GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 16-IX-1988 766
Acords sessió 25-X-1988 ! 777
ComissiódeGovern
Actasessió 14-X-1988 780
Acordssessió28-X-1988 782
Disposicions Generals Acordsdelsòrgansdegovern
Normesreguladores del Consell Municipal del Be¬
nestarSocial 784
Decretsdel'Alcaldia
Habilitacionsi suplementsde crèdit 785
Festes locals per al'any 1989 790
CircularsdeSecretaria General
Normes de tancament de l'exercici econòmic de
1988 790
Conceptesampliables 791
Cartipàs
Designació membre del Consell Tributari 792
Anul·laciódel nomenamentdel Director Gerentper al Desenvolupament del Pla d'Actuació Integral
peral Districte deCiutat Vella 792
ConsellsMunicipals de Districte
Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords
sessió 28-IX-1988 793
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 22-IX-1988 794
Personal
Circulars de Secretaria General
Concursos i oposicions 795
Anuncis
Llicències d'obres. Agost, setembre i octubre ... 796
Anuncis publicats en el BOP dels dies 1 al 27
d'octubre 799
Altres anuncis 800
R1PCIÓ
Ajuntament
Hpr
de
Barcelona
muní®'
766 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 28
m-Yuapo
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió de 16 de setembre de 1988,
aprovada el 25 d'octubre de 1988.
Al Saló de la ReinaRegent de laCasade la Ciutat de
Barcelona, el setze de setembre de mil nou-cents
vuitanta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira, i hi concorren els ll ims. Srs.
Tinentsd'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raven¬
tós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors, Josep M. Serra i Martí, Joan Torres i Carol,
Marta Mata i Garriga, Joan Clos i Matheu, Mercè Sala i
Schnorkowski, Xavier Vallsi Serra, AlbertBatlle i Bastar¬
das, Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, M. Aurèlia Capmany i Farnés, Raimon Martínez i Fraile. Jordi Parpal i Marfà,
Guerau Ruiz i Pena, Jordi Borja i Sebastià, Antoni
Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Josep M. Cullell i Nadal, Josep M.
Ainaud de Lasarte, Enric Vila i Andreu, Sara M. Blasi i
Gutiérrez, Josep M. Fargas i Falp, Teresa Perelló i Domingo, Artur Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera,
Fèlix Amat iParcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i
Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente, Joan Anton Audet i Novell, Enric Lacalle i Coll,
Antoni Albesa i Vilalta, José Alberto Fernández i Díaz, i
Antoni Lucchetti i Farré, assistits perl'll lm. Sr. Secretari
General Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, laPresidèn¬ cia obre la sessió a les onze hores i trenta-cinc mi¬
nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 22 de juliolde 1988, l'esborrany de la qual ha estat tramès atots els membres del Consistori.
El Sr. Alcaldesignificaque cal salvar-hi l'omissió dels Srs. Batlle, Mas i Bueno en la relació dels assistents, incorporar l'afegitó «i aprovarla declaració de Barcelona
com aMunicipidesnuclearitzat»en l'acord adoptat
enla
moció del Sr. Lucchetti relativa ala carta del Dr. Broggi,
i substituir-hi el mot«urgència» per«competència» en la
seva intervenció tocant a la cobertura del Segon Cin¬ turó.
El Sr. Albesa opina que l'Alcaldia pot no apreciar la
urgènciad'una moció però que la cobertura del Segon
Cinturóen el seu paspel Districte de Nou Barris no pot
considerar-seuna cosajutjada sinó, tan sols, negociada
de manera que, si la moció prosperava, es podria
proposar l'ampliació del Conveni subscrit amb les Ad¬
ministracions central i autonòmica que, com qualsevol contracte, és susceptible de modificació: conseqüent¬
ment, el Plenari pot pronunciar-se -iespera que hofaci, com reglamentàriamentescau- sobre unaqüestió
que,
ajuíseu, esnecessària pel seu impacteecològic iperla
seva transcendènciasocial.
El Sr. Alcalde puntualitza que la moció es limita a
proposarla cobertura de l'esmentada via;quelaclàusu¬
la 2a del Conveni signat amb la Generalitat el 30
d'octubre de 1987 -que fou ratificatper unanimitatper
la Comissió de Govern I'11 de novembre
següent, obtingué l'informe favorable del Consell MunicipalPer¬
manent i fou ratificat, també per unanimitat pel Consell Plenari el 4 de desembre de 1987- exigeixl'acord de les partsper a lasupressió, substitucióoaddició de les obres relacionades en els seus annexos: pertant,com
a President del Consell Plenari no pot permetrel'adop¬
ció d'acords que siguin de compliment impossible o
vulnerin contractes amb altresInstitucions.
El Sr. Albesa observa que tal clàusula preveu, justa¬
ment la possibilitat d'introduir modificacions en les obres convingudes i el Plenari pot manifestar-se sobre el tema i exposar el seu parer a l'altra part contractant
perquè també espronuncií en un oaltre sentit.
El Sr. Alcaldesignifica que la moció popularproposa acordar la cobertura i si es votava en els seus termes literals seria de compliment impossible; que l'opinióde la Generalitatés taxativament negativa quantala cober¬ tura del Segon Cinturó no solament en el tram indicat
de la moció quejaseràcobert en un 60 % acàrrecde
l'Ajuntament, sinó també en el que travessa el Parc de l'Oreneta,tot i ésser aquest posicionament discutible.
El Sr. Albesa anuncia que modificarà formalment el
redactat de la moció en el sentit resultant del debat i tornarà a presentar-la; i el Sr. Alcalde expressa tanma¬
teix els seus dubtes personals quant a l'eficàcia de l'eventual acord ques'adopti.
El Sr. Albesa matisa que elseu Grupnocomparteixla
postura de la Generalitat quant a la construcció dels
Cinturons i ofereix al Grup socialista d'elaborar conjun¬
tament el nouredactat de lamoció; i el Sr. Alcaldeposa
en relleu els condicionaments tècnics que limiten la cobertura de determinades parts.
El Sr. Lucchetti, com asignant de l'altra
moció sobre
el mateix tema, i a pesard'ésser en principi
contrari
arevisar decisions ja adoptades, creu que un
acord
unànime del Plenari reconsidérant la cobertura delSe¬
gon Cinturó en el seu pas per Nou Barris
seria
molt
positiu per al Districte i per a la Ciutat i
donaria molta
força a les negociacions que
s'emprenguin amb
la
Generalitat permodificar el Conveni esmentatiaconse¬ guir que aquesta assumeixiuna inversió que noés tan
gran ni tampoc tècnicament impossible.
El Sr. Alcalde addueix la necessitat d'ésser realistes
en determinades aspiracions, especialment quan,
per
una banda, el Primer Cinturó no està cobert i determi¬
nats trams delSegon -com elscorresponents
al
Distric¬
tede Sarrià-Sant Gervasi- encaratenen menyssuperfí¬
cie coberta, i quan, per l'altra, l'esforç per aobres
de
tanta envergadura queda fora de l'abast
de
l'Ajunta¬
ment i també, segurament, de laGeneralitat;
demana,
doncs, una reflexió sobre la pertinença
de
revisar
un
acord ja adoptat, especialment al Sr.
Lucchetti
-ates
que el projecte en qüestió fou aprovat perla
Comissi
yfip
PR
10-XI-1988
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 767unsentit
de
realisme
i d'equilibri entre les
diverses
obligacions que
cal atendre.
ElSr.
Lucchetti matisa
queel
seuGrup
propugnaqueesrevisi una
decisió
que nocorresponia als
interessos
delaCiutat.
EiSr.Alcalde
insisteix
quela revisió del Conveni citat
requereix
l'acord previ de
l'altra
part
signatària i això, si
cal,pot
instar-ho la
Comissió de Govern.
Él
Sr.Albesa, reiterantlapetició formulada la passada
sessió,indicaque, en
la
sevaopinió i de conformitat amb
l'article32 del Reglament
d'Organització i administració
municipal,
avui hauria
d'ésser tractada la
moció del
seu Grup sobrel'ingrés
i la
promoció
interna
del personal,
que
l'Alcaldia
noconsiderà
urgent
la passada
sessió.
LaPresidència contesta que tal moció reproduïa una
qüestió ja tractada i
aprovada
enel punt
núm. 14 de
l'ordre del dia d'aquella sessió, en la
votació
del qualquedaren
implícitament desestimáis
els
punts
de vista
del Sr. Albesa que, entre altres qüestions, es
declarà
contrari a la valoració donada a l'entrevista personal;
tanmateix, si el Portaveu popular ho demana, pot for¬
malment votar-seavui com aquarta moció encara que
personalment
és contrari,
per raonsd'economia,
areiterarvotacions sobre temes jadecidits i ha depregar al Portaveu popular que eviti formular mocions que
vinguin areproduir votacions sobre temes
ja acordats.
El Sr. Albesa puntualitza que la moció del seu Grup foupresentada abans de rebre l'ordre del dia i contenia
quatre punts quesón susceptibles, fins i tot, de
votació
separada si la Presidència ho creia pertinent; que si el
seu Grup presidís la sessió donaria a les minories
l'oportunitatd'expressar lasevaopinió i ales majories la
de rebutjar-la de forma raonada ja que les actes no serveixen només peralconeixement històricsinó també
perexigir responsabilitats pels acords adoptats; prega
doncs, que no se substitueixin debats.
LaPresidència inquireixsi el Sr. Albesanoexposàels punts de vista de la moció en el curs del debat de la proposta relativa alesbases-marc per a laprovisiódels
llocs de treball; i el Sr. Albesa contesta que la seva
intervenció fou congruent amb el contingut de tal pro¬
postaperò li quedaven alguns punts pertractar.
El Sr. Alcaldefa avinent que hi haurà ocasió d'aclarir
elsconceptes de moció, prec, pregunta i interpel·lació
perquè el Grup convergentha presentat una moció on
esdemana l'aprovació
d'un Reglament orgànic provi¬
sionalidesprésde les converses amb els signantss'ha
convingut nomenar en el si del Consell Municipal Per¬ manent una Comissió integrada per un representant
dels diferents Grups perquè estudiïn aquesta matèria.
Afegeix que ell és contrari a reproduir votacions sobre
temesja acordats i,
peraixò, encara que formalment el
Sr. Albesa podria, potser,
anar repetint en cada sessió
lesmateixes
propostes, ennom de laraonabilitat, ha de demanarqueretiri l'esmentadamoció,
però si noho fa,
esvotarà en
elseu moment.
El Sr. Albesa manté la sevamoció tot demanant que enel seu moment es voti; i
agrega queja abans de la
Presentació de la moció convergent el Grup popular
Presentàtambé un prec on es demanavaun dictamen
esServeis Jurídics
sobre l'adequació de la Llei
espe-J
de Barcelona
i dels seus Reglaments a la Llei de asesde Règim local i a la Llei Municipal i de Règimcalde
Catalunya,
amb concrecióexpressade
l'articu-vigent i del derogat, més i quan després serà
anninada una esmena basada en l'article 32 del
mate|xReglament.
El Sr. Bonet creu que el debat anterior palesa la
necessitat de superar el règim actual de funcionament
dels òrgans col·legiats municipals; i respectea l'acta de la sessió anterior indica que en la seva intervenció
relativa al punt 14 del'ordre del dia s'ha de corregiruna erradatipogràfica substituint-hi el mot«obligar»per«obli¬ dar».
S'aprova l'acta de la sessió anterior amb les preci¬
sions indicades pel Sr. Alcalde i pel Sr. Bonet.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat de la credencial lliurada per la
Junta Electoral Provincial, de 29 de juliol de 1988,
indicativa que correspon atribuir al Sr. Josep Lluís Olmedo i López, de la candidatu ra Convergència i
Unió, l'escó de Regidor per renúncia del Sr. Antoni
Comas i Baldellou, que fou acceptada pel Consell
Plenari en la sessió del22 de juliol de 1988.
El Sr. Alcalde requereix la presència de l'll im. Sr.
JosepLluís Olmedo i López i, després de comprovar la credencial, li preguntasi l'afecta algunacausad'incom¬ patibilitat i el nou Regidor electe manifestaque no. Tot seguit el Sr. Alcalde li formula la pregunta següent:
Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor complirfidelment les obligacions del càrrec de Regidor
de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei i
respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Catalunya. L'll Im. Sr. Josep Lluís Olmedo i López,
dempeus, contesta que hopromet; i el Sr. Alcalde, atès
que el nou Regidor ha presentat
també
a laSecretaria
General la declaració de béns i activitats establerta als
articles 75.5 de la Llei 7/1985, 148 de la Llei municipal i de Règim Local de Catalunya i 30 del Reglament
d'Organització, funcionament i règim jurídic de les Enti¬
tats locals, li dóna possessió del càrrec de Regidor
d'aquest Ajuntament.
L'Il·lm. Sr. Josep Lluís Olmedo i López s'incorpora a la sessió.
El Sr. Alcalde, en nom del Consistori, li dóna la benvinguda tot esperant una tasca ben
profitosa
alservei de la Ciutat.
Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 22
de juliol de 1988 (NC-105), que nomenen
membres i
observadors de laComissió de Govern i del Consell dePromoció de la Ciutat, i crea el Comitè de Govern i el
Consell
d'Àmbits,
nomenant els seus membres.Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 22
de juliol de 1988, sobre
delegació d'atribucions i de
signatura en l'll im. Sr.
Francesc
Raventós i Torras,
Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia (NC-106 i
107); I'll Im. Sr. Guerau Ruiz i Pena,
Regidor de la
Presidència (NC-104); l'll im. Sr. Josep M.
Serra
iMartí,
Regidor d'Urbanisme i Obres i
Serveis (NC-109); i l'll im.
Sr. Joaquim de Nadal i
Caparà,
Regidorde
l'Àrea
de
Finances (NC-108).
Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 22 de juliol de 1988 (NC-98), que designa
representant de
l'Ajuntament de Barcelona en
el Comitè Executiu
del
Consorcidel Palau de laMúsica Catalana,el Sr. Raimon
Ribera i Reguli.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 20 de juny de 1988 (NC-92), que nomena
observador
enel
Comitè Executiu del COOB'92, l'll im. Sr. Josep M.
Cullell iNadal,en representaciódela
minoria municipal.
Quedar assabentat I ratificar el decret de l'Alcaldia,
de 21 de juny de 1988 (NC-94), que nomena
el Sr.
Ramon Gironès i Pagès, Coordinador de
Serveis del
768 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 28 10-XI-iQRfí
Quedarassabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia,
d'1 de setembre de 1988 (P-994),que modifica la base 4,4 del barem específic de mèrits per a la provisió de quatre llocs de treball vacants d'Adjunt a la Intervenció
de Fons (Interventors delegats),en el sentitsegüent:«4. Els coneixements d'Informàtica hauran d'acreditar-se documentalment mitjançant el títol, certificat i diploma
corresponent, que permeti apreciar objectivament aquests coneixements: 1 punt.».
S'inicia, tot seguit, la deliberació dels assumptes
inclosos a l'ordre del dia.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificar els acords de la Comissió deGovern, de 8 de juliol de 1988, pels quals:
A) s'aproven inicialment: 1) el Projecte de delimitació
del polígon d'actuaciódel sectorde Renfe-Meridiana; 2) el Plaespecial d'ordenació de l'illa definida pels carrers
d'Entença, de Déu i Mata i de Numància i perl'avinguda Diagonal; i 3) el Pla especial de compensació de
volums i rectificació d'alineacions dins el sector delimi¬ tat pels carrers del Doctor Santponç, de Virgili i de les
Roquetes i els límits de lafinca núms. 59 i 69 del carrer del Segre;
B) s'aprova provisionalment el Pla especial de millora
i reforma interior del sector de Can Caralleu; i
C) s'acorda l'execució de determinades actuacions
del Pla especial de reforma interior del sector oriental del Centre Històric, perconcessió administrativa.
La Presidència fa avinent que en el punt anterior es retiren els expedients relatius al Pla especial de com¬
pensació i rectificació d'alineacions del sector limitat pels carrers del Doctor Santponç, de Virgili i de les Roquetes i els límits de la finca núms. 59-69 del carrer del Segre, i al Pla especial de millora i reforma interior del sector de Can Caralleu.
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 21
de juliol de 1988, pels quals, respectivament: a) es dóna la conformitat al text refós a la proposta de modificació del Pla General Metropolitàdel sector de la Vall d'Hebron i la Clota, en compliment de l'acord del
Consell Metropolità, de 14 de gener de 1988; i b) s'aprova inicialment l'Estudi de detall d'ordenació de la
finca inclosa a l'àmbit delimitat pels carrers de l'Actor Morano, de l'Actriu Tubau, la drecera de Vallvidrera, el
carrerde Ja hi Som i el Funicular de Vallvidrera. Ratificar els acords de la Comissió de Govern, de 9
de setembre de 1988, pels quals, respectivament: a) s'aprova inicialment el Projecte de compensació del Polígon II del Pla especial de reforma interior de Torre Vilana; i b) s'aprova el Projecte d'urbanitzaciód'iniciati¬
va privada del carrerde la Ginestera.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra i
Martí, concreta primerament que l'actuació en el Polí¬ gon de Renfe-Meridiana, definit com a centre direccio-nal, es portarà a terme pel sistemad'expropiació. Res¬ pecte al Pla especial d'ordenació de l'illa definida pels
carrer d'Entença, de Déu i Mata i de Numància i per
l'avinguda de la Diagonal, explica que desenvolupa els resultats d'una consulta internacional d'idees; que s'hi
fixa un sostre edificable de 100.000 m2 -justificats en informe que serà concretat abans de l'aprovació provi¬
sional- però no s'hi compta la planta d'instal·lacions
tècniques que només podrà contenir serveis generals;
que s'obliga els promotors a la construcció i posterior
cessió dels carrers,espais de vianantsizonesverdesi
també, d'un centre d'ensenyamentgeneral bàsic de26
unitats tal com demanava el Districteenel seuinforme'
que es redueix l'amplada del carrer de
Constança
prevista en el PlaGeneral Metropolità, l'article 196
de'l
qual preveu l'ajustament de superfícies de vial en el
projecte d'urbanització quan el sòl no utilitzat esdesti¬
na, com ho fa el planejament proposat, a zonaverda;i
que tant la zona verda com la d'equipament són de titularitat pública i, per tant, el seu ús haurà d'ésser sotmès a concessió de manera que els suggeriments
que el Pla formula, hauran d'ésser objectes d'una
negociació posterior.
Detalla, acontinuació, l'abast de les actuacions relati¬
ves als Porxos d'En Fontserè, dins el Pla especial de
reforma interior del Centre Històric acabant-los en la mateixa tipologia que tenen actualment i aplicant la plus vàlua a la compra i rehabilitació de 108 habitatges,
operació que es realitza mitjançant un concurs que
s'encarregaa Iniciatives, SA, i sobre el desenvolupament
delqual s'ofereix ainformar mésendavant al Consistori. Assenyala després que la proposta de modificació
del Pla General Metropolità en el sector de la Vall d'Hebron i de la Clotacomporta un moviment de vialsi
un augment dels habitatges inicialment previstos que no esgota, ni de bon troç, l'habitabilitat prevista; i,
atesos els termes del'aprovació definitiva de tal modifi¬ cació perpartdel Conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, proposado¬
naral 2n punt de l'ordre del dia, aquesta redacció: I. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 21
dejuliol de 1988, pel qual esdóna laconformitat altext
refós a la proposta de modificació del Pla General
Metropolità, del sector de la Vall d'Hebroni la Clota, en
compliment de l'acord delConsell Metropolità de 14de
generde 1988; i quedar assabentat de la
resolució
delConseller de Política Territorial i Obres Públiques de la
Generalitat, de 8 d'agost de 1988, que
aprovà definiti¬
vament la modificació, i, en compliment de l'esmena
introduïda per aquesta resolució, donar a
l'article
3r
paràgraf 3r de la normativa del text refós, la
següent
redacció: «Aquesta modificació del Pla General
Metro¬
polità en el sector de la Vall d'Hebron i
la
Clota,
concreta la possibilitat de complementar
l'aprofitament
urbanístic d'altres sectors de la Ciutat quenecessitin
utilitzar el remanent de sostre de titularitat públicade
316.075 m2, que la present modificació
determina
enel
seu àmbit. Les transferències de sostre requeriran,en
cada cas, l'aprovació de la corresponent
modificació
del Pla General Metropolità.»
II. Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de
21
de juliol de 1988, pel qual s'aprova
inicialment
l'Estudi
de detall d'ordenació de la finca inclosa al'àmbit
delimitat pels carrers de l'Actor Morano,de
l'Actriu
Tubau, la drecera de Vallvidrera, el carrerdeJa
hi
Som
i
el Funicular de Vallvidrera.
Concreta finalment, que el Projecte de
compensació
del polígon II del Pla especial de TorreVilana
compórtala
cessió de 240.192 m2i laurbanització delconjuntacàrrec
de la Junta de Compensació, que es
realitzarà
tenint
present els informes del Districte, i permet
actuar
imme¬
diatamenten determinadeszones del Segon
Cinturó.
El Sr. Fargas, després de
congratular-se per
es
millores tècniques introduïdes enl'hemicicle
si
be
les
considera insuficients perquè, en lasevaopinió,
calaria
millorar també lescondicions, decomoditat
dels seien
10-XI-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 769
definida
pels
carrersd'Entença,
de
Déu i Mata i de
Numànciai
perl'avinguda de la
Diagonal, i indica
que
el
mesde
juliol
el
seuGrup
demanà
un
primer informe
tècnic delsServeis
de
Planejament
que es
responsabi¬
litzessin de
l'edificabilitat
adoptada,
un
informe dels
Serveis de
Circulació
quejustifiqués
les
modificacions
introduïdes en
la
xarxaviària, i
uninforme dels Serveis
jurídics sobre
si el plantejament
proposat
comportava
unamodificació del
Pla General
Metropolità;
quel'escrit,
sense data nifirma,
queels Serveis
de Planejament
li
facilitaren el 21 de
juliol
resultava totalment
insuficient i,
per
això, la
proposta
de
ratificació
fou
retirada
en
la
darrera sessió; que el
proppassat dia
13, l'expedient
elevat novament al
Plenari,
nocontenia tampoc
capdelsinformesesmentatsi,
conseqüentment
enla reunió
informativa tinguda aquell
dia, el
seuGrup
tornà
ademanaraquells elements de
judici
que arael Sr. Serra
ha aclarit verbalment; que el dia 14
els Serveis de
Planejament
presentaren
un nouinforme,
la
justificació
delqual és
globalment correcta
si bé caldria concretar
enun annex alguns aspectes que
afecten
un5 % de
l'edificabilitattotal; que quan arribi l'informe del Serveis deCirculació, confia a rebre del Regidor de
l'Àrea
lesexplicacions
complementàries
queresultin pertinents
mentre que l'informe
jurídic ja
noel
creunecessari
després d'haver escoltat la
intervenció del Regidor
d'Urbanisme, Obres i Serveis; quecal establir lesgaran¬
tiesadequades quant a l'ús
públic del
parci
al'amplia¬
ció de les dues escoles fins a tretze aules cada una; que, en opinió del seu Grup, una façana demés de
300m,quetriplica les mides de l'illa
Cerdà,
potresultar
difícilment entenedora per a la Ciutat, malgrat els argu¬
ments adduïts pels autors del Projecte; i que
el
seu Grupnovol frenarcapiniciativaque millori la Ciutat iperaixò votarà afirmativament la ratificació de l'aprovació inicial,a reserva dels resultats de la informació pública
que recomana que sigui de trenta dies i no d'un mes,
semprei quan quedin degudament reflectits en l'expe¬
dient elspunts que ha aclarit el Sr. Serra.
Lamenta que en les successives sessions
plenàries
s'hagind'anar retirantexpedientspercausa, tal vegada,
de la no concurrència d'algun Grup a les reunions
informatives que es convoquen.
Tocantales actuacions en els Porxosd'En Fontserè, assenyala que l'encàrrec a Iniciatives, SA, comporta
una pèrdua de control polític
per part del Plenari;
demana, doncs, que l'informe sobre el desenvolupa¬
mentde l'operació promès
pel Regidor de
l'Àrea,
esrealitzienel termini d'un anyi
no pasde dos. Es mostra
finalmentd'acordamb l'addiciósuggerida pel Sr. Serra i
Martíal segon
punt de l'ordre del
dia però demana
que
el textse lifaciliti per escrit pertal de poder-lo estudiar
amb més calma ja que té dubtes quanta la necessitat dhaver de modificar el Pla General
Metropolità per decidirtransferències d'edificabilitat.
ElSr. Lucchetti respecte al Plaespecial de lasuperilla
definida pels carrers d'Entença, de Déu i Mata, i
de
Numància i per l'avinguda Diagonal, manifesta que laintervenció del Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis li
naaclarit
algunes qüestions, però té encaradubtes: a)
?nnn
UU.0003
m2redÍficab«
sónJa
no
cluec'a c,ar
s'
e's
ellímit màximo hi ha encarapossibilitat
e
sobrepassar-lo,
i el seu vot favorable es donariantenent que en cap cas se superaria l'esmentat límit;
) quant a la zona verda, ja que tot i qualificar-se de
uiaritat pública es
preveu la concessió del seu ús
Pnvatiu,demaneraque, sense perjudici d'estudiarenel
futur concessions específiques, el seu vot favorable
quedaria condicionat
també
a lasupressió de
totareferènciaa l'ús privatde talzona, observacióque nofa
en debades quan al mateix Pla s'expressa que el parc
públic amb possibilitat d'accés independent pot
oferir
un servei a l'hotel al combinar centralitat i privacitat enun grau molt alt, declaració de principis aquestaque
el
seu Grup no potcompartir; i c) quant a l'ús delsubsòl,
sobretot després de l'experiència viscuda en el cas de Piscines i Esports.
El Sr. Albesa remarca que les reunions informatives
que el Sr. Serra i Martí convoca, tenen la virtut
de
simplificar els debats en el si del Consell Municipal
Permanent i els altres Regidors haurien de seguir
aquest exemple. En relació al Pla especial de
l'illa
definida pels carrers d'Entença, de Déu i Mata,
i de
Numància i per l'avinguda Diagonal, significa que elcontingut de l'expedient és el mateix que el mes
de
juliol, però, després de les explicacions que
el Regidor
del'Àreahadonat, el seuGruppot votarfavorablement l'aprovació inicial, a reserves dels resultats
de la infor¬
mació pública. Per últim, quant a
l'actuació
relativaals
Porxos d'En Fontserè, demana tambéque en el termini
d'un anys'informi al Consell Plenari sobre
la
marxade
tal operació atès que l'Ajuntament la
subvenciona amb
117 milions de pessetes.El Sr. Serra i Martí, respecte al Pla especial de l'illa
definida pels carrers d'Entença, de
Déu i Mata i de
Numància i per l'avinguda Diagonal, concreta que
els
100.000 m2 de sostre edificable són el límit màxim d'edificabilitat; i que l'ús privatiu tant del
sòl
comdel
subsòl d'un espai públic no es pot concedir per
mitjà
d'un instrument de planejament per moltes al·lusions
que s'hi facin.
El Sr. Parpal comentaque amb la
modificació del Pla
General Metropolitàen el sector dela Vall d'Hebron
i de
la Clotaqueda aprovat el planejament
de la
quartaÀrea
olímpica, de manera que durant aquest
trimestre
po¬dran començar
les obres
del Parc esportiu
i de la Vila
de Jutges iÀrbitres.
El Sr. Amat, en la seva condició de President del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, demana que el Pla especial de Can Caralleu que
ha estat retirat
endues
ocasions, pugui ésser aprovat lapropera
sessió
comés
desigdel Districte. El
Sr. Lucchetti indica
queés volun¬
tat de tots els Grups aprovar-lo tant aviat com
sigui
possibleperò,
també, fer-ho
enles millors
condicions i,
pertant, calseguir treballantper
resoldre els problemes
quepresenta; i que
si bé la
situació molt degradada
que pateix elbarri des defa molts
anysreclama
unasolució
rapidíssima, el retard noés
imputable al fet d'haver
ajornat el temafins a
la
properasessió.
S'aproven per unanimitat els tres
primers dictàmens
de l'ordredel dia -elsegon amb la
redacció proposada
pel Sr. Serra i
Martí-
excepteels
epígrafs a)
3
í
b) del
primer dictamen que
queden retirats
tal
comha indicat
laPresidència.
ALCALDIA
ÀREA DECULTURA
Secretaria Tècnica de Cultura
Atorgarla Medalla
al Mèrit
Artístic
enla
sevacatego¬
770 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 28 10-X!-im
a públic homenatge a la seva rellevant personalitat I
perllongada trajectòria professional.
Ei Sr. Alcalde subratlla que Joan Teixidor i Comas,
nascut a Olot és un escriptor rellevant, un ciutadà
il·lustre i una d'aquelles persones capaces d'establir nexes entre Barcelona i les altres ciutats de Catalunya
complint una doble ambaixada en actuar ací com a
representant d'Olotiallà, des del seuMas Ventós, com
arepresentant de Barcelona, serveispels quals la Ciutat
li restarà sempre agraïda. Recordaque fou deixeble de Carles Riba i company d'Espriu i de Vinyoli, entre d'altres; que col·laboràen Mirador, La Publicitat, Desti¬ no, ElPaís, Serra d'Or i tot una colla de publicacions;
que el seu primer llibre aparegué el 1932 i fou seguit després d'altres entre els quals la crítica coincideix a considerar el millor ElPríncep;que fou també un impul¬
sor del Premi Nadal, que històricament és el premi
literari de més relleu de la nostra Ciutat; que ha estat
també crític d'art i descobridor d'artistes com Tàpies
sobre qui ha escrit molt igual que sobre Miró; i que fou
un delspromotorsde laFundació Miró que presidíentre
els anys 1975 i 1981: creu doncs, just que la Ciutat el premií amb la Medalla d'Or al MèritArtístic.
El Sr. Ainaud considera un acte de justícia distingir Joan Teixidó i Comas amb la medalla d'Or al Mèrit Artístic ja que la cultura es construeix amb esforç i aportacions molt diverses i hi ha persones que en la
seva vida obtenen la seva recompensa -el prestigi, la
fama i el triomf- però n'hi ha d'altres que han ajudat a fer triomfar artistes iafer conèixer la nostra culturaarreu
del món i unad'aquestes ésJoanTeixidó i Comas, que
potser no és tant conegut i popular com d'altres però
que ha fet una aportació de primer ordre a la cultura
catalana i universal puix, com a poeta, un llibre com El Príncep, és títol més que suficient per passar a les antologies de la nostra llengua però també és remarca¬ ble la seva tasca com a crític, com a coleccionista i com a impulsor de la relació entre les comarques i la
capital de Catalunya, que només pot construir-se amb l'esforç conjunt de la riquesa i varietat de les comar¬ ques i laforça i el prestigi de Barcelona.
El Sr. Albesa es congratula de la proposta que
demostra queel Consistori es recorda de les persones que fan país i que han ensenyat molta gent; conse¬
güentment, li resulta molt gratd'oferir elseu suporta la proposta.
S'aprova perunanimitat.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
ÀREA DE FINANCES
Departament de Finançament
Modificar l'acord del ConsellPlenari, de 14dejunyde 1988, en el sentit d'autoritzar que el tipus d'interès de
l'emissió de 10.000 milions de iens al mercatjaponès,
pugui ser de fins un 6 %, en lloc del 5,6 % acordat,
tenint en compte la volatilitat actual del mercat.
El Sr. Alcalde comenta que la modificació del tipus
d'interès del mercat japonès obliga a ampliar la banda del tipus d'interès de l'emissió aprovada el 14 dejuny
proppassat.
El Sr. Albesa manifesta que en aquell moment el seu
Grup donàsuport al'operació perquè untipus d'interès
entre el 5,1 i el 5,6 per 100 resultava molt favorable i si
bé l'ampliació en 4 dècimes resulta important pertrac¬
tar-se d'unaoperació d'uns 9.000 milions de pessetes el seu Grupaccepta lesraons adduïdes pel Regidor
de Finances i donarà novament el seu vot favorable però
recomana que
operacions de tanta envergadura se
sotmetin al Consistori acompanyades d'una previsió dels riscs que comporta l'evolució dels mercatsfinan¬
cers.
El Sr. Mas indica que, tot i tractar-se d'un aspecte purament tècnic, el seu Grup, per coherència amb la
posició adoptada el juny, votarà negativament la pro¬
posta endebat i lamenta que, finalment,el crèdits'hagi
de tancar amb un lleugeraugment sobre les condicions
pactades inicialment.
S'absenta la ll·lma. Sra. Francesca Masgoret i
Llar-dent per defuncióde la seva mare.
El Sr. De Nadal puntualitza que en el moment de aprovar-se l'operació l'interès per riscs com el que
ofererix la Ciutat de Barcelona -que té la qualificació
doble A més- estava fixat en un 5,1 però el canvi
produït en la conjuntura del mercat financer japonès
-en el qual Grècia, que té la qualificació doble A, ha sortit amb uninterès del5,8 %- fa aconsellableaprovar el noumargedonatqueel «Pricing Comittee»es reuneix
vint-i-quatre hores abans del llançament de l'emissió,si
bé espera poder aconseguir un tipus del 5,6o del 5,7 per 100.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fa¬ bregat, Audet, i Olmedo.
El Sr. Cardona demana un recompte dels presents
perquè no creu que el nombre de vots favorables
assoleixi la majoria de vots absoluta que el dictamen necessita perésser aprovat.
La Presidència indica que enelcurs de lasessió s'ha produït la defunció de la mare de la Sra. Masgoret i aquesta ha estat la causa de la mobilitat momentània d'alguns Regidors. A proposta de l'Alcaldia, s'acorda
fer constar en acta el sentiment del Consistori per la
defunció de la Sra. M. Dolors Llardent i Comas,marede
la ll·lma. Sra. Francesca Masgoret i Llardent.
Negociat de Pressupostos i Comptes
Aprovar les habilitacions i suplements de
crèdit
dins
el Pressupost General de 1988, segons
documentació
adjunta.
La Presidència dóna compte que la Tinent
d'Alcalde
de Benestar Social ha presentat una esmenaal
dicta¬
menanterior, queha estat distribuïdaatotel
Consistori
i
perla qual es proposen trestransferènciesde
la
partida
291/1153/02.01 que esdestinen alesactivitats
esporti¬
ves i recreatives de la tercera edat i al Pla d'actuació
especial de Can Tunis.
S'aprovael dictamen amb l'esmena, ques'incorpora
a la documentació adjunta.
Negociat d'Administració de Béns
Incoar, a l'empara d'allò que disposa
l'article
8
del
Reglamentde Béns de les Entitats locals,
l'expedient
de
desafectació del domini públic de la finca
de
propietat
municipal grafiadaen el plànol adjunt,
situada
al
carrer
MÍiMPñ 10-XI-1988 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 771
nom, de
superfície total 1.366
m2;
sotmetre
l'expedient
ainformació pública
durant el termini d'un
mes;i si
noesformulen
reclamacions, considerar la finca desafec¬
tada del
domini públic, de conformitat amb allò
queordena l'article
81 de la Llei 7/1985,
de2
d'abril,reguladora
de
les Bases
del Règim
local, i als efectes
de la seva permuta amb
la finca
situada al carrer deVidal i Guasch, núms. 76-78, propietat del Bisbat de Barcelona.
El Sr. Ferreiro comenta que l'aprovació d'aquest
dictamen permetrà la
urbanització
de l'únic espai queencara resta per urbanitzar al barri de Canyelles i
l'adquisició d'un terreny que
és important
peral Pla de
recuperació de
les Roquetes.
El Sr. Alcalde afegeix que el Sr. Arquebisbe li mani¬
festà faunsdies la sevasatisfaccióperlasolucióa què
s'haarribat itambé li expressà lasevaconformitat amb
elprojecte de
remodelació del monestir
de Pedralbesqueés propietat de
l'Església,
perubicar-hi setanta-cincquadres de la
Col·lecció
vonThyssen.
S'aprovaper unanimitat.
ÀMBITDE BENESTAR SOCIAL
Gabinet de l'Àmbit de BenestarSocial
Aprovar definitivament les Normes Reguladores del
Consell Municipal del Benestar Social, amb les modifi¬ cacions que es relacionen en el document adjunt.
La Tinent d'Alcalde de Benestar Social, Sra. Vintró, explicaque durant el termini reglamentari d'exposició al públic no s'ha presentat formalment cap al·legació
contraaquesta normativa, tanmateix el President de la CreuRoja, li ha suggerit la inclusió de la promoció del treball voluntari entre els objectius del Consell de Be¬
nestar Social i el Degà del Col·legi d'Arquitectes i el
Presidentdel Consell Social de la Universitat Politècnica deCatalunya han expressat la conveniència d'ampliar fins a quinze, a més del President, el nombre de
membresde la Comissió permanentdel Consell pertal dedonar-hi cabudaarepresentants del mónuniversitari
i dels col·legis professionals, modificacions ambdues quelisemblen enriquidores iales quals els altres Grups
nohan formulat
cap objecció. S'aprovaper unanimitat.
ElSr. Alcaldefa avinent que el President de l'Audièn¬ cia Territorial en una recent entrevista li manifestà la
seva satisfacció
perquè la Judicatura formi part del Consell Municipal de Benestar Social alhora
que li
recomanà que tal possibilitat quedés confirmada en la novaCarta Municipal.
feA
DESALUTPÚBLICAInforme sobre les conclusions del Grup de treball
sobrelesDrogues, creat
peracord del Consell Plenari.
El
Regidor
de Salut Pública, Sr. Clos, després de
recordar que el Grup de treball sobre les drogues
constituïtel 23 de gener amb representants de tots els
ürups
polítics
municipals ha realitzat deu sessions iuna audiencia pública que es dugué a terme el 19de juliolProppassat,
comença la presentació del seu informerent que en els
mesos de treball s'ha arribat a un
onsens sobre un seguit d'idees i línies d'actuació
graciesa una reflexió molt aprofundidasobre els diver¬
sosaspectes de ladroga enelnostre paísi enla nostra
Ciutat; que el problema de les drogues és molt antic perquè la humanitat des de fa molts segles utilitza
substàncies que afecten el sistemanerviós però en els
últimstrenta anys s'ha operatun canvi profundíssim en
aquesta problemàtica en adquirir la drogaaddicció una diferent repercussiósocial, personal i col·lectiva; que el canvi que es produeix és conseqüència de la Guerra
del Vietnam jaque mentre laSegona Guerra Mundial i la
Guerrade Corea influiren en l'aparicióde les sulfamides
i de les penicilines i de tota unaforma de tractament de
les ferides de guerra, la del Vietnamcomportà la utilitza¬
ció generalitzada de sedants, anestèsics i
tranquil-litzants, basats, d'una formao altra, en morfines sintèti¬
ques que milloren la supervivència dels ferits, però, alhora, introduí en un col·lectiu molt ampli el coneixe¬
ment d'unes noves drogues que, a diferència de les
antigues i socialmentacceptades, tenen unaacció molt més potenten el sistema nerviós central tant pelquefa
a la seva capacitat detranquil·litzar com pel que faa la sevacapacitat de produir plaer;que amb els moviments
contraculturals dels anys seixanta, aquestes drogues
passaren aésser consumides per grups urbans d'arreu
del món; que l'acció extraordinària de tals drogues
sobre el sistema nerviós central combinada amb la
resposta institucional de tots els governs del món que n'han declarat il·legal el mercat, haconfigurat una nova realitatja que la consecució de tals drogues buscades
per un petit grup de la població d'una forma molt
insistent i activa, genera una àmplia problemàtica; con¬
cretament, per unabanda, el seu preu elevadíssimen el
mercatno guarda caprelació amb el cost deproducció
i ofereix a les xarxes internacionals de traficants uns
guanys extraordinaris lliures de qualsevol control i, per
l'altra, la degradació pròpia del consum de drogues
provocatambéladegradació del'entornon es produeix
el consum i tràfic de tals substàncies, tot això a part
dels efectes que les droguestenen sobre els individus
que les consumeixen.
Continua dient que partint de la reflexió anterior, el Grupde treball ha establert unseixos d'actuació que es
poden dividiren quatre apartats: prevenció, assistència
i reinserció, aproximació als col·lectius que no poden o
no volen deixar la droga, i efectes del mercat il·legal
sobre l'entorn urbà; que pel que fa a la prevenció que des del punt de vista de la competència és potser l'aspecte que cau més dintre de l'esfera municipal, cal
promoure hàbits que allunyin els col·lectius de risc (sobretot lajoventut econòmicament més desafavorida)
de la temptació de les drogues; que en el camp de l'assistència i la reinserció afortunadament s'ha superat
ja la situació dels anys 1978, 1979 i 1980, en què només hi havia un parell de centres amb aquesta
finalitat i ara es disposad'una xarxa, tant en el vessant
sanitari com en el social que dóna resposta a les demandes d'ajuda dels drogaaddictes i d'una normati¬
va -els plans de lluita contra ladroga- que estableixen serveis per atendre els drogaaddictes en els serveis d'urgència dels hospitals; que l'aproximació als col·lec¬
tius que no poden o no volen deixar la droga, implica
sortir de darrera el taulell i anar a cercar aquestes
persones perminimitzarelsefectes degradantsque per
a ells té la seva toxicomania tant en l'aspecte sanitari
(perill d'agafar malalties) com en el social (marginació i
772 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 28 m-nrnp
-que actualment s'aplicaa unes 120 persones i caldria ampliar-lo fins a 600 o 700- i el de naltrexona que,
lamentablement, una certa publicitat presenta com un medicament antidroga quan només és, realment, un
antagonista de la morfina que pot ajudar en el seu
esforç els malalts prèviament educats i convençuts de
la necessitat d'abandonar l'heroïna peròque, subminis¬ trada indiscriminadament, té efectes contradictoris per¬
què afavoreix la sobredosi mortal; i que cal parar una
especial atenció als efectes degradants que té el tràfic
de drogues en l'entorn urbà on es produeix i, conse¬
güentment, cal ressaltar el paper de les forces de seguretat que no ha d'ésser tant sols repressiu sinó
també preventiu -amb mesurescomlavigilància de les escoles, el control del mercat d'objectes robats-, i la
tasca de regeneració urbana, particularment en la zona de Ciutat Vella.
Referint-se ales propostes concretesque elGrupde treball ha estudiat i posat sobre la taulaperquè l'equip de govern les incorpori al corresponent Pla municipal,
indica que se centren prioritàrimenten laprevenció i en tal líniaes proposen programesterritorials basatsen els
Districtes municipals, programes sectorials en col·labo¬ ració amb les associacions de veïns i les organitzacions sindicals i empresarials, un programa -amb col·labora¬ ció amb la Generalitat- en l'àmbit escolar amb una
atenció molt especial per l'absentisme escolar, progra¬
mes de participació de grups de voluntarietat i una campanya institucional d'informació al públic i als mit¬ jans de comunicació; que en el camp de l'atenció al drogaaddicte i al seu entorn es constata l'existència
d'uns serveisforçaamplis ies proposa la utilització dels
recursosja existents, els ajutsa famílies amb membres
toxicòmans, els acords de col·laboracióamb l'INEM per
a programes de reinserció social, la creaciód'un centre
d'acollidapermanent i la incentivació de famílies substi-tutòries que acullin persones amb procés de desintoxi¬ cació; que peral col·lectiu que no poto no vol abando¬
nar la seva addicció es proposa la dispensació de
substitutius i antagonistes i es preveutambé informació específica sobre la relació entre la Sida i la droga; que
respecte a la repressió del tràfic de drogues i dels
delictes que hi estan lligats, es considera necessària la
col·laboració i el contacte permanent amb les associa¬
cions de veïns i altres entitats, una presència efectiva
de la Guàrdia Urbana, l'actuació com a part en els
processosjudicials sobre tràfic dedrogues, la interven¬
ció administrativa contra els bars i locals sospitosos de tràfic de drogues, i actuacions específiques pel que fa als delictes menors i les residències il·legals en els barris més afectats.
Comenta que, en definitiva, l'estratègia proposada pel Grupde treball és de normalització-de manera que cada grup de serveis s'encarregui de cada parcel·la
que li pertocaenlloc decrear unaxarxaespecífica-, de
coordinació institucional -tasca difícil però que no es
pot oblidar ni un sol moment- i d'endinsament en els
problemes capals Districtes icap al teixit social, procu¬
rant la col·laboració de totes les persones que poden ajudar, i mirant d'arribar fins a l'últim carrer i, fins i tot,
fins a l'últimacasa; quecal superar uncert pessimisme
sobre les possibilitats que els toxicòmans abandonin la
seva addicció perquè un bon nombre de persones
ajudades degudament des de l'àmbit familiar o institu¬
cional, han estat capaces de sortir-se'n i si bé
l'er-radicació de la drogadependència és un objectiu molt difícil, encanvi la contenció resulta més fàcil d'aconse¬
guir; que concretament en el cas de
l'heroïna,
elsindicadors mostren un envelliment en la població
d'he-roïnòmans, un retard en l'edat en què demanen ajuda
per primera vegada, i certs èxits terapèutics a pesar d'existir un grup que viu en unes condicions
físiques
i socials molt deteriorades i que està sotmès a diversosriscs, entre ells el de mortalitat; que les estratègies de
lluita contra la droga han d'ésser revisades periòdica¬
ment perquè el món de ladrogaaddicció ésuna
realitat
canviant, és a dir, hi ha desplaçaments en els hàbits delstoxicòmans i així, actualment, es registra unincre¬ ment del consum de la cocaïna i dels medicaments comercialitzats que contenen substàncies que actuen
sobre el sistemanerviós; i quecal insistir enlacoordina¬ ció institucional i enla participaciósocial,queja té
unes experiències extraordinàriament positives com lesrea¬
litzades per les Associacions de pares de toxicòmans,
notansolsenel nivell de l'intercanvi d'idees sinó també en el de l'acció.
Tocant a les intervencions produïdes en el cursde l'audiènciapública convocadapertractar eltema deles
drogadependències, recorda que els pares de l'asso¬
ciació «El Patriarca» demanaren un major èmfasi en
l'assistència, allargant els internamentsperquèduressin
entre vuit i dotze mesos, i unaespecial atencióversles
condemnes subtitutòries i es mostraren contraris als
programes de metadona; que Sport-Drog preconitzà la incorporació de la reinserció dins elsprogrames espor¬
tius en lloc d'elaborar uns programesespecífics perals
drogaaddictesi l'atorgamentd'incentiusalesempreses que contratessin drogaaddictes;que unassistent social suggerí un equip mòbil per adreçar-se als drogaaddic¬
tes recalcitrants i la legalització del mercat de la droga; que Llevant propugnà un increment dels pressupostos perassistència; que Alcohòlics Rehabilitats sol·licitàun control més dur de lapropagandade begudesalcohòli¬ ques, un major control de la venda de tals productesa
menors i més recursos per a la formació professional
dels ex-alcohòlics; que un voluntari treballador en el món de la droga posà en relleu les relacions entre medicaments i drogues i un altre ciutadà
assenyalà
també les relacions entre drogues, prostitució i Sida; que un toxicòman demanà més recursos per a lapromoció del temps lliureenforma de centresde diai
el
rector d'una parròquia propugnà l'ampliació dels pro¬ grames de antagonistes i substitutius i unamajor
eficà¬
cia dels programes anti-droga que realitzen ales pre¬sons.
Remarca que les línies fonamentals proposades
pel
Grupde treball escaracteritzen perinsistirenlapreven¬ ció, mitjançant esforços específics en els
Districtes,
ampliar els programes d'atenció als
drogaaddictes,
obrir amb més valentia l'aproximació a les persones
que nopoden o novolen deixar l'heroïna, icombatre
la
degradació de l'entorn urbàon es produeix
el
tràfic
il·le¬
gal.En relació a les morts per sobredosi
produïdes
aquest estiu, diu que des de 1978, any en
què
es
produiren les dues primeres morts lligades
al
consum
de drogues, principalment d'heroïna, a la
Ciutat
s'han
produït 278 morts peraquestacausa; que
la
tendència
creixent que lesestadístiques reflecteixen
(2, 7,
22,3ü
morts en els primers anys d'aquesta
dècada;
42 el
1986, 55 el 1987 i 66 en la part