Temporada 2001-2002
O
Fundació Gran Teatre del LicenGeneralitat deCatalunya Ministerio deEducación,CulturayDeporte
Ajuntament de Barcelona Diputacióde Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu
Compañía
Nacional de
Danza
(Director
artístic: NachoDuaío)
Txalaparta
Arcangelo
White Darkness
MINISTERIO DEEDUCACIÓN, aS CULTURA Vé, YDEPORTECompañía Nacional de DanzaDir«ctor Aitijtko: Nacho Duato
Dimarts, 19 de febrer de 2002, 20.30 h, tornA
Dimecres, 20 de febrer de 2002, 20.30 h,torn D
Dijous, 21 de febrer de 2002,20.30 h, torn B
Divendres, 22 defebrer de 2002, 20.30 h, torn E Dissabte, 23de febrer de2002, 17.00 h Dissabte, 23 defebrerde2002, 21.00 h, tornC Diumenge, 24 de feitrer de2002, 17.00 h,torn T
us
fa*
^
protagonistes.
"laCaixa" CAIXA CATALUNYA'Tèiefimim
BDVA 'BanestffÀSantander CentralHispano
gasNatural
Winterthur
Perainformació sobre ei programa i
deMecenatge i de coi-iaboració I
empresariai, adreceu-vos ai teièfon I
93 485 99 25o ai'e-maii ' mecenas@iiceubarceiona.com O
Ek
fecsaendesa Fundació Wiiilerllmr |/\igücs de Barcelona iBERIASt0£]
.Fundació 'Grup Set ®I ®TOYOTA CANAL+Televisió deCatalunya
rt«e
Grupo
^Planeta
SIEMENS MEDIA PLANNING GROUP
MPG
DRAGADOS SPAIN-TIR'
ACCENTÜRE - AGFA - GEVAERT - AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA - ALMIRALL
PRODESFARMA - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - BAGUÉS
MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA - BTV, BARCELONATELEVISIÓ - COBEGA
FUNDACIÓNCOCA-COLA ESPAÑA- COPCÍSA- CORPORACIÓNJ.URIAOH -DAMM
DANONE- DOMPÉRIGNON - MOËTCHANDON- EL PERIÓDICO- EPSON IBÉRICA
ERGROS- ESPAIS D'OCI - EUROMADI- FCC,CONSTRUCCIÓN -FERRERCIBÉRICA
FERROVIAL INMOBILIARIA- FUNDACIÓPUIG-FUNDACIÓNEPSONIBÉRICA-GRAN
CASINODE BARCELONA, GRUP PERALADA-GRUP SABA-GRUPO VITA -HYMSA,
GRUPOEDITORIAL EDIPRESSE - INDRA - INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS
INIBSA - MERUSA - MICROSOFT IBERICA - MIELE MITSUBISHI ELECTRIC
EUROPE- PANRICO- PEUGEOT ESPAÑA-PHILIPS IBERICA-PORT DE BARCELONA
PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS, COMPAÑÍA EDITORIAL - SARA LEE - UTE • EMTE •SULZER •AGELECTRIC- VISA ESPAÑA-VIVESVIDAL, VIVESA
Is
Fundado Gran Teatre del Licen
Generalitat deGataiunya, Ministerio deEducación, CulturayDeporte, Ajuntamentde Barcelona, Diputació de Barcelona,
/
Index
8
Repartiment10
Txalaparta14
Arcangelo18
White Darkness22
L'estil corèntic deNacho Duato
36
Biografies
47
Compañía Nacional deDanza
49
Cronologia de la CND
53
Pròximes funcionsTxalaparta
Coreografía Música Escenografía Vestuari Il·luminació Estrenada |)erlaCompañía Nacional deDanza íNacho Duato
Kepa Junquera / Oreka Tx JalTar Al Chalabi
Nacho Duato
Nicolás Fisclite! (A. A. 1)
Teatro Real tieMadrid, el 18 demaig de2001
Arcangelo
Coreografia Nacho Duato
Música Arcangelo Corelli {Concertogrosso^ op. 6) Alessandro Scarlatti (ària d'// PrimoOmícidio)
Escenografia i vestuari Nacho Duato Il·luminació Brad Fields
Estrenada perla Compañía Nacional tieDanza al Teatro Real deMadrid, el 31 de maig de 2000
White Darkness
Coreografía Nacho Duato
.Música KarlJenkins {Adíemus Variations—AdiemusSongs Sanctuary—, Quartet de coi'da núin. 2)
Escenografía Jaffar Al Chalabi
Vestuari Lourdes Frías Il·luminació Joop Cahoort
Estrenada per la Compañía Nacional de Danza al Teatro Real de Madrid, el 16 de novembre de 2001
Director artístic Ballarinsprincijials
Primers ballarins
Cos de ball
Coordinador artístic Assistent del director artístic
Repetidora Mestra Mestre-Repetidor Producció Difusió Administració Equipd'administració-producció Regitlor Ajudant de direcció tècnica Maquinària Electricitat Audiovisuals Magatzem Sastreria Sastressaengira Utilleria Massatgistes Manteniment Recepció Nacho Duato
MarBaudesson, Emmanuelle Broncin,
Ruth Maroto, CristinaMortigüela, Taniako Akiyaina Patrick deBana, Thomas Klein, Rafael Rivero, Pedro Goucha, Ivano Rossetti
AfricaGuzman, Luis Martín Ova Iratxe Ansa. Luisa M"Arias,
Liu Balocchi, Ana TeresaGonzaga, Ghristelle Dorna, Marina Jiménez, Emilija Jovanovic, Miriam Kescherman,
Ana María López, Yolanda Martín, Glyde E. Archer,
José Carlos Blanco, Dimo Kirilov, AmauryLebrun, IsaacMontllor, Joel Toledo, Jacek Tyski
Kevin Irving Carlos Iturrioz Yoko Taira Irena Milovan Mervé Palito Isabel Sánchez Malte Villanueva Carmen Arranz
José Antonio Beguiristáin, Sonia Sánchez, Francisco JavierSerrano, Luis Tomás Vargas, Mercedes Zazo Xavi Martínez
Eduardo Romero
Marcelo Suárez, Luis García, Cristóbal López, Azucena Ortega Lucas González, Juan Carlos Gallardo
Jesús Santos, Pedro Alvaro, Ignacio Rodríguez,
JavierCabellos, Rafa Giménez, Neftalí Rodríguez Reyes Sánchez
Ismael Aznar (Cap de Sastrería), M" LuisaZapatero, M" Paz Pérez Valeriana Bon
José Luis Mora
MateoMartín, Erancisco Manzanero Ana Galán
Txalaparta
Lalxala[)artaés
Basc. Està fomialun
|3er nn oinstrument
dos tanlons dede|)ercnssi6
fusta
ti
adicionaldelPaís
col·locats sobredos suports coberts (Pun material aïllant. Ea insta vibra
llin-rement qnan
la colpegen dues
persones(txalapartaris)
|)roveïtsde bas¬
tons. Així neix nn so meravellós, únic iirrepetible. El
seu origenpar¬teix de les cerimònies d'elaboració de la sidiri, del moment en (|nc
l'artesà
colpejava la
pomaamb bastons
perextreure'n
el suc.Aquest instrument, el sen so, les seves
formes,
la seva textura, liainspirat tant
Nacho Dnato
per crearTxalaparta
com.laffar Al
Clia-labiper créai'
la
sevaescenografia.
«Eaanys vaig començar a somiar en
fer
nn [irojectesobre la txala¬
parta, una
sensació
que veniade dintre,
nuacrida
interna, nn movi¬ment que suggeria energia.
Eon després
cpie,treballant ami) Igor
iliarkaitz,vasorgir
roportimitat de
crearel Queráis Eridorplnna. Sens
dubte, és el treball més snggestin en
([iiè he
estatinvolucrat
fins al
moment; amés, téacpiell poder
cnratin i comnnicatin (|nem'ha permès
d'aprofundir
enl'ainistat amh Oreka.
1 encaramés:
tenim roj)ortn-nitat devenre com ladansa, fustes, metalls ipedres s'nneixen
ipro-voc|nen que
el públic faci
sens uns sons i uns moviments (|nedes¬
coneixia,
però
qne existienenel
seninterior.Imaginaanterior i següents:
laCompañía Nacionalde Danza
interpretantTxalaparta.
"Eskerrik asko" a
Igor, I larkaitz
i aNacho
perfer-me vibrar,
|)er fer-mesentir lapalpitació de la txala|)arta».
Pàginaanterior i doblepàginasegüent:
Diferentsnioincntsdela
coreografiaArcangelo.amb
Tamako Akivamail'atrickde Bana.
Arcangelo
Á
rcangelo és
ima reflexió sobre elparadís
irinferii.
Kstà i)asal/
M
enels meravellosos Concertigrosside l'italiàAreangelo
Core-^ lli, que
finalitzen
ambuna ària derò|)era d'Searlall
i,II PrimoOinicidio. Duato ha emprat
fonament
aiment el lento iaclagie
en nii ordre diferent del'original.
El ballet ens relata la reeenai d'uií allibe¬rament |)er
mitjà de la
mort com a via d'accés a im |)aradís (pie ensallilieri.
Arcangelo Corelli
començà la seva carrera a Bolonva com a violi¬nista el 1670, al'edat de 17 anys. Fou reconegut com a instrumen¬ tista d'elit i a la
vegada
com a un dels (íom|)ositorsmés
iufluents del sen temps. í^assàla
major partde la
seva vida a Roma, on va morirl'any
1713.El
gènere dels Concerti
grossivadesenvolupar-se
ala vegada
atliver-sos llocs durant les tdtimes tres dècades del segle XVll. Ea
|)roducció
de musicaescènica en
aquell
temps era de gran im|)ortàucia. Sovint es formavenorquestresde
més decent integrants,tant |)er ala músicad'església
aBolonya
com per a la tnúsica festiva a Roma. Per tal depal·liar l'evident
niaiuai de mobilitat d'nn conjunt tan nombrós, elsprimers executants de la secció de corda van segregar-se,
formant
ungrup
més flexible:
el concertino. El Concerto grossoderiva de
l'alter-nança entre ambdós ti|)us de formacions. Corelli ben bé
|)odria
ser definit com el creadoi'de la forma clàssica del Concerto grosso.Allò (|ne
distingeix particularment
a(|uestsConcerti
grossi |)er aorquestra de corda és
l'equililjri clàssic d'atjuesta música
barroca,l'extraordinària claredat i
sim|tlicitat del
seu argument i estructura, iWhite Darkness
Pàginaanterior isegüents:
I.aCompañíaNacional deDanzaendiversos inonienlsde lacoreografia WhiteDarkness^ antbLmiîianuelle BronciniThomasKlein.
La
naldarrera
de DanzacreaciódeNacho
s'inscriu en eldesenvolupament;
Diiato
pera
laCompañíaNacio¬
de la seva líniacreativa dels últims anys.
El coreògraf
investiga, a través del moviment i d'unprofund
coneixement de la música, fórmules core¬ogràfiques
queamplien el
seu vocabulari partintsemprede la
22
L'estil
corèutic
de Nacho Duato
Gairebé sempre
la
definició
i Venlairament
cVun
artista,
tant
si
estracta
ddn
pintor,
d'un músic
o
d'un
coreògraf,
es
deuen als
signes
distintius
de
l'estil,
ala
singularitat de la
veu
amb la c¡ual
s'expressa. Aquests signes
externs
de l'estil, al
sen
torn,
escorresponen
amb l'esperit
rector
del
creador, amb el
seuintel·lecte,
amb la
sevasensibilitat i amb
les
sevesrespostes
estètiques al
temps
queli ha
tocat
viure,
en
concordança amb
l'obra que
hagués
estat
capaç
de produir.
Adalt:
I^cdro CoiK'liaaTxalaparta.
Pàgina següent:
laOonipafiíaen unmomentde lacoreografia de Txalaparta.
Pàgina 25:
d'aniakoAkivamaaArcangelo.
En
tesl'art
la distinció estilística delsmodem
icontemporani
iii
quals és
lia
multitudd'exemples
tanforta
qnefins
d'artis¬
i totha generat nn
adjectiu
propi.Es el
casdel
mot«fellinià»
queapliquem
enel
cinemaperdenominar
el
(jueimita
oés
properal'estè¬
tica de Federico Fellini i als sens films; «kafkià» per a
allò
qnepot serterriblement {)roper a
l'obra literària
i al'ànima
interiorde
Franz
Kafkao,més recentmentienl'àmbit domèstic,«almodovarià»
perfer
referència al qne enssembla
(¡ne estroba dintre de
l'absnrd
univers
dels films del directormanxec.«Ens
trobem, sobtadament,
en
plena lluita metafísica,
i
l'aspecte
rígid del
cos en
trànsit, endurit
per
l'assetjament d'una
mena
de
forces
còsmiques, és
expressat
admirablement
amb
aquesta
dansa
frenètica,
erta
i
angulosa
a
la
vegada,
on se
sent
de
cop que
l'esperit
can en
picat»
A N 1 0 NIN A l{ T \ V I)
26 I I, • K s r 1 I. C o H K l' TI C I) K \A C II O D U A T O
feinarepetitivasobre els conjunts de metall id'arc, enpinturaAntoni
Tapies per
la
seva empremtagestual
i matèrica, o encoreografia
William Forsythe
pel
seu endimoniat i contradictori ritme de movi¬ments inconclusius o trencats o Jiri Kilian per
les
sevesfrases
elabo¬rades,
llargues
icomplexes, molt lligades
a la música i al'expressió
interior.En l'art
coreogràfic
existeix un cas curiós: MauriceBéjart ha
gene¬ rat, sí, el seuadjectiu
propide «bejartià», però
laidentificació
d'unfragment d'una
de les sevesobres,vistaaïlladament,no sempreés
tanfàcil o evidentcom enelsaltres casosesmentats. Per
què?
Doncs per¬il
uè l'art coreogràfic
exigeixunllarg procés de decantació d'elements
formals ala recercad'aquest vocabulari singular.
I no és queel
pro¬ cés siguimés ràpid
osimple
en les altres arts, sinó que enl'art
core¬ogràfic és, amb
tota seguretatiperla
sevapròpia
naturalesa, mésefí¬
merimés escàsí,pertant,molt
mésdifícil
desenyalitzar
permanentmenten elsseus elements
d'expressió.
Idiguem de passada
queés clar
que avui ja existeix, siparlem
canònicament, «el balanchinià» o «elpeti-patià»
com aadjectivació inequívoca
de dues etapes, dos tempsmolt
diferents d'un mateixmón
coreogràfic: el
que vadel ballet
acadèmicimperial al ballet
neoclàssic nord-americà, des de MàriusPetipa
aGeorge Balanchine.
Pensem quel'esplendor
de tots dos només estàseparada
per 50 o 60 anysde febril
activitat renovadora en el camp corèutic. Actualment eltempsreal de productivitat dels coreògrafs
es retalla vertiginosament: aquestaés
una altra de lescaracterístiques
immediates.Poques vegades s'aplica
aquest primerconcepte expres¬ sat, d'altra bandaforça elementalperell
mateix,als estudis
corèutics, és adir, l'anàlisi científica de l'artcoreogràfic d'un creador de dansa
determinat, delseu estil
particular
ode la tendència
del'època
enquè
s'emmarca. Tornem apreguntar-nos:per
què?
Doncsperquè l'art
core¬ogràfic
teixeixel
seuvocabulari de confluències
i de troballes sobre l'efímer de laposada
en escena, quemoltes vegades
esdilueixen
enel
temps per
la
mateixa essència del treball creador de lacoreografia,
per
la
seva immediatesa. Actualment,després de diverses èpoques
d'experimentació,
els suportsmecànics (cinema,
vídeo id'altres)
per fiestancanviantcerts ressorts, que vandes de la creació fins
alacon¬servació de l'art
coreogràfic.
El ballarí i
coreògraf Nacho Duato ha
tingut(direm
per ser justosque
té actualment)
enla
seva carreraaquestprocés decantador
enversTaiiiakoAkiyamaiPatrick deBana
aArcangelo.
l'obtenció d'un estilpropiper
mitjà
d'un vocabulari
heretat
i canviant.
PocapocDuato també està trobant les
sevespròpies paraules,
(|ueen realitat hauríem d'anomenar «vocables "corèutics"», elementspropisque no es
troben
a capdiccionari previ
del
moviment
enús
i
que enrepetir-se
agafen les característiques
d'un element d'estil.
El
llenguatge
coreogràfic ha
experimentat
al segle
XX una progres¬siva desarticulació delseu codi bàsicque, en
els darrers
anys,ha rehut
elnom de «deconstrucció», através de la
inspiració del
correntde
pen¬samentfilosòficfred, que
ha
tingutels
seus popes eventuals
enDeleuze
i Derrida. En arquitectura, entre
altres,
està adscrit al
deconstructi-visme
l'arquitecte polonès
establert
aAlemanya Daniel
Eibeskind,
capdavanter
de la
remodelació
i
la
construcció del
nouBerlín del segle
XXI, al
qual
freqüentment els
especialistes
i
teòrics
han relacionat
tan¬gencialment
amb William Eorsythe:
si
nohi ha
unarelació directa
i
clara,almenys
és evident
quehi
ha
unafascinació mútua.
Beprodueixo
unfragment de
Eibeskind:
«En el món modern, realització i destrucció s'entrecreuen, i preci¬
sament en aquestmoment
d'instantaneïtat,
predisposat
perla
totali¬
28 i. ■ k s r i i. c 0 h f;i" r i c n e n a c ii o n r a to
Anil) el
permís de
Libeskind,m'agradaria substituir
enla citació la
[)araula «anjuitectura» per
la paraula «dansa»
iobtindriem
un con¬ cepteneomodern valuós, malgrat
que prestat,molt útil
peranalitzar
els processos creatiusdel ballet
modern engeneral
idel
nostre coreò¬graf valencià
enparticular. Al capdavall, la dansa
iel ballet,
enmoltsaltres aspectes estètics,i
fins
i tottècnics, viuenihanviscutadispesa,
de l'usdefruit aliè, de troballes relatives aaltres arts(primer la litera¬
turai lapintura, després el
cinema),
a la interrelació d'elements, a unjoc
de
vasos comunicants entre expressionscorporals d'indole dife¬
rent. Abans d'entrar en l'obra de Nacho Duato precisarem
dos
con¬ceptes:
les diferències
entredansa
iballet
ila contaminació
com afac¬
tor determinant en el terreny
de
lesinfluències
externes iestètiques
sobre l'obracoreogràfica.
Diferències entre dansa i ballet
\al la jjena
deixar clara la diferència bàsica, fonamental,
entredansa
i ballet. Nacho Duato és uncoreògraf de ballet
contemporani.Una
altra cosa és quevolguéssim englobar-lo dintre del
gran movimentmodern, la
qnal
cosaés molt fàcil però
no rigorosa.La trajectòria de
Duato s'estableix claramentpel
seu pas perdiversos estils
idiferents
maneres del ballet modern i contemporani,
però
sempreballet. Com
a punt
de partida trobem,
sense caireortodox,
aquestaclasse diària
de ballet quefa dos segles
vaestablir Cario Blasis, més
o menysintensa, amb puntes o sense,però classe de ballet
al
cap iala
fi,
una menade
preparació universal
iúnica.
Admetem-hi,
enla
mateixaclasse de
ballet, la contaminació, el relaxament de certs encarcaraments que
avui es consideren antiquats: no per
això deixa de
ser unaclasse de
ballet, amb les variants que siguin,
amb la introducció d'exercicis
aliens al codi convencional acadèmic d'una forma estricta.
Contaminació
La
trajectòria personal
de Nacho Duato
esprodueix pel
seu pas acce¬ lerat i volenterós perdiverses
companvies iescoles de ballet modern.
Adalt:
MarBauclessoniEmmanuelle Bronein
aArcangelo.
Pàgina 31:
EminaniielleBronein. DimoKiriloviRafael Rivero ballantWhite Darkness.
Defet, laseva formació nopot
qualificar-se
d'acadèmica,
ansal
con¬trari. Cal tenir en compte que
els
seusinicis
enla dansa,
(piantenia
18anvs, estantenvitsde les circumstànciesparticulars d'una
Kspanya
sense tradició de ballet real, tot i que existien
bons
mestresaïllats.
Duatoes llança al'aventtira,
als
EstatsUnits
ial Regne Unit.
i\ Nova
York repclasses
al'escola d'Alvin
Ailey,
i
aLondres
ala
Rambert
School;
personalment,
opino cpie aquestsdos estadis
manjucu enor¬mement i positivament
la
sevasensibilitat
per ala
coreografia.
Des¬
prés,
passaalmenys
unatemporada al Cidlberg Ballet
d'Estocolm,
onel
belga Eue Bouv
creala
])iïniera
coreografia
queserà
ballada ])el
jove
espanvol
(i
enla
(jiial
esproduïa
un nudel
ballarí, (|nelcom
notancomúen
aquella è[)oca,
nitansols
aSuècia). El Cnllberg
és,
sem¬pre
ho ha
estat, una minad'humanistica
i
de
granresponsabilitat
enel
compromís social del
treball coreogràfic, liderat
perBirgit
Cnllberg
i continuat
pel
seufill .Vlats
Ek. Entre
Ek
i
Duato
s'estableix
unasòlida
amistatprofessional
cjueha
flonat els
seusfruits
enla
Compañía Nacio¬
nal de Danza i en la
pròpia
jjrojecció de
Nacho
Dnato.
«Encaixats
els
mòduls, els
ele¬
ments
de font i de
tractament,
els
oscil·ladors,
els
generadors i
els
transformadors
disposant
els
microintervals, fa audible
el
mateix
procés
sonor,
la
produc¬
ció
d'aquest
procés, i
ens
posa en
relació
amb
altres elements més
enllà de la matèria
sonora
(; Li I L L K s D K I. i; li Z K Y FÉLIX G L A T T A U i
:i2 i, ■ k s t i i, colií;1 t i c ni-; nacho d i: ato
Dans 1'heater a I'l Iaia (1Iolanda), on sota
l'ègida de
Jiri Kilian((|ne
el va veureballar alCnllberg
ivacridar-lo),
amplia la seva carrerade ballarísingular
i comença adesenvolupar els
sens dots com acoreò¬graf. La
seva primeraoi ira,/n/r/ftancat (creadaper arNDT2, lacom-|)anyia dels
joves)
éspremiada
a Colònia. Recentment, en el llibred'Elisa Gnzzo Vaccarino solme .liri Kilian {IJEpos^ Editrice, Palermo,
2001), Dnato confirma (pie «liallari s'hi neix,
però coreògrafes
nuacosa (|ue es descobreix
després,
quanalgú t'observa
i troba que tensles
(jiialitats
perintentarde
ser-ho». Kilian hova veureclari deseguida
va integrarla
peça, amb laimisica de Maria del Mar Bonet, al reper¬tori de l'NDT. Aixi és com, en nn tancar i obrir d'idls, la seva [oeça novella es ven en
programació
i repertori al costat de les deEorsythe
o I fans van Manen.Influències
L'estil de Nacho Dnato ha estat el
procés enqiiric desenvolupat,
cons¬truït paral·lelamenta la seva carrera corn a ballaría l'NDT. Ell sem¬ pre va ser nn
ballarí
molt [rarticnlar, amb un sentit de certainde-pendència
enel ball,
certarebel·lia personal i distintiva,quelcom
(prees basava en el seu físic elàstic ila seva estatur-a.
Kilian va ci-ear per a
ell
Lahistòria
iViui soldat. Dnato diu aVac¬carino (pie
de seguida
va comprendreqnè
er-ael
que Kilian voliad'ell, de la seva
interpretació. Les revelacions d'aquesta bella obra
es veuranreflectides posteriorment al
llarg de la trajectòria de
Dnato com nua influència queal
començament va ser molt literal,però
(pie
més endavant
es vaobrir frnctíferament
cap al'essencial.
Larelació estètica amb Kilian es basa, entre altT'es
particularitats tèc¬
niques, en
la
musicalitat, la fidelitatares|)erit musical
i ala música
mateixa.Cal tenir en compte (|ue a
l'NDT
no solament hi havia Kilian i (|ne Nacho Duatotamhé Itallava obres d'altrescoreògrafs
importantscom són Van .VIanen, fundadors de l'escola de ballet modern holandès. Naturalment,l'empatia aconseguida amb Kilian
noté proporcióamb
la inlluència natural que acpiests creadors solvents van deixar en Duato.Etapes
Les eta|)es que tenen un
interès
més
gran enl'obra
coreogràfica de
Dnatopoden,
més
o menys,dibnixar-se
així: la
terra,reelecticisme,
l'abstracció i la
introspecció
[psicològica. De la [trimera
època
de[)e-nen tres obres qne encai'a
segueixen
enrcjtertori
adiferents
conqta-nyies i (]ue sorgeixen
de l'estreta
col·laboració
amb la
cantant
mallor¬
quina:
./o/y//'
tancatArenal
i
Cor
perdut. A
aquesta
col·lecció d'obres
solars afegeixo
Simfonia índia
amb música
de Chavez.
La
peçarecent
Txalaparta.,
quefoinia
[tartdel
programadel Liceu,
és
encerta
manera nn retornsimbòlic a a([uestes
fonts de
motivació
qne estro¬ben subtilment apro[)
de les
tradicions, la
terrai
l'evocació del
fol¬
klore sense citacions expresses
ni
banals.
L'eclecticisme arriba
des[)rés,
quan vadesendtarcar
enla
direcció
del Ballet del Teatro Lírico
(actnahnent
Conqtañía
Nacional
de
Danza);
malgrat això,
es tractad'un
procés
d'obertura
estètica
i
d'orientació temàtica qneja
havia
començatabans.
Synaphai
(Xena-kis) i
Mediterrània
són dos
exponentsd'a(]uesta
tendència,
amb
.'54 I. ■ K s T I L C 0 li K r T I C I) K N A C II O D I A T O
La zona abstracta en Dnato
(per
bé que mai no ha estat expressa¬ment narratiu llevat de Horneo iJulieta) arril)a amb, i a través de, la
concepció musical, aliordant ])aititures degran pes i amb un ciarpas
de maduresa, Tietejant
l'escena
de tot allò (|ueés
accessori.Aquest
ésel cas quan ntilitza Granados a Remansos o quan empra Bach en la
seva
llarga
peça que ociqta tota una nit de re|)resentació.Arcangelo,
tambéen el programadel
Liceu enaquestaocasió,esti'obaamigcamíentrel'abstracció musical i laintrospecció analítica. Finalment,el
coreò-gral
ha donat un altre cairea la sevatrajectòi'ia
en luia recerca severad'inteiiorització, el darrer exponentde la qual és IViíile Dafkness.
Pot resumir-se <|ue
el
moviment, com a tal, en Duato s'ha fet més dens i obscur. De les primei'es evolucions basades en els gransdes¬
plaçaments circulars -enla
jirópia frase
circular, per terrao aire, unós extensiu i característic del ventall queva del fond de jambe à terre
(engran o círcumsciit a la
figura)
algr-and
r-onddejambe
en Pairendehors, per jjosar solament un cas de nomenclatura evident i
resse-nyable-,
elcoreògraf
|)assaal
quietisme, lafigura lenta
osimplement
detinguda
en el seu avançlògic,
un detall (|ue RoselleGodgerg (en
el seu llibre La Perjonnarrce, Thames ^ Lludson, Paiís 2001) faexten¬ siu atotal'expressió
contem|)oràniacom a respostaal'«esclavitud
de¬ ia coordinació pautada». Fins i tot en aípiests casos és estrany (pie Duato deixi de ser musical o,almenys, d'atendre
les raons intei'iies, morals de la musica, .liri Kilian, per la seva banda, tandeé haevohi-Gonatestilísticamenten unaaltradirecció, sem|)reexpansiva, devega¬ desbrutalista, degrans
efectes
visuals. Duato, d'altra banda, haesco¬llit, als quaranta i |)ocs anys, lavia de la concentració, tant de l'esforç del ballarí com del seu entorn. Certament
allunyat
del minimalisme(X)m a tal, Nacho Duato ha «tornat» subtihnent al vocabulari acadè¬
mic des d'una perspectiva
ideal
i deconstruïda, estilitzada i/o sinte¬ titzada en la velocitat.El fet que
ell
mateix, com acoreògraf,
moltesvegades
s'encarregui
personalment del
disseny del
vestuari, rlels llums, rlel'escenografia
id'altres detalls lormals de la [U'oducció, revela el seu
|)rofund
interès |)er controlar fins als més mínims detalls del|)rocés;
[ter ser capaçd'abraçar, demanei'a«leonardesca»,elcontingut i
el
continent, laseva|)ossibihtat àuria, f^n
alguns
dels seus ballets han a|)aregnt progressi¬vament el nn, els
gmftls, l'accident
dels elements mòbils (devegades
és la mateixa llum, la que
és
canviada
de
lloc), la |)araula
ol'agressiu
so electi'òuic. Es [)otentendre
(|ue totssón esforços de
comunicació,
primer
amb ell
mateix,
després
amb l'estil
i,
linahnent,
amb
el
pont
d'exposició
cap al'espectador. Un
espectador
(|ue, enel
nostre tem|)s,
també es veuobligat
a una certalectura
traccionai'ia,
atomitzada,
deconstruïda, d'allò queveu, un
teixit
artístic
enfiuè
no num(|uenles
angoixesi
les buideses
dels
nostrestem|)Si
en(|uè
el testin
sol
ser,
sobre¬
tot, unacrida
d'atenció.
L'estil «corèutic» deNacho Duatoentraen lamaduresa
amb
undesa¬
fiament valent als processos
creatius
i
el
seurellex
enel
tot
escènic.
Tal com expressa
Artaud,
«comsi
les
onesde
material
espreci|)ites-sin unes damunt les altres i enlonsessin les crestes
dins
1
abisme...».
Són les raons d'estil,precisament,
les
quedesembocinen
enel
fet
(|uela
coreogi'alïa
avegades
esfaci hei'inètica i
altres
vegades
relusi
la
interpretació literal de
l'espectador.
L'estil,
enqualsevol
(xis, es
torna
catalitzadorde lesidees,vinculadoreficaç
ipascalià del
desig
de
l'artista
de ser escoltat, atès en la seva
urgència
moral,
i
acce|)taf.dalt:
Knunaiiuelle Broiicinali'/iifpDarkness.
Biog
rafies
NachoDualo
NACHO I) CATO (l)irec(orartís¬ tic) Nasquéa València. Començà la seva l'ormació pi-ofessional a la
Rainijert School ile Londres i am¬
plià elsestudis a la Mndra School
de Maurice Bejart a Brussel·les.
Com])letà lasevaformacióaNova
York a dlie -\lviu Ailev American
DanceCientre.
El 1980 signà elseu|)rimercontracte
professional amb ei Cullherg Ba¬ llet (Estocolm) i, un any després. de lamàdeJiríKvliàn, ingrc al
Nederlands Dans Theater, com¬ panyia de la (pial fou nomenat
Coreògraf Estable, al costat de I lans van .Manen i .jirí Kvliàn, el
1988. El 1987 va rebre el VSCD
Couden Dansprijs (Premi d'Or de Dansa) pels seus èxits com a ba¬
llarí. La sevaprimera coreografia.
Jardí tancat (1983), guanvà el
primer [ueiiii a riiiternationaler
Cboreograjtbiscber V ettbewerb de Colònia.
Les seves coreografies formen ])art
del repertori de companvies com
arael Cullherg Ballet,Nederlands
Dans 1beater, Les Grands Ballets Canadiens, Les Ballets de
.Monte-Carlo, Balletde
l'Òpera
de Berlin..Australian Ballet, Pacific North¬ west Ballet. Stuttgart Ballet, Ba¬
llet Gulhenkiau, bitrodans, Chi¬
cago Hubbard Street Dance Co..
Ballet Grand Théâtre du Genè¬
ve, Musik Theater Essen, Einish
Opera Ballet i American Ballet
ddieatre.
El 1995 va rebre el grau de Cavaller
de rOrde de les Arts i les Lletres
que concedeix l'ambaixada fran¬
cesa a Esjtanya. El 1998 va ser
distingit amb la Medalla d'Or al
.Mèrit de les Belles Arts que conce¬ deix el Consell de .Ministres. El 2000 va rebre a
PÔpera
d'Stutt-gart el Premi Benois de la Danse, atorgat ])er l'International Dance
AssociationperMultiplicitat. For¬
mes de silenci ihuit.
Des de juny del 1990, convidat per I'lnstituto Nacional de las Artes
Escénicas y de la .Música del Mi¬
nisterio de Educación v Cidtura
espanyol, és director artístic de la
Conqtañía Nacional de Danza. Debutà al Gran Teatre del Liceu la
temporada 1991-92 com a direc¬
tor artístic i principal ballarí del
Ballet Lírico Nacional de La Zar¬ zuela. ib tornà les temporades 1999-2000 com a director de la
Compañía.Nacional de Danza amb
lacoreografia Mnitiplicitat. Formes de silenci i bail i 2000-01 amb Romeo iJulieta.
,^*-.5
Antes
de
esteobstáculo,
años
de
esfuerzo
y
superación.
Después,
la
gloria.
RolexDay-DateyRolex Datejust.
CronómetrosSuizos OficialmenteCertificados.
lüoa
Joyero.t
ROLEX
Paseo de
Gracia, 18.
08007
BARCELONA
La çranpersonaliraîdel Modernismeuatenirlasevaparticular
enpressió enla cristalleria. Elseucaràcterva sertanvenuí com avui ho
és el Monastrell Xarel·lo.Aquestbrutde bruts manté íntevrestots els componentsbeneficiosos quela pell del raïm deinaen el most
després delpremsat. Unapeculiaritatqueel distino-ein ambun color detons nacrats iunbuquet realmentexquisit.
Copa Catalana del Segle XIX. Col·lecció Glòria Ferrer Mecenes de la Fundació delGran Teatre del Liceu
li I o c It I- i I-, s
Jafí'ar AI (ilialal)!
K i: P A .1 U N K i: K A (.Músi<-a) Nas¬
cut aBiliíao, aviat va mostrarin¬
terèsper l'acordió diatonic. Ij'any
108.3 collaborà atiiii el gnip
Os-korri i el 1000guanyà un ]ircnn a
la Mostra deFolk Actual per a .lo¬
ves Interprets.
.luntament amb .loliti Kir|)atrick i Ric,cardo Tesi va dura terme el
projecte Tratis-Europe
Diatoni-(|ne. Tamlié lia desenvolupat
tre-lialls ambnuisics bascos,aniés de
col·laborar amb grupsinternacio¬ nals.
jj'intent (Timir la trikitixa a la
tnt'tsi-ca clàssica l'iia dut a |)rescntar
l'es|)ectacle Bilbao ()0:0()li. al Pa¬
laciodeCongresosde Madridamb rOrquesta Sinfónica de Bilbao.
-Més endavant comencà a tocar
l'oboè i a treballar a la National
àOiitli Orcbestra de Cal les. Estudià composició a la Universitat
de Cal les a Cardiffi es perfec¬
cionà a la Roval .\cadeniv of Mu¬
sic de Eondres, on s'especialitzà
en saxòfon.
lla rebut premis per les seves inter¬ pretacions de jazz i com a
timl-tiinstrumentista.Fundà el conjunt
-Nucleus, ipte I any 1072 guanyà el primer |iretni del Festival de
.lazz de -Montréal. Més tard s'unía Soft Machine.
El 100.5 edità Adienius, Songa of
Sanclnan\oliraescritaper a veu,
|)ercussió i corda.
O K i; K A T X (iMiisica) Ilarkaitz
iMartíiiez i Igor Otxoa són els txa-lapartaris ipie formen part de
Fagnipació queacompanya el
tri-kitilari Kejia .Itmkeia des de juny de 1007.
K A UI. .1 K -\ KINS (-Música) Inicià
els estudis de [liaiio amb el seu
pare,mestreen un cori organista.
.lAFI AU Al. CIIAI.AUI
(Eseeno-grafia) Va néixer a Bagdad
(lra(|). Començà estudiant escul¬
tura i arts aplicades a Viena, on
més tard cursaria estmlis univer¬
sitaris d'aripiitecttira, els iptals
cotn|)lctà a .Michigan -Ann Atbor
(Estats l llits). Ea seva tesi va
consistir en el |)rojecte
d'atiiiilia-ció del Museo del Prado.
Cotn-pletà laseva fortnacióa París (Es¬
cola Especial d'--\r(pntectiira), Cènova iTorí(Escola i^olitèciíica) aixícom al Iemen (Sanaa), .Aden,
40 ii Io C U A I- I K S
.loop(lahoort
etc. Ha realitzat estudis arqui¬
tectònicsaEl (iaiiTi lia|)artici])at endiversos congressos i concursos
internacionals dejirestigi.
El 199-3 fundà l'estudi d'arquitec¬
tura Chalabi .Associats. Des de
199ò iinpartei.xclassesa riiistitut Vi olnihau Cuno Brullniann, ai.xí
com a la Liniversitat Politècnica
de Viena. El 1998 fundà Chalabi
&Arcbitecture.
Ila participat en nombrosos congres¬
sosjiertot elmónibarebutpriunis
internacionals com el Beiiois de la
Danse (2000) pel disseny esceno¬
gràfic de les produccions de Nacbo
Duato Multiplicitat. Fonuen de si-ienci i buit. També amb Duato ba col·laborat en Ofrenda de.wiubra.H
(2000) ir.vaiaparta (2001). Cha¬ labi Associats ba obtingut el pri¬
merpremijjel disseny del Palau de
Congressos de Darmstadt.
Debutà al Gran Teatre del Liceu la
temporada 1999-2000 en Muiti-piicitat. Foniie.'i de .sdeucii buit.
I.OUUDES F 15íAS (Vestuari)
Nascuda a Madrid, estudià disse¬
ny d'interiors, encara ipie la seva
carrera professional s'ba
desenvo-lupat finabnent en el camp del
disseny de moda.
L'any 1980 va traslladar-se a Lon¬
dres perestudiar al Saint Martins
College of Art and Design. En aquesta ciutatva treballar per al dissenyadorjaponès Koji Tatsuno
i amb la danesa Aune Lise Kjàer. Més endavant es dedicà a crear
dissenys propisenel seuestmli de NottingIlill Gate.
El 1995 tornà a Espanya convidada
[lerAdolfo Domínguez a treballar
en la seva firma. L'any 1997 Na¬
cbo Duato li oferí la realització del disseny de vestuari de la ]troduc-ció Hoineoi.Juiieta. Repetí mésen¬
davant amb ÍVidte Darkues.f. Debutà al Gran Teatre del Liceu la
teni|)orada 2000-01 amb Romeo i .fuiieta.
.10 0 1' CABOORT (Il·luminació)
Nascuta l'Haia,vatreltalbu'com a
tècnic i dissenyador d'il·luminació al Nederlands DansTheater des de
1970a 1995. Elsseus dissenys in¬
clouen obres de Hans van Manen,
.lirí Kvliàn. .lenniferMuller, Louis Falco, Glen Tetley, Nils Christie i Nacbo Duato. Taniljé ba col·labo¬
rat amb dissenvadors com
.[ean-Paul Vroom, Keso Dekker, Wi¬ lliam Katz, Walter Nobbe, Nadine
42 B I o (; li A F I E s
Nicolas Fisclilci
Aclualmerit imparteix classes a la Dutcii School for Theatre Techni¬
cians.
Fonresjtonsahle de la dotaciótècnica del Lucent Dans Theater de
l'Haia. L'any 1995 ohri el sen propiestndi, el Lighting Design &
TheaterConstdtancy.
Dehntà al Gran Teatre del Licen la
temporada 2000-01 amhel Ballet de ZuricenElements (...nnd mieci
der ffind).
Kenzie {Transc,endental Etudes)^
.lean-Christophe Maillot {In Volo) i Frederic Franklin {Coppélia).
També és dissenyador d'il ln-minació resident de l'American
Ballet Theater Stndio Company. Dehntà al Gran Teatre del Licen la
temporada 1999-2000 amh el dis¬
seny d'il hnninació de Midtiplícd-tal. Formesdesilenci i buit.
BH .VI) Fllil. DS (II luminació)
Nascnt a Greensboro (Carolina
del Nord. Estats Units), es va gra¬
duar a la North Carolina School
of Arts es]tecialitzat en disseny
d'il·luminació. Ha trehallat per a
diverses companvies als Estats
Units, incloses l'American Ballet
Theater i la MarthaGraham Dan¬
ce Conipanv. Els últims dotze
anvs ha col·laborat com a
dissen-vador d'il hnninació amh com¬ panvies deballet i dansa contem¬
porània arren del món, en peces
per a Makarova {La Bayadere, .Australian Ballet), Nacho Dnato {llitliout IVord, Remanso, Multi¬
plicitat. Formes de silenci i buit),
.Telko Yuresha amb Anton Dolin
{Variationsfor four), Kevin
Mc-N ICOI.AS FISCin EL (Il·lumi¬
nació) Cursà estudis de disseny
d'il·luminaciói so ala Royal Aca¬ demy of Dramatic Arts de Lon¬ dres, on estudià amb els profes¬
sors Neil Fraser i Francis Reid,
entred'altres. Ambnuabeca
Fidl-bright continuà la seva formació
acadèmica a l'Escola d'Art Dra¬
màtic de Yale, sota la supervisió de.TenniferTiptoiii illiam
ar-fel.
Des de 1994col·laboracom ail·lumi¬
nadoral Teatro Sanpol de Madrid {Aladino, Castillos en el aire. El maga de Oz, Piratas a babor, El
príncipe rana, Los músicos de Bremen i Los Fantástikos, entre
d'altres). Entre 1991 i 1996 fon
dissenvador tl'il luminació resi¬
dent i director tècnic de la
'Pantalles de plasma.
La imatge de televisió mês
nítida i precisa del món.
Reproductors DvD,
La tecnologia digital més
innovadora per a la llar.
Equip multimédia per a automòbil. Amb sistema de
navegació controlat per veu
li 1 o C HA K i KS ' 45
pei' iNaclio Duato, on realitzà la
il·liiiniíiació de catorze hallcts es¬
trenats perla coiii|)anyia.
També lia realitzat els dissenys
d'il Inininació de coreoo;raiies de
Nacho Ouato jier al Nederlands
Dans riieater, Ballet de l'Opéra de Berlin, Les Grands Ballets Ca¬
nadiens, Australian Ballet, Gnl-beiikian Ballet, Stuttgart Ballett, Ballets de Monte-Carlo, Pacifie Nortlnvest Ballet, llnlibard Street Dance Co., Ballet de l'Opéra de
Finlàndia i Asami Maki Ballet de
Tòqnio.
Recentment ha treballat |)er al San
Francisco Ballet, la Cl\D2, ,|oan
Finis Bozzo, Daniel Bobr, .liian Pedro de Aguilar, Victor Conde, Ramon Oller, .Innior Ballet del Conservatori de Dansa de Paris, .lesiis Cracio, Ricard Regnant,
riiaikn Teatre, Washington
Ra-llet,Tnisa Ballet, Compañia Fla¬
menco Vivo, Compañía Andaluza
de Danza i Ballet Nacional de Fs-paña,entred'altres,a més decon¬
tinuar col·laborant amb Nacho
Dilato per a la Comiiañia Nacio¬
nal de Danza amb títols com
He-niattsos iRoineo iJiilicla.
Debutà al Gran Teatre del Licen la
teni|)orada 2()()()-()1 amb elballet
47
Compañía
Nacional
de Danza
La Coiii|)añía Nacional de Danzafon
lundada el 1979 and) el nom de
Ballet Nacional de Es]>aña Clási¬
co, i vatenircom a primerdirec¬
tor Víctor Ullate. El fehrer de
1983 es va fercàrrec de la direc¬
ció deis Ballets Nacionals
-es[)a-ñol i clásico- María de Avila, la
fpial encarregà coreografiesa Rav
Barra, ballarí i coreògraf
nord-aniericà queresideixa Es|)anya,i
li oferí, més tard, el càrrec de di¬
rector estable -càrrec (|iie ocupà
fins al desembre de 1990. El
1987 Maya Plisetskaya fon no¬ menada directora artística del
Ballet.
La incorporació del coreògrafi balla¬ rí de renom Nacho Dnato com a
director artístic de la Com|)añía Nacional de Daitza, el jnny de
1990, va sttposar im canvi inno¬ vadoren la història de la forma¬
ció. Dnato estava decidit a con¬
vertir el balleten una companyia
amb identitat pròpia fpte, sense
oblidar els preceptesclàssics,evo¬
lucionés vers un estil més
contemporani. Per aqitesta raó
s'inclotien, en el repertori tie la
com|)imyia, noves coreografies creades exclusivament jter a ella jtmtament amb altres decontras¬
tada (|iialitat, reconeguda per nombroses companvies interna¬ cionals.
La preoctipació de Ditato és trobar
l'equilibrientrecoreografia, ballet
i forma de vittre. Per a ell, la
ri-qttesadela cttltitraiel folklorees¬
panyol exerceix un influx inesgo¬ table sobre el seu treball creatiu.
Així matei.x, Nacho Duato iiporta
a laCompañía Nacional de Danza
laseva tasca com acoreògríif, llo¬
ada ])er la crítica mundial i
|)re-niiada pels especialistes.
Al llarg d'a(|uests anys, la Compañía
Nacional de Danza s'ha forjat un sòlid |)restigi i ba realitzat nom¬
broses actuacions perEs|)anya i altres països, com ara el Ja| >ó, França, Aitstria. .\lemanya. Suïs¬
sa. Cuba, Taiwan, Israel, Rússia,
Mèxic, Itàlia. \ eneçuela. Argenti¬
na, Puerto Rico, Gran Bretanya,
Canadà, Estats Liiits, Perú,
Colòmbia, 1Iolanda, Bèlgica, Fin¬
landia, Grècia, Brasil, la .Xina i Gorea.
4')
C;oreo<íraí'¡a:Naclio Dualo
Stamping groiiiul
Coreogralia:Jirí Kvlián
1992
Jardítancat
Coreografia: Naciio Duato
Trecegestosdean cuerpo
Coreografia: Olga Roriz
Mediterrània
Coreografia: .Xaciio Duato
Duende
Coreografía: Xadio Duato
In the middle, somewhat elerated
Coreografía: \\ illiain Forsytiie
Cronologia
de la
CND
1987
Sinfonía india
Coreografía: Xariio Duato
1990 Corperdut
Coreografía: Xaciio Duato
Arenal
Coreografía: Naciio Duato
Conciertomadrigal
Coreografía: Xaclio Duato
Synaphai
Coreografía: Xaciio Duato
9A.íefe
sí
siempre
ía
/ /con
La
musica
'a
1991 Empty
Coreografía: Xaciio Duato
Kabnrías
Coreografía: Naciio Duato
Return tothe strangeland
Coreografía: lirí Kviiáii
Rassemblement
Coreografía: Xíiciio Duato
Bits¿cpieces
Coreografía: i iaiisvanManen
Comingtogether
1998 Nafloresta
Coreografía: Xaciio Duato
Forgotten Land Coreografía: .lírí Kviíán
Rral. 1"
Coreografía: Ranión Oiier Steppingstones
Coreografía: Jírí Kviián
Entidad
protectora
del
Gran Teatro
del
Liceo.
Miele
MEJORANDO SIEMPRE
0
_6
DORI/I
Diagonal, 612
08021 Barcelona-Tel. 93 201 29 11Rambla
Catalunya, 88 08008
Barcelona Tel. 93 215 10 90Aeropuerto de Barcelona,
M-3 Tel. 93 298 4-1 64Colón, 70 46004 Valencia Tel. 96 351 39 31 PremioalMejor Diseño
Tahitian PearlsTrophy
1° PremioCategoría collares Tahitian Pearls Trophy
Cli 0 N 0 I. 0 V, I A 15 IC I, A C O M I' A N IA N A C 1 O N A I. I) I'. I) A N /.A
1994 Hierba
Coreografia: MatsEk
Tabulae
Coreografia: NaclioDuato Follied'Espagne
Coreografia: Lionel Hoclie i^iñosviejos
Coreografia:Mats Ek
Alone,forasecond
Coreografia: Nacho Dnato
Ecos
Coreografia: NachoDuato
1995 Diirano
Coreografía: Ramón Oller
The rileparody ofaddress
Coreografia: Vi illiani Forsythe
Cero sobrecero
Coreografia: Nacho Dnato
l'etiteniorf
Coreografia: ,Iirí Kvlián
1996
Extractos de KAJi
Coreografía: Ohad Naharin
Porros muero
Coreografía: Nacho Duato
ilerinanShnierman
Coreografía: W illiam Eorsvthe
Fantasía
Coreografía: i lans \anManen Raptas
Coreografía:Nacho Dnato
1997
Self
Coreografía:Nacho Dnato
/l/7;o,s-Coreografía: Ohad Naharin
1998
RomeoyJulieta
Coreografía: NachoDnato Child's Play
Coreografía: Nicolo Fonte Fngitirepieces
Coreografía: Paul Norton (¿c C
Carines idragons
Coreografía: Nacho Duato
Nightsongs
Coreografía: Patrick de Rana Remansos
Coreografía: Nacho Dnato Fugitive pieces
Coreografia: Pattl Norton ArtifactII
Coreografía: W ¡liiam Forsythe
Jfithont If brds
2 C l<()N () I, 0 C I A D K I. A C O M F A ÑfA N A C I O N A I. I) K I) A N Z A
1999
Mnlliplicldacl.
Formas de silencioyvacio
Coreografia: Nacho Duato Fu ¡os segundos ocultos
Coreografia: NicoloI'oiite Kehuady
Cioreografia: halrick ele Baiia Sinfonía de los salmos
Coreografia: .liri Kylián
2()()0 Bella domna
Coreografía: i'atrick de Baiia
Contando enrojo
Coreografía: Nicolo Fonte Ofrenda desombras
Coreografía: Nacho Duato
Arcangelo
Coreografía: Nacho Duato Lamento
Coreografía: Nacho Duato
2001 Enemy
Coreografía: William Forsvthe Txaiaparta
Coreografía: Nacho Duato
Pròximes funcions
La cleiiienza di Tito de WolfgangAmatleus Mozart (Versióeoneert)Deon van der Walt, Julia Varady,Jennifer Farniore,
Montserrat Martí, Heidi Brunner i Simón Orfila. Orciiieslra i Cordel Grau Teatre del I^iceii.
Direcció musical: Bertrand de Billy
Dimecres, 27 de febrer, 20.30 h, torn D.
Di\eudres, 1 de març,20.30 h.
Fidelio
de Fndwigvan Beethoven (Versióeoneert)
Ileike(íierhardt, Isabel Monar, Markiïs Brüek.
John I releaven, FranciscoVas, Alfred .Muff i Keiiihart llagen.
Beal Filharmoiiía de Galicia iCordel (iiaii dcatre del F Direcció musical: /kntoni Ros Marhà
Andante. nLLegro. vLvace.
TÚ decides cómo Quieres dirigir tu vida.
interpreta lavidaa tumanera, üiferénciate delresto y creatu propioestilo. Siéntate al volante de
un Lexus RX300. Déjate llevarporla belleza desu diseño, por su completoequipamiento
y, claro está, portoda lafuerza de sumotor Confia en unamáquina absolutamenteperfecta, conlos últimosavances en materia de
seguridad, además de 6 añosde garantía*y 3 demantenimiento gratuito. Descubre una nuevaformade expresarte.
O
Craiil.i'xiis i\l('C(Mias delTeatro del IdeenInformación/prueba; 902 300 503
*Servicios exclusivos de la ReddeCentros.AutorizadosLexus
enPenínsulayBaleares.
P H() \ I M K S I- ( \ C IONS 55
«The divine Sarah»
Hoinenaígea ShakespeareiSarah Bernhardí «Sessions golfes»
Obi•es de.lidia Goinelskaya, Franz Sehiiliert,.lohannes Brahms,
Hector Berlioz, Benjamin Britten, Francis Poulenc, Mervyn Morder, Edmund Bubbra, Geoffrey Bush, Hubert Parry, Percy Grainger, .loseph Horowitz,John Dankworth i Peter Dickinson.
Solista: Sarah Walker,laezzosoprano
Piano: RogerVignoles Direcció d'escena: Tim Carroll Dijous, 7 demarç,22.00 h.
Dissabte, 9 de març,22.00 h.
Música de cambra de Leos
Janácek
«En ocasió de Kalia Kahanova» Sessions alFoyer
Mladi. Suite per a se.iielde veut
EugeniaSequeira. fagot
Albert Mora, flauta
Philip Gunningham, clarinet
Erantisek Supin,trompa
Jaunie Sanchis, clarinet liaix Oscar Diago,oboe
Sonata per a violíipiano Kai Gleusteen. violí
Gatberine Ordronneau,|)iano Sisplanys de la Moravia
Gor de Cambradel Palau de laMúsica Catalana
DianaBaker, piano
Jordi Casas Bayer, director
Pohadka per a violoncel i piano Cristoforo Pestalozzi, violoncel
Catherine Ordronneau,piano Dissabte, 16 demarç,20.30 li.
Coordinació: .Ilan Carlos Olíaarks.
DiRKCCIÓd'arti disskna CR.ÀKIC: .josKI' BaC.Á .\sS0CIATS.
PrKIMI'RKSSIÓ: SlSANA KODHÍCIEZ.(.)lTNTANA. S.i.. Impressió: Icol. S..\. D.L. 11-7.630-2002
Plri.icitat: .vut-Co/PrENSASI Tam, S.I..
Col·laboracionsi acraiments:.Maite X'ii.i.anteva i ¡ais Tom.ás Vargas(CND). FotocraitaCoberia: Paco Kiiz (tt'wri; Díiik.xess)
Fotocilai-tes:(iiii.i.er.Mo.Mendo(T.v.i/.i/'i/ízi), F'ernando .Marcos (.-í/íclvoe/.o),
Paco Kitz{Wurn: I)\hk\ess). .Michael Slobodian {áhcaxgf.u). p.ác.33) (M'iute Darkness, p.vg.3.5)
Tradicció: TCS.
HUBLOT
That
Sensational Feeling
Ca Morbidezde suSólido BrazaletedeCaucho.
La Robustezde suCaja DotadadeCoriwaaRosca. Sumergible Hasta 100 Metros. La Precisión¡tesuMovimiento Automá'dcoconIndicadordeReservadeMarcha.
La Nitidezde suEsferaconCifrasÁrabes.
HumorPowerReserve:Ci-Ábr-oyRevoluoonario, EleganteyDeportivi^
MDM
GENEVA