cité de la Solidarité

Com cada any l’Associació

dels Amics de Guinea

Conakry celebra el seu

Festival de Dansa i Música

per ajudar als nens i nenes

de La Cité de la Solidarité,

un veïnat creat en una

antiga caserna de l’exercit

francès, que el govern de

Guinea va convertir en un

gueto veïnal on conviuen un

bon nombre de famílies amb

disminucions físiques i en

una pobresa extrema, ja que ni tan sols poden subsistir amb l’únic mitjà amb el que

podien menjar: les almoines dels seus conciutadans.

Un Festival que normalment l’entitat rosinca en favor de la mainada de la capital de

Guinea celebra a finals d’any, pel mes de novembre, i per motius d’agenda l’han hagut

de passar a aquest inici de 2015, el qual se celebrarà demà diumenge al Teatre

Municipal de Roses a partir de les 18 hores.

En aquest acte festivosolidaricultural, d’una hora de durada aproximadament, estan

previstes les actuacions, per aquest ordre, de l’Empordà Gospel Kid’s, la Coral del

Centre Escolar Empordà i l’Acadèmia de Dansa Danny’s.

I en cada edició d’aquest Festival a la seva finalització es realitzarà un sorteig de

diferents regals donats per particulars i comerços de Roses.

Així, amb l’entrada per assistir a aquest acte festivo cultural, que val 6 euros, es podrà

adquirir una tira de números al preu d’1 euro per poder participar en el sorteig.

Print

Festival de Dansa i Música a

Roses per donar d’esmorzar als

nens de La Cité de la Solidarité

de Guinea Conakry

(13)

5 5

Diari digital des de Roses, tota una Vila

Segueixnos:

Els musulmans residents a Roses es manifesten en contra de l’atemptat

terrorista contra el setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’

La comunitat religiosa

islàmica establerta a

Roses, així com

l’Associació Cultural

Amazigh de la Vila

condemnen l’atemptat

terrorista que el passat

dimecres va patir el

setmanari satíric ‘Charlie

Hebdo’.

Així, durant la pregaria

que la comunitat islàmica

porta a terme tots els

divendres a la mesquita,

l’Imam Taha Sektaoui ha

La comunitat musulmana de

Roses condemna l’atemptat de

París

La comunitat musulmana de Roses abans de la pregaria dels divendres

assegurat que

“aquests atacs que han passat a París són condemnats per tota la

comunitat musulmana, no només de Roses, sinó d’Espanya i de tot món en

general”,

per remarcar que

“diem al poble espanyol, al poble francès i a tothom que

aquest atemptat és un fet individual, que no s’ha de generalitzar pensant que tots

els musulmans som així, perquè la minoria radical està rebutjada per la nostra

comunitat, ja que som gent de diàleg i aquest atacs terroristes no tenen res a veure

amb l’Islam”.

Uns atemptats terroristes que, segons Taha Sektaoui, l’únic que fan es portar més

problemes a la seva comunitat

“i nosaltres no volem més problemes, més islamofòbia.

Els Imams portem treballant des de fa molt de temps per canviar la visió sobre

l’Islam i atacs com el que va passar dimecres a França es fan començar un altre cop

de zero”.

L’Imam va finalitzar la seva condemna a l’atemptat demanant disculpes,

“em

sap greu el que ha passat a França”.

Per la seva banda, el membre de l’Associació Cultural Amazigh de Roses, Ali Taouil, va

assenyalar que

“nosaltres

estem totalment en contra del que va passar a França. Sí,

és veritat, nosaltres som musulmans,

va voler aclarir,

però no som terroristes, volem

viure en pau i en bona convivència i rebutgem el que va passar a França”.

Taouil, resident des de fa molts d’anys a Roses va afirmar que els musulmans sempre

defensaran i col·laboraran per viure en pau amb la gent que els envolta, els rosincs.

(14)

5

6

3 4

Recull de Premsa

(15)

l’any 2014 s’acomiada amb una millora interanual de les dades de l’atur a les comarques de giro-na. un total de 55.162 persones es-taven inscrites a les oficines de Tre-ball de la província en finalitzar el mes de desembre de 2014. Aques-ta xifra represenAques-ta un descens de 3.619 desocupats en el conjunt de l’any, amb un retrocés percen-tual del -6,16% respecte al 2013. Per segon any consecutiu des de l’ini-ci de la crisi, la majoria de muni-cipis gironins ha aconseguit tancar l’any amb menys aturats que l’e-xercici anterior. D’aquesta mane-ra, la desocupació ha caigut en el 72% dels pobles de la demarcació. el mapa de l’atur gironí reflecteix que totes les comarques de la pro-víncia han acomiadat el 2014 amb menys aturats que el 2013. les que han registrat unes millores més significatives són la Cerdanya gironina –on el nombre d’aturats ha caigut un 11 per cent–, el ri-pollès –amb un descens del 8 per cent– i la garrotxa –que va tancar el 2014 amb un 7,67% menys d’a-turats que a finals de 2013–. Més moderat ha estat el descens de la desocupació al Pla de l’estany (amb un descens del 6,1%), el gi-ronès (-6,08%), la selva (-6,52%), el Baix empordà (-6,03%) i, final-ment, l’Alt empordà (-5,09%).

en termes absoluts, girona es manté –a causa de la seva alta xi-fra d’habitants– com la localitat amb més atur (7.096), tot i que ha millorat les seves xifres respecte al 2013, quan hi havia 7.510 persones buscant feina. Figueres (amb 4.692 desocupats) i salt (3.483 persones inscrites a les oﬁcines de Treball) també encapçalen la llista de mu-nicipis gironins amb més atur en nombres absoluts. Molt lluny d’a-questes xifres se situen els muni-cipis amb menys habitants, so-bretot els del Pirineu gironí on la xifra de desocupats és molt baixa. Palau de santa eulàlia (Alt em-pordà), amb cap habitant registrat a les llistes de l’atur; Pardines (ri-pollès) i susqueda (la selva), amb només dos desocupats respecti-vament, són els municipis de la província de girona on el fenomen de l’atur és menys present.

A més de la caiguda de la des-ocupació, el mercat laboral gironí ha reactivat la contractació. Durant el 2014, la xifra d’aﬁliats a la segu-retat social a les comarques giro-nines va augmentar en 7.604 ins-crits respecte al 2013. unes xifres que demostren que per primer cop des de l’any 2007 s’ha acon-seguit crear ocupació a la provín-cia de girona.

GIRONA |SÍLVIA BONET

L’atur ha baixat en el 72 per cent dels

municipis de les comarques gironines

La desocupació va caure l’any 2014 entre un cinc

i un onze per cent al conjunt de la demarcació

La Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa van ser les

comarques amb les millores més significatives



Font:Departament de Treball DdG

Agullana 37 41 Albanyà 16 12 El Far d'Empordà 31 41 L’Armentera 42 61 Avinyonet de Puigventós 68 85 La Vajol 11 8 Bàscara 48 63 Borrassà 28 34

Boadella i les Escaules 12 14

Cabanes 59 59 Cabanelles 17 15 Cadaqués 139 147 Cantallops 13 13 Capmany 34 39 Castelló d'Empúries 906 978 Cistella 13 15 Siurana 4 4 Colera 33 33 Darnius 39 27 L’Escala 751 782 Espolla 9 17 Figueres 4493 4692 Fortià 31 38 Garrigàs 21 17 Garriguella 49 53 La Jonquera 270 266 Lladó 41 36 Llançà 348 368 Llers 60 55 Masarac 14 12 Maçanet de Cabrenys 36 33 Mollet de Peralada 6 8 Navata 56 58 Ordis 20 20

Palau de Santa Eulàlia 0 1

Palau-saverdera 75 80 Pau 28 29 Pedret i Marzà 13 16 Peralada 64 75 Pont de Molins 26 33 Pontós 14 14 Portbou 60 69 El Port de la Selva 44 52 Rabós 5 6 Riumors 12 10 Roses 1611 1652

Sant Climent Sescebes 20 20

Sant Llorenç de la Muga 6 11 Sant Miquel de Fluvià 107 102

Sant Mori 6 9

Sant Pere Pescador 189 198

Santa Llogaia d'Àlguema 20 28 Saus, Camallera i Llampaies 43 50

La Selva de Mar 8 11 Terrades 15 13 Torroella de Fluvià 41 44 Ventalló 41 43 Vilabertran 48 62 Viladamat 19 29 Vilafant 299 338 Vilaür 8 9 Vilajuïga 80 74 Vilamacolum 19 19 Vilamalla 72 72 Vilamaniscle 6 7 Vilanant 18 16 Vila-sacra 24 34 Biure 18 20

TOTAL ALT EMPORDÀ 10.814 11394

Albons 46 41 Begur 255 268 Bellcaire d'Empordà 38 46 La Bisbal d'Empordà 1102 1142 Calonge 819 889 Castell-Platja d'Aro 627 721 Colomers 4 8 Corçà 76 94 Foixà 12 6 Fontanilles 7 10 Garrigoles 6 8 Gualta 22 25 Jafre 22 14 Mont-ras 120 117 Palafrugell 2255 2397 Palamós 1501 1587 Palau-sator 11 8 Pals 108 114 Parlavà 18 15 Pera, la 16 21 Regencós 12 15 Rupià 8 11

Sant Feliu de Guíxols 1920 2010 Santa Cristina d'Aro 325 318

Serra de Daró 5 4 La Tallada d'Empordà 21 21 Torrent 5 7 Torroella de Montgrí 811 905 Ultramort 5 9 Ullà 103 103 Ullastret 17 15 Vall-llobrega 71 72 Verges 68 71 Vilopriu 9 12 Cruïlles, Monells 64 75

i Sant Sadurní de l’Heura

Forallac 90 100

TOTAL BAIX EMPORDÀ 10599 11279

Alp 47 46 Bolvir 10 10 Das 5 6 Fontanals de Cerdanya 14 14 Ger 5 7 Guils de Cerdanya 13 19 Isòvol 5 7 Llívia 44 57 Meranges 3 2 Puigcerdà 461 512 Urús 2 5 CERDANYA GIRONINA 609 685 GARROTXA CERDANYA BAIX EMPORDÀ ALT EMPORDÀ 2014 2013 2014 2013 2014 2013 2014 2013

NOMBRE D’ATURATS A TOTS ELS MUNICIPIS I COMARQUES DE GIRONA

EVOLUCIÓ DESEMBRE 2014/2013

■ Diari de Girona _{Dilluns, 12 De gener De 2015} 3

TEMA DEL DIA

CORREU ELECTRÒNIC

(16)

n temps de tacticisme polític, el domini del f u n a m b u l i s m e lingüístic és una ne-cessitat. La nova formació Movi-ment d'Esquerres, que reuneix bona part de la cúpula socialista dels governs Maragall i Montilla, es mostra obertament sobiranista en actes a Girona i en declaracions públiques, però les referències a la independència o al procés nacio-nal ni tan sols s'insinuen en el document fundacional.

una bona part dels integrants de MES –acrònim de Moviment

d'Es-querres– són responsables de l'Es-tatut d'Autonomia i el reivindi-quen. Durant la presentació, que es va celebrar el novembre al Ca-sinet d'Hostafrancs de Barcelo-na, Moviment d'Esquerres va fer públic un manifest en què asse-nyalaven que no es repetiran «er-rors propis dels partits dels quals hem format part o que hem votat». En el text proposen conﬂuir els cor-rents socialistes escindits segons tres grans principis: la igualtat, la ciutadania i la solidaritat.

Potser inﬂuïts per aquest text autonòmic –corregit pel Congrés espanyol i el Tribunal Constitu-cional–, insisteixen a reclamar l'autogovern. Així, anunciaven «la constitució d'un nou partit socia-lista, catalanista i europeista; so-cialista per reivindicar el bé comú

per damunt l’individualisme egò-latra; catalanista per defensar l'au-togovern ple d’una ciutadania res-ponsable». Pel que fa a la reivin-dicació nacional, MES evita donar suport a la independència amb un circumloqui: «Ens sentim alhora compromesos amb els anhels de llibertat i autogovern ple dels ciu-tadans de Catalunya».

Socialistes sobiranistes Aquesta actitud més tímida exhi-bida en el seu text fundacional contrasta amb el discurs més in-dependentista que han mostrat a les comarques gironines. La por-taveu, Magda Casamitjana, exal-caldessa de Roses amb el PSC, va aﬁrmar que han creat un nou par-tit per «cobrir» una franja de po-blació que pot no sentir-se repre-sentada en cap partit: els socialis-tes sobiranissocialis-tes. En altres inter-vencions públiques, els promotors van assenyalar que votarien sí-sí en una consulta eventual davant l'im-mobilisme del Govern de Rajoy. És el cas de la diputada Marina Geli

i l'excandidata a Girona pel PSC Pia Bosch, que van participar en el 9-N i van anunciar el seu vot favo-rable a la independència de Cata-lunya.

En l'acte de presentació a les co-marques gironines, Casamitjana va explicar que el full de ruta del Moviment d'Esquerres inclou la petició d'unes eleccions imme-diates i va defensar la necessitat d'ampliar la majoria al Parlament per exigir un referèndum, en el qual ells es decantaran pel sí. «Les institucions han d'iniciar un pro-cés constituent i la construcció d'estructures d'Estat», va

mani-festar Casamitjana. A més, la por-taveu de MES va aﬁrmar que «hem de saber quanta gent vol ser inde-pendents», i va afegir que «amb el dret a decidir som molts més que només els independentistes». Preparats per les municipals Moviment d'Esquerres es consti-tuirà oﬁcialment el proper 24 de gener, amb l'objectiu d'estar pre-parats per les eleccions municipals i si Artur Mas convoca anticipa-dament les eleccions al Parla-ment. MES vol presentar-se en solitari, però els seus portaveus van deixar clar que respectaran els pactes que subscriguin els seus re-presentants municipals. Per ara, l'Alt Empordà és la comarca de la demarcació de Girona en la qual el Moviment d’Esquerres té més candidatures a punt –amb 16–, seguida de la Selva, el Gironès –en tots dos casos amb 10– i el Baix Empordà –amb 8–. A més, Magda Casamitjana va explicitar que «la ciutat de Girona és molt impor-tant» per al Moviment d'Esquerres.

E

Les referències a la independència o al procés nacional no

figuren en el document fundacional del Moviment

d’Esquerres (MES), malgrat que els dirigents del partit s’han

mostrat obertament sobiranistes en actes a les comarques

de Girona. El partit es constituirà oficialment el 24 de gener.

El document fundacional de

MES no parla d’independència

Sobiranistes

a Girona,

catalanistes

a Barcelona

L’ANÀLISI

J.B. GIRONA

El nucli impulsor de MES a les comarques gironines, amb Pere Albó i Magda Casamitjana al capdavant. DIARI DE GIRONA

El document diu que se senten «compromesos amb els anhels de llibertat i autogovern ple de Catalunya» L’Alt Empordà és la comarca gironina on MES té més candidatures per a les eleccions municipals

Comarques

Diari de Girona ■

DILLuNS, 12 DE GENER DE 2015 8

Després de dos anys establerts a Ogassa, els responsables del San-tuari Gaia es veuen obligats a dei-xar la seva ubicació actual. La manca d'espai a la casa de pagès de Cal Negrillo, a peu de la carretera que hi ha entre Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, ha estat el principal escull pels dos fundadors del Santuari Gaia. El lleonès Coque Fernández i el sevillà Ismael López

estan cercant una masia per esta-blir-se en el termini de pocs mesos. Les dues hectàrees de terreny on conviuen amb més de 250 ani-mals de diferents espècies són cla-rament insuﬁcients. A aquest pro-blema darrerament també s'hi ha sumat una «situació greu» que no poden explicar, però que, per cau-ses alienes al Santuari, els obliga a efectuar un trasllat.

Durant la darrera setmana han estat buscant una nova ubicació a Molló i a Sant Pau de Segúries. El seu objectiu és quedar-se a Sant Joan de les Abadesses, però si no és possible trobar una casa que re-uneixi les condicions adequades te-nen la voluntat de no sortir de la

co-marca del Ripollès. Tots dos aﬁr-men que «ens hi hem sentit molt ben acollits». Tenen previst marxar de Cal Negrillo en un termini de pocs mesos. Per aconseguir-ho, han engegat una campanya per re-collir donatius i col·laboracions a través de les xarxes socials que els permetin afrontar-ho econòmica-ment.

La seva voluntat és trobar un ter-reny molt més ampli que l'actual i que pugui ser de la seva propietat. Per això, també estan reunint-se amb diferents entitats bancàries per tal d'aconseguir una hipoteca que ho faci possible.

El Santuari Gaia es dedica a cuidar i preservar a animals de

granja maltractats o que estaven destinats a una mort segura. Entre els seus darrers inquilins hi ha 60 gallines procedents d'un accident amb el camió que les transporta-va a la província de Lleó i un gall que es va salvar de la cassola

des-prés que ells mateixos el rescates-sin de la llera del riu Freser, al seu pas per Ripoll. En els darrers me-sos han tingut una àmplia reper-cussió mediàtica, no només en l’àmbit català, sinó també interna-cional.