Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a Girona

Texto completo

(1)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

RESOLUCIÓ SOBRE MEMÒRIA AMBIENTAL

1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT

Número: OTAAGI20060297 Municipi: Molló (Ripollès) Sol·licitant: Ajuntament

Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Data entrada: 17.12.2008, amb documentació adjunta de data desembre de 2008 (ISA i memòria ambiental) i novembre de 2008 (resta de documents del POUM)

2. OBJECTE I CARACTERÍSTIQUES DEL PLA

L’objecte de la present resolució és valorar la proposta de Memòria ambiental (pMA) del POUM de Molló als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

El POUM ordena un terme municipal de 4.358 ha de superfície i 340 habitants de població (Idescat, 2007). D’acord amb la memòria de l’ordenació, conté la següent proposta de classificació del sòl:

El sòl urbà ocupa una superfície de 31,19 ha distribuïda pels nuclis de Molló (23,73 ha), Espinavell (4,98 ha) i Fabert (2,48 ha). En el nucli de Molló, aquestes superfícies inclouen 11 polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, que sumen una superfície de 5,38 ha. L’ús previst és el residencial, amb un nombre d’habitatges de 119, excepte el PAU-11, que té ús industrial. No es preveuen creixements als nuclis d’Espinavell i de Fabert.

El sòl urbanitzable delimitat ocupa una superfície de 4,64 ha distribuïda en dos sectors: Can Gassiot (1,36 ha) i Can Julià (3,27 ha), ambdós per a ús residencial i una previsió de 80 nous habitatges. Es regula als articles 47 a 50 de la normativa.

Del sostre corresponent a 197 dels 199 habitatges previstos es reserva el 30% per a habitatges de protecció oficial, resultant una previsió de 81 habitatges d’aquesta tipologia. No s’inclou el PAU-10, que únicament preveu 2 habitatges.

En sòl no urbanitzable es regula als articles 51 a 82 de la normativa i es defineixen sis sistemes generals (viari, d’espais lliures, hidrogràfic, de protecció de sistemes, d’equipaments comunitaris i de serveis tècnics i ambientals) i les següents cinc zones:

- Zona d’alta muntanya. Comprèn els espais situats per sobre de la cota de 1.600 m d’altitud. És la clau més restrictiva i només admet l’ús ramader tradicional.

(2)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

- Zona de valor forestal. Inclou tots es espais forestals amb un valor especial en funció dels hàbitats que acullen o bé per la seva funció com a connectors, específicament els espais que en els estudis de base per a la formulació del planejament territorial de les comarques gironines es troben qualificats com a espais naturals i com a connectors ecològics.

- Zona de valor agrícola. Comprèn tots els espais que presenten un valor agrícola alt o mig segons la delimitació del estudis de base previs a la formulació del Pla Territorial de les Comarques Gironines.

- Zona de valor fluvial. Són els sòls poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes situats al costats de rius, rieres, i torrents. Aquesta clau inclou àmbits extensos de terrenys forestals no directament vinculats a la dinàmica fluvial. Malgrat això, la regulació coincideix amb la de la zona de valor forestal quant als usos i a les activitats compatibles i incompatibles.

- Zona de valor rural. Sòls que el POUM considera inadequats per al desenvolupament urbà. Bàsicament comprèn la unitat paisatgística descrita com a agrícola-ramadera on s’hi localitzen edificacions relacionades amb l’activitat ramadera i comprèn també els terrenys del voltant immediat.

La següent taula resumeix les característiques urbanístiques dels àmbits de desenvolupament del POUM, en l’alternativa d’ordenació seleccionada en el procés d’avaluació ambiental:

% m2 Habitatges PAU-1 10.241,81 3.672,00 30 29,29 30 1.101,60 13 PAU-2 2.489,96 1.260,00 10 40,16 30 378,00 4 PAU-3 500,00 1.305,00 12 240,00 30 391,50 4 PAU-4 1.881,71 962,10 8 42,51 30 288,63 3 PAU-5 5.560,05 1.953,32 16 28,75 30 586,00 7 PAU-6 8.230,71 2.850,00 20 24,30 30 855,00 10 PAU-7 3.738,66 600,00 5 13,37 30 180,00 2 PAU-8 4.567,88 861,00 6 13,14 30 258,30 3 PAU-9 6.713,10 1.000,00 10 14,90 30 300,00 3 PAU-10 1.087,15 200,00 2 18,40 0 60,00 PAU-11 8.847,06 900 (i) 0 0,00 0 0,00 Total SUNC 53.858,09 14.663,42 119 4.399,03 49 Can Gassiot 13.628,94 2.400,00 20 14,67 30 720,00 8 Can Julià 32.781,60 7.200,00 60 18,30 30 2.160,00 24 Total SUD 46.410,54 9.600,00 80 2.880,00 32 100.268,63 24.263,42 199 7.279,03 81 TOTAL Reserves HPO S ò l u rb à n o c o n s o lid a t S ò l u rb a n it z a b le

S (m2) Sostre (m2) Habitatges Densitat Àmbit

(3)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

3. CARACTERÍSTIQUES DE L’ÀMBIT ORDENAT

El terme de Molló se situa a l’extrem nord de la comarca del Ripollès i limita pel nord amb l’Estat francès. El 85% de la seva superfície són terrenys forestals tal i com aquests es defineixen als articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Únicament inclou una superfície de 2,0 ha de l’espai del PEIN “Capçaleres del Ter i del Freser”, que també forma part de la xarxa ecològica europea Natura 2000 i que no es veu afectat pel pla. Al nord i nord-oest del terme municipal (4.358 ha) es troba la forests anomenada "Muntanya de Molló" (1092 ha), inclosa amb el número 60 en el Catàleg d’Utilitat Pública. L’espai d’interès geològic “Els esbadregalls estratificats de Coll d’Ares” consta a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, amb la fitxa núm. 137, no afectat pels processos urbanístics previstos pel POUM.

4. TRAMITACIÓ

El POUM de Molló s’ha de sotmetre a avaluació ambiental per trobar-se dins el supòsit 1.a) de la disposició transitòria sisena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

L’avaluació ambiental del Pla es tramita d’acord amb l’article 115 del Decret 305/2006. En aquest sentit, s’han realitzat els següents tràmits:

En data 6 d’octubre de 2006 es va rebre l’avanç del POUM i la sol·licitud d’emissió del document de referència, formulada pel Consell Comarcal del Ripollès. Aquesta documentació es va completar, a requeriment d’aquests Serveis Territorials, el 28 de desembre de 2006. El 9 de febrer de 2007 l’Ajuntament va acordar l’aprovació inicial del POUM. El termini d’informació pública de 45 dies es va anunciar al BOP núm. 40, de 26 de febrer de 2007. Mitjançant escrit amb registre de sortida de 13 de febrer de 2007 es va remetre al Consell Comarcal del Ripollès el document de referència, emès el 5 de febrer.

El 28 de febrer de 2007 es va rebre una sol·licitud d’informe en aplicació de l’article 83.5 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

En data 22 de febrer de 2007 l’Ajuntament de Molló va trametre sol·licituds d’informe a l’Agència Catalana de l’Aigua, als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), a la Direcció General de Qualitat Ambiental i a la Direcció General de Promoció de l’Habitatge.

En data 17 de desembre de 2008 té entrada la sol·licitud de resolució sobre la proposta de memòria ambiental, amb la resta de documentació del POUM, tramitada per l’Ajuntament. En data 19 de desembre de 2008, i per part d’aquests Serveis Territorials, s’han tramés escrits de reiteració de les sol·licituds d’informe a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, tot adjuntant una còpia de la nova documentació del POUM. L’ACA ha emès el seu informe el 15 de gener de 2009.

(4)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

5. AVALUACIÓ

5.1 El planejament vigent

D’acord amb les dades que consten al web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, les normes subsidiàries de planejament municipal de Molló foren aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessió de 3 de febrer de 1993. La suma de sòl urbà (12,83 ha) i urbanitzable (6,57 ha) que consta en aquest arxiu digital és de 19,37 ha.

D’acord amb la Memòria del POUM, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona ha donat la conformitat, en sessió de 29 de juny de 2006, a un Text refós que incorpora les diferents modificacions puntuals aprovades des de l’aprovació definitiva de les Normes subsidiàries. Atenent a aquest nou document, la suma de sòl urbà (20,09 ha) i urbanitzable (8,50 ha) és de 28,59 ha. Aquest increment de 9,22 ha es deu al reconeixement del sòl urbà dels nuclis d’Espinavell (4,9 ha) i Fabert (2,4 ha) al planejament vigent i a l’ampliació del sòl urbanitzable del sector Mas Gassiot (1,93 ha), que també ha estat tramitada i aprovada.

El potencial del planejament vigent en aquestes superfícies és de 403 habitatges dels quals s’han executat, segons la Memòria del POUM, 388 habitatges.

5.2 Anàlisi d’alternatives

Atenent als objectius urbanístics i ambientals fixats a l’avanç, el POUM formula una alternativa zero i quatre possibles alternatives de creixement i d’ordenació. Atenent al document de referència (DR), cada alternativa incorpora el càlcul i la valoració de l’indicador de consum de sòl ICS= superfície de sòl urbà + superfície de sòl urbanitzable (ha), abans i desprès de l’aplicació del POUM.

L’alternativa 0 consisteix en la finalització del desenvolupament del planejament vigent (sector Horts de la Coromina) i la compleció dels espais urbans no transformats mitjançant la delimitació de polígons d’actuació urbanística. Es manté la suma de superfície de sòl urbà i urbanitzable del planejament general vigent (ICS=28,59 ha) i un potencial de 80 habitatges. Alternativa 1. Preveu un creixement en quatre polígons d’actuació urbanística.

Alternativa 2. Prenent com a punt de partida l’alternativa 1, es delimiten dos nous àmbits de creixement al nord-oest del nucli actual, un com a ampliació de la urbanització aïllada Mas Gassiot i l’altre com a extensió del nucli urbà (La Cometa).

Alternativa 3. Prenent com a referència l’alternativa 2, es delimita un nou sector (Sector del Mig) que connecta els dos nous àmbits proposats. Per contra, se suprimeix el sector Horts de la Coromina atenent a l’afectació a l’entorn de l’església monumental de Santa Cecília.

Alternativa 4. Prenent com a referència l’alternativa 3, se suprimeix el sector del Mig, pel seu elevat impacte, i es delimita un nou sector, Can Julià, com a extensió del nucli urbà pel sud, amb prou amplada com per a permetre l’execució d’un vial de circumval·lació pel sud i per l’oest del nucli urbà. Diverses variacions de les superfícies del sectors Mas Gassiot, La Cometa i del mateix Can Julià conformen les alternatives 4a, 4b i 4c que són objecte d’anàlisi a l’ISA.

(5)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

La següent taula resumeix les característiques bàsiques de cada alternativa avaluada:

S (ha) Hab. S (ha) Hab. S (ha) Hab. S (ha) Hab. S (ha) Hab.

Horts Coromina 0,89 25 0,89 25 PAU-1 0,67 26 1,02 30 PAU-2 1,02 34 1,02 34 1,02 34 1,02 34 0,25 10 PAU-3 0,25 12 0,25 12 0,25 12 0,25 12 0,05 12 PAU-4 0,05 15 0,19 8 PAU-5 0,19 9 0,19 9 0,19 9 0,19 9 0,55 16 PAU-6 0,52 18 0,52 18 0,52 18 0,52 18 0,82 20 PAU-7 0,99 29 0,37 5 PAU-8 0,32 17 0,46 6 PAU-9 0,67 10 PAU-10 0,10 2 PAU-11 0,88 0 Nucli antic 0,33 5 0,33 5 0,33 5 Edificació aïllada 0,53 16 0,53 16 0,53 16 Total SUNC 3,73 119 3,73 119 2,84 94 4,01 160 5,36 119 Can Gassiot 2,89 38 2,89 38 2,89 38 1,36 20 Can Julià 12,14 124 Sector Mig 7,88 158 La Cometa 1,48 55 Sector Nord 1,48 55 1,48 55 3,27 60 Total SUD 4,38 93 12,26 251 16,52 217 4,64 80 3,73 119 8,11 212 15,10 345 20,53 377 10,00 199 TOTAL S ò l u rb a n it z a b le

Àmbit Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3 Alternativa 4a Alternativa 4c

S ò l u rb à n o c o n s o lid a t

Els documents de l’avanç del POUM i de l’aprovació inicial seleccionaven l’alternativa 4a. El DR ja avançava que les quatre alternatives proposades a l’informe ambiental preliminar (IAP) diferien considerablement en relació al model de creixement proposat. Mentre que les alternatives 1 i 2 proposen un consum del sòl racional, amb coherència amb l’estructura urbana actual i amb petits creixements integrats, les alternatives 3 i 4 proposen creixements desmesurats per a un municipi amb les dimensions de Molló que hipotequen el seu paisatge urbà i propicien un model turístic basat en la segona residència.

(6)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

L’alternativa 4, en la seva versió de l’IAP, es contradeia amb alguns dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla i recollits a l’apartat 1.3 de l’IAP. Els objectius que es veuen perjudicats en major mesura són:

a.1 Evitar un model urbà dispers o difús fomentant la rehabilitació del teixit urbà existent i la

recuperació d’espais intersticials o marginals.

a.2 Minimitzar la creació d’oferta de segona residència extensiva i de models turístics

basats en el consum del sòl.

a.4 Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori, amb

densitats urbanes adequades.

a.8 Tenir en compte els indicadors de creixement de població, recursos i desenvolupament

econòmic i social.

b.6 Protegir estrictament els sòls agrícoles aptes per a una gestió ambientalment correcta i

d’interès paisatgístic, i evitar la seva transformació i fragmentació.

c.3 Considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb

impacte significatiu en zones amb conques visuals amples.

Com a resultat de l’anàlisi de les diferents alternatives i del procés d’avaluació ambiental se selecciona finalment l’alternativa 4c que se situa propera a l’alternativa 2 quant a consum de sòl i nombre d’habitatges. Aquesta alternativa comporta una transformació de 10,0 ha de superfície de nou sòl i la creació de 199 nous habitatges.

El valors de l’ICS abans i després de l’aplicació del POUM serien 28,59 ha i 38,59 ha, respectivament.

La nova alternativa 4c redueix el consum de sòl i nombre d’habitatges a valors de l’ordre del 50% respecte de l’alternativa 4a. Així mateix, i atenent a l’ISA, el nou sòl que es classifica per transformació urbanística seria de 8,87 ha amb la qual cosa la proposta comportaria un increment de l’ordre del 30% respecte del planejament vigent. Tenint en compte les dades que consten a la memòria social la previsió de nous habitatges se situaria a l’entorn del 50% dels existents.

Els 59 objectius ambientals definits a l’IAP han estat revisats i reduïts a 53 a l’ISA i, finalment, jerarquitzats. En aquesta revisió s’ha omès l’objectiu ambiental a.2 ja descrit. La taula 4b de la memòria ambiental justifica el tractament d’aquest objectiu tenint en compte la millor concordança de l’alternativa finalment seleccionada (4c) amb aquest objectiu, respecte de l’alternativa seleccionada inicialment (4a).

Per a l’alternativa seleccionada, l’apartat 6 de la pMA conté una valoració del grau de compliment dels objectius ambientals seleccionats. Cal indicar, no obstant, que s’han modificat els objectius i que no consten els definits a l’IAP amb els codis a.1, a.2, a.4 i a.8, i que foren objecte de consideracions al DR.

(7)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

5.3 Àmbits de desenvolupament

El factor ambiental més limitant al desenvolupament urbanístic de Molló és el pendent del terreny, que té incidència sobre l’impacte visual i l’estabilitat i la restauració dels talussos que genera el moviment de terres. Des del punt de vista normatiu, la proposta de creixement té que ésser concordant amb la Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada de l’article 7 del Decret 305/2006, atesa l’afectació generalitzada dels nous àmbits de transformació urbanística a terrenys amb pendent transversal superior al 20%.

En compliment de les determinacions del DR, l’ISA incorpora a l’anàlisi de cada alternativa una avaluació del pendent en els àmbits de creixement del pla. Per a l’alternativa seleccionada (taula 14) el 66,7% de la superfície objecte de transformació se situa en terrenys amb pendent transversal per damunt del 20%. Si es tenen en compte la superfície de cada sector i la part d’aquesta que se situa per sobre del 20% de pendent, les situacions més desfavorables corresponen als PAU-1, PAU-6, PAU-8, PAU-10, PAU-11 i els sectors SUD de Mas Gassiot i Can Julià.

El PAU-11 no formava part de l’avanç del POUM ni, per tant, de l’anàlisi d’alternatives. En aquests terrenys que confronten amb un revolt de la carretera C-26 s’ha obert una explanada uns 20 m per damunt de la cota de la carretera on hi ha dues edificacions per a usos industrials, essent possible duplicar la superfície edificada en la mateixa cota segons la proposta del plànol PO II 2.14, tot conformat un sector industrial aïllat separat un quilòmetre, aproximadament, del nucli urbà. La proposta, que no és prioritària segons l’article 46 de la normativa, preveu desmuntar el vessant forestal per obrir una segona explanada a una cota situada a uns 10 m per sobre de l’anterior. Aquests terrenys tenen un pendent transversal majoritari per sobre del 40%. No s’han avaluat els impactes sobre el paisatge ni l’estabilitat dels talussos que es generarien. Cal tenir present la inestabilitat dels talussos oberts en les obres de millora de la carretera C-26 i les mesures extraordinàries de subjecció que ha calgut executar. Tampoc no s’han avaluat ubicacions més compactes amb el nucli urbà, de menor impacte ambiental.

En el cas del PAU-1, i de la part oest del sector Can Julià, es proposen transformacions en terrenys amb pendent transversal superior al 30% i superior al 45% en el tram de vial perimetral embegut en sòl no urbanitzable. La traça del vial en ambdós sectors s’ha definit amb criteri de permetre les noves edificacions i, per tant, mostra un baix grau d’ajust al relleu tan pronunciat. En el cas del sector Can Julià, els plànols representen un segon vial, a menor cota, amb traç discontinu que correspon a l’alternativa 4a, descartada en el procés d’avaluació ambiental, raó per la qual s’ha de suprimir dels plànols.

El terrenys del sector Mas Gassiot tenen un pendent transversal que varia gradualment, des del 10-12%% a l’extrem est fins el 26%-28% en l’extrem oest. La proposta d’ordenació ha de tenir en compte aquest factor generador d’impacte, que haurà d’ésser objecte d’anàlisi a l’estudi d’integració paisatgística previst a la normativa del sector. La fitxa del sector (article 49 de la normativa) ha de fer referència expressa a la necessitat d’incorporar les mesures ambientals fixades a l’apartat 2.3.1.1.4 de l’ISA.

(8)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

En els PAU-8 i PAU-10 l’efecte de la transformació urbanística es veurà esmorteït pel pendent no excessiu (entorn al 25% en el PAU-8) i per la menor superfície afectada i la proposta d’ordenació que fa el POUM (PAU-10). En el cas del PAU-6, l’àmbit ja es troba parcialment transformat com detalla l’ISA.

En relació amb el risc d’inundació, l’informe emès per l’ACA recull els resultats de l’estudi d’inundabilitat que consta a la documentació i la conclusió de que els nous sectors de futur desenvolupament ocupen terrenys sense risc hidrològic previsible. No obstant s’indica que alguns d’aquests sectors ocupen terrenys de la zona de policia del marge esquerre del clot de la Font Vella, curs fluvial que no s’ha tingut en compte en l’estudi hidràulic, raó per la qual els documents de planejament derivat (PAU-1, PAU-6 i SUD Can Julià) hauran d’incloure una avaluació dels risc hidrològic respecte de les crescudes extraordinàries d’aquest torrent.

5.4 Sòl no urbanitzable

Els articles 52.1 i 53 preveuen la tramitació d’un pla especial urbanístic “Les Bernedes” per tal de regular i ordenar les condicions d’implantació de les construccions associades a l’activitat de turisme rural en aquell indret. Pel que fa a les competències d’aquest Departament cal remetre’s, en la part que pugui resultar afectada, a l’informe emès el 5/4/2007 sobre el Projecte del nucli zoològic “Parc Animal dels Pirineus” (expedient U073/2007).

L’article 52.2 remet al Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en sessió de 27/4/2007. Pel que fa a les competències d’aquest Departament cal remetre’s a l’informe emès el 13/12/2004 (expedient U065/2004). L’article 55 “Camins rurals” s’ha de completar en el sentit que els projectes de vials en terrenys forestals requereixen d’una autorització del DMAH en aplicació de l’article 12 del Decret 166/1988, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural (òrgan competent en aplicació de l’article 15 de la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives). La regulació de les construccions en sòl no urbanitzable destinades a usos agropecuaris (articles 66 i 67) ha d’especificar que si es proposen en terrenys forestals, tal i com es defineixen als articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, són d’aplicació les condicions de superfície mínima (25 ha) i minimització de l’impacte ambiental que determinen l’article 22.5 de dita Llei. Cal concretar la clau “Zona de valor rural”, que no apareix representada als plànols d’ordenació de la sèrie PO IV i en el seu lloc apareix, suposadament, la clau “Sòl no urbanitzable ordinari”. Aquesta clau inclou terrenys forestals i per tant la normativa forestal vigent hi és d’aplicació.

5.5 Abastament d’aigua potable i sanejament d’aigües residuals

L’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua es basa en la versió del pla que fou objecte de l’acord d’aprovació inicial, malgrat la tramesa de la nova documentació que inclou informació específica sobre aspectes relacionats amb el cicle de l’aigua.

(9)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

Així, la nova documentació inclou el Pla director del servei d’abastament municipal, que detalla les infraestructures necessàries per atendre la nova demanda, i una proposta de finançament i la seva repercussió en els nous sectors de sòl urbanitzable. Aquesta obligació (i la corresponent a les infraestructures de sanejament) consta a les fitxes dels sectors SUD Mas Gassiot i Can Julià (articles 49 i 50 de la normativa), no així a la normativa dels PAU.

En relació amb el sanejament d’aigües residuals, el PSARU 2005, aprovat per Acord del Govern de 20 de juny de 2006, preveu executar en l’escenari 2006-2008 l’EDAR i els col·lectors de Molló i obres de construcció de l’EDAR i col·lectors d’Espinavell i les obres de construcció de l’EDAR i col·lectors de Fabert dins l’escenari 2009-2014. En concordança, l’ACA ha aprovat definitivament el projecte constructiu corresponent (clau S-AA-01167-P) en data 1 d’abril de 2008 (DOGC núm. 5.142, de 30/1/2008). Aquest projecte està dimensionat per 508 habitants equivalents (cabal mitjà de 101 m3/dia) i el POUM preveu 430 habitants habituals i 1.210 habitants en estiu (cabal de 212 m3/dia, més del doble del cabal de disseny). La proposta del POUM és ampliar la capacitat a 250 m3/dia, el que comportar la necessitat d’ampliar la capacitat de l’EDAR que executarà l’ACA.

5.6 Gestió de residus

La pMA documenta l’avaluació de les necessitats de tractament de residus que generarà el desenvolupament del POUM i concreta i també documenta la prestació del servei de deixalleria mitjançant la deixalleria de Camprodon.

5.7 Procés d’avaluació

Un cop rebuda la sol·licitud d’emissió del DR es van efectuar consultes a administracions públiques afectades (Àrea de Medi Natural, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, Departament de Cultura i Direcció General de Qualitat Ambiental) i a públic interessat (Grup de Defensa i Estudi de la Natura – GEDENA, Grup de Defensa del Ter i Associació de Naturalistes de Girona). Es varen rebre consideracions de l’Àrea de Medi Natural, del Servei de Vigilància i Control de l’Aire i de l’Associació de Naturalistes de Girona, que foren incorporades al document.

La versió de l’ISA que fou objecte de l’acord d’aprovació inicial va ometre el contingut del DR, que es va notificar fora del termini establert a l’article 115, apartat a) del Decret 305/2006. No obstant, les versions posteriors de l’ISA han incorporat aquest contingut, com descriu l’apartat 4.2.1 de la pMA.

S’han mantingut tres reunions d’avaluació amb l’Ajuntament i l’equip redactor i ambiental del pla, en dates de març de 2007, 22 de juliol de 2007 i 21 de febrer de 2008. La pMA documenta les modificacions de l’ISA i del pla en virtut del resultat d’aquestes reunions.

També es documenten les consultes efectuades en aplicació del DR a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Servei de Vigilància i Control de l’Aire, a la Direcció General de Patrimoni Cultural i a l’Associació de Naturalistes de Girona. Únicament es documenta la resposta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació que ha formulat observacions en relació amb el desenvolupament dels PAU-2 (actual PAU-1) i PAU-6 (actual PAU-5) i la protecció de l’església de Santa Cecília. La taula 15 de la pMA indica les modificacions efectuades en aquests sectors per adequar-se a les determinacions esmentades.

(10)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

Malgrat no haver-se determinat la seva consulta, també es documenta el criteri de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i que cal esmentar atesa la previsible incidència del pla sobre aquest vector ambiental. L’informe emès no formula cap objecció al pla.

La taula 17 de la pMA documenta 27 escrits d’al·legacions, dels 44 presentats durant la informació pública, amb contingut ambiental i el seu tractament. En aquest sentit destaca la supressió del PAU-8 que preveia ampliar el nucli d’Espinavell. També han rebut al·legacions els sectors d’ampliació de Mas Gassiot, pel seu elevat impacte, de Can Julià, sobre els vials de circumval·lació, i la necessitat de protecció de l’entorn immediat de l’església de Santa Cecília. L’apartat 6.1 de la pMA compara el grau d’assoliment dels objectius ambientals entre les versions del POUM que han estat objecte d’aprovació inicial i la que se sotmetrà a aprovació provisional. No es preveu que els plans derivats se sotmetin al procediment d’avaluació ambiental, si bé es determina que el desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable delimitat de Can Julià i de Mas Gassiot requeriran adoptar mesures correctores.

Finalment, l’apartat 6.5 conté una relació d’indicadors ambientals de seguiment del desenvolupament del POUM.

6. FONAMENTS DE DRET

Primer. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, específicament l’article 115 i la disposició transitòria dotzena.

Segon. D’acord amb el Decret 67/1991, de 8 d'abril, pel qual s'assignen competències i funcions al Departament de Medi Ambient, modificat pel Decret 296/2003, de 20 de desembre. Tercer. D’acord amb el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que estableix els òrgans competents en l’avaluació ambiental de plans i programes.

Quart. D’acord amb els articles 3 i 8 del Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

7. RESOLUCIÓ

Revisada la proposta de memòria ambiental, l’informe-proposta elaborat per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, i tenint en compte les consideracions exposades a la reunió que tingué lloc el 20 de gener de 2009, en aplicació de la Instrucció 1/2007, de 12 de març, relativa a la participació de les diferents unitats del DMAH en l’avaluació ambiental del planejament urbanístic, resolc,

PRIMER. Donar la conformitat a la proposta de memòria ambiental del POUM de Molló i a la resta de documents del pla amb l’excepció del sector PAU-11.

(11)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

SEGON. Sense perjudici que l’òrgan competent per l’aprovació definitiva del POUM verifiqui el compliment de la Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada de l’article 7 del Decret 305/2006, atès que els nous àmbits de transformació urbanística afecten amb caràcter general terrenys amb pendent transversal superior al 20%, es condiciona la conformitat atorgada a la introducció de les següents modificacions en el POUM:

1. En el desenvolupament dels sectors PAU-1 i SUD Can Julià s’haurà de revisar la traça del vial de circumval·lació per tal d’ajustar-la al relleu i evitar els impactes derivats de la generació de talussos i l’afectació a vegetació forestal arbrada. Tenint en compte l’elevat pendent transversal del terreny, caldrà redactar un projecte complementari que defineixi les actuacions de restauració ambiental dels talussos i terraplens i que ha d’incloure els tres àmbits afectats: PAU-1, PAU-6 i SUD Can Julià.

2. Al sector de Can Julià s’ha de suprimir dels plànols el vial amb traç discontinu que discorre a menor cota del vial de circumval·lació, atès que forma part de l’alternativa 4a, que ha estat descartada en el procés d’avaluació ambiental.

3. L’informe ambiental que ha de formar part de la documentació del pla parcial urbanístic de Can Julià, i la normativa del sector, incorporaran les mesures ambientals determinades a l’apartat 2.3.1.2.4 de l’ISA del POUM de Molló i l’avaluació de les mesures esmentades de ajust del traçat del vial de circumval·lació i de les corresponents actuacions de restauració ambiental.

4. L’informe ambiental que ha de formar part de la documentació del pla parcial urbanístic d’ampliació de la urbanització Mas Gassiot, i la normativa del sector, incorporaran les mesures ambientals determinades a l’apartat 2.3.1.1.4 de l’ISA del POUM de Molló. La proposta d’ordenació ha de tenir en compte el pendent del terreny com a factor generador d’impacte, que haurà d’ésser objecte d’anàlisi i de la corresponent justificació a l’informe ambiental.

5. Els documents de planejament pel desenvolupament dels sectors de sòl urbà i urbanitzable PAU-1, PAU-6 i SUD “Can Julià” inclouran l’avaluació de risc hidrològic respecte les crescudes extraordinàries dels curs fluvial confrontant (Clot de la Font Vella) per tal de confirmar les propostes del planejament derivat i determinar, si calen, modificacions i/o actuacions d’infrastructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agencia Catalana de l’Aigua el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006. sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables i les determinacions de la directiva de l’art. 6 del Reglament de la llei d’Urbanisme.

6. La delimitació del PAU-11 no ha estat objecte de l’anàlisi d’alternatives del POUM. Afecta terrenys amb pendent transversal superior al 40%. No s’han avaluat els impactes sobre el paisatge ni l’estabilitat dels talussos que es generarien. Per tant, es considera que cal valorar ubicacions alternatives més compactes amb el nucli urbà actual i de menor impacte ambiental per a les tres naus proposades.

(12)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

TERCER. Esmenes a introduir en la normativa urbanística:

1. L’article 55 de la Normativa (camins rurals) s’ha de completar en el sentit que els nous projectes de vials en terrenys forestals requereixen d’una autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge en aplicació de l’article 12 del Decret 166/1988, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural (òrgan competent per l’article 15 de la Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives).

2. La normativa urbanística haurà de fer menció a la competència de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts al Reglament del Domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, respectivament.

3. Els projectes constructius de tots els nous ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d’aigua hauran d’incloure el dimensionat pel cabal Q500 (amb les dimensions mínimes establertes al document de “Recomanacions tècniques per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb l’espai fluvial” de juny de 2006 de l’Agència Catalana de l’Aigua).

4. L’article 41, que regula el sector PAU-6 s’ha d’esmenar a l’apartat 3.3 per incorporar el 30% de reserva de sostre per habitatge de protecció oficial, tal i com preveu la memòria social (apartat 3.3.2).

5. La normativa reguladora dels PAU, on s’hi preveuen 119 nous habitatges, ha de preveure el deure addicional dels propietaris de costejar i executar les infraestructures necessàries per garantir l’abastament d’aigua potable i el sanejament d’aigües residuals que resultin siguin necessàries.

QUART. Esmena d’errades

- Els plànols d’ordenació de les sèries PO II 1 i PO II 2 contenen errades en la delimitació (límit oest) dels sectors PAU-1 i Can Julià. També hi ha discordances en la delimitació de sectors entre els plànols informatius i els plànols d’ordenació, que afecten, com a mínim, als sectors Can Gassiot i Can Julià i al nord del nucli d’Espinavell. Cal entendre que els límits dels sectors que corresponen a l’alternativa avaluada són els de la sèrie PO I.

- L’article 60 de la normativa (Zona de valor forestal) ha omès l’apartat 3.

- Cal concretar la clau “Zona de valor rural”, que no apareix representada als plànols d’ordenació de la sèrie PO IV i en el seu lloc apareix, suposadament, la clau “Sòl no urbanitzable ordinari”. Aquesta clau inclou terrenys forestals i per tant la normativa forestal vigent hi és d’aplicació.

CINQUÉ. S’Incorporaran al POUM les determinacions que estableixi la Direcció General de Promoció de l’Habitatge (article 21 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge).

(13)

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Serveis Territorials a Girona

SISÈ. S’elaborarà un informe de seguiment als tres anys de l’aprovació definitiva del Pla i, successivament, amb aquesta freqüència, on es valoraran els aspectes ambientals resultants del desenvolupament del POUM en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, tenint en compte els apartats 6.3, 6.4 i 6.5 de la Memòria ambiental. D’aquests informes es trametrà una còpia al Departament de Medi Ambient i Habitatge als efectes del seguiment del POUM d’acord amb l’article 15 de la Llei estatal 9/2006.

SETÉ. Pel que fa al compliment de la Directiva marc d'Aigües, el planejament derivat que desenvolupi el POUM haurà d'adaptar-se en tot moment a les disposicions vigents que es derivin de l'aplicació de la directiva i, en particular, al futur Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, que s'està redactant en l'actualitat i cal aprovar i publicar a finals de 2009. VUITÉ. Notificar la present resolució a l’Ajuntament de Molló, al Servei Territorial d’Urbanisme de Girona, a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, així com acordar la seva publicació al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/avaluacio_ambiental).

Aquest és un acte de tràmit que s’integra en el procediment substantiu i per tant no és susceptible d’impugnació independentment. La impugnació del seu contingut es pot efectuar a través dels recursos que siguin procedents contra l’acte que posi fi al procediment substantiu. Girona, 20 de gener de 2009

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...