• No se han encontrado resultados

DOi^ R1:TAIJL.I]Ü de Hsait Feliu de Cruíxol»

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "DOi^ R1:TAIJL.I]Ü de Hsait Feliu de Cruíxol»"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

¡Cr.iU' ¡Joitio!: ciinjiuil,

En atenta resposta a la i n d i c a c i ó de l'amic Sr, Lluís Esteva i Cruañas, anem a d o n a r una se-rie de dades, totes les que p u g u e m i s a o i g u e m , sobre unes p i n t u r a s destinadas a o c u p a r un lloc al Museu M u n i c i p a l de la c í u t a t de Sant Feliu de Guíxols i que teñen un v e r i t a b l e interés, no sois des d ' u n p u n t de vista a r t í s t i c , sino t a m b é per a la h i s t o r i a local de Sant F e l i u .

Aqüestes p i n t u r e s son unes taules de f u s t a que c c n s t i t u e i x e n uns a u t é n t i c s retaules, no pas en el sentit p r e c i s a m e n t de p e r t á n y e r a la

deco-r a d o d ' u n a l t a deco-r , cosa que no ens consta a m b certesa, ans bé en el sentit mes o r i g i n a r ! de la p a r a u l a retaule que vol d i r un c o n j u n t o collec-c i ó de figures pintadas o de talla que represen-ten en serie una h i s t o r i a o succés. En aquest cas es tracta d ' u n a representació en serie d'unes escenes de la Passió de N o s t r e Senyor Jesucrist i aixó p o t fer-nos pensar que aquests retaules son potser les restes d'una serie mes n o m b r o s a que representarla els passos p r i n c i p á i s de la vida de Diví M e s t r e .

Jo r e c e r d o perfectamient haver vist aqüestes taules penjades a les parets de la sacristía de l'església p a r r o q u i a l de Sant Feliu. Es un r e c o r d d ' i n f a n t e s a , de q u a n j o era l'escolanet de Mossén Narcís M u s q u e r a s , O r g a n i s t a - M e s t r e de Capelia de d i t a església, a q u i a j u d a v a cada dia a la c e l e b r a d o de la missa a l'altar de N t r a . Sra. de

DOi^ R 1 : T A I J L . I ] Ü d e

Hsait Feliu de Cruíxol»

per Josep CALZADA i OLIVERAS

l'Esperantja, I a l'ensems era t a m b é un deis escolans de cor o m e m b r e s cantaires d e

l'Esco-lanla. Es un r e c o r d i n e f a b l e . Mossén Narcís M u s q u e r a s , o n d e carnal de Tactual Canonge de la Catedral de G i r o n a , Dr. T o m á s Noguer i M u s -q u e r a s , era un músic n o t a b l e . Havia f u n d a t , en-demés de l'escolania de nens c a n t a i r e s , una Capelia de M ú s i c a poc n o m b r o s a , p e r a m o l t escollida, de la q u a l f o r m a v a p a r t l'illustre g u i x o

-lenc i c o m p o s i t o r Juli C a r r e t a . Aquest músic e x i m í de la nostra térra assistia p u n t u a l m e n t a

tots els assaígs, que es feien s e m p r e al d o m i c i l i p a r t i c u l a r de Mossén M u s q u e r a s , i a totes les misses o f u n c i o n s religioses de la p a r r o q u i a solemnrtzades a m b la i n t e r v e n c í ó de la Capelia. Era l'época deis anys 1919-1923. Recordó m o l t bé la f e s o m i a , p e r o no els n o m s , de tots els

(2)

Eccc Homo: detall ampHat.

Sc7iíenci(t dv Piltii: cunjtoii

Encara a v u i algún g u i x o l e n c , c o n c i u t a d á n o s t r e . s e g u r a m e n t p o d r í a d o n a r mes referéncies sobre aquest c a p í t o l d e la p e t i t a h i s t o r i a de Sant F e l i u . La Capella, c o m he d i t abans, no era m o l t n o m -brcsB. A p a r t deis nens c a n t a i r e s , hí havia dues veus de t e n o r , dues de b a r í t o n , i una o dues de baix. J u l i G a r r e t a p e r t a n y i a , si no m ' e q u i v o c o , a la corda deis b a n ' t o n s . M'ha sembla o p o r t ú r e c o r d a r aquesta faceta, p r o b a b l e m e n t poc co-neguda, de la seva v i d a , en l'avinentesa del cen-t e n a r ! del n a i x e m e n cen-t , q u e s'escau aquescen-t any 1975, d'aquesl: il-lustre inúsic fill de Sant F e l i u .

Per aquesta c o n d i c i ó m e v a , dones, d'escola-net i noi can tai re, e m sembla que veig avui encara la sacristía de l'església p a r r o q u i a l de Sant Feliu a n i b les parets f o r n i d e s de q u a d r e s , e n t r e els q u a l s hi havia aquest s reta ules q u e c r i d a v e n l'atenció per les seves m i d e s : 2'32 nietres d ' a l ^ á r i a , per 84 c e n t í m e t r e s només d ' a m p l á r i a . A m b teta seguretat es tracta d'unes p i n -t u r a s del segle X V l l , de c a i r e r e n a i x e n -t i s -t a , b e n d i f e r e n c i a t del gótic de l'época a n t e r i o r per la intensa e x p r e s s i ó i f i d e l i t a t deis r o s t r e s de les figures, per la m a n e r a cenyida al eos deis vestits q u e mes d ' u n a vegada, c o m succeeix en aquests retaules, son una r e p r o d ú c e l o de ta i n d u m e n t a -r i a p i n t o -r e s c a q u e estava en ús al país, i pels paisatges de f o n s r e p r o d u í t s a m b g r a n n a t u r a

(3)

-Spvtévcia de Pilo I: flrliill ampiiai.

Ittat i realisme. I en q u a n t a la c o n c e p c i ó , la llei f o n a m e n t a l de la s i m e t r í a que p r e s i d i a en el gótic T o r d e n a c i ó de les f i g u r e s , cedeix el lloc a una d i s t r i b u c i ó t a m b é p i n t o r e s c a deis g r u p s . Aqüestes caraeterístiques del p r o t o r e n a i j í e m e n t de casa n o s t r a es t r o b e n , sens d u b t e , en aquests reta ules de Sant F e l i u , i p e r a i x ó m ' i n c l i n o a datar-los de c o t n e n ^ a m e n t s del segle X V I I .

Aquesta d a t a c i ó ens p o r t a dones a c r e u r e que la p r o c e d e n c i a o r i g i n a r i a d'aquests retaules és del famós m o n e s t i r de Sant Feliu q u e , c o m tan tes al tres i n s t i t u c i o n s del nos t re país, la «vox p c p u l í » ha cregut que havia estat f u n d a t peí m a t e i x e m p e r a d o r C a r l e m a g n e vers l'any 778 i que per aixó, segons recorda el P. Villa-nueva, p o r t a v a el nom de M o n e s t i r I m p e r i a l . La r e a l i t a t és que la p r i m e r a referencia d o c u m e n -tada del m o n e s t i r és m o l í mes t a r d a n a .

En q u a n t a T a u t o r d'aquests retaules, no en sabem res, i a i x ó , al meu modest e n t e n d r e , és m o l t n a t u r a l p e r q u é es tracta d'unes p i n tu res d ' o r í g e n p o p u l a r , o s i g u i , sense f i r m a d e r e n o m .

I és c u r i o s que l ' a u t o r presentes cada una de les escenes a m b un t i t o l o rétol que i n d i c a el tema que p i n t a , ¡ no o b s t a n t no segueix l'or-dre c r o n o l o g i c de les escenes b i b l i q u e s . A i x í , en un r e t a u l e hi ha, a la part s u p e r i o r , el t í t o l Co-i-onació d'esplnes, passant, a la part i n f e r i o r , al de Sentencia. En c a n v i , a l ' a l t r e retaule hi ba, a la p a r t s u p e r i o r , el t í t o l Ecce Homo, i, a la p a r t i n f e r i o r , el de Fiagel-lació. N'hi ha p r o u de conéixer una mica la B i b l i a per veure que

(4)

t o r no ha seguit l ' o r d r e real deis passos d e la Pas5Íó.

Endemés, al t í t o l sol seguir la i n d i c a d o d ' u n C a p í t o l . C o n c r e t a m e n t , en aquests retaules^ es c i t e n els capítols C X L I V , C X L V l i C X L V I I , p e r o no he p o g u t e s b r i n a r de cap manera a q u i n Ilibre o o b r a poden aHudir aqüestes cites. Certa-m e n t no es tracfa de la B i b l i a , on no hi ha cap Ilibre, ni de l ' A n t i c ni del Nou T e s t a m e n t , que a r r i b i a un centenar de c a p í t o l s , ni m o l t m e n y s . T a m p o c no es refereixen a la Legenda Áurea d e Jaccbo de V o r á g i n e , que he c o n s u l t a t a m b aten-c i ó . Ni a aten-cap de les altres o b r e s , aten-c o m algunas Flos Sanctorum antigijes, inclús s l g u n i n c u n a -ble, que el Sr. Enric M i r a m b e l l , D i r e c t o r de la B i b l i o t e c a P r o v i n c i a l , m o l t a m a b l e m e n í , c o m ¡a és c a r a c t e r í s t i c en ell, e m posé a l'abast. O siguí,

C o m he d i t abans, els retaules estaven m o l t ¡ m o l t d e t e r i o r á i s . Per aixó el treball de restau-r a d o ha c o n s i s t i t p restau-r i m e restau-r a m e n t a c o n s o l i d a restau-r t a n t les p a r t s de la p i n t u r a que s'anava esclo-vellant c o m els encaixos de les ranures produT-des per la u n i ó de les dues f u s t e s . Segonament ha calgut r e o m p l i r tots els b u l t s de p i n t u r a , que ja ha vi a saltat, a m b una mena de massilla o mástic per a i g u a l a r el desnivell q u e quedava de f u s t a a p i n t u r a .

Fet a i x ó , s'ha escollit la s o l u d ó de p i n t a r aquests b u i t s p r o c u r a n t que la i m i t a d o es co-negui ¡ es vegi q u e no és la p i n t u r a a u t é n t i c a . Si es tractés d ' u n a r e s t a u r a c i ó n o r m a l , s ' h a u r i a c o n s i d e r a t mes honest, en lloc de p i n t a r els b u i t s , deixar-los en u n c o l o r n e u t r e , p e r o en el cas d'aquests retaules eren tan n o m b r o s o s els

Flagei.lació: detall ampliat.

que I g n o r o per c o m p l e t la significació d'aques-tes cid'aques-tes.

He de fer c o n s t a r t a m b é , abans de passar a la d e s c r i p c i ó p a r t i c u l a r de cada r e t a u l e , que aqüestes p i n t u r e s es t r o b a v e n fins fa poc en un estat d e p l o r a b l e , d e g u t a la i n c u r i a del temps o p o t s e r deis h c m e s . Es g r a d e s a la d i l i g e n c i a del Sr. Lluís Esteva que han estat r e s t a u r a t s . El treball es c o n f i a a la Sra. M e r c é Ferré de S i m ó n , coneguda a r t i s t a g i r o n i n a en l ' a r t del d i b u i x i la p i n t u r a , i a l'ensems excedent p r o f e s s i o n a l en aquest a r t de r e s t a u r a r , que ha f e t una o b r a aca-b a d a . Ara els retaules p o d e m d i r que están a p u n t per a ésser exposats al M u s e u . 1 e m p l a u trans-c r i u r e atrans-cí les observatrans-cions que ens ha fet l'es-m e n t a d a a r t i s t a sobre la r e s t a u r a c i ó deis re-taules,

b u i t s que el retaule h a u r l a semblat un m o s t r a r ! de zones n e u t r e s .

Per f i s'ha d o n a t a l o t el retaule una capa de vernís per a p r o t e g i r la p i n t u r a de la pols. Ara només cal p r e n d r e la p r e c a u c i ó d ' o b t e ñ i r , en el M u s e u , una t e m p e r a t u r a c o n s t a n t , que és q u e l c o m m o l t c o n v e n i e n t p e r a la c o n s e r v a d o ele tota mena de p i n t u r e s , siguin en fusta o on tela.

'Un d'aquests retaules a m i d a e x a c t a m e n t 2'32 metres d'algária per 8 ó ' 5 c e n t í m e t r e s d ' a m p l a -ria. Es d i v i d e i x en dues p a r t s . La p r i m e r a , o sigui, la p a r t s u p e r i o r , p o r t a aquest encapcala-m e n t : C O R O N A T I O CAP. C X L V I I ,

(5)

Es t r a c t a , clones, del tema de la C o r o n a c i ó d'espines del Diví Salvador. La figura c e n t r a l és la de Jesús, que está assegut m i r a n t el s o l . i p o r t a un mantell de p o r p r a i una canya a la m á . A m b d u e s coses li posa la soldadesca r o m a -na, després que Pilat el condemnés a i n o r t . per b u r l a r - s e de la seva reialesa. Tot el eos de Jesús es veu ensangonat- El Diví M e s í r e sosté d a m u n t deis genolls les mans I ligadas a m b una llarga soga que li nua t a m b é el coll.

Integren la c o m p o s i c i ó cinc figures mes. To-tes son soldats r o m a n s , c o m ho d e m o s t r a la g r a n espasa que p o r t a el que hi ha mes a la vora i a la dreta de Tespecíador. Pero el mes expressiu de tots ells és potser el que hi ha a la dreta de Jesús col-locant, o m i l l o r d i t , p i t i a n t a m b un pal i e n d i n s a n t la c o r o n a en el d i v í

de mers espectadors. Les cares deis soldats en general son de satisfácelo.

La segna p a r t d'aquest retaule, que és la i n -f e r i o r , p o r t a aquest t í t o l ; C O N F I R M A T I O SEN-T E N SEN-T I A E CAP. C X L I V .

O s i g u i , el g o v e r n a d o r r o m a PÜat c o n f i r m a la sentencia de m o r t que havia d i c t a m i n a t el Sanedrí o T r i b u n a l jueu aquel I mateix di a al m a t í .

L ' a u t o r va t r o b a r la manera de c o n t r a p o s a r les dues figures c e n t r á i s del q u a d r e . D a m u n t d'una estrada i assegut en una p o l t r o n a la f i -g u r a de Pilat, que a m b la má d r e t a estesa en-trega Jesús ais ¡ueus, c o m d i u l i t e r a l m e n t l'Evangeli. A l ' e x t r e m oposat i d e m p e u s a I e r r a , per tant a un nivell inferior^ hi ha Jesús a m b les

Coroiiüciv d'espinen: detall iimpliat.

r o s t r e a m b una rialleta sarcástica que p r o d u e i x c a l f r e d .

Tocant t a m b é a Jesús hi ha un a l t r e soldat a m b la m a t e i x a a c t i t u d q u e l ' a n t e r i o r , o s í g u i , t r a c t a n t d ' e n d i n s a r la c o r o n a d'espines, p e r o aquest ho fa sense pal i a m b les mans p r o t e g i -des per unes m a j i y o p l e s o guants de f e r r o per a no punxar-se a m b les espines.

H i ha encara tres soldats mes. U n , que és el de l'espasa, está d a v a n t de Jesús en a c t i t u d b u r l e t a de reverencia que expresa estant age-noHat i sostenint a m b la má dreta el capell ran de t é r r a , m e n t r e s que a m b l ' a l t r a má a j u d a a e n f o n s a r la c o r o n a d'espines. Eis altres dos sol-dats que es veuen al f o n s , sostenen sengles Nan-ces a m b les m a n s i la seva a c t i t u d sembla ésser

mans Iligades a l'espatlla, escoltant a m b cara m o l t expressiva d ' h o r r o r la decisió de Pilat. Darrera de Jesús hi ha el seu g u a r d i a o s o l d a t c u s t o d i . Aquesta f i g u r a de Jesús, tan s i m p l e i nua de relleu, fa un c o n t r a s t e v i d e n t a m b la de Pilat realcade per la seva rica v e s t i d u r a , I'alta m i t r a que c o b r e i x eí seu cap, i els grans c o r t i -natges vermeíls que té a! seu d a r r e r a .

A nivell de l'estrada on s'asseu Pilat, hi ha tres personatges j u e u s , un d'ells assegut ben bé ais peus de Pilat i els altres dos t a m b é asseguts al costat del g o v e r n a d o r r o m a . A nivell de térra hi ha a l t r e s tres personatges, t a m b é ¡ueus, as-seguts en un escon i de cara a Pilat. Evident-m e n t tots aquests personatges representen les altes e u t o r i t a t s jueves en el m o m e n t de sostreu-re a r t e r o s a m e n t la sentencia del ¡utge i n i c .

(6)

Al fons del quacire, a !a clreta de l'asperta-d o r , l ' a u t o r a p r o f i t á l'angle s u p e r i o r per posar, en m i n i a t u r s , dues escenes relatives al t r a i d o r Judes. P r i m e r a m e n t h¡ ha aquest apóstol llen-cant a térra les monedes d ' a r g e n t , i d a r r e r a seu hi ha dos personatges que s'ho m i r e n . Ben bé a l'atigle s u p e r i o r h i ha encara representat el f r u i t de la desesperació: el eos de Judes p e n j a t

d'un arbre.

Coronado <l'CS/JÍHCH; coiíjiinf.

L ' s l t r e r e l a u l e a m i d a e x a c t a m e n t 2'32 me-tres d'a Icaria per 8 4 ' 5 cen tí metras d ' a m p i a r l a i es d i v i d e i x i g u a l i t i e n t en dues p a r t s relatives a dues altres escefies de la Passió. La p a r t supe-r i o supe-r p o supe-r t a aquest t í l o l : ECCE H O M O . Pesupe-ro no e s m e n t a cap c a p í t o l .

Les figures c e n t r á i s d'aquest q u a d r e son dues. Una és de Jesús, t o t eli e n s a n g o n a t , acabant d e s o f r i r el castig t e r r i b l e de la flagel-lació ro-mana i a l'ensems c o r o n a t d'espines, vestit del m a n t e l l de p o r p r a i p o r t a n t una canya a les mans Iligades. Jesús és conduTt per un sóidat

r o m a que e! p o r t a Iligat a m b una soga nuada al

coll.

A la clreta de Jesús hi ha la f i g u r a de Pilat que, a m b l ' i n t e n t d ' o b t e n i r c o m m i s e r a c i ó deis ¡ueus, els presenta Jesús, tot n a f r s t , i els d i u : Aquí teniu r H o m e ! Pilat, que p o r t a una rica v e s t i d u r a vermella a m b el coll i els punys de peí d ' e r m i n i , es recolza en un c o i x i que hi ha d a m u n t de la c o l u m n a en la qual es llegeix la següent i n s c r i p c i ó : PONTÍFICES ET M I N I S T R I C L A M A -B A N ! DICENTES CRUCIFIGE CRUCIFIGE EUM. Tot és un recurs d ' i n v e n t i v a de l ' a u t o r del qua-dre. La flageMació r o m a n a era un t u r m e n t que es donava en una c o l u m n a de poca alearla que servia de s u p o r t al r e u . I aquelles paraules Mati-nes f o r e n la resposta que, en lloc d'apiadar-se de Jesús, d o n a r e n a Pilat els Grans Sacerdots i els seus M i n i s t r e s , d i e n t a c r í t s : C r u c i f i c a ' l , c r u c i -f i c a ' l ! Aquesta -f o í l i a i a n i m a d v e r s i ó deis ¡ueus c o n t r a Jesús queda plasmada en els dos perso-natges jueus que es veuen de p e r f i l , a l'esquerra i a la p a r t baixa del q u a d r e , g e s t i c u l a n t i v o c i -f e r a n t c o n t r a el Salvador.

La p a r t i n f e r i o r del retaule p o r t a aquest en-c a p g a l a m e n t : F L A G E L L A T I O CAP C X L V I .

Les figures centráis d'aquest q u a d r e son la de Jesús, ben bé al c e n t r e , i dos b o t x i n s , un a cada costat d'EII, Un deis b o t x i n s , el de l'es-q u e r r a , x u r r i a l'es-q u e j a Jesús f u r í o s a m e n t a m b un assot espinos, i el de la d r e t a ho fa a m b un flagell que sembla de c u i r . Jesús, sense vestits de cap m e n a , llevat d'una tela blanca i fina que c o b r e i x la seva m o d e s t i a i nuesa, está t o t ensan-g o n a t , a m b les mans Iliensan-gades a l'espatlla, i re-colza nt-se en una c o l u m n a aguanta dempeus T a s s c t a m e n t , p e r o está una mica e n c o r b a t per T a t r o c í t a t del t u r m e n t .

L ' a u t o r ha s i t u a t tota l'escena d a m u n t d ' u n e n t a r i m a t i per a i x 6 , a través de les cames deis b u t x i n s i de les de Jesús, es veuen els rostres de sis personatges que des de baix, al pía infe-r i o infe-r del s o l , c o n t e m p l e n i m p á v i d s la t o infe-r t u infe-r a del Senyor. L ' a u t o r posa t a m b é al fons una serie de Nances dretes i a r r e n g l e r a d e s , s í m b o l del po-der r o m a a Palestina en aquell t e m p s .

I acabo d e s i t j a n t ben s i n c e r a m e n t que els g u i x o l e n c s p u g u i n g a u d i r ben aviat d ' u n M u s e u ben installat on p u g u i n c o n t e m p l a r aquests re-taules que hem i n t e n t a t de d e s c r i u r e .

NOTA. — Les fotografíes son totes obra del Sr. Lluís Esteva i Cruañas.

Referencias

Documento similar

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

Después de una descripción muy rápida de la optimización así como los problemas en los sistemas de fabricación, se presenta la integración de dos herramientas existentes

por unidad de tiempo (throughput) en estado estacionario de las transiciones.. de una red de Petri

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

ellas birn hecl.as; ye n los por&lt;Ilasloshumos«d.unidns,iimube- que hazen alrededor de la di.ha Articula- dos &lt;n los N&lt;rv¡as, y Lígamenms k las m le dará

Por lo tanto, en base a su perfil de eficacia y seguridad, ofatumumab debe considerarse una alternativa de tratamiento para pacientes con EMRR o EMSP con enfermedad activa

La siguiente y última ampliación en la Sala de Millones fue a finales de los años sesenta cuando Carlos III habilitó la sexta plaza para las ciudades con voto en Cortes de