Domus : plataforma digital per al co-habitatge

Texto completo

(1)

DOMUS

PLATAFORMA DIGITAL PEL CO-HABITATGE

(2)

“Great environments don’t

happen because architects

create them, but because

cultures create them.”

(3)

Treball Final de Grau Grau en Disseny 2018-2019

Jordi Esteve Pastor Oriol Ventura Rodà Salvador Huertas

(4)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

El co-habitatge pot arribar a ser una eina de transformació que generi solucions que protegeixin i restaurin els ecosis-temes socials i els entorns urbans a partir de la creació de relacions de benefici mutu entre persones, la seva activi-tat, i el seu entorn.

Agafant com a punt de partida habitatges comunitaris, la intenció d'aquest projecte és donar resposta a la gestió que es fa de la disponibilitat d'espais comunitaris i optimit-zar l'ús que se'n fa per tal de reduïr despeses. S'analitoptimit-zaran les seves necessitats i es desenvoluparà una plataforma di-gital, juntament amb un dispositiu de domòtica, per tal de millorar l'ús dels espais col·lectivitzats i l'experiència quoti-diana dels co-habitants.

paraules clau

Comunitat Habitatge Tecnologia Sostenibilitat

Cooperative housing can be a transformation tool which helps generating solutions that protect and restore social ecosystems and urban enviroments through the creation of relationships of mutual benefit between people, the things they do, and their environment.

Taking community homes as a starting point, the main focus of the project is to give response to the communal supplies management and help reduce the bills in this in-creasing way of living. I will analyze their needs and deve-lop a digital platform that can give the user a pleasant and practical experience while sharing supplies in the commu-nal home spaces. I will also add a home automation sensor to improve its daily use.

key words

Community Housing Technology Sustainability

(5)

0. ABSTRACT 06

1. FUTURS PREFERIBLES I DIGITALS 10

1.1 Eix generador 12

1.2 Co-habitar 14

1.3 Digitalització 16

1.4 Lexicon 18

1.5 Objectius 20

2. RECERCA I PLANTEJAMENT 22

2.1 Processar el mètode 24

2.2 Recopil·lació d'informació 26

2.3 Referències 32

2.4 Conclusions i usuari 34

3. DOMUS. INTERFÍCIE DIGITAL 36

3.1 Conceptualitzció 38

3.2 User journey 40

3.3 Referències 46

3.4 Look&Feel 48

3.5 Naming 49

3.6 Naming 50

3.7 Arquitectura app 52

3.8 Wireframes 54

3.9 UI Design 60

4. DOMUS. EL PRODUCTE 70

4.1 Ergonomia 72

4.2 Formalització 74

4.3 Plànols 86

4.4 Escandall i peces 92

4.5 Muntatge 93

4.6 Viabilitat econòmica 94

5. CONCLUSIONS 98

(6)

FUTURS

PREFERIBLES

I DIGITALS

1.1 Eix generador 12

1.2 Co-habitar 14

1.3 Digitalització 16

1.4 Lexicon 18

(7)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Ezio Manzini (2016) defineix Cosmopolitan Lo-calism com un terme referit a l’equilibri creatiu arrelat a una comunitat i alhora oberta al fluxe d’idees, informació, persones i capital. Tot i que és difícil trobar aquest equilibri, quan s’acon-segueix, no s’entén la localitat com una entitat aïllada, sinó que forma un node dins d’una extensa xarxa.

Amb l’auge de la sol·litud com a problema mundial i partint dels canvis que està vivint la societat actualment, com ara l’envelliment de la població, l’encariment del sòl, la manca de recursos naturals, les migracions urbanes, etc.– és important ser conscients del poder que té canviar el paradigma de llar i de comunitat, ja que podria ser un bon punt de partida per generar noves dinàmiques que trenquin amb els problemes globals.

El disseny de la transició (Terry Irwin, 2015) està sorgint com l'última reacció de la comunitat de disseny a la conscienciació de les con-seqüències insostenibles de les problemàti-ques globals –també coneguts com a wicked problems2– causades pels estils de vida

domi-nants. Aquestes conseqüències s'agrupen de manera simplificada en dues conseqüències: el desgast dels recursos i les desigualtats socials necessàries per mantenir-lo. El disseny de tran-sició té per objectiu desenvolupar estils de vida i formes de vida quotidiana alternativa, amb una visió més sostenible, conscient i coopera-tiva del dia a dia, que ajudi a millorar la qualitat de vida de manera transversal.

Un dels trets on es reflecteix el disseny de tran-sició és la cooperativitat. Compartint recursos, eines, temps i informació, s'arriba a generar vincles molt més estrets que no fent-ho. Això em porta a fer recerca sobre projectes d’habi-tatge cooperatiu. En països com Dinamarca, la

consciència de comunitat i el fet de compartir eines, espais o electrodomèstics és una pràcti-ca integrada en totes les accions quotidianes. John Thackara (2005) explica que les nacions actualment es comencen a preocupar pel capital social. Hi ha una consciència creixent que els vincles socials són fonamentals per al creixement econòmic i la competitivitat. Qua-tre dècades de consciència ambiental ens han ensenyat a valorar el capital natural i el capital industrial. La preocupació és que, tot i que algu-nes persoalgu-nes poden fer-se més riques econò-micament, el progrés econòmic perjudica els vincles que uneixen la societat, aïllant-nos com a individus. El capital social és més difícil de mesurar que els actius industrials o naturals; però a la vegada, sembla ser la peça clau per a construir societats sanes i sostenibles.

A Barcelona han començat a aparèixer formats semblants d'habitatge que tenen el mateix punt de partida : compartir per combatre l'escasse-tat de sòl, l'encariment de l'habil'escasse-tatge i reduir la petjada medioambiental a les ciutats.

Durant l’època medieval, les persones no tenien habitacions designades per dormir, només una sala d’estar comuna. Inevitablement, s’havia de renunciar a tenir privacitat per la manca d’altres alternatives possibles. A Japó, el fet de compartir els sanitaris s’ha dut a terme des del segle XVII, quan els districtes més densament poblats eren el centre de la vida urbana.

Durant el segle XX noves formes d’habitatge co-munitari, des del moviment Quibuts, les comu-nes soviètiques, els models d’edificis comunita-ris de LeCorbusier, les col·lectivitats espanyoles durant la guerra civil o els moviment hippie dels seixanta i setanta, on la vida en comunitat era una manera de rebel·lar-se contra el paradigma de familia tradicional i la manca de mesures mediambientals des dels governs.

L'estil de vida anomenat per Irwin com "domi-nant", doncs, és realment recent. El concepte "unifamiliar" apareix a finals del segle XIX, lligat als habitatges dels treballadors industrials: uni-tats molt petits pensades pel treballador de la fàbrica i la seva familia. Aquest estil de vida es va normalitzar durant el segle XX, amb l'auge de l'economia consumista i el creixement de les ciutats. Però durant la major part de la història, la humanitat ha viscut en comunitat.

Recuperar l’habitatge cooperatiu pot ajudar a protegir i restaurar els ecosistemes socials i l’entorn urbà a partir de relacions de benefici mutu entre persones, les coses que fan, i l’en-torn urbà (Thackara, 2005).

Meditació en grup a una comuna hippie, ca. 1968-1971

via https://hippycommune.wordpress.com/page/4/ (Accés 24/01/2019)

Menjador comunitari del Kibbutz Merom Golan, ca. 1968–1972 via https://en.wikipedia.org/wiki/Commune ca. (accés 24/01/2019)

(8)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

MODELS TOP-DOWN I BOTTOM-UP INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ 14 INTRODUCCIÓTOP-DOWN | BOTTOM-UP

Cada cop es fa més palès que el model consu-mista basat en el materialisme és insostenible. Durant els últims 10 anys, hi ha dos sistemes que han agafat força en el moviment de vida en comunitat. Per una banda, hi ha projectes com WeLive, Common i TheCollective –models top-down–, els quals tenen com a target perfils més nòmades i joves,i són generalment opcions més cares, pensades per a un ús temporal o semi-permanent. Acostumen a oferir una experiència més que un espai on viure. Els residents adop-ten un rol de consumidor. El que aporta aquest model és la flexibilitat d'ús i una agenda d'activi-tats pels co-habitants. Pot funcionar molt bé per alguns col·lectius, sobretot aquelles persones que tenen flexibilitat horària laboral com els freelance o digital nomads. (Figura 1)

Per altra banda, hi ha comunitats autogestionades, –amb un model d’organització bottom-up–, el que totes tenen en comú és la iniciativa presa des de la cooperació i l’horitzontalitat dels membres. Tot i així, el procés de generar un projecte de vida cohousing és encara complex i dificil de realitzar. Avui en dia, pocs projectes s’acaben materialit-zant degut a que el procés pot ser llarg i costós, sobretot alhora d’aconseguir el sòl i l'ajuda per finançar-ho. (Figura 2)

El co-habitatge és encara insignificant comparat amb l’habitatge convencional. Tot i que recent-ment s’estan duent a terme projectes prome-tedors, les iniciatives bottom-up troben moltes dificultats per materialitzar-se o replicar-se. La principal dificultat que aquest tipus de projectes requereixen un compromís a llarg termini més el temps i els diners necessaris per realitar-lo. Pel contrari, els projectes enfocats des d’un model top-down, al estar enfocats com un servei llest per entrar a viure, es poden aplicar i habitar a curt termini.

Co-habitar

BOTTOM UP

Habitatge com a projecte cooperatiu

co-habitants en autogestiónen i

autofinanciament

TOP-DOWN

Empresa ofereix l'habitatge comunitari

com un servei

co-habitants com a consumidors

d'un servei

Primer co-housing pensat per a dones de la tercera edat, Londres. Via https://pollardthomasedwards.co.uk/projects/new-ground-cohousing/ (Accés) Figura 2

(9)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

El nostre sistema econòmic es centra en la tecnologia, de manera que seria una qüestió significativa si la tecnologia deixés de ser un fi en si mateix dins la nostra vida quotidiana. És clar que la tecnologia no desapareixerà, per això, abans d’incorporar la tecnologia a cada as-pecte de la nostra quotidianitat és interessant preguntar-se quin paper tenen a les nostres vides les comunicacions de banda ampla, The internet of things, els materials intel·ligents, els wearables i els dispositius inter-connectats que s’estan extenent pel món.

Thackara també descriu una transformació que està tenint lloc actualment–no en forma de ciència-ficció remota, sinó més aviat com una innovació radical emergent a la nostra quoti-dianitat. Estem revaloritzant tot allò que només les persones podem fer. Éstà clar que la tecno-logia ens ha permès millorar de forma radical la nostra qualitat de vida, la nostra salut, la nostra mobilitat i la manera com ens comuniquem. Però els objectes i els sistemes han de jugar un paper de suport, de mitjà en un món centrat en les persones. L’èmfasis del disseny ha d’estar en els serveis, no en els objectes.

El que fins ara era una eina de comunicació i informació –d'aquí a que al fenòmen se'l co-mencés denominant les T.I.C.–, s'està extenent a tots els àmbits de la nostra vida. Des de la connectivitat d'objectes domèstics –persia-nes domòtiques o altaveus intel·ligents– fins als aspectes que requereixen més privacitat i seguretat com son les finances–pagar amb el mòbil, apps per invertir, crowdfundings...–.

INTRODUCCIÓ

SOCIETAT DIGITALITZADA Digitalització

Sala de co-working Pone de León, Miami. Via https://www.wework.com/ca-ES

(10)

Berta Rovira Picó

Berta Rovira Picó Lexicon

COMUNITAT

Un grup de persones que s’identifiquen unes amb les altres. L’associació podria venir donada per qualsevol combinació d’interessos geo-gràfics, de visió, de propòsit, filosòfics, socials, econòmics o polítics. Podriem posar com a exemple un agrupament escolta, un grup de cant coral, un grup polític, les persones que practiquen el veganisme, etc.

COMUNITAT INTENCIONADA

Les comunitats intencionades són espais on la transició cap a una cultura cooperativa normal-ment es practica quotidiananormal-ment. Es defineixen com un grup de persones que viuen juntes o comparteixen serveix i instal·lacions –intencio-nadament– i que normalment s’associen unes amb les altres per tenir valors comuns. Varis exemples serien comunes, ecoaldees, ashrams, Quibuts, cooperatives, etc.

CULTURA COOPERATIVA

La suma d’actituds, costums i creences entre persones que està caracteritzada per compar-tir, l’empatia, l’auto-responsabilitat, la compren-sió i la celebració de diferences, la resolució pacífica de probemes, alta considerció per les relacions i els vincles, la interdependència i la preocupació tan per com es fan les coses com pel què es fa.

Lexicon

COLIVING

Es refereix normalment a un sol edifici que ofereix serveis i instal·lacions compartides. El principal target són comunitats com els digital nomads, joves autònoms que treballen des de casa. Està dirigit i construït per una empresa externa que ofereix el servei. Bàsicament, és un tipus d’habitatge que li dóna sentit al fet de compartir espais pel fet que les persones for-men part de col·lectius urbans similars, però no formen un comunitat intencionada, com passa amb el co-housing.

COHOUSING

(11)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Objectius

Des d’aquest punt de partida, la reflexió, és si vull que aquest projecte es basi en crear més objectes o evitar generar-ne més dels que ja tenim. Algú en el seu dia va dir que un objecte o producte que genera residus és un mal dis-seny, aleshores, perquè dissenyar objectes? Per què no dissenyar serveis o eines digitals? És clar que aquests serveis necessitaran d’al-gun format físic, però la matèria deixa de ser el focus central.

És per això que, després de tenir en compte la societat digitalitzada alhora que els nous models d’habitatge –on la manera d’optimitzar recursos, temps i diners és col·lectivitzant– el meu projecte intenta fer de nexe entre la gestió dels espais comuns i l’IoT.

El format és una plataforma digital i està pensat per persones que escullen l'habitatge col·lectiu com una opció més assequible, per fugir de la soletat o per gaudir d'un estil de vida diferent.

Millorar l’experiència de vida dins d’un cohabi-tatge dotant d’un element e gamificació tot el projecte, que a partir de sensors tu puguis rebre diferent tipus dinformació de punts o espais de l’edifici. Al ser sensors programables es pot escalar, ampliar, modificar el tipus d’inputs que rep l’aplicació.

ECONOMIA COL·LABORATIVA

REDUCCIÓ PETJADA ECOLÒGICA

DIGITALITZACIÓ DE SERVEIS

Objectius

OBJECTIUS DEL PROJECTE

Explorar les possibilitats tecnològiques de mi-llora dins dels entorns d’habitatge comunitari.

Dissenyar una interfície digital que millori la gestió d’espais i serveis domèstics comunitaris.

Aconseguir una relació humanitzada i intuïtiva entre persones i dispositius digitals.

OBJECTIUS PERSONALS

Conèixer més a fons la realitat de l’estil de vida del cohabitatge com escenari prospectiu pel disseny d'estils de vida més saludables.

(12)

RECERCA I

PLANTEJAMENT

2.1 Processar el mètode 24

2.2 Recopil·lació d'informació 26

2.3 Referències 32

(13)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Processar el mètode

RECERCA

El repte és molt estimulant, ja que consisteix a desenvolupar la tasca de UI/UX de l'app simul-tània a la tasca de realitzar una feina de styling, modelat i prototipatge del sensor que com-plementa l’aplicació digital. El volum d’hores s'haurà de repartir i tenir en compte els timings d'ambdós linies de treball.

Per tenir en compte l’esforç que s’haurà d’in-vertir, es proposa dur a terme les següents accions:

1. Analitzar les aplicacions i el desenvolupa-ment gràfic de diferents apps digitals per tal de familiaritzar-se amb el contingut. S’ampliarà l’estudi a altres plataformes, projectes coopera-tius o projectes amb material gràfic que pugui donar llum al desenvolupament de l’app.

2. Recopil·lació d’informació a partir d’entrevis-tes i visid’entrevis-tes a espais i comunitats que poden ser un usuari potencial.

Processar el mètode

PROCÉS DE DISSENY

JM Martí i Font (1999) defineix tipus generals de processos de disseny. Té en comtpe dife-rents variables al definir les característiques que ajuden a la seva clasisficació i identifica-ció a grans trets. Seguint les pautes de Martí i Font a continuació justifico perquè el procés d'aquest projecte, s'emmarcaria dins la catego-ria de procés innovador–on podrien incloure's la majoria de treballs de final de grau per la seva naturalesa progressista–:

- Autoencàrrec com a origen del projecte.

- El projecte té condicionants parcials –data d'entrega, memòria obligatòria–, però tant la formalització, els mètodes de recerca com el llenguatge de codificació, són lliures.

- L'etapa informativa tendirà a ser més dilatada respecte al temps projectual total; cosa que implicara també la necessitat de projectar solu-cions simultàniament a la recerca.

- La dimensió crítica respecte als antecedents informatius ha de ser notable, ja que es vol dotar el projecte d'una dimensió prospectiva i especu-lar amb el comportament de les persones.

- La hipòtesi plantejada implica processos que, tot i recórrer a solucions formals preesablertes, s'apliquen a contextos molt allunyats de les seves situacions originals. Per això és important poder contrastar la hipòtesi amb possibles solu-cions a través de proves lògiques o empíriques (user testings, enquestes, workshops...)

- La codificació o llenguatge utilitzat per formalit-zar el projecte és comples. No s¡utilitformalit-zarà un únic llenguatge; es combinarà el dibuix, el prototipat-ge volumètric.

RECERCA I RECULL D’INFORMACIÓ FEEDBACK PROPOSALS CONCEPTUALITZACIÓ EXPL ORA CIÓ GEN ERA CIÓ EV AL U A CIÓ COMUNICA CIÓ BRANDING NAMING MEMORIA I PRESENTACIÓ SKETCHING D'IDEACIÓ SKETCHING D'IDEACIÓ PROTOTIPATGE APP USER TESTING SENSOR WIREFRAMING UI DESIGN MAQUETES I PROTOTIPS USER TESTING NAVEGACIÓ MAQUETA FINAL

SENSOR APP DIGITAL

MÈTODE

Nigel Cross (2000) exposa que el dissenyador tendeix a explorar el problema i la solució a la vegada, com una relació simètrica que co-evo-luciona.

En moltes ocasions no és possible o rellevant dirigir-se a analitzar el problema ab initio, aïllant-lo de conceptes resolutius; sinó que és més efectiu fer una exploració inicial proposant una varietat de possibilitats evitant restriccions o assumpcions prèvies que puguin limitar la cerca de la solució. Una pràctica que tenen interioritzada els dissenyadors és especular sobre la solució com a mitjà per comprendre el problema, ampliant el camp de recerca per acabar sintetitzant la informació i la proposta.

Cross parla del model dels quatre estats en quant a mètode de disseny. Exploració, genera-ció, evaluació i comunicació. A la figura 3 queda exemplifica aquest mètode de quatre fases a partir del procés d'aquest projecte.

(14)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

ENTREVISTA A ADRIÀ GARCIA MATEU

L’Adrià és co-habitant de la Borda i membre de Holon, un estudi de disseny centrat en els processos participatius i el disseny de transició. Ha participat en la construcció organitzativa de La Borda així com el disseny dels processos participatius gràcies als quals s’ha decidit el funcionament intern de l’habitatge.

Lloc: La Borda i el seu estudi

Duració: 1r dia, 2 hores; 2n dia, 3 hores Document: gravacions, apunts i fotografies

XERRADA AMB JAMIEE WILLIAMS

Jamiee Williams és una arquitecta a Space10, Copenhagen, un laboratori que treballa amb projectes futuristes que exploren maneres de viure amb un impacte més positiu, coherent i sostenible. També treballa desenvolupant amb arquitectura open-source i altres projectes pensats per a escenaris de futur.

A partir d'intercanviar opinions amb ella, defen-sava que les persones que viuen en comunitat veuen el fet de poder sociabilitzar, el major benefici del co-habitatge, i les persones majors de seixanta, valoraven com al major benefici ser capaces de demanar ajuda quan la necessiten. Aquest punt de partida em porta a indagar més sobre com el co.habitatge pot ser una oportuni-tat per viure en el teu espai privat però sen-tint-te part d'una "familia".

Lloc: Social Service Club, Copenhagen Duració: 30minuts

Document: Apunts Recopil·lació d'informació

Via http://www.holon.cat Via https://www.kokoon.dk/blogs/portraits-in-silk/jamiee-williams

ENTREVISTA A NÚRIA FÀBREGAS

La Núria és directora de vestuari i co-habitant de Can Boter, una Masia del S.XIV situada a Tiana. La casa va ser restaurada per la Nuria i anteriors membres de la casa durant els anys setanta. Porta vivint a Can Boter 40 anys i ac-tualment ja hi viuen tres generacions de la seva familia; assegura que no necessiten reunions ja que durant el sopar quasi sempre coincideixen i es posen d’acord sobre les decisions domèsti-ques.

Lloc: Can Boter , Tiana Duració: 2,5hores

Document: gravació Foto cedida per Nuria Fàbregas

(15)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

VISITA A LA BORDA

La Borda és una cooperativa d’habitatges de propietat col·lectiva i autoorganitzada que neix entorn la reivindicació de Can Batlló. El projec-te el formen una seixanprojec-tena de persones, que viuen en un edifici de 28 habitatges. L’edifici va sorgir de l’autoconstrucció, seguint el model de cohabitatge Andel de Dinamarca i el model FU-CVAM d’Uruguay. Cada habitatge compta amb cuina i labavo privats; a més es compta amb espai de cuina, menjador, bugaderia i espais polivalents comunitaris. Tots els cohabitants es reuneixen en assamblees un cop al mes per organitzar les pròximes tasques i activitats. Recopil·lació d'informació

>50 persones

Cuina i menjador comú Pisos privats

Projecte d’hort en un futur Bugaderia comuna

Servei d’energia i aigua externalitzat 2 terrasses comunes

Sales obertes al barri

Fotografies pròpies

VISITA A CAN BOTER

Can Boter és una antiga masia reformada on hi habiten unes 10 persones. La propietat no és col·lectiva, sinó que es paga una mensualitat al propietaria. El projecte de vida en comunitat es remunta als anys 70 i neix de la mà de persones vinculades al món de l’art i el teatre. La Núria i la seva familia és l’única que segueix vivint des del primer dia a la casa. Comparteixen tots els espais de la casa a excepció dels dormitoris. Es reparteixen les despeses a parts iguals i l’electricitat i el gas el tenen contractat a una empresa externa. L’aigua els hi arriba d’una font natural de Tiana. A més, tenen una font d’in-gressos extra gràcies a llogar una part del jardí per a celebracions i esdeveniments.

Recopil·lació d'informació

<10 persones

Única sala, cuina i menjador comú Habitacions privades

Terreny i hort comú Bugaderia comuna

Servei d’energia externalitzat Terreny de jardí i hort comú Espai exterior que lloguen

Fotografia pròpia

(16)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Recopil·lació d'informació

WORKSHOP IDEACIÓ

Per començar a fer-me una idea de les neces-sitats reals de les cooperatives d’habitatges, he ideat un espai, amb escusa d’una calçotada, a l’espai autogestionat de Can Batlló, on han assistit tant gent del barri, com persones que es troben dins de col·lectiu en procés de validar projectes com el de La Borda. La primera activi-tat tracta d’un plafó on es convida a les perso-nes que acudeixe al dinar a enganxar en pos-its, com s’imaginen l’habitatge col·lectiu d’aquí a 20 anys. La segona part es centra més en quin ús fan dels dispositius digitals en el seu dia a dia.

El fet que el format de l’activitat no estigués acotat ni en espai ni en lloc, va fer que el resul-tat no fos el que esperava. Va participar molta més gent del barri amb pocs coneixements sobre l’habitatge cooperatiu que no pas aquells que tenien consolidat els seus aprenentatges sobre aquest tòpic. Després de valorar l’activi-tat decideixo passar a fer una proposta i tornar a realitzar un procés participatiu un cop tingui formalitzada la proposta per rebre feedback i a partir d’aquí anar iterant

ASSISTÈNCIA A TUTORIES DE DISSENY D'APLICATIUS DIGITALS AMB SALVADOR HUERTAS

Com a part de la recerca i aprenentatge aplicat, considero necessari mencionar haver assistit com a observadora a l'assignatura de Disseny d'aplicatius digitals impartida per Salvador Huertas al mateix centre educatiu on estudio.

Les tutories amb el professor m'han ajudat a consolidar els meus coneixements de disseny d'apps i m'han ajudat a estructurar el procés de disseny, des del primer sketch fins al prototipat-ge amb animacions.

(17)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

ONE SHARED HOUSE 2030

El laboratori extern d’innovació d’Ikea -Space10- i l’estudi de Brooklyn Anton & Irene Studio ha creat una plataforma online interactiva per la recerca i el desenvolupament de conceptes per a espais habitables compartits en un escenari de futur. 11 El projecte intenta explorar i

desen-volupar idees per a habitatges compartits i així reflexionar sobre l’assequibilitat, l’especulació, la sol·litud o la urbanització massiva. Ho fa a partir d’un documental interactiu i entrevistes anònimes que creen una base de dades con-sultable. Pots filtrar per país, sexe, edat, entre d’altres, de manera que et pots fer una idea de quines són les prioritats i opinions de cada col·lectiu.

TUPPER HOME

Aquest projecte d’Andrés Jaque explora la idea d’una comunitat dedicada a experimentar la transformació de les seves cases compartint i discutint un catàleg comú de components arquitectònics. Tupper home acaba sent un repertori de components arquitectònics que permeten combinar-se i reconstruir habitatges existents, d’acord amb el principi que un major ventall tecnològic i un augment de la qualitat del disseny ofereixen beneficis equivalents en habitatges més petits.

El que m’interessa d’aquest projecte és com reconverteix l’espai i com el projecte en si aca-ba sent un aca-banc de coneixement per a tothom qui el vulgui utilitzar i “hackejar laa seva llar“, afegint aquests elements arquitectònics com un paràsit habitable.

Referències Via http://onesharedhouse.com Via http://andresjaque.net Referències https://sostrecivic.coop SOSTRE CÍVIC

Cooperativa dedicada a divulgar i donar a conèixer el model mitjançant l’organització i participació en xerrades, actes, l’elaboració de materials informatius i la gestió dels canals de comunicació. Ajuden a generar, impulsar i promoure habitatge cooperatiu en cessió d’ús mitjançant el suport i acompanyament a les persones i grups actius en la cerca d’espais – sòl o edificis-, i donant resposta a demandes i propostes de col·laboració de tercers, especial-ment ajuntaespecial-ments. Aquest exemple em serveix de referent com a plataforma on podria aplicar la domòtica per a col·lectius.

LA COMUNA DE THOMAS VINTERBERG

La comuna és una pel·lícula que explica la vida d’un matrimoni que decideixen col·lectivitzar casa seva amb amics i coneguts. La història esmicola el dia a dia dels protagonistes i la con-vivència entre ells acaba evidenciant els pros i contres de la vida en comunitat. La pel·lícula també mostra estils de vida fora de l’estructura familiar convencional amb els qual ens podem sentir identificats avui en dia les persones que cohabiten: parelles rejuntades, families mono-parentals, relacions multigeneracionals, vincles no familiars, etc. Aquesta història, m’ha ajudat a veure possibles conflictes i avantatges que es poden donar en una comunitat que comparteix espais domèstics. També m’ha recordat que, per molta tecnologia que es tingui avui en dia, es fa evident que la part més important a man-tenir i enriquir en un habitatge col·lectivitzat, són les relacions humanes.

(18)

Berta Rovira Picó

Berta Rovira Picó Usuari

Conclusions

La recerca parteix de l'interès per un col·lectiu molt concret: les cooperatives d'habitatge i les dinàmiques que les persones generen en els espais domèstics comunitaris. A mesura que ha anat avançant la recerca del projecte es fa palès que existeix certa reticència al fet que la tecnologia és innecessària, o no es normalitza com un element que millori l'estil de vida en qüestió en un futur.

Un cop realitzada part de la investigació i havent començat el procés d'ideació s'arriba a una conclusió: el col·lectiu en el que s'ha centrat la recerca des del principi no és l'usuari a qui hauria d'anar dirigit el projecte.

L'usuari que en un primer moment s'havia con-templat, les persones que viuen a les cooperati-ves d'habitatge, no acabaven de veure la utilitat en un servei que les ajudés a cohesionar-se i a generar comunitat, ja que les cooperatives han passat per un procés participatiu i d’organit que genera vincles estrets i un vagatge amb aque-lles persones. A més, l'estructura que posen en pràctica és encara un model molt minoritari que trigarà molt anys en normalitzar-se trans-versalment a la societat.

En aquest punt cal fer un canvi de plantejament i esbrinar com redirigir el projecte. Aleshores cal plantejar deixar d'enfocar el projecte cap als models d'habitatge bottom.up i començo a ex-plorar les iniciatives top-down. Són iniciatives amb un usuari més ampli –des d'estudiants, jo-ves freelance, jubilats–. El nexe en comú és que la intenció de viure compartint és reduïr les fac-tures o poder-se viure a una zona més cèntrica; per la gent més gran la raó pot ser simplement no sentir-se sol. Aquestes comunitats poden anar des d'un edifici sencer, a un apartament i els límits de privacitat també poden variar depenent dels acords entre habitants.

Els usuaris en qüestió no s’autoorganitzen per generar la comunitat des de zero, sino que hi entren a formar part gràcies a un administrador que ofereix l'habitatge i el subministrament. Co-mencen, per tant, a conviure amb persones que no coneixen.

Com que no deixa de ser un sistema que com-bina la domòtica i el repartiment de despeses, podria aplicar-se a altres entorns on les per-sones comparteixen espais i despeses, com centres cívics, espais veïnals, ecoaldees, i altres models d’habitatges.

Enfocant-ho a la tecnologia com a eina de repartiment de despeses i generador de vincles dins la comunitat es podrien incloure un usuari més ampli que abasti totes aquelles comuni-tats que seguint una organització top-down, habitatge com a servei i no com a producte, vul-guin organitzar la gestio de despeses incloent la domòtica als espais.

(19)

DOMUS

LA INTERFÍCIE

DIGITAL

3.1 Conceptualitzció 38

3.2 User journey 40

3.3 Referències 46

3.4 Look&Feel 48

3.5 Naming 49

3.6 Naming 50

3.7 Arquitectura app 52

3.8 Wireframes 54

(20)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

FUNCIONS I ESTRUCTURA

Les funcions bàsiques de la plataforma digital són:

1. Substituir el pagament de despeses dels es-pais comuns per un pagament variable segons l’ús real que se li doni cada usuari als espais comuns (figura 4).

2. Incorporar sensors als espais que permetin engegar el subministrament de l'espai en qües-tió només quan un usuari s'identifiqui. Donar avantatges als usuaris que menys energia gas-tin o que es divideixin les despeses compargas-tint l'espai amb altres co-habitants, premiant així l'eficiència i reducció energètica a les factures (figura 5).

3. Poder consultar l'evolució mensual de les des-peses en quant als espais comuns i les persones amb qui més s'ha compartit espai i temps.

Domus consta de l'aplicatiu mòbil (plataforma digital) i el sensor (dispositiu intel·ligent), amb-dós connectats a la mateixa xarxa inalàmbrica. Els sensors estan concebuts per funcionar com un check-in. La persona pot activar els sensors tant amb el dit com amb mòbil contactless. Els espais en ús es poden registrar tan des d'un sol usuari o des de varis. Les despeses que correran a càrrec dels usuaris seran l'aigua, el gas i l'electricitat d'aparells elèctrics –no inclou l'electricitat usada a l'il·luminació, tot i que aquesta s'activarà al fer check-in al sensor de l'espai en qüestió–.

CONCEPTE DE DISSENY

El concepte de disseny gira entorn al concepte de consciència col·leciva. La capacitat de tenir en compte factors que escapen a la nostra individualitat pot afavorir al nostre dia a dia. Compartir i comunicar-se amb els co-habitants quotidianament, a part de ser emocionalment necessari, pot ajudar a optimitzar en temps i en aspectes econòmics, compartint tasques, despeses i col·lecivitzant espais.

La situació de l'habitatge col·lectiu pot ser complicat en alguns aspectes. La majoria de persones, molt possiblment per un aprenentat-ge cultural, no està disposada a compartir els espais domèstics si no els urgeix la necessitat.

Així doncs, la intenció darrere de la plataforma digital és el d'un aplicatiu mòbil, que connectat a sensors físics (un per a cada espai col·lecti-vitzat) permet compartir les despeses –equiva-lents a la convencional factura de la comunitat– dels espais comuns, reduïr-es i alhora estretar vincles entre els cohabitants. Si mirem pel medi ambient, aquest sistema afavoreix també la re-ducció de la petjada ecològica de la comunitat.

S'ha triat desenvolupar la plataforma en format telefon mòbil, ja que ara i en un futur és el dispositiu més transversal, que més projecció i abast té dins la societat.

Domus no es concep com una xarxa social, ja que es vol fomentar precisament la interacció cara a cara. Fa la funció de gestor, per millorar i optmitzar l'ús que fan dels espais comuns.

(21)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

User Journey

HIPOTHETIC USER JOURNEY

El procés d’incorporació d’aquest sistema a la quotidianitat de l’usuari passaria per dues fases:

1. Primerament, l’usuari integraria el pagament digital i gestionaria les despeses de subminis-trament a través de l’aplicació, incorporant-ho al seu dia a dia. La fase d’adoptar un hàbit quoti-dià acostuma a durar entre 15 i 25 dies.

2. Un cop incorporat el sistema a la seva vida diària, passaria a fer un ús més freqüent del mode join, que permet compartir les despeses dels espais comuns; per tant, les factures de subministrament es reduirien gràcies a com-partir els serveis amb altres membres de la comunitat, i acordant així fer tasques junts o repartir-se-les. Ex. Fer un parell de rentadores entre els dos a la setmana, cuinar el sopar de varies persones, agafar el cotxe junts per anar a la feina...

Per facilitar la primera fase d’adaptació l’objectiu és fer el més intuïtiva possible la interacció entre la persona i l’espai. A partir d’un sensor situat a l’alçada on normalment trobariem els endolls de la llum d’una habitació, podent connectar-lo doncs, directament a una font d’electricitat.

1 maig 7 maig

Augmen

t dels v

alor

s

Temps

Descàrrega

de la app dubtes amb Consultar l’adminstrador Comença a compartir despeses Rebuda de factures del mes anterior Reunions per Skype amb un company de feina Escapada a la

mun-tanya

Rentar la roba de l'escapada

12 maig 20 maig 30 maig 12 juny 20 juny 24 juny 28 juny Relació amb la comunitat Evolució despeses Ús de l’app EXEMPLE

1. L’usuari trigarà unes 20 dies en acostumar-se al sistema de d’ús i pagament digital.

2. Començarà a reduïr les factures de submi-nistrament gràcies a compartir els serveis amb altres membres de la comunitat, i acordant així fer tasques junts o repartir-se-les. Ex. Fer un parell de rentadores entre els dos a la setmana, cuinar el sopar de varies persones, agafar el cotxe junts per anar a la feina...

(22)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

User Journey

HIPOTHETIC COMMUNITY (I)

En Manel, la Carme, la familia de la Rosa, la familia d’en Jaume viuen a un edifici on tot són apartaments amb cuina, bany i menjador de ta-many reduït; Alhora, disposen d’una gran cuina/ menjador que permet fer àpats conjunts, un petit taller de reparacions, i una bugaderia amb tres rentadores.

En Manel treballa des de casa, així que treu a passejar el gos de la Rosa pels matins. A canvi, la Rosa aprofita alguna de les seves rentadores de tamany familiar per afegir la bugada d’en Manel.

La Carme s’encarrega de regar el petit hort que hi ha al pati. Tots els veïns es reparteixen la des-pesa d’aigua i les quatre verdures que hi creixen.

La Rosa té dos fills adolescents, i algun migdia es queden a dinar a casa. Dinen juntament amb el fill d’en Jaume. Si cuinen a la cuina gran, la Rosa i en Jaume comparteixen les despeses.

Les despeses de comunitat puntuals també es gestionen per l’aplicació. L’administrador envia la notificació -pot decidir si és obligatori pa-gar-ho o no- i també es cobra des de l’aplicació.

Aconsegueixen no fer una despesa inne-cessària d’energia, generar vincles més estrets i reduir la espesa de subminstraments, que els hi permet assumir despeses puntuals de manteni-ment més còmodamanteni-ment.

User journey

Cut outs via juancarlosramos.me i skalgubbar.se

Rega l’hort comunit ari

Rega l’hort comunit

ari

Pagamen t a tr

avés de l'app

Pagamen t per la app

Pagament a través de app

Pa gamen

t a tr av és de l' app

Es t urnen le

s r en

tador

es Fa repar

acions

Els fills dinen jun ts

Rega l’hort comunit ari

(23)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

HIPOTHETIC COMMUNITY(II)

La Maria i l’Astrid, en Pol, en Nico, l’Helena i en Luca viuen a una finca on la meitat de l’espai està dedicat a espais comunitaris. Disposen d’un cotxe propietat de l’administrador, una cuina/menjador, una sala polivalent, una buga-deria, i una petita sauna.

En Nico, en Pol i l’Helena cada matí fan ioga a la sala polivalent, on tenen un equip de musica i alguna màquina d’exercici.

L’Astrid i la Maria estan jubilades i cuinen sopar per a tots cinc els divendres. Comparteixen despeses dels subministraments de la cuina.

En Pol i en Luca es posen d’acord per a que cada setmana un dels dos faci la bugada; així aprofiten les rentades i no gasten tanta aigua.

En Luca i en Nico comparteixen cotxe elèctric per anar a la feina. Així redueixen despesa d’electricitat i a la meitat.

Les despeses de comunitat puntuals també es gestionen per l’aplicació. L’administrador envia la notificació -pot decidir si és obligatori pa-gar-ho o no- i també es cobra des de l’aplicació.

Aconsegueixen no fer una despesa inne-cessària d’energia, generar vincles més estrets i reduir les despeses de subministraments, que els hi permet assumir despeses puntuals de manteniment més còmodament.

User Journey

Cut outs via juancarlosramos.me i skalgubbar.se

User Journey

Cuinen els div endr es

Comparteixen la bugada

Comparteix en cotxe

Cuinen els div endr

es

Practiquen io ga

Pr actiquen io

ga

Cuinen els div

endr es

Cuinen els div endres Practiquen io

ga

Pagament per la app Pagamen

t per la app Pa

gamen t per la app

Pa gamen

t per la app

Pagamen t per la app

(24)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Referències

APP CAIXBANK

Caixabank és l’aplicació mòbil de l‘empresa homònima. El que es destaca del disseny és que aconsegueix jugar amb dos únics colors al llarg de tota l'aplicatiu. Conté massa continguts, pot ser complexa d'utilitzar al 100%. La iconografia és entenedora. El to que adopta és fresc, senzill i con-tinuista.

N26

Destaca la sobrietat de les panta-lles. Combina espais més pràctics i espais més emocionals. El to és sobri, contingut i tranquil

Via https://www.caixabank.es/particular/general/nueva-app-caixabank_es.html

APPLE HOME

Apple home és una applicació digital que et permet gestionar la domòtica de casa teva. Servint-se només de la pantalla del mòbil aconsegueix donar-te tota la informació necessària i màxima accesibilitat a tots els aparells des d’una sola pantalla. És compatible amb objectes intel·ligents d’altres marques, i es necessita Wi-Fi per connectar-ho a l’app. El to és emo-cional, sintètic i clàssic

SPLITWISE

Destaca per la seva senzillesa. Té mancances de jerarquia al text, i les icones són heterogènies. Tot i així compleix amb una sola funció i això la fa molt fàcil d'utilitzar. Té un to simple, tècnic i buit.

(25)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Look&Feel

Via https://www.uimovement.com i https://www.dribbble.com

Naming

Domus és casa en llatí; prové de l'etimologia indoeuropea (dom-), que designava la familia de tres generacions i té el seu origen a l'arrel dem-, construir. La icona connota la col·lectivitat amb els quatre cercles sota la teulada, compartint un mateix sostre.

(26)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

REFERÈNCIES INTERFÍCIE DIGITAL Branding

Adele Sans Light

ABCDEFGHIJKLMN

OPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnop

qrstuvwxyz

0123456789.¿?¡!

DOMUS

Adele Sans Light

ABCDEFGHIJKLMN

OPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnop

qrstuvwxyz

0123456789.¿?¡!

DOMUS

TIPOGRAFIA

ICONOGRAFIA

Activades

(27)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Arquitectura app

INTRODUCCIÓ

Un cop t’inscrius per primera vegada s’explica com funciona el servei i quines possibilitats té l'aplicatiu. Es pot saltar aquesta pantalla.

PROFILE

El perfil individual va adreçat a totes les persones que formen part de la comunitat. El perfil d’admi-nistrador és aquell que pot gestionar els espais i sensors d’una comunitat. S’efectua una factura mensualment les quals es poden descarregar.

HOME

Resumeix l'activitat i dona accessos ràpids a l'usuari, com els espais més utilitzats, els espais actius en aquell moment o el sharing mode.

ACTIVE SPACES

Durant la utilització dels espais comuns, apareix a la pantalla de home un apartat on consultar la despesa aproximada que s'està fent a temps real.

Domus Home Splash Expenses Name This month This week Previous week Bills Log in Sign in Introducció Download bills Email Password Touch ID Sharing mode Active spaces

Most used places

People sharing

SHARING MODE

Opció que apareix al activar-se un espai. L'apli-cació envia una notifiL'apli-cació demanant si es vol compartir l'espai, tant si l'usuari és el primer en arribar, com si ja hi ha persones. Si l'usuari decideix que no vol compartir l'espai, l'aplicació t torna a avisar quan queeda lliure. En el cas que l'usuari vulgui compartir espai i temps, les despeses de comunitat es divideixen i es redueix la factura a final de mes, donat que s'està com-partint el subministrament d'energia, que és en el que es basa el cobrament de la comunitat. Es pot cofigurar de manera que no t'avisi i accedeixi automàticament, hi hagi algú o no.

EXPENSES

Permet consultar l'evolució de les despeses i l'estona percentual que has compartit espais. Ajudaa a l'usuari a veure la relació entre el temps compartit amb cohabitants i la reducció de les despeses de comunitat.

Arquitectura app

Pantalles principals

Pantalles d’inici

Pantalles usuari RECORREGUT 1

L'usuari s'inscriu per primer cop, configura les seves dades i activa un espai que està compar-tint amb altres persones.

RECORREGUT 2

L'usuari accedeix al seu usuari, consulta les despeses de la setmana i es descarrega la fac-tura del mes anterior.

(28)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

(29)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Wireframing

ESQUEMA

(30)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Wireframing

LOG IN | SIGN UP

HOME

Wireframing

EXPENSES

(31)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

(32)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

INTRODUCTION

Apareix el primer cop que entres.

T'introdueix les tres funcions bàsiques de l'app.

PROFILE SET UP

Apareix el primer cop que entres. Es vincula el mòbil amb la plataforma remota de l'habitatge. El consum es cobra a final de mes al compte vinculat

(33)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

HOME

Mostra els espais més utilitzats, i quan s'és nou, tutorials per aprendre a usar les funcions.

CONSULTAR L'ACTIVITAT

Els espais actius es poden consultar al mo-ment i veure amb qui es

comparteix.

(34)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

UI Design UI Design

EXPENSES

Aporta informació del consum i et per-met consultar els rebuts mensuals

ERASE

(35)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

UI Design UI Design

9:00H

Activació del cotxe compartit per anar a treballar

7:00H

Preparar l'esmorzar per a ell i una veïna que esmorza a la mateixa hora

7:10H

Activar el sharing mode per compartir les despeses de la cuina

14:00H

(36)

DOMUS

EL PRODUCTE

4.1 Ergonomia 72

4.2 Formalització 74

4.3 Plànols 86

4.4 Escandall i peces 92

4.5 Muntatge 93

(37)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Mateixa alçada que els en-dolls, entre 90 i 130 cm Ergonomia

Buscar un interruptor palpant la paret és un gest que tothom té integrat. Donat que tenim inte-grat el fet de buscar l’interruptor de la llum quan entrem a una habitació, farem el mateix gest i trobarem el sensor.

(38)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

(39)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Formalització PROTOTIPS Formalització Berta R ovir a Picó Peç a 1 i 2. Detalls d’

anclatg e

DOMUS

Escala

1 : 1

Pàgina

3/3

20/06/19 26/06/19 Dibuixat Per sona Comprov at Berta Rovir a Jor di Esteve Treb

all de Final de Grau

Menció Product e

EINA Centr e Univer sitari

de Disseny i Art

Data

1 : 1

C

D

D’

C’

DETALL CLIPATGES

5 : 1 SECCIÓ D-D’

1 : 1

SECCIÓ C-C’

DETALL CLIPATGE

ANCLATGES

(40)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Formalització

SIMULACIÓ DE LA TECNOLOGIA EMPRADA

Per simular com seria la tecnologia que aniria incorporada dins el sensor, s'ha simulat amb un sensor ultrasònic i una placa base Elegoo per a components electrònics.

La intenció és que els quatre LED incorporats dins el sensor s'encenguin quan passis la mà per davant del sensor, de manera que pugui experimentar com funcionaria a la realitat.

La intenció és que un cop es comercialitzés, la tecnologia utilitzada fossin sensors contact-less, on, un cop apropes el mòbil, el sensor detecta el teu usuari. Alhora es podria incloure un detector d'empremta digital –anteriorment vinculada a l'usuari– així evitem haver de portar el mòbil a sobre cada cop que s'utilitza.

Sensor ultrasònic no detecta la mà

Sensor ultrasònic detecta la mà i s'encén la llum

(41)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

ON/OFF

Espai en ús o en desús

SPIN CLOCKWISE

Reconeixement d'usuari

CHANGE INTENSITY

Sharing mode activat

CONTINUOUS

Sharing mode desactivat (ús individual)

3 LIGHTS POINTING UP

(42)
(43)
(44)

86

Berta Rovira Picó Treball de Final de Grau

PEÇA FRONTAL

La principal funció d'aquesta peça és la protec-ció dels elements electrònic així com el suport dels LED. La inclinació permet un moviment més natural al canell. Està fet de policarbo-nat, un material que permet la producció en injecció i dota el producte de resistència i bona durabilitat. És un material que té bones propie-tats dielèctriques i tèrmiques. També permet donar un acabat mate a la superfície.

Plànols DOMUS 15,0 70,0 65° 78,5 14,5 33,0

SECCIÓ A - A'

5,0

20°

DETALL CLIPATGE 2 : 1

DETALL CLIPATGE 5 : 1

A

A’

Berta Rovira Picó Peça 1. Detall clipatge

DOMUS

Escala

1 : 1

Pàgina

1/3

20/06/19 26/06/19 Dibuixat Persona Comprovat Berta Rovira Jordi Esteve

(45)

88

Berta Rovira Picó Treball de Final de Grau

PEÇA BASTIDOR

La peça bastidor va directament anclada a la pa-ret, i fa de marc per anclar la peça frontal. Inclou tres forats per collar-la i un forat més ample per passar el cablejat, a l'hora d'instal·lar-ho. Igual que la peça anterior, està feta de policarbonat injectat. Al estar en contacte amb cablejat elèc-tric és important que sigui aïllant.

Plànols DOMUS

Berta Rovira Picó

DOMUS

Escala

1 : 1

Pàgina

2/3

20/06/19 26/06/19 Dibuixat Persona Comprovat Berta Rovira Jordi Esteve Data 41,4

22,7 25,0

B B’ 62,4 2,0 8,5 5,0 73,9 SECCIÓ B-B'

1 : 1

6,5

DETALL CLIPATGE

DETALL CLIPATGE

2 : 1

3,0 4,4 45° 2,0 DETALL ANCLATGE DETALL ANCLATGE

5 : 1 CARGOL M2X10MM

FLAT HEAD AUTORROSCANT

1,3

Peça 2. Detalls d’anclatge i clipatge Material : PP Reciclat

Procés : Injecció de plàstic Acabat : Blanc mate

(46)

90

Berta Rovira Picó

ANCLATGES

Com s'ha explicat anteriorment, les dues peces s'anclen per dos punts. El primer situat a la part de dalt, on la pestanya de la peça frontal s'en-ganxa a la pestanya de la peça bastidor. Un cop estan enganxades, per la part interior inferior es clipen amb dos ganxos. Per tornar a obrir-les, s'ha d'introduir una varilla plana per l'orifici inferior que té la peça frontal per fer saltar l'an-clatge dels ganxos. Com que està pensat per a que sigui una instal·lació permanent, l'obertura és més complicada que la instal·lació inicial. Plànols

DOMUS

Berta Rovira Picó Peça 1 i 2. Detalls d’anclatge

DOMUS

Escala

1 : 1

Pàgina

3/3

20/06/19 26/06/19 Dibuixat

Persona

Comprovat Berta Rovira Jordi Esteve

Treball de Final de Grau Menció Producte EINA Centre Universitari de Disseny i Art Data

1 : 1

C

D

D’ C’

DETALL CLIPATGES 5 : 1

SECCIÓ D-D’

1 : 1

SECCIÓ C-C’

(47)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Escandall Nom Peça frontal Bastidor Placa base Elegoo* LED RGB*

Vis de cap pla 2M* Sensor Ultrasònic* Cablejat* Nº 3 5 6 7 2 1 4

Mida i pes

W 70mm H 78,5mm D 30mm 30gr. W 62,4mm H 73,9mm D 8,5mm 15gr W 25,4mm L 55,5mm D 5mm 25gr. W ø5mm H 9mm 2gr W ø4mm H 6mm 1 gr W 45mm H 20mm D 15mm 15gr L <1m ø 0,3mm < 12gr Quantitat 1 unitat 1 unitat 1 unitat 4 unitats 3 unitats 1 unitat

< 1 m

€ / peça Inversió Amortització

3,5/u. 2/u. 1 u. 1 u. 1 u. 1 u. 1 u. 4,5/u. 0,8/u.

5,000 1438 u.

2000 u. 4,000 0,1/u. 0,3/u. -0,5/m 11,7/u. 9000 Material Fabricació PP Impact Copolymer Natural PP Impact Copolymer Natural Material ceràmic semicon-ductor Materials semicon-ductors Semicon-ductors i metall Acer inoxidable

Injecció 1 cav. blanc mate

ref. RAL 9016

Injecció 1 cav. blanc mate

ref. RAL 9016

Mecanitzat Injecció plàstic Transparent Mecanitzat Galvanitzat Mecanitzat

Coure i cobertura de

plàstic Extrusió

Preu peça

total Inversió total

* Peça estandaritzada

Muntatge

1

2

3

4

5

(48)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Viabilitat econòmica

Si analitzem el sector del cohabitatge a Barce-lona, o a nivell nacional ens adonem que en-cara és una pràctica molt modesta. Tot i així, si anem a altres països d'Europa com Dinamarca, Regne Unit o Alemanya veiem que aquest estil de vida està molt normalitzat, i comporta entre el 15 i el 30% de l'habitatge total.

Per tant tindria sentit començar a comercialit-zar aquest producte a països on culturalment i econòmicament vegin viable la implementació de Domus als espais domèstics.

El target comercial serien empreses dedicades a l'administració i gestió de cohabitatges o formats semblants. També podria ser un bon client constructores o fins i tot empreses d'ar-quitectua que vulguin incloure aquest sistema a nous projectes.

(49)
(50)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

Aquest projecte va començar sense saber com es formalitzaria. Tenia molt clar el camp de recerca i el to prospectiu que crec que a aquestes alçades puc dir que em caracteritzen com a futura dissenyadora. Ha sigut a partir de la recopil·lació de la informació que mica en mica ha anat agafant forma; més que dir-li jo al projecte què volia fer, ha sigut el procés mateix que m'ha dit el que necessitava. El fet que no em plantegés el projecte amb un format con-cret m'ha permès treballar amb menys cons-triccions però també amb més dubtes. El més cansat, sens dubte, ha sigut haver de prendre decisions constantment.

En quant a coherència amb l'entorn, el cohabi-tatge i les maneres com s'està abordant aquest nou paradigma faciliten un escenari de futur amb moltes possibilitats per als dissenyadors, ja que aborda l'habitatge de forma hol·lística, tenint en compte l'individu, les relacions i l'entorn. Tot i així, al nostre país encara és un camps amb poc abast i amb molta heteroge-neïtat de propostes.

Durant el procés de disseny m'he trobat davant de situacions de fracàs on he hagut de virar la direcció del projecte. La primera reacció davant del fracàs ha sigut "fer veure que aquí no ha passat res" i mica en mica me n'he adonat que el gran èxit d'aquest projecte ha sigut aprendre a lidiar amb les complicacions i aquestes són les que han fet créixer i evolucionar el resultat. Fer auto-círítica en cada etapa i saber prioritzar el volum de feina són imprescindibles per a que un projecte de disseny progressi.

En quant a innovació, aquest projecte no des-taca per innovacions de caire tècnic, ja que les tecnologies emprades o proposades ja estan implantades. On trobo el valor afegit és en haver trobat una potencial solució i millora a la vida de les persones i la forma com ens relacio-nem entre nosaltres. La reflexió en aquest

as-pecte recau en pensar on comença i on acaba la feina de dissenyador. Per mi, haver intervin-gut des de la recerca fins als últims detalls és de els coses que més he gaudit i crec que com a futura professional la capacitat d'adaptació a entorns i llenguatges de disseny és una de les fortaleses que m'emporto d'aquests quatre anys de fromació. M'hagués agradat, però, es-tudiar a fons el comportament de les persones per corroborar les solucions proposades. Amb més temps, un user testing m'hagués servit per validar l'ultima etapa del treball.

De totes maneres, aquest projecte m'ha ajudat a validar els objetius que m'havia posat al principi. L'ampli ventall de camps en els que he treballat simultàniament –des de la programa-ció amb Arduino fins les entrevistes a perso-nes, passant pel prototipatge digital i físic–, fan palès l'èxit del treball, que per a mi ha sigut no deixar ni un moment d'aprendre i consolidar els coneixements apresos durant aquesta etapa universitària.

Per acabar, espero que aquest treball final serveixi com a un punt de partida per futurs projectes relacionats amb el cohabitatge i per demostrar que el disseny transversal és un en-foc esperançador per transformar les nostres societats. Moltes gràcies a totes les persones que m'han ajudat a seguir endavant i han de-dicat temps i esforç per a que aquest projecte arribi fins avui.

(51)
(52)

Berta Rovira Picó Berta Rovira Picó

1. About the Fellowship for International commu-nities. FIC. Recuperat de https://www.ic.org/ the-fellowship-for-intentional-community/. [Accés 14/11/18]

2. Aicher, O. (1994). El mundo como proyecto. Mèxic: Ediciones G. Gili, S,A.

3. AKKA Architects (2014). Recuperat de http:// akkaarchitects.com [Accés 16/12/18]

4. Cabré Romans, E; Gallart, A. (2014) Learning from

each other: Catalonia meets Denmark. Housing

Europe. Recuperat de http://www.housingeurope. eu/blog-291/learning-from-each-other-catalonia-meets-denmark [Accés 28/03/19]

5. Coliving at Common | Flexible, Friendly Shared Housing. Common. Recuperat de https://www. common.com/ [Accés 16/12/18]

6. Coliving is a new way to rent in cities. The

Collective. Recuperat de

https://www.thecollec-tive.com/co-living/. [Accés 14/11/18]

7. Cross, N. (2000). Engineering design methods:

strategies for product design. Regne Unit: John

Wiley&Sons.

8. Douglas, M. (2015). Power and Danger. Purity and Danger (pp. 1-12). Londres: Routledge. Recuperat de http://web.mit.edu/allanmc/www/ douglas.powersdangers.pdf [Accés 19/12/18]

9. Findeli, A. (2001) Rethinking design education for the 21st century: Theoretical,

methodologi-cal, and ethical discussion, MIT Design Issues:

Volume 17, Number 1, Winter 2001.

10. Irwin T., Kossoff G., Tonkinwise C., Scupelli P. (2015). Transition Design Overview. Tetrieved from https://www.academia.edu/13122242/Tran-sition_Design_Overview 2015 [Accés 12/10/18]

11. Jones J.C. (1992). Choosing strategies and

me-thods. Design Methods. (pp. 75-88). Regne Unit:

John Wiley&Sons.

12. Kasperkevic, J. (2016) Reinventing de idea of coliving. San Francisco: The Guardian. Recuperat de https://www.theguardian.com/business/2016/ mar/20/co-living-companies-reinventing-room-mates-open-door-common-. [Accés 14/11/18]

13. Kossoff, G. (2015). Holism and the reconstitution of everyday life: a framework for transition to a

sustainable society. Design Philosophy Papers,

13(1), 25–38. Recuperat de https://doi.org/10.1080 /14487136.2015.1085698 [Accés 20/12/18]

14. La dinamo. (2018) Fundació per a l’habitatge

cooperatiu en cessió d’ús. Recuperat de http://

ladinamofundacio.org/model/#model-la-dinamo [Accés 4/01/19]

15. Manzini, E. (2009). A Cosmopolitan Localism: Prospects for a Sustainable Local Development

and the Possible Role of Design. In Hazel Clark

and David Brody (eds), Design Studies: A Rea-der, p. 448. New York: Berg.

16. Manzini, E. (2015). Design, When Everybody Designs: An Introduction to Design for Social Innovation. MIT,- 241pp.

17. Manzini, E. (2012). Resilient Systems and Cos-mopolitan Localism – The Emerging Scenarios of the Small, Local, Open and Connected Space. CNS Ecologia Politica. Recuperat de http://www. ecologiapolitica.org/wordpress/wp-con tent/ uploads/2014/03/Resilient-systems-and-cosmo-politan-localism.pdf. [Accés 28/03/19]

18. Manzini, E. (2013). Small, Local, Open and Connected: Resilient Systems and Sustainable

Qualities. Design Observer. New York: Design

Observer Group. Recuperat de http://designob-server.com/feature/small-local-open-and-con nected-resilient-systems-and-sustainable-quali-ties/37670. [Accés 16/12/18]

19. Martí i Font, J.M. (1999). Procés i projecte. Intro-ducció a la metodologia del disseny. (pp. 77-138). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

20. OpenDoor: Coliving Spaces. (2018). Recuperat de http://opendoor.io [Accés 16/12/18]

21. Pagh, C., Williams, J., Braskov, R., & Vang Chris-tensen, C. (2018). IMAGINE. Exploring The Brave

New World Of Share Living, Copenhagen:

Urgen-tAgency + Space10 (1).

22. Pereyra, I., & Repponen, A. (2014). ONE SHARED

HOUSE – an interactive documentary.

Retrie-ved from http://onesharedhouse.com [Accés 16/12/18]

23. Presupuesto moldeo por inyección. Recuperat

de http://www.protomold.es/protoquote.aspx?_

ga=1.139082547.1611066165.1489652694 [Accés

14/06/19]

24. Schwab, K. (2017). The Airbnb For Affordable Housing Is Here. Nova York: Fast Company. Recuperat de https://www.fastcompany. com/90151804/the-airbnb-for-affordable-hou-sing-is-here. [Accés 14/11/18]

25. Scupelli, P. (2015). What is transition de-sign?. Recuperat de https://www.academia. edu/16053435/What_is_transition_design [Accés 20/12/18]

26. Space 10. A future living Lab. [Pàgina web] Recu-perat de https://space10.io [Accés 16/12/18]

27. Space 10. (2018). Episode 1 : Cities for people [Podcast]. Recuperat de https://space10.io/ imagine-podcast-episode-1-cities-for-people/ [Accés 16/12/18]

28. Thackara, J. (2005). In the Bubble. Designing in a

Complex World. Londres/Cambridge

(Massachu-setts): The MIT Press.

29. Tonkinwise, C. (2014). Design (Dis)Orders:

Transi-tion Design as Postindustrial Design. Recuperat

de https://www.academia.edu/11791137/Design_ Dis_Orders_Transition_Design_as_Postindus-trial_Design. [Accés 16/12/18]

30. Tonkinwise, C. (2014). Transition Design as

Postindustrial Interaction Design. Recuperat

de https://medium.com/@camerontw/transi-tion-design- as-postindustrial-interaction-de-sign-6c8668055e8d [Accés 20/12/18]

31. Tupper Home. (2018) Andrés Jaque Architects. Recuperat de http://andresjaque.net/cargador-proyectos.php?variable=47# [Accés 19/12/18]

(53)

AGRAÏMENTS

Oriol Ventura Jordi Esteve Salvador Huertas

Adrià G. Mateu Guillem Arman Manu González Nuria Fàbregas Santi Vilanova Manu González Julio César G. Franco

(54)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...