Universitat Politècnica de Catalunya 1 / 10
Competències de la titulació a les quals contribueix l'assignatura
El conreu de la història i de la documentació de la construcció de l'arquitectura catalana és una aportació específica que plantegem des de la nostra secció per a l'anàlisi i l'estudi de l'arquitectura feta a Catalunya durant l'època contemporània. A més, es planteja com una eina fonamental i necessària davant qualsevol intervenció de rehabilitació.
Per a l'estudiant, la reflexió de la història de la construcció de l'arquitectura a la Catalunya contemporània representa el coneixement de les raons que han portat a una determinada manera de construir, en altres èpoques genuïna; i també, a
Altres: RAMON GRAUS ROVIRA - JAUME ROSELL COLOMINA
Responsable: M. ISABEL ROSSELLO NICOLAU
Unitat que imparteix: Curs:
Crèdits ECTS:
703 - CA - Departament de Composició Arquitectònica 2011
GRAU EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES DE L'EDIFICACIÓ (Pla 2009). (Unitat docent Optativa)
3 Idiomes docència: Català
Titulació:
Professorat
Específiques:
Transversals:
1. FE-06 Coneixement de l'evolució històrica de les tècniques i elements constructius i els sistemes estructurals que han donat lloc a les formes estilístiques
2. FE-29 Aptitud per a redactar documents que formin part de projectes d'execució elaborats en forma multidisciplinar 3. COMUNICACIÓ EFICAÇ ORAL I ESCRITA: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els
resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat.
4. TREBALL EN EQUIP: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més, o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la
responsabilitat, tot assumint compromisos considerant els recursos disponibles.
5. ÚS SOLVENT DELS RECURSOS D'INFORMACIÓ: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades i informació de l'àmbit d'especialitat i valorar de forma crítica els resultats d'aquesta gestió.
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Les hores d'aprenentatge presencial consisteixen, d'una banda, a fer classes teòriques en què el
professorat fa una breu exposició per introduir els objectius d'aprenentatge generals relacionats amb els conceptes bàsics de la matèria. Posteriorment i mitjançant exercicis pràctics intenta motivar i involucrar l'estudiantat perquè participi activament en el seu aprenentatge.
L'aprenentatge de laboratori es planteja des d'un seguiment d'una activitat al llarg de tot el curs en el que es pugui posar en pràctica els diferents objectius de l'assignatura
Existeix un material docent específic que permet a l'estudiant anar adquirint els coneixements necessaris de cada un dels continguts de l'assignatura.
l'ús d'uns materials, d'unes tècniques específiques. Permet l'atansament de l'estudiant a les obres que seran objecte d'intervenció durant el seu exercici professional.
En acabar l'assignatura, l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de:
· Definir les característiques constructives pròpies de cada període de l'arquitectura catalana contemporània · Identificar les tècniques i els materials emprats al llarg de l'època contemporània.
· Determinar el període de construcció d'un edifici.
· Explicar el significat de les diferents innovacions tècniques aparegudes al llarg dels segles XIX i XX
· Relacionar la construcció de l'arquitectura contemporània amb les permanències i preexistències de tècniques tradicionals.
· Identificar els valors d'una determinada arquitectura perquè l'estudiant pugui valorar qualsevol intervenció des d'un plantejament culte.
·Utilitzar les eines i recursos existents per a la documentació d'un edifici.
Dedicació total: 75h Hores grup gran: Hores grup mitjà: Hores grup petit:
Hores activitats dirigides: Hores aprenentatge autònom:
12h 12h 6h 3h 42h 16.00% 16.00% 8.00% 4.00% 56.00%
Universitat Politècnica de Catalunya 3 / 10
Contingut 1: Les bases de partida: materials i
tècniques tradicionals.
Contingut 2: Les transformacions del segle XVIII
Dedicació: 17h Dedicació: 8h Grup gran: 3h Grup mitjà: 3h Grup petit: 1h Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 9h 30m Grup gran: 1h Grup mitjà: 1h Grup petit: 1h Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 4h 30m En aquest contingut es treballa:
La construcció a la Catalunya preindustrial Construir amb pedra: material i tècnica Construir amb fusta: material i tècnica Tàpia, maons i ceràmica
Les tècniques d'estesa Eines i recursos documentals
En aquest contingut es treballa: Racionalitat i fortificació
El naixement de la construcció catalana moderna Eines i recursos documentals
Descripció:
Descripció:
Activitats vinculades:
Activitats vinculades:
Explicació teòrica a classe
Activitat 1: Anàlisi d'un exemple. Cas estudi. Activitat 2: Pràctica. Lèxic específic.
Activitat 3: Proves individuals d'avaluació continua a Atenea. Materials i tècniques tradicionals
Explicació teòrica a classe
Activitat 1: Anàlisi d'un exemple. Cas estudi. Activitat 4: Pràctica casa del segle XVIII
Contingut 3: Els efectes de la industrialització
Dedicació: 17h Grup gran: 3h Grup mitjà: 3h Grup petit: 1h Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 9h 30mEn aquest contingut es treballa:
El camí cap a la industrialització (1808-1875) Sistematització de la construcció catalana L'arribada del ferro
Tractament de la superfície en l'arquitectura Infraestructures i equipaments
Eines i recursos documentals
Descripció:
Activitats vinculades:
Explicació teòrica a classe
Activitat 1: Anàlisi d'un exemple. Cas estudi. Avaluable
Activitat 5: Pràctica construcció sistematitzada. Plec de condicions.
Universitat Politècnica de Catalunya 5 / 10
Contingut 4: Anys de modernització
Contingut 5: De l'autarquia a la globalització
Dedicació: 21h 30m Dedicació: 11h 30m Grup gran: 4h Grup mitjà: 4h Grup petit: 1h Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 12h Grup gran: 1h Grup mitjà: 1h Grup petit: 2h Activitats dirigides: 1h Aprenentatge autònom: 6h 30m En aquest contingut es treballa:
Bases per a la modernitat (1875-1936) L'esplendor de la construcció amb maó El ferro, emblema de progrés industrial Tècniques de tractament de la superfície Els inicis del formigó armat
La construcció entre la tradició i la renovació Eines i recursos documentals
En aquest contingut es treballa:
De l'autarquia al boom de la construcció De la crisi del petroli a la LOE
Eines i recursos documentals
Descripció:
Descripció:
Activitats vinculades:
Activitats vinculades:
Explicació teòrica a classe
Activitat 1: Anàlisi d'un exemple. Cas estudi. Avaluable Activitat 7: Exposició a classe
Activitat 8: Proves individuals d'avaluació continua a Atenea. Anys de modernització
Explicació teòrica a classe
Activitat 1: Anàlisi d'un exemple. Cas estudi. Avaluable Activitat 9: Sortida programada
Planificació d'activitats
A1 ANÀLISI I DOCUMENTACIÓ D'UN
EDIFICI, MATERIAL O TÈCNICA. CAS ESTUDI
A2 PRÀCTICA. TÈCNIQUES TRADICIONALS I
LÈXIC ESPECÍFIC
Descripció:
Descripció:
Realització d'un exercici de curs. Cada estudiant desenvoluparà un cas estudi que podrà ser una anàlisi d'una obra arquitectònica concreta, l'estudi d'una tècnica o d'un material que s'adeqüin als continguts de l'assignatura. El tema s'ha d'escollir, a proposta del professor o de l'estudiant (amb l'acord del professor). En funció del tema escollit es definiran els continguts del treball a desenvolupar.
En la documentació del treball els estudiants tindran el suport del personal de la biblioteca. En el cas dels estudiants que facin un PFC dins l'àrea de recerca aquest treball hi pot estar vinculat
Realitzar un recull terminològic dels materials i les tècniques tradicionals. Es concreta en la realització d'una wiki que desprès de ser validada serà consultable a través de la web de la biblioteca.
Material de suport:
Material de suport:
Treballs dipositats a la secció departamental com a referents Eines i recursos per a la recerca llavorats pel Servei de Biblioteques Bibliografia complementària i específica
Fullana, Miquel. Diccionari de les arts i els oficis de la construcció Diccionari Visual de la Construccó
Web: CORPUS
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Al final del quadrimestre es lliura el treball i s'avalua. Representa un 35% de l'avaluació final
El lèxic es lliure al campus digital. Representa un 15% de l'avaluació final
Objectius específics:
En finalitzar la pràctica el treball l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de: Fer servir les eines i recursos de documentació específics.
Gestionar les referències documentals i bibliogràfiques
Plantejar una recerca en l'entorn de l'arquitectura catalana contemporània a partir d'un mètode científic Analitzar els trets constructius i/o tècnics més rellevants d'una obra o d'un element.
Grup petit: 6h Aprenentatge autònom: 18h Grup mitjà: 3h Aprenentatge autònom: 3h Dedicació: 24h Dedicació: 6h
Universitat Politècnica de Catalunya 7 / 10
A3 PROVES INDIVIDUALS D'AVALUACIÓ
CONTÍNUA A ATENEA (LES BASES DE
PARTIDA: MATERIALS I TÈCNIQUES
TRADICIONALS)
A4 PRÀCTICA: CASA DEL SEGLE XVIII
Descripció:Descripció:
Realització individual a Atenea d'un exercici dels temes corresponents al contingut "Les bases de partida. Materials i tècniques tradicionals" que cobreixi tots el objectius específics d'aprenentatge dels temes. Correcció per part del professorat.
Es fa un exercici vinculat al tema "Les transformacions del segle XVIII ". A partir d'un exemple concret s'han d'identificar i raonar els canvis que s'introdueixen en la construcció al segle XVIII.
Material de suport:
Graus, R.; Rosell, J. (2002) Història de la Construcció a la Catalunya contemporània. Apunts mecanoscrits. Barcelona: els autors
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Resolució de l'exercici per part de l'estudiant o estudianta, que el professorat li corregirà i comentarà. Representa una part de l'avaluació contínua (10 %)
Objectius específics:
Objectius específics:
En finalitzar la pràctica, l'estudiantat ha de ser capaç de:
Conèixer la terminologia específica i escriure correctament els termes propis de l'arquitectura i la construcció tradicionals
Identificar els materials i les tècniques tradicionals Treballar en grup
Conèixer una de les eines de posada en comú de la documentació
En finalitzar l'activitat, l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de: - Escriure correctament.
- Expressar els coneixements de manera eficaç i entenedora
- Identificar i definir els trets característics de la construcció tradicional amb pedra, fusta i terra. - Conèixer els procés de producció de la calç, el guix i la ceràmica
- Descriure les tècniques de l'estesa
- Identificar els tipus d'arquitectura tradicional
Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 3h Grup mitjà: 1h Activitats dirigides: 1h Dedicació: 3h 30m Dedicació: 2h
A5 PRÀCTICA: LA SISTEMATITZACIÓ
CONSTRUCCIÓ CATALANA. PLEC DE
CONDICIONS
A6 PROVES INDIVIDUALS D'AVALUACIÓ
Descripció:En grups de 3 a 4 membres i a l'aula, es fa un exercici vinculat al contingut "Els efectes de la industrialització". Es parteix d'un plec de condicions original i cada membre dels grups ha de treballar un capítol específic i posteriorment es posen els coneixements en comú.
S'ha de lliurar un esquema en les característiques generals del procés constructiu.
Material de suport:
Material de suport:
Graus, R.; Rosell, J. (2002) Història de la Construcció a la Catalunya contemporània. Apunts mecanoscrits. Barcelona: els autors
Material gràfic i documental disponible a Atenea.
Plec de condicions original de la Casa Almirall (1871)
Graus, R.; Rosell, J. (2002) Història de la Construcció a la Catalunya contemporània. Apunts mecanoscrits. Barcelona: els autors
Material gràfic específic
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Representa una part de l'avaluació contínua (10 %).
Representa una part de l'avaluació contínua (10 %).
Objectius específics:
Objectius específics:
En finalitzar l'activitat, l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de:
- Identificar els canvis fonamentals que s'introdueixen en la construcció al llarg del segle XVIII - Descriure la transformació de la casa tradicional en casa de veïns
En finalitzar l'activitat, l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de: Treballar en grup
Reconèixer les tècniques i materials emprats en la construcció de l'edifici.
Entendre quins són els trets que caracteritzen la construcció sistematitzada de l'últim terç del XIX. Valorar la importància de les fonts documentals
Activitats dirigides: 0h 30m Aprenentatge autònom: 3h
Grup mitjà: 3h
Dedicació: 3h 30m
Universitat Politècnica de Catalunya 9 / 10
La qualificació final és la suma de les qualificacions parcials següents:
Nfinal = 0,35 A1+ 0,15 A2+ 0,10 A3 + 0,10 A4 + 0,10 A5 + 0,10 A6 + 0,1 A7+ 0,10 A8 An= equival a cada una de les activitats
L'avaluació contínua consisteix a fer diferents activitats, tant individuals com de grup, de caràcter sumatiu i formatiu, realitzades durant el curs (dins de l'aula i fora d'aquesta).
Les diferents activitats recullen les hores de teoria, pràctica i laboratori.
Sistema de qualificació
Normes de realització de les activitats
Si no es realitza alguna de les activitats de laboratori o d'avaluació contínua, es considerarà com a no puntuada. Totes i cada una de les activitats recullen tot el ventall de la metodologia docent emprada i dels objectius que es volen assumir en l'assignatura.
Descripció:
Realització individual a Atenea d'un exercici dels temes corresponents al contingut "Els efectes de la industrialització" que cobreixi tots el objectius específics d'aprenentatge dels temes. Correcció per part del professorat.
Material de suport:
Graus, R.; Rosell, J. (2002) Història de la Construcció a la Catalunya contemporània. Apunts mecanoscrits. Barcelona: els autors
Descripció del lliurament esperat i vincles amb l'avaluació:
Representa una part de l'avaluació contínua (10 %).
Objectius específics:
En finalitzar l'activitat, l'estudiant o estudianta ha de ser capaç de: - Escriure correctament
- Expressar els coneixements de manera eficaç i entenedora - Identificar les innovacions constructives del període
Bibliografia
Rosselló Nicolau, Maribel (2005) L'interior a Barcelona en el segle XIX. Tesi doctoral. Dir. Pere Hereu. Universitat Politècnica de Catalunya. Recurs electrònic:
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0420107-093419/
Altres recursos: Bàsica:
Complementària:
Graus i Rovira, Ramon ; Rosell, Jaume. Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Barcelona: EPSEB, 2002. Montaner, J.M.. "Escaleras, patios, despensas y alcobas. Un análisis de la evolución". Arquitecturas bis: información gráfica de actualidad. Nº 51, 1985 , pags. 2-12.
Paricio Casademunt, Antoni. Secrets d'un sistema constructiu : l'Eixample [en línia]. Barcelona: UPC, 2001 [Consulta: 22/07/2010]. Disponible a: <http://bibliotecnica.upc.edu/edupc/locate4.asp?codi=AR080XXX>.
Montaner, J. M. Cent anys de construcció, cent anys del gremi de constructors. Barcelona: Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques., 1992.
Montaner, Josep Maria. Arquitectura contemporània a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2005.
Martín i Vilaseca, Feliu. Pedra a La Floresta. Barcelona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1988.
Arranz i Herrero, Manuel. La Menestralia de Barcelona al segle XVIII : els gremis de la construcció. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat : Proa, 2001.
Molera i Solà, Pere ; Barrueco i Jaoul, Consol. Llibre de La Farga. Barcelona: Ed. Rafael Dalmau, 1983.
Rosell, Jaume. La Construcció en l'arquitectura de Barcelona a final del segle XVIII [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2010 [Consulta: 22/07/2010]. Disponible a: <http://www.tdx.cat/TDX-0323110-145255>. Rosell, J.; Subirats, M. La Producció de calç ahir : el procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Barcelona: Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1987.