DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE 2n D ESO CIÈNCIES DE LA NATURA. Curs

Download (0)

Full text

(1)

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE 2n D’ESO CIÈNCIES DE LA NATURA.

Curs 2015-16

A continuació tens una sèrie de qüestions i exercicis per resoldre amb l’ajut del llibre de Ciències de la Natura de 2n d’ESO de l’editorial Barcanova, el dossier de classe i el material donat al llarg del curs. Cal que copiïs totes les preguntes i que responguis en un altre full, amb bona lletra, utilitzant el regle, sense faltes d’ortografia i explicant bé tot allò què vulguis dir. Els dibuixos cal pintar-los. Hauràs de portar aquest dossier fet (en paper) el dia que vinguis a fer l’examen de recuperació programat. L’examen es basarà en el contingut del treball.

1. LA CÈL.LULA

1.1. Quines són les funcions vitals dels éssers vius? Explica-les breument.

1.2. Fes un dibuix d’una cèl·lula vegetal i un d’una cèl·lula animal i indica la membrana, el nucli i

els orgànuls més importants. Explica les diferències entre les dues cèl·lules.

1.3. Relaciona els orgànuls de la cèl·lula amb la funció que duen a terme:

 Nucli respiració cel·lular, producció d’energia

 Mitocondri fotosíntesi

 Membrana cel·lular intercanvi de substàncies entre l’interior i l’exterior

 Cloroplast contenció del material hereditari (ADN)

 Vacúols reserva i digestió

1.4. Una cèl·lula animal té nutrició heteròtrofa i fa la respiració cel·lular. En quin orgànul es fa?

Què necessita i què es produeix amb la respiració cel·lular ?.

(2)

2.- LES FUNCIONS EN EL REGNE ANIMAL

2.1. Explica la diferència entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. Escriu tres exemples d’éssers

vius amb cada tipus de nutrició.

Exemples autòtrofa heteròtrofa

1 2 3

2.2. Pels estomes les plantes intercanvien gasos. Escriu els gasos que es consumeixen i

produeixen en cada cas.

entra surt

Fotosíntesi respiració

transpiració ---

2.3. Quines són les dues funcions bàsiques de l’aparell circulatori?

2.4. Què és un sistema de circulació oberta? I tancada? Posa un exemple de cada un.

2.5. Què és l’excreció?. Quins òrgans hi participen?

2.6. Omple la taula dels cinc sentits.

Estímul Receptor Sentit

Sabor

Ull

Olfacte orella

Tàctil

2.7. Defineix els termes següents : homeoterms i poiquiloterms. Esmenta dos animals de cada

grup.

2.8. Quina és la diferència entre reproducció sexual i asexual? Escriu-ne dos exemples de cada

tipus de reproducció.

2.9. Explica que és la fecundació i quan aquesta és externa o interna. Posa un exemple d’un

(3)

2.10. Què vol dir que un animal és hermafrodita? La majoria d'animals presenten aquesta

característica? Quin regne dels éssers vius ho presenta molt sovint?

3.- LES FUNCIONS EN ELS VEGETALS

3.1. En l’esquema d’aquesta flor posa el nom de cadascuna de les seves parts i digues quines

intervenen en la reproducció.

3.2. Esmenta dos exemples de la funció de relació en el món vegetal.

3.3. Explica el cicle vital de les molses.

3.4. Què és la pol·linització? De quines maneres pot portar-se a terme. Explica algun exemple

de dispersió de les llavors.

3.5. Per què els fongs són molt importants per a l’equilibri del medi natural? Com s’obté la

penicil·lina? Contra quins organismes, que provoquen malalties infeccioses, actuen?

4.- L’ECOSISTEMA

4.1. Defineix els següents conceptes:

a) Ecosistema: b) Biòtop: c) Biocenosi: d) Biosfera: e) Factor abiòtic:

4.2. Defineix el concepte de xarxa tròfica i posa un exemple dels següents nivells tròfics d’un

ecosistema :

a) productor; b) consumidor primari; c) consumidor secundari; d) consumidor terciari; e) carronyaire; f) descomponedor.

4.3. La llúdria marina(mamífer carnívor) era molt abundant a les costes nord-americanes. Els

colons europeus , però , la caçaven i a finals del segle XIX l’havien fet desaparèixer de molts indrets. En aquells llocs van proliferar les preses principals de les llúdries : les garotes( eriçons

(4)

marins) i els mol·luscos, que s’alimenten d’algues marines. Aquestes algues també eren l’aliment de crustacis i peixos, dels quals s’alimentava la foca comuna i l’àguila calba.

A partir de la informació del text elaboreu una xarxa tròfica amb els éssers vius esmentats, indicant-hi el nivell tròfic al qual corresponen.

4.4. Observa la següent xarxa tròfica i escriu algunes cadenes alimentàries. Contesta les

següents preguntes :

a) Quins són els productors? b) Quins són els consumidors primaris?

c) Quins són els consumidors secundaris I els terciaris?

4.5. Esmenta els factors abiòtics més remarcables dels rius. En quin tram del riu les aigües

estan més oxigenades? Justifica les respostes.

4.6. Quins organismes formen el plàncton animal i el fitoplàncton?

5. CANVIS EN EL RELLEU TERRESTRE

5.1. Defineix i posa un exemple dels següents termes geològics :

a) meteorització física; b) transport; c) erosió; d) sedimentació.

5.2. Completa el text següent sobre les glaceres. Utilitza les paraules que es donen a

continuació: valls, glaç, altes, el circ, polars, fredes, baixes, la llengua, morenes, forma,

(5)

“A les glaceres, el.………..….. avança molt lentament, des de les zones més………..…… fins a les més……….. . Durant el camí arrossega gran quantitat de materials erosionats,són les ...…….... Les………. glacials es caracteritzen per tenir la típica………. d’U.

Es troben en zones molt ……… com en alta………

i regions ………... Les glaceres consten de dues parts : el circ i la llengua. La part de la glacera formada pel gel, que es desplaça cap avall és ... i el lloc on s’acumula la neu, la qual es transformarà en gel, és ...”

5.3. Omple les caselles amb les paraules alta, mitjana o baixa.

Curs del riu Pendent Velocitat aigua Erosió Transport Sedimentació Alt Mitjà Baix 5 5..44.. OOmmppllee eellss eessppaaii eenn bbllaanncc .. 5 5..55.. DDeesscrcriiuu eellss qquuaattrree ttiippuuss dd’’eerruuppcciioonnss vvoollccàànniiqquueess qquuee hhii hhaa..

5.6. Completa amb el nom de l’agent geològic que l’ha format: vent, riu, mar, glacera, aigües

subterrànies, aigües salvatges

Agent geològic Vall en V

Pilar coronat Arc

Vall en U

Roca en forma de bolet Gruta

(6)

5.7. Explica la diferència entre l’escala de Richter i la de Mercalli. Pot ser que un terratrèmol

sigui 7 a l’escala de Richter i 1 a la de Mercalli? Per què?

5.8. Col·loca on correspongui: epicentre, hipocentre, ones sísmiques

5.9. Què són les plaques tectòniques? Què pot produir el moviment o la col·lisió de les

plaques?

6. EL MOVIMENT

6.1. Dues persones viatgen assegudes de costat en un cotxe.

a) Es mouen l’una respecte l’altra?

b) Es mouen respecte una persona que passi pel carrer? c) Es mouen respecte el seient del cotxe?

6.2. Fent servir un regle escriu a sobre de cada objecte la posició que ocupa. La poma és

l'origen del sistema de referència. Desprès calcula el desplaçament corresponent entre els següents objectes :

a) Posició inicial : el plàtan; Posició final : la llimona b) Posició inicial : la cirera; Posició final : la maduixa c) Posició inicial : la taronja; Posició final : la pera

6.3. Un cotxe recorre 160 km en dues hores. Calcula la seva velocitat mitjana i expressa el

(7)

6.4. Fes una gràfica espai - temps amb les dades següents:

Temps (s) 0 5 10 15 20 25

Espai (m) 0 10 20 30 40 50

a) Calcula la velocitat d’aquest mòbil i expressa la velocitat en m/s i en km/h. b) Quin temps tardarà a recórrer un espai de 80 m?

6.5. Un tren AVE porta una velocitat mitjana de 250 km/h. Quina distància recorre en 3 hores?

Quin temps trigarà a recórrer una distància de 600 km?

6.6. Fes una gràfica velocitat - temps amb les dades següents:

Temps (s) 0 5 10 15 20 25

Velocitat (m/s) 50 40 30 20 10 0

a) Calcula l’acceleració del mòbil

b) Aquest moviment és un MRU o un MRUA? Per què? c) Què vol dir el signe de l’acceleració?

6.7. Tenint en compte els següents gràfics, calcula la velocitat de cada un d’aquests tres

moviments

6.8. Quina és l’acceleració dels moviments representats en cadascuna de les gràfiques

següents:

(8)

7.- LES FORCES

7.1. Posa els noms, als espais en blanc, que caracteritzen al vector força.

7.2. Determina la força resultant de les forces representades en els casos següents:

7.3. Tenim 5 kg de taronges. Pesaran el mateix a la Terra que a la Lluna? La massa serà la

mateixa? Raona les respostes.

7.4. Calcula el pes de 5 kg de taronges a la terra i a la lluna. (g = 9,8 N/kg a la Terra, g = 1,6 N/kg

a la Lluna).

7.5. Una persona de massa 60 kg porta uns esquís amb una superfície total de 0,3 m2. a) Per què no s’enfonsa en la neu.

b) Calcula el seu pes i la pressió que exerceix sobre la neu.

7.6. Els tres totxos de la imatge són iguals:

a) Fan la mateixa força sobre el terra? Per què? b) Fan la mateixa pressió sobre el terra? Per què?

c) Quin és el totxo que fa més pressió sobre el terra? Per què?

Figure

Updating...

References

Related subjects :