LA NARRACIÓ
BLOC 4
ÍN E
La narració:
● Definició.
● Elements de la narració:
- L’argument.
- Els personatges: principals i secundaris.
- L’espai: real o imaginari.
- El temps.
- El narrador: tipus de narrador.
● Estructura bàsica de la narració: plantejament, nuc i desenllaç. ● El conte: caracterı́stiques i recursos lingüı́stics.
● Els verbs: definició i morfologia (persona, nombre, conjugació verbal, mode indicatiu).
● Verbs regulars i irregular, auxiliars. Formes no personals.
● Els connectors temporals i els consecutius.
● Recursos de cohesió del text: els sinònims. (antònims).
● Els adverbis.
● Utilització dels signes de puntuació segons la modalitat oracional. ● Creació d’un vocabulari propi de la unitat.
TI
D A R
El narrador és la veu que conta els fets. No és l’autor del relat (molt poques vegades coincideixen l’autor real amb el narrador)
Tipus:
● Narrador extern en 3a persona:
- Omniscient: ho coneix tot sobre els personatges, el que ha passat i el que passarà.
- Observador: conta només el que veu, com si fóra una càmera. ● Narrador intern en 1a persona:
- Protagonista: narra els fets que li passen.
LA
R IÓ
● La narració oral o escrita és una exposició ordenada de fets (reals o
imaginaris) que ocorren a uns personatges en un lloc i un temps determinat.
● Elements:
- L’argument: el conjunt de fets que ocorren.
- Els personatges: a qui passen els fets. Poden ser descrits pel narrador o bé podem conéixer-los a través dels diàlegs o dels seus fets.
- L’espai: és el lloc (real o imaginari) on es produeixen els fets.
- El temps: quan ocorre la història (en el passat, en l’època actual o en el futur).
ES
C
A BÀSI LA
R IÓ
Sol tindre tres parts:
● Plantejament: començament del relat on es presenten els personatges i se situen en un espai i un temps determinat. Es mostra el conflicte que donarà pas a les accions.
● Nuc: és on es conten totes les accions.
● Desenllaç: se soluciona el conflicte i moltes vegades s’arriba a una resolució positiva o negativa.
EL
T
● És una narració breu d’una sèrie d’esdeveniments generalment ficticis, creat per a entretenir, divertir o ensenyar.
● L’argument sol ser senzill i té pocs temes, per tant, es condensa molt la història.
● Els contes poden ser segons l’autor:
➔ populars: si l’autor és anònim i es transmeten oralment.
➔ literaris: escrits per un autor conegut, pensats per a ser publicats. ● Segons el tema: fantàstics, psicològics, de terror, d’aventures…
● Segons el destinatari: infantil o per a adults. ● Segons el país...
RE
S IT
IS
C
E
Dins d’un conte apareixen també descripcions, de les les persones, dels llocs, dels sentiments i diàlegs.
- Els diàlegs poden ser:
● En estil directe: quan parlen els personatges.
● En estil indirecte: quan el narrador conta el que diuen. En aquest cas s’empra la 3a persona i verbs de dicció (dir, explicar, preguntar, respondre,
ordenar…), seguits de: que, si, on...
- Abunden els verbs en temps passat: va pujar, havia pensat, aní…
El verb és una paraula variable que indica sobretot les accions dels subjecte, però també les actituds,
Ver r ar re
r
Un verb és regular quan manté l’arrel i la terminació en tots els temps.
No són considerats irregulars els verbs que contenen variacions ortogràfiques en algunes de les seues formes, ja que aquestes variacions responen a les regles ortogràfiques generals.
Cantar, batre, témer, dormir i patir.
Els verbs que no segueixen el model de la seva conjugació es consideren verbs irregulars.
EL N
TO
Són paraules que relacionen les parts del text:
Els connectors temporals:
Abans.../Ara.../ Després.../ Anteriorment.../ Poc abans.../ Al mateix temps.../ Simultàniament.../ En el mateix moment.../ Llavors.../ Poc després.../ Més tard.../ Més endavant.../ A continuació.../ Tot seguit...
Els connectors consecutius:
Doncs.../ Per tant.../ Per això.../ De manera que.../Per aquest motiu.../ Cosa que.../ Així és que.../ Per consegüent.../ En conseqüència...
SI ÒNI N ÒNI
Dues paraules són sinònimes quan comparteixen el mateix sig- nificat, és a dir, quan volen dir el mateix.
Són paraules sinònimes, per exemple:
gel i glaç
triar i escollir
despentinat i descabellat
aleshores i llavors.
Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris o oposats.
• Antònims de sentit invers:
Els dos antònims designen una mateixa realitat però contemplada des de punts de vista diferents. Per exemple: victòria ↔ derrota, comprar ↔ vendre
• Antònims complementaris
Els dos antònims designen realitats diferents i l’una implica la negació de l’altra. Per exemple:viu ↔ mort
mascle ↔ femella
• Antònims graduals
Els antònims graduals formen una sèrie ordenada per graus d’intensitat. Per exemple:
gelat / fred / fresc ↔ natural ↔ tebi / càlid / calent / bullent
EL G
DE
T A Ó
L’ús del punt: el punt s’utilitza per a marcar l’acabament d’una oració. Després
sempre escrivim majúscula.
● Punt i seguit: marca el final d’una oració i la separa de les altres que fan referència a la mateixa idea.
● Punt i a part: marca la separació de les oracions que expressen idees diferents. Indica el final d’un paràgraf.
L’ús de la coma: és un signe que emprem per a indicar una pausa breu en la lectura. És
col·loca en els casos següents:
● Per a separar elements d’una enumeració. ● Per a intercalar una explicació o aclariment. ● Després del nom d’una persona.
● En algunes expressions com: és a dir, a més a més, per tant…
L’ús de l’interrogant: assenyala l’entonació ascendent característica de l’oració
interrogativa.
L’ús de l’admiració: assenyala l’entonació característica de la frase exclamativa o
L’ús dels punts suspensius: indiquen la fi d’una enumeració incompleta, un dubte, una
vacil·lació.
L’ús dels parèntesi: inclouen un aclariment, un incís o una acotació teatral.
