Claus de l’exposició
1. Per cinquè any consecutiu, Es Baluard i El Corte Inglés produeixen un projecte per a la “Nit de l’Art”. Després d’Alicia Framis, Amparo Sard, Marcelo Viquez i Joan Morey, en aquesta ocasió s’ha convidat l’artista Ana Laura Aláez.
2. Com és habitual, el projecte es realitza a dos emplaçaments: el Gabinet d’Es Baluard i l’aparador d’El Corte Inglés d’Av. Jaume III, Palma.
3. A TRANS-ESTÀTUA, Aláez s’ha apropiat d’un terme que utilitzava l’escultor basc Jorge Oteiza quan es referia al seu treball. Ell explicava, amb aquesta paraula, que l’interès essencial en la seva pràctica creativa era el procés de desmaterialització: tota l’energia immanent que residia a l’escultura més enllà de la seva conclusió formal.
4. El projecte, comissariat per Nekane Aramburu, representa el caràcter processual de la creació i l’escultura en contínua colisió: la por, el fracàs, les catarsis com a única certesa. L’essència d’una obra és poder representar en alguna mesura, aquest procés intern.
5. TRANS-ESTÀTUA és el que no es veu a la superfície. En paraules
d’Aláez: “en el més profund, cada cop que s’enfrenta a un nou treball, l’artista lluita frontalment contra els seus propis dimonis i encara les seves limitacions”.
Fitxa tècnica TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ: «TRANS-ESTÀTUA»
ARTISTA: Ana Laura Aláez.
CONTINGUT: L’exposició està formada per:
-Trayectoria (like gold and faceted #1), 2014: Alumini i barra d'acer inoxidable / 99 x 66 x 20 cm. Aquesta peça es va exposar per primera vegada a Arco’14 i a la seva exposició individual "Impostura", a la Galeria Moisés Pérez de Albéniz, Madrid. Aquesta és la tercera vegada que es mostra. El referent directe va ser el treball S.O.S Starification Object de l'artista Hanna Wilke. Un manifest de forma repetitiva sobre el tabú de la representació dels genitals femenins. La peça té el subtítol "Like and Gold and Faceted", que és el títol d'un àlbum d'Earth. Amb aquest soroll repetitiu en imperceptible ascens a través d'una guitarra amb so metàl·lic. La repetició és un recurs en la música i en l'art. Paraules relacionades amb aquest volum: metàl·lica, submissió, evolució, plec, mirall, fulla d'afaitar, crucifixió, suspensió, tors.
-Maquetes de les peces de la sèrie "Trajectòria", 2014: xapa d'alumini (núm. 1: 32 x 21 x 4 cm / núm. 2: 32 x 21 x 10cm / núm. 3: 28 x 20 x 4 cm / núm. 4: 40 x 20 x 4 cm / núm. 5: 42 x 25 x 6 cm). Aquests estudis previs amb xapes doblegades i aixafades, més que escultures, en la seva petita escala, podrien ser plecs de text, assajos o proves. La seva pobresa de material contrasta amb l'acabat final de la seva materialització en l'escultura Trajectòria, feta amb un aliatge d'alumini que permet una certa ductilitat. Fins al moment s'han produït la 1, 2, 3 i 4.
-Vídeo TRANS-ESTÀTUA, 2016 / Performer: Amelia Llop / 15' / Produït al Gabinet, Es Baluard. L'artista necessitava una obra que dialogués amb Trajectòria (Like gold and faceted nº 1). Ha partit de la idea d'una peça sonora* per desenvolupar una acció registrada en vídeo. La performer colpeja amb micròfons el terra i les parets del museu. El so és part fonamental en aquest registre: les ratllades a la superfície, els dibuixos en l'aire i el ressò que sembla tenir l’espai museístic. Aquesta ballarina professional ha hagut de negociar per no treure a la llum la seva tècnica, el que veritablement sap fer i la defineix, el seu espai de comfort. Per això, és inevitable que aflori la disciplina de la dansa, que afegeix o resta al gest animal. És un exercici d'esforç: treure alguna cosa interna i, per això, més maldestre, més violent, més fosc. És escultura.
* La música al treball d’Aláez al llarg de la seva trajectòria: Girls on Film fou un projecte musical underground compost per Mario i Cocó de Silvania i la pròpia veu d’Ana Laura. Aquest treball està editat en un únic CD i és la banda sonora dels seus vídeos en el període 2003 a 2008. Des de 2004, col·labora a projectes musicals amb Ascii. Disko.
EXPOSICIÓ COMISSARIADA PER: Nekane Aramburu.
EXPOSICIÓ PRODUÏDA PER: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i El Corte Inglés.
DATES DE L’EXPOSICIÓ:
Gabinet: 18 de setembre de 2016 a 8 de gener de 2017. El Corte Inglés: Del 17 al 25 de setembre de 2016. INAUGURACIÓ: 17 de setembre, Nit de l’Art:
A les 18 h: obertura de Gabinet
A les 18:30 h: intervenció a El Corte Inglés.
TEXT DE: Nekane Aramburu. MUNTATGE: Equip d’Es Baluard. DISSENY GRÀFIC: Daniel Gerhard Holc. RETOLACIÓ: El Corte Inglés.
TRADUCCIÓ: Carme Llull, Nicola Walters.
ASSEGURANÇA: March JLT Correduría de seguros.
Projecte coproduït per:
Més informació:
Pàgina oficial d’Es Baluard www.esbaluard.org Es Baluard a Twitter @EsBaluard Es Baluard a Youtube @MuseuEsBaluard Es Baluard a Facebook @Esbaluard.museu
Introducció
Es Baluard convida l’artista Ana Laura Aláez a participar en l’edició de 2016 de la “Nit de l’Art”. Com és habitual, s’utilitzaran dos emplaçaments que es complementen. En aquesta ocasió, una acció en viu a l’aparador d’El Corte Inglés (Avda. de Jaume III, Palma) i un exposició al Gabinet d’Es Baluard. L’escultura Trayectoria (Like gold and faceted #1) dialoga amb una peça sonora produïda ex professo.
Aláez s’apropia del títol «Trans-Estàtua», un terme que utilitzava Jorge Oteiza quan es referia al seu treball. Amb aquesta paraula, l’escultor basc explicava que el seu interès essencial en l’escultura era el procés de desmaterialització. Tota l’energia immanent més enllà de la seva conclusió formal.
Alta i Baixa Cultura es donen la mà al llarg de la trajectòria d’aquesta artista. Ella declarava, el 2008, que torna al seu origen: «no em refereixo a res grandiloqüent, és quelcom substancial, bàsic i intern... un sentir atàvic. Suposa crear des d’una estructura íntima, enfrontar-me a cada activitat amb totes les forces i intensitat possibles: una exposició, un text, una conferència, una entrevista, un taller, etc. Sigui el que sigui. Gran o petit. La intenció principal és treballar perquè t’urgeix fer-ho des de l’estómac. Les millors obres són aquelles que brollen d’aquesta necessitat» (Ana Laura Aláez).
Text de Nekane Aramburu, directora d’Es Baluard i comissària de l’exposició
El 2016, l'artista de la "Nit de l'Art" és Ana Laura Aláez, que ha estat convidada a realitzar una proposta entre l'aparador del Corte Inglés (Av. Jaume III, Palma) i el Gabinet d'Es Baluard. El projecte és un dispositiu de reflexió amb un fort component performatiu i escènic a partir del material i immaterial, el tangible i l'intangible, l'escultura i la performance, l'explícit i l'ocult, l'apropiació de la caixa de vidre museística i la metafòrica.
Un dels vectors de la feina és l'escultura Trayectoria (Like gold and faceted #1) (2014) que potencia una anàlisi de l'obra d'aquesta artista. L'altre és la remissió a l'esdeveniment com a acte fundador, la ressonància d'una acció que obre noves perspectives en la investigació de les pràctiques artístiques incorporant so i moviment.
El terme "Trans-Estàtua" remet als escrits i reflexions de l'escultor basc Jorge Oteiza quan proposava el pas de l'escultura com a objecte tancat en si mateix a un altre tipus de creació més oberta i lleugera, al·ludint a un procés de desmaterialització, més enllà del seu aspecte formal.
Amb aquest projecte constatem així doncs la trajectòria d'Ana Laura com una artista que en tot moment ha pensant a crear situacions escultòriques des de l'ús de l'escultura o des de la seva negació.
La sala d'exposició és el laboratori per a l'encreuament entre l'orgànic i l'inorgànic, el buit i la gravetat, les possibilitats materials de la caixa blanca museística convertida en un vector de l'exploració.
L'acció és un bucle suspès en l'espai-temps que incita a l'espectador, en diferents fases, a abordar l'experiència des del visual, l'auditiu i l'emocional.
Matèria: el tangible i la seva possibilitat. Forma: l'escultura i la performance. Espai: el sòl i el buit.
Cos: angle i gravetat.
Primera aproximació a TRANS-ESTÀTUA:
breu manual per desxifrar algunes claus del treball d'Ana Laura Alaez
1- Al principi va ser l'estetització del que és privat. Ús de materials propers configurant escenes on la quotidianitat se sublima. Ficcions al voltant del seu propi cos o d'altri. Bolso (1993), per exemple, és un readymade format per dos elements: uns calçotets i unes nanses de bossa. El conscient abandó de l' "estructura familiar" dominada pel cap de família dipositat en un objecte. És un nu: després de l'aparença poderosa es troba el subjecte feble. La veu de l'autoritat reduïda a una peça-parrac.
2- L'autoreferencial. El laboratori de retrats, posats i actituds, vestimenta i maquillatge ("una excusa d'escultura" i "una recerca d'identitats" en plural, diu l'artista) és un punt de partida fonamentalment en la seva primera etapa.
Bicéfalas i Firma de autor (1995), Negritas (1997), NY Home series (1998).
Com a mètode per abordar-lo, dirigeix i configura operacions de representació davant la càmera molt estudiada i on no deixa res a l'atzar.
Contradiccions i afirmacions de la construcció del que és individual tot recreant situacions específiques properes a un imaginari particular que a poc a poc comença a ser identificat. L'autora afirma que és com un alfabet imaginari, sovint el final d'accions privades, en què necessita recolzar-s'hi per treballar en altres disciplines. "En realitat és la imatge que escullo la que més oculta".
3- L'escultura. Ecos de les tradicions constructivistes i un substrat ancestral vinculat a precedents de l'origen d'Ana Laura: Cromlech i monuments que, al seu torn, van marcar a la genealogia d’on procedeix troncalmente la tradició de l'escultura basca: Oteiza, Nueva Escultura Vasca i etapa Arteleku/Facultat Belles Arts Bilbao.
La generació immediatament anterior va ser la de l'anomenada Nueva Escultura Vasca, d'aquí que sigui exponent de l'ús des del material lleuger i el petit format. En aquest sentit, la seva obra icònica Mujeres sobre zapatos de plataforma (1992) utilitza accessoris, indumentària i objectes impossibles.
L'escultura i l'arquitectura, el joc de volums radical, abrupte, ja no tenen connotacions sexuals. Tal com assenyala Ana Laura "es podria dir que hi ha un fil conductor o més aviat una traducció al present entre Mujeres sobre zapatos de plataforma (1992) i Cabeza-Espiral-Agujero-Puño-Esperma-Nudo (2008), així com entre Pabellón de Escultura (2008) i Trayectoria (Like Gold and Faceted 1-2-3-4) (2014)". Hi ha també un clar vincle amb activistes feministes com Hannah Wilke i la idea d'escultura-performance.
En la seva fase actual, l'objecte escultòric adquireix una fisicitat, rotunditat i autonomia pròpia molt rellevants paradoxalment davant alteritats de desmaterialització del mateix. 4- El personatge-escultura. La performance i el vídeo produït pel projecte es resumeixen en ser portador-escultura o energia, forma, aparença, ritme.
Sovint, en el seu treball, la mateixa persona és la peanya o a l'inrevés: és l'eix transmissor que activa l'espai o la situació. Els seus moviments són una presa de l'espai o una renúncia vers aquest, quelcom que així mateix es va evidenciar en les seves construccions relacionals on el monument és una gran maqueta habitable.
5- La matèria. En els seus inicis va utilitzar objectes simples i disponibles com a recurs immediat, alguns peribles com el tocat perruca construït a partir de talls de pernil o records propers que usa i reconstrueix des de tots els llocs on ha viscut o ha estat convidada a crear. Comença a utilitzar les xapes des de l'exposició, el 2008, "Pabellón de Escultura" al MUSAC. A partir d'aquí, el volum escultòric adquireix presència.
6- L'espai. Sobrepassar l'escala, l'expandit i el relacional.
She astronauts (1997) li va permetre pensar l'espai en termes més complexos. La van succeir Mobile studio Prototype for an Artist of the New Millenium (1998), Brothel (1999), Selector de frecuencias (1999), Dance & Disco (2000), les 3 instal·lacions de la Biennal de Venècia (2001), Helldisco (2004), Goodbye Horses (2005), Arquitectura de sonido (2006) i Bridge of Light (2008), espais per a l'art i per a l'ús. Un despreniment d'allò material, sortint de l'escultura, torna a ella.
7- L'espectador-públic. Proposa experiències visuals que activen l'inconscient de cada lector de la seva obra o aquella persona que hi circula o participa. Torna sovint a plantejar projectes per associar les complexes relacions entre públic i l'obra artística.
8- El ready made. El seu apropiacionisme inicial, lúdic i barroc, es despulla d'ornaments per simplificar-se en gestos eficaços i rotunds en la seva fase actual. Del color al monocrom.
9- La imatge. Capta la fragilitat d'un moment, la temporalitat utilitzant la càmera fotogràfica o de vídeo. Aura d'un moment de brillantor concebut des d'escenografies i accions acuradament meditades. Com afirma vers al seu interès en col·locar-se davant de la càmera en l'entrevista realitzada amb Txomin Badiola i publicada al catàleg de la seva exposició al MUSAC, "em dóna molt plaer perquè estic buscant una de les moltes imatges que es corresponen amb mi. És gairebé un exercici de dominatrix: jo plantejo un paper i el represento. Però aquest rol em pertany. No hi ha teatre (...) La moral social no suporta que un es miri a si mateix: és la societat qui ha de mirar-te. En general, a mi mai no m'han servit les opinions dels altres".
10- El buit és el motlle del tot. Potser en un mateix lloc primigeni es troba el punt de partida i en el qual actualment aquesta creadora es troba "fora de format". Tot i que sembli una evolució, o que la seva obra avui es percebi d'una altra manera, realment els aspectes que han inquietat i estimulat el seu treball creatiu se centren en una preocupació sobre la relació dels cossos i l'espai que habitem, allà on vam deixar l'empremta amb la nostra presència però també amb la nostra absència.
L'absència clona el present-futur traslladant la lectura de l'obra o instal·lació cap a un nou horitzó metafísic. El ressò de l'esdeveniment.
Per exemple, tal com ella afirma sobre la peça produïda per al projecte: "El so és el material resultant d'una performer movent-se en un racó de la mateixa sala que ocupo. He gravat el rastre dels micròfons que ella colpeja contra les parets i el terra, en una cantonada del museu Es Baluard. M'imaginava el sòl i paret com si fossin altaveus gegantins. Membranes amb un cert ressò o memòria de tot allò que ha estat exposat anteriorment".
“En la próxima etapa experimental el hueco ha de ser objeto de un nuevo razonar plástico. Hasta ahora no va siendo más que la descomposición natural de los factores naturales que integran la estatua. Y el hueco deberá constituir el tránsito de la estatua-masa tradicional a la estatua-energía del futuro, de la estatua pesada y cerrada a la estatua superliviana y abierta, la Trasestatua” (Jorge Oteiza. Del escultor español Jorge de Oteiza por él mismo, Cabalgatas, 1947, p. 7).
@ Joan Sastre, 2016
Biografia breu d’Ana Laura Aláez
Ana Laura Aláez (Bilbao) viu i treballa a Mallorca.
El més destacable, en el seu període de formació, són els dos tallers que Angel Bados va impartir a Arteleku, Sant Sebastià, a principis dels anys noranta. Aláez es va donar a conèixer al públic amb "Superficie", 1992, a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, Barcelona. Aquesta exposició incloïa la peça que li serviria de passaport per obtenir un reconeixement internacional: Mujeres sobre zapatos de plataforma. Realitzada a Nova York, aquesta obra explora nous conceptes escultòrics a partir d'una deliberada actitud vital cap a la seva pràctica: una recerca dels infinits "jos" possibles; múltiples maneres d'enfrontar-se al buit existencial; la insuficient presència de la dona en l'art, etc. She Astronauts, 1997, a la Sala Montcada de Barcelona, va ser la seva primera instal·lació. El seu treball va ser classificat dins del corrent d' "art relacional". Nicolas Bourriaud, a qui se li atribueix aquesta denominació, li va proposar fer un projecte al Palais de Tokyo de París: Beauty Cabinet Prototype, 2003. Però, abans, el 2000, Aláez havia presentat Dance & Disco, a l'Espacio 1 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. Un club dins el museu que va despertar grans fílies i fòbies en el panorama artístic espanyol. El 2001, al Pavelló Espanyol de la 49ª Biennal de Venècia, va mostrar tres instal·lacions que ja despuntaven la seva necessitat per tornar a l'origen, per treballar des de l'essencial. Aquest desig es plasmaria molt més tard, el 2008, i d'una manera més rotunda amb Pabellón de Escultura, MUSAC, Lleó. Aquell mateix any va realitzar la peça permanent Bridge of Light, per al Towada Art Center, Japó. Aquest esperit de negociar i reconciliar-se amb els il·limitats processos que un artista viu al llarg de la seva vida, es va poder veure també a l'exposició "Impostura", 2014, a la galeria Moisés Pérez de Albéniz de Madrid. El 2015 es destaca la seva activitat a "Kalostra", Sant Sebastià, un projecte experimental pedagògic impartit per i per a artistes.
Formació:
-Llicenciada en Belles Arts per la Universidad del País Vasco (UPV), Lejona, Biscaia, especialitat: escultura
-Taller Escultura: Ángel Bados, Arteleku, Sant Sebastià (juny-juliol 1989; octubre-desembre 1990) -Taller Escultura: Juan Muñoz, Arteleku, Sant Sebastià (juliol-agost 1990)
Experiència docent:
En destaca el projecte pedagògic experimental Kalostra, al llarg de 2015, Claustro Santa Teresa, Sant Sebastià
-AUD, American University in Dubai-School of Architecture, Art and Design, Dubai, Emirats Àrabs Units -Lugar a Dudas, Cali, Colòmbia
-EAM, Escuela de Arquitectura-Universidad de Màlaga, Màlaga -Becas al Raso, Universidad de Granada, Granada
-Casal Solleric, Palma -Casa Encendida, Madrid
Selecció d’exposicions
2016
La trampa en la sonrisa. Colección Artium. Artium. Vitòria-Gasteiz
Vestir y desvestir cuerpos. Fenomenologías de aparición. Centre d’Art la Panera, Lleida
2015
Pulso estético/ Pulso Poético. Casal Solleric, Palma
Visita guiada: artista, museo, espectador. Fondos de la Colección MUSAC. Museo de Arte
Contemporáneo de Castilla y León, Lleó
Colección Permanente. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Palma
2014
Impostura. Galería Moisés Pérez de Albéniz, Madrid
Haber hecho un lugar donde los artistas tengan derecho a equivocarse. Historias del Espai 10 y el Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Fundació Joan Miró, Barcelona
Suturak-Cerca de lo próximo. Museo San Telmo, Sant Sebastià Tres Narrativas, Participación. CaixaForum, Barcelona
2013
93. CGAC, Centro Gallego de Arte Contemporáneo, Santiago de Compostel·la Tesoro Público. Colección Artium. Artium, Vitòria-Gasteiz
Colección Soledad Lorenzo. Museo de Bellas Artes, Santander This is not a love song. La Virreina, Centre de la Imatge, Barcelona
Arte de Comportamiento e imágenes sociales del cuerpo. CAAC, Centro Andaluz de Arte
Contemporáneo, Sevilla
2011
De lo sagrado y lo profano. Un imaginario contemporáneo. Sala kubo-kutxa, Sant Sebastià
2010
Basado en hechos reales. Artium, Vitòria-Gasteiz
Nosotras. CAAC, Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla
2009
Forma y Performance. Galería Soledad Lorenzo, Madrid
2008
Pabellón de Escultura. MUSAC, Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León Bridge of Light. Towada Art Center, Towada, Japó
2007
Unknowns. Mapping Contemporary Basque Art. Museo Guggenheim Bilbao, Bilbao Lab Project. Sharjah Art Museum, Sharjah, Emirats Àrabs Units
Marie’s Story. Space C*, Seül, Corea del Sur
2006
Arquitectura del Sonido. Museo del Banco de la República, Bogotà Black Metal - Pink T-Shirt. Galería Moisés Pérez de Albéniz, Pamplona
2005
Goodbye Horses (Kiss the Frog. The Art of Transformation). The National Museum of Art, Architecture
and Design, Oslo 2004
Superficiality. The Busan Biennale, Busan, Corea del Sud Hell Disco. Taidemuseo Tennispalatsi, Hèlsinki
Hell Disco. Centro de la Cultura Española de México, Ciutat de Mèxic Signale Der Kleidung. Podewil Center of Contemporary Art, Berlín
2003
Beauty Cabinet Prototype. Palais de Tokyo, París
The Real Royal Trip. PS1, MOMA, Museum of Modern Art, Nova York, EUA.
2002
Sound Recording Room. Hamburger Bahnhof, Berlín Blank Diary. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla
2001
Brothel. Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona Dance & Disco. Arena Gallery, Chicago, EUA
Pink Room, Liquid Sky y Rain Room. Pabellón Español. 49 Esposizione Internationale d’arte / Biennale di
Venezia. La Biennale di Venezia, Venècia, Itàlia
2000
Dance & Disco. Espacio Uno, MNCARS, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid Liquid Sky. Museo Nacional de Bellas Artes, Bienal de Buenos Aires, Buenos Aires
Beaten Geometries. Galería Camargo Vilaça, São Paulo, Brasil
1999
Project Room. Arco ’99, Madrid
Brothel. Galería Juana de Aizpuru, Madrid Zeitwenden. Kunstmuseum, Bonn, Alemanya
Zeitwenden. mumok, Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien, Viena Brothel. Busan Metropolitan Art Museum, Busan, Corea del Sud
Selector de Frecuencias. Sala la Gallera, València
1998
Prototipo-estudio para un artista del nuevo milenio. Bienal de Pontevedra, Pontevedra
1997
She Astronauts. Sala Montcada, Barcelona
She in the Outer Space. Istambul Biennal, Estambul, Turquia
1996
Acid Spirals. Anders Tornberg Gallery, Lund, Suècia
1995
Siderales. Galeria Àngels de la Mota, Barcelona
1993
Portadores. Galería Juana de Aizpuru, Sevilla
1992
Imatges (selecció)
Ana Laura Aláez, Trayectoria (Like gold and faceted 1), 2014. Alumini i barra d’acer inoxidable, 99 x 66 x 20 cm. Cortesia de l’artista
Ana Laura Aláez, TRANS-ESTÀTUA (video still), 2016. Cortesia de l’artista.
Ana Laura Aláez, TRANS-ESTÀTUA (video still), 2016. Cortesia de l’artista.
