• No se han encontrado resultados

alimentaria més important a Vila-real, com és la deis cítrics.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "alimentaria més important a Vila-real, com és la deis cítrics."

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

alimentaria més important a Vila-real, com és la deis cítrics.

EL CATOLICISME SOCIAL A VILA-REAL

El primer catol icisme social espanyol es va desenvolupar casi exclusivament circunscrit als límits geografics del País Valenciao Aquestes entitats poden estar impl:llsades des d'una perspectiva clerical o laica, pero totes elles coincideixen en fer exclusiu emfasi en la formaciá mo-ral, mentre es desentenen deis aspectes materials.

Després d'apareixer l'Encíclica «Rerum Novarum» i per a procedir a la seua divulgaciá, el Po Antonio Vicent escomet la seua obra teorica més important que el mate ix que la «Rerum Novarum», planteja que com a conseqüencia del pecat original i com a castig diví la desigualtat social és un fet consubstancial a la natura humana, és a dir, conseqüencia del pecat de la primera dona, per voler accedir a I'arbre de la ciencia. Quina gosadia voler acceder a la ciencia una dona!

Per tant, segons el P. Vicent i l'Encíclica, la tasca deis cristians sera que les desigualtats es mantinguen dintre d'uns límits «justs», pero no pretendre abolir-les per ser una idea contra natura, ja que, continua dient, la pobresa ha existit sempre, pero hagué un temps que els humils I'acceptaven amb resignaciá, perque gracies a estar el mán organ itzat segons els dictaments de l'Església, aixo no els representava excessives penal itatso Per tot aixo i perque logicament el P. Vicent desconfia de les regulacions en materia social de l'Estat liberal, considera necessaria la col.laboraciá entre capital i treball per a preparar de nou una societat organitzada corporativamento

En els Cercles Catolics, mentre les inquietuds propiament laborals per una vida al menys digna per a I'obrer i I'obrera quasi no existeixen, la seua principal ocupaciá sera aconseguir I'acceptaciá de les jerarquies socials per part deis obrers, cristianitzar-Ios, apartar-los deis vicis, la separaciá de sexes i la santificaciá deis dies festiuso A Vila-real es va fundar en 1881 el Monte Pio de Sant Pasquaf, que I'any 1884 passa a ser el Cercle Catol ic d' obrers. Per a les capes més joves i amb la mateixa finalitat es creen els «Patronatos de la Juventud Obrera», i és possible que no Pero, entenem que deuen ser

molts més afiliats, ja que les societats d' obreres no estan totes comptabiI itzades, com és el cas de les espardenyeres associades a I'anomenada «Avance Femenino», i per tant, no incloses en «La Regeneradora», on estaven tan sois els esperdenyers. Així com les confeccionadores de taronja, associades a «El despertar femenino», la més nombrosa a Vila-real amb més de 1.300 associades. Pero bé, tots homes i dones, afiliats al centre obrer i repartits entre les distintes associacions professionals a Vila-real, tenien altres germans de classe dintre del Sindicat Catolic, concretament 2.700 socis, entre les diferents seccions professionals.

A I'obra «Los trabajadores de las derechas», Samuel Garrido explica ampliament I'actuació del catolicisme social espanyol, i d'ell recaptem les dades per exposar els conflictes entre la classe obrera a Vila-real, i més concretament entre les treballadores deis magatzems de taronja, a la vegada que exposem les dificultats que trobaren en defugir de la servitud que patia el món obrer, especialment les dones, i aconseguir unes mínimes condicions de treball per portar endavant la indústria La historia social deis pobles

requereix una parcel.lació deis diferents col.lectius humans que els estructuren, i la seua recerca adquereix un doble vessant quan es tracta del paper social de les dones, la del poble en que s'integren i la pro-pia del col.lectiu huma de les dones. Hem realitzat aquest treball amb la finalitat de fer un analisi deis rols socials de les dones, com una .aportació a la historia del poble, i

sobretot per tal de reivindicar la tasca oblidada de les dones, que junt als homes, van contribuir a la prosperitat de les indústries de Vila-real, i ho hem fet sobre la secció de la taronja perque ha estat en aquesta secció on les do-nes de Vila-real han tingut major presencia, i perque ens sembla poc reconeguda la seua tasca.

A primeries de segle, dintre del Centre Obrer «La Unión» a Vila-real es reuneixen 1.32'9 afiliats repartits entre les distintes associacions professionals del poble:

(2)

Borriana es produeixen incidents de molta virulencia i la Guardia Civil refor~ada pel destacament d' Almassora, intervindra «para defen-der a los contingentes de esquiroles enviados desde aquella vecina ciu-dad».

El Sindicat Catblic vila-realenc aconsegueix imposar-se front a les associacions del Centre Obrer, i aca-ba amb els conflictes enviant el seu personal per a substituir les vaguistes. La desunió entre les obreres a conseqüencia del desenvolufJament d' aquestes entitats catbl iquE}s quedara patent en setembre de 1920 quan es negocien amb els /patrons les condicions econbmi4/ues de la tem-porada tarongerÁ que aleshores s'inicia.

La Federaci6 es nega a treballar amb els catblics: «Por muchas cau-sas, no es posible el trabajar las 50-ciedades de la Federación con las lla-madas amarillas, porque éstas, según el parecer de estos compañeros, no son más que sociedades dirigidas por los patronos, que se dedican a hacer fracasar las huelgas de nuestras socie-dades, ya éstas nosotros las llama-mos rompehuelgas».

Cal esmentar el «Congreso amari-llo» que es celebra als locals del Sindicat Agrícola-Obrer de Castelló, que malgrat dir-se obrer consta

legalment com a entitat Patronal i que la composició socio-professional del Sindicat Catblic de Vila-real d'agost de 1919, estava composada de bona part del clero secular de la ciutat, a més d'estar afiliats tres convents de monges i un de frares. I tambe que, a finals de 1919, funciona dintre del Sindicat Catblic de Vila-real una secció d'obreres integrada per 705 treballadores empleades en els magatzems de taronja, que el vint de gener de I'any 1930 tenia cent cinquanta senyores com a protecto-res.

ANA MARIA CERISUELO PITARCH, «LA ClRERA»

comencen a ser molt greus, a causa del notable descens de fruita embar-cada.

tingueren major implantació degut a I'arrelament de les Congregacions.

En 1892, nou Cercles Catolics ja disposaven de la seua corresponent Congregació. A Vila-real es funda en 1873 la Congregació de «San Luis Gonzaga» que aconseguiria una for~a considerable, ja que en 1892 tenia 725 congregants sobre una població de 16.00Q habitants. Mereixen les congregacions especial atenció perque anys després i ja desapareguts els Cercles Catolics seran els nuclis d'on eixiran molts deis impulsors deis Sindicats Catolics Agraris.

En 1919 un grup de joves de la Congregació «San Luis Gonzaga» de Vila-real, funden el Sindicat Catolic Agrari (Cooperativa Catolica Agraria i Caixa Rural) perque: «no están dis-puestos a tolerar que la ley de Dios y los principios social-cristianos sean atropellados; sienten angustia en sus pechos y buscan los medios de hacer frente a la ola marxista...».

Des de 1891 escassos obrers, que pertanyien a altres societats obreres reunides al Centre Obrer, eixien en manifestació cada 1 de maig demanant la jornada laboral de vuit hores. Pero a finals del segle XIX el catolicisme social a la província de Castelló continua fidel a I'optica ca-ritativo-assistencial com a reguladora de les relacions entre capitat i treball, i per tant no mostra per aquest tema la menor sensibilitat.

Aixo sí, reivindica el descans do-minical, la qual cosa no representa una conquesta social, ja que quan no es treballa no es cobra, sinó que re-presenta un sacrifici que devia imposar-se als obrers i obreres per santificar els dies festius. El catolicisme social tenia a la Província de Castelló una implantació molt su-perior a la mitjana nacional.

La província de Castelló té en 1900 un total de 310.828 habitants, amb 9.975 persones afiliades, de les quals 4.965 estan afiliades a societats de resistencia (el 49'7%) i 3.147 perso-nes estan afiliades a entitats catoliques (el 31 '5%).

Després de la primera guerra mun-dial, i com a conseqüencia de la crisi en I'exportació de I'agricultura, augmenta la confl ictivitat obrera, i els Sindicats Catolics castellonencs es distingiren per la seua constant actuació com a trenca-vagues, utilitzant els seus obrers i obreres afiliats com a esquirols al servei de la patronal. Des de I'any 1916, els problemes als pobles de la Plana

!nmediatament la majoria deis Sindicats Catolics inauguren una secció d'obreres, que la Federació utilitza per avortar els conflictes que es succeixen al Ilarg del conflictiu estiu que comen~a. I, en definitiva, la utilització deis obrers catolics fou fonamental per desbaratar les iniciatives deis Ilauradors valencians al Ilarg de I'estiu de 1919. Al novembre es produeixen incidents entre les operaries deis magatzems de taronja a Castelló, Vila-real i Borriana,

«motivados por los antagonismos existentes entre los elementos llama-dos rojos yamarillos».

En una historia oficial del Sindicat de Vila-real diu: «Nuestras obreras de la naranja son agredidas tirándolas sal a los ojos; marchan a trabajar a pie a Burriana y tienen que ser acompaña-das por la Guardia Civil hasta la raya de término y allí se hace cargo de ellas la Guardia Civil de Burriana». A

Les seccions obreres, dintre del Sindicat Catolic, manquen'd'autono-mía per decidir sobre els temes que els afecten i per tant cal apuntar les raons per les quals les obreres catoliques Iluiten en contra de les seues propies germanes de classe. Entre elles sens dubte esta el component ideologic, ja que el Sindicat Catolic es nodreix de les masses profundament religioses, pero també esta la seguretat de que no els anava a faltar el treball.

En Junta general de 1919, el Sindicat Catolic en boca d'alguns

(3)

creixia a Vila-realla indústria relacia-nada amb els cítrics, la que majar repercussió historica (alimentaria) ha tingut en la nastra ciutat.

LES CONDICIONS DE TREBALL ALS MAGATZEMS

Malgrat que les dones eren preparades per a que la seua vida es desenvolupara fonamentalment en les cases i subordinada als homes, trobem dades que mostren que a Vi!a-real, com a tants altres Ilocs, moltes dones, a més de tenir adjudicat exclusiva-ment els treballs de la casa, I'atenció deis majors i els menuts de la família, estaven organitzades en el món labo-ral, la qua! cosa certifica que comptabilitzaven les dues tasques. Mentrestant, dones de la c!asse alta per tal de controlar-les s' organitzaven com a benefactores d'elles.

Com a exemple, en abril de 1921, es reuneixen a Vila-real, «un gran nÚ-mero de señoritas de nuestra buena sociedad, para conseguir la labor que han emprendido a fin de organizar el Sindicato de obreras. La finalidad de membres destacats diu: «haciendo ver

a los propietarios la obligación que tienen de proteger a nuestra sección obrera, llegando hasta no buscar para trabajar en sus fincas a los socialis-tas ».

Com a conseqüencia, foren freqüents les denúncies contra patrons, acusats d'incomplir aquestes disposicions, fins aplegar a I'expulsió. I mentre des de I'ambit catolic es teixia aquest programa social, sobretot moralitzant i absent de tota reivindicació respecte als obrers i obreres, no podem parlar de pretensions revolucionaries, sinó de la Iluita d'homes i dones per millorar les seues condicions laborals i socials, més aviat es plantegen reivindicacions molt moderades cada vegada, aixo sí, millor organitzades.

La situació de les capes més necessitades era tan precaria com reflecteix el «Diario de Castellón» 1879 on un vila-realenc es queixava de que molts xiquets del seu poble no anaven a I'escola, i es veien óbl igats a «recoger estiércol por la vía

EL TREBALL DINS DELS MAGATZEMS

pública o doblar sus tiernos miembros bajo el peso del azadón». Pero malgrat les circumsti!lncies tan adverses per als obrers i obreres, amb la tenacitat que eJs caracteritza,

(4)

COM MOLTES ALTRES DONES, ROSARIO COBEDO, HAVIA DE COMPAGINAR EL SEO TREBALL AMB L'ASSISTENCIA ALS FILLS I LA FAMÍLIA DINS DE LA LLAR,

I'alcalde mitjan~ant una sol.licitud per celebrar al Centre Obrer una assemblea on parlar del salari a rebre la proxima temporada tarongera.

Una vegada celebrada I'assemblea el12 de novembre de 1930, fa saber a I'alcalde el que s'havia acordat: «2150 ptas. para manipuladorasl cla-sificadoras y tiradorasl y 3 ptas. para las encajadoras». Demanen la jorna-da de vuit hores, i les hores extraordinaries, amb una recarrec del 30%. Rosario Cubedo Martí, malgrat I'ambit tan adversl no es deixava inti-midar, i per aixo demanava reiteradament que tots els patrons compliren amb I'obligació d'afiliar a les treballadores per als efectes del retir obrer il que el padró d'afiliació estigués en Iloc visible, així com: «Obligación de colocar en los alma-cenes retretes con el fin de evitar lo indecoroso que es el que salgan a ha-cer sus necesidades a la calle». este Sindicato es la defensa de la

obre-ra, pues nada puede ser más lógico que el que sean las señoras la que cuiden de la protección y amparo de las trabajadoras.

Cuando una señorita contraiga matrimonio solicitaremos de ella un donativo para confeccionar el ajuar de una obrera ya que deseamos que la felicidad y el contento de la mujer pudiente al ver su «trouSSeaU» de boda se extienda a las desheredadas trabajadoras».

Pero hi havia a Vila-real, dones que no acceptaven que «las señoritas de nuestra buena sociedad» les tutelaren, perque I'autentica intenció era desbaratar le seues reivindicacions laborals i util itzarles com a trencavagues. Així, repartides en distintes associacions professionals, es reunien al Centre Obrer per tenir autonomia i decidir sobre els temes que els afectaven, a la vegada que es negaven a ser utilitzades a favor deis patrons.

O' aquesta manera es constitueix dintre del Centre Obrer, una «Socie-dad de confeccionadoras de naran-jas» anomenada «El Despertar Feme-nino», la més nombrosa a Vila-real, que a Castelló, amb el mate ix nom inclou altres oficis realitzats per do-nes: confeccionadores de taronja, espardenyes i oficis diversoS, mentres que a Vila-rea' existeixen: «El Desper-tar Femenino» per a les dones confeccionadores de taronja. «El Ideal

Femenino» per a les empaquetadores de puntes de París. I «El avance Fe-menino» per a les espardenyeres, ja que estaven associades per professió.

«El Despertar Femenino» tenia a Vila-real al voltant de mil trescentes associades donat el gran nombre de dones que treballaven en la manipulació deis cítrics. I és ciar que són moltes més les dones que viuen a la periferia i no les del centre del poble, les que omplien els magatzems de taronja, ja que mentre als carrers «Ermita-Calvari» n'hi han 93 associades, o als carrers «Assumpció-Soledat» n'hi han 68, tan sois són 11 les associades als carrers « Raval del Carme-Major» .

A I'any 1919 s'assoleix a Vila-real, igual que a la resta del País Valencia, el. maxim índex de conflictivitat, salvant el temps de la República i el voltant de la Guerra Civil. Aquest periode és especialment conflictiu per al món obrer a causa de les reticencies patronals a pactar les bases de treball, i després per incomplir I'acord que

havien signat finalment els obrers i els propietaris. En aquests moments, foren dues les dones que anaren repetidament a defensar front als patrons les bases de treball que reivindicaven des del Centre Obrer a Vila-real, i més concretament des de «El Despertar Femenino». Aquestes dones eren, Pasquala Cerda com a secretaria, i com a presidenta Ana M.g Cerisuelo Pitarch «la Cirera», nom que ha emprat !'associació de dones de Vila-real en reconeixement a la seua tasca i a la de totes les seues anonimes companyes.

Un altre periode conflictiu per a «El Despertar Femenino» foren els anys trenta. Ja en comen~ant la decada «El Despertar Femenino» te-nia a Dolores Vida! com a secretaria i a Rosario Cubedo Martí com a presi-denta. El 10 de novembre de !'any 1930, i amb tota la pressió de I'epoca, Rosario Cubedo Martí es dirigeix a

(5)

Cal recordar que un Decret de 1924 havia concedit únicament a les dones que foren cap de familia, una certa forma de dret de vot a nivell municipal que s'inspirava en el model de la Italia mussoliniana pero no se-ria fins a les eleccions del 12 d'abril de 1931 quan les dones obti ngueren el dret simbolic per excel.lencia, el dret al sufragi universal. Pero una vegada aconseguit el dret al vot per a les dones, naix la idea d'aprofitar-lo políticament per part deis monarquics que abans qualificaven al sufragi uni-versal com «un burdo baile en el que se obliga a todo el mundo a danzan>, i després aprofitant-lo consideren que era menester organitzar eixe inesperat «regalo del Estado», per mitja de les organitzacions catoliques, a les quals haurien de tornar a donar vida, i així mantenir a les dones en la doble dependencia de l'Església i de la Ilei.

ROSARIO ALBELLA LLOP

dos los trámites y consultas de la huel-ga que mantiene esta sección frente al amarillismo y la patronal reaccio-naria, dándose por enterada la Asam-blea, ...dice que no hay derecho que mientras unas están de huelga otras están trabajando de noche, incluso los hombres también trabajan en los al-macenes». I és que en moments de conflictes, utilitzaven també e/s homes per a treballar als magatzems.

Ara bé, quan es considerara necessari, les dones també anirien a la collita de taronja, pero «que el jor-nal sea el término medio al de los hombres, que significa, si los hombres ganan 12 ptas. las mujeres tendrían que ganar 9 y si ganan 10 ptas. ten-drían que ganar 8». Malgrat la diferencia ja acceptada, la disparitat entre el sou de I'home i la dona en la practica era major.

« 14 de Mayo de 1936: ...dice que todas las obreras han sido advertidas antes de darles el volante para poder ir a la recolecta de la naranja, ade-más tambien se les dijo a todas que si no les pagaban a razón del jornal que tienen estipulado que no cobraran y que lo notificaran a la Sociedad... dice que hay muchas compañeras que se contratan para ir a la recolecta de na-ranja, sin mirar que hay unas bases aprobadas para los labradores y que dicen que hay que ir por seis ptas. y media y están trabajando por tres»

La preparació del subsidi per matern itat es va real itzar d' amagat de les treballadores i els arguments decisius de l'Estat per implantar-lo

foren «la conservació de I'especie», «la regeneració de la ra~a», «la necessitat de fomentar una política poblacionista i de disminuir la mortalitat per part». Es va aprovar de manera definitiva mitjan~ant un Reial Decret-Llei el 22 de mar~ de I'any 1929, pero no es va portar a la practica fins a la II República, i no en tots els Ilocs, pero quan aquest subsidi no aplegava, sí ho feia la solidaritat de les companyes, al menys en els últims dies abans de donar a Ilum, com reflecteix la següent acta:

«Septiembre 1936: ...se encuentra en estado de dar a luz y cree que sien-do La Sociedad, el patrono, por tra-bajar para la Sociedad, debe ser esta tambien la que se encargue de pagar-le los derechos de maternidad. Lo cual es aprobado por la asamblea».

Eren dates molt confl ictives i amb moltes penúries economiques, pero la solidaritat és evident inclús entre obrers i obreres de distints municipis.

«Junta General 16 de Mayo 1935: Se lee la correspondencia, a una car-ta de Onda pidiendo socorro mate-rial para las compañeras presas de Onda y entre ellas una mujer con un niño de pechos... acordando mandar 25 ptas. y la General 10 aprueba».

«Junta General 2 Mayo de 1934: ...es leído un oficio de la Junta local pidiendo un donativo para la viuda del compañero Juan Royo muerto por la fuerza pública en la pasada huel-ga... por unanimidad se aprueba que se le den cien ptas.».

I ja en plena guerra civil són més que evidents els conflictes.

« 19 de Marzo 1937: ...propone que se entregen las mil pesetas al Almacen de Abastos que tiene abier-to el Consejo Municipal... si es preci-so que se entregue un jornal de cada compañera, que tambien se haga de forma que se entregue ya que no po-demos ayudar a nuestros compañe-ros combatiendo en la línea de fue-go...».

«23 de Enero 1938: ...se da lectu-ra a un oficio de la sección de Espec-táculos Públicos en que manifiestan haber abierto una suscripción con destino a la Cruz Roja pidiendo nues-tra aportación a la misma, acordán-dose contribuir con 50 ptas ».

Ara bé, la dona a casa i en el món laboral, en pau i en guerra, és sempre tutelada per I'home, siga el pare, marit o inclús germa i, sense la seua autorització, no pot establir cap mena derelació. «13 de Enero 1937:...dice que la compañera presidenta que se LA LLUITA PELS DRETS LABORALS

Dintre de tota aquesta moguda de manipulacions «El Despertar Femeni-no» a Vila-real, sofriria la insolidaritat de «las amarillas», o millor dit, la utilització d'aquestes obreres per part de les entitats cato!iques a favor deis patrons, i en saber que algunes de les seues associades ho eren també del Sindicat Catolic, foren expulsades del «Despertar femenino» de Vila-real, 67 obreres «amarillas», ja que en moments de conflictes, on necessitarien que totes les treballadores estaren unides per fer valdre I'única eina de que disposaven, com era la vaga, aquestes obreres eren utilitzades com a trencavagues.

També passava que obreres «ama-rillas» assabentades de la seua utilització com a «trenca vagues», demanaven I'ingrés al Centre Obrer, la qua! cosa era festejada per les associades: «Junta General 9 de Mayo

1934: ...se dan de baja en masa del centro burgués y están orgullosas de venir a aumentar las filas obreras ya cumplir como compañeras en el Cen-tro Obrero».

Es buscaven mesures per impedir que ingressaren a I'associació obreres «amarillas» : «Junta General 14 de Mayo 1936 ...propone que no den a ninguna obrera de alta, sin antes lle-var la baja. ...El secretario dice que fue a enterarse y la Sociedad Amari-lla no daba ninguna baja... ...acepta el que se las de alta a las que exijan la baja y no se las de.»

«Junta General 20 de Mayo 1936: ...da una extensa explicación de

(6)

to-nombró ha dimitido de una manera espontánea, aceptándole la dimisión, hace la observación que la presiden-ta que se nombre antes que cuente con el consentimiento de su marido asi de esta forma no tendremos que lamentar casos como el ocurrido».

CARMEN COLONQUES LLOP

constitui.da la societat d'obreres empaquetadores de puntes de París en la regió de la Plana, anomenada

«E/Idea/ Femenino» i adjuntant-Ii el reglament aprovat pel governador el 9 d' agost de 1920 i els noms de les persones que constitueixen la Junta Directiva i el Consell d'administració, així com I'adre~a de I'associació al carrer Sant Roc, n.Q 2. Aquesta era la seua junta directiva:

no tingueren coneixen~a de comptabilitat, (en 1900 es registrava un 60% de dones analfabetes i enca-ra en 1930 hi havia un 44'4%) pero no per aixo, estaven disposades a gaudir de menys autonomía dins I'associació, ja que com arreplega el seu reglament en el capítol IV article 32-3, diu així: «Son atribuciones del Consejo de Administración (és a dir, deis homes): Dar su opinión... ya por escrito o verbalmente cuando lo soli-cite la Junta Directiva. Tanto en las Directivas como generales a que asis-tan tendran voz, pero de ninguna ma-nera podran votar».

Pero també trobem la pressió so-cial de I'epoca, és a dir, el masclisme que no deixa de tutelar a la dona, siga filla, muller o inclús germana, en el capítol II, article 5: «...en esta sociedad...no podrán ser admitidas hasta cumplidos los catorce años sin el previo permiso de sus padres o tu-tores, así como las casadas el de su marido».

I seguir trobant el desig d'independencia d'aquestes dones en I'article 37: «No podrá deshacerse esta Sociedad mientras existan cinco socias y en su caso pasarán los bie-nes a una Asociación de caridad que no sea religiosa ni política».

Eis jornals que reclamaven per a les treballadores serien: «Paqueteras y pesadoras, dos pesetas cincuenta céntimos diarios. Empaquetadoras dos pesetas veinticinco céntimos dia-rios».

I ens agrada especialment la solidaritat manifestada en les bases presentades als patrons i aprovades en Junta General per unanimitat en el apartat 3: «Se podrán trabajar horas extraordinarias siempre que no exis-tan asociadas paradas...».

Al voltant de les associacions femenines, trobem el nom de Merce-des Monfort (presidenta de la Federació deis sindicats obrers femenins d'aquesta ciutat), mitjan~ant un document datat el 9 de maig de I'any 1936, signat per I'alcalde on és advertida de les responsabilitats derivades d'uns fets que a continuació s'esmenten: «...habiendo llegado a conocimiento de esta Alcaldía que sin haberse tramitado la habilitación para espectáculos de todo o parte del edi-ficio social de la federación de los sin-dicatos obreros femeninos de la Pla-na 1 Q de Mayo, ni por tanto obtenido autorización competente para abrirle al público, se ha dado en él alguna sesión de cine, prevengo a Ud. ya la EL TREBALL A

LES INDÚSTRIES AUXlLIARS

Al voltant de la indú5tria deis cítric5 naixen altre5 indú5trie5 com la paperera, ja que es demanava paper fi de seda per empaperar la taronja, per tal que aque5te5 es con5ervaren millor i tingueren una presencia mé5 pulcra (de5pré5 caigué en de5Ú5 aque5ta forma de presentar la taronja). Aban5 de la guerra civil el5 taller5 de

« Diago» i «Aleixandre» , ja fabricaven maquine5 per a timbrar paper de seda a diver5e5 tintes i purpurina, les únique5 d'aque5t tipU5 a la Plana. EI5 e5tabliments tipografic5 de «Colomer» i «Vda. de Gurrea» foren el5 mé5 de5tacat5 en quant a la impre55ió d' aque5t paper.

Una altra indú5tria auxiliar a la deis cítric5 era la fabricació de punte5 de París, (nom amb que es de5ignaven les tatxe5 emprade5 per I'elaboració de les caixe5 de fusta per a exportar taronja) com ara, les fabriques de «Lleó-Girona» i «García Ferrer».

A principi del 5egle actual, va ser uti I itzat com a fabrica de tatxe5 el mol í «Bi5bal», de la qual cosa va recollir la 5eua denominació popular «molí de tatxe5». Cap al5 any5 cinquanta, es va pOsar de nou en explotació com a molí draper, pero queda definitivament arrui"nat per la riuada del 52. També va ser utilitzat com a fabrica de tatxe5 el molí de la Verge de Gracia que igual que el molí Bi5bal al final va ser utilitzat com a molí draper fin5 I'any 1959 en que va tancar. Al «molí de tatxe5», les dOnes realitzaven les ta5que5 de: ((paquetadora», ((pesadoras» «empaquetadoras».

Si les dOnes deis magatzem5 de taronja decidiren a55Ociar-5e dintre del Centre Obrer amb el nom de «El Despertar Femenino», aque5te5 dOnes del molí de tatxe5, ho feren amb el nom de «Elldeal Femenino», i el mate ix que elle5, per tenir autonomia i decidir sobre el5 temes que el5 afectaven, negant-5e així, a ser utilitzade5 a favor deis patron5.

Per tot aixo, el 29 d' ago5t de 1920 Carmen Colonque5 Llop, com a pre-sidenta, notifica a I'alcalde de Vila-real que el 14 d' ago5t havia quedat

Doncs bé, amb tot aixo i davant d' aquestes dones que no vol ien ser tutelades, com hem comen~at a exposar, ens sorprenem de la claretat d'idees que en aquel 15 temps tenien sobre la solidaritat respecte de les treballadores aturades, sobre la seua independencia davant d' associacions polítiques i religioses, així com d'altres detalls que a continuació us adjuntem.

Podem veure, com la junta Direc-tiva estava formada exclusivament per dones, pero no així el Consell d'administració en que tots els membres eren homes. Aquest fet pot tenir I'explicació en que les dones, per culpa de I'escassa educació rebuda,

(7)

Sociedad que preside, se abstenga en absoluto de utilizar dicho local para tales o análogos actos, sin haber lle-nado previamente los requisitos que determinan las disposiciones vigen-tes en la materia, especialmente el Re-glamento sobre Política de Espectá-culos.

Yapercibiendo a Ud. con exigirle las responsabilidades en que incurra caso de desobediencia».

ROSA MESEGUER BELLMUNT.

CARMEN CATALUÑA BATALLA.

malgrat que tingueren una presencia activa en aquestes tasques i en les d' aprovisionar les necessitats de tots els que hi participaven, fent prospe-rar junt als homes aquesta iniciativa de futur que donaria peu a una de les indústries més importants a Vila-real, com és la deis cítrics.

TRANSFORMACIÓ DEL sEcA A REGADIU

A finals del segle XIX comen~aren a realitzar-se prospeccions d'aigua a les terres de seca, amb la fi de trans-formar-les a regadiu, apte per al cultiu deis cítrics. La transformació de les terres de seca a regadiu comporta diverses accions, com la perforació de pous (54 m. de mitjana de profunditat), la neteja de pedres, la nivel.lació del terreny i el transport de terra d' altres zones. Les dones pujaven dalt del perpal per a fer pa-lanca amb el seu pes, i així despla~ar les pedres (tan sois en alguna ocasió, quan encontraven roca, utilitzaren di-namita). Homes i dones s'aplicaven a qualsevol tasca, que una vegada iniciades les perforacions s'anaven multiplicant. Les pedres grans s'apilaven als margens deis camins per transformar murs, anomenats «ribassos» que tancaven les parcel.les, modificant I'estructura tradicional de I'horta caracteritzada pels camps oberts.

A Vila-real, I'any 1900 (amb 16.068 habitants) hi havien 42.345 fanecades de terra de seca i 29.082 fanecades de regadiu. Vint anys després, mentre els habitants quasi no havien augmentat, es varen invertir les xifres. És a dir, a Vila-real, I'any 1920 (amb 16.778 habitants), tenia 28.527 fanecades de seca i 43.853 fanecades de regadiu. Durant els primers setanta anys del segle actual aconseguirem transformar tot el seca a regadiu de tarongers.

Efectivament, aixo fou una proesa per la seua constancia, laboriositat i visió de futur que caracteritza els habitants d'aquesta zona, i en reconeixement d'aquestes tasques es va erigir una escultura que ocupa el centre de I' espai públ ic a la pla~a «del Llaurador» .En el monument apareixen tres figures humanes (homes) fent una acció concreta, pero com ja hem vist eren diverses les tasques realitzades i el monument no arreplega la presencia de les dones,

LA MANIPULACIÓ DELS CíTRICS Més del 90% de la ma d' obra ocu-pada en la manipulació de cítrics són dones. Per la seua estacionalitat, abunda el treball subcontratat. Eis carrecs directius normalment estaven ocupats per homes. El temps de «prega» (aproximadament des de finals d'octubre fins al maig), es desenvolupa la major part a I'hivern, la qual cosa no es tenia en compte a I'hora d'ubicar a les dones dins deis

magatzems, sense cap comoditat i amb les portes obertes, exposant-les a corrents d'aire, amb una tempera-tura que els feia més pesat el treball, sofrint la majoria de les treballadores «prunyons» i «varius» , malgrat anar a treballar amb peces de roba grosses, i les treballadores majors amb «toquetes» .

La indústria de manipulació de cítrics (subsector industrial) consiste ix en la neteja, classificació i envasat deis cítrics. Fins a I'any 1930 la selecció, neteja i envasat de la taronja es feia amb operacions manuals, (des d'aquesta data comen~a la modernització deis magatzems).

Dintre deis magatzems les dones estaven especialitzades en distintes feines i, per elles, se les anomenava: «talladores de paper», «marcadores», «triadores», «empaperadores», «encaixadores», «tiradores» i « I' encarregada» .

Primerament les «talladores de paper» tal laven el que utilitzarien en les següents tasques. Les «marcado-res», amb planxa de ferro i pintura marquen en les caixes de fusta el nom de I'empresa, aquesta feina la realitzaven dretes durant tota la jor-nada. Les «triadores» seleccionaven la qualitat de la taronja assegudes en la palla. Les «empaperadores» empaperen la taronja pegant-1 i voltes a I'aire, peracabar fent-Ii ambel paper dos topets. Les «encaixadores» que, agenollades una front a I'altra i amb la caixa enmig, anaven envasant les taronges que al seu costat els tira una treballadora, «la tiradoreta» (normalment les més jovenetes).

Les dones deis magatzems de taronja tenien una presencia singular, acudien en grups i a peu, des de qualsevollloc de la ciutat fins un punt comú, perque els magatzems de taronja es trobaven prop de I'estació del tren, per ser el mitja de transport utilitzat normalment.

La localització deis magatzems de taronja era a I'estació de la «Panderola», a I'avinguda d'ltalia (per on circulava la N-340 fins a I'any 1980 i la «Panderola» en direcció a Borriana fins I'any 1963) i sobretot al voltant de I'estació «del Nord» (avui Renfe), on encontrem diversos exemples d'ornamentació modernista valenciana, aplicades a les fa~anes de les construccions de les empreses citrícoles, com ara al vell magatzem de Pasqual Candau.

Aquesta localització deis magatzems de taronja comportava

(8)

Per amunt i per avall sempre les voreu corrent com si feren tard al ball mira si tenen treball

les que van a I'almacen (bis) Si passeu ja les veureu assentadetes en la palla i empaperant les taronges tan reboniques i fines que se críen en Espanya Són més dolces que una mel, criaes en Carcaixent

les dones tiren la fel sense poder veure el cel tancades dins «I'almacen» (bis) que les dones creuaven la via ferria

tantes vegades com havien d'anar-hi al treball, exposant-se contínuament a perills, per les presses que els imposava I'horari i per haver de creuar els carrils de via col.locats un rere I'altre, el que fa que siga un gran tram de perills, caminant sobre terreny discontinu, d'escassa visibilitat i un punt de sinistralitat important. Hi hagueren diversos accidents, algún mortal com el produit al Km. 61 M.i! Gracia Amposta Ramón, treballadora del magatzem de Benjamín Beltrán, que va ser atropellada pel « Talgo» quan anava al treball.

Les dones deis magatzems comen~aven la jornada o I'acabaven fent hores extres, quan I' empresari ho decidia, sense tenir en compte la conformitat de les treballadores, ben bé sabien aquestes que si es negaven, no les buscarien en una altra ocasió. Era freqüent que en acabar la jornada les avisaren de que eixa nit «vetllaven» , aixo significava anar a casa i tornar per la nit, per fer tres hores més, que es pagaven com a quatre hores treballades, (inconcebi-ble, després de tota una jornada i pel valor adjudicat a eixe temps de treball}. També treballaven tot el día en dissabte i algun diumenge o festiu, en haver d' acabar de carregar el vagó i sempre vigilades per I'encarregada que les cridava I'ordre per parlar tan sois una mica. La propia encarregada en ocasions es disculpava davant les treballadores per la seua severitat, confiant-les que I'amo I'advertia de que hi havia molt de soroll i el rendiment de treball podia baixar.

Quan hi havia necessitat d'anar a I'excusat, no es devia anar-hi fins les dotze si havien comen~at a les nou, perque abans d'eixa hora es considerava un abús. Cal considerar que de forma humiliant les enviaven totes juntes a I'excusat, igual que un ramat i tan sois uns minuts i de segui-da les crisegui-daven: «xiquetes al Iloc!».

Com deiem abans, les dones deis magatzems de taronja tenien una presencia singular, ja que apareixien en grups per qualsevol carrer i caminant amb presses, perque tenien una hora per poder dinar i vigilar la casa. A la llar servien el menjar que abans d'eixir a treballar havien deixat preparat. Normalment les dones menjaven un poc a casa i la resta, un tros de pa i una pe~a de fruita, caminant cap als magatzems per no retardar-se. I a més a més, no sabien amb antelació quin horari tindria la

VICENTA GINER PITARCH.

Totes aquestes dones han estat relacionades amb la indústria deis cítrics i nosaltres creiem just i merescut fer-Ies un reconeixement així com a totes les seues anonimes companyes. Hem volgut fer-Ies un homenatge {donanatge{) perque amb la seua Iluita han fet prosperar Vila-real i ens han deixat a les dones d' avui el camí més facil amb les conquestes socials de que som hereues.

AFRICA BOVAIRA BROCH i

ELlA GUINOT USÓ

M.. GRACIA AMPOSTA RAMÓN

Referencies documentals i bibliografiques:

jornada i, és per aixo que havien d'improvisar per poder compaginar el treball del magatzem amb les feines familiars, a més de fer cua a les tendes en eixir del treball per poder avitua-llar la casa.

Cal recordar que el treball negre i el que no té salari, com la feina domestica, I'atenció als majors o la crian<;a deis fi Ils, era otorgat exclusivament a les dones, són treballs subestimats inclús per les propies dones que el consideraven només com una ajuda, o assumit per la seua condició de dona.

Pero, malgrat les actituds de I'epoca, les condicions de treball per a les dones deis magatzems de taronja donaren Iletra a can<;ons tan populars com aquesta:

-Los trabajadores de las derechas, Samue/ Garrido.

-Vila-real, ciutat industrial, Joan Caries Membrado i Tena.

-Molinería y molinos en la Plana de Castellón, José M.¡j Doñate Sebastiá.

-Toponimia Rural de Vila-real, Emi-lio M. Obiol Menero.

-Registre civil de Vila-real. -Arxiu Municipal de Vila-real. -Documentacióde la Biblioteca

Referencias

Documento similar

Aquest manual és una actuació específica interna dirigida als òrgans gestors. És essencial intercanviar la informació i coordinar-se adequadament entre l’organisme intermedi i

Després de d’haver acabat aquesta recerca educativa i haver analitzat totes les dades que s’han extret, és important reflexionar sobre com ha estat el procés

Ara és més clara la llum matutina i ompli les hores de blaus i delits i la paraula és més tendra i més lina i els branquillons dels rosers, més florits. Noces sagrades dels cors en

t'acompanyen i et fan festa les músiques. i els castells i de l1uny vé11len a vore't i a escoltar el parlar teu en la llengua deis meus a'vis molt miJs dolya que la mel... Ton parlar

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento

En aquest plànol de 1857, el més conegut de Roca i Bros sobre el Castell de Sant Ferran i la Vila de Figueres, és apreciable gràcies a la demarcació de la vila en