Temporada Fundació Gran Teatre del Licen. Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya

Temporada 2001-2002

O

Fundació Gran Teatre del Licen

Generalitat de_Catalunya Ministerio deEducación,CulturayDeporte

Ajuntament de Barcelona Diputacióde Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu

Compañía

Nacional de

Danza

(Director

artístic: Nacho

Duaío)

Txalaparta

Arcangelo

White Darkness

MINISTERIO DEEDUCACIÓN, aS CULTURA Vé, YDEPORTE

Compañía Nacional de DanzaDir«ctor Aitijtko: Nacho Duato

Dimarts, 19 de febrer de 2002, 20.30 h, tornA

Dimecres, 20 de febrer de 2002, 20.30 h,torn D

Dijous, 21 de febrer de 2002,20.30 h, torn B

Divendres, 22 defebrer de 2002, 20.30 h, torn E Dissabte, 23de febrer de2002, 17.00 h Dissabte, 23 defebrerde2002, 21.00 h, tornC Diumenge, 24 de feitrer de2002, 17.00 h,torn T

us

fa*

^

protagonistes.

"laCaixa" CAIXA CATALUNYA

'Tèiefimim

BDVA 'Banestff

ÀSantander CentralHispano

gasNatural

Winterthur

Perainformació sobre ei programa i

de_{Mecenatge i de coi-iaboració} I

empresariai, adreceu-vos ai teièfon I

93 485 99 25o ai'e-maii ' mecenas@iiceubarceiona.com O

Ek

fecsaendesa Fundació Wiiilerllmr |/\igücs de Barcelona iBERIASt

0£]

.Fundació 'Grup Set ®I ®TOYOTA CANAL+

Televisió de_Catalunya

rt«e

Grupo

^Planeta

SIEMENS MEDIA PLANNING GROUP

MPG

DRAGADOS SPAIN-TIR'

ACCENTÜRE - AGFA - GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL

PRODESFARMA - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA _- BAGUÉS

MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA - BTV, BARCELONATELEVISIÓ _- COBEGA

FUNDACIÓNCOCA-COLA ESPAÑA- COPCÍSA- CORPORACIÓNJ.URIAOH -DAMM

DANONE- DOMPÉRIGNON - MOËTCHANDON- EL PERIÓDICO- EPSON IBÉRICA

ERGROS- ESPAIS D'OCI - EUROMADI- FCC,CONSTRUCCIÓN _-FERRERCIBÉRICA

FERROVIAL INMOBILIARIA- FUNDACIÓPUIG-FUNDACIÓNEPSONIBÉRICA-GRAN

CASINODE BARCELONA, GRUP PERALADA-GRUP SABA-GRUPO VITA -HYMSA,

GRUPOEDITORIAL EDIPRESSE - INDRA - INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS

INIBSA - MERUSA - MICROSOFT IBERICA - MIELE MITSUBISHI ELECTRIC

EUROPE- PANRICO- PEUGEOT ESPAÑA-PHILIPS IBERICA-PORT DE BARCELONA

PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS, COMPAÑÍA EDITORIAL - SARA LEE - UTE • EMTE •SULZER •AGELECTRIC- VISA ESPAÑA-VIVESVIDAL, VIVESA

Is

Fundado Gran Teatre del Licen

Generalitat de_{Gataiunya, Ministerio deEducación, Cultura}yDeporte, Ajuntamentde Barcelona, Diputació de Barcelona,

/

Index

8

Repartiment

10

Txalaparta

14

Arcangelo

18

White Darkness

22

L'estil corèntic deNacho Duato

36

Biografies

47

Compañía Nacional deDanza

49

Cronologia de la CND

53

Pròximes funcions

Txalaparta

Coreografía Música Escenografía Vestuari Il·luminació Estrenada |)erlaCompañía Nacional deDanza í

Nacho Duato

Kepa Junquera / Oreka Tx JalTar Al Chalabi

Nacho Duato

Nicolás Fisclite! _{(A. A. 1)}

Teatro Real tie_{Madrid, el 18 demaig de2001}

Arcangelo

Coreografia Nacho Duato

Música _{Arcangelo Corelli {Concertogrosso^ op. 6)} Alessandro Scarlatti _{(ària d'// PrimoOmícidio)}

Escenografia i vestuari Nacho Duato Il·luminació Brad Fields

Estrenada perla Compañía Nacional tieDanza al Teatro Real deMadrid, el 31 de maig de 2000

White Darkness

Coreografía Nacho Duato

.Música KarlJenkins _{{Adíemus Variations—AdiemusSongs} Sanctuary—, Quartet de coi'da núin. 2)

Escenografía Jaffar Al Chalabi

Vestuari Lourdes Frías Il·luminació _{Joop Cahoort}

Estrenada per la Compañía Nacional de Danza al Teatro Real de Madrid, el 16 de novembre de 2001

Director artístic Ballarins_princijials

Primers ballarins

Cos de ball

Coordinador artístic Assistent del director artístic

Repetidora Mestra Mestre-Repetidor Producció Difusió Administració Equipd'administració-producció Regitlor Ajudant de direcció tècnica Maquinària Electricitat Audiovisuals Magatzem Sastreria Sastressaengira Utilleria Massatgistes Manteniment Recepció Nacho Duato

Mar_{Baudesson, Emmanuelle Broncin,}

Ruth _{Maroto, CristinaMortigüela, Taniako Akiyaina} Patrick de_{Bana, Thomas Klein, Rafael Rivero,} Pedro _{Goucha, Ivano Rossetti}

Africa_{Guzman, Luis Martín Ova} Iratxe Ansa. Luisa M"Arias,

Liu Balocchi, Ana TeresaGonzaga, Ghristelle _{Dorna, Marina Jiménez,} Emilija Jovanovic, Miriam Kescherman,

Ana María _{López, Yolanda Martín, Glyde E. Archer,}

José Carlos Blanco, Dimo Kirilov, AmauryLebrun, Isaac_{Montllor, Joel Toledo, Jacek Tyski}

Kevin _Irving Carlos Iturrioz Yoko Taira Irena Milovan Mervé Palito Isabel Sánchez Malte Villanueva Carmen Arranz

José Antonio _{Beguiristáin, Sonia Sánchez, Francisco} JavierSerrano, Luis Tomás Vargas, Mercedes Zazo Xavi Martínez

Eduardo Romero

Marcelo _{Suárez, Luis García,} Cristóbal _{López, Azucena Ortega} Lucas _{González, Juan Carlos Gallardo}

Jesús Santos, Pedro Alvaro, Ignacio Rodríguez,

JavierCabellos, Rafa Giménez, Neftalí Rodríguez Reyes Sánchez

Ismael Aznar _{(Cap de Sastrería),} M" Luisa_{Zapatero, M" Paz Pérez} Valeriana Bon

José Luis Mora

Mateo_{Martín, Erancisco Manzanero} Ana Galán

Txalaparta

Lalxala[)artaés

Basc. Està fomial

un

_{|3er nn o}

instrument

_{dos tanlons de}

de|)ercnssi6

_fusta

ti

adicionaldelPaís

_{col·locats sobre}

dos _{suports coberts (Pun material aïllant. Ea insta vibra}

llin-rement _qnan

la colpegen dues

_persones

(txalapartaris)

_|)roveïts

de bas¬

tons. Així neix nn so meravellós, únic i

irrepetible. El

_seu origen_par¬

teix de les cerimònies d'elaboració de la _{sidiri, del moment} en (|nc

l'artesà

_{colpejava la}

_poma

_{amb bastons}

_per

_extreure'n

_{el suc.}

Aquest instrument, el sen so, les seves

formes,

la seva textura, lia

inspirat tant

Nacho Dnato

per crear

Txalaparta

com

.laffar Al

Clia-labi_{per créai'}

_la

_seva

_{escenografia.}

«Ea_{anys vaig començar a somiar en}

_fer

_{nn [irojecte}

_{sobre la txala¬}

parta, una

sensació

que venia

de dintre,

nua

crida

interna, nn movi¬

ment _que suggeria energia.

Eon després

_cpie,

treballant ami) Igor

i

liarkaitz,vasorgir

roportimitat de

crear

el Queráis Eridorplnna. Sens

dubte, és el treball més snggestin en

([iiè he

estat

involucrat

fins al

moment; amés, té

acpiell poder

cnratin i comnnicatin _(|ne

m'ha permès

d'aprofundir

en

l'ainistat amh Oreka.

1 encara

més:

tenim

roj)ortn-nitat devenre com ladansa, fustes, metalls i

pedres s'nneixen

i

pro-voc|nen que

el públic faci

sens uns sons i uns moviments (|ne

des¬

coneixia,

però

qne existienen

el

seninterior.

Imaginaanterior i següents:

la_{Compañía Nacionalde Danza}

interpretantTxalaparta.

"Eskerrik asko" a

Igor, I larkaitz

i _a

Nacho

_per

fer-me vibrar,

_|)er fer-mesentir la

_{palpitació de la txala|)arta».}

Pàginaanterior i doblepàginasegüent:

Diferentsnioincntsdela

coreografiaArcangelo.amb

Tamako Akivamail'atrickde Bana.

Arcangelo

Á

_{rcangelo és}

_{ima reflexió sobre el}

_paradís

_i

_rinferii.

_{Kstà i)asal}

/

M

enels meravellosos Concertigrosside l'italià

Areangelo

Core-^ _lli, que

finalitzen

ambuna ària de

rò|)era d'Searlall

i,II Primo

Oinicidio. Duato ha _emprat

_fonament

_{aiment el lento i}

_aclagie

_{en nii} ordre diferent de

_l'original.

_{El ballet ens relata la reeenai d'uií allibe¬}

rament _|)er

mitjà de la

_{mort com a via d'accés a im |)aradís (pie ens}

allilieri.

Arcangelo Corelli

començà la seva carrera a Bolonva com a violi¬

nista el _1670, al'edat de 17 anys. Fou reconegut com a instrumen¬ tista d'elit i a la

vegada

_{com a un} dels (íom|)ositors

més

iufluents del sen _temps. í^assà

la

major _part

de la

_seva vida _a Roma, _{on va morir}

l'any

1713.

El

_{gènere dels Concerti}

_grossiva

_{desenvolupar-se}

_a

_{la vegada}

_a

tliver-sos llocs durant les tdtimes tres dècades del _{segle XVll. Ea}

|)roducció

de musicaescènica en

aquell

_{temps era} de _gran im|)ortàucia. Sovint es formaven_orquestres

de

més de_cent integrants,_{tant |)er a}la música

d'església

a

Bolonya

com per a la tnúsica festiva a Roma. Per tal de

pal·liar l'evident

niaiuai de mobilitat d'nn conjunt tan nombrós, els

primers executants de la secció de corda van segregar-se,

formant

un

grup

més flexible:

el concertino. El Concerto grosso

deriva de

l'alter-nança entre ambdós ti|)us de formacions. Corelli ben bé

_|)odria

_ser definit com el creadoi'de la forma clàssica del Concerto _grosso.

Allò _(|ne

_{distingeix particularment}

_a(|uests

_Concerti

_{grossi |)er a}

orquestra de corda és

l'equililjri clàssic d'atjuesta música

_barroca,

l'extraordinària claredat i

_{sim|tlicitat del}

_{seu argument i estructura, i}

White Darkness

Pàginaanterior isegüents:

I.a_{CompañíaNacional deDanza}endiversos inonienlsde la_{coreografia WhiteDarkness^} antbLmiîianuelle BronciniThomasKlein.

La

nal

darrera

de Danza

creaciódeNacho

s'inscriu en el

desenvolupament;

Diiato

pera

laCompañíaNacio¬

de la _seva línia

creativa _{dels últims anys.}

_{El coreògraf}

_{investiga, a través del} moviment i d'un

_profund

_{coneixement de la música, fórmules core¬}

ogràfiques

que

amplien el

seu vocabulari partintsempre

de la

22

L'estil

corèutic

de Nacho Duato

Gairebé sempre

_la

definició

i Venlairament

cVun

artista,

tant

si

es

tracta

ddn

pintor,

d'un músic

o

d'un

coreògraf,

_es

deuen als

signes

distintius

de

_l'estil,

_a

_la

_{singularitat de la}

_veu

_{amb la c¡ual}

s'expressa. Aquests signes

externs

de l'estil, al

sen

torn,

_es

_corresponen

amb l'esperit

rector

del

creador, amb el

seu

intel·lecte,

amb la

seva

sensibilitat i amb

les

seves

respostes

estètiques al

temps

que

li ha

tocat

viure,

en

concordança amb

l'obra que

hagués

estat

capaç

de produir.

Adalt:

I^cdro CoiK'liaaTxalaparta.

Pàgina següent:

la_{Oonipafiíaen unmomentde} la_{coreografia de Txalaparta.}

Pàgina 25:

d'aniakoAkivamaaArcangelo.

En

tes

l'art

la distinció estilística dels

modem

icontemporani

iii

quals és

lia

multitudd'exemples

_tan

forta

_qne

fins

d'artis¬

i _tot

ha _{generat nn}

_adjectiu

_propi.

_{Es el}

_cas

_del

_mot

_{«fellinià»}

_que

apliquem

en

el

cinemaper

denominar

el

(jue

imita

o

és

propera

l'estè¬

tica de Federico Fellini i als sens films; «kafkià» _{per a}

allò

_qnepot _ser

terriblement _{{)roper a}

_{l'obra literària}

_{i a}

_l'ànima

_interior

_de

_Franz

Kafkao,més recentmentienl'àmbit domèstic,

«almodovarià»

per

fer

referència al qne ens

sembla

(¡ne es

troba dintre de

l'absnrd

univers

dels films del directormanxec.

«Ens

_{trobem, sobtadament,}

_en

plena lluita metafísica,

i

l'aspecte

rígid del

cos en

trànsit, endurit

per

l'assetjament d'una

mena

de

forces

_{còsmiques, és}

_expressat

admirablement

amb

_aquesta

dansa

_frenètica,

_erta

_i

_angulosa

_a

la

_vegada,

_{on se}

_sent

_de

_{cop que}

l'esperit

can en

picat»

A N 1 0 NIN A l{ T \ V I)

26 _{I I, • K s r 1 I. C o H K l' TI C I) K \A C II O D U A T O}

feina_{repetitivasobre els conjunts de metall id'arc, enpinturaAntoni}

Tapies per

la

seva empremta

gestual

i matèrica, o en

coreografia

William _Forsythe

_pel

_{seu endimoniat i contradictori ritme de movi¬}

ments inconclusius o trencats o Jiri Kilian _per

les

_seves

frases

elabo¬

rades,

_llargues

i

complexes, molt lligades

a la música i a

l'expressió

interior.

En l'art

_coreogràfic

_{existeix un cas curiós: Maurice}

_{Béjart ha}

_gene¬ rat, sí, el seu

adjectiu

propi

de «bejartià», però

la

identificació

d'un

fragment d'una

de les sevesobres,vistaaïlladament,no sempre

és

tan

fàcil o evidentcom enelsaltres casosesmentats. Per

què?

Doncs _per¬

il

uè l'art coreogràfic

exigeixun

llarg procés de decantació d'elements

formals ala recerca

d'aquest vocabulari singular.

I _no és _que

el

_pro¬ cés _sigui

_{més ràpid}

_o

_simple

_{en les altres arts, sinó que en}

_l'art

_core¬

ogràfic és, amb

tota seguretatiper

la

seva

pròpia

naturalesa, més

efí¬

merimés escàsí,_pertant,

molt

més

difícil

de

senyalitzar

_{permanentment}

en elsseus elements

d'expressió.

I

diguem de passada

_que

és clar

_que avui _{ja existeix, si}

_parlem

_{canònicament, «el balanchinià» o «el}

peti-patià»

com a

adjectivació inequívoca

de dues etapes, dos temps

molt

diferents d'un mateixmón

_{coreogràfic: el}

_{que va}

_{del ballet}

_acadèmic

imperial al ballet

neoclàssic nord-americà, des de Màrius

Petipa

a

George Balanchine.

Pensem que

l'esplendor

de tots dos només està

separada

per 50 o 60 anys

de febril

activitat renovadora en el camp corèutic. Actualment el_temps

_{real de productivitat dels coreògrafs}

_es retalla _{vertiginosament: aquesta}

_és

_{una altra de les}

_{característiques}

immediates.

_{Poques vegades s'aplica}

_{aquest primerconcepte expres¬} sat, d'altra bandaforça elemental_per

ell

_mateix,

als estudis

_corèutics, és adir, l'anàlisi científica de l'art

coreogràfic d'un creador de dansa

determinat, delseu estil

particular

o

de la tendència

de

l'època

en

què

s'emmarca. Tornem a_{preguntar-nos:per}

què?

Doncs

perquè l'art

_core¬

ogràfic

teixeix

el

seu

vocabulari de confluències

i de troballes sobre l'efímer de la

_posada

_{en escena, que}

_{moltes vegades}

_es

_dilueixen

_en

_el

temps per

la

mateixa essència del treball creador de la

coreografia,

per

la

seva immediatesa. Actualment,

després de diverses èpoques

d'experimentació,

els suports

mecànics (cinema,

vídeo i

d'altres)

per fiestancanviantcerts _{ressorts, que van}

des de la creació fins

_alacon¬

servació de l'art

_{coreogràfic.}

El ballarí i

_{coreògraf Nacho Duato ha}

_tingut

_(direm

_{per ser justos}

que

té actualment)

en

la

seva carreraaquest

_{procés decantador}

envers

Taiiiako_{AkiyamaiPatrick deBana}

aArcangelo.

l'obtenció d'un estil_propiper

_mitjà

_{d'un vocabulari}

_heretat

_{i canviant.}

Poca_poc

Duato també està trobant les

_seves

pròpies paraules,

_(|ueen realitat hauríem d'anomenar «vocables "corèutics"», elementspropis

que no es

troben

a cap

diccionari previ

del

moviment

en

ús

i

que en

repetir-se

agafen les característiques

d'un element d'estil.

El

_llenguatge

_{coreogràfic ha}

_experimentat

_{al segle}

_{XX una progres¬}

siva desarticulació delseu codi bàsic_{que, en}

els darrers

_anys,

ha rehut

elnom de «deconstrucció», _através de la

inspiració del

corrent

de

_pen¬

samentfilosòficfred, _que

ha

tingut

els

_{seus popes event}

uals

_en

Deleuze

i Derrida. En _{arquitectura, entre}

_altres,

_{està adscrit al}

deconstructi-visme

_{l'arquitecte polonès}

establert

_a

Alemanya Daniel

Eibeskind,

capdavanter

de la

remodelació

i

la

construcció del

nou

Berlín del segle

XXI, al

qual

freqüentment els

especialistes

i

teòrics

han relacionat

_tan¬

gencialment

amb William Eorsythe:

si

no

hi ha

una

relació directa

i

clara,almenys

és evident

que

hi

ha

una

fascinació mútua.

Beprodueixo

un

fragment de

Eibeskind:

«En el món _{modern, realització i destrucció s'entrecreuen, i preci¬}

sament en aquestmoment

d'instantaneïtat,

predisposat

_per

la

totali¬

28 i. ■ k s r i i. c 0 h f;i" r i c n e n a c ii o n r a to

Anil) el

_{permís de}

_Libeskind,

_{m'agradaria substituir}

_en

_{la citació la}

[)araula «anjuitectura» per

la paraula «dansa»

i

obtindriem

un con¬ cepte

neomodern valuós, malgrat

que prestat,

molt útil

per

analitzar

els processos creatius

del ballet

modern en

general

i

del

nostre coreò¬

graf valencià

en

particular. Al capdavall, la dansa

i

el ballet,

enmolts

altres _{aspectes estètics,i}

_fins

_{i tottècnics, viuenihanviscuta}

_dispesa,

de l'usdefruit _{aliè, de troballes relatives aaltres} arts

(primer la litera¬

turai la_{pintura, després el}

_cinema),

_{a la interrelació d'elements, a un}

joc

de

vasos comunicants entre expressions

corporals d'indole dife¬

rent. Abans d'entrar en l'obra de Nacho Duato precisarem

dos

_con¬

ceptes:

les diferències

entre

dansa

i

ballet

i

la contaminació

com a

fac¬

tor determinant en el _terreny

de

les

influències

_externes i

estètiques

sobre l'obra

_{coreogràfica.}

Diferències entre dansa i ballet

\_{al la jjena}

_{deixar clara la diferència bàsica, fonamental,}

_entre

_dansa

i ballet. Nacho Duato és un

coreògraf de ballet

contemporani.

Una

altra cosa és _que

volguéssim englobar-lo dintre del

_gran moviment

modern, la

qnal

cosa

és molt fàcil però

no rigorosa.

La trajectòria de

Duato s'estableix clarament

_pel

_{seu pas per}

_{diversos estils}

_i

_diferents

maneres del ballet modern i contemporani,

però

_sempre

ballet. Com

a _punt

de partida trobem,

_sense caire

ortodox,

_aquesta

classe diària

de ballet _que

_{fa dos segles}

_va

_{establir Cario Blasis, més}

_{o menysintensa,} amb _{puntes o sense,}

_{però classe de ballet}

_al

_{cap ia}

_la

_fi,

_{una mena}

_de

preparació universal

i

única.

Admetem-hi,

en

la

mateixa

classe de

ballet, la contaminació, el relaxament de certs encarcaraments que

avui es consideren antiquats: _{no per}

això deixa de

_{ser una}

classe de

ballet, amb les variants que siguin,

amb la introducció d'exercicis

aliens al codi convencional acadèmic d'una forma estricta.

Contaminació

La

_{trajectòria personal}

_{de Nacho Duato}

_es

_{produeix pel}

_{seu pas acce¬} lerat i _{volenterós per}

_diverses

_{companvies i}

_{escoles de ballet modern.}

Adalt:

MarBauclessoniEmmanuelle Bronein

aArcangelo.

Pàgina 31:

EminaniielleBronein. DimoKiriloviRafael Rivero ballantWhite Darkness.

De_{fet, la}seva formació nopot

qualificar-se

d'acadèmica,

ans

al

con¬

trari. Cal tenir en _{compte que}

els

_seus

inicis

_en

la dansa,

_(pian

tenia

18_{anvs, estantenvitsde les circumstàncies}

_{particulars d'una}

_Kspanya

sense tradició de ballet real, tot i _que existien

bons

mestres

aïllats.

Duatoes llança _al'aventtira,

als

Estats

Units

i

al Regne Unit.

i\ Nova

York _rep

_classes

_a

_{l'escola d'Alvin}

_Ailey,

_i

_a

_Londres

_a

la

Rambert

School;

personalment,

opino cpie aquests

dos estadis

manjucu enor¬

mement i positivament

la

_seva

sensibilitat

_{per a}

la

coreografia.

Des¬

prés,

passa

almenys

una

temporada al Cidlberg Ballet

d'Estocolm,

on

el

_{belga Eue Bouv}

_crea

_la

_])iïniera

_coreografia

_que

_serà

ballada ])el

jove

espanvol

(i

en

la

(jiial

es

produïa

un nu

del

ballarí, (|nelcom

no

tancomúen

aquella è[)oca,

nitan

sols

_a

Suècia). El Cnllberg

és,

_sem¬

pre

ho ha

estat, una mina

d'humanistica

i

de

gran

responsabilitat

en

el

_{compromís social del}

_{treball coreogràfic, liderat}

_per

_Birgit

Cnllberg

i continuat

_pel

_seu

_{fill .Vlats}

_{Ek. Entre}

_Ek

_i

_Duato

s'estableix

_una

sòlida

amistat

_professional

_cjue

_ha

flonat els

_seus

fruits

_en

la

Compañía Nacio¬

nal de Danza i en la

pròpia

jjrojecció de

Nacho

Dnato.

«Encaixats

els

_{mòduls, els}

_ele¬

ments

de font i de

_tractament,

els

oscil·ladors,

els

_{generadors i}

_els

transformadors

_disposant

_els

microintervals, fa audible

el

mateix

_procés

_sonor,

la

produc¬

ció

_d'aquest

_{procés, i}

_ens

_{posa en}

relació

amb

altres elements més

enllà de la matèria

sonora

(; Li I L L K s D K I. i; li Z K Y FÉLIX G L A T T A U i

:i2 i, ■ k s t i i, colií;1 t i c ni-; nacho d i: ato

Dans 1'heater a I'l Iaia (1Iolanda), _{on sota}

l'ègida de

Jiri Kilian

((|ne

el va veureballar al

Cnllberg

i_va

cridar-lo),

amplia la _{seva carrera}de ballarí

_singular

_{i comença a}

_{desenvolupar els}

_{sens dots com acoreò¬}

graf. La

seva primeraoi ira,/n/r/ftancat (creadaper arNDT2, la

com-|)anyia dels

joves)

és

premiada

a Colònia. Recentment, en el llibre

d'Elisa Gnzzo Vaccarino solme .liri Kilian _{{IJEpos^ Editrice, Palermo,}

2001), Dnato confirma (pie «liallari s'hi neix,

però coreògrafes

nua

cosa _{(|ue es} descobreix

després,

_quan

algú t'observa

i troba _{que tens}

les

_(jiialitats

_perintentar

_de

_{ser-ho». Kilian hova veureclari de}

_seguida

va integrar

la

_peça, amb laimisica de Maria del Mar Bonet, al _reper¬

tori de l'NDT. Aixi és _{com, en nn tancar i obrir d'idls, la seva [oeça} novella es ven en

programació

i repertori al _costat de les de

Eorsythe

o I fans van Manen.

Influències

L'estil de Nacho Dnato ha estat el

procés enqiiric desenvolupat,

_cons¬

truït _{paral·lelamenta la seva carrera corn a ballaría l'NDT. Ell sem¬} pre va ser nn

ballarí

molt [rarticnlar, amb un sentit de certa

inde-pendència

en

el ball,

certarebel·lia personal i distintiva,

quelcom

(pre

es basava en el seu físic elàstic ila seva estatur-a.

Kilian va ci-ear _{per a}

ell

La

història

iViui soldat. Dnato diu _aVac¬

carino (pie

de seguida

va comprendre

qnè

er-a

el

que Kilian volia

d'ell, de la seva

interpretació. Les revelacions d'aquesta bella obra

es veuranreflectides posteriorment al

llarg de la trajectòria de

Dnato com nua influència _que

al

_{començament va ser} molt literal,

però

(pie

més endavant

es va

obrir frnctíferament

cap a

l'essencial.

La

relació estètica amb Kilian es basa, _entre altT'es

particularitats tèc¬

niques, en

la

musicalitat, la fidelitata

res|)erit musical

i a

la música

mateixa.

Cal tenir en _{compte (|ue a}

l'NDT

_no solament hi havia Kilian i _(|ne Nacho Duatotamhé Itallava obres d'altres

_coreògrafs

_{importantscom} són Van _{.VIanen, fundadors de l'escola de ballet modern holandès.} Nat_uralment,

_{l'empatia aconseguida amb Kilian}

_{noté proporció}

_amb

la _{inlluència natural que acpiests creadors solvents van deixar en} Duato.

Etapes

Les _{eta|)es que tenen un}

_interès

més

_{gran en}

l'obra

coreogràfica de

Dnato

_poden,

_més

_{o menys,}

dibnixar-se

així: la

_terra,

reelecticisme,

l'abstracció i la

_{introspecció}

_{[psicològica. De la [trimera}

època

de[)e-nen tres obres _{qne encai'a}

segueixen

_en

rcjtertori

_a

diferents

conqta-nyies i (]ue sorgeixen

de l'estreta

col·laboració

amb la

cantant

mallor¬

quina:

./o/y//'

tancatArenal

i

Cor

perdut. A

aquesta

col·lecció d'obres

solars _afegeixo

_{Simfonia índia}

amb música

de Chavez.

La

_peça

_recent

Txalaparta.,

que

foinia

[tart

del

programa

del Liceu,

és

en

certa

manera nn retornsimbòlic a a([uestes

fonts de

motivació

qne estro¬

ben subtilment a_pro[)

de les

tradicions, la

terra

i

l'evocació del

fol¬

klore sense citacions expresses

ni

banals.

L'eclecticisme arriba

_des[)rés,

_{quan va}

_desendtarcar

_en

la

direcció

del Ballet del Teatro Lírico

_(actnahnent

Conqtañía

Nacional

de

Danza);

malgrat això,

es tracta

d'un

procés

d'obertura

estètica

i

d'orientació temàtica _qneja

_havia

_començat

_abans.

Synaphai

(Xena-kis) i

Mediterrània

són dos

exponents

d'a(]uesta

tendència,

amb

.'54 I. ■ K s T I L C 0 li K r T I C I) K N A C II O D I A T O

La zona abstracta en Dnato

(per

bé _{que mai no} ha _{estat expressa¬}

ment narratiu llevat de Horneo i_{Julieta) arril)a amb, i a través de, la}

concepció musical, aliordant ])aititures degran pes i amb un ciarpas

de _{maduresa, Tietejant}

_l'escena

_{de tot allò (|ue}

_és

_accessori.

_Aquest

_és

el cas _quan ntilitza Granados _a Remansos _{o quan empra} Bach _en la

seva

llarga

_{peça que ociqta tota una} nit de re|)resentació.

Arcangelo,

tambéen el programa

del

Liceu _enaquestaocasió,_esti'oba_amigcamí

entrel'abstracció musical i la_{introspecció analítica. Finalment,el}

coreò-gral

ha donat un altre cairea la seva

trajectòi'ia

en luia recerca severa

d'inteiiorització, el darrer exponentde la qual és IViíile Dafkness.

Pot _{resumir-se <|ue}

_el

_{moviment, com a tal, en Duato s'ha fet més} dens i obscur. De les _{primei'es evolucions basades en els grans}

_des¬

plaçaments circulars -enla

jirópia frase

circular, per terrao aire, un

ós extensiu i _{característic del ventall queva del fond de jambe à terre}

(engran o círcumsciit a la

figura)

al

gr-and

r-ond

dejambe

en Pairen

dehors, per jjosar solament un cas de nomenclatura evident i

resse-nyable-,

el

coreògraf

|)assa

al

quietisme, la

figura lenta

o

simplement

detinguda

en el seu avanç

lògic,

un detall (|ue Roselle

Godgerg (en

el seu llibre La Perjonnarrce, Thames ^ Lludson, Paiís 2001) fa_exten¬ siu atota

l'expressió

contem|)orània_{com a respostaa}

l'«esclavitud

de¬ ia coordinació _{pautada». Fins i tot en aípiests casos és estrany (pie} Duato deixi de ser musical _o,

almenys, d'atendre

les _raons intei'iies, morals de la musica, .liri _{Kilian, per la seva banda, tandeé ha}

evohi-Gonatestilísticamenten unaaltradirecció, _sem|)reexpansiva, de_vega¬ des_{brutalista, degrans}

_efectes

_{visuals. Duato, d'altra banda, haesco¬}

llit, als quaranta i |)ocs anys, lavia de la concentració, tant de l'esforç del ballarí com del seu entorn. Certament

allunyat

_{del minimalisme}

(X)m a tal, Nacho Duato ha _«tornat» subtihnent al vocabulari _acadè¬

mic des d'una _perspectiva

_ideal

_{i deconstruïda, estilitzada i/o sinte¬} titzada en la velocitat.

El _{fet que}

_ell

_{mateix, com a}

_coreògraf,

_moltes

_vegades

_s'encarregui

personalment del

disseny del

vestuari, rlels llums, rle

_{l'escenografia}

i

d'altres detalls lormals de la _{[U'oducció, revela el seu}

_|)rofund

_interès |)er controlar fins als més mínims detalls del

|)rocés;

[ter ser capaç

d'abraçar, demanei'a«leonardesca»,elcontingut i

el

continent, laseva

|)ossibihtat àuria, f^n

alguns

dels seus ballets han a|)aregnt progressi¬

vament el _nn, els

gmftls, l'accident

_{dels elements mòbils (de}

_vegades

és la mateixa _{llum, la que}

_és

canviada

de

lloc), la |)araula

_o

l'agressiu

so electi'òuic. Es [)ot

entendre

(|ue tots

són esforços de

comunicació,

primer

amb ell

mateix,

després

amb l'estil

i,

linahnent,

amb

el

pont

d'exposició

cap a

l'espectador. Un

espectador

(|ue, en

el

nostre tem|)s,

també es veu

obligat

_{a una} certa

lectura

traccionai'ia,

atomitzada,

deconstruïda, d'allò queveu, un

teixit

artístic

en

fiuè

no num(|uen

les

angoixes

i

les buideses

dels

nostrestem|)S

i

en

(|uè

el testin

sol

ser,

sobre¬

tot, unacrida

d'atenció.

L'estil «corèutic» deNacho Duatoentraen lamaduresa

amb

un

desa¬

fiament valent als _processos

_creatius

_i

_el

_seu

rellex

_en

el

_tot

escènic.

Tal com _expressa

Artaud,

«com

si

les

ones

de

material

es

preci|)ites-sin unes damunt les altres i enlonsessin les crestes

dins

1

abisme...».

Són les raons d'estil,precisament,

les

_que

desembocinen

en

el

fet

(|ue

la

_{coreogi'alïa}

_a

vegades

_es

faci hei'inètica i

altres

vegades

relusi

la

interpretació literal de

l'espectador.

L'estil,

en

qualsevol

(xis, es

torna

catalitzadorde les_{idees,vinculador}

eficaç

_i

pascalià del

desig

de

l'artista

de ser escoltat, atès _en la seva

urgència

moral,

i

acce|)taf.

dalt:

Knunaiiuelle Broiicinali'/iifpDarkness.

Biog

rafies

NachoDualo

NACHO I) CATO _{(l)irec(orartís¬} tic) Nasquéa València. Començà la seva l'ormació pi-ofessional _a la

Rainijert School ile Londres i am¬

plià elsestudis a la Mndra School

de Maurice _Bejart a Brussel·les.

Com])letà lasevaformacióaNova

York a dlie -\lviu Ailev American

DanceCientre.

El 1980 _{signà elseu|)rimercontracte}

professional amb ei Cullherg Ba¬ llet _{(Estocolm) i, un any després.} de lamàdeJirí_{Kvliàn, ingrc} al

Nederlands Dans _Theater, com¬ panyia de la (pial fou nomenat

Coreògraf Estable, al costat de I lans van .Manen i .jirí Kvliàn, el

1988. El 1987 va rebre el VSCD

Couden _{Dansprijs (Premi d'Or de} Dansa) pels seus èxits com a ba¬

llarí. La sevaprimera coreografia.

Jardí tancat _{(1983), guanvà el}

primer [ueiiii a riiiternationaler

Cboreograjtbiscber V ettbewerb de Colònia.

Les seves coreografies formen _])art

del _{repertori de companvies com}

arael Cullherg Ballet,Nederlands

Dans 1_{beater, Les Grands Ballets} Canadiens, Les Ballets de

.Monte-Carlo, Balletde

_l'Òpera

_{de Berlin.}

.Australian _Ballet, Pacific North¬ west Ballet. Stuttgart Ballet, _Ba¬

llet _{Gulhenkiau, bitrodans, Chi¬}

cago Hubbard Street Dance Co..

Ballet Grand Théâtre du Genè¬

ve, Musik Theater Essen, Einish

Opera Ballet i American Ballet

ddieatre.

El 1995 va rebre el grau de Cavaller

de rOrde de les Arts i les Lletres

que concedeix l'ambaixada fran¬

cesa a Esjtanya. El 1998 _{va ser}

distingit amb la Medalla d'Or al

.Mèrit de les Belles Arts que conce¬ deix el Consell de .Ministres. El 2000 va rebre a

PÔpera

d'Stutt-gart el Premi Benois de la Danse, atorgat ])er l'International Dance

Association_{perMultiplicitat. For¬}

mes de silenci ihuit.

Des de _{juny del 1990, convidat per} I'lnstituto Nacional de las Artes

Escénicas _{y de la .Música del Mi¬}

nisterio de Educación v Cidtura

espanyol, és director artístic de la

Conqtañía Nacional de Danza. Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1991-92 com a direc¬

tor artístic i _{principal ballarí del}

Ballet Lírico Nacional de La Zar¬ zuela. ib tornà les _temporades 1999-2000 com a director de la

Compañía.Nacional de Danza amb

la_{coreografia Mnitiplicitat. Formes} de silenci i bail i 2000-01 amb Romeo iJulieta.

,^*-.5

Antes

de

este

obstáculo,

años

de

esfuerzo

y

superación.

Después,

la

gloria.

Rolex_{Day-DateyRolex Datejust.}

CronómetrosSuizos OficialmenteCertificados.

lüoa

Joyero.

t

ROLEX

Paseo de

_{Gracia, 18.}

08007

BARCELONA

La çran_{personaliraîdel Modernismeuatenirlasevaparticular}

enpressió enla cristalleria. Elseucaràcterva sertanvenuí com avui ho

és el Monastrell Xarel·lo._{Aquestbrutde bruts manté íntevrestots} els _{componentsbeneficiosos quela pell del raïm deinaen el most}

després delpremsat. Unapeculiaritatqueel distino-ein ambun color detons nacrats iunbuquet realmentexquisit.

Copa Catalana del Segle XIX. Col·lecció Glòria Ferrer Mecenes de la Fundació delGran Teatre del Liceu

li I o c It I- i I-, s

Jafí'ar AI (ilialal)!

K i: P A .1 U N K i: K A (.Músi<-a) Nas¬

cut aBiliíao, aviat _{va mostrar}in¬

terès_{per l'acordió diatonic. Ij'any}

108.3 collaborà atiiii el _gnip

Os-korri i el 1000_{guanyà un ]ircnn a}

la Mostra deFolk Actual _{per a .lo¬}

ves Interprets.

.luntament amb .loliti _Kir|)atrick i Ric,cardo Tesi va dura terme el

projecte Tratis-Europe

Diatoni-(|ne. Tamlié lia desenvolupat

tre-lialls ambnuisics _bascos,aniés de

col·laborar amb grupsinternacio¬ nals.

jj'intent (Timir la trikitixa a la

tnt'tsi-ca clàssica l'iia dut a _|)rescntar

l'es|)ectacle Bilbao ()0:0()li. al Pa¬

laciode_{Congresosde Madridamb} rOrquesta Sinfónica de Bilbao.

-Més endavant comencà a tocar

l'oboè i a treballar a la National

àOiitli Orcbestra de Cal les. Estudià _{composició a la Universitat}

de Cal les a Cardiffi es perfec¬

cionà a la Roval .\cadeniv of Mu¬

sic de Eondres, on s'especialitzà

en saxòfon.

lla rebut _{premis per les seves inter¬} pretacions de jazz i com a

timl-tiinstrumentista.Fundà el _conjunt

-Nucleus, ipte I any 1072 guanyà el _{primer |iretni del Festival de}

.lazz de -Montréal. Més tard s'unía Soft Machine.

El 100.5 edità Adienius, Songa of

Sanclnan\oliraescritaper a veu,

|)ercussió i corda.

O K i; K A T X (iMiisica) Ilarkaitz

iMartíiiez i _{Igor Otxoa són els} txa-lapartaris ipie formen part de

Fagnipació queacompanya el

tri-kitilari _{Kejia .Itmkeia des de juny} de 1007.

K A UI. .1 K -\ KINS (-Música) Inicià

els estudis de _{[liaiio amb el} seu

pare,mestreen un cori organista.

.lAFI AU Al. CIIAI.AUI

(Eseeno-grafia) Va néixer a Bagdad

(lra(|). Començà estudiant escul¬

tura i arts aplicades _a Viena, _on

més tard cursaria estmlis univer¬

sitaris _{d'aripiitecttira, els iptals}

cotn|)lctà a .Michigan -Ann Atbor

(Estats l llits). Ea seva tesi va

consistir en el |)rojecte

d'atiiiilia-ció del Museo del Prado.

Cotn-pletà laseva fortnacióa París (Es¬

cola _{Especial d'--\r(pntectiira),} Cènova iTorí_{(Escola i^olitèciíica)} aixícom al Iemen (Sanaa), .Aden,

40 ii Io C U A I- I K S

.loop(lahoort

etc. Ha realitzat estudis _arqui¬

tectònicsaEl (iaiiTi lia|)artici])at endiversos congressos i _concursos

internacionals de_jirestigi.

El 199-3 fundà l'estudi _d'arquitec¬

tura Chalabi .Associats. Des de

199ò _{iinpartei.xclassesa riiistitut} Vi olnihau Cuno _{Brullniann, ai.xí}

com a la Liniversitat Politècnica

de Viena. El 1998 fundà Chalabi

&Arcbitecture.

Ila _{participat en nombrosos congres¬}

sos_jiertot elmónibarebutpriunis

internacionals com el Beiiois de la

Danse _{(2000) pel disseny esceno¬}

gràfic de les produccions de Nacbo

Duato _{Multiplicitat. Fonuen de} si-ienci i buit. També amb Duato ba col·laborat en Ofrenda de.wiubra.H

(2000) ir.vaiaparta (2001). Cha¬ labi Associats ba _{obtingut el pri¬}

merpremijjel disseny del Palau de

Congressos de Darmstadt.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1999-2000 en Muiti-piicitat. Foniie.'i de .sdeucii buit.

I.OUUDES F 15íAS _(Vestuari)

Nascuda a Madrid, estudià disse¬

ny d'interiors, _{encara ipie} la _seva

carrera professional s'ba

desenvo-lupat finabnent en el camp del

disseny de moda.

L'any 1980 va traslladar-se a Lon¬

dres perestudiar al Saint Martins

College of Art and Design. En aquesta ciutatva treballar per al dissenyadorjaponès Koji Tatsuno

i amb la danesa Aune Lise _Kjàer. Més endavant es dedicà a crear

dissenys propisenel seuestmli de NottingIlill Gate.

El 1995 tornà a Espanya convidada

[lerAdolfo Domínguez a treballar

en la seva firma. L'any 1997 Na¬

cbo Duato li oferí la realització del disseny de vestuari de la ]troduc-ció Hoineoi.Juiieta. _{Repetí mésen¬}

davant amb ÍVidte Darkues.f. Debutà al Gran Teatre del Liceu la

teni|)orada 2000-01 amb Romeo i .fuiieta.

.10 0 1' CABOORT _{(Il·luminació)}

Nascuta l'Haia,vatreltalbu'com a

tècnic i _{dissenyador d'il·luminació} al Nederlands DansTheater des de

1970a 1995. Elsseus dissenys in¬

clouen obres de Hans van Manen,

.lirí Kvliàn. .lennifer_{Muller, Louis} Falco, Glen Tetley, Nils Christie i Nacbo Duato. Taniljé ba col·labo¬

rat amb dissenvadors com

.[ean-Paul _{Vroom, Keso Dekker, Wi¬} lliam _{Katz, Walter Nobbe, Nadine}

42 B I o (; li A F I E s

Nicolas Fisclilci

Aclualmerit _{imparteix classes a la} Dutcii School for Theatre Techni¬

cians.

Fon_{resjtonsahle de la dotaciótècnica} del Lucent Dans Theater de

l'Haia. _{L'any 1995 ohri el sen} propiestndi, el Lighting Design &

Theater_Constdtancy.

Dehntà al Gran Teatre del Licen la

temporada 2000-01 amhel Ballet de ZuricenElements (...nnd mieci

der ff_ind).

Kenzie _{{Transc,endental Etudes)^}

.lean-Christophe Maillot {In Volo) i Frederic Franklin _{Coppélia).

També és _{dissenyador d'il} ln-minació resident de l'American

Ballet Theater Stndio _Company. Dehntà al Gran Teatre del Licen la

temporada 1999-2000 amh el dis¬

seny d'il hnninació de Midtiplícd-tal. Formesdesilenci i buit.

BH .VI) Fllil. DS (II luminació)

Nascnt a Greensboro (Carolina

del Nord. Estats _{Units), es va gra¬}

duar a la North Carolina School

of Arts _{es]tecialitzat en disseny}

d'il·luminació. Ha trehallat _{per a}

diverses _{companvies als Estats}

Units, incloses l'American Ballet

Theater i la MarthaGraham Dan¬

ce Conipanv. Els últims dotze

anvs ha col·laborat com a

dissen-vador d'il hnninació amh com¬ panvies deballet i dansa contem¬

porània arren del món, en peces

per a Makarova {La Bayadere, .Australian _{Ballet), Nacho Dnato} {llitliout IVord, Remanso, Multi¬

plicitat. Formes de silenci i buit),

.Telko Yuresha amb Anton Dolin

{Variationsfor four), Kevin

Mc-N ICOI.AS FISCin EL _(Il·lumi¬

nació) Cursà estudis de disseny

d'il·luminaciói so ala Royal Aca¬ demy of Dramatic Arts de Lon¬ dres, on estudià amb els profes¬

sors Neil Fraser i Francis Reid,

entred'altres. Ambnuabeca

Fidl-bright continuà la seva formació

acadèmica a l'Escola d'Art Dra¬

màtic de _{Yale, sota la supervisió} de.Tennifer_{Tiptoiii illiam}

ar-fel.

Des de 1994col·laboracom ail·lumi¬

nadoral Teatro _{Sanpol de Madrid} {Aladino, Castillos en el aire. El maga de Oz, Piratas a babor, El

príncipe rana, Los músicos de Bremen i Los _{Fantástikos,} entre

d'altres). Entre 1991 i 1996 fon

dissenvador tl'il luminació resi¬

dent i director tècnic de la

'Pantalles de plasma.

La _imatge de televisió mês

nítida i _{precisa del món.}

Reproductors DvD,

La tecnologia digital més

innovadora per a la llar.

Equip multimédia per a automòbil. Amb sistema de

navegació controlat per veu

li 1 o C HA K i KS ' 45

pei' iNaclio Duato, on realitzà la

il·liiiniíiació de catorze hallcts es¬

trenats _perla coiii|)anyia.

També lia realitzat els _dissenys

d'il Inininació de coreoo;raiies de

Nacho Ouato jier al Nederlands

Dans _{riieater, Ballet de l'Opéra} de _{Berlin, Les Grands Ballets Ca¬}

nadiens, Australian Ballet, Gnl-beiikian _{Ballet, Stuttgart Ballett,} Ballets de Monte-Carlo, Pacifie Nortlnvest _{Ballet, llnlibard Street} Dance Co., Ballet de l'Opéra de

Finlàndia i Asami Maki Ballet de

Tòqnio.

Recentment ha treballat _{|)er al San}

Francisco _{Ballet, la Cl\D2, ,|oan}

Finis _{Bozzo, Daniel Bobr, .liian} Pedro de _{Aguilar, Victor Conde,} Ramon _{Oller, .Innior Ballet del} Conservatori de Dansa de _Paris, .lesiis _{Cracio, Ricard Regnant,}

riiaikn _{Teatre, Washington}

Ra-llet,Tnisa Ballet, Compañia Fla¬

menco Vivo, Compañía Andaluza

de Danza i Ballet Nacional de Fs-paña,entred'altres,a més decon¬

tinuar col·laborant amb Nacho

Dilato per a la Comiiañia Nacio¬

nal de Danza amb títols com

He-niattsos iRoineo iJiilicla.

Debutà al Gran Teatre del Licen la

teni|)orada 2()()()-()1 amb elballet

47

Compañía

Nacional

de Danza

La _{Coiii|)añía Nacional de Danzafon}

lundada el 1979 and) el nom de

Ballet Nacional de _{Es]>aña Clási¬}

co, i vatenircom a primerdirec¬

tor Víctor Ullate. El fehrer de

1983 es va fercàrrec de la direc¬

ció deis Ballets Nacionals

-es[)a-ñol i clásico- María de _{Avila, la}

fpial encarregà coreografiesa Rav

Barra, ballarí i coreògraf

nord-aniericà _{queresideixa Es|)anya,i}

li _{oferí, més tard, el càrrec de di¬}

rector estable -càrrec _(|iie ocupà

fins al desembre de 1990. El

1987 _{Maya Plisetskaya fon no¬} menada directora artística del

Ballet.

La _{incorporació del coreògrafi balla¬} rí de renom Nacho Dnato com a

director artístic de la _Com|)añía Nacional de _{Daitza, el jnny de}

1990, va sttposar im canvi inno¬ vadoren la història de la forma¬

ció. Dnato estava decidit a con¬

vertir el balleten una companyia

amb identitat _{pròpia fpte, sense}

oblidar els preceptesclàssics,evo¬

lucionés vers un estil més

contemporani. Per aqitesta raó

s'inclotien, en el repertori tie la

com|)imyia, noves coreografies creades exclusivament _{jter a ella} jtmtament amb altres decontras¬

tada _{(|iialitat, reconeguda per} nombroses _{companvies interna¬} cionals.

La _{preoctipació de Ditato és trobar}

l'equilibrientrecoreografia, ballet

i forma de vittre. Per a ell, la

ri-qttesadela cttltitraiel folklorees¬

panyol exerceix un influx inesgo¬ table sobre el seu treball creatiu.

Així _{matei.x, Nacho Duato iiporta}

a laCompañía Nacional de Danza

laseva tasca com acoreògríif, llo¬

ada ])er la crítica mundial i

|)re-niiada _{pels especialistes.}

Al _{llarg d'a(|uests anys, la Compañía}

Nacional de Danza s'ha _{forjat un} sòlid _{|)restigi i ba realitzat nom¬}

broses actuacions perEs|)anya i altres _{països, com ara el Ja| >ó,} França, Aitstria. .\lemanya. Suïs¬

sa. Cuba, Taiwan, Israel, Rússia,

Mèxic, Itàlia. \ eneçuela. Argenti¬

na, Puerto Rico, Gran Bretanya,

Canadà, Estats Liiits, Perú,

Colòmbia, 1Iolanda, Bèlgica, Fin¬

landia, Grècia, Brasil, la .Xina i Gorea.

4')

C;oreo<íraí'¡a:Naclio Dualo

Stamping groiiiul

Coreogralia:Jirí Kvlián

1992

Jardítancat

Coreografia: Naciio Duato

Trece_{gestosdean cuerpo}

Coreografia: Olga Roriz

Mediterrània

Coreografia: .Xaciio Duato

Duende

Coreografía: Xadio Duato

In the middle, somewhat elerated

Coreografía: \\ illiain Forsytiie

Cronologia

de la

CND

1987

Sinfonía india

Coreografía: Xariio Duato

1990 Cor_perdut

Coreografía: Xaciio Duato

Arenal

Coreografía: Naciio Duato

Concierto_madrigal

Coreografía: Xaclio Duato

Synaphai

Coreografía: Xaciio Duato

9A.íefe

sí

_siempre

ía

/ /

con

La

musica

'a

1991 Empty

Coreografía: Xaciio Duato

Kabnrías

Coreografía: Naciio Duato

Return tothe _strangeland

Coreografía: lirí Kviiáii

Rassemblement

Coreografía: Xíiciio Duato

Bits¿c_pieces

Coreografía: i iaiisvanManen

Comingtogether

1998 Na_floresta

Coreografía: Xaciio Duato

Forgotten Land Coreografía: .lírí Kviíán

Rral. 1"

Coreografía: Ranión Oiier Steppingstones

Coreografía: Jírí Kviián

Entidad

_protectora

_del

_{Gran Teatro}

_del

_Liceo.

Miele

MEJORANDO SIEMPRE

0

_6

DORI/I

Diagonal, 612

08021 Barcelona-Tel. 93 201 29 11

Rambla

_{Catalunya, 88 08008}

_{Barcelona Tel. 93 215 10 90}

Aeropuerto de Barcelona,

M-3 Tel. 93 298 4-1 64

Colón, 70 46004 Valencia Tel. 96 351 39 31 Premioal_{Mejor Diseño}

Tahitian Pearls_Trophy

1° Premio_{Categoría collares} Tahitian Pearls _Trophy

Cli 0 N 0 I. 0 V, I A 15 IC I, A C O M I' A N IA N A C 1 O N A I. I) I'. I) A N /.A

1994 Hierba

Coreografia: MatsEk

Tabulae

Coreografia: NaclioDuato Follie_d'Espagne

Coreografia: Lionel Hoclie i^iños_viejos

Coreografia:Mats Ek

Alone,forasecond

Coreografia: Nacho Dnato

Ecos

Coreografia: NachoDuato

1995 Diirano

Coreografía: Ramón Oller

The rile_{parody ofaddress}

Coreografia: Vi illiani Forsythe

Cero sobrecero

Coreografia: Nacho Dnato

l'etiteniorf

Coreografia: ,Iirí Kvlián

1996

Extractos de KAJi

Coreografía: Ohad Naharin

Porros muero

Coreografía: Nacho Duato

ilerinanShnierman

Coreografía: W illiam Eorsvthe

Fantasía

Coreografía: i lans \anManen Raptas

Coreografía:Nacho Dnato

1997

Self

Coreografía:Nacho Dnato

/l/7;o,s-Coreografía: Ohad Naharin

1998

RomeoyJulieta

Coreografía: NachoDnato Child's _Play

Coreografía: Nicolo Fonte Fngitirepieces

Coreografía: Paul Norton (¿c C

Carines i_dragons

Coreografía: Nacho Duato

Nightsongs

Coreografía: Patrick de Rana Remansos

Coreografía: Nacho Dnato Fugitive pieces

Coreografia: Pattl Norton ArtifactII

Coreografía: W ¡liiam Forsythe

Jfithont If brds

2 C l<()N () I, 0 C I A D K I. A C O M F A ÑfA N A C I O N A I. I) K I) A N Z A

1999

Mnlliplicldacl.

Formas de silencioyvacio

Coreografia: Nacho Duato Fu ¡os _{segundos ocultos}

Coreografia: NicoloI'oiite Kehuady

Cioreografia: halrick ele Baiia Sinfonía de los salmos

Coreografia: .liri Kylián

2()()0 Bella domna

Coreografía: i'atrick de Baiia

Contando enrojo

Coreografía: Nicolo Fonte Ofrenda desombras

Coreografía: Nacho Duato

Arcangelo

Coreografía: Nacho Duato Lamento

Coreografía: Nacho Duato

2001 Enemy

Coreografía: William Forsvthe Txaiaparta

Coreografía: Nacho Duato

Pròximes funcions

La cleiiienza di Tito de _{WolfgangAmatleus Mozart} (Versióeoneert)

Deon van der Walt, Julia Varady,Jennifer Farniore,

Montserrat _{Martí, Heidi Brunner i Simón} Orfila. Orciiieslra i Cordel Grau Teatre del I^iceii.

Direcció musical: Bertrand de _Billy

Dimecres, 27 de febrer, 20.30 h, torn D.

Di\_{eudres, 1 de} març,20.30 h.

Fidelio

de _{Fndwigvan Beethoven} (Versióeoneert)

Ileike(íierhardt, Isabel Monar, Markiïs Brüek.

John I releaven, FranciscoVas, Alfred .Muff i Keiiihart _llagen.

Beal Filharmoiiía de Galicia iCordel (iiaii dcatre del F Direcció musical: /kntoni Ros Marhà

Andante. _{nLLegro. vLvace.}

TÚ decides cómo _{Quieres dirigir tu vida.}

interpreta lavidaa tumanera, üiferénciate delresto y creatu propioestilo. Siéntate al volante de

un Lexus RX300. Déjate llevar_porla belleza _{desu diseño, por su completoequipamiento}

y, claro está, portoda lafuerza de sumotor Confia en unamáquina absolutamenteperfecta, _{conlos últimosavances en materia de}

seguridad, además de 6 añosde garantía*y 3 demantenimiento gratuito. Descubre una nuevaformade _expresarte.

O

Craiil.i'xiis i\l('C(Mias delTeatro del Ideen

Información/prueba; 902 300 503

*_{Servicios exclusivos de la ReddeCentros.AutorizadosLexus}

enPenínsulayBaleares.

P H() \ I M K S I- ( \ C IONS 55

«The divine Sarah»

Hoinenaígea ShakespeareiSarah Bernhardí «Sessions _golfes»

Obi•es de.lidia Goinelskaya, Franz Sehiiliert,.lohannes Brahms,

Hector _{Berlioz, Benjamin Britten, Francis Poulenc, Mervyn Morder,} Edmund _{Bubbra, Geoffrey Bush, Hubert Parry, Percy Grainger,} .loseph Horowitz,John Dankworth i Peter Dickinson.

Solista: Sarah _{Walker,laezzosoprano}

Piano: _{RogerVignoles} Direcció d'escena: Tim Carroll Dijous, 7 demarç,22.00 h.

Dissabte, 9 de març,22.00 h.

Música de cambra de Leos

Janácek

«En ocasió de Kalia Kahanova» Sessions alFoyer

Mladi. Suite per a se.iielde veut

EugeniaSequeira. fagot

Albert _{Mora, flauta}

Philip Gunningham, clarinet

Erantisek _Supin,trompa

Jaunie Sanchis, clarinet liaix Oscar _Diago,oboe

Sonata per a violíipiano Kai Gleusteen. violí

Gatberine Ordronneau,|)iano Sis_{planys de la Moravia}

Gor de Cambradel Palau de laMúsica Catalana

Diana_{Baker, piano}

Jordi Casas Bayer, director

Pohadka per a violoncel i piano Cristoforo _{Pestalozzi, violoncel}

Catherine Ordronneau,piano Dissabte, 16 demarç,20.30 li.

Coordinació: .Ilan Carlos Olíaarks.

DiRKCCIÓd'arti disskna CR.ÀKIC: .josKI' BaC.Á .\sS0CIATS.

PrKIMI'RKSSIÓ: SlSANA KODHÍCIEZ.(.)lTNTANA. S.i.. Impressió: Icol. S..\. D.L. 11-7.630-2002

Plri.icitat: .vut-Co/PrENSASI Tam, S.I..

Col·laboracionsi acraiments:.Maite X'ii.i.anteva i ¡ais Tom.ás Vargas(CND). FotocraitaCoberia: Paco Kiiz (tt'wri; Díiik.xess)

Fotocilai-tes:(iiii.i.er.Mo.Mendo(T.v.i/._i/'i/ízi), F'ernando .Marcos (.-í/íclvoe/.o),

Paco Kitz_{{Wurn: I)\hk\ess). .Michael Slobodian {áhcaxgf.u). p.ác.}33) (M'iute Darkness, p.vg.3.5)

Tradicció: TCS.

HUBLOT

That

_{Sensational Feeling}

Ca Morbidezde suSólido BrazaletedeCaucho.

La Robustezde suCaja DotadadeCoriwaaRosca. Sumergible Hasta 100 Metros. La Precisión_¡tesuMovimiento Automá'dcoconIndicadordeReservadeMarcha.

La Nitidezde suEsferaconCifrasÁrabes.

HumorPowerReserve:Ci-Ábr-oyRevoluoonario, Elegantey_Deportivi^

MDM

GENEVA