• No se han encontrado resultados

OEC - Optimització Entera i Combinatòria

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "OEC - Optimització Entera i Combinatòria"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

Competències de la titulació a les quals contribueix l'assignatura

Altres: Primer quadrimestre:

ELENA FERNÁNDEZ AREIZAGA - A JESSICA RODRÍGUEZ PEREIRA - A

Responsable: ELENA FERNÁNDEZ AREIZAGA

Unitat que imparteix: Curs:

Crèdits ECTS:

715 - EIO - Departament d'Estadística i Investigació Operativa 2016

MÀSTER UNIVERSITARI EN ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA (Pla 2013). (Unitat docent Optativa)

5 Idiomes docència: Castellà

Unitat responsable: 200 - FME - Facultat de Matemàtiques i Estadística

Titulació:

Professorat

Específiques:

Transversals:

3. CE-2. Capacitat per a dominar la terminologia pròpia d'algun àmbit en el que sigui necessària l'aplicació de models i mètodes estadístics o d'investigació operativa per a resoldre problemes reals.

4. CE-3. Capacitat per a formular, analitzar i validar models aplicables a problemes d'índole pràctica. Capacitat de seleccionar el mètode i/o tècnica estadística o d'investigació operativa més adequada per aplicar aquest model a cada situació o problema concret.

5. CE-5. Capacitat per a formular i resoldre problemes reals de presa de decissions als diferents àmbits d'aplicació sabent triar el mètode estadístic i l'algoritme d'optimització més adequat a cada ocasió.

6. CE-6. Capacitat per a fer servir el software més adequat per a realitzar els càlculs necessaris a la resolució d'un problema.

1. TREBALL EN EQUIP: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip interdisciplinari, ja sigui com un membre més o duent a terme tasques de direcció, amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, tot assumint compromisos considerant els recursos disponibles.

2. ÚS SOLVENT DELS RECURSOS D'INFORMACIÓ: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de

Capacitats prèvies

El nivell de la assignatura, així com el seu contingut, s'ajusten en gran mesura al texte: Laurence Wolsey. Integer Programming.

Wiley-Interscience series in discrete mathematics. John Wiley and Sons. New York. 1998. ISBN: 0-471-28366-5.

Requisits

Per a seguir de manera adient aquesta assignatura i treure el màxim rendiment es necessari tenir coneixements bàsics previs de les següentes disciplines:

> Investigació Operativa: Tècniques de modelació i Models bàsics de Investigació Operativa. Programació Lineal. > Àlgebra lineal: Conceptes bàsics de matrius i bases en espais vectorials.

> Computació: Tècniques bàsiques de programació.

Horari: Cita prèvia.

(2)

En aquest curs s'estudien models i tècniques de Programació Entera. Es presta atenció a les aplicacions potencials dels models i la seva relació amb la optimització combinatòria. Les principals tècniques estudiades són els mètodes

enumeratius (branch-and-bound), els relacionats amb plans secants i la relaxació lagrangiana. S'introdueixen així-mateix conceptes bàsics pera a la descripció de poliedres. Es presenta també l'aplicació de les tècniques estudiades a alguns models clàssics en optimització combinatòria, com ara el problema del viatjant de comerç o el problema de la motxilla. Els objectius d'aprenentatge de la assignatura són:

- Donar un complement de formació bàsica en investigació operativa, en particular a l'àmbit de la Programació Entera. Familiaritzar l'estudiant amb mètodes que permeten resoldre algunes aplicacions pràctiques de problemes de programació entera i optimització combinatòria.

- Conèixer les possibles alternatives de modelització per als diferents problemes d'optimització discreta, així com llurs possibles aplicacions.

- Conèixer la metodologia bàsica de la programació entera i, en particular els mètodes enumeratius i els de plans de tall, així com les possibles combinacions dels anteriors.

- Conèixer els resultats de la teoria de la dualitat i les seves implicacions en el cas de la programació discreta. Explorar les propietats de la dualitat i les característiques inherents a l'estructura del model matemàtic per a la resolució dels problemes discrets. Conèixer les propietats del dual lagrangià en el cas de la programació discreta.

- Conèixer alguns mètodes heurístics bàsics per alguns problemes concrets d'optimització combinatòria. Capacitats a adquirir:

-Ser capaç de formular un model adient i de dissenyar i implementar un prototipus d'un mètode per a la resolució d'un problema concret d'optimització combinatòria.

-Ser capaç de resoldre un problema de programació sencera mitjançant d'un algorisme enumeratiu.

- Ser capaç d'identificar desigualtats vàlides per a problemes típics de programació entera, com ara el problema de la dades i informació de l'àmbit d'especialitat, i valorar de forma crítica els resultats d'aquesta gestió.

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

Teoria:

Sessions on es presenten i es discuteixen els continguts de l'assignatura. En alguns dels temes es faran servir

transparències. En altres temes es faran classes tradicionals a la pissarra. Es farà servir la intranet docent per fer públic material docent relacionat amb l'assignatura: apunts d'alguns dels temes, enunciats de problemes i exàmens resolts. Problemes:

Sessions on es plantegen i es resolen problemes numèrics relacionats amb els temes vistos a classe de teoria. Es dóna un cert temps perquè l'estudiant intenti resoldre els problemes i posteriorment els problemes es resolen i es discuteixen. Pràctiques:

Hi ha una pràctica que es realitza individualment. Per introduir l'estudiant a la pràctica es faran un parell de sessions a l'aula de PC.

La pràctica tracta sobre la implementació de alguns mètodes estudiats, aplicats al problema del viatjant de comerç, i l'estudi computacional del seu comportament. L'estudiant haurà de programar algunes parts de la pràctica, encara que en altres es fera servir un paquet estàndard de software.

(3)

o no de gap dual per a un problema d'optimització concret. Saber aplicar la tècnica d'optimització subgradient per a la resolució del dual lagrangià.

Dedicació total: 125h Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit:

Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:

30h 0h 15h 0h 80h 24.00% 0.00% 12.00% 0.00% 64.00%

(4)

Problemes d'optimització combinatòria.

Característiques dels models de programació

Entera.

Breu repàs del mètode el Simplex en forma

matricial

Mètodes de plans de tall.

Dedicació: 2h Dedicació: 9h Dedicació: 7h Dedicació: 15h Grup gran: 2h Grup gran: 2h Grup petit: 2h Aprenentatge autònom: 5h Grup gran: 1h Grup petit: 1h Aprenentatge autònom: 5h Grup gran: 5h Grup petit: 2h Aprenentatge autònom: 8h

Definició i característiques dels problemes d'optimització combinatoria. Exemples de problemes d'optimització combinatòria. Els problemes d'optimització combinatòria com a problemes de programació lineal entera. Algunes families importants de models de problemes combinatoris: Problema de la motxilla, problema del viatjant de comerç (TSP), problemes discrets de localització de plantes, problemes d'acoblament (matching), problemes de subcobertura (packing), cobertura (covering) i partició (partitioning).

L'envolvent convexa del conjunt de solucions possibles. Els problemes de programació entera com a problemes de programació lineal. Caracterització dels políedres: punts i raigs extrems. Cares i facetes d'un políedre convex. Mètodes d'eliminació de variables per a problemes de programació entera. Mètodes de reforç de constriccions i mètodes de reformulació automàtica.

Breu repàs del mètode el Simplex en forma matricial

Desigualtats vàlides i plans de tall. Els talls de Gomory. Procediment de generació de talls de Chvàtal-Gomory. Relació entre el problema d'optimització i el problema de separació. Procediments d'identificació de constriccions.

Descripció:

Descripció:

Descripció:

(5)

Mètodes eumeratius.

Relaxació lagrangiana en programació entera.

El problema de la motxilla.

Presentació de la pràctica

Dedicació: 15h Dedicació: 15h Dedicació: 15h Dedicació: 2h Grup gran: 5h Grup petit: 2h Aprenentatge autònom: 8h Grup gran: 5h Grup mitjà: 2h Aprenentatge autònom: 8h Grup gran: 5h Grup mitjà: 2h Aprenentatge autònom: 8h Grup petit: 2h

Relaxació, ramificació i afitació. Algorisme bàsic de branch and bound. Aspectes computacionals dels algorismes de branch and bound. Criteris de selecció de variable de ramificació. Criteris de selecció de subproblema

candidat. Penalitzacions

Dualitat en programació discreta. El dual lagrangià: equivalència entre dualització i convexificació. Relaxació lagrangiana i dualitat. Introducció a l'optimització no diferenciable: l'optimització subgradient. Exemples de relaxacions lagrangianes per a problemes tipus: problema de la motxilla, problemes de localització, problema del viatjant de comerç.

Propietats bàsiques el problema de la motxilla. Desigualtats vàlides i facetes pel problema de la motxilla: Desigualtats tipus cover, desigualtats canòniques. El problema de separació per a les desigualtats de cover. Procedimients de desprojecció (lifting).

Presentació de la pràctica Descripció: Descripció: Descripció: Descripció: Objectius específics: Presentació de la pràctica

(6)

Avaluació continuada:

Teoria: un examen parcial que allibera matèria per a l'examen final a partir de 5 i un examen final. Pràctica: realització d'una pràctica individualment.

Realització optativa d'una col·lecció d'exercicis personalitzats. Es valorarà la participació activa a classe.

Per aprovar la assignatura amb l'avaluació continuada és necessari tenir un mínim de 4 tant en teoria com a la pràctica. La nota final s'obté de la ponderació:

0.4 (nota de teoria) + 0.4 (nota de pràctica) + 0.1 (exercicis personalitzats) + 0.1 (participació a classe) Avaluació única:

Hi haurà un examen de tot el temari i també una pràctica. La nota de l'avaluació única serà: 0.7 (nota de teoria) + 0.3(nota de pràctica)

Per l'avaluació única, es guardarà la nota de la pràctica de l'avaluació continuada, si aquesta no és inferior a un 7. Altrament l'estudiant haurà de realitzar una pràctica diferent.

Sistema de qualificació

El problema del viatjant de comerç.

Realització de la pràctica

Dedicació: 15h Dedicació: 30h Grup gran: 5h Grup petit: 2h Aprenentatge autònom: 8h Aprenentatge autònom: 30h

Propietats bàsiques i alternatives de modelació per al problema del viatjant de comerç. Desigualtats vàlides: Desigualtats de trancament de subcircuit, desigualtats de 2-matching, desigualtats peine. El problema de

separació per a les desigualtats de trancament de subcircuit. Heurístiques per a la obtenció de solucions factibles.

Realització de la pràctica

Descripció:

(7)

Bibliografia

CPLEX

Material informàtic

RecursSoftware per a resolució de problemes de programació entera

Altres recursos: Bàsica:

Complementària:

Wolsey, L. A. Integer programming. New York: John Wiley & Sons, 1998. ISBN 0471283665.

Nemhauser, G.L.; Wolsey, L.A. Integer and combinatorial optimization. New York: John Wiley and Sons, 1988. ISBN 047182819X.

Cook, W. [et al.]. Combinatorial optimization. New York: Wiley, 1998. ISBN 047155894X.

Padberg, M. Linear optimization and extensions. 2nd, revised and expanded ed. New York: Springer-Verlag, 1999. ISBN 3540658335.

Referencias

Documento similar

O 1 - Identificar factors facilitadors i dificultadors de l’aplicació dels principis del Disseny Universal en una orquestra. b) Organitzar, fer funcionar i donar

El seu grup de Galois associat és el grup de permutacions d’un conjunt de cinc elements, que no compleix la propietat de resolubilitat, per tant, pel criteri que va obtenir

[r]

[r]

[r]

[r]

L’anàlisi de les mostres una vegada digerides, es va portar a terme mitjançant el mètode d’inducció de plasma acoblat amb detector de masses (ICP-MS, Perkin Elmer Elan 6000)

De fet, el percentatge d’animals d’aquest grup que presentaven focus de reactivitat microglial era molt elevat (85.70%), només lleugerament inferior al del grup sedentari i