Informe sectorial
conèixer el sector
El transport marítim és econòmicament i ambientalment la
manera més eficient de viatjar i transportar mercaderies.
Barcelona és un dels ports més importants d’Europa.
El sector
El transport marítim, el mitjà de transport més antic, juga un paper essencial en el desenvolupament econòmic i social, i és un sector amb una enorme activitat a Catalunya tant pel que fa al transport de mercaderies com de persones. Aquest sector forma part de l’engranatge de les grans plataformes logístiques on tots els modes de transport hi són presents (transport multimodal, marítim, ferroviari, per carretera i aeri).
Principals àmbits d’activitat
El transport marítim actual s’organitza en tres àmbits d’activitat: el transport de mercaderies, el transport de persones i els serveis portuaris. Dins del transport de persones es poden distingir dos tipus, el transbordador o ferri, que enllaça dos punts regularment i el creuer, que transporta passatgers per plaer, turisme i oci. Pel que fa als serveis portuaris trobem entre d’altres la càrrega i descàrrega de mercaderies, l’emmagatzematge i l’inspecció i el control.
Tendències
El transport marítim no sembla haver-se vist afectat per la crisi econòmica mundial, fins i tot la indústria de creuers ha incrementat el seu impacte econòmic a Europa durant els darrers anys. La principal tendència tant en el transport de persones com de mercaderies és l’extraordinari augment de la mida dels vaixells. A Espanya, a l’àmbit dels serveis portuaris, destaca la liberalització dels serveis que ofereixen els ports i la creació de ports de 4a generació. Pel que fa a aquests últims ports, veritables plataformes logístiques amb seguretat i comunicacions al més alt nivell tecnològic, el de Singapur és un model a seguir.
Pes econòmic
Barcelona és un dels grans ports del sud del Mediterrani i el tercer de l’Estat, darrere d’Algesires i València que mouen més mercaderies tot i que aquests dos últims ports mouen una proporció més elevada de contenidors de trànsit. Tot i això, el port de Barcelona és el primer de l’Estat en quant a altres indicadors de riquesa com el cash-flow, la
productivitat o la recaptació duanera (recapta el 35% de la recaptació duanera de l’Estat). Barcelona ha tingut un creixement interanual, els últims 10 anys, del 7% en especial gràcies a l’important augment del tràfic de contenidors.
L’ocupació
L’ocupació del sector es localitza tant als ports com als vaixells. Al 2010, l’activitat del sistema portuari estatal ocupa directament a més de 35.000 persones i indirectament a unes 110.000, mentre que a Europa treballen de forma directa en serveis d’operacions portuàries més de 350.000 persones i indirectament unes 2.500.000.
Perfils professionals més demandats
persones disposada a treballar als ports que no pas als vaixells. Entre les ocupacions més demandades destaquen les de mecànic/a naval, pilot de vaixell mercant, hostessa o auxiliar de vaixell de passatgers, oficial radio electrònic i cuiner/a.
Projecció futura
El transport marítim, en tant que és la forma més econòmica i mediambientalment més sostenible de viatjar i de transportar mercaderies, la seva consolidació a Catalunya està assegurada. Cal doncs, continuar invertint en noves infraestructures i en formació per tal de que els actors que intervenen en el transport marítim català continuïn sent el més competitius possibles.
Debilitats
Les inversions en els ports han d’anar seguides d’inversions en la xarxa logística portuària així com en l’increment de la seguretat. A més, la sostenibilitat i millora ambiental són un dels punts on cal invertir més als ports de Catalunya per tal d’aconseguir una major eficiència energètica així com una millor recollida i tractament de les aigües residuals i d’altres residus que generen els vaixells.
Oportunitats
01
Presentació del sector
El transport marítim, enquadrat dins el sector del transport, és indispensable per a la nostra societat. No obstant, el públic en general té una percepció molt limitada sobre la influència del transport marítim, sobre el seu paper essencial en el desenvolupament econòmic i social, i com a font d’excel·lents oportunitats laborals, amb milions de persones treballant en activitats i empreses directament i indirecta relacionades amb el sector arreu del món.
El transport marítim ha estat des de sempre la principal forma de transport, a més d’un enllaç de comunicació per a la connexió de ciutats costaneres, països i continents. A més, juntament amb el transport ferroviari és econòmicament i mediambientalment la forma més eficient de viatjar i de transportar mercaderies; i, actualment, al voltant del 90% del comerç mundial és realitza per transport marítim.
Paral·lelament a l’increment de les activitats tradicionals relacionades amb el mar, aquest sector ha experimentat una significativa expansió quantitativa i qualitativa amb l’aparició i el desenvolupament de la indústria marítima d’exploració i producció de petroli, i amb els creuers.
Aquest sector, mantingut en el segle XX per les economies de Nord Amèrica i Europa Occidental, ha mostrat un fort creixement al llarg de les últimes quatre dècades, malgrat la recessió econòmica mundial de principis dels 80 i les crisis financeres de finals dels 90 i 2000.
És difícil quantificar el volum total del sector del transport marítim, i la rellevància econòmica del mateix. Tanmateix aquest és important per a la indústria, la ciència i les activitats d’oci.
02
Principals àmbits d’activitat
En el sector del transport marítim també s’inclouen els serveis portuaris, la gestió del trànsit i la gestió de les mercaderies. Així doncs, existeix una divisió d’àmbits d’actuació entre serveis portuaris, transport de mercaderies, i transport de persones.
Àmbit del transport de mercaderies
El transport marítim de mercaderies és el mitjà més utilitzat pel comerç internacional, donat que permet moure grans masses de graners o de contenidors i és el millor mitjà per traslladar grans volums de mercaderies entre dos punts geogràficament aïllats. A més, és flexible i versàtil perquè té la possibilitat d’utilitzar vaixells de diferents mides i adaptats a tot tipus de càrregues, destaquen els següents vaixells: graners de càrrega sòlida, portacontenidors, tancs, frigorífics i vaixells per a càrrega rodant.
Àmbit del transport de persones
El transport de persones per via marítima ha perdut molta de la seva importància tradicional degut al desenvolupament de l’aviació comercial. Tot i així,sobreviu de forma significativa per a les travesses curtes (petites distàncies entre illes o dos bores del riu) i pels creuers turístics.
Es poden distingir dos tipus de transport de persones, el transbordador o ferri, que és una embarcació que enllaça dos punts regularment, i el creuer, que és un vaixell per al transport de passatgers per plaer, turisme i oci.
Pel que fa als creuers, la seva popularització, basada en la fabricació de vaixells de grans dimensions, ha permès acollir un gran número de viatgers, donat que els preus actualment són molt més assequibles que fa unes dècades. Tot i així encara hi ha creuers de luxe,que permeten navegar a bord d’un vaixell en un ambient íntim i exclusiu, per les seves petites dimensions i a l’elevat cost de la travessa. És important destacar que Barcelona és un dels ports més visitats del Mediterrani, juntament amb Palma de Mallorca i Venècia.
Àmbit dels serveis portuaris
La funció dels ports és la d’actuar com intercanviadors entre els modes de transport marítim i terrestre, tanmateix, actualment, els ports han sobrepassat aquesta funció i també actuen com a centres logístics.
Entre els serveis portuaris es troba la càrrega i descàrrega de mercaderies; l’embarcament i desembarcament de passatgers; la manipulació de mercaderies; el seu dipòsit i emmagatzematge; la inspecció i el control de la mercaderia per part de les administracions públiques; i els serveis de recolzament als vaixells, entre d’altres.
03
Tendències del sector
Flexibilitat, versatilitat i innovació són tendències claus en un món
globalitzat on el creixement d’altres mitjans de transport ha estat
considerable durant les darreres dècades.
Popularització dels creuers
Al llarg dels anys, el concepte general de creuer no ha canviat massa. Tot i així, ha passat de ser un viatge destinat únicament a un sector amb gran poder adquisitiu, a existir prop de 280 navilieres (marítimes i fluvials) que ofereixen quasi 30.000 creuers a uns 2.000 destins, oferint una varietat molt amplia d’itineraris, vaixells, tarifes, etc. i capaces d’adaptar-se a les necessitats dels diferents segments de passatgers.
No obstant, cada companyia s’ha anat adaptant de forma específica a un tipus de públic, fet que permet englobar des de creuers de luxe fins creuers fluvials. Això ha fet que la mitja d’edat hagi sofert un descens considerable i que actualment se situï en torn als 40-45 anys. No obstant, cada companyia busca un perfil de client, amb el que aquesta mitja pot variar des dels 60-65 anys fins als 30-35. En aquesta segmentació influeix principalment el tipus de destí, la categoria del vaixell, les instal·lacions i el preu. Tot i que la política de creixement del negoci de creuers és molt forta, les empreses navilieres han començat a produir noves estratègies de màrqueting destinades a fomentar aspectes como la innovació, l’assistència personalitzada, més entreteniment, vaixells més grans i més oferta de serveis a bord (cinemes, biblioteca, etc.).
Liberalització dels serveis que ofereixen els ports
Els governs nacionals són els que defineixen el sistema portuari de cada país i estableixen la política de gestió dels seus ports. La tendència actual a Espanya és la liberalització dels serveis que s’ofereixen. Si bé les autoritats portuàries són organismes públics dependents de l’Administració General de l’Estat, habitualment, molts dels serveis portuaris es desenvolupaven en situacions de monopoli o oligopoli, la liberalització del mercat ajudarà a reduir els costos i a millorar la productivitat.
Augment extraordinari de la mida dels vaixells
Actualment es tendeix a vaixells d’una gran envergadura i unes prestacions excepcionals. Molts vaixells de passatgers superen les 100.000 tones de pes i disposen de 14 o 15, i en alguns casos més, pisos d’allotjaments i àrees comunes. A més, entre les instal·lacions que s’hi poden trobar hi ha camps de futbol, teatres, piscines, camps de golf, centres comercials, etc. La seva capacitat varia, però els grans vaixells de creuers tenen capacitat per a 4.400 passatgers, sense incloure la tripulació. En un futur s’estima que es crearan autèntiques “ciutats flotants” amb una capacitat per a unes 10.000 persones.
Integració de les cadenes logístiques
Els ports funcionen com a centres de valor afegit pel sector de la logística. Des del sector del transport marítim han sorgit els principals canvis tecnològics i organitzacionals que varen donar lloc a l’intermodalisme i a les cadenes de transport “porta a porta”. Els ports també van propiciar l’aparició de nous actors encarregats d’implantar i coordinar les xarxes de transport intermodal. Els canvis i les transformacions en aquest sentit continuen sent d’actualitat.
Cerca d’economies d’escala i reducció de costos
Globalització econòmica
El transport marítim internacional és un element clau sobre el que es sustenta el procés de globalització econòmica i comercial. Bona part de les innovacions que han tendit a integrar els fluxos de mercaderies de cadenes productives fragmentades i disperses a tot el planeta s’han gestat originalment “al mar” i han estat introduïdes per les grans empreses navilieres de tot el món. Cal considerar que la major part del comerç internacional es realitza per via marítima.
Ports de 4a generació
Després dels ports de 3a generació sorgits als anys 80 del segle passat i que presentaven una alta especialització, amb terminals dedicades a diferents productes, en els darrers anys s’ha introduït una quarta generació de ports. Aquesta generació es caracteritza per funcionar en xarxa, bé a través de les administracions portuàries, bé a través d’un gran operador. La xarxa consisteix en tenir una unitat comercial i de gestió així como una estratègia de creixement i expansió comuna.
04
El sector en xifres
Dades econòmiques
• L’activitat del sistema portuari estatal aporta prop del 20% del PIB del sector del transport, el que representa el 1,1% del PIB espanyol.
• Entre els mesos de gener i maig de 2011 el Port de Barcelona ha manipulat un total de 887.431 TEU (unitat de mesura equivalent a un contenidor de 20 peus), una xifra que suposa un increment del 19% respecte al mateix període de l’any anterior.
• El comerç internacional ha estat un dels principals motors d’aquest creixement. Per mercats, el Port de Barcelona ha intensificat els seus intercanvis amb Extrem Orient (+12%); Àfrica del Nord (+14%); l’àrea del Mediterrani Oriental, Mar Negre, Caspi i Pròxim Orient (+24%) i el Golf de Mèxic (+22%). La creixent internacionalització de les empreses de la zona d’influència del Port (Península Ibèrica i sud de França, fonamentalment) és, en bona part, responsable d’aquests resultats.
• La càrrega contenitzada d’exportació del Port de Barcelona ha crescut, al maig del 2011 respecte a l’any anterior, un 16%, marca que demostra una major obertura del teixit productiu català a l’exterior.
• Respecte als passatgers, cal destacar que durant els 5 primers mesos de 2011 el Port de Barcelona ja ha superat el milió de viatgers, xifra que es tradueix en un increment del 12% respecte al 2010. El segment dels creueristes (721.130 persones fins al mes de maig) és el més nombrós i el que creix a major ritme (+13%).
• El Port de Barcelona compta amb 313 línees regulars, i està connectat amb 423 ports de tot el món.
• A Catalunya hi ha aproximadament unes 50.500 embarcacions esportives amb un ritme de noves matriculacions anuals (descomptant-ne les baixes) d’unes 400 embarcacions/any.
• Al voltant de 50.000 vaixells mercants registrats en més de 150 nacions i servits per més d’un milió de professionals marítims de quasi totes les nacionalitats, transporten tot tipus de mercaderies.
• Als ports europeus fan escala anualment 2.000.000 de vaixells que manipulen 3.500 milions de tones de mercaderies i transporten 350 milions de passatgers.
Dades d’ocupació
• A Europa treballen de forma directa en serveis d’operacions portuàries més de 350.000 persones i indirectament unes 2.500.000.
• Al 2011, l’activitat del sistema portuari estatal ocupa directament a més de 35.000 persones i indirectament unes 110.000.
• Més de 15 ocupacions vinculades al sector del transport marítim figuren entre les ocupacions de més difícil cobertura a pràcticament a totes les províncies espanyoles.
• El número d’empreses espanyoles de transport marítim és de 424 de les quals 266 són de transport de passatgers i 158 de transport de mercaderies. D’aquestes empreses 61 són catalanes de les quals 51 són de transport de passatgers i 10 de transport de mercaderies (2011).
05
Perfils professionals més demandats
Perfils professionals de major qualificació
Perfil formatiu
En aquest sector, cal distingir clarament entre els perfils professionals que treballen a cadascun dels principals àmbits d’activitat. No obstant, trobem perfils professionals qualificats o molt qualificats a tots tres àmbits. Destaca el personal que formen les tripulacions, que solen tenir formació molt específica (capità de la marina mercant, oficial radio electrònic, patró de tràfic interior, etc.).
Mereixen especial menció les empreses dedicades a la logística als ports, on la proporció de personal qualificat o molt qualificat és la mateixa que en el cas del personal que treballa als vaixells, el 60% de les posicions són enginyeries, principalment navals, però també específiques de cada especialitat tècnica, com per exemple, tècnics/ques en radio electrònica naval.
Les activitats de gestió, com la qualitat o el control i la millora de l’eficiència, també les duen a terme, en la seva pràctica totalitat, persones molt qualificades (enginyers/es de diferents especialitats i màsters en gestió).
En el cas dels graduats, predominen les especialitats tecnològiques, especialment l’enginyeria nàutica, però també les branques d’electrònica, electricitat, telecomunicacions i mecànica. L’anglès, com als altres sectors del transport, és sempre imprescindible.
Perfil competencial
Els perfils professionals són molt heterogenis per això les competències requerides també ho són. No obstant, són imprescindibles però, en gran part de les ocupacions, la disponibilitat laboral continua, el treball en equip i una bona capacitat d’adaptació a condicions difícils (quan es treballa a bord d’un vaixell es sol disposar d’allotjament petit i compartit). També es poden patir els malestars físics típics del mar com ara marejos i d’altres síndromes.
Per a les posicions amb responsabilitat sobre equips de treball, són importants l’adaptabilitat i la gestió d’equips humans qualificats en un entorn on la qualitat del tracte al client i del servei són bàsics.
Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22
pràctica oferta per les empreses que realitzen els serveis.
En general, al sector, hi treballen també professionals d’altres àmbits com ara del sector turístic o del sector de la logística.
Perfil competencial
En el cas d’operaris/es, es requereix bàsicament una capacitat física per dur a terme el moviment de càrregues i una mínima capacitat d’aprenentatge.
En el cas dels treballadors i treballadores que realitzen tasques administratives i d’atenció al client, es requereix capacitat d’aprenentatge, treball en equip, capacitat de comunicació, i sovint, parlar l’anglès.
En les tasques de neteja i manteniment es requereix fonamentalment estar en bona condició física.
En tots els casos, i al igual que per als perfils professionals de major qualificació, és imprescindible tenir disponibilitat laboral continua, saber treballar en equip i tenir capacitat d’adaptació per viure en condicions especials (viure en allotjament petit i compartit, capacitat d’adaptar-se al moviment del vaixell, etc.).
Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22
Mariner/a
Mecànic/a naval
Carretoner/a
06
Escenaris de futur
Debilitats• La xarxa logística portuària requereix canvis qualitatius en l’actual Port de Barcelona i el seu entorn. Tal i com es recull en el Segon Pla Estratègic del Port de Barcelona (2003-2015) destaquen dues actuacions prioritàries en relació a les infraestructures: garantir bones condicions d’accessibilitat futura al Port ampliat i desenvolupar el model ferroviari necessari.
• Protecció dels espais portuaris. Cal augmentar la seguretat dels ports de Catalunya en especial en les terminals de passatgers i en la manipulació de mercaderies seguint les recomanacions del Codi
Internacional ISPS (International Ship and Port Facility Security Code). De forma general seria recomanable incrementar la seguretat amb més vigilància i control d’accessos.
• Sostenibilitat i millora ambiental. La millora de l’eficiència energètica dels ports així com l’eliminació de la contaminació lumínica, el sanejament de la zona de servei dels ports, la introducció d’instal·lacions que permetin la recollida i tractament de les aigües residuals i de sentina de les embarcacions i la instal·lació de punts verds de recollida selectiva de residus, són aspectes que cal millorar si es vol competir amb altres ports d’Europa.
Amenaces
• Els continus avenços tecnològics, fan necessària una inversió continuada en formació per a tots els actors del sector, tant per a la millora continua com per a l’aparició de noves ocupacions a cobrir.
• Captació de nous tràfics de mercaderies i cerca de nous mercats. La competència dels ports de països emergents en el nord d’Àfrica i els incentius fiscals d’altres zones geogràfiques per a la instal·lació dels grans grups naviliers limiten les possibilitats de creixement.
• El manteniment dels tràfics actuals passa per l’augment de la diversificació i l’afavoriment dels avantatges competitius dels ports comercials mitjans de forma estable. A més, cal desenvolupar “motors d’especialització”, és a dir, potenciar els sectors susceptibles de generar tràfics de forma regular.
• En una situació de crisi com l’actual, mantenir el nivell d’inversió de Ports de la Generalitat, resulta imprescindible si es vol que el Port de Barcelona continuï sent un referent mundial pel que fa a les escales dels creuers turístics.
• En el Pla de Ports 2007-2015 es destaca la necessitat de potenciar el transport marítim de curta distància (TMCD o short sea shipping). Aquest concepte de transport marítim intermodal s’entén com un transport porta a porta, complementari amb el transport per carretera i que resulta competitiu en front al transport terrestre europeu que utilitza únicament el camió. El TMCD és una de les solucions adoptades per la UE per a disminuir la congestió a les carreteres i crear una veritable xarxa d’”autopistes marítimes” per al transport de mercaderies.
07
Enllaços d’interès
Organismes internacionalsOrganització Marítima Internacional
http://www.imo.org/Pages/home.aspx
Sector Transport Marítim – Organització Mundial del Comerç
http://www.wto.org/spanish/tratop_s/serv_s/transport_s/transport_maritime_s.htm
Organització Marítima Internacional
http://www.imo.org/Pages/home.aspx
Agència Europea de Seguretat Marítima
http://emsa.europa.eu/
Organismes nacionals
Ports de l’Estat
http://www.puertos.es/estructura/index.html
Institut Marítim Espanyol
http://www.ime.es/ime/index.php
Port de Barcelona
http://www.portdebarcelona.es/
Associació Espanyola del Transport Marítim de Curta Distància
http://www.shortsea.es
Associació d’Enginyers Navals i Oceànics d’Espanya
http://www.ingenierosnavales.com/
Associació Espanyola de Dret Marítim
http://www.aedm.es/
Societat Espanyola de Salvament Marítim
http://www.iala-aism.org/chapo/index.php
Societat Mundial de Vaixells
http://www.sewss.org/
Associació Mundial de Ciutats Portuàries
http://www.aivp.org/
Associació de Ports de Creuer del Mediterrani
http://www.medcruise.com/page.asp?n=aboutmedcruise
Portals temàtics nacionals
Portal de Noticies vinculades al Transport Marítim i al turisme n
http://www.masmar.net
aism.org/chapo/index.php
Associació Mundial de Ciutats Portuàries
Associació de Ports de Creuer del Mediterrani
http://www.medcruise.com/page.asp?n=aboutmedcruise