Millora del sòl i resposta
immunitària dels vegetals
Jordi Puig Roca
jordi@espigall.cat
Per què volem una millor sanitat vegetal???
Col de paperina, varietat local. 17 kg
Ceba dolça , 87 tn/ha
Per què volem una millor sanitat vegetal???
Ceba dolça , 102 tn/ha Mitjana espanyola 51 tn/ha
Per què volem una millor sanitat vegetal???
Què hem de fer per aconseguir
això???
Què és i com es forma el sòl?
Horitzó 0: mantell orgànic
Horitzó A: matèria orgànica i element minerals Horitzó B: Element minerals amb enriquiment de lixiviats dels perfils superiors
Horitzó C: Roca mare
Roca Mare Sòl madur
Clima
Bacteris, fongs, protozous
Vegetals
Què és la fertilitat del sòl?
Capacitat d'un sòl per donar collites: abundants, bones i sanes i que aquestes qualitats siguin perdurables en el temps.
La vitalitat i fertilitat de la terra està més vinculada amb la vida que alberga que amb la quantitat o varietat de minerals que conté
Què és la fertilitat del sòl?
FERTILITAT QUÍMICA
Reserva i disponibilitat de nutrients per efecte dels microorganismes del sòl FERTILITAT FÍSICA
Suport per al desenvolupament de les arrels Capacitat d’aireació/retenció d’aigua
Resistència a l’erosió
FERTILITAT BIOLÒGICA
y = 124,1x-0,554 R² = 0,9996 0 20 40 60 80 100 120 140 0 2 4 6 8 10 12 14 16 N nítric y = 0,1913x + 3,8339 R² = 0,9893 0 1 2 3 4 5 6 7 8 0 2 4 6 8 10 12 14 16 MO
Fomentar la fertilitat del sòl: Com ho podem fer? TREBALLS DEL SÒL FERTILITZACIONS ORGÀNIQUES ADOBS VERDS DINAMITZADORS I BIOFERTILITZANTS FERTILITZACIONS INORGÀNIQUES
Disseny i optimització dels treballs del sòl
Treball del sòl
D’altres fertilitzants orgànics Marro de café Llana d’ovella Molturació d’ossos Ric en fòsfor Rica en queratina Rica en fòsfor
Fertilització inorgànica
CENDRA DE FUSTA . No Tractada. 5‐10% de K
(En excés pot produir efecte càustic: 50‐100 gr./m2)
PATENKALI: Sal natural rica en potassi i magnesi 28% K i 8% Mg.
Dosis: 25 a 50 gr./m2
Azomite o d’altres roques volcàniques (riques en minerals rars, fòsfor i potassi (no superar els 100g/m2)
Rotacions, incorporació i plantació de lleguminoses Fertilització Solanàcies o cucurbitàcies Compostes Umbel·líferes Lleguminoses
Per què fer servir adobs verds
Acumulen i mantenen Nitrògen i Carboni.
Retenen els Nitrats contaminants de les aigüesa períodes pluges. Redueixen el rentat i pèrdua de nutrients.
Disminueixen l'erosió del sòl.
Ombregen el sòl i el protegeixen de l'impacte de la pluja. Airegen el sòl i el deixen més estructurat
Ajuden en el control d'herbes adventícies. Veça+civada Incrementan la vida microbiana presente en el sòl
Exemples
Sembra a la TARDOR i incorporació a la primavera Barreja molt interessant: VEÇA+ CIVADA (o altre cereal) + NAP FERRATGER
dosis de sembra (ha): 100kg.veça + 80kg. Civada + 4 kg nap
80 kg civada+ 40 kg veça + 4 kg mostassa •Altres opcions:
•FAVONS fava (200kg/ha) •Fenigreg: 80 a 100kg /ha •margall italià
•Pèsol •colza
I tot això? Què té a veure amb
la salut dels vegetals?
MOLECULAR TROFOBIOSIS
Therefore, the use of agrotoxins dramatically
reduces the defences of plantas.
Els patògens actuen a través de toxines
per superar les defenses antifungiques i
bacterianes de plantes.
Sense cap tipus d'intoxicació, el fong
paràsit simplement mor de fam
The Theory of Trofobiosis
Francis Chaboussou
Fertilizers and agro-poisons cause changes in plant metabolism, leading to an enrichment
of their cellular fluids in soluble sugars and free amino acids
The Theory of Trofobiosis
The Theory of Trofobiosis
The nutritional quality of the plant affects the insects behavior in many different ways:
FERTILITY FECUNDITY LONGEVITY NUMBER OF GENERATIONS SHORTER CYCLES NUMBER OF POSTURES GROWTH SPEED
INCREASES FEMALE TO MALE RATIO GROED
ELICIATOR
TOXINES
MALALTIES
FITOANTICIPINES
FITOALEXINES
ELICIATORS
SENYALS DE SALUT. Mol·lècules generades per la presència de malalties que s’uneixen als receptors membranals i desencadenen la resposta immunitària del vegetals. Poden ser internes o externes
Phytoanticipines
Phytoalexines
Moltes plantes produeixen compostos de baix pes molecular que inhibeixen el creixement de fongs patògens. Aquests compostos poden ser inhibidors
presents a les plantes sanes ( també coneguts com phytoanticipines ) o sintetitzats com a resposta a l'atac de patògens ( fitoalexines )
MOLECULAR TROFOBIOSIS Plants get sick because of the use of:
Phytoanticipines
Phytoalexins
Compostos de síntesis resultat de l’atac de patògens
RESPOSTA HIPERSENSIBLE VEGETAL
ATACS PRODUÏTS PER ORGANÍSMES HETERÒTROFS I NECROFÀGS
La resposta hipersensible vegetal requereix de la producció d’un gran nombre de fitoalexines (flavonoides i isoflavonoides).
Arrel en un sòl sense matèria orgànica i
Poc activat
Bacteris i fongs a la rizosfera de l’arrel activant els minerals i nutrients de l’entorn.
El mateix passa amb les lleguminoses i els seus nòduls nitrificadors.
Conclusions
• Els sòls gestionats en ecològic tenen major contingut en matèria orgànica, més activitat microbiana i major mineralització de N.
• L’aplicació de matèria orgànica rica en lignina permet incrementar la matèria orgànica del sòl sense carències de N en un temps molt reduït tot permetent incrementar la taxa de mineralització del N.
• En el sòls rics en matèria orgànica, cal ser prudent amb d’addició de N ja que pot generar un increment d’activitat microbiana i incrementar la respiració de C amb la pèrdua de matèria orgànica que això comporta.
• En sòls pobres en matèria orgànica i maneig convencional, l’addició de compost i de N pot reduir la respiració i, aparentment incrementar la matèria orgànica d’aquests sòls.