proves medi 5è

(1)

6 PRIMÀRIA

RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ

Coneixement

del medi

Presentació... 3

Recursos per a l’avaluació inicial ... 5

Recursos per a les avaluacions periòdiques... 39

– Recursos per a l’avaluació per unitats ... 40

– Recursos per a l’avaluació trimestral ... 88

(2)

Coneixement del medi 6 Recursos per a l’avaluació és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada pel Departament de Primària

de Grup Promotor / Santillana sota la direcció de José Tomás Henao i Maria Àngels Andrés Casamiquela.

Text i composició i muntatge: Equip editorial de Grup Promotor / Santillana, Aguas Rodríguez Il·lustració: P. Coulbois, C. Fernández, J. Salas, C. Salom, J. Santos, B. Seguí

Edició: Marta Ballester, Mar García i Anna Sagristà

Imprès a

CP: 130619 Dipòsit legal:

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula. Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

(3)

Presentació

Amb l’objectiu de donar suport a la tasca del professorat, en aquest volum oferim

els recursos següents:

1. Recursos per a l’avaluació inicial. En aquesta secció es presenten diferents

recursos perquè el professorat, durant les primeres setmanes del curs, valori la

situació de partida dels seus alumnes. Aquest apartat inclou:

• Criteris d’avaluació. Són els indicadors del nivell en què s’ha de trobar

l’alumne en començar sisè de Primària. Per facilitar una avaluació completa,

aquests criteris s’han classificat en vuit blocs: El cos humà, El medi físic i la

seva conservació, La Terra i l’univers, La matèria, Moviments, forces i

màquines, El paisatge de Catalunya, Població i economia i Canvis en el

temps.

• Suggeriments d’activitats. Propostes per ajudar el professorat a fer una

valoració del punt de partida dels seus alumnes per mitjà de l’observació

directa. Aquestes activitats es poden dur a terme de manera individual, en

grups o amb tot el grup classe, i es presenten relacionades amb els criteris

d’avaluació.

• Proves escrites. Fitxes fotocopiables per fer avaluacions individuals, que

permeten saber l’estat de cada alumne respecte dels criteris d’avaluació

esmentats abans. Hi ha una prova de dues pàgines per a cadascun dels vuit

blocs, per tal d’incorporar-hi tots els continguts i fer que l’avaluació inicial

sigui un procés i no un moment puntual.

• Formulari de registre personal. Full fotocopiable per consignar el resultat

de la valoració de cada alumne.

(4)

2. Recursos per a l’avaluació de les unitats. Aquesta secció conté recursos per

fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es

presenten els elements següents:

• Prova. Fitxa de dues pàgines, amb deu activitats variades per fer un repàs

de la unitat.

• Prova tipus test. Fitxa d’una pàgina cada una, amb deu preguntes d’opció

múltiple, per fer una avaluació ràpida. Per la naturalesa d’aquest tipus de

proves, les preguntes s’orienten cap als continguts conceptuals més

rellevants. A més, pretenen habituar els alumnes a fer altres tipus de proves

d’avaluació.

• Criteris d’avaluació. Enumeració dels criteris d’avaluació, relacionats amb

les activitats de les proves anteriors.

• Solucions. Respostes a les fitxes de prova convencional i a les proves de

tipus test.

3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secció s’inclouen proves per avaluar els

alumnes al final de cada trimestre. Igual que en les unitats, inclou:

• Avaluació trimestral. Dues pàgines amb activitats variades, que recullen

alguns dels continguts més importants.

• Prova tipus test. Una pàgina amb preguntes tancades d’opció múltiple.

• Solucions. La secció es tanca amb les respostes a les proves trimestrals

plantejades.

4. Avaluació final. Per als professors i les professores que estiguin interessats a

fer una prova global al final del curs, hem inclòs dues proves (una amb

activitats variades i una altra tipus test), amb les respostes corresponents.

(5)

Recursos

per a l’avaluació

inicial

• Criteris i suggeriments per a l’avaluació inicial

• Proves escrites:

1. El cos humà

2. El medi físic i la seva conservació

3. La Terra i l’univers

4. La matèria

5. Moviments, forces i màquines

6. El paisatge de Catalunya

7. Població i economia

8. Canvis en el temps

• Registre individual

(6)

Criteris i suggeriments per a l’avaluació inicial

de Coneixement del medi 6è de Primària

Criteris Activitats proves escrites Suggeriments El cos humà

• Identifica els òrgans

i les glàndules que formen part de l’aparell digestiu.

1

• Coneix la transformació dels aliments en nutrients en el procés digestiu.

2

• Identifica els òrgans de l’aparell circulatori i excretor i comprèn les funcions que fan.

3, 4

• Identifica els òrgans de l’aparell respiratori.

5

• Sap quina és la funció de l’aparell respiratori i coneix el camí de l’oxigen

cap als pulmons.

6

• Comprèn com el sistema nerviós i l’aparell locomotor es coordinen per realitzar la funció de relació.

7

• Reconeix els òrgans

que formen el sistema nerviós i les seves funcions.

8

• Proposeu als alumnes que descriguin els aparells i les funcions que aquests duen a terme dins el cos. Per exemple, l’aparell respiratori. Primer, hauran de fer una descripció dels òrgans (fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquíols, pulmons) i després, una descripció del camí que segueix l’oxigen. Ajudeu-los a imaginar-se que són dins de cada òrgan i demaneu-los que facin descripcions de com són. Per exemple: la boca és una cavitat oberta i ampla, i sempre està humida perquè hi ha la saliva; la faringe és un tub estret que va a parar a l’estómac, però l’aire es desvia cap a la laringe, un altre conducte estret que va a parar a la tràquea, etc. Els nens i les nenes hauran de descriure també el camí que fa l’oxigen des que entra pel nas i la boca fins que arriba als pulmons i s’intercanvia amb el diòxid de carboni.

• Demaneu als alumnes que us facin una llista de les activitats que fan diàriament des que es lleven al matí fins que se’n tornen al llit al vespre. Analitzeu amb l’alumnat totes

aquestes activitats i expliqueu-los en quins casos els moviments són voluntaris i en quins són involuntaris. Per exemple, aixecar-se del llit és un moviment voluntari; respirar és un moviment involuntari, com els batecs del cor; agafar l’aliment amb les mans i portar-lo cap a la boca és un moviment voluntari, però empassar-se l’aliment és un moviment involuntari, etc.

(7)

Criteris

Activitats proves escrites

Suggeriments

El medi físic i la seva conservació • Sap què és un ecosistema

i en reconeix els components.

1, 2, 4

• Descriu com els éssers vius interactuen amb l’entorn i coneix els factors del medi que els influencien.

3, 4, 5, 6

• Coneix les relacions

alimentàries que s’estableixen entre els éssers vius.

3, 5, 6

• Mostreu als alumnes imatges de diferents ecosistemes. Demaneu-los que observin

les condicions físiques i ambientals de cadascun i que les comparin. Quina classe d’animals hi ha en cada hàbitat? A què són degudes

les principals diferències entre un ecosistema i un altre? Quines relacions alimentàries s’estableixen entre els éssers vius que habiten en aquests ecosistemes?...

• Demaneu als nens i les nenes que descriguin les característiques del seu entorn

i dels ecosistemes més propers: a la població on viuen, a la comarca, etc. Indiqueu-los que han d’esmentar detalls com ara aquests: tipus d’animals, tipus de plantes, com és el sòl, si hi ha rius, llacs, si és a prop del mar, si el terreny és muntanyós o pla, si hi ha gaires signes de presència humana, si està poc transformat per les activitats humanes, etc.

• Descriu alguns dels principals problemes que afecten el medi ambient i coneix alguns mecanismes per protegir-lo.

7, 8 _• Consulteuel lloc web dels parcs de Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_ de_catalunya/.Dividiu la classe en grups

i proposeu-los que cada grup triï un parc i en faci un breu informe. Amb imatges i textos,

han d’explicar, entre altres informacions, on es localitza, el tipus d’ecosistema que és, les espècies que hi habiten, quin interès ofereix… Després, cada grup ha d’exposar el treball a classe.

• Demaneu als alumnes que busquin informació sobre les espècies, animals i vegetals, més amenaçades de Catalunya.

• Establiu un debat a classe sobre la importància de conservar el medi ambient i la necessitat que tothom, ells també, participi en la defensa de l’entorn propi.

(8)

Criteris Activitats proves escrites Suggeriments La Terra i l’univers • Coneix les capes

que componen el planeta Terra.

1

• Explica les diferències entre erosió, transport

i sedimentació.

2

• Descriu un volcà, les parts que el formen i els productes que expulsa.

3

• Coneix què són els terratrèmols i com es produeixen.

4

• Prepareu quinze targetes de cartolina (sis de blanques, sis de verdes i tres d’un altre color). A les targetes blanques hi ha d’haver escrites les paraules següents: atmosfera, hidrosfera,

geosfera, escorça, mantell i nucli.

A cada targeta blanca li ha de correspondre una targeta verda amb les definicions

de cadascun d’aquests conceptes. Per exemple, «Part rocosa de la Terra.», «Conjunt de les aigües del planeta Terra.», «Capa més externa del nostre planeta.»… A les altres tres targetes

s’ha d’escriure el nom dels tres estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Per torns, els nens i les nenes han d’anar traient targetes dels tres blocs i associar-les.

• Proposeu als alumnes que facin un petit treball sobre una forma curiosa i característica del relleu de la seva comarca. L’han de descriure

i incloure-hi dades sobre l’origen, la composició rocosa...

• Dibuixeu el cicle de l’aigua a la pissarra i demaneu als alumnes que el completin incloent-hi les fletxes adequades. Suggeriu-los que distingeixin amb colors les fletxes que representen canvis d’estat (evaporació de l’aigua del mar, fusió del glaç, condensació...).

• Descriu el sistema solar i els astres i els cossos que el componen.

5 , 6

• Defineix els components principals de l’univers.

7

• Prepareu amb targetes una baralla de cartes. En cadascuna de les cartes s’hi ha d’escriure una pregunta, per exemple:

− Què és el sistema solar?

− Quants planetes hi ha al sistema solar? − Al voltant de quin estel giren?

− Quins astres giren al voltant dels planetes? − En quina galàxia està situat el nostre planeta?... • Barregeu les cartes i demaneu a un alumne que

en tregui una i la respongui. Si l’encerta, aquest alumne farà que un altre nen o una altra nena triï una altra carta i li formularà la pregunta

(9)

Criteris

Suggeriments

• Demaneu als alumnes que busquin informació sobre els terratrèmols i els volcans

en les enciclopèdies i els llibres, i que busquin també notícies sobre els desastres que causen. Després, engresqueu-los perquè exposin a classe el resultat de les investigacions.

La matèria

• Sap què és la matèria i com està formada.

1

• Coneix i defineix algunes propietats de la matèria.

2

• Diferencia entre una mescla i una substància pura.

3

• Coneix alguns mètodes per separar les diferents substàncies que formen part d’una mescla.

4

• Sap què és un canvi d’estat i identifica les condicions en què es pot produir.

5, 6

• Reconeix algunes reaccions químiques.

6, 7

• Dibuixeu a la pissarra dos cubs exactament iguals i demaneu als alumnes que s’imaginin que un està ple de molla de pa i l’altre, de goma d’esborrar. A continuació, pregunteu-los quin és més dens i per què. Es tracta d’estimular-los en les deduccions que facin perquè concloguin que el més dens és el que està ple de goma d’esborrar perquè és el que té més massa en el mateix volum.

• Porteu a classe fotografies de paisatges

i proposeu als nens i les nenes que hi identifiquin els estats en què es troba la matèria.

• Pregunteu als alumnes sobre els canvis de la matèria que es poden observar en la vida quotidiana, per exemple a la cuina, quan

s’elaboren els aliments, s’escalfen líquids, s’obté gel, es refreden les begudes…

• Pregunteu a les nenes i els nens si la llet amb cacau és una mescla o una substància pura. Després, feu que un d’ells expliqui o argumenti la resposta que hagi donat.

• Exposeu situacions perquè els alumnes hagin d’explicar o deduir els fenòmens que s’hagin pogut produir. Per exemple, quan l’aigua es congela, continua sent aigua?, per què?, com ho podem comprovar? Si cremem paper, les cendres continuensent paper?

• Animeu els alumnes a posar exemples de situacions en què es produeixen canvis químics de la matèria, com quan s’escalfa sucre per fer caramel que s’utilitza per fer dolços, quan es podreix la fruita, quan crema

una espelma, quan es talla la llet, quan un iogurt es fa malbé...

(10)

Criteris

Suggeriments

Moviments, forces i màquines • Reconeix els efectes

de les forces sobre el moviment.

1

• Defineix què és la velocitat i sap com es calcula.

2

• Identifica les forces que intervenen en diversos tipus de moviment.

3

• Diferencia tipus de màquines simples i en coneix

algunes aplicacions en la vida quotidiana.

4, 5, 6

• Formuleu preguntes d’aquest tipus:

− Què passa quan en una palanca s’asseuen dues persones, una amb molt pes i una altra amb poc pes?

− A quina li costa més esforç elevar-se de terra?

− Què tenen en comú unes tisores, unes alicates i unes pinces?

− Quins estris d’ús quotidià fan servir les palanques?

− Què és una politja?

El paisatge de Catalunya • Coneix les principals formes

del relleu de Catalunya i els seus límits naturals.

1

• Coneix les costes de Catalunya i identifica els accidents del relleu.

2, 3, 4

• Enumera i localitza els rius i les xarxes fluvials

de Catalunya.

4, 5, 6

• Reconeix els climes de Catalunya.

7

• Desplegueu un mapa físic d’Espanya i feu que els alumnes hi localitzin Catalunya, indiquin on és i en descriguin el paisatge.

Feu que, sobre el mateix mapa, els alumnes diferenciïn les formes del relleu més importants. • Utilitzant el mateix mapa, podeu formular-los

preguntes com ara aquestes:

− Quin mar banya les costes de Catalunya? − Què és una xarxa fluvial? Quines hi ha a

Catalunya?

− Com són els rius de la xarxa Pirineu-Mediterrani? Com són

(11)

Criteris

Suggeriments • Elabora mapes tenint

en compte els signes convencionals.

1, 5 − Per què els rius de la xarxa mediterrània tenen un recorregut més curt?

• Demaneu als alumnes que completin una taula com la següent:

xarxa rius

• Mostreu als alumnes fotografies de paisatges de diferents zones climàtiques i digueu-los que expliquin com deu ser el clima en aquestes zones. Després, demaneu-los que elaborin fitxes de les diferents zones climàtiques de Catalunya. Per exemple:

• Dividiu els alumnes en grups i proposeu-los que facin un mural sobre un espai natural i que l’il·lustrin amb mapes, fotos, dibuixos i esquemes.

Població i economia

• Coneix el significat d’alguns conceptes relacionats amb la població i l’economia.

1, 4

• Coneix com es distribueix la població a Catalunya.

2

• Demaneu als alumnes que expliquin quines són les causes que fan que la població augmenti. Ajudeu-los amb preguntes com ara: de quina manera hi influeixen la natalitat i la mortalitat? Quina importància tenen els moviments migratoris?

•

clima:

•

precipitacions:

•

temperatures:

•

localització:

_________________________

(12)

Criteris

Suggeriments

• Defineix i sap com es calcula la densitat de població.

2, 3

• Identifica les activitats que conformen cadascun dels sectors econòmics i les característiques corresponents.

4

• Explica la distribució de la població catalana per sectors econòmics.

5

• Mostreu als nens i les nenes un mapa

de la densitat de població de la seva comarca. A partir de la informació que els ofereixi el mapa, demaneu-los que descriguin com s’hi distribueix la població, quines zones tenen una densitat més gran i quines més petita, i quines poden ser les raons que expliquen que unes zones estiguin més poblades que unes altres.

Canvis en el temps • Sap què és la prehistòria

i reconeix les característiques de les etapes en què

es divideix.

1 • Demaneu a uns quants alumnes que escriguin a la pissarra el nom de les etapes en què es divideix la prehistòria. A continuació, dividiu la classe en grups i proposeu-los que elaborin un mural sobre aquest període que inclogui, per exemple, una línia del temps, un esquema amb les característiques principals de cada etapa, dibuixos, fotografies…

• Coneix els pobles

que van habitar la península Ibèrica en l’antiguitat.

2 • Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar un dels pobles que va habitar la península Ibèrica en l’antiguitat (ibers, celtes, fenicis, grecs,

cartaginesos, romans) i, després

de donar-los una estona per preparar un guió, han d’explicar a la resta de companys

el que recordin d’aquest poble: d’on procedien, on es van instal·lar, a què es dedicaven, quines restes se’n conserven…

• Explica la conquesta romana de la Península i coneix l’organització territorial de la Hispània romana.

3 • Demaneu als alumnes que completin una fitxa sobre la Hispània romana que contingui informació sobre els aspectes següents: − Com es va dur a terme la conquesta

(13)

Criteris

Suggeriments

− Com es van organitzar els romans a Hispània. − Com es va romanitzar Hispània.

− Com era la societat hispanoromana. • Descriu les característiques

principals del regne visigòtic.

4 • Doneu algunes dades errònies sobre els visigots perquè els alumnes les corregeixin. Per exemple: − Els visigots procedien de l’Àfrica.

− Els visigots es van instal·lar a Hispània després de vèncer els cartaginesos.

− Els visigots van fundar un regne amb capital a Còrdova.

− Alguns dels reis visigòtics més importants van ser August, Anníbal i Almansor.

• Identifica els fets essencials de l’assentament musulmà a la Península durant l’edat mitjana.

5

• Coneix quins van ser els regnes cristians fins al 1492.

6

• Dividiu la classe en grups. Cada grup ha d’escriure en un paper cinc preguntes sobre fets o esdeveniments importants que van tenir lloc a la Península des de la invasió musulmana el 711 fins a la conquesta de Granada el 1492. Un cop escrites, les han de posar en comú i intentar respondre-les entre tots.

• Diferencia les construccions romàniques i les gòtiques.

7 • Porteu a classe fotografies d’edificis gòtics i romànics. Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar un dels edificis i completar una fitxa en què ha d’incloure un dibuix de l’edifici i explicar quin tipus d’edifici és, la funció que tenia, el lloc on està situat i les característiques

(14)

1. Escriu els òrgans i les glàndules de l’aparell digestiu.

•

òrgans del tub digestiu:

•

glàndules digestives:

2. Ordena la seqüència del procés digestiu.

3. Escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa.

La sang transporta oxigen, nutrients i substàncies de rebuig.

El cor bomba la sang.

Els vasos sanguinis són les venes i els capil·lars.

Els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes formen la sang.

La sang i el plasma són cèl·lules sanguínies.

4. Completa el text amb les paraules que falten.

L’aliment rep el suc gàstric i es transforma en una pasta.

Els nutrients són absorbits i passen a la sang.

La pasta es barreja amb la bilis i el suc pancreàtic.

L’aliment es mastega i es barreja amb la saliva.

Avaluació

inicial

El cos humà

L’aparell

Està format pels , els urèters, la bufeta i la .

La seva funció és la de la sang per eliminar les substàncies

de i formar , que s’emmagatzema

a la fins que s’expulsa a l’exterior.

(15)

5. Completa l’esquema sobre l’aparell respiratori.

6. Ordena aquests termes segons el camí que segueix l’oxigen quan respirem.

1.

4.

2.

5.

3. 7. Relaciona els requadres de l’esquerra amb els de la dreta.

8. Escriu al costat de cada text a quin òrgan del sistema nerviós es refereix.

Coordina els moviments i manté l’equilibri.

Controla tots els actes voluntaris.

bronquis

sang

nas / boca

pulmons

tràquea

Controla els moviments involuntaris

que s’anomenen reflexos.

Aparell respiratori

vies respiratòries

alvèols pulmonars

faringe

tràquea

bronquíols

L’aparell locomotor…

El sistema nerviós…

… dirigeix la funció de relació: rep informació

de l’exterior, l’analitza i hi dóna una resposta.

… executa les ordres del sistema nerviós

mitjançant moviments.

(16)

1. Explica què és un ecosistema.

2. Marca amb una X les afirmacions que són falses.

Després, escriu-les de manera correcta.

Tots els éssers vius s’agrupen en famílies. Per exemple, els lleons formen

una família d’éssers vius.

El conjunt de totes les poblacions d’un ecosistema forma una comunitat.

L’ecosistema més gran que existeix és la biologia.

3. Observa la cadena alimentària següent i respon les preguntes.

•

Quin ésser viu és el productor? Per què?

•

Quin ésser viu és el consumidor primari? Per què?

•

Quin ésser viu és el consumidor secundari? Per què?

•

Quin ésser viu és el consumidor terciari? Per què?

Avaluació

inicial

El medi físic i la seva conservació

(17)

4. Encercla els factors que tenen més influència sobre els éssers vius

en els medis aquàtics.

5. A quin tipus d’animal es refereixen les definicions següents?

Pensa-ho i escriu-ne el nom.

•

Animal que s’alimenta dels cadàvers d’altres animals.

•

Animal que s’alimenta de plantes.

•

Animal que en caça un altre i se n’alimenta.

6. Explica què són els descomponedors i quina funció tenen.

7. Enumera tres problemes que afecten el medi ambient.

• • •

8. Explica de quina manera aquestes accions contribueixen a millorar

el medi ambient.

relleu

salinitat

clima

llum

temperatura

tipus de sòl

tipus de fons

(18)

1. Completa l’esquema següent de les capes de la Terra.

2. Explica en què consisteixen els processos següents.

•

erosió

•

transport

•

sedimentació

3. Completa el dibuix amb els noms de les parts d’un volcà. Després, respon la pregunta.

•

Quins elements s’expulsen en les erupcions volcàniques?

Avaluació

inicial

La Terra i l’univers

Nom

Data

El planeta Terra

està format per

està formada per:

• •

•

nucli

està formada per:

•

(19)

4. Marca les oracions correctes.

L’energia externa de la Terra dóna lloc als terratrèmols.

Els terratrèmols són moviments sobtats de l’escorça terrestre.

L’escorça terrestre pateix terratrèmols violents contínuament.

Un terratrèmol pot fer que variï la inclinació d’un terreny.

5. Observa el dibuix i respon les preguntes següents.

•

Què és el sistema solar?

•

Quins són els planetes interiors?

•

Quins són els planetes exteriors?

6. Relaciona les columnes.

7. A què es refereixen les definicions següents? Escriu el terme corresponent.

•

Grup d’estels que es veuen pròxims

en una regió del cel.

•

Enormes esferes de gas a l’interior de les quals

es produeix una gran quantitat d’energia.

•

Agrupacions de milers o milions d’estels.

•

Astres que giren al voltant d’un planeta.

asteroide

cometa

Astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita

el·líptica allargada.

Cos petit i de forma irregular que gira al voltant del Sol

i es troba sobretot en regions anomenades cinturons.

(20)

1. Què és la matèria? De què està formada? Explica-ho.

2. Relaciona.

3. Escriu un exemple en cada cas.

•

substància pura

•

mescla homogènia

•

mescla heterogènia

4. Enumera els sistemes que coneguis per separar les substàncies que formen

part d’una mescla.

■

Ara, indica quin sistema utilitzaries per separar les mescles següents.

•

aigua i sal

•

aigua i oli

•

aigua i sorra

•

aigua i llimadures de ferro

Avaluació

inicial

La matèria

massa

Quantitat de matèria que té un cos.

densitat

Espai que ocupa un cos.

volum

Relació que hi ha entre la massa i el volum.

(21)

5. En cada cas, escriu el nom del canvi d’estat corresponent.

•

Pas de gas a líquid.

•

Pas de sòlid a gas sense passar per líquid.

•

Pas de líquid a gas de manera ràpida

assolint una certa temperatura.

•

Pas de sòlid a líquid.

■

Ara, completa l’esquema següent.

6. Escriu a sota de cada dibuix canvi d’estat o canvi químic,

segons que correspongui.

7. Observa els dibuixos i explica per què el canvi que ha tingut lloc és químic.

líquid

gas

sòlid

ninot de neu fonent-se

aliment amb floridures

(22)

1. Observa els dibuixos. Després, respon les preguntes.

•

Què fa que la bola es mogui en el dibuix A?

•

Què fa que la bola s’aturi en el dibuix B?

2. Què és la velocitat? Com es calcula? Explica-ho.

■

Ara, llegeix el text següent i calcula la velocitat en cada cas.

De Figueres a Castelló de la Plana hi ha una distància d’uns 400 quilòmetres.

La Marta ha fet el viatge en cotxe i ha tardat 4 hores i en Joan l’ha fet en tren

i n’ha tardat 2. A quina velocitat ha fet el viatge la Marta? I en Joan?

La Marta ha fet el viatge a km/h.

En Joan ha fet el viatge a km/h.

Avaluació

inicial

Moviments, forces i màquines

A

B

Nom

Data

(23)

3. Observa el dibuix i respon les preguntes.

•

Quina força actua perquè el paracaigudista arribi a terra?

•

Quin tipus de força actua per frenar la caiguda del paracaigudista?

4. Relaciona.

5. Escriu de quin tipus són les palanques següents.

6. Quina utilitat té el pla inclinat en aquest edifici? Explica-ho.

roda

pla inclinat

politja

palanca

Disminueix la força de fregament.

Canvia la direcció d’una força.

(24)

1. Fes un mapa amb les principals unitats de relleu de Catalunya i posa-hi el nom.

2. Escriu en el mapa anterior el nom del mar que banya les costes de Catalunya

i dels territoris amb què limita.

3. Completa l’esquema següent sobre la costa catalana.

Avaluació inicial

El paisatge de Catalunya

Nom

Data

Costa catalana

•

cap de Creus

• • •

illes Medes

accidents del relleu

zona nord

•

cap de Salou

•

(25)

4. Escriu el nom de tres rius que fan delta a la costa de Catalunya.

5. Fes un mapa de Catalunya i marca-hi els rius principals.

6. Enumera les xarxes fluvials de Catalunya i escriu el nom de tres rius

que formin part de cadascuna.

• • •

7. Respon les preguntes.

•

Quin clima caracteritza la teva comarca?

•

Com són les temperatures d’aquesta zona?

•

I les precipitacions?

(26)

1. Escriu C, si l’oració és certa, o F, si és falsa.

La diferència entre el nombre de persones que neix i el nombre de persones

que mor en un lloc durant un any és el creixement natural.

La població a Catalunya

augmenta pel creixement natural negatiu i l’emigració.

La població de Catalunya es concentra a les costes i a les ciutats.

Les mestresses de casa, els estudiants i els jubilats formen part

de la població activa.

2. Observa el mapa i respon les preguntes.

Població i economia

•

Quina informació

ofereix aquest mapa?

•

Què és la densitat

de població?

Com es calcula?

•

Escriu el nom de dues de les comarques amb la densitat de població més alta.

•

Escriu el nom de dues de les comarques amb la densitat de població més baixa.

(27)

3. Calcula la densitat de població d’aquestes comarques.

comarca

població

(hab.)

superfície

(km

2

)

densitat

el Barcelonès

2.235.578

146 la Noguera

39.507

1.784 la Garrotxa

54.437

735 4. Localitza i encercla a la sopa de lletres les paraules a què fan referència

aquestes oracions. Després, escriu-les.

•

Persona que forma part de la població activa i no treballa.

•

Un dels tipus de bestiar més abundants a Catalunya.

•

Sector econòmic en què treballa menys gent.

•

Combustible líquid que s’importa.

•

Una de les activitats principals del sector de serveis a Catalunya.

•

Comarca en què la pesca és relativament important i hi ha una piscifactoria.

•

Activitat del sector primari que ha perdut població activa, tot i que continua

tenint importància l’explotació de pedreres.

5. Observa el gràfic següent i explica com es distribueix la població ocupada

a Catalunya segons els sectors econòmics.

• • • • • • •

P E T R O L

I

Z W M

R R U Y P B V A P A

O P R

I M A R I

O R

M A S Q W E R T R E

I

U

I O A A S D C S

N G S G T L

I C

I

M

E H M J U K L Q V E

R X E C R V B N O M

I

P O I

A U Y T R E

A W Q A T S D F G H

sector terciari (70%) sector primari (5%) sector secundari (25%)

(28)

1. Completa aquest

esquema sobre les característiques principals

de cadascuna de les etapes en què es divideix la prehistòria.

2. Pinta el mapa segons la llegenda.

3. Respon les preguntes.

•

En quines guerres es van enfrontar els romans i els cartaginesos?

•

Quin nom van donar els romans a la península Ibèrica?

•

Quines eren les cinc províncies en què els romans van dividir Hispània?

Canvis en el temps

Nom

Data

zona ibera

característiques

La prehistòria

característiques

groc

zona celta

vermell

colònies gregues

blau

colònies fenícies

verd

colònies cartagineses

gris

(29)

4. Completa el text següent sobre el regne visigòtic.

5. Escriu a sota de cada any la lletra corresponent a cadascun dels fets.

6. Relaciona.

7. Explica les diferències entre les construccions romàniques

i les construccions gòtiques.

Pelagi

regne d’Astúries

Alfons I

_{corona d’Aragó}

Ferran III

corona de Castella i Aragó

Isabel I de Castella

Ferran II d’Aragó

corona de Castella

conquesta de Granada

Els musulmans envaeixen el regne visigòtic

batalla de Las Navas de Tolosa

califat de Còrdova

regnes de taifes

A

B

C

D

E

711 929 1031 1212 1492

Els visigots

Cap a l’any , l’Imperi romà ja feia anys que suportava els atacs

dels pobles , que provenien del nord d’Europa.

Els visigots eren un d’aquests pobles. Van arribar a Hispània i van fundar

un regne amb capital a . Van adoptar la llengua que era el

(30)

Registre individual per a l’avaluació inicial

de Coneixement del medi 6è de Primària

Criteris SÍ NR* Observacions

El cos humà

• Coneix els òrgans i les glàndules que formen l’aparell digestiu. • Sap com l’aliment es transforma

en nutrients en el procés de la digestió. • Identifica els òrgans i la funció

dels aparells circulatori i excretor. • Identifica els òrgans i les funcions

de l’aparell respiratori.

• Comprèn com es coordinen el sistema nerviós i l’aparell locomotor per realitzar la funció de relació.

El medi físic i la seva conservació • Sap què és un ecosistema i en reconeix

els components.

• Descriu com els éssers vius interactuen amb el seu entorn i coneix els factors del medi que els influencien.

• Coneix les relacions alimentàries que s’estableixen entre els éssers vius. • Descriu alguns dels principals problemes

que afecten el medi ambient i coneix alguns mecanismes per protegir-lo.

La Terra i l’univers

• Coneix les capes que componen el planeta Terra.

• Reconeix els canvis que tenen lloc a la superfície terrestre.

• Explica les diferències entre erosió,

transport i sedimentació.

• Descriu un volcà, les parts que té i els productes que expulsa.

• Coneix com es produeix un terratrèmol. • Descriu el sistema solar i els astres

i els cossos que el componen. • Defineix els principals components

de l’univers.

(31)

Criteris SÍ NR* Observacions La matèria

• Sap què és la matèria i com està formada. • Coneix i defineix algunes propietats

de la matèria.

• Diferencia entre una mescla i una substància pura.

• Coneix alguns mètodes per separar les diferents substàncies que formen part d’una mescla.

• Sap què és un canvi d’estat i identifica les condicions en què pot tenir lloc. • Reconeix algunes reaccions químiques. Moviment, forces i màquines

• Reconeix els efectes de les forces sobre el moviment.

• Defineix què és la velocitat i sap com es calcula.

• Identifica les forces que intervenen en diversos tipus de moviment. • Diferencia tipus de màquines simples

i en coneix algunes de les aplicacions en la vida quotidiana.

El paisatge de Catalunya

• Coneix les principals formes del relleu de Catalunya i els seus límits naturals. • Coneix les costes de Catalunya i identifica

els accidents del relleu.

• Enumera i localitza els rius i les xarxes fluvials catalanes.

• Reconeix els climes de Catalunya. • Elabora mapes tenint en compte

els signes convencionals. Població i economia

• Coneix el significat d’alguns conceptes relacionats amb la població

i l’economia.

• Sap com es distribueix la població a Catalunya.

• Defineix i sap com es calcula la densitat depoblació.

(32)

Criteris SÍ NR* Observacions • Identifica les activitats que conformen

cadascun dels sectors econòmics i les seves característiques.

• Explica la distribució de la població per sectors econòmics.

• Coneix el significat d’alguns conceptes relacionats amb la població i l’economia. • Analitza i interpreta diferents tipus

de gràfics.

Canvis en el temps

• Sap què és la prehistòria i reconeix les característiques de les etapes en què es divideix.

• Coneix els pobles que van habitar la península Ibèrica en l’antiguitat. • Explica la conquesta romana

de la Península i coneix l’organització territorial de la Hispània romana. • Descriu les principals característiques

del regne visigòtic.

• Identifica els fets essencials

de l’assentament musulmà a la Península durant l’edat mitjana.

• Coneix quins van ser els regnes cristians fins al 1492.

• Diferencia construccions romàniques i gòtiques.

(33)

Solucions

Avaluació inicial. El cos humà (pàgines 14-15)

1. Òrgans del tub digestiu: boca, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, anus. Glàndules digestives: salivals, fetge i pàncrees.

2. 2, 4, 3, 1. 3. C, C, F, F, F.

4. L’aparell excretor. Està format pels ronyons, els urèters, la bufeta i la uretra. La seva funció és la de filtrar la sang per eliminar les substàncies de rebuig i formar l’orina, que és emmagatzemada a la bufeta fins que s’expulsa a l’exterior. 5.

6. 1. nas/boca; 2. tràquea; 3. bronquis; 4. pulmons; 5. sang.

7. L’aparell locomotor executa les ordres del sistema nerviós mitjançant moviments. El sistema nerviós dirigeix la funció de relació: rep informació de l’exterior, l’analitza i hi dóna una resposta.

8. Coordina els moviments i manté l’equilibri: cerebel. Controla tots els actes voluntaris: cervell.

Controla els moviments involuntaris que s’anomenen reflexos: medul·la espinal.

Avaluació inicial. El medi físic i la seva conservació (pàgines 16-17)

1. Un ecosistema és un conjunt format pels éssers vius i el seu medi físic. 2. F Tots els éssers vius s’agrupen en espècies. Per exemple, els lleons

formen una espècie d’éssers vius. C.

F L’ecosistema més gran que existeix és la biosfera.

3. L’ésser viu productor és la planta, perquè s’encarrega de fabricar l’aliment. El consumidor primari és el saltamartí, perquè és herbívor i s’alimenta de plantes. El consumidor secundari és la granota, perquè és un animal carnívor

que s’alimenta d’animals herbívors.

El consumidor terciari és la colobra, perquè és un animal carnívor que s’alimenta de consumidors secundaris.

4. Salinitat, llum, temperatura i tipus de fons. 5. Carronyaire.

Herbívor. Depredador.

Aparell respiratori

vies respiratòries

pulmons alvèols pulmonars

fosses nasals faringe laringe tràquea bronquis bronquíols

(34)

6. Els descomponedors són els bacteris i els fongs que descomponen totalment les restes d’éssers vius, tant vegetals com animals. D’aquesta manera, les sals minerals que contenen aquestes restes tornen al sòl, que es manté fèrtil. 7. Resposta model (R. M.). La contaminació, l’escalfament global i la desforestació. 8. R. M. Apagar el llum estalvia electricitat.

Desplaçar-se en bicicleta estalvia combustibles.

Avaluació inicial. La Terra i l’univers (pàgines 18-19)

1. Geosfera – escorça – mantell – nucli. Hidrosfera.

Atmosfera – troposfera – estratosfera.

2. Erosió: es produeix quan s’arrosseguen materials de les roques o del sòl, normalment per l’acció dels rius, els torrents, el vent o el mar.

Transport: es produeix quan l’aigua o el vent desplaça materials que han estat erosionats. Sedimentació: es produeix quan els materials erosionats es dipositen en la superfície i s’acumulen.

3. * Magma, con volcànic, cràter, lava. Lava, gasos i cendra.

4. Els terratrèmols són moviments sobtats de l’escorça terrestre. Un terratrèmol pot fer que variï la inclinació d’un terreny.

5. El sistema solar és el conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. Els planetes interiors són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Els planetes exteriors són Júpiter, Saturn, Neptú i Urà.

6. Asteroide – Cos petit i de forma irregular que gira al voltant del Sol i es troba sobretot en regions anomenades cinturons.

Cometa – Astre glaçat que gira al voltant del Sol amb una òrbita el·líptica allargada. 7. Constel·lació.

Estels. Galàxies. Satèl·lits.

Avaluació inicial. La matèria (pàgines 20-21)

1. La matèria és allò de què estan fets tots els cossos.

La matèria està formada per unes partícules petitíssimes anomenades àtoms. 2. Massa – Quantitat de matèria que té un cos.

Densitat – Relació entre la massa i el volum. Volum – Espai que ocupa un cos.

3. R. M.

Substància pura – l’aigua.

Mescla homogènia – l’aigua del mar. Mescla heterogènia – la sopa de fideus.

4. Filtració, decantació, separació magnètica, evaporació. Aigua i sal – evaporació.

Aigua i oli – decantació. Aigua i sorra – filtració.

Aigua i llimadures de ferro – separació magnètica. * De dalt a baix i d’esquerra a dreta.

(35)

5. Pas de gas a líquid – condensació.

Pas de sòlid a gas sense passar per líquid – sublimació.

Pas de líquid a gas de manera ràpida assolint una certa temperatura – ebullició. Pas de sòlid a líquid – fusió.

R. G.

■ * Sublimació, fusió, solidificació, sublimació inversa, vaporització i condensació. 6. Canvi d’estat; canvi químic.

7. S’ha produït un canvi químic perquè els àtoms de l’ou en fregir-se

es combinen de manera diferent i donen lloc a una altra substància, que és l’ou ferrat.

Avaluació inicial. Moviments, forces i màquines (pàgines 22-23)

1. La bola de golf es mou per la força que hi exerceix el pal. La bola de golf s’atura per la força de fregament amb el terra. 2. La velocitat és la rapidesa en què es mou un cos.

Es calcula dividint l’espai que recorre un cos entre el temps que tarda a fer-ho. Marta: 400: 4 = 100 km/h.

Joan: 400: 2 = 200 km/h.

La Marta ha fet el viatge a 100 km/h. En Joan ha fet el viatge a 200 km/h.

3. La força que actua perquè el paracaigudista arribi a terra és la gravetat, que és la força que fa que els cossos siguin atrets per la Terra.

La força que actua per frenar la caiguda del paracaigudista és la de fregament a causa de la resistència que ofereix l‘aire.

4. Roda – Disminueix la força de fregament. Pla inclinat – Permet aplicar forces més petites. Politja – Canvia la direcció d’una força.

Palanca – Permet aplicar forces més petites.

5. Palanca de tercer gènere; palanca de segon gènere; palanca de primer gènere. 6. Gràcies a la rampa, que és un pla inclinat, s’aconsegueix pujar objectes,

en aquest cas un carretó d’anar a comprar, emprant molta menys força.

Avaluació inicial. El paisatge de Catalunya (pàgines 24-25)

1. R. G. Retolació mínima: Pirineu, Prepirineu, depressió Central, serralada Transversal, Sistema Mediterrani 2. R. G. Retolació: Mar Mediterrani, França, Andorra, Aragó, Comunitat Valenciana.

3.

Costa catalana

zona sud

• cap de Salou • golf de Sant Jordi

Accidents del relleu

zona nord

• cap de Creus • cap de Begur • golf de Roses • illes Medes

(36)

4. El Ter, l’Ebre i el Llobregat.

5. R. G. Retolació: Ebre, Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Valira, Ter, Llobregat, Fluvià, Muga, Tordera, Besòs, Foix, Gaià, Francolí, Sénia.

6. R. M. Xarxa de l’Ebre: (R. M.) Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Xarxa Pirineu – (R. M.) Mediterrani: Ter, Llobregat i Muga. Xarxa mediterrània: (R. M.) Besòs, Francolí i Tordera. 7. Resposta lliure (R. Ll.).

Avaluació inicial. Població i economia (pàgines 26-27)

1. C, F, C, F.

2. Aquest mapa ofereix informació sobre la densitat de població de Catalunya. La densitat de població és la relació entre el nombre d’habitants i la superfície

del territori on viuen, expressada en quilòmetres quadrats. Es calcula dividint el nombre d’habitants d’un lloc pels km2.

Dues de les comarques amb la densitat de població més alta són el Barcelonès i el Baix Llobregat. Dues de les comarques amb la densitat de població més baixa són l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. 3. comarca població (hab.) superfície (km2) densitat el Barcelonès 2.235.578 146 2.235.578 : 146 = 1.5312,18 hab./km2 la Noguera 39.507 1.784 39.507 : 1.784 = 22,15 hab./km2 la Garrotxa 54.437 735 54.437 : 735 = 74,06 hab./km2 4. Aturat. Porcí. Primari. Petroli. Turisme. Maresme. Mineria.

5. A Catalunya, la població ocupada es reparteix de la manera següent: el 5 % en el sector primari, el 25 % en el sector secundari i el 70 % en el sector terciari.

Avaluació inicial. Canvis en el temps (pàgines 28-29)

1. Paleolític: els éssers humans eren caçadors i recol·lectors. Fabricaven eines amb pedra i ossos d’animals. Pintaven l’interior de les coves i també feien petites escultures de pedra. Neolític: els éssers humans es van fer agricultors i ramaders i van construir llogarets.

Fabricaven eines amb pedra polida, teixits i ceràmica. Pintaven escenes amb figures esquemàtiques. Edat dels metalls: els éssers humans van aprendre a fabricar objectes de coure, bronze i ferro. Alguns llogarets es van convertir en petites ciutats. Es va inventar la roda, la vela i l’arada.

2. R. G. Groc: zona oest. Vermell: zona est. Blau: Rhode, Empòrion, Sagunt i Hemeroskopeion. Verd: Gadir, Malaka i Sexi. Gris: Cartago Nova i Ebussus.

3. En les guerres púniques. Hispània.

(37)

4. Cap a l’any 400, l’Imperi romà ja feia anys que suportava els atacs dels pobles germànics, que provenien del nord d’Europa. Els visigots eren un d’aquests pobles. Van arribar

a Hispània i van fundar un regne amb capital a Toledo. Van adoptar la llengua, que era el llatí, les lleis i la religió cristiana de la població hispanoromana.

5. 711 – (E) Els musulmans envaeixen el regne visigòtic. 929 – (C) califat de Còrdova.

1031 – (B) regnes de taifes.

1212 – (D) batalla de Las Navas de Tolosa. 1492 – (A) conquesta de Granada.

6. Pelagi – regne d’Astúries. Alfons I – corona d’Aragó. Ferran III – corona de Castella.

Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó – corona de Castella i Aragó.

7. R. M. Les construccions romàniques tenien poca alçada i uns murs de pedra molt gruixuts,

en els quals s’obrien poques finestres. Les portes i les finestres tenien forma de mitja circumferència. Les construccions gòtiques eren altes, els murs eren prims, amb portes grans i finestres

(38)

(39)

Recursos

per a les avaluacions

periòdiques

Recursos per a l’avaluació per unitats.

Unitat 1. Les persones i la salut

Unitat 2. La reproducció

Unitat 3. Els éssers vius

Unitat 4. Màquines, tecnologia i societat

Unitat 5. L’electricitat i el magnetisme

Unitat 6. L’energia

Unitat 7. La representació de la Terra

Unitat 8. El relleu, el clima i els paisatges d’Espanya

Unitat 9. La població i les activitats econòmiques d’Espanya

Unitat 10. Les institucions de Catalunya, Espanya i Europa

Unitat 11. L’edat moderna

Unitat 12. L’edat contemporània

Recursos per a l’avaluació trimestral.

Recursos per a l’avaluació final.

(40)

• • • • • • • • • • •

1. Què és la salut? Defineix-ho.

2. Enumera cinc hàbits saludables.

3. Completa l’esquema.

4. Quina diferència hi ha entre les malalties epidèmiques i les malalties

endèmiques? Explica-ho.

5. Indica tres exemples en cada cas.

Problemes causats

per l’alcohol

Problemes causats

pel tabac

Tipus

de malalties

segons la manera en què apareixen i la durada segons la causa que les origina Prova

1 Les persones i la salut

(41)

6. Què són les drogues? Té riscos per a la salut consumir-ne? Explica-ho.

7. Indica quin agent infecciós causa les malalties següents.

•

Infeccions bacterianes

•

Micosis

•

Parasitosis

•

Infeccions víriques

8. Com poden entrar els microbis en el nostre organisme? Escriu-ne cinc exemples.

•

9. En aquest text hi ha quatre errors. Subratlla’ls i escriu el text correctament.

«Els antibiòtics són substàncies que resulten tòxiques per als virus,

però són inofensives per a les persones. Per tant, són molt eficaços

per combatre les infeccions causades per virus, fongs o protozous.»

10. Explica com actuen les vacunes en el nostre organisme.

• •

(42)

Encercla l’opció correcta.

1. L’estat complet de benestar físic, mental i social s’anomena:

a. salut.

b. hàbits saludables.

c. higiene personal.

2. Segons la manera en què apareixen i la durada, les malalties poden ser:

a. infeccioses o no infeccioses.

b. agudes o cròniques.

c. epidèmiques o endèmiques.

3. Les malalties infeccioses que afecten poques persones s’anomenen:

a. epidèmiques.

b. esporàdiques.

c. endèmiques.

4. Les malalties infeccioses que es donen en una zona o regió s’anomenen:

a. epidèmiques.

b. endèmiques.

c. cròniques.

5. La parasitosi és una malaltia causada per:

a. un bacteri.

b. un virus.

c. un protozou.

6. La salmonel·losi és:

a. una malaltia causada per la picada d’un insecte.

b. una malaltia causada per consumir aliments en mal estat.

c. una malaltia causada per beure aigua contaminada.

7. El peu d’atleta és una malaltia causada per:

a. un protozou.

b. un fong.

c. un virus.

8. La malària és una malaltia causada per:

a. la picada d’un insecte.

b. una vacuna.

c. consumir aigua en mal estat.

9. Les substàncies que són tòxiques per als bacteris, però inofensives

per a les persones són:

a. els antibiòtics.

b. els xarops.

c. els supositoris.

10. Els medicaments que s’administren a les persones per protegir-les

de malalties infeccioses són:

a. els antibiòtics.

b. les vacunes.

c. les injeccions.

Test

1 Les persones i la salut

(43)

Unitat 1

Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què és la salut i la malaltia.

P T

• Enumera hàbits saludables.

P

• Coneix diferents tipus

de malalties. T

P T

• Sap quins factors i quins hàbits

representen un risc per a la salut. P P

• Explica què són les malalties infeccioses,

com es transmeten i com es prevenen. T T

P T

• Sap com es tracten les malalties.

P _T P _T

P: Prova; T: Prova tipus test.

Solucions

Prova

1. La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social. Quan s’altera, es produeix una malaltia.

2. La higiene, el descans, l’esport, l’alimentació saludable i la postura correcta. 3. Segons la manera en què apareixen i la durada: agudes i cròniques.

Segons la causa que les origina: infeccioses i no infeccioses.

4. Les malalties epidèmiques són les que afecten alhora un gran nombre de persones i les malalties endèmiques són les que es donen només en algunes zones o regions.

5. R. M. Problemes causats per l’alcohol: deteriorament del fetge, deteriorament del pàncrees i problemes cardíacs.

Problemes causats pel tabac: infart cerebral, càncer de pulmó i gastritis. 6. Les drogues són substàncies que modifiquen el funcionament

del cervell, de manera que provoquen canvis en les sensacions de la persona, en el seu estat d’ànim o en el seu comportament. El consum de drogues té molts riscos per a la salut i pot causar la mort. 7. Bacteris; fongs; protozous, cucs intestinals o puces; virus.

8. R. M. A través de ferides a la pell que no es desinfecten bé; per beure aigua contaminada; per consumir aliments contaminats; per l’aire que respirem, o per picades d’insectes.

9. Els antibiòtics són substàncies que resulten tòxiques per als bacteris, però són inofensives per a les persones. Per tant, són molt eficaços per combatre les infeccions bacterianes.

10. Les vacunes contenen els agents que causen la malaltia, però morts o debilitats perquè no siguin perillosos. Aquests agents s’introdueixen en el nostre cos. El nostre organisme s’adona d’aquesta invasió i la combat. A més, recorda l’agent i si més endavant té contacte amb aquest mateix agent, el derrota fàcilment i evita la malaltia.

Test

1. a. salut 2. b. agudes o cròniques 3. b. esporàdiques 4. b. endèmiques 5. c. un protozou 6. b. una malaltia causada per consumir aliments en mal estat 7. b. un fong 8. a. la picada d’un insecte 9. a. els antibiòtics 10. b. vacunes

(44)

1. Què són els caràcters sexuals secundaris? Respon la pregunta

i posa’n tres exemples.

2. Completa aquest esquema anatòmic. Després, digues què representa.

•

Aquest esquema anatòmic representa

3. Indica l’òrgan corresponent en cada cas.

•

Lloc on es produeixen les cèl·lules sexuals femenines.

•

Òrgan on es desenvolupa el fetus durant l’embaràs.

•

Lloc on es produeixen els espermatozoides.

•

Bossa de teixit que protegeix els testicles.

4. Respon les preguntes.

•

Quines cèl·lules intervenen en la fecundació?

•

A quina cèl·lula dóna origen la unió d’un òvul i un espermatozoide?

5. En què es diferencien? Explica-ho.

•

Semen i espermatozoide:

•

Òvul i ovari:

Prova

2 La reproducció

Nom

Data

(45)

6. Forma una oració amb cada grup de paraules.

7. Explica com té lloc la fecundació.

8. Completa les oracions.

•

L’embrió és dins una bossa plena d’un líquid anomenada: .

•

L’embrió rep els nutrients i l’oxigen de la mare a través de la .

•

L’embrió s’uneix a la placenta mitjançant el .

•

A partir del tercer mes, l’embrió rep el nom de .

9. Completa l’esquema

10. Ordena les fases del part.

La fase de dilatació és la més llarga. La sortida de l’úter s’obre a poc a poc,

perquè pugui tenir lloc el part. A més, els músculs involuntaris de l’úter es

contrauen cada cert temps per expulsar el nadó.

En la fase de deslliurament, s’expulsa la placenta.

La fase d’expulsió és la sortida del nadó a través de la vagina. La mare l’ajuda

a néixer empenyent amb força amb els músculs de l’abdomen.

espermatozoides – masculines – cua

(46)

Encercla l’opció correcta.

1. Les diferències físiques que hi ha entre homes i dones són:

a. els aparells reproductors.

b. els caràcters sexuals primaris i secundaris.

c. el pèl corporal.

2. L’òrgan buit molt elàstic en què se desenvolupa el fetus durant l’embaràs és:

a. l’úter.

b. la vagina.

c. la vulva.

3. La bossa de teixit que protegeix els testicles és:

a. la uretra.

b. l’escrot.

c. l’espermatozoide.

4. La substància que serveix de transport i aliment als espermatozoides és:

a. el semen.

b. la placenta.

c. el líquid amniòtic.

5. Les cèl·lules sexuals femenines són:

a. els òvuls.

b. els espermatozoides.

c. els ovaris.

6. La placenta és un òrgan que es forma en:

a. l’úter.

b. els ovaris.

c. les trompes de Fal·lopi.

7. La primera cèl·lula d’un nou ésser és:

a. el fetus.

b. el zigot.

c. l’embrió.

8. El període de la vida d’una dona que va des de la fecundació fins al naixement

d’un nadó s’anomena:

a. zigot.

b. embrió.

c. embaràs.

9. Durant el part, el fetus surt a l’exterior a través de:

a. la placenta.

b. el melic.

c. la vagina.

10. La fase del part en què s’expulsa la placenta s’anomena:

a. deslliurament.

b. expulsió.

c. dilatació.

Test

2 La reproducció

(47)

Unitat 2

Criteris d’avaluació

Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

• Sap què són els caràcters sexuals.

P T

• Identifica les diferents parts

que constitueixen els aparells

reproductors femení i masculí i coneix les funcions. P T P T T P T P T

• Sap com es duu a terme la funció

de reproducció. P

P T

• Coneix com es desenvolupa i neix

un nou ésser humà. T T T

P T P T P T

• Completa esquemes anatòmics.

P P

P: Prova; T: Prova tipus test.

Solucions

Prova

1. Els caràcters sexuals secundaris són les característiques físiques que no es relacionen directament amb la reproducció, però que diferencien les dones i els homes. Per exemple, veu greu i barba en els homes i malucs més amples en les dones.

2. Vegeu la pàgina 29 del llibre.

Representa l’aparell reproductor masculí. 3. Ovaris; úter; testicles; escrot.

4. Els òvuls i els espermatozoides. Zigot.

5. Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines que es formen als testicles; el semen és el conjunt de substàncies que fabriquen les vesícules seminals i la pròstata, que serveix de transport i aliment als espermatozoides.

Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines que es produeixen en els ovaris.

6. R. M. Els espermatozoides són les cèl·lules sexuals masculines que tenen una cua mòbil que els serveix per desplaçar-se.

Els ovaris són les cèl·lules sexuals femenines que tenen forma esfèrica i són força grans.

7. La fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. Quan un òvul madura, passa de l’ovari a la trompa de Fal·lopi. Si durant el recorregut per la trompa troba un espermatozoide, es pot produir la fecundació. La unió de l’òvul i l’espermatozoide dóna origen a una cèl·lula anomenada zigot, que és la primera cèl·lula del nou ésser.

8. Líquid amniòtic; placenta; cordó umbilical; fetus. 9. R. G. 10. 1, 3, 2.

Test

1. b. els caràcters sexuals primaris i secundaris 2. a. l’úter 3. b. l’escrot 4. a. el semen 5. a. els òvuls 6. a. l’úter 7. b. el zigot 8. c. embaràs 9. c. la vagina 10. a. deslliurament

(48)

1. Respon les preguntes.

•

Què és la cèl·lula?

•