Informe elaborat per:
Ajuntament de Barcelona
Direcció d’Usos del Temps Institut d’Educació
ÍNDEX
1
INTRODUCCIÓ 5
1.1. Presentació del projecte. Objectius 5 1.2. Com es desplega: fases i metodologia 5 1.3. Característiques del territori 7
2
QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS I SOCIALS? 11
2.1. Característiques dels agents educatius i socials del territori 11 2.2. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar 182.3. El grau d’ocupació de places a les activitats educatives ofertes fora de l’horari escolar 21 2.4. Equipaments i recursos als barris 24
2.5. Idees clau de la diagnosi 26
3
QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES? 28
3.1. La participació en el Debat familiar 283.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies, el temps de lleure i les activitats preferides 28
3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar 31 3.4. Necessitats i preferències de les famílies 36
3.5. Idees clau de la diagnosi 40
4
FONTS D’INFORMACIÓ 42
4.1. Agents educatius i socials entrevistats 42
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Presentació del projecte. Objectius
Aquest document recull alguns dels principals resultats de la diagnosi realitzada entre els mesos d’abril i juny del 2008 als barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon, al districte de Les Corts.
La diagnosi s’emmarca en el projecte Temps de barri, temps educatiu compartit, un programa compartit entre la Regidora d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació i els Districtes de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill. Aquest projecte té com a objectius, dissenyar i aplicar accions per construir un ús dels temps i espais educatius dels infants que contribueixin a l’harmonització laboral i familiar de les famílies, amb actuacions que comptin amb la implicació dels diferents agents que intervenen en l’àmbit educatiu i social (centres educatius, famílies, serveis, entitats, ...). En concret es proposa:
Afavorir l’harmonització dels temps de vida de les famílies.
Promoure l’ús educatiu del temps dels infants fora de l’horari escolar amb la implicació dels agents educatius i socials (família, escola, entitats...).
Potenciar l’ús dels equipaments escolars fora de l’horari escolar.
Reforçar les activitats educatives de qualitat que fan els nois i noies fora de l’horari escolar al mateix barri i adequar les actuacions a les necessitats locals.
1.2. Com es desplega: fases i metodologia
Temps de barri, temps educatiu compartit, és un projecte d’investigació - acció participativa. Aquesta metodologia, facilita que el programa esdevingui un projecte col·lectiu ja que implica des del moment de la diagnosis les persones que hi participen predisposant-les per al desenvolupament de les futures accions.
Les fases en les que es desenvolupa el projecte en cada un dels territoris es descriuen a continuació:
1. Diagnosi dels agents1. Realització d’una primera aproximació a la realitat de l’educació en el
temps de lleure als barris on es desenvolupa el projecte.
2. Diagnosi dels infants, adolescents i famílies. Consulta als infants i a lesseves famílies, a través d’una metodologia basada en el debat familiar, on es convida a pensar en el propi nucli familiar sobre l’educació en el temps de lleure i els usos socials i educatius del temps.
–––––––––––––––––––––––––
3. Procés participatiu. Definició les propostes d’intervenció a partir de les fases de diagnosi i a través d’un procés participatiu amb tots els agents educatius i socials.
4. Disseny i implementació d’accions. Planificació de propostes en funció dels resultats de les fases prèvies de diagnòstic i elaborar propostes consensuades entre els agents educatius i socials.
L’informe que teniu a les mans respon a les dues primeres fases del projecte: la diagnosi dels agents i dels infants i famílies i està dividit en dues parts molt diferenciades: què duien els agents educatius i socials? elaborada a partir de la realització d’entrevistes amb els diversos agents educatius i socials del territori (centres educatius, AMPAs, entitats, serveis, etc.), i què diuen les famílies? elaborada a partir dels resultats del debat familiar.
Diagnòstic dels agents: Què diuen els agents educatius i socials?
Per al diagnòstic dels agents, es van fer un total de 31 entrevistes amb els agents educatius i socials de cadascun dels territoris (centres educatius, AMPAs, entitats, serveis, etc.) distribuïdes de la següent manera:
Entrevistes realitzades
Tipus d’agent Nombre d’entrevistes
Centres educatius 13
AMPA 9
Entitats d’educació en el lleure 5
Equipaments públics 8
Club o associació esportiva 3
Associació o col·lectiu cultural 3
La intencionalitat d’aquestes entrevistes era, d’una banda, tenir una primera presa de contacte amb els diferents agents educatius i socials dels barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon, comprendre’n la relació amb l’àmbit de l’educació en el temps de lleure i recollir les seves principals preocupacions, demandes i necessitats sobre el tema.2
Es a dir que no només se centra en dades estadístiques i sociològiques, sinó que té en compte l’opinió subjectiva i la valoració de persones que tenen o poden tenir un paper per al desenvolupament del programa.
Les entrevistes contenien una part de preguntes tancades, en què es preguntava principalment sobre aspectes relatius a les característiques de l’oferta d’activitats fora de l’horai escolar i el perfil dels seus participants, i una part de preguntes obertes, segons un guió preestablert.
Diagnosi dels infants, adolescents i famílies: els Debats familiars
La informació de la diagnosi dels agents es complementava amb l’opinió de les famílies per tal de conèixer les seves opinions i demandes sobre els temps educatius més enllà de l’horari escolar, així com les seves necessitats pel que fa als usos del temps. Aquesta opinió es va recollir mitjançant els Debats familiars.
El Debat familiar és una tècnica utilitzada en metodologies participatives, que pretén extreure dades mesurables de les opinions dels ciutadans envers el tema plantejat. La recollida d’opinions, en el cas de ser representatives, pot esdevenir una base sòlida per fer inferències sobre una població més àmplia.
La distribució dels qüestionaris a les famílies es va dur a terme durant els mesos de maig i juny gràcies a la implicació dels diferents centres educatius participants.
Així, als barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon s’ha comptat amb la participació d’un total de 2.265 alumnes, que representen el 33,42 % dels alumnes matriculats en aquests barris.
1.3. Característiques del territori
A) Les Corts, el districte
b) Les Corts, el barri
El barri correspon a la zona més central i antiga de l’antic municipi de Les Corts, agregat a Barcelona el 1897. Presenta un paisatge urbà força heterogeni, amb combinació d’edificacions que provenen de les primeres urbanitzacions vuitcentistes i noucentistes, juntament amb d’altres de nova construcció.
El sector conegut com a Camp de la Creu-Loreto, a llevant del barri, rep el seu nom de la creu de terme i del convent de les monges franceses de Loreto que hi havia en aquest indret. Durant la dècada de 1870 es van obrir els principals carrers i la plaça del Carme, situada a l’eix central d’aquesta popular barriada. A finals del segle xix s’hi van instal·lar diverses indústries, com la fàbrica Castells i la seva colònia obrera, actualment en procés de remodelació.
Les places de Can Rosés, de la Concòrdia i de Comas, situades al llarg dels eixos vertebradors transversals, són el cor de l’antic nucli, per damunt de la travessera de Les Corts. La part més alta d’aquest sector ha estat ocupada íntegrament per nous desenvolupaments residencials i sobretot terciaris a ambdós cantons de la Diagonal. Als terrenys de l’antic mas de Can Batllori, sobre la Diagonal, es van trobar restes neolítiques i ibèriques, així com una vil·la i una necròpoli romana.
Finalment, el sector de Can Novell-plaça del Centre i Can Sol de Baix, entre la travessera de Les Corts i l’avinguda de Madrid, comprèn
C) La Maternitat - Sant Ramon
El sector central del barri acull tres grans equipaments: les instal·lacions del FC Barcelona, el cementiri històric de Les Corts (amb el modern tanatori adjunt) i el complex de la Maternitat. A banda i banda d‘aquest conjunt es disposen les dues zones residencials: Sant Ramon i l’entorn de Torre Melina a ponent, a tocar del terme de l’Hospitalet, i l’entorn de la Maternitat i Can Bacardí a llevant. A l’extrem occidental del barri, entre Sant Ramon i la Diagonal, hi ha una altra gran peça d’equipaments integrada, entre d’altres, pel Campus Universitari Sud i el Club de Polo.
El nom de Sant Ramon prové de la parròquia de Sant Ramon Nonat, d’estil neoromànic, realitzada per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia l’any 1935. La Torre Melina era una antiga edificació, enderrocada el 1992.
La Casa de la Maternitat i Expòsits i el mas de Can Bacardí donen nom a l’altre nucli del barri. La Diputació de Barcelona va encarregar a l’arquitecte Camil Oliveras i Gensana el projecte d’una residència assistencial. El complex manté algunes d’aquelles funcions i actualment acull també altres equipaments i serveis, a més dels notables jardins, oberts a la ciutat. Prop de la Maternitat hi ha l’indret conegut com a Bederrida, topònim citat en un document de l’any 1945.
Taula 2. Total d’habitants per barri
Font: dades del padró del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (juny 2007). *Percentatge de la població de Les Corts sobre el total de la població de Barcelona.
Barris
Les Corts
La Maternitat - Sant Ramon Pedralbes
Total Les Corts
Habitants
46.400 23.938 11.413
81.751
% total de Les Corts*
56,8 29,3 14,0
5,1*
14 %
Les Corts
La Maternitat i Sant Ramon Pedralbes
Gràfic 1. Distribució de la població de Les Corts per barris
57 %
29 %
Font: elaboració pròpia amb dades del padró del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (juny 2007).
Taula 3. Població infantil per edats (de 0 a 14 anys)
Barri Total %* 0-4 5-9 10-14
Total %** Total %** Total %**
Les Corts 5.233 55,1 1.774 33,9 1.640 31,3 1.819 34,8
La Maternitat - Sant Ramon 2.697 28,4 907 33,6 854 31,7 936 34,7
Pedralbes 1.570 16,5 434 27,6 529 33,7 607 38,7
Total Les Corts 9.500 100 3.115 32,8 3.023 31,8 3.362 35,4
Font: dades del padró del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (juny 2007). *Percentatge sobre el total de la població infantil de Les Corts
**Percentatge sobre la població total infantil per barri
Gràfic 2. Distribució de la població infantil de Les Corts per barris
16,5 % Les Corts
La Maternitat i Sant Ramon Pedralbes
55,1 % 28,4 %
Taula 4. Població infantil per nacionalitat
Barri Espanyola Estrangera
Total %* Total %*
Les Corts 4.801 91,7 432 8,3
La Maternitat - Sant Ramon 2.440 90,5 257 9,5
Pedralbes 1.236 78,7 334 21,3
Total Les Corts 8.477 89,2 1023 10,8
: dades del padró del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (juny 2007). *Percentatge sobre la població total infantil per barri.
Gràfic 3. Distribució de la població infantil estrangera per barris a Les Corts
21,3 %
Les Corts
La Maternitat i Sant Ramon Pedralbes
8,3 %
9,5 %
2. QUÈ DIUEN ELS AGENTS EDUCATIUS
I SOCIALS?
2.1. Característiques dels agents educatius i socials del territori
2.1.1. Quins són els agents educatius i socials del territori?
Poca densitat del teixit associatiu
Els barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon mostren una baixa tradició de participació associativa relacionada amb l’àmbit de l’educació en el temps de lleure. Cada agent educatiu està ben organitzat internament, però, de forma conjunta, no estan ben cohesionats; no s’han dotat d’estructures de relació i coordinació que els permetin conèixer l’oferta global que realitzen al districte. L’existència d’una cohesió permetria millorar l’aprofitament dels recursos existents per a l’organització conjunta d’activitats extraescolars.
Dèficit en la coordinació entre agents
La manca de relacions estables entre agents fomenta el desconeixement d’activitats a la globalitat del districte. El coneixement de l’oferta queda condicionat a la proximitat dels usuaris, per la qual cosa el tipus d’oferta és similar entre els diversos agents. Aquesta manca de cohesió també afecta la viabilitat d’algunes activitats en les quals es detecta poca demanda: si hi hagués una millor coordinació entre els agents es podrien generar dinàmiques que permetrien millorar l’eficàcia dels recursos disponibles, com ara dur a terme una millor difusió que arribés a la totalitat del territori.
Poca tradició d’activitats que fomentin la identitat de barri
Alguns agents han manifestat que troben a faltar activitats puntuals que fomentin la identitat de barri, i que això afecta la seva cohesió. Des del districte es va detectar aquesta mancança i es va potenciar el projecte «Bons veïns, millor barri», que intenta crear una consciència de barri mitjançant la intervenció en diferents sectors i el foment de xarxes informals de bon veïnatge.
Disponibilitat i bona valoració del funcionament dels equipaments públics
Elevat dinamisme d’algunes AMPA
Les AMPA representen globalment els agents amb un major volum d’oferta d’activitats d’educació fora de l’horari escolar. La majoria estan organitzades per comissions o vocalies, són sòlides i ofereixen activitats força diverses.Pel que fa a la participació de les famílies, es detecta un elevat grau d’implicació. Els pares i mares s’encarreguen, de forma voluntària, d’organitzar i gestionar les activitats que es fan durant l’any. Ara bé, malgrat el bon funcionament de les AMPA, no hi ha experiències de coordinació i de treball conjunt entre elles. Aquesta coordinació permetria, com s’ha dit anteriorment, optimitzar els recursos utilitzats per a la gestió i organització de les activitats extraescolars, a més de potenciar la cohesió i el sentiment de pertinença al barri.
Únicament hi ha un CEIP sense AMPA. En aquest cas, l’oferta extraescolar queda coberta per entitats externes al centre i orientades a la formació musical.
Aïllament dels barris de La Maternitat - Sant Ramon
Quadre 1. Punts forts i punts febles dels agents educatius i socials del territori Punts forts
– Existència de diverses AMPA a tots els centres escolars, excepte un.
– AMPA sòlides i estructurades per comissions o vocalies.
– Representen els agents que globalment generen un major volum d’oferta.
– Cobreixen la demanda que es genera des dels centres escolars.
– Oferta majoritàriament esportiva i en menor mesura acadèmica i cultural.
– Diversificació horària de les activitats, matí (servei d’acollida), migdia (act.), tarda (act.) – En alguns casos, AMPA amb 1 persona
contractada per encarregar-se de la gestió. – Oferta durant els períodes de vacances
(organització dels casals d’estiu).
– Participació en festes i actes puntuals que s’organitzen a escala del territori.
– Bona relació amb l’equip directiu dels centres pertinents. L’escola s’entén com una unitat. – Elevat grau d’implicació de les famílies que formen
part de l’AMPA.
– Alguns centres fomenten l’accessibilitat de les famílies nombroses a les activitats.
– Es fan activitats puntuals per fomentar la participació de les famílies.
– Existència d’AMPA a la majoria dels centres escolars.
– En alguns casos, AMPA sòlides i estructurades per comissions o vocalies.
– Algunes AMPA organitzen i gestionen les activitats extraescolars. En els altres casos es fa des del centre escolar.
– Donen suport a l’accessibilitat dels infants per raons econòmiques.
– Bona relació amb l’equip directiu dels centres pertinents. L’escola s’entén com una unitat. – Presència d’un centre amb activitats obertes al
barri.
– Diversificació horària de les activitats, adaptació dels horaris segons l’edat dels participants. – Realització d’activitats el dissabte per la tarda,
sortides de cap de setmana i períodes de vacances.
– Dinamització del barri els caps de setmana. – Obertura de l’entitat i de l’oferta al barri. – Increment en la demanda d’alguns esplais. – Garanteixen l’accessibilitat mitjançant subvencions
públiques o beques facilitades per la mateixa entitat.
– Oferta educativa que posa l’èmfasi en el treball en valors.
– Compromís dels seus voluntaris en la tasca que desenvolupen.
– Participació activa de les famílies. En alguns casos, amb la unitat de pares i mares, i en altres amb l’AMPA.
– Relació entre entitats a través de la Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts.
Tipus d’agent
AMPA CEIP 6
AMPA Escola Concertada 3
Entitats d’educació en el lleure
5
Punts febles
– No hi ha relació entre les diferents AMPA: inexistència de coordinació en l’organització d’activitats. – Poca implicació de les famílies de
forma continuada.
– Alguns centres manifesten una saturació dels seus espais esportius i no poden oferir més activitats.
– Dificultat a l’hora de
compatibilitzar l’ús de les pistes esportives dels centres escolars. – Existència d’un CEIP amb dèficit de suport a l’educació especial durant les activitats extraescolars. – Dèficit en el manteniment de les
pistes fora de l’horari escolar. – Inexistència d’obertura d’activitats
al barri.
– A causa de l’àmplia oferta que realitzen, pateixen limitacions infraestructurals, patis saturats. – Poca implicació de les famílies de
forma continuada.
– No s’han aprofitat les oportunitats per relacionar-se amb altres centres.
– La majoria d’entitats realitzen la seva activitat a espais cedits i compartits.
– Dificultats de continuïtat a partir de l’adolescència.
– Dificultats de relleu generacional en l’equip de monitors/es. – Limitació de recursos econòmics
per al desenvolupament de les activitats.
– Manca d’espais de connexió amb els centres escolars.
Punts forts
– Funcionament diari.
– Espai de relació i participació, foment del lleure familiar.
– Organització de visites escolars per donar a conèixer l’espai.
– Espai de participació juvenil.
– Suport i assessorament als grups i entitats juvenils. – Dinamització dels instituts mitjançant un punt
d’informació i dinamització al mateix centre. – Obertura de les activitats al barri.
– Implicació en la dinamització sociocultural del territori.
– Implicació dels socis i voluntaris en les activitats que es porten a terme.
– Quotes accessibles.
– Una d’elles utilitza les instal·lacions d’un centre escolar.
– Activitats obertes al barri.
– Atenció personalitzada als alumnes. – Utilització d’espais cedits.
– Oferta centrada en l’ensenyament musical. – Obertura de les activitats al barri.
– Gestió per part de les associacions esportives dels equipaments públics.
– Desenvolupament d’activitats lúdiques i esportives. – En algun dels casos es produeix un relleu
generacional.
– Activitats obertes al barri.
– Ofereixen un espai de trobada per als ciutadans. – Professionalització dels equipaments.
– Oferta centrada en activitats lúdiques o culturals. – Activitats obertes al barri i al districte.
– Un d’ells especialitzat en la temàtica de medi ambient i música.
– Preus públics.
– Treball amb els serveis socials per tal de garantir l’accés a usuaris amb dificultats econòmiques. – Suport del Consorci de Biblioteques en la
realització d’activitats infantils. – Obertura de les activitats al barri. – Oferta d’activitats familiars de 0 a 3 anys. – Visites escolars per fomentar l’hàbit lector.
Tipus d’agent
Ludoteca 1
Casal de joves 1
Associació o col·lectiu cultural
2
Associació
d’ensenyament no reglat (acadèmic)
1
Equipaments públics esportius, club o associació esportiva 3
Equipament públic cultural 4
Biblioteques 2
Punts febles
– Comparteixen espais amb el Centre Cultural i altres entitats.
– Manca d’espai per utilitzar com a magatzem.
– Dèficit de material de grans dimensions, tarimes, equips de música...
– Difusió amb paràmetres massa rígids.
– Oferta de cant coral poc atractiva per als infants.
– Accessibilitat reduïda a les activitats a causa del cost elevat. – Inseguretat dels mestres perquè
l’associació es novella.
– Dificultats per compatibilitzar l’ús de les pistes esportives.
– En general, poca oferta infantil. – Poca implicació de l’usuari en la
participació als centres.
– Puntualitat de l’oferta familiar. – Reduïda utilització del recurs per
part dels joves.
2.1.2. Com es relacionen els agents educatius i socials?
Els agents exposats anteriorment es relacionen entre ells amb més o menys intensitat i freqüència depenent de les característiques de cadascun. La relació es dóna per multitud de causes: ús d’equipaments, transferència d’usuaris, organització d’activitats conjuntes o participació en plataformes de coordinació. A continuació es concreten les característiques de les relacions entre els agents educatius i socials.
Existència d’espais de coordinació entre entitats d’infants i joves
La presència d’un casal de joves que desenvolupa activitats lúdiques i culturals facilita espais de trobada per a la relació dels agents dedicats al públic infantil i juvenil. Convé destacar l’existència de la Plataforma d’Entitats, que agrupa Entitats de Joves i per a Joves i que facilita a les entitats de lleure un espai de coordinació per a l’organització conjunta d’activitats puntuals i l’optimització dels recursos.
Bona coordinació entre els centres públics, deficitària entre els de titularitat diferenciada (pública-privada)
Existeixen xarxes de coordinació dels equips directius dels centres de titularitat pública, tant per coordinar aspectes que afecten el funcionament dels centres escolars, com per garantir la transferència d’usuaris dels CEIP als IES. No és així en el cas de les escoles concertades, en què no es donen aquests espais de coordinació, ja que elles mateixes cobreixen l’oferta d’educació escolar des de l’etapa infantil fins al batxillerat i, per tant, no consideren necessari generar dinàmiques de participació amb la resta dels centres escolars. Destaca també el cas d’un centre escolar públic que organitza activitats conjuntes amb un centre d’educació especial.
Dèficit de coordinació entre els sectors d’educació escolar i en el temps de lleure
Convé destacar les coordinacions puntuals que s’estableixen entre els agents d’educació escolar i en el temps de lleure a l’hora de gestionar espais escolars en horari no escolar i derivar-ne els usuaris a equipaments públics o a entitats d’educació en el temps de lleure. Més enllà d’aquest treball en xarxa, però, no hi ha coordinacions que promoguin activitats compartides entre els sectors d’educació escolar i en el temps de lleure.
Poca cohesió del teixit associatiu del territori
Aïllament relacional de les AMPA
Cal destacar l’aïllament relacional que pateixen les AMPA, ja que la coordinació entre elles o amb altres agents és pràcticament inexistent (tret de la relació que estableixen amb les entitats gestores dels equipaments públics esportius i les empreses per a l’organització d’activitats extraescolars). En la seva opinió, els factors principals que produeixen aquest aïllament són la poca disponibilitat de temps dels membres de l’AMPA i l’elevada rotació a què es veuen abocats.
Existència de relacions per a l’ús compartit d’espais
Tret de les entitats esportives, que gestionen els equipaments públics esportius, els agents d’educació en el temps de lleure no disposen de locals propis. Aquest fet genera una sobreocupació dels equipaments existents (normalment escolars i en alguns casos culturals). Tot seguit s’indiquen les mesures que s’han pres per afrontar aquest dèficit.
Pel que fa a les entitats esportives, s’ha arribat a acords amb els centres escolars per a l’ús de les instal·lacions esportives escolars, ja que els equipaments que gestionen s’havien quedat petits amb relació a la demanda rebuda. Hi ha l’experiència d’una entitat esportiva que té un conveni amb un centre escolar per garantir una bona gestió de l’espai i de les activitats esportives extraescolars un cop ha acabat l’horari escolar. L’aprofitament d’aquests recursos, però, provoca un desgast accelerat de les pistes, el qual no pot ser compensat per les escoles a causa de l’elevat cost que comporta.
En el cas de les entitats de lleure i d’ensenyament no reglat, les cessions d’espais escolars dificulten el desenvolupament de la seva activitat, ja que es troben amb un espai que no es pot personalitzar i, per tant, sovint els recursos materials no estan adaptats a la tipologia d’activitat. Aquesta situació fa minvar lleugerament la qualitat de l’activitat que s’ofereix.
Cal assenyalar la bona predisposició d’alguns CEIP del barri a obrir-se al territori, sempre amb el condicionant del respecte i el compromís cap a l’espai cedit.
Espais de coordinació majoritàriament no circumscrits al territori de referència, sinó al districte
Quadre 2. Característiques de les xarxes educatives i socials del territori Agents Presidència Vicepresidència Secretaria Gerent
President Consell Municipal Grups municipals Escoles Bressol CEIP IES Escoles concertades Administració educativa Professors Sindicats Alumnes AMPAs Entitas Escoles bressol CEIP IES Escola concertada
Directors dels centres públics
Districte Casal de joves
Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils
Entitats d’educació en el lleure AMPA
Districte
Entitats i Associacions esportives
Casal de joves
20 entitats (entre elles entitats d’esplai, escoltes i joventuts dels partits polítics)
Centre de Serveis Socials Zona Est, Serveis Personals, Banc Solidari de Serveis Gratuïts, Per l’Altre Cor Cremat a Barcelona-Ajut al 4t Món, algunes escoles del barri
Xarxa
Consell Escolar de Districte
Pla de Formació de Zona (PFZ)
del Centre de Recursos Pedagògics (CRP)
Reunió de directors
Consell d’Infància i Joventut
Consell d’Esports
Plataforma d’Entitats Infantils i Juvenils
Projecte «Bons veïns, millor barri»
Característiques
El Consell Escolar Municipal, de conformitat amb la LODE, és l’organisme de consulta i participació dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament no universitari dins l’àmbit municipal. Atesa la singularitat de Barcelona, actuen com a consells escolars municipals els consells escolars municipals de districte, que actuen en l’àmbit del seu territori.
Xarxa liderada i promoguda pel CRP. La xarxa s’encarrega de definir els objectius específics i la planificació de les activitats formatives que conté el pla, a partir d’una detecció prèvia de necessitats entre el professorat i els centres docents de la zona.
Xarxa promoguda pels directors/es dels diferents centres públics d’educació infantil, primària i secundària del districte, per tal de fomentar l’anàlisi i millora dels aspectes que afecten el funcionament dels centres escolars. La xarxa actua mitjançant reunions conjuntes. Xarxa formada per les entitats infantils i juvenils, promoguda pel districte, en què es treballen aspectes relacionats amb els joves i es fa un seguiment dels projectes existents, alhora que es generen propostes de treball i coordinacions per a la realització d’activitats conjuntes.
Xarxa formada per les entitats o associacions esportives, i liderada pel districte. Es fa un seguiment de les activitats esportives del barri. Es recullen les necessitats i propostes dels agents que en formen part.
Xarxa formada en gran part per les entitats infantils i juvenils. Té com a objectiu facilitar un espai de coordinació, relació i assessorament.
Presència d’un subgrup d’entitats educatives on es treballen projectes conjunts.
Xarxa informal, promoguda pel districte de Les Corts, dins del Pla de Civisme de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte pretén recuperar els valors de solidaritat i convivència a partir de la potenciació de les xarxes informals de bon veïnatge, mitjançant intervencions concretes segons el sector de la població al qual van adreçades.
2.2. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar
2.2. L’oferta d’activitats fora de l’horari escolar
L’oferta d’activitats educatives que es desenvolupen fora de l’horari escolar en aquests barris és nombrosa des del punt de vista quantitatiu però de tipologia poc diversa. La confluència de diversos factors ajuden a comprendre la situació relativa a l’oferta:
Concentració d’oferta i demanda a les AMPA dels CEIP i de les escoles concertades
La major part de l’oferta es concentra en l’àmbit dels centres escolars i és gestionada i promoguda per les AMPA dels CEIP (55,2 %) i, en una proporció molt menor, per les AMPA dels centres concertats (10 %). És a dir, que el 65 % de l’oferta educativa en el temps de lleure no és oberta a la totalitat dels infants i joves del territori, sinó que queda restringida als alumnes del seu centre de procedència. Respecte l’ocupació de places, les AMPA dels CEIP atenen el 42,5 % dels infants i joves, mentre que les de les escoles concertades atenen el 27,0 %.
L’oferta d’activitats educatives extraescolars no gestionades per les AMPA es distribueix de la manera següent: les associacions esportives el 17,4 %, el casal de joves el 6 % i altres entitats també el 6 %. Cal destacar que la ludoteca i les entitats del lleure tan sols representen el 4 % de l’oferta total, tot i que tenen el 8 % de les places ocupades.
Les dades aportades pels agents educatius i socials indiquen que gairebé el 70 % dels alumnes d’entre 3 i 16 anys realitzen activitats ofertes pel seu centre escolar. Així, es fa palès el dèficit d’oferta d’activitats obertes als infants i joves dels diferents barris. No obstant això, és important tenir present que l’Escola Súnion sí que ofereix activitats obertes al territori.
Taula 1. Activitats existents i places ocupades segons el tipus d’agent
Tipus d’agent Nombre % d’activitats Nombre % de places
d’activitats ofertes de places ocupades
ocupades
CEIP - AMPA 111 55,2 2.282 42,5
Concertada - AMPA 20 10,0 1.452 27,0
IES - AMPA 0 0,0 0 0,0
Associacions d’ensenyament no reglat 3 1,5 71 1,3
Associació esportiva 35 17,4 726 3,5
Ludoteca 3 1,5 162 3,0
Casal de joves 12 6,0 182 3,4
Entitat del lleure 5 2,5 268 5,0
ALTRES 12 6,0 228 4,2
Concentració de l’oferta i la demanda en activitats esportives i artístiques
Les activitats esportives i les artístiques representen la majoria de l’oferta d’activitats en el territori: les primeres signifiquen el 50,7 % del total de l’oferta i el 50,4 % de les places totals ocupades; les segones corresponen al 28,4 % del total de l’oferta i al 25,1 % de les places totals ocupades. La resta de l’oferta pertany a activitats acadèmiques instructives (11,4 %) i, en menor grau, a activitats d’educació en el lleure (9,5 %).
Pel que fa a la tipologia d’activitats esportives i artístiques s’observa el següent.
Activitats esportives: tenint en compte el nombre de places ocupades per activitat, el futbol i el bàsquet són els esports més practicats. Addicionalment, hi ha un sector reduït d’activitats esportives menys comunes, com ara tennis, vela, patinatge sobre gel, patinatge artístic o escalada, entre d’altres.
Activitats artístiques: predominen principalment activitats musicals i d’expressió corporal (dansa i arts escèniques).
Taula 2. Tipus d’activitats existents i places ocupades
Tipus d’activitat % d’activitats ofertes % de places ocupades
Esportiva 50,7 50,4
Artística 28,4 25,1
Acadèmica instructiva 11,4 10,8
Educació en el lleure 9,5 13,7
Social/comunitària 0,0 0,0
Total 100,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pels agents educatius i socials.
Concentració de l’oferta entre setmana i per les tardes de 16.00 a 20.00 h
En termes relatius, l’oferta és escassa durant el temps periescolar (matí 5,9 % i migdia 4,3 %). En canvi, és notòria la concentració de l’oferta fora de l’horari escolar: de 16.00 a 18.00 h (39,7 %) i de 18.00 a 20.00 h (32,9 %). La distribució de l’oferta els dies d’entre setmana queda força equilibrada de dilluns a dijous, i oscil·la entre el 18,4 % (dijous) i el 22,8 % (dimecres). L’oferta disminueix força el divendres (12,2 %).
Oferta quasi nul·la els caps de setmana
Taula 3. Percentatge d’activitats per franja horària
Franja horària
08.00-13.00 h 13.00-16.00 h 16.00-18.00 h 18.00-20.00 h 20.00-22.00 h
Total
% activitats
5,9 9,5 39,7 32,9 12,0 100,0
Font: elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pels agents educatius i socials.
Taula 4. Percentatge d’activitats per dies de la setmana
Dia de la setmana % activitats
Dilluns 21,9
Dimarts 22,5
Dimecres 22,8
Dijous 18,4
Divendres 12,2
Dissabte 2,0
Diumenge 0,1
Total 100,0
2.3. El grau d’ocupació de places a les activitats educatives
en el temps de lleure ofertes fora de l’horari escolar
Respecte al grau d’ocupació de les activitats, podem indicar alguns elements que en certa mesura condicionen la pròpia oferta. Aquests elements o factors bàsicament socials, són segons els agents entrevistats fonamentals per entendre com es configura l’ocupació de places en aquests territoris.
El cost de les activitats: concentració d’ocupació en activitats que costen entre 10 i 30 euros.
Més del 70 % de les activitats ofertes als barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon tenen un cost d’entre 10 i 30 euros mensuals. Cal destacar que pel que fa al major volum de places ocupades, el 37,9 % pertany a les activitats amb un cost que oscil·la entre els 10 i els 20 euros al mes, mentre que el 24,4 % pertany a activitats que costen entre 20 i 30 euros mensuals.
També cal observar que l’oferta i les places ocupades disminueixen significativament en els preus extrems. Així, els preus amb valors inferiors als 10 euros mensuals sumen una oferta del 12 %, i representen l’11 % de les places ocupades. És important remarcar que les activitats amb preus més econòmics tenen una menor oferta i ocupació en comparació amb les activitats amb un preu més elevat (superior als 30 euros al mes).
Taula 5. Cost econòmic de les activitats
Cost mensual Nombre Nombre % d’activitats % de places
d’activitats de places ocupades
ocupades
Gratuït 13 413 6,5 7,7
De 0 a 10 euros/mes 11 198 5,5 3,7
De 10 a 20 euros/mes 62 2.033 30,8 37,9
De 20 a 30 euros /mes 79 1.308 39,3 24,4
De 30 a 40 euros/mes 29 702 14,4 13,1
De 40 a 50 euros/mes 5 588 2,5 10,9
Més de 50 euros 2 129 1,0 2,4
Total 201 5.371 100,0 100,0
Màxima ocupació de places entre els infants de primària i decreixement de la demanda entre secundària i educació infantil
L’ocupació de places en activitats d’educació en el temps de lleure es concentra sobretot en la franja d’edat d’entre els 6 i els 11 anys (32,4 %) i en menor proporció en la que va dels 11 als 13 anys (23,6 %). A partir dels 14 anys fins als 18 anys (18,7 %), l’ocupació de places decreix amb relació a les franges d’edat anteriors. D’una manera similar, les places ocupades tendeixen a disminuir per sota dels 6 anys (25 %). En aquest sentit, l’ocupació de places segons elsdiferents grups d’edat s’afebleix a mesura que ens situem en els extrems (infants més petits o joves més grans).
Taula 6. Edat dels participants en les activitats
Edat Places ocupades
De 0 a 3 anys 3,5
De 3 a 6 anys 21,7
De 6 a 11 anys 32,4
D’11 a 13 anys 23,6
De 14 a 18 anys 18,7
Total 100
Font: elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pels agents educatius i socials.
Domini de l’oferta esportiva a l’adolescència
El major volum de places ocupades es concentra en les activitats esportives a partir dels 6 anys, però de manera més notòria entre els 11 i els 18 anys. En canvi, quan l’edat dels usuaris disminueix, l’ocupació en activitats esportives descendeix i n’augmenta l’artística. Entre els 3 i els 6 anys destaca l’equilibri relatiu entre l’ocupació en les activitats esportives (33,3 %) i les artístiques (27,7 %). En la franja d’edat posterior, dels 6 als 11 anys, el domini de l’activitat esportiva (48 %) sobre l’activitat artística (31,8 %) s’accentua, i aquesta tendència es fa més visible entre els 11 i els 13 anys (65,1 % i 17,6 %, respectivament) i entre els 14 i els 18 anys (65,1 % i 21,6 %, respectivament).
Taula 7. Edat dels participants segons el tipus d’activitat
Tipus d’activitat
Esportiva Artística
Acadèmica instructiva Educació en el lleure3
Social/comunitària Total
3 a 6 anys
33,3 27,7 15,1 23,9 0,0 100
6 a 11 anys
48,0 31,8 13,5 6,7 0,0 100
11 a 13 anys
65,1 17,6 9,5 7,8 0,0 100
14 a 18 anys
65,1 21,6 5,1 8,3 0,0 100
0 a 3 anys
0,0 16,3 0,0 83,7 0,0 100
Font: elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pels agents educatius i socials.
Diferències entre nens/nois i nenes/noies en l’ocupació de places en funció del tipus d’activitat
En comparar l’ocupació de places segons el gènere s’observa un predomini de la pràctica esportiva per part del públic masculí (67 %). En canvi, el gènere femení participa en major proporció en les activitats artístiques (58,1 %). Respecte la resta d’activitats, tant les acadèmiques instructives (52,8 %) com les d’educació en el lleure (52,7 %) representen una ocupació similar entre el gènere masculí i el femení. Així, també es pot dir que hi ha una major proporció d’ocupació en les activitats ofertes per part del públic femení.
Homogeneïtat en la distribució dels infants d’origen immigrant
En general, la distribució de nens d’origen immigrant és força equilibrada entre els 3 i els 18 anys, amb percentatges que oscil·len entre el 19,8 % (de 3 a 6 anys) i el 27,4 % (de 6 a 11 anys). Respecte els infants de 0 a 3 anys d’origen immigrant, s’observa que representen el 17,9 % sobre la resta d’infants que participen en les activitats destinades a aquesta franja d’edat, proporció que supera la resta de percentatges de les diferents franges d’edat. Cal recordar, però, que aquestes dades no són absolutes, ja que no tothom ha pogut facilitar aquesta informació. Es tracta, per tant, de tendències.
Major participació en activitats esportives i d’educació en el lleure per part del públic d’origen immigrant
Entre els infants i joves d’origen immigrant, la màxima ocupació en activitats es concentra en les esportives (34,3 %) i en les activitats educatives en el lleure (31,8 %). Crida l’atenció la baixa participació en les activitats acadèmiques instructives per part d’aquest col·lectiu.
Menor desigualat entre origen immigrant/no immigrant en la participació en activitats educatives en el lleure
La desigualtat d’accés a les activitats entre la població immigrant i l’autòctona és força marcada, en especial pel que fa a les activitats acadèmiques instructives (3,3 %), esportives (3,6 %) i artístiques (5,7 %). En canvi, la desigualtat és lleugerament menor respecte les activitats d’educació en el lleure (12,2 %), per la qual cosa aquest àmbit esdevé una oportunitat de cohesió entre diferents sectors de la població.
Taula 8. Percentatge de joves d’origen immigrant que realitzen activitats educatives fora de l’horari escolar segons el tipus d’activitats
Tipus d’activitat
Esportiva Artística
Acadèmica instructiva Educació en el lleure Social/comunitària Total
Distribució origen estranger
34,3 27,2 6,7 31,8 0 100,0
% origen estranger respecte el total de places ocupades
3,6 5,7 3,3 12,2 0 5,3
% de places ocupades
50,4 25,1 10,8 13,7 0 100,0
2.4. Equipaments i recursos als barris
Les diferències relatives als recursos infraestructurals, materials, humans i econòmics i el grau d’implicació de les famílies en els espais de participació d’escoles i entitats, poden condicionar també la qualitat de l’oferta educativa. A continuació es descriuen els elements que més destaquen:
Saturació d’espais esportius
La major part dels agents educatius i socials i socials entrevistats consideren que tots els equipaments públics esportius estan saturats. Els agents que gestionen aquests espais han comentat la dificultat de créixer a causa dels problemes de sobreocupació dels espais existents. A més a més, l’activitat de piscina s’ha de fer a equipaments privats o de fora del barri.
Utilització de patis escolars, amb algunes excepcions
Alguns dels centres escolars públics del barri compten amb instal·lacions esportives susceptibles de ser utilitzades fora de l’horari escolar. Ja hi ha coordinacions entre agents esportius i centres escolars per a la cessió de les instal·lacions esportives.
Les entitats de lleure utilitzen les instal·lacions exteriors d’alguns centres escolars per a la realització de la seva activitat, perquè no disposen d’un espai propi.
En el cas d’algunes escoles concertades, les instal·lacions esportives són insuficients per cobrir la demanda que es genera des del mateix centre, fet que comporta la saturació dels patis d’aquestes escoles.
Saturació dels equipaments culturals
La mancança d’infraestructures fa que moltes entitats no disposin d’un espai propi i que, per tant, hagin de compartir els equipaments públics existents. Això genera una sobreocupació d’aquests equipaments, que afecta directament la qualitat de les activitats que aquestes entitats desenvolupen. D’altra banda, alguns d’aquests equipaments no disposen d’un espai de magatzem. La globalitat dels agents educatius i socials i socials consideren cabdal poder disposar d’un espai propi i adaptat a les seves necessitats.
Condicionants en la cessió d’espais escolars
Quadre 3. Punts forts i punts febles identificats dels equipaments del territori Punts forts
– Bons recursos infraestructurals. – Preus de les activitats accessibles i
assequibles.
– En la majoria dels casos, instal·lacions esportives grans.
– Alguns centres ja cedeixen espais.
– Presència d’una escola amb activitats obertes al barri.
– Existència d’una escola amb amplis recursos infraestructurals esportius.
– Cedeixen espais a agents externs. – Obertura d’un centre cívic que aglutina
la zona més cèntrica del barri de Les Corts.
– Preus públics accessibles.
– Espai de trobada per als ciutadans. – Existència d’un espai infantil. – Oferta gratuïta.
– Preus públics.
– Infraestructura adequada per al desenvolupament de l’activitat. – Gran capacitat estructural interna. – Algunes associacions utilitzen
instal·lacions esportives escolars.
– La ubicació permet contacte i relacions amb entitats juvenils.
– Infraestructures que els permeten desenvolupar les activitats.
– Garanteixen l’accessibilitat mitjançant beques. Tipus d’equipament CEIP, IES 8 Escola concertada 5
Centres cívics o culturals 4 Biblioteques 2 Ludoteca 1 Equipaments esportius 3
Casal de joves 1
Punts febles
– Dificultats en la coordinació dels horaris de les pistes esportives.
– En alguns casos, manca de control o vigilància quan es cedeixen espais.
– Dificultats en el manteniment de les
instal·lacions esportives fora de l’horari escolar. – A causa del creixement de l’oferta, els recursos
infraestructurals se’ls han quedat petits. – Instal·lacions esportives insuficients amb
relació a la demanda. – Saturació dels patis escolars.
– Existència d’una escola sense instal·lacions esportives.
– Alguns centres no disposen d’espais per cedir. – Saturació d’alguns dels seus espais. – Allunyats del barri de Sant Ramon.
– Manca d’espai adequat a les activitats concretes; dificultat per compatibilitzar espais. – Comparteixen espais amb el Centre Cultural
i altres entitats.
– No poden créixer perquè les instal·lacions esportives se’ls han quedat petites amb relació a la demanda que reben.
– Dificultats per compatibilitzar l’ús de les pistes esportives.
– Manca d’espai per utilitzar com a magatzem. – Dèficit de material de grans dimensions,
tarimes, equips de música, etc.
Font: elaboració pròpia a partir de la informació facilitada pels agents educatius i socials.
2.4.1. Valoració d’altres recursos educatius
Dèficit de continuïtat del monitoratge a les entitats d’educació en el lleure
Dificultat del relleu dels responsables de les AMPA
La majoria de les AMPA entrevistades han expressat la dificultat de trobar persones que s’impliquin en l’entitat i, sobretot, d’assegurar-ne el relleu dels responsables principals (president, secretari, etc.). Sovint hi ha una o dues persones que assumeixen la màxima responsabilitat durant tres o quatre anys i després és difícil trobar pares que assumeixin aquest paper. Aquesta dinàmica pot generar conflictes de monopolització d’aquesta persona i d’immobilisme de la resta de pares. En aquest sentit, des del projecte Temps de barri cal tenir present l’oportunitat de potenciar AMPA actives, però també cal ser conscients de la necessitat de relleu.
Algunes AMPA entrevistades del barri de Les Corts disposen d’un persona assalariada que s’encarrega de la gestió de l’AMPA. Aquesta característica contribueix a oferir un servei de més qualitat, a tenir una millor organització i, en definitiva, a consolidar l’activitat de l’AMPA.
2.5. Idees clau de la diagnosi
En aquest apartat volem mencionar algunes consideracions que caldria tenir en compte a l’hora d’estructurar un projecte d’actuació que pretengui optimitzar l’educació fora de l’horari escolar en el territori analitzat.
Com són els agents educatius i socials del territori? Quines relacions estableixen entre si?
– Els barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon disposen d’algunes xarxes que promouen la col·laboració entre els agents. La majoria d’aquestes xarxes, però, són impulsades des del districte i tenen un fort caràcter sectorial: únicament posen en contacte i promouen la relació entre agents iguals. Promoure i intensificar les relacions entre agents de sectors d’activitat diferent milloraria la coordinació entre els agents educatius i socials i socials.
– Cal prendre en consideració l’aïllament relacional que pateixen les AMPA, ja que la coordinació entre elles o amb altres agents és pràcticament inexistent. En la seva opinió, els principals factors que produeixen aquest aïllament són la poca disponibilitat de temps dels membres de l’AMPA i l’elevada rotació a què es veuen abocats.
– Convé destacar l’existència de la Plataforma d’Entitats, que agrupa Entitats de Joves i per a Joves. Aquesta facilita a les entitats de lleure un espai de coordinació per a l’organització conjunta d’activitats puntuals i l’optimització dels recursos.
– El temps en què es desenvolupen més activitats educatives en el temps de lleure és un cop finalitza l’horari escolar, majoritàriament de 16.00 a 18.00 h, i de 18.00 a 20.00 h (de dilluns a dijous). Pel que fa als caps de setmana, l’oferta és quasi nul·la: només es realitzen el 2,1 % del total d’activitats.
– L’ocupació de places segons els diferents grups d’edat s’afebleix a mesura que ens situem en els extrems (infants més petits o joves més grans).
En quina situació es troba l’ús dels equipaments del territori?
– La major part dels agents educatius i socials i socials entrevistats consideren que tots els equipaments públics esportius es troben saturats. Els agents que gestionen aquests espais han comentat la dificultat de créixer a causa dels problemes de sobreocupació dels espais existents.
– Alguns dels centres escolars públics del barri compten amb instal·lacions esportives susceptibles de ser utilitzades fora de l’horari escolar. Ja hi ha coordinacions entre agents esportius i centres escolars per a la cessió de les instal·lacions esportives. A més a més, la majoria dels centres educatius manifesten estar oberts a la cessió de les seves instal·lacions, tot i que estableixen alguns condicionants.
3. QUÈ DIUEN LES FAMÍLIES?
3.1. La participació en el Debat familiar
4En total, 13 centres escolars dels barris de les Corts i La Maternitat - Sant Ramon han participat en l’experiència i han distribuït els qüestionaris entre els seus alumnes. Dels 13 centres participants, 8 són de titularitat pública i 5 són centres concertats.
Dels 6.773 alumnes matriculats als centres escolars participants, 2.265 han retornat el qüestionari contestat. Això representa una participació del 33,4 %, xifra molt significativa si es tenen en compte altres experiències similars.
D’altra banda, els alumnes participants són principalment d’educació primària i, en menor grau, d’infantil i secundària. Això fa que les activitats realitzades i demanades, així com els horaris, estiguin clarament condicionats pel seu perfil.
3.2. Característiques dels infants i adolescents i de les seves famílies,
el temps de lleure i les activitats preferides
El conjunt d’infants i adolescents que han respost al qüestionari està format per una proporció força equitativa de noies i nois. La majoria té entre 6 i 11 anys (57,2 %), el 16,7 % entre 3 i 5 anys, i el 26,2 % entre 12 i 18 anys. D’acord amb l’edat, quasi tres quartes parts dels infants i adolescents estan cursant infantil o primària i un 26,5 % són alumnes d’educació secundària.
Pel que fa al tipus de llar on viuen, en termes generals s’observa que les famílies participants són poc nombroses, ja que el 54,3 % estan formades per un total de quatre membres i el 25,4 %, per tres. Aquestes dades expliquen que el 58,8 % dels infants i adolescents tinguin només un germà o germana, i que un 25,9 % sigui fill/a únic/ca.
L’organització familiar i l’acompanyament als centres educatius
Gràfic 9. Acompanyament dels fills/es a casa
38,0
62,9
8,1
34,0
3,1 1,9
0 10 20 30 40 50 60 70
El pare La mare El/la cangur Avis/es o familiars Altres mares i
pares de l’escola Amics dela família
L’organització de l’acompanyament a casa dels fills i filles quan aquests surten de l’escola és molt similar als centres públics i concertats, tot i que és més elevat en els primers. La mare és qui més ho fa en ambdós tipus de centre, seguida del pare.
L’edat és determinant en la necessitat d’acompanyament, sobretot per als infants de 3 a 11 anys, i encara que, una vegada més, la mare és qui més realitza aquesta tasca en totes les franges d’edat, destaca el paper que els avis o altres familiars tenen vers els infants menors de 6 anys. En canvi, les famílies quasi no recorren a altres mares i pares de l’escola ni a amics de la família per a l’acompanyament dels més petits, ja que aquestes opcions només representen el 2,7 % i el 1,3 %, respectivament.
El nombre total de persones a la llar també és un factor important: la necessitat d’acompanyament és menor a les llars més nombroses. En les situacions de més necessitat, és a dir, a les llars monoparentals, els avis o altres familiars tenen un paper molt més destacat que el pare en la recollida dels fills/es a l’escola. També en destaca, però, la figura del cangur o persona remunerada.
L’assumpció per part de les mares de la recollida dels fills i filles de l’escola té a veure amb el tipus de jornada laboral. Efectivament, els pares dediquen més hores al treball remunerat que les mares. Mentre que l’11,9 % de les mares afirma que no treballa, només l’1,9 % dels pares afirmen el mateix. Per contra, el 59,4 % dels pares té una jornada laboral superior a les 40 hores setmanals, jornada que en les mares només arriba al 22,6 %. En concordança amb aquesta informació, el 14,4 % de les mares té reducció horària pel fet de tenir fills/es, xifra que supera als pares en un 2,4 %.
Les activitats de lleure preferides
L’activitat de lleure preferida dels infants i adolescents és mirar la televisió (67,6 %), que es confirma com l’hàbit predominant d’aquests en el seu temps d’oci. Després ve, però, fer esport (65,2 %) i jugar amb l’ordinador o la videoconsola (61,4 %). Jugar a casa (58,5 %) o al carrer (51,2 %) és una mica menys freqüent, però es manté com una activitat important del lleure dels infants i els adolescents. Les activitats que menys prefereixen són: anar al cinema o al teatre (30,1 %), estudiar o fer deures (35,5 %) i llegir (39,5 %).
Gràfic 10. Activitats de lleure preferides (resposta múltiple) 67,6 65,2 61,4 58,5 51,2 46,7 39,5 35,5 30,1 Mirar la televisió Gènere
Les activitats preferides pels nois són: fer esport, jugar amb l’ordinador o la videoconsola, mirar la televisió i jugar. Les activitats més preferides entre les noies inclouen: mirar la televisió, jugar, fer treballs manuals o música i fer esport.
Edat
A mesura que els infants creixen, el joc, els treballs manuals i la música deixen de ser tant preferents per a ells. Per contra, pren més rellevància fer esport, anar al cinema o al teatre i jugar amb l’ordinador o la videoconsola.
La lectura i l’estudi presenten una dinàmica diferent en funció de l’edat, i són més preferents dels 6 als 11 anys que a la resta d’edats.
El temps de dedicació a les activitats de lleure
El temps de dedicació a les diferents activitats de lleure és molt variat, malgrat que en totes elles el més habitual és destinar-hi fins a 4 hores setmanals. Les activitats que ocupen més temps són: jugar a casa, mirar la televisió i estudiar o fer deures. Per contra, les que n’ocupen menys són: anar al cinema o al teatre, realitzar treballs manuals o fer música i llegir.
Taula 11. Temps de dedicació a les activitats de lleure (hores/setmana)
Activitats
Jugar a casa
Jugar al parc o al carrer Estudiar o fer deures Fer esport
Treballs manuals/música
Fins a 4 hores
40,3 55,6 45,4 51,7 67,0
De 4 a 6 hores
25,0 25,7 27,3 28,6 23,5
Més de 6 hores
34,7 18,7 27,4 19,6 9,5 Fer
esport Jugar ambl’ordinador vídeo consola
Jugar
a casa al parcJugar o al carrer
Treballs manuals /
música
Llegir Estudiar o fer deures escola
Anar al cinema /
teatre
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Gènere
S’observa que els nois dediquen més hores a aquelles activitats que, en termes generals, són més preferides per ells que per les noies: jugar, fer esport i jugar amb l’ordinador i la videoconsola. Les noies que han assenyalat aquestes activitats com a preferides, hi dediquen menys hores que els nois. Així, per exemple, només el 15,1 % de les noies que tenen fer esport com una de les seves activitats preferides hi dedica més de 6 hores setmanals. Per contra, en el cas dels nois, aquest percentatge és més elevat: el 23,4 %. De la mateixa manera, les noies dediquen més hores a algunes activitats que també són més preferides per elles que no pas pels nois, com ara fer treballs manuals o música, estudiar o fer els deures i llegir.
Edat
Hi ha una relació entre l’edat i la realització de les diferents activitats. Amb els anys es destinen més hores setmanals a fer deures, esport, llegir, mirar la televisió i jugar amb l’ordinador o la videoconsola. Per contra, hi ha una clara disminució del temps dedicat al joc.
3.3. La participació en activitats fora de l’horari escolar
El 81,4 % dels infants i adolescents participa en alguna activitat fora de l’horari escolar. La participació és elevada, tant als centres públics (83 %) com als centres concertats (78,9 %). D’altra banda, s’observa una participació similar de les noies (80,1 %) i dels nois (82,8 %).
La participació en activitats extraescolars depèn de diversos factors, com ara l’edat i el nombre de fills/es, l’horari laboral dels progenitors i progenitores i el seu nivell d’estudis.
Edat
La realització d’activitats extraescolars és inferior entre els infants menors de 6 anys, però també s’observa una lleugera disminució de la participació a partir dels 11 anys (quan s’inicia l’educació secundària).
Família
També s’observa una participació menor, del 76,2 %, en les famílies més nombroses, de quatre o més fills. Els motius poden ser tant econòmics (més dificultats per assumir el cost de les activitats extraescolars de tots els fills), com d’organització familiar (davant les possibles dificultats afegides que suposa l’harmonització horària).
Taula 12. Participació en activitats extraescolars segons el nombre de germans i l’edat
Participació
Sí No
Total
Conjunt del territori
81,4 18,6 100
Nombre de germans
Cap 1 2 3 o +
80,4 82,8 79,5 76,2
19,6 17,2 20,5 23,8
100 100 100 100
Edat
< 6 anys 6 - 11 anys >11 anys
67,9 86,7 78,4
32,1 13,3 21,6
100 100 100
Progenitors i progenitores
Amb relació a les característiques dels pares i mares, queda palès que els fills/es de progenitors i progenitores amb estudis universitaris tenen una participació superior en activitats extraescolars.
D’altra banda, la participació és menor quan els progenitors i progenitores no treballen i quan tenen reducció horària pel fet de tenir fills/es. No obstant això, la participació varia sobretot en funció de si qui té reducció horària és el pare o la mare. Així, la participació en activitats extraescolars és molt superior quan és la mare (81,1 %), en comptes del pare (66,7 %), qui té reducció horària.
Els tipus d’activitats i el lloc de realització
Les activitats es realitzen amb major freqüència fora de l’escola: mentre que el 52,5 % dels infants i adolescents participen en activitats al mateix centre escolar, el 59 % ho fan a fora.
L’activitat més realitzada és l’esportiva (35,9 % a l’escola i 34,9 % a fora d’aquesta), seguida de les disciplines artístiques (20,9 % i 17,5 %, respectivament) i la informàtica i idiomes (13,1 % i 20,2 %).
El tipus d’activitat també és diferent dins i fora de l’escola: a l’escola, les activitats més realitzades són l’esport i les activitats artístiques. Mentre que a l’escola predominen l’esport i les activitats artístiques, a fora es realitza un ventall d’activitats més divers.
Taula 13. Tipus d’activitat i espai de realització
Activitats
En fa alguna Esportiva
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) Informàtica, idiomes
Reforç escolar Educació en el lleure
Cultural (castellers, banda de música, coral)
A l’escola
52,5 35,9 20,9 13,1 2,7 3,0 2,1
Fora de l’escola
59,0 34,9 17,5 20,2 5,9 5,9 3,7
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Als centres públics es realitzen més activitats extraescolars a la mateixa escola que als centres concertats, diferència que s’accentua en les activitats esportives i les artístiques.
Gènere
Taula 14. Tipus d’activitat i espai de realització segons el sexe
Activitat
En fa alguna Esportiva
Artística (música, arts plàstiques, teatre, dansa) Informàtica, idiomes
Reforç escolar Educació en el lleure
Cultural (castellers, banda de música, coral)
A l’escola
Nois Noies
54,7 50,4
43,1 28,8
15,3 26,3
13,8 12,4
2,7 2,6
3,3 2,7
1,5 2,7
Fora de l’escola
Nois Noies
60,1 58,4
40,6 29,7
12,6 22,4
18,1 22,3
6,7 5,0
5,8 6,0
3,4 4,0
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Edat
Amb l’edat varia el tipus d’activitats que es realitzen. Els infants d’entre 6 i 11 anys són qui fan més activitats de tot tipus (excepte les de caràcter més formatiu, com el reforç escolar, més freqüent en el grup d’adolescents).
Malgrat que a tots els grups d’edat predomina l’esport, a mesura que els infants es fan grans es diversifica el tipus d’activitat que realitzen. En conseqüència, amb l’edat augmenta la realització d’activitats fora de l’escola. Aquesta pauta es produeix sobretot amb les activitats esportives, artístiques, d’informàtica i idiomes, reforç escolar i culturals.
Una conclusió rellevant és que, en general, la cerca d’activitats fora de l’escola creix amb l’edat, en especial a causa de la concentració de l’oferta als centres escolars d’activitats de tipus esportiu.
El temps dedicat a les activitats fora de l’horari escolar
La meitat dels infants i adolescents que realitzen alguna activitat fora de l’horari escolar en fan únicament una. Amb tot, la mitjana se situa en la realització d’1,72 activitats extraescolars.
De mitjana es fan activitats extraescolars durant una mica més de tres dies a la setmana, però el nombre de dies que s’hi dedica augmenta entre els 6 i els 11 anys i disminueix a partir dels 11. Així, si entre els infants de menys de 6 anys la mitjana de dies dedicats és de 2,54, els de 6 a 11 anys hi dediquen una mitjana de 3,37 i els de més d’11 anys, de 3,22.
Més de la meitat de les activitats es realitzen principalment entre el dilluns i el dijous, mentre que el divendres és el dia en què se’n fan menys (41,3 %). No obstant això, durant el cap de setmana també hi ha un volum important d’activitats (30,2 %). La concentració d’activitats de dilluns a dijous es dóna tant a les escoles públiques com a les concertades.
Taula 15. Dies de la setmana de les activitats
Dies
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Dissabte i diumenge
Conjunt del territori
61,1 61,4 64,6 63,1 41,3
30,2 Font: elaboració pròpia a partir de les dades del
Edat
Amb l’edat s’incrementa la realització d’activitats en divendres i cap de setmana, ja que passen de representar el 28,4 % i el 8,6 %, respectivament, en els infants menors de 6 anys, al 44,9 % i el 52,4 % en els adolescents. Pel que fa al temps de dedicació és, majoritàriament, d’entre 2 i 6 hores setmanals.
A mesura que els infants creixen augmenta el temps que destinen a les activitats extraescolars. Així, la dedicació de menys de dues hores passa del 31,6 % en els menors de sis anys al 9,6 % en els adolescents. Per contra, només el 3,9 % dels infants menors de 6 anys hi dedica entre 6 i 10 hores setmanals, mentre que en els adolescents aquesta dedicació arriba al 29,9 %.
Gràfic 16. Temps dedicat a les activitats extraescolars
0 10 20 30 40 50 60 70
Menys de 2 hores Entre 2 i 6 hores Entre 6 i 10 hores Més de 10 hores
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
13,9
62,8
20
3,3
En definitiva, es pot afirmar que tot i que la participació en activitats extraescolars disminueix lleugerament a partir dels 11 anys, els adolescents que en continuen fent hi dediquen més temps a la setmana.
Les activitats i la participació de les famílies en la seva dinamització
La relació de les famílies amb l’escola i el seu grau d’implicació amb la dinamització del centre esdevé un element fonamental per explicar la participació dels seus fills i filles en l’oferta d’activitats fora de l’horari escolar.
La participació dels pares i mares en les AMPA dels barris de Les Corts i La Maternitat - Sant Ramon és relativament baixa, atès que el 74,8 % de les famílies declara que hi participa poc o mai. S’observa, però, que la participació és superior als centres públics (31,5 %) que als concertats (16,3 %). Això es dóna en un context general de molt baixa participació en activitats associatives, ja que el 91,8 % de les famílies pràcticament no participa mai en associacions culturals, veïnals ni solidàries.
26,20
36,20
26,60
11,00 49,30
42,30
6,80
1,60
La implicació en les reunions convocades per l’escola s’incrementa lleugerament amb l’edat dels infants i adolescents. Amb relació als progenitors i progenitores, i en concordança amb el que s’ha dit anteriorment, la implicació en aquestes reunions també és superior quan els progenitors i progenitores tenen estudis universitaris.
La informació sobre les activitats
Pel que fa al nivell d’informació de les famílies, el 91,6 % consideren que estan força ben informades sobre les activitats extraescolars que es fan a les escoles. El nivell d’informació sobre les activitats extraescolars de fora de l’àmbit escolar és menor: només el 62,4 % afirmen estar-ne ben informades.
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
Totalment d’acord Bastant d’acord Poc d’acord Gens d’acord
Activitats de l’escola Activitats de fora de l’escola
Gràfic 17. S’està ben informat de les activitats extraescolars?
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Les famílies dels centres concertats valoren més positivament que les dels centres públics el nivell d’informació que reben de les activitats extraescolars, sobretot amb relació a les activitats de fora de l’escola.
Esportiva Artística Informàtica /
Idiomes escolarReforç en el lleureEducació Cultural Lúdiques
Es fan a l’escola Es fan fora de l’escola
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Debat familiar.
Gràfic 19. Les activitats que es fan i les que es voldrien fer
Es voldrien fer
25,50
33,20
23,40
3,80
13,50
9,30
23,80 34,90
7,50
20,20
5,90 5,90
3,70 35,90
20,90
13,10
2,70 3,00 2,10
0 5 10 15 20 25 30 35 40
Gènere
Un percentatge més elevat de noies (81,3 %) que de nois (72,5 %) faria alguna activitat extraescolar que no fa, amb una demanda important d’activitats artístiques.
Edat
Els infants de 6 a 11 anys són el grup que més activitats extraescolars faria, amb el 80,3 %. Tot i així, s’observa una relació entre l’edat dels infants i adolescents i algunes de les activitats demanades. Les activitats esportives, artístiques i lúdiques són més demanades pels més petits que pels grans. Per contra, el reforç escolar és més sol·licitat pels adolescents de més edat.
Família
Malgrat tot, només el 60,8 % de les famílies afirmen tenir la intenció d’apuntar els fills i/o filles a alguna activitat extraescolar fora de l’escola. Aquesta voluntat és lleugerament superior als centres públics (61 %) que als concertats (60,5 %).
Necessitats d’informació
3.4. Necessitats i preferències de les famílies
Les activitats que es voldrien realitzar
