Sumari
8
4
20
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
12
18
28
16
4
De portada:
Els agents de la GUB
ja patrullen en cotxes informatitzats
8
A fons:
La nova seu de les UCSO
10
Notícies:
Més de 300 actes per
incivisme al dia
aEls accidents es
redueixen un 7,3%
aManual de
Proximitat en digital
aLa GUB
fomentarà la incorporació d’agents
femenines
aEleccions sindicals
18
Som Proximitat:
El barri de
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
20
Taula rodona:
El rol de la dona
a la Guàrdia Urbana de Barcelona
24
Els nostres recursos:
La Policia
de Proximitat ja té targeta de visita
a
El nou Cooper Serveis
26
Actuem:
Detingut a Barcelona el
major distribuïdor de falsificacions
28
BCN es mou:
Tecnologia per a
la gestió viària
aFòrum Barcelona
de Seguretat Viària
30
Activitats:
Waterpolo
aWPFG
31
Marc legal:
La Llei del Tabac
32
Aprèn a cuidar-te:
Has sofert un
Trastorn per Estrès Postraumàtic?
34
El tauler
A
vui, ja són prop de 70 els cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona que equipen ordinadors tàctils a bord; i la previsió és que fins a un total de 86 vehicles incorporin aquesta tecnologia puntera d’aquí a finals d’any. L’ús de vehicles informatitzats suposa un nou pas endavant en l’aplicació de les noves tecnologies a la millora de la tasca policial. Una aposta que ens situa com una de les policies locals més avançades d’Europa i que culmina una dècada durant la qual hem abanderat un doble procés: el d’acostar el servei als ciutadans i el de dotar els agents amb les més avançades infraestructures i equipaments per dur aquest servei a la pràcti-ca amb la màxima efectivitat.En la línia de millorar els recursos materials de la Guàrdia Urbana, enguany també hem de celebrar la inauguració de les noves instal·lacions de les unitats centralitzades. El nou edifici, situat dins del complex policial de la Zona Franca, serveix de base operativa con-junta per a la UPAS i la UNOC (Divisió de Seguretat) i per a la USD i la Unitat d’Accidents (Divisió de Trànsit). Així, des de mitjans de març, els prop de 650 agents i comandaments que integren aquestes unitats especialitzades compten amb unes instal·lacions a l’alçada del seu rol dins del sistema de seguretat pública de Barcelona. Un rol essencial que ha estat, és i serà essencial per seguir millorant any rere any la protecció de l’espai públic, la convivència i la seguretat viària que garanteix a la ciutat una policia del potencial i els re-cursos de la nostra Guàrdia Urbana.
La incorporació d’ordinadors tàctils i la nova seu de
les UCSO avalen l’aposta per potenciar tant el treball
de Proximitat com el de les unitats especialitzades
Editorial
De portada
L
a darrera aposta en tecnologia policial ja ésuna realitat. Des del passat mes de desembre, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha començat a equipar els seus cotxes i furgonetes de patru-lla amb ordinadors tàctils que converteixen aquests ve-hicles en autèntiques estacions de treball mòbils. La nova eina farà més eficaç, còmode i àgil el treball dels agents, i complementarà les prestacions que ja oferei-xen els dispositius PDA. A través de l’ordinador, els agents rebran els avisos i podran consultar tota la in-formació necessària per al servei (la pantalla els mos-trarà automàticament les dades de la incidència i ubi-carà via GPS la situació de la patrulla i el punt on s’ha de dirigir), a més de poder comunicar-se directament amb la Sala Conjunta.Màxima operativitat
El nou equipament ha estat sotmès a un rigorós procés d’adequació tècnica i ergonòmica, per maximitzar la seva funcionalitat. Els ordinadors disposen d’una pan-talla tàctil d’alta lluminositat, dissenyada per permetre una perfecta visualització des de tots els angles del ve-hicle i en qualsevol circumstància lumínica –fins i tot amb sol directe sobre la pantalla, gràcies a un sistema que evita l’enlluernament–. Tot i que les aplicacions funcionen de forma tàctil, l’equip informàtic dels vehi-cles també disposa d’un teclat de sobretaula per faci-litar la re dacció de textos. El teclat va incorporat a la consola de comandament del cotxe i compta amb un sistema de retroil·luminació de les tecles que permet escriure sense problemes
també de nit. El “cervell” de l’ordinador, la seva CPU, està situat a la part posterior dels vehicles.
1,1 milions d’inversió
El nou sistema I-mobile de comunicació d’incidències es va començar a testar al novembre, i durant tot el mes de desembre va funcionar en proves a sis cotxes patrulla. La seva difusió a gran escala es va viure durant el
pri-El sistema I-mobile de comunicació d’incidències
converteix els vehicles policials en autèntiques
estacions de treball mòbils
Els agents de la Guàrdia
patrullen en cotxes info
a
Permeten una assignació més ràpida dels incidents a
les patrulles i una millor direcció dels dispositius, gràcies
a la gestió centralitzada i al seguiment informàtic dels
vehicles.
a
Proporcionen als agents informació visual i detallada
sobre el servei a realitzar: descripció i ubicació del lloc,
consulta de l’històric d’actuacions en el mateix punt o per
la mateixa incidència, etc.
a
Faciliten la consulta en línia i actualitzada de les
ba-ses de dades del servei, antecedents policials,
cartogra-fia de la ciutat, procediments de treball, normativa legal
d’aplicació, etc.
a
Serveixen com a equip redundant de comunicació amb
la Sala Conjunta en cas de caiguda de les comunicacions
via ràdio.
a
Milloren la seguretat dels agents gràcies a un
siste-ma que permet alertar a la Sala Conjunta si la patrulla es
troba en dificultats, i a la possibilitat de visualitzar en
pantalla on són les dotacions més properes.
a
Redueixen les comunicacions via ràdio.
a
Faciliten l’activitat inspectora, posant a disposició
dels agents informació sobre obres, l’historial
d’inspec-cions sobre una activitat, guals, etc.
Els avantatges de disposar
d’ordinadors tàctils a bord
Urbana ja
rmatitzats
Dos agents de la UT de l’Eixample consulten la base cartogràfica de Barcelona a l’ordinador tàctil del seu cotxe patrulla
La Guàrdia Urbana és la primera
policia de l’Estat en fer extensiu
l’ús d’aquesta tecnologia a tots
els seus vehicles de quatre rodes
De portada
2002-2011: la
dècada tecnològica
De les primeres oficines mòbils d’atestats a la instal·lació d’ordinadors a
bord dels cotxes patrulla, la Guàrdia Urbana porta
10 anys liderant la
utilització de recursos tecnològic
s per potenciar la tasca dels seus agents
O
ctubre del 2002: es presenten les primeresfurgonetes informatitzades de la Unitat d’Ac-cidents que funcionen com a oficines mòbils d’atestats. Gener del 2011: la Guàrdia Urba-na de BarceloUrba-na es converteix en la primera policia de l’Estat en instal·lar ordinadors tàctils a bord dels seus cotxes patrulla. Gairebé 10 anys separen aquests dos moments històrics. Una dècada en què la policia muni-cipal de Barcelona ha viscut una autèntica i continuada revolució tecnològica a la recerca, sempre, de les millors eines al servei dels seus agents i de la ciutadania.Més agents al carrer
Les millores tecnològiques abasten tots els àmbits de la seguretat pública de Barcelona. Des de l’equipament dels agents i dels vehicles, a la coordinació entre serveis, pas-sant pel control de la seguretat viària, la relació amb els ciutadans, l’atenció d’emergències o la gestió de l’espai
públic. A la Guàrdia Urbana, durant l’última dècada s’han dut a terme una vintena de grans projectes per aplicar les eines digitals al treball policial. Entre ells, destaquen la posada en xarxa de gairebé tots els recursos administratius i de gestió. Gràcies a això, si l’any 2004 una cinquena part dels agents es dedicaven a tasques no estrictament poli-cials, avui el percentatge se situa entorn del 7%.
El món en una mà
Un dels recursos que més ha canviat la forma de treba-llar dels agents ha estat la PDA. La seva introducció –juntament amb les impressores mòbils– l’any 2006, i la progressiva millora de prestacions, ha marcat un punt d’inflexió en la gestió d’incidències i en la tramitació de denúncies. Abans de les PDA, la notificació d’una sanció es podia demorar quatre setmanes, i la seva tramitació implicava cinc procediments –i a cinc persones dife-rents–, amb el consegüent risc d’errors. Avui, l’ús dels
dispositius mòbils ha reduït la tramitació a un sol dia i a un sol procediment (el que duu a terme l’agent), i pràcticament a fet desaparèixer les errades. L’any pas-sat, la Guàrdia Urbana va realitzar el 79,57% de les de-núncies amb PDA, 15 punts més que el 2008 i 10 més que el 2009, i ja sumen 1.552.345 les denúncies eme-ses a través d’aquests dispositius.
Passarel·la al 112
L’aposta per la tecnologia és el fil conductor de tota l’administració municipal, i la Sala Conjunta de Coman-dament és un centre neuràlgic d’aquest projecte. Amb la integració del SEM, el setembre passat, Barcelona va completar el seu model de seguretat pública en el que operen interconnectats tots els serveis d’emergència de la ciutat: seguretat i convivència (Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra), extinció i salvament (Bom bers) i sanitat (SEM i Salut Pública); amb el suport d’altres operadors com Medi Ambient, Serveis Socials o B:SM.
A fons
compta amb una zona de detenció amb vuit cel·les (una d’elles reservada exclusivament per a menors d’edat), do-tada d’un modern sistema de vídeo-vigilància.
El valor de l’especialització
La construcció i equipament de la nova seu ha costat 3,3 milions d’euros. Una inversió que l’Ajuntament considera “essencial per millorar les condicions de tre-ball dels agents de la policia municipal i l’atenció als ciutadans”. En aquesta línia, durant la inauguració del nou edifici la regidora Assumpta Escarp va recordar que “tot i la crisi, en els darrers quatre anys s’han destinat més de 25 milions d’euros a renovar les instal·lacions i els recursos materials i tecnològics de la GUB”. Per la seva banda, l’alcalde Jordi Hereu va ressaltar el valor de comptar amb unes unitats especialitzades potents
La nova seu de les
unitats
A
mb la posada en marxa de les noves instal·la-cions, el passat 16 de març, la Guàrdia Urba-na de BarceloUrba-na disposa d’uUrba-na base única per a la Unitat d’Accidents, la USD, la UPAS i la UNOC. Quatre unitats centralitzades que fins ara s’ubicaven en diferents espais separats dins del recin-te de la Zona Franca. La nova seu millora de forma no-table les condicions de treball dels agents, al comptar amb instal·lacions més modernes i pensades específi-cament per facilitar el dia a dia del treball operatiu. També s’han millorat les comunicacions i els espais destinats a l’atenció al ciutadà, la gestió policial i la conducció de detinguts.2.100 m
2d’equipaments
La nova seu de les Unitats Centralitzades de Suport Operatiu (UCSO) té una superfície de 2.100 metres quadrats distribuïts en tres pisos i un soterrani. A la planta baixa hi ha les dependències de la Unitat d’Acci-dents, responsable d’atendre i investigar els més de 9.000 sinistres greus de trànsit que es produeixen cada any a la ciutat. Les noves instal·lacions milloren els es-pais destinats a l’atenció dels implicats en accidents, i incorporen alguns avenços tecnològics per facilitar el treball d’investigació dels agents, com una sala de mit-jans audiovisuals.
La segona i tercera plantes de l’edifici acullen les depen-dències de la UPAS i la UNOC, les unitats encar re gades de reforçar –en horari diürn i nocturn, respectivament– les tasques de seguretat i de vigilància de l’espai públic a les zones més conflictives de la ciutat. A les plantes su-periors també té la seva base operativa la USD, els agents de la qual s’encarreguen de recolzar a la resta d’unitats durant els caps de setmana, festius i en els grans esde-veniments multitudinaris que se celebren a la ciutat. UPAS, UNOC i USD són les unitats de la Guàrdia Urba-na de BarceloUrba-na que produeixen un major nombre de de-tencions. Per aquest motiu, el soterrani del nou edifici
La Guàrdia Urbana inaugura la
nova base operativa de les Divisions de
especialitzades
que permeten “afrontar tots els àmbits de la seguretat que exigeix la centralitat de Barcelona”. Hereu també va criticar que les unitats especialitzades d’altres cossos, com la BRIMO dels Mossos, tinguin la seva base molt lluny de Barcelona, i va oferir obrir les instal·lacions de la Zona Franca a altres cossos en situacions puntuals en què ho requereixin.
El nou equipament serveix de
base per a la Unitat d’Accidents,
la Unitat de Suport Diürn (USD),
la Unitat de Policia Administrativa
i Suport (UPAS) i la Unitat
A l’entorn de l’alcohol
L’incivisme a Barcelona té un elevat component etílic. De cada 10 infraccions que sanciona la Guàrdia Urbana, set estan relacionades, directa o indirectament, amb l’alco-hol. La venda ambulant il·legal –tant de begudes com de falsificacions– lidera el rànquing d’intervencions per incivisme, amb 212.957 denúncies acumulades en els dar rers cinc anys. La segueix el consum d’alcohol a la via pública (108.567 denúncies) i en quart lloc se situen les denúncies per orinar al carrer, una infracció directament
Notícies
La Guàrdia Urbana posa
més de
300 denúncies pe
A
mb un balanç de 118.368 denúncies, la Guàr-dia Urbana va tancar l’any passat amb la xifra més alta de sancions per incivisme que s’hagi registrat mai a Barcelona. L’Ordenança de Con-vivència compleix enguany els seus primers cinc anys de vida, i ho fa més reforçada que mai. Des de què es va es-trenar a principis del 2006, la normativa ha servit per san-cionar un total de 507.782 conductes irregulars a l’espai públic. La incorporació continuada de nous efectius i l’a-posta per la patrulla intensiva a peu de carrer, a més, han fet que les xifres haginaug-mentat sense parar durant els darrers dos anys (coinci -dint amb la consolidació de la Policia de Proximitat).
L’any passat es van efectuar 118.368 intervencions
en aplicació de l’Ordenança de Convivència, la xifra
més alta des de què va entrar en vigor la normativa
cada dia
r incivisme
vinculada amb l’abús de beguda que ha generat 38.663 intervencions. Enganxar cartells o repartir fulletons pu-blicitaris sense permís és la tercera conducta més san-cionada (51.593), mentre que fer soroll o destorbar el descans dels veïns ha motivat 26.504 actuacions.
Llum verd per prohibir el nudisme
L’Ordenança de Convivència és una eina viva, que s’adap-ta a les necessis’adap-tats específiques que van sorgint a Barce-lona. Abans que acabi el mandat, està previst incorporar una nova disposició que regularà el nudisme al carrer. Un fet que ha causat molta controvèrsia i que va quedar al calaix quan es va aprovar la normativa l’any 2006. La mo-dificació de l’Ordenança prohibirà anar completament despullat pels espais públics (llevat de zones concretes), així com transitar en banyador més enllà dels passejos marítims i de l’entorn de les zones de platja.
L’increment de la patrulla de
Proximitat ha permès redoblar
la vigilància de l’espai públic i la
pressió sobre les activitats il·legals
Dos agents desallotgen una festa il·legal a la platja de la Barceloneta. L’alcohol té relació amb 7 de cada 10 actes incívics que es registren a Barcelona
Atén
1.284 trucades
al 092
Gestiona
818 incidents
Contacta amb
13 entitats
veïnals o comercials
Duu a terme
315 proves d’alcoholèmia
Realitza
167 actuacions per venda ambulant
Sanciona
891 infraccions de trànsit
(I unes altres 824 a través de càmeres i radars)
Imposa
324 denúncies per incivisme
Practica
20 detencions i 26 imputacions
penals
Què fa la Guàrdia Urbana un dia qualsevol?
lanç de 10.792 lesionats (636 menys que l’any anterior) i 39 morts, enfront dels 40 que s’havien registrat al 2009. “Tot i que la xifra de morts no s’ha reduït de manera nota-ble, cal recordar que en un accident, sovint la diferència en-tre una persona que perd la vida i una lesionada de gravetat és fruit de la casualitat, així que valorem molt positivament la disminució d’accidentats”, raonava Narváez.
D’altra banda, el número d’atropellaments a vianants s’ha reduït en un 11% respecte l’any anterior, una xifra que els responsables de Mobilitat atribueixen a les nombroses ini-ciatives dutes a terme durant els darrers 12 mesos. Entre les més aplaudides destaquen les zones 30, les baranes de protecció que envolten els passos de vianants conflictius –i que impedeixen que es creui per on no toca–, o els ca-mins escolars, de què ja gaudeixen 74 centres educatius.
Notícies
La ciutat va registrar 710 accidents de trànsit
menys al llarg del 2010 i es va reduir un 5,6% la
xifra de lesionats respecte de l’any anterior. En el
balanç de sinistralitat viària destaca la reducció
de les zones de risc, que han passat de 50 a 37,
el número més baix des de què existeixen dades.
Barcelona redueix els
accidents un 7,3%
D
urant el 2010 van disminuir el número d’ac-cidents, el de lesionats, el de víctimes mor-tals, els atropellaments de vianants i, per pri-mera vegada en quatre anys, els sinistres amb bicicletes implicades. Bones notícies que corroboren la tendència de reducció dels accidents de trànsit de les darreres dècades, tal i com va explicar el regidor de Mo-bilitat, Francesc Narváez, durant la presentació dels re-sultats d’accidentalitat. Narváez va destacar com a fita assolida l’eliminació de 13 zones de concentració d’ac-cidents (aquelles on es produeixen 10 o més sinistres en un any) respecte del 2009. Avui en són només 37, el número més baix registrat mai a Barcelona.636 víctimes menys
Al llarg del 2010, es van produir a la ciutat 9.052 accidents de trànsit, 710 menys que durant el 2009. Aquests van deixar un
Malauradament, tot i aquesta disminució es manté la xifra de 16 vianants morts que s’havia registrat al 2009. Pel que fa als ciclistes, els accidents amb bicis implicades van caure un 19,3%, una baixada que trenca amb l’augment sistemàtic dels darrers quatre anys.
Les motos: assignatura pendent
Barcelona és la gran ciutat europea amb més motos (173) per miler d’habitants i, com des de fa alguns anys, aques-tes continuen protagonitzant més d’un terç dels accidents que tenen lloc a la ciutat. Així, la reducció respecte l’any 2009 és molt petita: 30 accidents menys. Per altra part, entre els ciclomotors sí que s’experimenta un descens con-siderable en el nombre de sinistres, passant dels 2.069 de l’any 2009 als 1.688 d’enguany, quasi un 20% menys. Una diferència notable que Narváez va atribuir a la dismi-nució del parc mòbil dels ciclomotors a conseqüència de l’entrada en vigor del permís B+3, ara fa sis anys: “Una iniciativa que des de l’Ajuntament sempre vam rebutjar perquè sabíem que implicaria més accidents, i
desgracia-En els darrers 11 anys, la xifra
d’accidents a Barcelona s’ha
reduït un 30%, mentre que la de
víctimes ha caigut més del 27%
Els controls d’alcoholèmia específics per a motoristes són una de les accions impulsades per frenar l’accidentalitat sobre dues rodes
dament no ens hem equivocat”, exposava el regidor. L’any 2010, 17 motoristes –16 en moto i un en ciclomotor– van perdre la vida a la ciutat, cinc menys que al 2009. Així que les dues rodes continuen sent una prioritat en quant a se-guretat viària, quelcom que es tradueix, per exemple, en l’augment de les Zones Avançades per a Motos, que ja arri-ben a les 49 i previsiblement seran 60 a l’estiu, o en els controls d’alcoholèmia específics per a motoristes. “Abans les motos veien les llums dels controls i els esquivaven. Ara, tenim cobertes aquestes rutes alternatives i quan evi-ten un es troben amb un altre”, va puntualitzar Narváez.
Onze anys reduint accidents
Notícies
La Guàrdia Urbana recull en una guia les accions
policials de Proximitat més exitoses dutes a terme
a la ciutat. El manual es publicarà en paper i
alho-ra comptarà amb una versió actualitzable que es
podrà consultar des de la PDA.
El
Manual de bones pràc
comptarà amb una versió
U
n objectiu dels cursos de Policia de Proximitatque es van fer al llarg de l’any passat, més en-llà de la pròpia formació dels agents, era la creació d’una guia que recollís les experiències més eficaces en matèria de proximitat que cada unitat ha dut a terme en el seu territori. A dia d’avui, el Manual de bones pràctiquesde la Guàrdia Urbana està quasi enllestit –s’estan acabant de recopilar les millors accions de cada districte–, i a punt per convertir-se en el llibre de capçale-ra dels agents. Lluny de ser un simple índex d’actuacions, el manual es vesteix amb tot el que cal saber per desen-volupar el treball de Proximitat amb la màxima qualitat.Actualitzable
El Manual inclou una acurada explicació del model de Proximitat, directrius per atendre al ciutadà i un recorda-tori de tècniques d’intel·ligència emocional per connectar amb la gent, emetre un discurs que arribi a l’interlocutor, fomentar l’assertivitat o gestionar una situació conflictiva, entre d’altres. La guia, que estarà disponible en versió pa-per i també en format digital a les PDA, es renovarà pe-riòdicament afegint-hi noves pràctiques que puguin servir de referència per a tots els agents a l’hora d’actuar.
Guardonats pel dispositiu de seguretat del Papa
tiques
digital
Una agent consulta la seva PDA a la plaça de la Catedral
Els
cursos de Proximitat
aproven amb nota
Agents i caporals puntuen amb un notable alt la
formació rebuda. Els
seminaris sobre intel·ligència
emocional i habilitats socials
són els millor valorats
E
ls més de 80 referents de Policia de Proximitat de la Guàrdia Urbana van ex-pressar la seva satisfacció amb els cursos durant la cloenda de les jornades, i van destacar molt positivament l’intercanvi d’experiències que s’ha generat en-tre els diferents districtes. De cara a preparar les properes edicions, els participants van puntuar la formació rebuda mitjançant un qüestionari de satisfacció en què van valorar per separat els diversos mòduls, així com la coordinació general i l’assoliment dels objectius que s’havien plantejat. Amb tot, els agents i caporals de Proximitat ator-guen al curs una puntuació global de 7,94 sobre 10.Contactar amb el ciutadà
Els seminaris més valorats són els relacionats amb la intel·ligència emocional i amb les habilitats socials que ha de tenir un policia, amb una puntuació propera al 9. De la mateixa manera, els assistents també van puntuar per sobre del 8 les sessions de capacitació tecnològica, dedicades als aplicatius IRIS, APRèS i Galileo, a les funcio-nalitats de les PDA i a les bases documentals de què disposa el Cos. Arran de la bo-na acollida del mòdul formatiu genèric sobre Proximitat, es preveu que durant el se-gon semestre del 2011 s’iniciï una sese-gona fase dels cursos dedicada a aprofundir en aspectes més específics sobre aquest treball policial.
500 cc perd rellevància com a requeriment per ser poli-cia, alhora que limita molt la participació, en especial, entre els aspirants més joves. Amb la incorporació el proper mes de juny de la promoció 2010, l’Ajuntament haurà complert el compromís de sumar 1.000 nous agents en quatre anys. Amb una plantilla que ja haurà superat el llindar dels 3.000 agents, l’aposta municipal per als propers anys serà la de continuar incorporant noves lleves, tot i que a un ritme més moderat que el que es duia fins ara, que era de 250 nous agents per any.
Notícies
La GUB fomentarà la
participació femenina
I
ncrementar el percentatge de dones entre els agentsde la Guàrdia Urbana. Aquest és un dels objectius, juntament amb el de seguir rejovenint i ampliant la plantilla, que s’ha fixat la policia municipal per a les properes convocatòries d’oferta pública. Les agents feme-nines representen només el 8% dels efectius del Cos, un fet que condiciona actuacions com l’escorcoll a dones o el tracte amb certs col·lec tius. Per això, es duran a terme di-verses campanyes informatives amb l’objectiu d’animar a més dones a presentar-se a les oposicions, i aprofitar així la ja vigent discriminació positiva en les proves físiques.Sense permís A2
L’Ajuntament oferta enguany 150 places d’agent, una xifra que preveu mantenir per a totes les convocatòries que es faran fins al 2014 (a raò de 600 nous agents en quatre anys). Pel que fa als requisits, la principal novetat és que els aspirants ja no estaran
obligats a tenir el permís A2. Amb l’ac tual normati-va de trànsit, el carnet per conduir motos de fins a
150 places d’agent s’han convocat per al concurs
d’enguany. La Guàrdia Urbana vol augmentar el
nombre de dones que participen a les oposicions
L’Ajuntament preveu convocar
600 noves places d’agent
fins al 2014. La
Guàrdia Urbana vol incentivar la participació de més dones a les oposicions
i ha eliminat el carnet de moto de gran cilindrada dels requisits obligatoris
En paral·lel a l’oferta pública, enguany la Guàrdia Urbana
també obre convocatòries per reforçar la seva estructura de
comandament. Els diferents concursos de promoció interna
serviran per cobrir un total de 30 places de caporal, 10 de
sergent, quatre d’inspector i una d’intendent.
Les agents de la Unitat Muntada han posat per a un calendari amb fins benèfics
El
calendari solidari
de la Muntada
recolza la teràpia amb cavalls
Els beneficis recaptats amb la venda del miler
d’exemplars del calendari solidari van
destinats
íntegrament a tres ONG
: un centre d’equinoteràpia
per a nens amb discapacitat, un refugi per a
animals i una protectora de cavalls
La
UGT es manté com a primera força a l’Ajuntament
tot i perdre quatre delegats. El recolzament
majoritari dels agents de la Guàrdia Urbana eleva al SAPOL fins al tercer lloc, per darrere de CCOO
L
a iniciativa de les agents de la Unitat Muntada ha estat un èxit: en tot just un parell de mesos, es van exhaurir el miler d’exem-plars del seu calendari soli-dari que s’havien posat a la venda. Però l’autèntic triomf d’aquest projecte, nascut a les cavallerisses de la Guàr-dia Urbana de Barcelona, és el que permetrà fer amb els beneficis que s’han recaptat(uns 3.000 euros nets). I és que els diners serviran per contribuir a la labor que duen a terme tres associa-cions sense ànim de lucre vinculades amb els equins: ACADE, un centre de Rubí que realitza teràpies amb cavalls (equinoteràpia) per ajudar a persones que pa-teixen alguna discapacitat física o psíquica; La Xaqui-ma, un refugi de Lleida que
acull i rehabilita cavalls que han estat abandonats o mal -tractats; i la protectora d’a-nimals manresana ADE (As-sociació per a la defensa dels èquids). Podeu obtenir més informació sobre el ca len da ri solidari i sobre el treball que fan les associacions a les que dóna suport a través de la pàgina pública de Fa-cebook: Calendari Femení Unitat Muntada GuB.
Màxima igualtat
en les eleccions sindicals
M
és repartits que mai. Així han quedat els òrgansde representació dels treballadors de l’Ajunta-ment de Barcelona, després de les eleccions sindicals del 7 d’abril. Amb 16 delegats (10 a la Junta de Personal i 6 més al Comitè d’Empresa), la Unió Ge-neral de Treballadors (UGT) repeteix com a primera for-ça dins del Consistori, tot i haver perdut quatre delegats respecte dels comicis del 2007, mentre que el segon sindicat amb més representants és Comissions Obreres (CCOO), que ha obtingut 14 delegats. El vencedor mo-ral dels comicis és el Sindicat d’Agents de Policia Local (SAPOL) que, gràcies a un suport majoritari entre el per-sonal de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha aconseguit passar de 2 a 9 delegats i situar-se com a tercera força en nombres absoluts. La resta de representació sindical ha estat per a la CGT (7) i per a la ASI (6). DonemSom Proximitat
Efrén Carbonell
, vicepresident del
Consell de Barri de Vallvidrera, el
Tibidabo i les Planes i director de
l’associació ASPASIM
“Tenim
sentiment de
poble
, de muntanya”
E
l barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és tan vast com evoca el seu llarguíssim nom. Amb 11,5 km2, és el segon barri per extensió deBar-celona, però alhora el que té menys població: 4.295 habitants. “Tenim un sentiment de poble, una cultura i uns costums molt nostres. Bé, de fet, cada nu-cli té les seves particularitats”, assegura Efrén Carbonell, vicepresident del Consell de Barri. La ubicació enmig de la zona forestal de Collserola i la dispersió dels veïns en sis urbanitzacions, és la responsable d’aquest tarannà: “Som molt poca gent, però formem una xarxa molt po-tent. Hi ha una implicació brutal perquè la gent s’estima la muntanya”, afirma Carbonell.
La relació d’aquest poble-barri amb la seva policia és també particular: “Tenim molt ‘bon rotllo’. Hi ha un cli-ma de complicitat, una relació propera. En la forcli-ma de treballar és com si
digues-sin: ‘Estem aquí al vostre servei i per al que necessi-teu’”. La falta d’aparca-ment i un trànsit complex
són les principals problemàtiques que afecten aquest bar ri de carrers estrets i sinuosos, però per on circulen molts autocars escolars i que s’omple de visitants els caps de setmana.
A l’aguait amb la neu
Carbonell és també el director de l’associació d’ajuda a persones amb discapacitat psíquica ASPASIM. Tota una institució al barri, que té la seva seu central i una escola en una antiga masia a Vallvi-drera: “Pocs cops requerim a la Guàrdia Ur-bana, però sempre que ho fem l’atenció és impecable”. Entre aquestes ocasions s’hi compta alguna escapada dels nois del cen-tre, conflictes amb les persones que tenen vivint en pisos tutelats o el simulacre d’in-cendi que fan cada any. Ara bé, el major risc prové del cel: “Quan hi ha un temporal el patim molt. Els carrers principals s’obren de seguida, el problema són els camins de terra i els que tenen molt pendent. Però cada vegada la reacció és millor: hi ha una nevada i podem obrir l’escola l’endemà mateix”. I és que com diu Carbonell, tant en la forma de viure com en el tarannà de la gent: “400 metres d’alçada es noten”.
“Quan hi ha un temporal el patim molt, però cada
cop la reacció és millor: hi ha una nevada i podem
obrir l’escola l’endemà mateix”
Un barri amb projecte de futur
E
ls veïns veuen el seu barri com un poble. Es con-sideren diferents de la resta de la ciutat i també volen un tracte diferencial”, explica el caporal de la UT-5 Pau Garcia, responsable de l’SPO de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. I en què consisteix aquest tracte diferencial? Doncs amb un nivell de proxi-mitat gairebé absolut: “Coneixem pel nom a quasi tots els veïns. L’avantatge és que hi hamolta confiança i que et pots prendre el luxe d’advertir-los abans de sancionar. Et coneixen i saben que demà us tornareu a trobar, i fan cas”. La confiança també té contrapartides: “Enlloc de trucar o d’enviar les seves queixes i suggeriments al Distric-te, te les diuen quan se’t troben pel carrer... i tu t’hi has d’impli-car personalment”.
Casa per casa
La població del barri es reparteix en sis nuclis apartats els uns dels altres: La Font del Món, Vallvidrera, el Cim del Tibidabo, El Rectoret, Mas Guimbau i Mas Sauró. Però més enllà d’aquestes zones urbanitzades, Collserola està salpicada de masies aïllades: “Són les que més ens ne-cessiten, sobretot a l’hivern. Passem a veure’ls casa per casa quan comença el fred per assegurar-nos que tenen gas i els dipòsits de gasoil plens. També tenim una llista de persones grans que viuen soles. Les anem a veure quan s’espera un temporal de neu i ens assegurem que estiguin bé”. Pel que pugui passar,
la UT-5 té vehicles 4x4 equipats amb motoserra per circular per les pistes fores-tals: “Més d’una vegada
Pau Garcia
, caporal de Proximitat de la
Guàrdia Urbana per a la zona forestal
del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
“
Ens coneixem pel nom
amb quasi tots els veïns”
“Quan s’acosta el mal temps anem a visitar
als veïns que viuen en masies aïllades i fem un
seguiment de les persones grans que viuen soles”
hem hagut de transportar als metges del SEM en els tot-terreny per atendre un motorista ferit o arribar a una ca-sa apartada. I també al revés: anar a buscar algú malalt o a persones amb dificultats per moure’s i que viuen en llocs de difícil accés”.
La majoria de veïns són de classe mitja-alta i alta, però també hi conviuen autòctons en situació menys afavori-da: “Els indigents que viuen aquí són molt diferents als de la resta de la ciutat. Sovint viuen en barraques fetes amb taulons i fa 20 o 30 anys que són a la muntanya”. Tot i que se’ls veu poc, també d’aquestes persones se’n fa un seguiment, sobretot quan s’acosta el mal temps.
El districte de les escoles
Taula rodona
El rol de
la dona a la Guà
L
’Anna, la Noelia, la Gema i la Gemma o, en el seurol policial, la caporal Martínez i les agents Ló-pez, Alfonso i Bochaca. Quatre dones que exem-plifiquen l’enorme potencial que les agents fe-menines poden aportar a la tasca policial en tots els seus vessants. Avui en dia, les dones representen el 8% de la plantilla operativa de la Guàrdia Urbana de Barcelona: per cada 11 agents masculins hi ha una agent femenina. Un fet que genera inconvenients a l’hora d’abordar certs tipus d’intervencions i que no permet aprofitar al màxim totes les capacitats i la visió femenines.Empatia femenina
“Un cos de policia és el reflex de la seva societat: la di-ferència de cultures, d’edat, de gènere, ens pot aportar molt valor”, defensa Noelia López, agent de la Unitat d’Accidents. La seva és la unitat amb més agents feme-nines. Com ella mateixa, moltes dones policia tenen for-mació en psicologia o en l’àmbit sanitari: “Són perfils clau per algunes tasques policials. Accidents, per exem-ple, és una unitat on la nostra sensibilitat i aquest perfil més assistencial s’aprofita per millorar l’atenció a les víc-times i familiars”, assegura.
L’aportació de les agents femenines és un terreny abonat als tòpics. “Fem el mateix que qualsevol agent. És evi-dent que tenim menys força, però a la vegada som més assertives, i això es nota a l’hora de tractar amb la gent, d’escoltar...”, defensa l’agent Gema Alfonso. Unes habili-tats que li són molt útils a la UPAS, sobretot a l’hora d’abordar temes tan delicats com el de la prostitució al car -rer: “És una tasca que demana sensibilitat. Amb una do-na se senten més segures a
l’hora de parlar, de col·la-borar perquè puguem dete-nir als seus proxenetes”, constata Alfonso.
Desconeixement
Augmentar el protagonisme femení dins de la GUB passa, primer, per aconseguir que més dones es presentin a les oposicions. Ara mateix, uns 1.300 futurs policies estan acabant la seva formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Però mentre que el 26% dels alumnes que aspiren a entrar a Mossos són dones, al conjunt de policies locals el percentatge és de l’11,7%. La dada és més pu -nyent a la GUB: entre els 250 nous agents que s’incorpo-raran al juny només hi ha 16 dones, un 6,4% del total. Les policies locals són poc atractives per a les dones? “Aquesta és una feina fantàstica, però hi ha un gran des-coneixement del treball que fa la Guàrdia Urbana,
sobre-La diversitat d’especialitats, el vessant assistencial
o la conciliació familiar són alguns valors que cal
promocionar per atraure més agents femenines
Què aporta la visió femenina al treball policial?
rdia Urbana
Els Mossos d’Esquadra és la policia del sud d’Europa amb
més agents femenines. La seva recent creació i unes grans
campanyes promocionals han aconseguit que moltes dones
s’interessin pel treball de policia, i això es reflecteix en la
se-va plantilla, on dues de cada 10 mossos són dones.
Tanma-teix, és un cas excepcional. La Policia Nacional és el cos amb
més agents femenines en nombres absoluts: unes 4.800
agents i 1.200 comandaments (el 9,1%). La Guàrdia Civil és
el cos de seguretat menys ‘femení’: només el 4,5% dels seus
75.000 efectius són dones. L’Ertzaintza té un 10,3% d’agents
femenines, mentre que a les policies locals de Madrid i de la
Comunitat Valencia el percentatge ronda el 12%.
La fita: arribar a un 20% de dones
D’esquerra a dreta, l’agent Gemma Bochaca (Unitat Muntada), la caporal Anna Martínez (Policia de Proximitat de l’Eixample), i les agents Gema Alfonso (UPAS) i Noelia López (Unitat d’Accidents)
tot entre els joves”, ressalta l’agent Gemma Bochaca, que apunta que “fins i tot la desconeixen molts policies. Un company de Mollet em va preguntar si les policies locals dúiem armes, i era un futur mosso!”. Bochaca és una de les sis dones de la Unitat Muntada. Sobre el cavall, so-vint ha experimentat la perplexitat d’alguns ciutadans en topar amb una dona vestida d’uniforme: “S’haurien de fer xerrades informatives a les escoles, als instituts, a les universitats, als centres d’FP... Explicar i promocionar més tot el que fa la Guàrdia Urbana, com fan els Mossos o l’Exèrcit amb les seves campanyes publicitàries”, pro-posa l’agent Bochaca. Una proposta que de seguida és secundada per la resta de participants a la taula rodona. “S’haurien de ‘vendre’ millor les diferents unitats que te-nim, les possibilitats de promoció, explicar que una ve-gada entres al Cos pots triar molts camins, fer moltes fei-nes diferents”, afegeix la caporal Anna Martínez.
Trencar tabús
Taula rodona
apunta l’agent Bochaca: “Quan els alumnes de l’Institut de Seguretat venen a fer pràctiques a les unitats al·luci-nen amb tot el que fa la GUB. Abans de venir, es pensen que només regulem el trànsit i posem multes”.
Qui discrimina?
Reben un tracte diferent les dones per part dels seus companys de patrulla, dels seus comandaments o dels agents que tenen al seu càrrec? “Mai m’he sentit discri-minada ni he tingut cap problema pel fet de ser dona, ni quan era agent ni ara com a caporal”, assegura Anna Martínez. Ara bé, en ocasions sí que es dóna un cert “paternalisme” envers les agents joves: “Al principi et protegeixen més, sobretot els més veterans. Si tens un caràcter fort, de seguida canvia aquesta mentalitat”, afirma l’agent Alfonso. La progressiva incorporació de dones a l’estructura de comandament tendeix cada cop més a normalitzar aquesta certa “sobreprotecció”: “Com a comandament no protegeixo més a unes que als altres, sinó a tots per igual”, certifica la caporal Martínez. Si la discriminació és gairebé inexistent de portes en-dins, al carrer s’hi donen figues d’un altre paner. “Va per zones –sosté l’agent Bochaca–. A Ciutat Vella, per exem-ple, et trobes força gent a la que li costa acceptar ordres d’una dona, sobretot persones de cultura musulmana”. La discriminació és un fet absolutament cultural: “Amb persones d’ètnia gitana i amb els musulmans costa més fer valer la nostra autoritat. A vegades ni ens miren a la cara”, referma l’agent Alfonso. Què fer davant d’aquestes
situacions? “Si no és un cas greu deixem que un com-pany continuï amb la intervenció. Volem resoldre la si-tuació, no crear un conflicte més gran del que ja hi ha”, expressa Alfonso, fent-se ressò de l’opinió unànime de la resta de les seves companyes.
Dones i comandament
El baix percentatge de dones s’aguditza a mesura que escalem en l’estructura de comandament. En la història de la Guàrdia Urbana, només tres dones han assolit el grau d’intendent. Una és avui cap d’una policia local, mentre que les altres dues s’han reincorporat recent-ment després d’exercir uns anys a fora. Gràcies a la se-va tornada, la GUB tornarà a tenir dones al capdase-vant de les seves unitats, després de quatre anys en què totes havien estat encapçalades exclusivament per homes. Promocionar és un objectiu al que aspiren totes les par-ticipants en aquesta taula rodona. Tanmateix, la caporal Martínez és, de moment, l’única que ho ha dut a la pràc-tica: “Ascendir significa entrar en el rol de comanda-ment: això vol dir més responsabilitat, més dificultats per canviar el torn, disponibilitat contínua... Som poques, i
“Molts joves desconeixen el treball que fa la Guàrdia Urbana. S’haurien de fer xerrades als instituts, a les universitats, als centres d’FP...” “A Ciutat Vella et trobes força gent a la que li costa acceptar ordres d’una dona, sobretot persones de cultura musulmana”
Gemma Bochacaés agent de la Unitat Muntada. Té
33 anys, és llicenciada i
màster en Psicologia i va
entrar a la Guàrdia Urbana
l’any 2006.
“Hem de ‘vendre’ millor les diferents unitats que tenim, explicar que un cop entres al Cos pots triar molts camins, fer moltes feines diferents” “Mai m’he sentit discriminada per ser dona, ni quan era agent ni ara com a caporal. Com a
comandament tracto a tothom per igual”
Anna Martínez. Des del 2008 és caporal de la Policia de
Proximitat de l’Eixample. Té
31 anys, és diplomada en
Fisioteràpia i fa vuit anys
que treballa a la GUB.
Mentre que la discriminació és
pràcticament inexistent dins de
les unitats, al carrer encara hi ha
ciutadans als que els costa
encara som menys les que ens presentem a les oposicions”. Martínez va ascendir el 2008, en una convocatòria en què es van presentar 10 dones i més de 300 homes per a 45 places. Dues d’elles van ser per a dones. La Guàrdia Urba -na no aplica quotes ni distincions de gènere a l’hora d’as-cendir. Una política que celebra l’agent Alfonso: “No crec en la discriminació positiva a l’hora de promocionar. Ser comandament t’ho has de guanyar per mèrits propis”. La vida personal també és un factor que pesa a l’hora de fer el pas. “L’edat en què has de començar a promocio-nar coincideix amb un moment en què et planteges mol-tes coses: formar una família, tenir fills... La conciliació familiar pesa en la decisió”, apunta Gemma Bochaca.
Ser policia i mare
És difícil conciliar vida familiar i professional quan s’és policia? Ho és més en el cas de ser dona? La conciliació és un factor molt cuidat a la Guàrdia Urbana, en això coincideixen totes les participants. L’agent Noelia López ha pogut constatar els avantatges de ser mare i policia: “Avui en dia tenim molta sort. La casa ens ajuda molt i tenim facilitats per conciliar la vida familiar i la laboral”, afirma. Gràcies a la Llei de Conciliació Familiar, durant l’embaràs les agents poden sol·licitar el trasllat a una uni-tat o a un tipus de tasques diferents a les de patrulla, i acollir-se a la reducció de jornada un cop han tingut el fill. En el seu cas, va treballar uns mesos en un lloc més re-posat com és l’Oficina d’Atestats, i avui ja s’ha reincorpo-rat a la voràgine d’atendre accidents de trànsit.
És un canvi temporal: “M’agrada el carrer, però si he d’estar uns mesos a l’oficina ho faré. És fantàstic tenir aquesta opció, som uns privilegiats”, assegura Alfonso.
Com atreure a futures agents?
La pregunta sobre quines particularitats de la feina de guàrdia urbana es podrien destacar per atreure més dones provoca una allau de respostes. “La diversitat d’unitats i d’especialitats per a tots els perfils”. “El sentiment de pertànyer a un Cos que és com una família”. “La poliva-lència i la varietat de tasques que fas cada dia”. “El con-tacte amb la gent i la capacitat d’explotar les habilitats so-cials i comunicatives”. “La menor mobilitat geogràfica i el calendari fix”. “L’aprenentatge continu i les possibilitats de promocionar”. “Les facilitats per conciliar feina i vida personal”. “La tranquil·litat de tenir un bon sou i una fei-na segura”. Enmig d’aquesta pluja d’idees, l’agent Alfon-so aporta una reflexió: “Entrar només perquè vols ser fun-cionari és un error. Aquesta feina ha de ser vocacional per gaudir-la. És bo que s’animi a les dones a entrar al Cos, però les que hi entrin han de complir amb el perfil, la for-mació i l’actitud que ha de tenir una bona policia”.
“Un cos de policia és el reflex de la seva societat: la diferència de cultures, d’edat, de gènere, ens pot aportar molt valor” “Ser mare i policia té molts avantatges. Som afortunades: la casa ens ajuda molt i tenim facilitats per conciliar la vida familiar i la laboral”
Noelia Lópezés agent de la Unitat d’Accidents. És
llicenciada i màster en
Psicologia, té 35 anys i en
fa vuit que treballa a la
Guàrdia Urbana.
“No crec en la discriminació positiva a l’hora de promocionar. Ser comandament t’ho has de guanyar per mèrits propis” “Fem el mateix que qualsevol agent, però a la vegada som més assertives, i això es nota a l’hora de tractar amb la gent, d’escoltar...”
Gema Alfonsova entrar amb la promoció del 2003 i és
agent de la UPAS. Té 31
anys, es va formar com a
tècnica sanitària i ara
estudia Investigació privada.
L
a Policia de Proximitat va crear-se amb un objec-tiu essencial: enfortir el vincle amb el ciutadà. En línia amb aquest ideari, la GUB ha creat la targe-ta de visitarge-ta dels agents de Proximitarge-tat. Un docu-ment de mig foli que recull la informació de contacte de les seves respectives unitats territorials i que repartiran entre els comerciants i representants veïnals del seu sector. El revers de la targeta inclou un mapa de situació per ubicar la UT al barri, amb els mitjans de transport públic méspro-Els nostres recursos
pers per facilitar-ne l’accessibilitat. Les targetes també in-clouen una introducció on es detallen els compromisos de la Policia de Proximitat: millorar la convivència ciutadana i el civisme i potenciar les relacions amb la comunitat, alho-ra que es demana la col·laboalho-ració dels veïns per detectar problemes i incidències al barri. Els agents repartiran una primera tirada de 20.000 exemplars, a raó de dues mil tar-getes per districte, diversificant els receptors per crear nous canals de comunicació amb tot tipus de col·lectius.
Un
nou aplicatiu
per planificar el servei
E
l personal i l’equipament a disposició de les unitats i els serveis a cobrir, tot integrat i gestionat des d’un mateix programa informàtic. Aquest és el gran avantatge del Cooper Serveis, l’aplicatiu que completa el sistema de gestió de recursos Cooper, incorporant nous mòduls que permeten gestionar la planificació del servei, l’assignació dels recursos humans i materials i l’agenda d’actes de la Guàrdia Urbana. El Cooper Serveis substitueix l’aplicatiu SIO per una eina molt més actualitzada i integrada dinsLa Guàrdia Urbana edita
la seva
targeta de visita
Els agents de Proximitat repartiran 20.000 targetes a comerços
i entitats veïnals amb les dades de contacte de la seva unitat i
els compromisos de la Guàrdia Urbana amb els ciutadans.
El
Cooper Serveis
integra la gestió de l’agenda d’actes de la Guàrdia Urbana, la planificació de
l’activitat operativa i l’assignació dels recursos policials
D
es del passat 23 de desembre, les infraccions greus de trànsit és paguen, també, “en espècies”. La re-forma del Codi Penal considera el vehicle com a “instru-ment del delicte” en les infraccions greus a la seguretat viària. Això permet als agents comissar el cotxe o motoSense vehicle per ser un
perill al volant
L’OIT tramita 6 ordres per
precintar vehicles
cada dia
D
urant el passat any, l’Oficina d’Informació i Trà-mits (OIT) va gestionar 2.230 ordres de precin-te a vehicles de Barcelona, de les quals 688 van fer-se efectives i unes altre 569 van quedar resoltes (els propietaris van pagar allò que dictaminava l’ordre i van recuperar el seu vehicle). Això suposa un percentatge d’aplicació de les diligències i de resolució del 56,38%. Les ordres de precinte són emeses per organismes públics com els Jutjats, la Duana, l’lnstitut Municipal d’Hi -senda, l’Institut Municipal del Taxi, la Seguretat Social o l’Agència Tributària. L’OIT de la Guàrdia Urbana és la responsable de tramitar totes les ordres referides a vehi-cles de Barcelona, i a cada unitat territorial hi ha agents encarregats d’executar-les. La nova instrucció estableix totes les diligències a seguir segons el tipus d’ordre queLa
nova Instrucció 41/10
estableix les pautes que han de seguir els agents
per executar les ordres de precinte que emeten els organismes públics
recaigui sobre un vehicle, el lloc físic on es troba (a la via pública o a un pàrquing privat o públic), com s’ha de fer el seu ingrés a un dipòsit o què passa quan no és possible localitzar-lo, entre altres situacions.
Al dipòsit de Joan Miró és custodien bona part dels vehicles que han estat precintats i retirats de la via pública
La
reforma del Codi Penal
atorga a les policies la potestat de comissar el vehicle quan es
detectin infraccions greus a la seguretat viària
del conductor quan aquest representi un risc manifest per a la resta d’usuaris. En concret, la normativa preveu sis tipus delictes en què procedeix el comís del vehicle: - Excedir en 60 km/hla velocitat màxima en vies urbanes o en 80 km/h en vies interurbanes.
- Conduir sota els efectes de les drogueso amb una ta-xa d’alcoholsuperior a 1,2 g/l en sang.
- Conductors kamikazesi conducció temerària que posi en perill la integritat de les persones.
- Negar-sea realitzar el test d’alcoholèmia o de drogues. - Conduir sense carneto amb el carnet retirat.
Actuem
Breus
Clausurat un taller que
usava
motos robades
El taller MD Recambios oferia uns preus extremadament baixos. La fórmula: desballes-tar motos robades per extreu-re’n les peces, que després utilitzava per reparar els ve-hicles dels seus clients. Una pràctica que havia servit al seu propietari per lucrar-se durant gairebé una dècada, i a la que va posar fi una inter-venció conjunta de la Guàrdia Urbana i els Mossos el passat 28 de febrer. Durant l’escor-coll del taller els agents van localitzar 60 motos robades, de les que només 19 seguien encara d’una sola peça.
Amb una
caixa forta
al
maleter de la furgoneta
La matinada del 6 de febrer, la GUB va detenir a dos homes que transportaven una caixa forta robada. Els agents van do-nar l’alto a la furgoneta en què circulaven els lladres en un control preventiu al Poblenou. Tot i intentar la fuga, el vehicle va ser interceptat i dos dels seus tres ocupants van ser detinguts.
Bazuca
casolà
Agents de la Guàrdia Urbana van decomissar un bazuca ca-solà en una residència d’estu-diants, amb el que un grup de joves disparava llaunes contra l’edifici d’oficines que tenien just enfront. L’arma, fabricada amb un tub de PVC d’un metre de llarg, aconseguia que els pro jectils impactessin amb for ça a 50 metres de distància.
Arrestat el presumpte
assassí del Born
E
l sospitós va ser detingut la matinada del dissabte al diumenge 6 de març a la
plaça de les Drassanes. Hores abans, havia entrat a robar en una tenda de
co-mestibles del carrer Sant Pere Més Alt, al costat del Palau de la Música. Duia la
cara tapada i una pistola a la mà. El dependent, un jove pakistanès de 18 anys, fill del
propietari, va intentar repel·lir l’atracador amb un ganivet, i aquest va replicar
dispa-rant-li un tret mortal al cap. Diverses dotacions policials van acordonar la zona i van
iniciar una recerca intensiva de l’autor dels fets, que havia fugit a cor re-cuita de
l’es-tabliment. L’home, de nacionalitat francesa, va ser arrestat aquella mateixa matinada
per una patrulla a tocar del World Trade Center.
Comença el precinte de
pisos il·legals
al Raval
A
gents de la GUB i tècnics de Ciutat Vella actuaran a
les finques ocupades de forma irregular o degradades
del Raval. La primera intervenció es va practicar el 28 de
febrer, amb el precinte d’una vintena d’infrapisos al carrer
de la Cera, que no tenien cèdula d’habitabilitat i
presentaven condicions deficients de salubritat. Durant l’any pas
-sat, la GUB havia fet 15 inspeccions i 50 intervencions en
la mateixa finca. L’Ajuntament vol seguir amb les
actua-cions a un total de 161 pisos del Raval que serveixen com
a meublès, pisos pastera o punts de venda de droga.
N
ombroses associacions de comerciants han fet
arribar el seu agraïment a la Guàrdia Urbana
pels bons resultats del dispositiu vinculat a
l’Opera-ció Nadal. Només a Ciutat Vella i l’Eixample es van
intervenir uns 25.000 articles i es van aixecar 1.158
actes i denúncies per fets relacionats amb la venda
ambulant il·legal. Els dispositius de les unitats
terri-torials, amb suport de la USD i la UPAS, van
funcio-nar del 18 de desembre al 9 de gener a les
princi-pals zones turístiques i comercials de la ciutat.
La
Guàrdia Urbana
deté a un home acusat d’atracar i
matar al dependent d’un supermercat de Ciutat Vella
Els comerciants aplaudeixen
el
L
a fugida de dues llobes va fer saltar l’alarma al Zoo de Barcelona, el matí del 30 de març. Un dels animals va ser capturat de manera quasi immediata just després de saltar la tanca electrificada del seu hàbitat, mentre que l’altreU
n operatiu conjunt de laGuàrdia Urbana de Barcelona i de la Policia Nacional va permetre arrestar, el passat 31 de març, al que és considerat com el principal distribuïdor de productes falsificats de la costa mediterrània. L’operació, la més important d’aquesta mena dels últims tres anys, es va dur a terme en dues naus industrials situades al carrer de Bolívia, al Districte 22@, i al carrer Potosí, al bar ri
del Bon Pastor. A l’interior dels magatzems, els agents van decomissar més de 110.000 ar-ticles d’imitació de tota mena, que el detingut importava de la Xina i distribuïa després per tota Espanya. Segons la investigació, el detin-gut, de nacionalitat marroquina, s’encarregava ell tot sol –sense l’ajuda de terceres persones– de gestionar la recepció de les mercaderies i d’enviar-les després, a través d’empre-ses de missatgeria, als clients que tenia repartits per diferents locali-tats de la Costa Brava, Màlaga,
Alacant o València.
Alerta pels mòbils d’imitació
Entre el material confiscat durant l’operació hi ha tota classe de pro-ductes que imiten marques de luxe: des de rellotges Cartier a carteres Luis Vuitton, passant per samarretes del Barça o saba-tilles Nike i Puma. El més notori, però, és la presència d’un important carregament de mòbils intel·ligents (smartphones) falsificats, entre ells 2.000 imitacions de l’iPhone i 1.250 del Nokia N8. És el primer cop que s’intervenen falsificacions d’aquest tipus a Catalunya.
Ensurt
per la fuga de dues llobes
exemplar va escapar i se li va perdre la pista. Les 900 persones (inclosos 17 grups d’escolars) que en aquell moment visitaven el recinte van ser evacuades o resguar-dades en instal·lacions a cobert. De forma preventiva, la Guàrdia Urbana va desplegar un dispositiu de contenció en un ampli radi a l’entorn del Zoo, doncs no se sabia si la lloba havia fugit de les instal·lacions. L’animal va ser localitzat una hora després a l’interior del Zoo i capturat mitjançant un dard anestèsic. Fotografia: Ivo Gomes.
Cau a Barcelona el major
distribuïdor d’
imitacions
Durant l’operació es van decomissar 110.000 productes falsificats que el
BCN es mou
A
mb 150.000 habitants, San Cristóbal de LaLaguna és el tercer municipi més poblat de les Illes Canàries. Una dimensió suficient per ha-ver d’afrontar els problemes de seguretat viària que té tota àrea urbana de mida mitjana. L’any 2008, aquesta ciutat va ser la primera de fora de Catalunya en adaptar (i traduir al castellà) el programa de gestió d’ac-cidents GESTA. Un aplicatiu, desenvolupat per la Unitat d’Accidents de la GUB, que l’Ajuntament de Barcelona cedeix gratuïtament a tots aquells municipis que volen donar un pas endavant en matèria de seguretat viària i de tramitació d’accidents. “Una cosa tan senzilla com sol ·li -citar un atestat es podia demorar un mes. No podíem ex-treure dades de sinistralitat, ni creuar-les per detectar els punts de risc o per aplicar mesures concretes de preven-ció, coses que ara sí que podem fer. I a més, invertint menys temps i recursos”, explica Rosario Hernández, di-rectora de Seguretat Ciutadana de La Laguna.Resultats sobre l’asfalt
En només tres anys, l’accidentalitat al municipi canari s’ha reduït prop d’un 15%, han rebaixat fins a un 80% els sinistres en alguns dels punts de major risc i la poli-cia local completa la majoria d’atestats en 48 hores. Uns resultats que atribueixen a la tasca preventiva que els ha permès desenvolupar l’aplicatiu de gestió d’accidents creat a Barcelona. “La tecnologia fa guanyar temps, i al-hora ens permet disposar d’una informació més comple-ta i homogènia per a tots els serveis, facilicomple-ta els tràmits i obre la porta a nous projectes de prevenció”, resumeix l’inspector de la GUB Agustí Hernando. Uns beneficis que també han experimentat a Sant Javier: “Aquesta ei-na aporta uei-na visió integral de la seguretat viària que és essencial”, afirma Matías Romero, cap de la policia lo-cal del municipi murcià. “Som una ciutat petita on els agents són polivalents. Per això els animem a presentar propostes per millorar qualsevol tasca policial”, explica.
L’auditori del CCCB va acollir el passat 28 de febrer la jornada tècnica: Les noves tecnologies aplicades a la prevenció i gestió dels accidents de trànsit
La Guàrdia Urbana de Barcelona encapçala unes
jornades per difondre l’ús de recursos informàtics
en la prevenció i l’atenció d’accidents de trànsit.
Alguns municipis que utilitzen el programa GESTA,
desenvolupat per la GUB, expliquen la revolució
que ha suposat la introducció de les noves
tecno-logies a les seves ciutats.
La
tecnologia
guanya
Els experts reunits al
XVIII Fòrum Barcelona de Seguretat Viària
proposen
que tots els conductors facin cursos de conducció eficient i segura, com a
mesura per reduir la sinistralitat viària i les emissions contaminants
Conducció eficient:
la clau per
estalviar combustible i accidents
L
a xifra d’accidents de trànsit ha experimentatuna forta reducció a Barcelona al llarg de la dar -rera dècada, però la xifra de víctimes segueix sent astoradora: gairebé 30 ferits al dia. “Molts d’aquests accidents succeeixen per la cultura del ‘jo pri-mer’”, defensava Ole Thorson, president de l’associació per a la Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), durant la presentació del XVIII Fòrum de la Seguretat Viària, cele-brat el passat 1 de març. Una conducció eficient és la millor via per eradicar els accidents i disminuir les emis-sions contaminants. Per aconseguir-la, els especialistes aposten per un pla de formació continuada que s’apliqui a tots els conductors, novells i veterans, en què s’actua-litzin els coneixements i s’avaluïn aptituds i actituds. D’altra banda, els experts consideren que l’educació vià-ria s’ha d’integrar com a matèvià-ria transversal del currícu-lum escolar dels nens, i que cal fer especial incidència en la col·lectivitat per damunt de l’individualisme, des-tacant els valors i no només les normes.Barcelona: capital sostenible
Amb la recent restricció de velocitat a les autopistes de tot l’Estat, de 120 a 110 km/h, per contribuir a l’estalvi combustible, era inevitable qüestionar quines mesures similars s’aplicarien a les grans ciutats. “Nosaltres ja hem fet els deures –afirmava el regidor de Mobilitat de Barcelona, Francesc Narváez–. Portem quatre anys i 300 quilòmetres de zones 30 d’avantatge, així que no farem cap nova restricció”. L’Àrea Verda, el Bicing i l’aposta per modernitzar i ampliar la xarxa de transport públic són al-tres dels “deures” que ja ha fet Barcelona per gaudir d’un model de mobilitat sostenible “únic a Espa nya i a Europa, en què el 75% dels
desplaçaments a la ciutat es fan a peu, en bicicleta o en transport públic”, tal i com apuntava el regidor.
Millor investigació:
“Anàlisi de l’exposició al risc a patir un
accident mortal en els diferents col·lectius de motoristes de
Catalunya”. Applus+IDIADA.
Millor treball universitari:
“Canvis en la política de
segu-retat viària d’Espanya entre 2004 i 2010: un anàlisi centrat
en el disseny institucional”. Universitat Autònoma de
Bar-celona.
Treball divulgatiu:
“Segur en moto: les claus de la
segure-tat per al motorista urbà”. Joan i Carles Campsolinas.
Premis Mª Àngels Jiménez
de Seguretat Viària
Activitats
Marató BTT
a Monegros
Trobada motard de
Pingüinos
WPFG:
Nova York
t’espera
L
a Concentració Internacional de Motoristes, po-pularment coneguda com Pingüinos, va fer 30 anys i els motards del ceGUB no van voler perdre-s’ho. El 7 de gener de matinada, una expedició de guàrdies va agafar carretera i manta cap a Vallado-lid. A Puente Duero, el grup es va unir als 25.000 aficionats a les dues rodes congregats per gaudir de tot un cap de setmana de festa i de la gastronomia de la zona, destacant el famós brou pingüiner.S
egur que ja fa mesos que et ronda pel cap la ciutat de Nova York: gratacels, grans avingudes, llums de neó i, sobretot, els Jocs Mundials de Policies i Bom-bers. Si ja comptes els dies que falten per unir-te als 20.000 companys d’arreu del món que competiran del 26 d’agost al 5 de setembre, no et descuidis del més important: ins-criure’t! Els World Police & Fire Games van obrir les llistes el passat 6 de gener i només durant la primera setmana van apuntar-se més de 3.000 atletes de 24 països diferents. Pensa que algunes de les disciplines tenen un límit de participants, així que no t’arris-quis a quedar-te’n fora i registra’t a wpfg-ole.cpaf.org.Frank Jiménez
, Secció de Ciclisme del ceGUB
Breus
Victòria de
García-Rojo
al torneig de tennis
El company Alfonso García-Rojo va endur-se la victòria al Torneig de Tennis del ceGUB, celebrat al CN Montjuïc el 24 de desembre. L’agent de Guàr-dia Urbana va superar a la final a Toni Balaciert, de Mossos.
Duatló de Viladecans
L’agent Jaime Roy va aconse-guir una magnífica sisena posició en el Campionat d’Espa -nya de Policies i Bombers de Duatló de Muntanya, celebrat a Viladecans el passat 30 de gener. Roy, qui va deixar enre-re a més de 400 participants, va finalitzar la prova amb un excel·lent temps d’1:47:24.