Informe / Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada a l'anomenada "Ronda Est"

(1)

Informe / Memòria de la intervenció arqueològica

preventiva realitzada a l'anomenada "Ronda Est"

Jordi Aguelo Mas

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural

Direcció General del Patrimoni Cultural

Àrea de Coneixement i Recerca

(2)

1. Introducció 3

2. Situació 4

3. Notícies històriques i intervencions anteriors 7

4. Motivacions i objectius de la intervenció arqueològica 9

5. Programa dels treballs realitzats 11

6. Metodologia 13

7. Descripció i estudi del registre estratigràfic 14

8. Descripció i estudi de les troballes arqueològiques 55

9. Conclusions: interpretació i context històric 56

BIBLIOGRAFIA 58

ANNEXOS Annex I. Fotografies

Annex II. Planimetries

(3)

1. INTRODUCCIÓ

El dia 20 de juliol de 2004, la Junta de Compensació P.P. Sector “C” Industrial Llevant va sol·licitar la realització d’una intervenció arqueològica a l’anomenada Ronda Est, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

El dia 23 de juliol de 2004 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va emetre informe favorable a l’esmentada sol·licitud d’intervenció arqueològica, i el director general del Patrimoni Cultural, Sr. Francesc Tarrats i Bou, en conseqüència, autoritzà a la Junta de Compensació P.P. Sector “C” Industrial Llevant, la realització d’una intervenció arqueològica preventiva al Sector Ronda Est de Polinyà (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental), concretament una prospecció arqueològica, sota la direcció tècnica de l’arqueòleg que es sol·licità i que signa aquest informe-memòria, a realitzar en el termini comprès entre 2 i el 14 d’agost de 2004, tal i com es va dur a terme. Cal indicar que aquesta intervenció també estava autoritzada per Jacint Cuyàs en nom de la propietat.

(4)

Els terrenys que motiven aquesta intervenció es localitzen al municipi de Santa Perpètua de Mogoda, i es troben delimitats a ponent amb el terme municipal de Polinyà mitjantçant el camí vell de Polinyà, l’avinguda Sanllehy, i una línia d’AltaTensió; i a llevant pel camí de vianants que vindrà situat al peu dels talussos generats per la futura ronda.

Les coordenades UTM, dels punts extrems d’aquesta delimitació, són, aproximadament, les següents:

Est x = 430850 y = 4599850 Sud x = 430750 y = 4599575 Oest x = 430650 y = 4599850 Nord x = 430800 y = 4600075

I la altura sobre el nivell del mar, on es localitzen, oscil·a entre els 110 i els 132 metres, tal i com s’expressa a la planta general que s’adjunta en aquest informe-memòria.

2.1. Entorn geològic

Segons les dades contingudes al mapa geològic de Catalunya, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, els terrenys objecte d’aquesta prospecció corresponen a una zona on es documenten tant sediments del terciari com del quaternari.

Corresponents al terciari, i més concretament al neogen, s’hi documenta la presència de materials del miocè mitjà i superior, com ara lutites i gresos, els quals es localitzen en comarques com ara la Cerdanya, el Vallès o el Penedès.

Corresponents al quaternari s’hi observa la presència de sediments del plistocè mitjà i superior, com ara llims lacustres, i graves.

(5)

En el marc dels treballs de prospecció realitzats, cal assenyalar que s’han documentat com a sediments de formació natural, dos tipus bàsics de sediments, un d’una tonalitat blanquinosa, el qual trobem a les cotes més elevades de la vessant que fan aquests terrenys, i uns altres corresponents a unes argiles vermelles, tant característiques del quaternari. Cal dir que ambdós sediments són força habituals, tant en aquesta zona com en terrenys de municipis veïns com ara Sabadell, així com a d’altres indrets del Vallès.

2.2. Entorn geogràfic

En relació a l’entorn geogràfic, aquests terrenys es localitzen a la comarca del Vallès Occidental, la qual es troba dins el Sistema Mediterrani, una de les tres grans unitats del relleu català, principalment, dins la Depressió Prelitoral, on precisament es troben els termes municipals de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.

La Depressió Prelitoral es troba situada entre la Serralada Prelitoral al nordoest i la Serralada Litoral a l’est, i constitueix un corredor que conecta la plana de Girona i la depressió de la Selva, al nord, amb la plana de Barcelona, al sud. De fet, aquesta depressió, i per tant, les comarques del Vallès i del Penedès, compleix amb la funció de cruïlla entre els camins que van de la Catalunya interior a Barcelona, i els que de l’Empordà porten a Tarragona, fet pel qual, en nombroses ocasions, aquestes terres han estat qualificades de “corredor” o “comarques de pas”, circumstància que ha portat a que hagin estat unes terres riques en tota mena d’assentaments humans al llarg del temps. Aquests assentaments, a més, s’han vist afavorits per una climatologia que no té ni l’abundància de pluges, ni els problemes greus derivats del fred, que tenen les comarques del nord; ni la calor i l’aridesa que pateixen les comarques lleidatanes i tarragonines.

A nivell hidrogràfic, al Vallès hi trobem diverses conques fluvials, entre les quals la del Besós és la que ocupa més quilòmetres quadrats de la comarca. Els rius d’aquesta, més aviat són rieres que principalment aflueixen al riu Besós, normalment paral·lels entre ells, i configurant les valls, emmarcades per les terrasses i serres que caractritzen la comarca. Aquestes rieres són les que definifeixen les diferents subconques hidrogràfiques vallesanes.

(6)

es troba proper al torrent de ca n’Oller, a ponent del qual, tendeix a discòrrer el vial que es durà a terme en aquests terrenys.

Sobre el puig que acabem d’esmentar, cal assenyalar que possiblement sigui el mateix

Puio de Ollers (puig d’Ollers) que es documenta com a límit d’uns alous del terme de

Santiga, al cartulari de Sant Cugat del Vallès, al testament d’ Arnallus Giriberti de ipsa

Antiqua (Arnau Geribert de Santiga), datat el 17 de juny de l’any 1121, on es diu,

literalment el següent:

“...Prenominata namque forteza, que dicitur Antiqua, omnibus alodiis quos habeo de Puio de Ollers usque ad ipso portel que vocant Lobateres et de ipso solario de Canalies usque ad ipso Vilar, exceptus illud quod a predicte ecclesie abeo datum atque concessum, concedo ad uxor mea nomine Guilia, ut quicquid exinde facere vel iudicare voluerit plenam, in Dei nomine, abeat liberam potestatem...” (CSC doc. 856).

(7)

3.NOTÍCIES HISTÒRIQUES I INTERVENCIONS ANTERIORS

En els terrenys objecte d’aquesta prospecció, abans d’iniciar aquesta, no hi havia cap notícia que ens parlés de la presència de restes arqueològiques, però en terrenys propers al traçat de la Ronda Est, tot i que fora dels terrenys per on passarà el traçat d’aquesta, s’havien pogut constatar la presència de restes arqueològiques en dos punts diferents.

D’una banda en el límit dels termes municipals de Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, entre la riera de Caldes i el torrent de ca n’Oller, on hi trobem el jaciment conegut com a Can Ventura de l’Oller, Camp d’en Ventura de l’Oller o simplement Ca l’Oller. Aquest jaciment, segons Fermí Vinyals, ja es coneixia des de finals de 1967, i ha estat objecte de diferents intervencions arqueològiques en els anys 1970-1971, a càrrec del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda; 1985-1987, a càrrec d’Enric Sanmartí, Roger Marcet i Joaquim Tremoleda; 1991, a càrrec de Joan García Targa i d’Eulàlia Barrasetas i Dunjó; i 2003, a càrrec de Glòria Donoso. En aquest darrer cas, cal indicar que els resultats foren negatius en relació a la troballa de restes arqueològiques. A banda d’una urna funerària, la resta de restes documentades en el marc d’aquestes intervencions pertanyen a la pars rustica o zona destinada a les feines de producció de la vil·la romana de Can Ventura de l’Oller, de la qual ignorem l’emplaçament de la pars urbana. Aquesta, no obstant, no es deu trobar gaire lluny de les restes excavades fins ara. Aquesta vil·la romana ha estat datada entre l’època augustal i el final del segle I d.C. Cal indicar que a la fitxa del jaciment de can Ventura de l’Oller, si bé ubica el jaciment entre el torrent de l’Oller i la riera de Caldes, en el límit entre els municipis de Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, on de fet s’han realitzat les diferents intervencions arqueològiques més amunt relacionades, entre els papers adjunts a la fitxa de la Carta Arqueològica del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, referent al jaciment de can Ventura de l’Oller es troba un croquis que delimita la zona de la Ronda Est, sense cap mena d’explicació que indiqui a que respon la presència d’aquesta delimitació, i sense indicar en cap moment la presència de restes o no en aquest indret.

D’altra banda, al sud del torrent de ca n’Oller, en el terme de Santa Perpètua de Mogoda, hi ha una notícia que parla de l’aparició d’alguna resta romana, tot i que

(8)

d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La notícia en qüestió la trobem publicada al llibre de Fermí Vinyals, Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la

Prehistòria als primers anys del segle XX, i en aquest s’afirma que s’identificaren unes deixalles romanes, concretament 2,5 m. de clavegueró que per les seves característiques i per ésser tapat amb trossos de teula romana, el fan evidentment d’aquella època. Sobre aquest clavegueró, Vinyals afirma que tenia el pendent del nord al sud i el seu final s’havia perdut ja a causa d’haver-se fet l’excavació més fonda, donat que en aquella direcció s’havia arribat a 5 o 6 m. de fondària (VINYALS 1994: 74). Segons el mateix Vinyals, es constatà la presència de dos trossos de molí de mà, de lava del Vesuvi, i de diversos fragments de ceràmica romana.

(9)

4.MOTIVACIONS I OBJECTIUS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA

Tot i que al sector objecte d’aquesta intervenció no hi teníem cap evidència material de l’existència de jaciments arqueològics i/o paleontològics, hi ha un seguit de fets que motivaven aquesta intervenció arqueològica:

Primer- Que en aquests terrenys, la revisió del Pla General d’Ordenació (PGO) de Polinyà, aprovada definitivament a 16 d’octubre de 2002, preveu un nou vial que, partint de la rotonda situada sobre la B-142, a cavall dels termes municipals de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, enllaça a la C-155, ja en el terme de Palau de Plegamans. Cal assenyalar que aquest vial tendeix a discòrrer en paral·lel al torrent de ca n’Oller i a ponent del mateix, i la seva traça afecta parcialment el terme de Santa Perpètua de Mogoda en sòl urbanitzable delimitat, segons la Modificació puntual del pla general d’ordenació per a l’ordenament

urbanístic del traçat de l’anomenada Ronda Est al terme de Santa Perpètua de Mogoda.

Segon.- Que Santa Perpètua de Mogoda és un municipi ric en jaciments arqueològics en aquelles zones que han estat objecte d’importants moviments de terra amb la finalitat de fer carreteres o edificacions, tant d’àmbit residencial, com d’ús industrial. A més, cal assenyalar la proximitat, en els terrenys que han estat objecte d’aquesta prospecció, d’alguns jaciments arqueològics, tal i com hem vist més amunt.

Tercer.- Que la determinació del PGO, comporta la necessitat de fer aquesta prospecció arqueològica en aquests terrenys.

Per tant, la motivació d’aquesta intervenció arqueològica ve donada per la pròpia determinació del Pla General d’Ordenació, i justificada per la necessitat de fer moviments de terres en el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, el qual és força ric en jaciments arqueològics, a més de saber de l’existència d’alguns jaciments arqueològics, en terrenys propers als que aquí estem tractant.

(10)

banda, certificar l’existència, o no, de restes arqueològiques, en aquests terrenys; i d’una altra, si s’esqueia, generar la documentació arqueològica corresponent de les diferents restes que poguéssin aparèixer en el marc d’aquesta prospecció.

(11)

5.PROGRAMA DELS TREBALLS REALITZATS

El programa de treballs realitzats ha estat el següent:

Primer.- S’han dividit els terrenys objecte d’aquesta prospecció en quatre zones o camps, els quals es corresponen amb els quatre camps que es distingeixen, ben delimitats per diferents marges i camins. L’objectiu d’aquesta divisió ha estat organitzar les diferents rases a realitzar.

Segon.- S’han realitzat 39 rases de diferents mides i orientacions, en cada camp, amb la finalitat de poder detectar la possible existència de restes arqueològiques. Més concretament, en el camp 1 s’han realitzat 10 rases; en el camp 2, 8 rases; en el camp 3, 14 rases; i en el camp 4, 7 rases. Cal assenyalar que en tots els casos s’ha arribat al terra natural, i quan ha aparegut algun indici d’estructura o resta arqueològica, s’ha verificat si realment ho era, i en cas afirmatiu s’ha delimitat i documentat. També cal dir, que el terra natural s’ha rebaixat parcialment, per tal d’evitar qualsevol possible dubte sobre la seva formació geològica, i certificar clarament que en cap cas, no corresponia a sediments de formació antròpica.

Tercer.- S’ha generat la corresponent documentació estratigràfica, mitjantçant la complimentació de fitxes pre-establertes. Cal anotar que en el moment de fer la descripció de l’estratigrafia en aquest informe-memòria, per tal de facilitar-ne la comprensió, s’ha optat per organitzar-la per zones i per rases, dins les quals es troba la descripció de les diferents unitats estratigràfiques documentades.

Quart.- S’ha generat la corresponent documentació gràfica i planimètrica de les diferents rases, així com de tota aquella estructura que hagi aparegut en el marc d’aquesta prospecció.

Cinquè.- S’ha recollit tot aquell material aparegut, en el marc de la prospecció, amb indicació de la seva procedència.

(12)

(13)

6.METODOLOGIA

A nivell metodològic cal assenyalar el següent:

Primer.- Les diferents rases s’han realitzat, mitjantçant una màquina retro-excavadora, la qual ha rebaixat el terreny, sota el control de l’arqueòleg que signa aquest informe-memòria. La pala utilitzada per la retro-excavadora ha estat la de 0,60 metres d’amplada. També cal indicar la participació d’un auxiliar d’arqueologia en els treballs de prospecció, per tal de fer tasques de neteja.

Segon.- S’ha fet un recull sistemàtic de dades en fitxes preestablertes per tal d’aportar la descripció física de les diferents unitats estratigràfiques (ue), així com de llurs relacions, seguint el mètode estratigràfic proposat per Edward C. Harris.

Tercer.- S’han realitzat les corresponents fotografies amb les corresponents referències d’orientació i escala.

Quart.- S’ha realitzat la corresponent documentació planimètrica, aprofitant les dades topogràfiques facilitades per la Junta de Compensació.

(14)

En el marc d’aquesta prospecció, tal i com ja s’ha indicat s’han distingit 4 zones, corresponent als quatre camps perfectament identificables sobre el terreny, gràcies a l’existència de diferents marges i camins. En aquests, també com ja hem indicat, s’han dut a terme fins a 39 rases de diferents mides i orientacions, en cada camp, amb la finalitat de poder detectar la possible existència de restes arqueològiques. Les diferents mides i orientacions específiques es troben relacionades a les diferents fitxes contingudes en aquest informe-memòria, però cal assenyalar que les 39 rases sumen una llargada de 1.860,80 metres. Els diferents camps són els següents:

CAMP 1

El camp 1 afronta a l’oest amb el camí vell de Polinyà, i al nord, mitjantçant un marge, amb el camp 2. Cal indicar que aquest camp fa vessant, essent la seva part més alta el seu cantó oest on es troba a uns 122-123 metres sobre el nivell del mar, pels 116 metres que hi trobem al cantó est d’aquest mateix camp. En aquest s’han realitzat 10 rases que sumades fan una llargada de 365 metres, i cal assenyalar que s’han trobat indicis d’haver-se plantat vinya tot i que avui aquest camp no està destinat aquest tipus de cultiu. Aquests indicis corresponen a la presència de restes d’arrels de vinya així com d’algun fragment marginal de rasa de vinya on s’hi localitzaven les restes d’aquest cultiu. Aquests indicis permeten establir que les rases de vinya tenien una orientació nord-sud.

CAMP 2

El camp 2 afronta al sud, mitjantçant un marge, amb el camp 1, a l’oest amb el camí vell de Polinyà i el passeig Sanllehy del municipi de Polinyà, i al nord, mitjantçant un marge, amb el camp 3. Cal indicar que aquest camp fa vessant, essent la seva part més alta el seu cantó oest on es troba a uns 123-126 metres sobre el nivell del mar, pels 119 metres que hi trobem al cantó est d’aquest mateix camp. En aquest s’han realitzat 8 rases que sumades fan una llargada de 322,80 metres.

CAMP 3

(15)

El camp 3 afronta al sud, mitjantçant un marge, amb el camp 2, a l’oest, amb el passeig Sanllehy de Polinyà, i el nord amb el camp 4, mitjantçant un marge i un camí, el qual del passeig Sanllehy porta cap a ca n’Oller. Cal indicar que pel subsòl d’aquest camp passa una conducció de gas, senyalitzada en el terreny al seu cantó oest, punt des del qual baixa per la pròpia vessant del camp, pel subsòl, en direcció a la casa de ca n’Oller. La part més elevada del camp 3, correspon al seu cantó oest on es troba a uns 128-132 metres sobre el nivell del mar, pels 110-116 metres que hi trobem al cantó est d’aquest mateix camp. En aquest s’han realitzat 14 rases que sumades fan una llargada de 803 metres.

CAMP 4

El camp 4 afronta al sud amb el camp 3, mitjantçant un camí, el qual del passeig Sannlehy porta cap a ca n’Oller, i un marge, i a l’oest, amb una línia d’alta tensió. Cal indicar que aquest camp fa vessant, essent la seva part més alta el seu extrem oest que es troba a 129 metres sobre el nivell del mar, devallant cap a l’est i cap al nord fins els 111 metres. En aquest s’han realitzat 7 rases que sumades fan una llargada de 370 metres.

Un cop descrits els diferents camps s’exposarà la informació corresponent a cada una de les rases així com la seqüència estratigràfica de cada una d’elles.

(16)

Zona: Camp 1 Sector: rasa A

Llargada: 85 metres Amplada: 0,60 metres

Cotes superiors: 119,88-123,30msnm Rebaix realitzat: 0,51-0,70 metres

Orientació: nord-sud

Descripció de la seqüència estratigràfica:

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,32 i 0,40 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat entre 0,32 i 0,40 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària d’entre 0,51 i 0,70 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Materials: En aquesta rasa, a l’ue 1, a tocar de la rasa 1D, ha aparegut un fragment de

base de ceràmica vidrada.

Observacions: Cal indicar que no ha aparegut cap indici d’estructura arqueològica.

(17)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 1 Sector: rasa B

Cota superior: 119,88-121,92msnm Rebaix realitzat: 0,55-0,82 metres

Orientació: est-oest

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat entre 0,40 i 0,45 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària d’entre 0,55 i 0,82 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Materials: En aquesta rasa, no ha aparegut cap tipus de material arqueològic. Observacions: Cal indicar que no ha aparegut cap indici d’estructura arqueològica.

(18)

Zona: Camp 1 Sector: rasa C

Cota superior: 119,95-121,92msnm Rebaix realitzat: 0,55 metres

ue 1: Terra de conreu amb una potència de 0,38 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,38 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,55 metres, respecte la cota superior de la rasa.

(19)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 1 Sector: rasa D

(20)

Zona: Camp 1 Sector: rasa E

Cota superior: 121-122,23msnm Rebaix realitzat: 0,67 metres

(21)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 1 Sector: rasa F

(22)

Zona: Camp 1 Sector: rasa G

(23)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 1 Sector: rasa H

Orientació: nordest-sudoest

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat entre els 0,37 i 0,44 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària d’entre 0,50 i 0,82 metres, respecte la cota superior de la rasa.

(24)

Zona: Camp 1 Sector: rasa I

(25)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 1 Sector: rasa J

(26)

(27)

Llargada: 48,50 metres Amplada: 0,60 metres

(28)

Orientació: nord-sud / nordoest-sudest

Materials: En aquesta rasa, no ha aparegut un fragment de ceràmica vidrada marró,

corresponent a una vora, a tocar de la rasa 2F.

Observacions: Cal indicar que si bé no ha aparegut cap indici d’estructura

arqueològica, a tocar de la rasa 2F, a l’ue 1, es detectà la presència d’una bossada cendrosa. Es comprovà si es podia tractar de l’amortització superior d’algun tipus de retall, o estructura. El resultat d’aquesta comprovació fou negatiu, ja que tot just es començà a rascar amb el paletí, per delimitar-la, immediatament aparegué el terra natural. Només aparegué l’esmentada vora vidrada. Tanmateix, es realitzà també una nova rasa a partir d’aquest punt, la 2F, també amb resultats negatius.

(29)

(30)

(31)

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat els 0,50 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,60 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Materials: En aquesta rasa, no ha aparegut cap tipus de material arqueològic.

Observacions: Cal indicar que no ha aparegut cap indici d’estructura arqueològica, tot i

que aquesta rasa es va fer per veure si la bossada cendrosa de la rasa 2C tenia continuitat, possibilitat que quedà refutada amb l’obertura d’aquesta rasa.

(32)

ue 1000: Terra natural (argiles vermelles del quaternari). Si bé aquest ha estat localitzat als 0,40 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària d’entre 0,84 i 1,38 metres, respecte la cota superior de la rasa. La part on s’ha rebaixat una potència de 1,38 metres ha estat l’extrem nord.

(33)

Cota superior: 119,85-121,35msnm Rebaix realitzat: 0,76 i 1,25 metres

ue 1000: Terra natural (argiles vermelles del quaternari). Si bé aquest ha estat localitzat entre els 0,45 i 0,60 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària d’entre 0,76 i 1,25 metres, respecte la cota superior de la rasa. La part on s’ha rebaixat una potència de 1,25 metres ha estat l’extrem nord.

(34)

Orientació: nordoest-sudest

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,31 i 0,60 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural, i un estrat de sauló de formació natural. ue 2: Estrat de sauló, de formació natural, documentat a partir dels 0,31 metres de fondària, fins a 1,30 metres, on apareix ue 1000. Aquest estrat es localitza només a tocar de la rasa 3J.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,60 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 1,15 metres, respecte la cota superior de la rasa, a excepció feta on hi havia l’estrat de sauló.

Materials: En aquesta rasa, ha aparegut un fragment de vora, corresponent a una

ceràmica de cocció reduïda, a tocar de la rasa 3I, així com una dent d’arada de ferro.

Observacions: Cal indicar que no ha aparegut cap indici d’estructura arqueològica.

(35)

ue 1: Terra de conreu amb una potència de 0,50 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural. En aquest nivell ha aparegut una mica de terra recremada, a tocar de la rasa 3H.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,50 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària 0,95 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Observacions:. Cal indicar que s’ha pogut constatar la presència d’una mica de terra

recremada a la confluència d’aquesta rasa amb la rasa 3H. Tanmateix, en el moment d’obrir la rasa 3H, així com en el d’intentar delimitar aquesta terra recremada, per tal de veure si aquestes restes podien correspondre a algun tipus d’estructura de combustió, el resultat ha estat negatiu.

(36)

Orientació: nordoest-sudest amb un esviaixement que tendeix cap a l’est-oest

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,25 i 0,30 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural i un nivell de sorra de formació natural. ue 2: Nivell de sorra, de formació natural, localitzat a l’extrem sud de la rasa, a partir d’una fondària de 0,25 i fins a 1,50 metres. Sota aquest nivell surt ue 1000.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,30 metres de fondària, a la major part de la rasa, a la zona on ha aparegut la sorra, no s’ha localitzat fins a 1,50 metres, respecte la cota superior de la rasa. La resta de la rasa s’ha rebaixat només fins els 0,44 metres de fondària.

(37)

Cota superior: 125,83-130,26 Rebaix realitzat: 0,74-1,20 metres

Orientació: nordoest-sudest

ue 1: Terra de conreu amb una potència de 0,40 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural, així com a un nivell de sorra, de formació també natural.

ue 2: Nivell de sorra, de formació natural, localitzat a l’extrem sud de la rasa, a partir d’una fondària de 0,40 i fins 1,20 metres. Sota aquest nivell apareix ue 1000.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,40 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a 0,74 metres, respecte la cota superior de la rasa. A la zona de la sorra no apareix fins a 1,20 metres de fondària.

(38)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 3 Sector: rasa E

Cota superior: 124,92-129,20 Rebaix realitzat: 0,70 - 1,64 metres

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,30 i 0,42 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural, així com a un nivell de sorra, de formació també natural.

ue 2: Nivell de sorra, de formació natural, localitzat a l’extrem sud de la rasa, a partir d’una fondària de 0,30 i fins 1,64 metres. Sota aquest nivell apareix ue 1000.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,30 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a 0,70 metres, respecte la cota superior de la rasa. A la zona de la sorra no apareix fins a 1,64 metres de fondària.

(39)

Cota superior: 120,30-122,66 Rebaix realitzat: 0,60-1,01 metres

ue 1: Terra de conreu amb una potència de 0,40 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural, així com l’enderroc d’un dipòsit.

ue 2: Estrat de runa que amortitza el dipòsit ue 3.

ue 3: Estructura corresponent a un dipòsit per a líquids, amb el paviment i les parets enrajolats, i amb el paviment inclinat en direcció a un forat, també enrajolat, que es localitza a l’extrem nord de l’esmentat dipòsit. L’inclinació del paviment, així com el forat esmentat, servien per tal de facilitar la neteja del dipòsit. En relació a les cotes d’aquest dipòsit, es troben a la planta del mateix que s’adjunta en aquest informe-memòria. Les rajoles són de 28 x 14 x 2 cm.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat als 0,40 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a 0,60 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Materials: En aquesta rasa, ha aparegut un fragment de vora de ceràmica vidrada entre

l’enderroc (ue 2) que amortitzava el dipòsit.

Observacions: L’única estructura apareguda és un dipòsit per a líquids, localitzat a

tocar de la rasa 3G, l’existència del qual, la propietat deia desconèixer. No obstant, l’antiguitat del dipòsit en qüestió no sembla pas anar més ennllà del segle XX.

(40)

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,50 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,92 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Observacions: Aquesta rasa es va realitzar per veure si en aquesta aliniació es

localitzava alguna estructura vinculada al dipòsit de la rasa 3F. El resultat fou negatiu.

(41)

Observacions: Aquesta rasa, en orígen, es va realitzar per veure si tenia continuitat la

terra recremada localitzada a la rasa 3B. El resultat fou negatiu.

(42)

Zona: Camp 3 Sector: rasa I

Cota superior: 122,01-132,81msnm Rebaix realitzat: 1,12 metres

(43)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 3 Sector: rasa J

Cota superior: 130,64-132,76msnm Rebaix realitzat: 0,65-1,30metres

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,31 i 0,38 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural i un nivell de sauló de formació natural. ue 2: Estrat de sauló, de formació natural, ja localitzat a l’interior de la rasa 3 A i que motivà la realització d’aquesta rasa. Es troba a partir de 0,31 metres de fondària, fins a 1,30 metres, on apareix ue 1000.

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,38 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,65 metres, respecte la cota superior de la rasa, menys en el rasa d’on es localitzava el sauló.

(44)

Zona: Camp 3 Sector: rasa K

Cota superior: 123,81-124,00msnm Rebaix realitzat: 1,02metres

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,17 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 1,02 metres, respecte la cota superior de la rasa

(45)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 3 Sector: rasa L

(46)

Zona: Camp 3 Sector: rasa M

(47)

Jaciment: Ronda Est Municipi: Sta. Perpètua de Mogoda Any: 2004 Zona: Camp 3 Sector: rasa N

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,30 i 0,55 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,72 i 0,94 metres, respecte la cota superior de la rasa, en el darrer cas a l’extrem nord.

(48)

ue 1000: Terra natural. Si bé aquest ha estat localitzat a 0,36 i 0,48 metres de fondària, s’ha rebaixat aquest nivell, tot i ser natural, fins a una fondària de 0,82 metres, respecte la cota superior de la rasa.

Observacions: Cal indicar que no ha aparegut cap indici d’estructura arqueològica, i

que a l’extrem sudest, a la part baixa d’ue 1, hi ha una petita bossada de sorra, de 0,12 m de gruix.

(49)

ue 1: Terra de conreu amb una potència d’entre 0,38 metres. Correspon al nivell superficial. Es troba cobrint el terra natural.

(50)

(51)

(52)

(53)

(54)

Cota superior: 118,03-123,78 Rebaix realitzat: 0,81 metres

(55)

8.DESCRIPCIÓ I ESTUDI DE LES TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES

JACIMENT:RONDA EST (SANTA PERPÈTUA DE MOGODA,VALLÈS OCCIDENTAL) CODI: RD ANY:2004

CAMP RASA UE FRAGS. CLASSIFICACIÓ DEF. FRAG. DATACIÓ OBSERVACIONS

1 A 1 1 CERÀMICA VIDRADA BASE PLANA S .XIX-XX

VIDRAT INTERIOR MELAT VIDRAT EXTERIOR MARRÓ

2 C 1 1 CERÀMICA VIDRADA VORA S .XIX-XX

VIDRAT INTERIOR MARRÓ

3 A 1 1 CER.DE COCCIÓ REDUÏDA VORA DE CASSOLA

3 A 1 1 FERRO DENT D’ARADA

3 F 2 1 CERÀMICA VIDRADA VORA S

.XIX-XX

VIDRAT INTERIOR VERD

3 SUP.* 2 RAJOLA POLÍCROMA S.XX DECORACIÓ: MOTIUS FLOREJATS

3 SUP.* 1 CERÀMICA VIDRADA SENSE FORMA S .XIX-XX

VIDRAT INT. I EXT. MARRÓ DECORACIÓ EXT. INCISA

3 SUP.* 1 CER.DE COCCIÓ OXIDADA PEU S.XX POSSIBLEMENT UN TEST

4 SUP.* 1 TEGULAE VORA DE TEULA ROMANA MOLT RODADA

4 SUP.* 1 VIDRE TRANSPARENT SENSE FORMA S.XX LLETRES EN RELLEU:

EX...

MAC...

*Aquest material no és procedent de cap de les rases realitzades, sinó que ha estat recollit en superfície. Per tant, aquest material forma part del nivell de conreu.

El material arqueològic aparegut en els quatre camps prospectats, com bé mostra aquesta taula és escàs, i d’una cronologia molt moderna, bàsicament dels segles XIX-XX, a excepció feta d’un fragment de tegulae de cronologia romana, i potser el fragment de ceràmica de cocció reduïda d’adscripció cronològica indeterminada.

Sobre el fragment de tegulae, cal recordar que a l’altra banda del torrent de ca n’Oller, tal i com hem dit més amunt, hi ha la vil·la romana de can Ventura de l’Oller, circumstància que pot explicar fàcilment l’aparició d’aquest fragment.

(56)

Un cop exposats els treballs realitzats en el marc d’aquesta prospecció arqueològica, així com relacionades les seqüències estratigràfiques de les diferents rases dutes a terme, i descrits els materials i estructures apareguts, cal exposar, com a conclusió el següent:

Primer.- La seqüència estratigràfica es limita a un nivell de terra de conreu que cobreix directament el terra natural, format per sediments d’origen terciari (les parts més elevades de les vessants) i quaternari (les parts més baixes de les vessants).

Segon.- Les úniques anomalies a la seqüència estratigràfica que acabem d’exposar són els nivells de sorra i sauló, els quals, en ambdós casos són de formació natural i no pas antròpica.

Tercer.- L’única estructura, l’existència de la qual s’ha pogut constatar després d’haver obert 1860,80 metres, ha estat un petit dipòsit per a líquids, datable en un context que, amb tota probabilitat, cal situar cap a principis del segle XX. Aquest dipòsit molt possiblement es troba associat al treball que es desenvolupa en aquests camps, i segurament sigui per a sulfats.

Quart.- La presència de materials arqueològics, tant ceràmics, metàl·lics, ossis o de vidre, és molt escassa, fins al punt que fa pensar que la presència d’aquests escassos materials respon únicament a qüestions accidentals, i en cap cas al possible establiment d’algun assentament mínimament estable.

Cinqué.- La bossada cendrosa, així com aquella mica de terra recremada, que més amunt s’ha esmentat, vist el resultat a l’hora d’intentar resseguir-ho, fa pensar que calgui entendre-ho com a resultat d’un foc d’aquells que en ocasions es fan als camps, sense més conseqüències.

Malgrat el que acabem d’exposar, no es pot descartar la possibilitat que aparegués algun altre tipus d’estructura com ara un pou a les proximitats del dipòsit documentat, i

(57)

vinculat en aquest. No obstant la presència o no d’aquest no afegiria cap dada en allò que ja sabem d’aquests camps, és a dir, que són destinats al cultiu, i que en els camps és habitual que es trobin dipòsit per a sulfats o pous.

Tampoc, podem descartar, la troballa, a les proximitats de la torre d’alta tensió que hi ha a l’extrem oest del camp 4, d’animals enterrats, però aquests en tot cas no respondrien a una troballa de caire arqueològic si tenim present que aquesta és una pràctica que encara no fa tants anys s’havia practicat per la pagesia que enterrava els animals en els propis camps, i en aquest cas, segons la informació facilitada pel propietari de ca n’Oller, anys enrera això s’havia realitzat en aquests terrenys, concretament a les proximitats de l’esmentada torre.

Per tant, com a conclusió d’aquest treball de prospecció, cal indicar que no s’ha trobat cap evidència de l’existència de restes arqueològiques en aquests terrenys.

(58)

AGUELO 2004

AGUELO, Jordi. 2004. Informe relatiu a l’estudi bibliogràfic i valoració dels béns

culturals a l’anomenada Ronda Est del terme de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Informe inèdit, fet per encàrrec de l’empresa PROMO Assessors Consultors, S.A., i finantçat per la Junta de Compensació P.P. Sector “C” Industrial Llevant.

CSC

CSC.Cartulario de “Sant Cugat” del Vallés, a cura de J. RIUS SERRA (1945-47), ed. CSIC, Barcelona.

DONOSO 2003

DONOSO, Glòria. 2003. Memòria del seguiment arqueològic dut a terme a la rasa del projecte de la nova alimentadora elèctrica del sector de ca n’Oller (Santa Perpètua de Mogoda-Vallès Occidental) SAGC núm. 4214, 15 pàg.

GARCIA /BARRASETAS 1992

GARCIA TARGA, Joan. BARRASETAS I DUNJÓ, Eulàlia. 1992. Memòria de l’excavació del forn romà del camp d’en ventura de l’Oller. Santa Perpètua de Mogoda-Vallès Occidental. 17 de juny-22 de juliol de 1991. SAGC núm. 858, 88 pàg.

MARTÍ JUSMET 1968

MARTÍ JUSMET, Francesc. 1968. “Santa Perpètua de la Moguda” a “Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares” dins Ampurias núm. 30: 331.

MAYER/RODÀ 1984

MAYER, Marc. RODÀ, Isabel. 1984. La romanització al Vallès segons l’epigrafia, ed.

Museu d’Història de Sabadell, Sabadell.

(59)

REVILLA 1995

REVILLA CALVO, Víctor. 1995. Producción ceràmica, viticultura y propiedad rural en

Hispania Tarraconensis (siglos I a.C. - III d.C.), dins Cuadernos de Arqueología núm.

8, ed. Edicions Servei del Llibre L’Estaquirot, Barcelona.

SANMARTÍ /TREMOLEDA 1989

SANMARTÍ-GREGO, Enric. TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim. 1989. Memòria d’excavacions arqueològiques. Vil·la romana de Can Ventura de l’Oller (Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona). Campanyes de 1985, 1986 i 1987. SAGC núm. 741,

41 pàg.

SANMARTÍ /TREMOLEDA /CASTANYER 1993

SANMARTÍ-GREGO, Enric. TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim. CASTANYER, Pere.1989. “Can Ventura de l’Oller. Santa Perpètua de Mogoda” dins Anuari d’intervencions

arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, dins la Col·lecció Anuaris d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya núm. 1,

ed. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 274.

SAURA 1986

SAURA I AGELL, Pau. 1986. “Primeres dades sobre el poblament romà a Santa Perpètua de Mogoda” dins Estudios de la Antiguëdad núm. 3: 137-140.

TEN 1980

TEN I CARNÉ, Ramon. 1980. “Notes entorn del Neolític Vallesà” dins Arrahona II època núm. 10: 6-25.

VINYALS 1994

VINYALS I ROVIRA, Fermí. 1994. Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la

Prehistòria als primers anys del segle XX, ed. Ajuntament de Santa Perpètua de

Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda.

(60)

(61)

1. Camp 1, vist des del nord, un cop fetes les rases.

(62)

4. Camp 1. Imatge i detall de la rasa H. S’hi observa perfectament com just a sota del nivell de conreu, hi apareix el terra natural.

(63)

5. Camp 2. Imatge de les rases B (esquerra) i C (dreta).

(64)

7. Camp 3, en primer terme, i camp 2, al fons, ambdós fotografiats des del nord. Aquesta imatge correspon al moment anterior a l’inici dels treballs de prospecció.

(65)

9. Camp 3. Imatges de les rases A (esquerra) i B (dreta). La part més clara que s’observa just a sota de la terra de conreu ja és el terra natural.

(66)

(67)

12. Camp 3. Dipòsit aparegut a la rasa F. Com es pot veure en aquesta imatge es trobava enrajolat tant a nivell de pavimentació com a les parets. Les rajoles emprades són de 28 x 14 x 2 cm. Pel que fa a les parets, aquestes són una morterada que s’aplica a la terra retallada, i contra aquesta morterada, s’aplica una segona capa de morter amb la finalitat de col·locar-hi les rajoles de les parets. El paviment fa pendent del sud cap al nord en direcció al forat que es veu a la imatge, el qual es troba també enrajolat, i no té altra funció, al igual que la pendent esmentada, que facilitar la neteja del dipòsit,. L’existència d’aquesta pendent, així com del forat esmentat, són els elements que ens permeten deduïr que aquest era destinat a líquids, i el seu emplaçament aïllat, enmig d’un camp, que es trobava associat a l’explotació d’aquest camp. És possible que servís per fer sulfats, amb la finalitat de combatre diferents malures causades per fongs i altres paràsits.

(68)

(69)

15. . Camp 4. Imatge de les rases A (esquerre) i B (dreta). A la rasa A s’hi observa els dos tipus de terra natural documentats, és a dir, un nivell blanquinós a la part alta de la vessant, i un nivell vermellós a la part baixa de la vessant.

(70)

18. Detall del rebaix realitzat per la màquina retroexcavadora (esquerra). En aquesta imatge s’hi observa com el terra natural apareix desseguida. A la dreta, imatge de l’auxiliar netejant una rasa on també s’observa com el terra natural apareix just a sota del nivell de conreu.

(71)

Informe / Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada a l'anomenada "Ronda Est"

Full text