• No se han encontrado resultados

L escola dels Sentits CIÈNCIA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "L escola dels Sentits CIÈNCIA"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

L’escola dels Sen tits

CI ÈN CI A

Carpeta per al professorat

Les orenetes són aquí

Educació infantil

Descoberta de l’entorn natural i social Àrea d’intercomunicació i llenguatges

Vilafranca Museu de les Cultures

del Vi de Catalunya

(2)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

2

Sumari

1 Presentació de la carpeta

2 Objectius i continguts específics d’aquesta proposta educativa 2.1 Objectius de VINSEUM

2.2 Objectius de l’activitat

2.3 Objectius específics segons el currículum d’estudis 2.4 Continguts de l’activitat

3 Desenvolupament dels continguts 3.1. La col·lecció d’ornitologia de VINSEUM 3.2. Com són i com viuen les orenetes 3.3. Les orenetes a la cultura popular

4 Orientacions pedagògiques. Pautes per al seguiment i l’avaluació 4.1. Manteniment i seguiment del punt de fang de l’escola

4.2. Treball de les activitats posteriors

5 Activitats complementàries 5.1 Prèvia

5.2 Posteriors

6 Recursos educatius per l’alumnat 7 Per saber-ne més: recursos didàctics

(3)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

3

1 Presentació de la carpeta

Aquesta carpeta és una eina de treball per al professorat, que proporciona informació així com diverses activitats de caràcter

interdisciplinari per explorar un tema que es pot abordar en els centres educatius des de diferents matèries.

La importància que té que els infants sàpiguen en tot moment què estan fent i perquè ho fan i, sobretot, que siguin conscients que ells mateixos construeixen el seu propi aprenentatge, fa que l’activitat estigui dissenyada d’una determinada manera. El mateix passa amb el protagonisme que se li demana d’adquirir i l’acompanyament que esperem del professorat.

Hi ha molts ocells que podem escoltar i veure pel voltant de casa nostra o de l’escola. Els espais verds o les zones enjardinades de les viles ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies d’ocells. Aquesta proximitat és engrescadora per als infants, i, l’oreneta, especialment, com a un dels ocells més carismàtics del nostre entorn més proper, pot fer aquesta tasca.

La carpeta conté els objectius i continguts amb què cal procedir i van acompanyats d’un desenvolupament més extens i d’un seguit de preguntes clau que permeten fer-ne una aproximació. Els continguts organitzen les matèries que es tractaran en la proposta educativa i suggereixen diferents estratègies participatives per treballar-los a l’aula abans i després de l’activitat.

(4)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

4

2 Objectius i continguts específics d’aquesta proposta educativa

2.1. Objectius de VINSEUM

• Difondre les col·leccions de VINSEUM diversificant les activitats educatives

• Reforçar i activar el patrimoni a partir de la creació un espai de trobada educatiu i de participació.

2.2. Objectius de l’activitat

• Aprendre a observar i identificar les orenetes, un dels éssers vius del nostre entorn

• Aprendre a estimar i protegir els ocells més propers, a partir del coneixement del patrimoni científic custodiat per VINSEUM.

2.3. Continguts i objectius específics segons el currículum d’estudis Tot i que aquesta proposta educativa parteix de l’Àrea de Descoberta de l’entorn natural i social, està lligada a d’altres àrees com ara la d’Intercomunicació i llenguatges. L’activitat contribueix a la

competència comunicativa, metodològica i a la social, a la d’aprendre a aprendre a través de la pròpia experimentació. Davant aquesta transversalitat, incloem els objectius i continguts de les diverses àrees de treball que engloba l’activitat.

Àrea descoberta de l’entorn natural i social Objectius:

– Observar característiques morfològiques i funcionals d’alguns éssers vius.

– Comentar processos de canvis observables en fets, elements i situacions que es donen en un període de temps.

Continguts de procediments:

– Observació i exploració directa i observació indirecta d’alguns elements de l’entorn i de les característiques morfològiques i funcionals d’alguns éssers vius.

– Experimentació i manipulació d’elements de l’entorn immediat.

Objectius:

– Mostrar coneixements dels sistemes de nutrició i reproducció observables d’alguns dels éssers vius, com també d’alguns hàbitats.

– Mostrar coneixements d’algunes característiques morfològiques dels éssers vius més coneguts i locomotrius d’alguns animals observats.

Continguts de fets i conceptes:

– Característiques dels elements de l’entorn proper.

(5)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

5

Objectius:

– Tractar amb cura els elements del marc natural i social de l’entorn habitual.

Continguts d’actituds:

– Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.

Àrea d’intercomunicació i llenguatges Llenguatge verbal

Objectiu:

– Memoritzar noms d’animals, plantes, objectes i persones, relatius al camp d’experiència propi i relacionar-los adequadament.

Contingut de procediments:

– Adquisició de vocabulari en contextos significatius.

Llenguatge musical Objectiu:

– Reproduir cançons, cantarelles i danses, mitjançant la veu, el cos i el moviment, ja sigui amb desplaçaments o sense.

Contingut de procediments:

– Execució i expressió de qualitats i possibilitats del món sonor.

Llenguatge plàstic Objectius:

– Observar i analitzar algunes característiques d’objectes de l’entorn proper i diferenciar les que són constants de les que canvien.

– Representar objectes i situacions partint de l’observació directa o per mitjà de la memòria.

Contingut de procediments:

– Percepció sensorial dels elements de l’entorn immediat.

2.4. Continguts de l’activitat

• La col·lecció d’ornitologia del VINSEUM: nius d’oreneta i reproduccions d’ous

• Com són i com viuen les orenetes

• Les orenetes a la cultura popular: cançons, poesies i dites populars

(6)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

6

Capacitat per comprendre allò que s’ha escoltat, expressar-se correctament i memorització de fets i situacions.

Conte En Pau i l’oreneta Col·lecció

d’ornitologia Les orenetes

Llenguatge verbal Observació,

experimentació i manipulació d’elements de l’entorn immediat.

Observació d’alguns éssers vius de l’entorn.

Llenguatge musical

Llenguatge plàstic

Execució i expressió de qualitats i possibilitats del món sonor.

Conte En Pau i l’oreneta Vocabulari sobre ornitologia L’observació

d’orenetes a l’escola.

Experimentació i manipulació de materials: aigua i sorra.

Cançó Els ocells han arribat!

Respecte i interès pels ocells i l’entorn natural més proper.

Percepció sensorial dels elements de l’entorn immediat.

Área del coneixement

Àrea d’intercomunicació i llenguatges

Àrea descoberta de l’entorn natural i social

Fets i conceptes

Procediments

Actituts

(7)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

7

3 Desenvolupament dels continguts

Aquesta proposta educativa pretén transmetre a l’infant l’interès per allò que l’envolta, especialment pel coneixement i la protecció dels éssers vius més propers.

Les orenetes són uns ocells emblemàtics, ben presents a la cultura popular i tradicional. La seva coneixença ens permetrà de treballar globalment l’entorn urbà , on els éssers vius i les persones comparteixen l’espai.

Amb aquesta activitat els infants aprendran a diferenciar les orenetes d’altres ocells, coneixeran aspectes bàsics de la seva vida i podran involucrar-se en la seva conservació i preservació.

3.1. La col·lecció d’ornitologia de VINSEUM

El VINSEUM -– Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, des de fa anys, conserva estudia i exhibeix diverses col·leccions vinculades amb el patrimoni cultural i natural del Penedès. Així, el Museu disposa d’un fons naturalista que inclou una col·lecció paleontològica amb exemplars fòssils del territori de gran vàlua científica i una col·lecció d’ornitologia de caràcter excepcional.

La col·lecció ornitològica està formada per espècimens presents o que han estat presents al Penedès, i és l’única de l‘Estat que conserva els ocells nidificants amb els seus nius i ous originals. D’altra banda, és una col·lecció irrepetible ja que la llei de preservació de la biodiversitat actualment impedeix i restringeix la naturalització d’animals.

Un dels propòsits d’aquesta proposta educativa, per tant, és acostar la col·lecció ornitològica de VINSEUM i la seva utilitat científica als infants.

3.2. Com són i com viuen les orenetes

’Com són: l’oreneta vulgar i l’oreneta cuablanca

Les orenetes són ocells que arriben a casa nostra a l’inici de la primavera. Són molt propers, fàcils d’observar i d’identificar, ja que estan presents en entorns humanitzats i tenen unes característiques peculiars:

• Fan una mida petita; entre 13 i 20 cm de llargada i 28–30 cm d’envergadura (distància de punta a punta de les ales esteses)

• En el seu plomatge hi predominen els colors blanc (a la zona del ventre) i negre blavós (a l’esquena, ales, cap i cua)

• La cua té forma de forca.

• Tenen el bec negre i ample, molt útil per capturar insectes al vol.

• Les seves ales esteses tenen forma de mitja lluna, corbades enrere i amb la punta punxeguda.

• Fan el niu en forma de bol amb boletes de fang i brins d’herba. Per dins estan folrats de plomes i herba seca.

(8)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

8

• Els ous són petits, arrodonits i en general de color blanc.

A les nostres poblacions hi nidifiquen dues espècies d’oreneta – de l’ordre dels passeriformes – , la cuablanca (Delichon urbica) i la vulgar (Hirundo rustica). Ambdues són molt similars però tenen petites diferències en el seu plomatge i en la forma de la cua.

L’oreneta vulgar és fàcilment diferenciable de la cuablanca per la seva gola rogenca i la seva cua més enforquillada; les plomes de la part externa de la cua són més llargues que les de la part interna. Les potes són de color negre. Defuig dels nuclis urbans, ja que prefereix les zones rurals, tot i que sovint la trobem en zones densament poblades (la majoria provenen dels camps o d’edificis deshabitats de l’entorn). El seu niu, que té forma de tassa i és obert per la part superior, el podem trobar en bigues, coberts, golfes, magatzems...

A la tardor, abans d’emprendre el seu viatge cap a l‘Àfrica, les orenetes vulgars s’agrupen en grans bandades que sovint es poden veure reposant sobre els cables elèctrics.

(Fotografia oreneta 15)

L’oreneta cuablanca és de color negrós amb la panxa i la gola ben blanques. El seu nom és degut a la presència d’una taca blanca al carpó – la part que hi ha entre l’esquena i la cua. Té les potes i els dits coberts de plomes blanques i la cua molt més curta i menys enforquillada. El seu niu és esfèric amb una petita obertura a la part superior.

No s’han de confondre les orenetes amb els falciots (Apus apus) ni amb els ballesters (Apus melba). Ambdues espècies es caracteritzen per les ales més llargues, punxegudes i corbades en forma de falç i no s’aturen mai a terra ni sobre cap mena de suport. Només s’aturen quan entren en forats per covar i alimentar els pollets.

Preguntes clau

• Si els mirem de lluny, tots els ocells són iguals? Confrontem les imatges vistes de prop i de lluny, el tot i el detall.

• Quins ocells coneixeu? Quines semblances i diferències creieu que tenen uns i altres? Comparem ocells que coneguin per la mida, el color, el lloc on viuen...

(9)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

9

Com viuen les orenetes L’alimentació

Totes les orenetes són insectívores. S’alimenten exclusivament de petits insectes, com ara mosques i mosquits que capturen al vol obrint el seu bec gran i ample. L’oreneta cuablanca vola a força més alçada que la resta d’orenetes. Els beneficis que ens suposa aquest règim alimentari han provocat la protecció legal de l’espècie a nivell internacional. Les poblacions d’oreneta cuablanca es poden considerar un bon indicador de la qualitat ambiental de les viles on construeixen els nius ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d’insectes que viuen en el medi urbà.

Preguntes clau

• Tots els ocells mengen pinso? Mengen larves, potser cucs? Comentem l’alimentació, la seva variabilitat. Podem aprofitar per comentar si s’ha de donar-los menjar en parcs i places públiques.

• Que passaria amb els ratolins si no hi haguessin gats? I amb els conills si no hi haguessin guineus que se’ls mengin? Que passaria amb els mosquits si al nostre poble o ciutat no hi haguessin orenetes i d’altres ocells?

Comentem la importància de respectar i protegir tots els animals, ja que cada espècie té un paper important a la natura.

El vol

Les orenetes tenen unes característiques que els permeten volar grans distancies sense necessitat de descansar. La forma del seu cos és molt aerodinàmica i això els permet assolir grans velocitats i fer acrobàcies per aconseguir l’aliment i escapar dels depredadors.

L’oreneta vulgar vola tot fent acrobàcies i girs sobtats molt

característics. Tant pot volar a gran alçada com en vol rasant per sobre l’aigua o el terra. També la podem trobar al costat de bassals recollint fang o bevent aigua però movent-se amb dificultat ja que té les potes curtes i dèbils.

El vol de l’oreneta cuablanca és igual d’àgil, encara que fa planteigs més curts i tendeix a fer petits cercles o continus canvis de direcció, sense fer vols directes. Vola més alt que l’oreneta vulgar i amb menys rapidesa, i a terra, camina amb més facilitat.

Preguntes clau

• Quina forma té un avió? Té potser la forma d’una fletxa?

• Són semblants la d’un avió i la d’un ocell?

Comentem la forma de les ales, els tipus de vol..., si planegen, si el vol és batut. Es pot comparar amb un avió, si es vol amb un avió fet de paper.

(10)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

10

El cant

El cant de l’oreneta vulgar es caracteritza per uns refilets sostinguts molt musicals i agradables. Canta en vol, tot i que sobretot ho fa posada en un cable o a les proximitats del niu. El cant d’alarma és estrident, el fa mentre vola ràpidament sobre l’intrús i és un repetitiu

“tisuí!”.

L’oreneta cuablanca és un ocell molt sorollós, quan vola emet un

“Chirrp! Chirrp!” aspre. El seu cant no s’escolta tan sovint com el de la vulgar ja que és suau i més fluix, però dolç i agradable i el fan tant en vol com des del niu.

Preguntes clau

• Creieu que els ocells parlen com les persones? Com ho fan?

Podem comentar si xiulen, piulen, canten...

• Si els escoltem molt i molt, podem arribar a entendre’ls? I ells, ens entenen a nosaltres?

Podem parlar de conductes comunicatives i del “llenguatge” dels animals: el lladruc d’un gos, el cant del gall...

La reproducció

Les orenetes són monògames – viuen en parelles – i colonials. Durant el període de cria se solen reunir un bon nombre de parelles formant una colònia de cria, habitualment, entre quatre i dotze parelles. Quan una parella d’orenetes vulgars estan aturades en un cable elèctric és fàcil distingir el mascle de la femella: les plomes exteriors de la cua del mascle, que té forma de forca, són més llargues.

Construeixen el niu a recer de la pluja i del vent, fet de boletes de fang relligades amb brins d’herba. Dediquen gairebé una setmana a la seva construcció, amb més de 1000 viatges la vora de qualsevol pèlag, riera o bassa per aconseguir el fang necessari. La majoria dels nius que sobreviuen a l’hivern els ocupa la mateixa parella de l‘any anterior o bé una altra parella en què hi ha un dels membres de la parella anterior.

Els nius de l’oreneta cuablanca són esfèrics amb una petita obertura a la part superior, els acostuma a fer sota balconades, ràfecs i altres estructures similars d’edificis; a diferència de l’oreneta vulgar que els fa en forma de tassa oberta en bigues, golfes o sota coberts. L’oreneta cuablanca també pot criar en cingleres i penya-segats en zones de muntanya.

Poden fer de dues a tres postes de quatre a sis ous que incuben uns catorze dies tant el mascle com la femella en el cas de l’oreneta cuablanca o només la femella en el cas de l’oreneta vulgar. Els ous de l’oreneta vulgar són blancs amb puntets vermellosos i taques grises, mentre que els de la cuablanca són blancs i brillants, rarament amb taques. En ambdues espècies és força habitual la realització de dues postes per temporada.

(11)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

11

En el cas de l’oreneta vulgar, ambdós pares alimenten als polls amb insectes. A partir dels 14–15 dies els polls estan permanentment en filera, traient el cap fora del niu, per demanar menjar. És en aquest moment quan poden caure del niu. Volen cap als vint-i-tres o vint-i- quatre dies, tot i que tornen al niu a dormir i encara els alimenten els pares. En aquests primers dies són molt vulnerables a la depredació d’aus de presa, com ara els falcons.

L’oreneta cuablanca, entre el naixement del primer i el darrer poll poden passar unes seixanta hores i això determina diferències entre el desenvolupament dels diferents germans. Per això, els set primers dies la femella és la que alimenta els polls, i suposadament intenta igualar el desenvolupament dels polls més petits; és estrany de trobar polls morts al niu. Més endavant, el mascle els alimenta, ajudat, algunes vegades, per un dels joves d’una niuada anterior. Als dinou dies ja poden sortir del niu, encara que molts encara no volen bé fins al vint-i- cinquè dia.

Preguntes clau

• On viviu? En una casa, un pis, una masia? Una cabana, un castell? I com és?

• Us heu fixat com fan els nius els ocells? I on els fan? Comentem tant la diversitat de construccions que fan els ocells com la que fan els humans.

• D’on treuen el fang les orenetes per fer el seu niu en una població?

Comentem la dificultat que tenen a l’hora de trobar fang en una població en què predomina l’asfalt.

La migració

La migració de les aus està estretament lligat al seu règim alimentari.

Les orenetes, com d’altres espècies insectívores, quan comença a escassejar l’aliment a finals d’estiu, marxen al centre i sud d’Àfrica on la temperatura és més elevada i hi ha l’aliment que pot garantir la seva supervivència.

Tornen amb l’arribada de la primavera; les primeres, al sud de la Península Ibèrica, cap a principis de febrer, i a Catalunya a partir de la segona quinzena de març. Alimentar-se durant el vol els permet fer de cent a dos-cents quilòmetres diaris d’un viatge que les porta, exactament, al seu lloc de naixement a més de 12.000 Km de distància.

Les orenetes són molt fidels al seu niu.

Durant els mesos d’agost i setembre, milers d’orenetes es reuneixen mentre preparen la migració de tornada. A més de les que viuen aquí també passen grans estols d’orenetes procedents d’altres zones d‘Europa. En aquests passos migratoris, sovint volen barrejades les orenetes vulgars i les cuablanca.

(12)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

12

(Fotografia oreneta 34)

Preguntes clau

• Hi ha animals que van d’un lloc a un altre? Tenen més d’una casa?

Podem parlar dels desplaçaments, que es fan en grup, dels llocs d’origen i d’arribada...

• Sabeu si podem veure orenetes tot l’any? I mosquits, els veiem, ens piquen, tot l’any? Relacionem els moviments migratoris amb l’alimentació i el cicle natural de l’any.

On les podem veure?

En general són molt gregàries. Fora del període de cria se les pot veure en grups nombrosos concentrats en basses, volant per capturar insectes o col·locades en cables elèctrics, telefònics o bé en antenes de televisió.

La problemàtica de conservació de les orenetes: els costa trobar fang per fer el seu niu

La desaparició de llocs perquè puguin fer els nius i la quantitat d’asfalt i ciment de la nostres poblacions provoca l’escassetat d’aquests ocells.

Sovint els seus nius no es respecten; hi ha moltes persones que els trenquen per evitar els excrements, que no són més que els restes dels insectes que han menjat. Per altra banda també els costa de trobar fang als nuclis urbans per bastir el seu niu.

3.3. Les orenetes a la cultura popular

La cultura rural i popular és molt rica en referències a les orenetes.

Antigament les orenetes es consideraven un símbol de la resurrecció de la vida, ja que la seva arribada anuncia l’entrada del bon temps i es considerava que portava bona sort a la casa on niava.

Són habituals els refranys, frases fetes o cançons que en fan referència;

a tall d’exemple adjuntem un recull de cançons, poesies i dites populars sobre orenetes.

(13)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

13

Cançons

Noè Rivas

L’oreneta que torna quan l’hivern se n’ha anat, ve xisclant d’alegria al seu niu cada any

Rivas, Noè. Cada festa una cançó, Edicions Baula, Barcelona, 2003.

(14)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

14

Els ocells han arribat*

Tradicional alemanya

Els ocells han arribat, amb la primavera

i ara canten tot volant, tot reviu amb el seu cant.

Ai! Quin goig poder cantar, és la primavera!

L’oreneta ve de lluny, amb la primavera

amb el fang farà el seu niu, xisclarà fins a ple estiu.

Ai! Quin goig...

La puput també ha tornat, amb la primavera farà el niu sobre el teulat, menjarà l’escarabat.

Ai! Quin goig...

I tindrem el rossinyol, amb la primavera

cantarà de sol a sol, fins que al bosc surti el mussol.

Ai! Quin goig poder cantar, és la primavera!

* Els dos primers paràgrafs de la cançó estan inclosos en la narració del conte En Pau i l’oreneta.

(15)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

15

L‘Oreneta

Ll. i M.: Xesco Boix

Una oreneta, vola que vola, feia el seu niu en un campanar

i un escarabat, més negre que el sutge, això s‘ho mirava i volia volar.

Oreneta, vola, vola, tu estàs feta per volar;

escarabat més negre que el sutge tu estàs fet per a caminar.

Rivas, Noè. Cada festa una cançó, Edicions Baula, Barcelona, 2003.

(16)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

16

Poesies

Adéu orenetes*

Adéu, orenetes torneu l’any que vé.

La branca florida traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres és fora l’estiu (Tomàs Garcés)

Les orenetes Xiscles d’orenetes, núvols de xim-xim i ais de fulles tendres bategen l’abril.

(J.M. López Picó )

L’oreneta

Si fugis de la nit, oreneta, vine:

tan a prop del cel aquí sempre és de dia;

lo sol no s’hi pon, la lluna no minva.

(Jacint Verdeguer)

Quan ve la tardor, i se’n va l’oreneta, no li dic adéu, li dic arreveure.

(popular)

* Els quatre primers versos estan inclosos en la narració del conte En Pau i l’oreneta.

(17)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

17

Dites populars

Oreneta arribada, hivernada acabada.

Si les orenetes volen baix, ve mal temps.

Si les orenetes volen alt, ve bon temps.

Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes.

Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg.

Per Sant Josep, cada oreneta en son indret.

Per Sant Macià, l’oreneta sol tornar.

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.

Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes.

Casa d’orenetes, casa d’amoretes.

En la casa d’orenetes, molta sort i amoretes.

Oreneta que alt vola, no tem que ploga.

Oreneta que vola per terra porta tempesta.

Oreneta, ben arribada, tu que em portes la berenada.

Orenetes pel febrer, mal any ve.

Orenetes vora l’aigua, pluja a la platja.

Per l’abril, orenetes mil.

Per Sant Jaume i Sant Mirià, l’oreneta se’n va.

Per Sant Macià, l’oreneta ve i el fred se’n va.

Per Sant Ramon, orenetes per tot el món.

Si vols saber si ja ha arribat l’abril, les orenetes t’ho vindran a dir.

Una oreneta no fa estiu, ni dues, primavera.

Una oreneta no fa primavera.

Xisclar més que les orenetes per l’abril.

4 Orientacions pedagògiques Pautes per al seguiment

i l’avaluació

L’oreneta es treballa com a símbol d’ocell proper, és el mitjà que permet preguntar-nos, saber i explicar coses sobre el nostre entorn. És per això que és important, des d’un primer moment, incidir en la capacitat d’observació i reflexionar sobre allò que es veu.

Algunes de les qüestions que poden aflorar en aquesta proposta tenen a veure amb la transformació del paisatge, la construcció d’edificis, carrers..., l’entorn natural i l’adaptació que han de fer d’algunes espècies animals per sobreviure.

Les propostes parteixen de la mirada atenta i l’expressió d’allò observat des de diversos formats i creiem que seran una bona eina per conèixer aquest ocell i des d’aquest coneixement aprendre a estimar i protegir la resta.

El seguiment i l’avaluació de les propostes didàctiques que us oferim a continuació parteixen d’aquests punts. Després de la descripció de l’activitat s’anota una breu orientació pedagògica.

(18)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

18

5 Activitats complementàries

5.1. Prèvies

Activitat

Qui són les orenetes?

Proposem de dedicar una estona a parlar de les orenetes amb els infants. Caldria que cadascun d’ells aportés els seus coneixements i experiències sobre aquests ocells recollint idees, sensacions i experiències que recordin o coneguin sobre les orenetes. Per facilitar aquesta conversa distesa es pot demanar als infants que portin els llibres, CD, pel·lícules... que tinguin a casa en què apareguin orenetes.

Orientacions i avaluació: Aquesta proposta permet detectar el coneixement que tenen els infants sobre aquests ocells. Per altra banda, també és una via per avançar-los quin tipus d’activitat faran.

5.2 Posteriors

Activitat

Les orenetes arriben amb el bon temps i marxen quan fa fred

A partir de la cançó Els ocells han arribat, els infants haurien d’omplir un quadre dividit en tres franges que corresponen a les estacions de primavera, estiu i tardor; a cada franja hi ha dibuixada la mateixa casa a la qual els infants hauran d’enganxar una sèrie d’elements que corresponen a una seqüència ordenada de la immigració, l’estada i l’emigració de les orenetes. Alguns dels elements permeten certa variabilitat en la seva ubicació; el toll d’aigua, per exemple, amb l’oreneta que agafa fang o bé l’oreneta en repòs tant es poden situar a la primavera com a l’estiu.

Us facilitem una sèrie de comentaris que poden facilitar-vos aquesta tasca:

– Les orenetes no sempre viuen al mateix lloc com nosaltres.

– Les orenetes arriben amb el bon temps, quan comença la primavera i els cirerers estan florits.

– Les orenetes s’estan tot l’estiu amb nosaltres, fan el seu niu amb fang per posar ous i tenir pollets.

– Les orenetes marxen quan comença la tardor i li cauen les fulles al cirerer, per tornar l’any que ve.

Aquesta història no té final perquè sempre torna a començar.

(19)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

19

Pauta per enganxar els dibuixos

Orientacions i avaluació: Cada infant, a partir d’un procés creatiu, donarà forma a allò que ha après, alhora que pot enriquir el dibuix lliurement integrant nous elements.

Activitat

Orenetes a l’aula

Una bona manera de donar la benvinguda a la primavera i l’arribada del bon temps és ambientar l’aula amb orenetes. Hi ha moltes possibilitats tècniques (pintura, collage, modelatge...). Us proposem que els infants puguin escollir com volen fer-les, tot i que podran utilitzar les plantilles que facilitem. Les orenetes es poden penjades amb pinces d’estendre a un cordill, simulant les orenetes reposades sobre els fils elèctrics.

Orientacions i avaluació: Cada infant, a partir d’un procés creatiu, donarà forma a allò que ha après, alhora que pot enriquir el dibuix lliurement integrant nous elements.

Activitat Punt de fang

Per implicar activament els infants en la conservació de les orenetes a l’entorn més proper us proposem de fer el manteniment , dues o tres setmanes, del punt de fang que s’haurà creat al pati de l’escola durant l’activitat dinamitzada per VINSEUM.

El fang ha de mantenir un cert grau d’humitat i no assecar-se perquè el puguin utilitzar les orenetes. Caldrà que s’humitegi sovint o bé col·locar-hi fang que els infants puguin trobar a prop – a l’entorn de la font, en tolls d’aigua... – o bé fer-lo expressament.

dues orenetes cuablanca que arriben volant cirerer amb flors bassal d’aigua amb oreneta cuablanca que agafa fang

Primavera Estiu Tardor

oreneta cuablanca dins un niu

oreneta cuablanca en situació de repòs cirerer amb cireres

un grup format per dues orenetes grans i quatre de petites que marxen cirerer que li cauen les fulles

niu d’oreneta cuablanca buit

(20)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

20

Es poden confeccionar cartells per penjar al pati que informin sobre la presència del punt de fang, així s’implica als infants en una tasca de sensibilització i de transmissió de coneixements.

Complementàriament, també es pot fer el seguiment dels nius d’oreneta observats al pati, perquè puguin fer el seguiment dels nius de nova construcció, els ocupats, el naixement dels polls, els primers vols...

Orientacions i avaluació: El punt de fang és una eina per analitzar l’actitud i comportament de l’infant a partir de la implicació en el manteniment del punt de fang, la responsabilitat d’assumir un compromís, l’aprenentatge a través de l’observació de l’entorn més proper i el compartir amb els companys una tasca comuna que implica un bé aliè.

Per ajudar-vos a fer aquest seguiment a l’apartat de Recursos educatius per a l’alumnat hi ha un model de taula per penjar a l’aula; la podeu utilitzar per repartir les tasques de manteniment del punt de fang tot apuntant el nom de l’infant en el dia de la setmana que li pertoqui vetllar per l’estat del fang i l’acció concreta; posar terra o regar.

En comptes de posar-hi el nom també hi podeu enganxar la seva fotografia, de manera que sigui més fàcil el repartiment de tasques.

(21)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

21

6 Recursos educatius

Fitxa 1 Activitat

Les orenetes arriben amb el bon temps i marxen quan fa fred

Fitxa 2 Activitat

Orenetes a l’aula (caldran dibuixos)

Dibuixos a enganxar:

dues orenetes cuablanca que arriben volant cirerer amb flors bassal d’aigua amb oreneta cuablanca que agafa fang

Primavera Estiu Tardor

Dibuixos a enganxar:

oreneta cuablanca dins un niu

oreneta cuablanca en situació de repòs cirerer amb cireres

Dibuixos a enganxar:

un grup format per dues orenetes grans i quatre de petites que marxen

cirerer que li cauen les fulles

niu d’oreneta cuablanca buit

(22)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

22

Fitxa 3 Activitat Punt de fang

Qui s’encarrega del punt de fang?

Classe

...

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

* dibuix a mode d’exemple

...

...

...

...

...

...

Posar terra

Regar

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

* dibuix a mode d’exemple

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

...

(23)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

23

7 Per saber-ne més Recursos didàctics

Cançons

Rivas, Noè, Cada festa una cançó, Edicions Baula. Barcelona, 2003 http://www.noerivas.com/nou_llibre/index_canons.htm#p1 Cançons i educació ambiental

http://www.uib.es/depart/dceweb/cancons4.html

Llibres per a infants

Chottin, Ariane, Els animals a la ciutat. Ed. Baula. Col·lecció Coneixements Baula. Petit llibre enciclopèdic per explorar el món a partir de 6 anys.

L’ocell, Ed. Cruïlla, Col·lecció Món Meravellós. Llibre que combina pàgines opaques amb transparents per veure que hi ha a dins de les coses.

Parla sobre les plomes, els ous, els nius, els becs, la manera com volen els ocells… De 3 a 6 anys.

L’ou, Ed. Cruïlla, Col·lecció Món Meravellós. Llibre que combina pàgines opaques amb transparents per veure que hi ha a dins de les coses.

Parla de l’ou de la gallina, l’oreneta, el pit-roig, el corb, la merla i l’estruç; però també dels ous de rèptils, amfibis i insectes. De 3 a 6 anys.

Llibres i guies

Aula Verde, revista de educación ambiental, núm. 29, abril de 2006.

Educando con las aves. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente. Consejería de Educación.

Cañellas, Teresa; Cardús, Cecilia, Descobrim els ocells de la nostra ciutat.

Els ocells de Terrassa, a l’escola. Terrassa, abril de 1990. La primera part és més general, la segona és sobre l’estudi dels ocells a la ciutat de Terrassa i els seu entorn. Inclou propostes educatives sobre els ocells.

Estraela, Joan, Pedrocchi, Vittorio, Brotons, Lluís i Herrando, Sergi, atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999–2002. Ed. Lynx Edicions. Atlas ornitològic amb informació de moltes espècies d’aus en una àmplia gamma d’hàbitats.

Matheu, Eloïsa, Ocells de Barcelona. Guies d’Educació Ambiental, 23.

Ajuntament de Barcelona, 2005. Guia sobre les principals espècies d’aus a la ciutat. Inclou un CD amb cants d’ocells.

Mestre i Raventós, Pere, Manual de pedagogia ornitològica. Museu de Vilafranca, 1989. Manual pràctic sobre ornitologia.

Mestre I Raventós, Pere, Ocells del Penedès. Ocells Nidificans, Segona part.

Museu de Vilafranca, 1979. Una guia amb informació sobre les espècies d’ocells nidificants del Penedès.

Muntaner, Jordi, Ferrer, Xavier I Martinez-vilalta, Albert, Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, Ed. Ketres. Atlas ornitològic amb informació de moltes espècies d’aus en una àmplia gamma d’hàbitats.

(24)

L’escola dels Sentits CIÈNCIA

Carpeta per al professorat Les orenetes són aquí

24

Projecte Oreneta. Ajuda’ns a conèixer i conservar la població d’orenetes a la ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Projecte de la ciutat de Barcelona en què hi participen escoles i particulars. Pretén fer un cens de les orenetes falciots i ballesters de la ciutat i protegir els nius existents i potenciar-ne la recuperació a partir de la col·locació de nius artificials i punts de fang.

http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/contenidoExterno/Pub_ala_

verde/anter.html

Revistes sobre educació ambiental amb diverses propostes didàctiques.

Webs

www.orenetes.cat

Pàgina web del Projecte Oreneta, una iniciativa d’estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d’oreneta cuablanca.

www.ornitologia.org

Pàgina web de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Es pot accedir al Servidor d‘Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC), portal de difusió de la informació recollida pels diferents projectes de seguiment de l‘ICO i informació referent als ocells de Catalunya.

Llocs d’interès per visitar

Centre de fauna salvatge La Coma

Ctra. de Piera a Sant Sadurní d’Anoia, km 4,5.

08784 Piera (l’Anoia-Barcelona) Tel. 937 706 049, 629 300 565

Presenta activitats pròpies per a escoles.

Hi ha espècies representatives de la fauna ibèrica com els rapinyaires.

El cim de les àligues

Paratge del pi solitari s/n

Sant Feliu de Codines (Barcelona) Tel. 938 662 648

www.cimaligues.net

Centre dedicat a l’estudi, cria i vol d’aus rapinyaires Parc del Foix, Xarxa de Parcs Naturals

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=12

Referencias

Documento similar

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

El contar con el financiamiento institucional a través de las cátedras ha significado para los grupos de profesores, el poder centrarse en estudios sobre áreas de interés

Escola Universitaria de Relacións Laborais [L] 3 Escola Universitaria de Traballo Social 1 Facultade de Administración e Dirección de Empresas [L] 3. Facultade de Bioloxía

La Normativa de evaluación del rendimiento académico de los estudiantes y de revisión de calificaciones de la Universidad de Santiago de Compostela, aprobada por el Pleno or-

S’ ha de tenir en compte que l’ empresa haurà d’ afrontar la inversió inicial de compra del tren turístic, ja sigui considerant el finançament corresponent, i per tant assumir

Els passats dies 12,13 i 14 de gener van ser tres dies que alguns nens i nenes de cinquè i sisè de Primària no oblidaran mai, ja que van viure una experiència única a les

Pese a ello y bajo los argumentos de Atl, la arquitectura que la revolución mexicana muestra al mundo es una obra propia y llena de la contemporaneidad buscada, una obra que

Segons l’article 42.5 de l’Ordre 20/2019, el personal de Pedagogia Terapèutica i d’Audició i Llenguatge pot distribuir-se els objectius i les tasques que cal treballar, aspecte