¡Cr.iU' ¡Joitio!: ciinjiuil,
En atenta resposta a la i n d i c a c i ó de l'amic Sr, Lluís Esteva i Cruañas, anem a d o n a r una se-rie de dades, totes les que p u g u e m i s a o i g u e m , sobre unes p i n t u r a s destinadas a o c u p a r un lloc al Museu M u n i c i p a l de la c í u t a t de Sant Feliu de Guíxols i que teñen un v e r i t a b l e interés, no sois des d ' u n p u n t de vista a r t í s t i c , sino t a m b é per a la h i s t o r i a local de Sant F e l i u .
Aqüestes p i n t u r e s son unes taules de f u s t a que c c n s t i t u e i x e n uns a u t é n t i c s retaules, no pas en el sentit p r e c i s a m e n t de p e r t á n y e r a la
deco-r a d o d ' u n a l t a deco-r , cosa que no ens consta a m b certesa, ans bé en el sentit mes o r i g i n a r ! de la p a r a u l a retaule que vol d i r un c o n j u n t o collec-c i ó de figures pintadas o de talla que represen-ten en serie una h i s t o r i a o succés. En aquest cas es tracta d ' u n a representació en serie d'unes escenes de la Passió de N o s t r e Senyor Jesucrist i aixó p o t fer-nos pensar que aquests retaules son potser les restes d'una serie mes n o m b r o s a que representarla els passos p r i n c i p á i s de la vida de Diví M e s t r e .
Jo r e c e r d o perfectamient haver vist aqüestes taules penjades a les parets de la sacristía de l'església p a r r o q u i a l de Sant Feliu. Es un r e c o r d d ' i n f a n t e s a , de q u a n j o era l'escolanet de Mossén Narcís M u s q u e r a s , O r g a n i s t a - M e s t r e de Capelia de d i t a església, a q u i a j u d a v a cada dia a la c e l e b r a d o de la missa a l'altar de N t r a . Sra. de
DOi^ R 1 : T A I J L . I ] Ü d e
Hsait Feliu de Cruíxol»
per Josep CALZADA i OLIVERAS
l'Esperantja, I a l'ensems era t a m b é un deis escolans de cor o m e m b r e s cantaires d e
l'Esco-lanla. Es un r e c o r d i n e f a b l e . Mossén Narcís M u s q u e r a s , o n d e carnal de Tactual Canonge de la Catedral de G i r o n a , Dr. T o m á s Noguer i M u s -q u e r a s , era un músic n o t a b l e . Havia f u n d a t , en-demés de l'escolania de nens c a n t a i r e s , una Capelia de M ú s i c a poc n o m b r o s a , p e r a m o l t escollida, de la q u a l f o r m a v a p a r t l'illustre g u i x o
-lenc i c o m p o s i t o r Juli C a r r e t a . Aquest músic e x i m í de la nostra térra assistia p u n t u a l m e n t a
tots els assaígs, que es feien s e m p r e al d o m i c i l i p a r t i c u l a r de Mossén M u s q u e r a s , i a totes les misses o f u n c i o n s religioses de la p a r r o q u i a solemnrtzades a m b la i n t e r v e n c í ó de la Capelia. Era l'época deis anys 1919-1923. Recordó m o l t bé la f e s o m i a , p e r o no els n o m s , de tots els
Eccc Homo: detall ampHat.
Sc7iíenci(t dv Piltii: cunjtoii
Encara a v u i algún g u i x o l e n c , c o n c i u t a d á n o s t r e . s e g u r a m e n t p o d r í a d o n a r mes referéncies sobre aquest c a p í t o l d e la p e t i t a h i s t o r i a de Sant F e l i u . La Capella, c o m he d i t abans, no era m o l t n o m -brcsB. A p a r t deis nens c a n t a i r e s , hí havia dues veus de t e n o r , dues de b a r í t o n , i una o dues de baix. J u l i G a r r e t a p e r t a n y i a , si no m ' e q u i v o c o , a la corda deis b a n ' t o n s . M'ha sembla o p o r t ú r e c o r d a r aquesta faceta, p r o b a b l e m e n t poc co-neguda, de la seva v i d a , en l'avinentesa del cen-t e n a r ! del n a i x e m e n cen-t , q u e s'escau aquescen-t any 1975, d'aquesl: il-lustre inúsic fill de Sant F e l i u .
Per aquesta c o n d i c i ó m e v a , dones, d'escola-net i noi can tai re, e m sembla que veig avui encara la sacristía de l'església p a r r o q u i a l de Sant Feliu a n i b les parets f o r n i d e s de q u a d r e s , e n t r e els q u a l s hi havia aquest s reta ules q u e c r i d a v e n l'atenció per les seves m i d e s : 2'32 nietres d ' a l ^ á r i a , per 84 c e n t í m e t r e s només d ' a m p l á r i a . A m b teta seguretat es tracta d'unes p i n -t u r a s del segle X V l l , de c a i r e r e n a i x e n -t i s -t a , b e n d i f e r e n c i a t del gótic de l'época a n t e r i o r per la intensa e x p r e s s i ó i f i d e l i t a t deis r o s t r e s de les figures, per la m a n e r a cenyida al eos deis vestits q u e mes d ' u n a vegada, c o m succeeix en aquests retaules, son una r e p r o d ú c e l o de ta i n d u m e n t a -r i a p i n t o -r e s c a q u e estava en ús al país, i pels paisatges de f o n s r e p r o d u í t s a m b g r a n n a t u r a
-Spvtévcia de Pilo I: flrliill ampiiai.
Ittat i realisme. I en q u a n t a la c o n c e p c i ó , la llei f o n a m e n t a l de la s i m e t r í a que p r e s i d i a en el gótic T o r d e n a c i ó de les f i g u r e s , cedeix el lloc a una d i s t r i b u c i ó t a m b é p i n t o r e s c a deis g r u p s . Aqüestes caraeterístiques del p r o t o r e n a i j í e m e n t de casa n o s t r a es t r o b e n , sens d u b t e , en aquests reta ules de Sant F e l i u , i p e r a i x ó m ' i n c l i n o a datar-los de c o t n e n ^ a m e n t s del segle X V I I .
Aquesta d a t a c i ó ens p o r t a dones a c r e u r e que la p r o c e d e n c i a o r i g i n a r i a d'aquests retaules és del famós m o n e s t i r de Sant Feliu q u e , c o m tan tes al tres i n s t i t u c i o n s del nos t re país, la «vox p c p u l í » ha cregut que havia estat f u n d a t peí m a t e i x e m p e r a d o r C a r l e m a g n e vers l'any 778 i que per aixó, segons recorda el P. Villa-nueva, p o r t a v a el nom de M o n e s t i r I m p e r i a l . La r e a l i t a t és que la p r i m e r a referencia d o c u m e n -tada del m o n e s t i r és m o l í mes t a r d a n a .
En q u a n t a T a u t o r d'aquests retaules, no en sabem res, i a i x ó , al meu modest e n t e n d r e , és m o l t n a t u r a l p e r q u é es tracta d'unes p i n tu res d ' o r í g e n p o p u l a r , o s i g u i , sense f i r m a d e r e n o m .
I és c u r i o s que l ' a u t o r presentes cada una de les escenes a m b un t i t o l o rétol que i n d i c a el tema que p i n t a , ¡ no o b s t a n t no segueix l'or-dre c r o n o l o g i c de les escenes b i b l i q u e s . A i x í , en un r e t a u l e hi ha, a la part s u p e r i o r , el t í t o l Co-i-onació d'esplnes, passant, a la part i n f e r i o r , al de Sentencia. En c a n v i , a l ' a l t r e retaule hi ba, a la p a r t s u p e r i o r , el t í t o l Ecce Homo, i, a la p a r t i n f e r i o r , el de Fiagel-lació. N'hi ha p r o u de conéixer una mica la B i b l i a per veure que
t o r no ha seguit l ' o r d r e real deis passos d e la Pas5Íó.
Endemés, al t í t o l sol seguir la i n d i c a d o d ' u n C a p í t o l . C o n c r e t a m e n t , en aquests retaules^ es c i t e n els capítols C X L I V , C X L V l i C X L V I I , p e r o no he p o g u t e s b r i n a r de cap manera a q u i n Ilibre o o b r a poden aHudir aqüestes cites. Certa-m e n t no es tracfa de la B i b l i a , on no hi ha cap Ilibre, ni de l ' A n t i c ni del Nou T e s t a m e n t , que a r r i b i a un centenar de c a p í t o l s , ni m o l t m e n y s . T a m p o c no es refereixen a la Legenda Áurea d e Jaccbo de V o r á g i n e , que he c o n s u l t a t a m b aten-c i ó . Ni a aten-cap de les altres o b r e s , aten-c o m algunas Flos Sanctorum antigijes, inclús s l g u n i n c u n a -ble, que el Sr. Enric M i r a m b e l l , D i r e c t o r de la B i b l i o t e c a P r o v i n c i a l , m o l t a m a b l e m e n í , c o m ¡a és c a r a c t e r í s t i c en ell, e m posé a l'abast. O siguí,
C o m he d i t abans, els retaules estaven m o l t ¡ m o l t d e t e r i o r á i s . Per aixó el treball de restau-r a d o ha c o n s i s t i t p restau-r i m e restau-r a m e n t a c o n s o l i d a restau-r t a n t les p a r t s de la p i n t u r a que s'anava esclo-vellant c o m els encaixos de les ranures produT-des per la u n i ó de les dues f u s t e s . Segonament ha calgut r e o m p l i r tots els b u l t s de p i n t u r a , que ja ha vi a saltat, a m b una mena de massilla o mástic per a i g u a l a r el desnivell q u e quedava de f u s t a a p i n t u r a .
Fet a i x ó , s'ha escollit la s o l u d ó de p i n t a r aquests b u i t s p r o c u r a n t que la i m i t a d o es co-negui ¡ es vegi q u e no és la p i n t u r a a u t é n t i c a . Si es tractés d ' u n a r e s t a u r a c i ó n o r m a l , s ' h a u r i a c o n s i d e r a t mes honest, en lloc de p i n t a r els b u i t s , deixar-los en u n c o l o r n e u t r e , p e r o en el cas d'aquests retaules eren tan n o m b r o s o s els
Flagei.lació: detall ampliat.
que I g n o r o per c o m p l e t la significació d'aques-tes cid'aques-tes.
He de fer c o n s t a r t a m b é , abans de passar a la d e s c r i p c i ó p a r t i c u l a r de cada r e t a u l e , que aqüestes p i n t u r e s es t r o b a v e n fins fa poc en un estat d e p l o r a b l e , d e g u t a la i n c u r i a del temps o p o t s e r deis h c m e s . Es g r a d e s a la d i l i g e n c i a del Sr. Lluís Esteva que han estat r e s t a u r a t s . El treball es c o n f i a a la Sra. M e r c é Ferré de S i m ó n , coneguda a r t i s t a g i r o n i n a en l ' a r t del d i b u i x i la p i n t u r a , i a l'ensems excedent p r o f e s s i o n a l en aquest a r t de r e s t a u r a r , que ha f e t una o b r a aca-b a d a . Ara els retaules p o d e m d i r que están a p u n t per a ésser exposats al M u s e u . 1 e m p l a u trans-c r i u r e atrans-cí les observatrans-cions que ens ha fet l'es-m e n t a d a a r t i s t a sobre la r e s t a u r a c i ó deis re-taules,
b u i t s que el retaule h a u r l a semblat un m o s t r a r ! de zones n e u t r e s .
Per f i s'ha d o n a t a l o t el retaule una capa de vernís per a p r o t e g i r la p i n t u r a de la pols. Ara només cal p r e n d r e la p r e c a u c i ó d ' o b t e ñ i r , en el M u s e u , una t e m p e r a t u r a c o n s t a n t , que és q u e l c o m m o l t c o n v e n i e n t p e r a la c o n s e r v a d o ele tota mena de p i n t u r e s , siguin en fusta o on tela.
'Un d'aquests retaules a m i d a e x a c t a m e n t 2'32 metres d'algária per 8 ó ' 5 c e n t í m e t r e s d ' a m p l a -ria. Es d i v i d e i x en dues p a r t s . La p r i m e r a , o sigui, la p a r t s u p e r i o r , p o r t a aquest encapcala-m e n t : C O R O N A T I O CAP. C X L V I I ,
Es t r a c t a , clones, del tema de la C o r o n a c i ó d'espines del Diví Salvador. La figura c e n t r a l és la de Jesús, que está assegut m i r a n t el s o l . i p o r t a un mantell de p o r p r a i una canya a la m á . A m b d u e s coses li posa la soldadesca r o m a -na, després que Pilat el condemnés a i n o r t . per b u r l a r - s e de la seva reialesa. Tot el eos de Jesús es veu ensangonat- El Diví M e s í r e sosté d a m u n t deis genolls les mans I ligadas a m b una llarga soga que li nua t a m b é el coll.
Integren la c o m p o s i c i ó cinc figures mes. To-tes son soldats r o m a n s , c o m ho d e m o s t r a la g r a n espasa que p o r t a el que hi ha mes a la vora i a la dreta de Tespecíador. Pero el mes expressiu de tots ells és potser el que hi ha a la dreta de Jesús col-locant, o m i l l o r d i t , p i t i a n t a m b un pal i e n d i n s a n t la c o r o n a en el d i v í
de mers espectadors. Les cares deis soldats en general son de satisfácelo.
La segna p a r t d'aquest retaule, que és la i n -f e r i o r , p o r t a aquest t í t o l ; C O N F I R M A T I O SEN-T E N SEN-T I A E CAP. C X L I V .
O s i g u i , el g o v e r n a d o r r o m a PÜat c o n f i r m a la sentencia de m o r t que havia d i c t a m i n a t el Sanedrí o T r i b u n a l jueu aquel I mateix di a al m a t í .
L ' a u t o r va t r o b a r la manera de c o n t r a p o s a r les dues figures c e n t r á i s del q u a d r e . D a m u n t d'una estrada i assegut en una p o l t r o n a la f i -g u r a de Pilat, que a m b la má d r e t a estesa en-trega Jesús ais ¡ueus, c o m d i u l i t e r a l m e n t l'Evangeli. A l ' e x t r e m oposat i d e m p e u s a I e r r a , per tant a un nivell inferior^ hi ha Jesús a m b les
Coroiiüciv d'espinen: detall iimpliat.
r o s t r e a m b una rialleta sarcástica que p r o d u e i x c a l f r e d .
Tocant t a m b é a Jesús hi ha un a l t r e soldat a m b la m a t e i x a a c t i t u d q u e l ' a n t e r i o r , o s í g u i , t r a c t a n t d ' e n d i n s a r la c o r o n a d'espines, p e r o aquest ho fa sense pal i a m b les mans p r o t e g i -des per unes m a j i y o p l e s o guants de f e r r o per a no punxar-se a m b les espines.
H i ha encara tres soldats mes. U n , que és el de l'espasa, está d a v a n t de Jesús en a c t i t u d b u r l e t a de reverencia que expresa estant age-noHat i sostenint a m b la má dreta el capell ran de t é r r a , m e n t r e s que a m b l ' a l t r a má a j u d a a e n f o n s a r la c o r o n a d'espines. Eis altres dos sol-dats que es veuen al f o n s , sostenen sengles Nan-ces a m b les m a n s i la seva a c t i t u d sembla ésser
mans Iligades a l'espatlla, escoltant a m b cara m o l t expressiva d ' h o r r o r la decisió de Pilat. Darrera de Jesús hi ha el seu g u a r d i a o s o l d a t c u s t o d i . Aquesta f i g u r a de Jesús, tan s i m p l e i nua de relleu, fa un c o n t r a s t e v i d e n t a m b la de Pilat realcade per la seva rica v e s t i d u r a , I'alta m i t r a que c o b r e i x eí seu cap, i els grans c o r t i -natges vermeíls que té a! seu d a r r e r a .
A nivell de l'estrada on s'asseu Pilat, hi ha tres personatges j u e u s , un d'ells assegut ben bé ais peus de Pilat i els altres dos t a m b é asseguts al costat del g o v e r n a d o r r o m a . A nivell de térra hi ha a l t r e s tres personatges, t a m b é ¡ueus, as-seguts en un escon i de cara a Pilat. Evident-m e n t tots aquests personatges representen les altes e u t o r i t a t s jueves en el m o m e n t de sostreu-re a r t e r o s a m e n t la sentencia del ¡utge i n i c .
Al fons del quacire, a !a clreta de l'asperta-d o r , l ' a u t o r a p r o f i t á l'angle s u p e r i o r per posar, en m i n i a t u r s , dues escenes relatives al t r a i d o r Judes. P r i m e r a m e n t h¡ ha aquest apóstol llen-cant a térra les monedes d ' a r g e n t , i d a r r e r a seu hi ha dos personatges que s'ho m i r e n . Ben bé a l'atigle s u p e r i o r h i ha encara representat el f r u i t de la desesperació: el eos de Judes p e n j a t
d'un arbre.
Coronado <l'CS/JÍHCH; coiíjiinf.
L ' s l t r e r e l a u l e a m i d a e x a c t a m e n t 2'32 me-tres d'a Icaria per 8 4 ' 5 cen tí metras d ' a m p i a r l a i es d i v i d e i x i g u a l i t i e n t en dues p a r t s relatives a dues altres escefies de la Passió. La p a r t supe-r i o supe-r p o supe-r t a aquest t í l o l : ECCE H O M O . Pesupe-ro no e s m e n t a cap c a p í t o l .
Les figures c e n t r á i s d'aquest q u a d r e son dues. Una és de Jesús, t o t eli e n s a n g o n a t , acabant d e s o f r i r el castig t e r r i b l e de la flagel-lació ro-mana i a l'ensems c o r o n a t d'espines, vestit del m a n t e l l de p o r p r a i p o r t a n t una canya a les mans Iligades. Jesús és conduTt per un sóidat
r o m a que e! p o r t a Iligat a m b una soga nuada al
coll.
A la clreta de Jesús hi ha la f i g u r a de Pilat que, a m b l ' i n t e n t d ' o b t e n i r c o m m i s e r a c i ó deis ¡ueus, els presenta Jesús, tot n a f r s t , i els d i u : Aquí teniu r H o m e ! Pilat, que p o r t a una rica v e s t i d u r a vermella a m b el coll i els punys de peí d ' e r m i n i , es recolza en un c o i x i que hi ha d a m u n t de la c o l u m n a en la qual es llegeix la següent i n s c r i p c i ó : PONTÍFICES ET M I N I S T R I C L A M A -B A N ! DICENTES CRUCIFIGE CRUCIFIGE EUM. Tot és un recurs d ' i n v e n t i v a de l ' a u t o r del qua-dre. La flageMació r o m a n a era un t u r m e n t que es donava en una c o l u m n a de poca alearla que servia de s u p o r t al r e u . I aquelles paraules Mati-nes f o r e n la resposta que, en lloc d'apiadar-se de Jesús, d o n a r e n a Pilat els Grans Sacerdots i els seus M i n i s t r e s , d i e n t a c r í t s : C r u c i f i c a ' l , c r u c i -f i c a ' l ! Aquesta -f o í l i a i a n i m a d v e r s i ó deis ¡ueus c o n t r a Jesús queda plasmada en els dos perso-natges jueus que es veuen de p e r f i l , a l'esquerra i a la p a r t baixa del q u a d r e , g e s t i c u l a n t i v o c i -f e r a n t c o n t r a el Salvador.
La p a r t i n f e r i o r del retaule p o r t a aquest en-c a p g a l a m e n t : F L A G E L L A T I O CAP C X L V I .
Les figures centráis d'aquest q u a d r e son la de Jesús, ben bé al c e n t r e , i dos b o t x i n s , un a cada costat d'EII, Un deis b o t x i n s , el de l'es-q u e r r a , x u r r i a l'es-q u e j a Jesús f u r í o s a m e n t a m b un assot espinos, i el de la d r e t a ho fa a m b un flagell que sembla de c u i r . Jesús, sense vestits de cap m e n a , llevat d'una tela blanca i fina que c o b r e i x la seva m o d e s t i a i nuesa, está t o t ensan-g o n a t , a m b les mans Iliensan-gades a l'espatlla, i re-colza nt-se en una c o l u m n a aguanta dempeus T a s s c t a m e n t , p e r o está una mica e n c o r b a t per T a t r o c í t a t del t u r m e n t .
L ' a u t o r ha s i t u a t tota l'escena d a m u n t d ' u n e n t a r i m a t i per a i x 6 , a través de les cames deis b u t x i n s i de les de Jesús, es veuen els rostres de sis personatges que des de baix, al pía infe-r i o infe-r del s o l , c o n t e m p l e n i m p á v i d s la t o infe-r t u infe-r a del Senyor. L ' a u t o r posa t a m b é al fons una serie de Nances dretes i a r r e n g l e r a d e s , s í m b o l del po-der r o m a a Palestina en aquell t e m p s .
I acabo d e s i t j a n t ben s i n c e r a m e n t que els g u i x o l e n c s p u g u i n g a u d i r ben aviat d ' u n M u s e u ben installat on p u g u i n c o n t e m p l a r aquests re-taules que hem i n t e n t a t de d e s c r i u r e .
NOTA. — Les fotografíes son totes obra del Sr. Lluís Esteva i Cruañas.