Classificació dels éssers vius II
Plantes
2. Les plantes
Autòtrofes.
Pluricel·lulars.
Eucariotes.
Amb paret cel·lular de cel·lulosa.
Criteris de classificació:
2.1 Les funcions vitals en les plantes A. Obtenció de nutrients
Autòtrofs senzills (algues i briòfits): absorbeixen els nutrients a través de tota la superfície.
Autòtrofs complexos (pteridòfits i espermatòfits): absorbeixen els nutrients a través dels estomes de la cutícula impermeable i dels pèls de la zona pilífera de l’arrel.
Estomes: obertures que es troben, principalment, en el revers de les fulles i que permeten l’intercanvi de gasos (CO2 i O2) amb l’exterior.
Pèls absorbents: deformacions de la membrana de l’arrel per tal d’augmentar la superfície de contacte. Aquests zona no està impermeabilitzada per afavorir l’absorció.
Fotosíntesi:
Consisteix en sintetitzar molècules orgàniques a partir de molècules inorgàniques, mitjançant energia lluminosa.
Molècules inorgàniques + Energia lluminosa (Sals minerals + H2O + CO2)
Zona pilífera Estomes Clorofil·la dels cloroplasts
Molècules orgàniques + O2 + Energia química (glucosa, midó,...)
Es repartiran a
tota la planta S’elimina a través dels estomes
S’alliberarà durant la respiració cel·lular (continguda en la glucosa)
Transport de nutrients
Algues i briòfits: el transport es fa per difusió, és a dir, els nutrients passen d’una cèl·lula a una altra.
Pteridòfits i espermatòfits: el transport es fa a través de vasos conductors.
• Xilema o vasos llenyosos.
• Floema o vasos liberians.
Xilema o vasos llenyosos:
Tubs formats per cèl·lules mortes de les quals només se’n conserva la paret cel·lular.
Transporten saba bruta (sals minerals i aigua) que va des de les arrels fins a les fulles.
L’aigua ascendeix per diferència de pressió, de manera que l’aigua que s’evapora per les fulles se substitueix per aigua que prové de les arrels.
Floema o vasos liberians:
Tubs formats per cèl·lules vives que formen els tubs cribrosos.
Transporten saba elaborada que va des de les fulles fins a la resta de la planta per tal que TOTES les cèl·lules puguin realitzar les funcions vitals.
La saba elaborada també es desplaça gràcies a diferències de pressió.
B. La funció de relació
Captar informació del medi i aprofitar-la per sobreviure.
Tropisme: relació que hi ha entre els estímuls externs i la direcció de creixement de la planta.
Fototropisme: la direcció del creixement de la planta està condicionada per la llum. La planta creix en el sentit de la llum.
Higrotropisme: la direcció del creixement de la planta està condicionada per la presència d’aigua.
Les arrels creixen en sentit cap a l’aigua.
Nàsties: moviments dels vegetals que donen resposta a certs estímuls externs, però que no són permanents i no provoquen creixement.
Si l’estímul és la llum: hi ha flors que s’obren durant el dia i es tanquen a la nit (margarides o dent de lleó). També hi ha flors que es posen d’esquena al sol i van girant amb aquest (gira- sol).
Si l’estímul és la pressió o el tacte: algunes plantes detecten perill i tanquen les fulles per passar desapercebudes (mimosa) altres plantes detecten aliment i es tanquen (carnívores).
C. La funció de reproducció
Plantes amb flor: es reprodueixen per llavors, les quals es formen a partir d’una gàmeta masculina i una gàmeta femenina.
Plantes sense flor: es reprodueixen per espores. És un tipus de reproducció asexual.
2.2 Plantes sense llavors: briòfits i pteridòfits A. Briòfits (hepàtiques i molses)
Els briòfits es caracteritzen per no tenir vasos conductors ni flors.
Absorbeixen l’aigua i les sals minerals a través de tota la planta, per això sempre es troben en llocs humits.
Aquestes plantes no tenen arrel, tija i fulla, sinó que tenen estructura de tal·lus, és a dir, tenen rizoide, cauloide i fil·loide.
Es reprodueixen per espores contingudes en un esporangi.
Esporangi Espores
B. Pteridòfits (falgueres i equisets)
Els pteridòfits es caracteritzen tenir vasos conductors i per no tenir flors.
Tenen arrel, tija i fulla (estructura de corm).
Estan envoltats per una cutícula impermeable per evitar la dessecació, però tenen estomes per fer l’intercanvi de gasos.
Les fulles dels equisets són molt petites i es col·loquen en cercle, en els punts de ramificació. Els esporangis es troben a la part superior de la tija.
Les fulles de les falgueres s’anomenen frondes. Sota les frondes hi trobem uns bonys anomenats sorus, els quals contenen esporangis amb les espores.
2.3 Plantes amb llavors: Espermatòfits
Espermatòfits (Gimnospermes i angiospermes)
Els espermatòfits es caracteritzen per tenir vasos conductors i flors.
Tenen estructura de corm (arrel, tija i fulla) i una cutícula impermeable amb estomes.
Es reprodueixen per llavors contingudes en un fruit.
Les llavors es formen per la unió del gàmeta masculí (pol·len) i el gàmeta femení (òvul).
a) Gimnospermes
Les llavors no estan a dins d’un fruit, sinó dins d’una pinya.
Els òrgans reproductors s’anomenen cons.
Les coníferes són les gimnospermes més importants (pins, avets, cedres, xiprers,...)
a) Angiospermes
Les llavors estan a dins d’un fruit.
Els òrgans reproductors s’anomenen flors, l’androceu és la part masculina i, el gineceu és la femenina.
Periant
Corol·la: conjunt de pètals.
Calze: conjunt de sèpals.
Androceu (estamps)
Filament: eleva l’antera.
Antera: conté el pol·len.
2.4 La clau dicotòmica
Eina per classificar i identificar un objecte concret dins d’un grup general.
Es basa en preguntes que només poden tenir Sí o No per resposta.
Aciculars
No aciculars
Amb dues línies a la nervadura Amb una línia a la nervadura
Avet Pi
Amb escames
Sense escames
Simples Xiprer
Compostes
Palmatinervies
Pinnatinervies
Entera Dentada
Figuera Plàtan Entera
Dentada
Lanceolada Ovada
Olivera Faig Lobulada Serrada
Roure Cordiforme (Pollancre)
Lanceolada (Cirerer)
Paripinnada Freixe Bipinnada Mimosa