Formació per a la Coordinació d’Igualtat i Convivència
Guia per al diagnòstic del centre
Ana López Navajas
El propòsit del curs és
• obtenir la formació i instruments per realitzar un diagnòstic del centre en relació a la coeducació i
• poder fer les propostes en els diferents aspectes del Pla d’Igualtat i Convivència.
Aquest diagnòstic té com a objectiu indicar en quins aspectes hi ha mancances o, per contra, si existeixen bones pràctiques educatives. Unes -les mancances- ens indicaran una sèrie d'iniciatives que hem d'engegar per a corregir-les i les altres -les bones pràctiques- hem de promoure-les i ampliar- les. Ambdues poden coexistir. En aquest sentit, l'última sessió té un espai reservat per a posar en comú les bones pràctiques coeducatives que poden servir de model o suport per a altres centres.
Aquest diagnòstic ha de servir per a fer la proposta per al Pla d’Igualtat i Convivència.
El paper de la persona CIC és com una observadora d'igualtat i convivència i ha de ser:
• Una persona que detecte les necessitats que en coeducació, igualtat i convivència que tinga el centre.
• Una persona amb criteris per a determinar quines actuacions s'han de realitzar.
• Un suport per a l’equip directiu a l’hora d’implantar la coeducació.
• Una dinamitzadora del centre.
Els aspectes que ha de tenir en compte la persona coordinadora per a realitzar el diagnòstic del centre són els següents -els que s'hi van desenvolupant al llarg de les sessions presencials:
• La coeducació i l'ètica de la cura han de considerar-se transversalment en totes les àrees i nivells. Tots dos principis garanteixen la didàctica de la igualtat de gènere i una convivència més justa i democràtica. La corresponsabilitat resulta molt important. Les relacions entre dones i homes han d’entendre’s sobre el valor de la solidaritat i la col·laboració, no sobre la competència. L’explicitació del currículum ocult com a ferramenta per afavorir la igualtat i la convivència.
• El llenguatge inclusiu, verbal i gràfic, que pose en evidència el tractament sexista en els textos escrits, els audiovisuals i en les imatges. La posada en marxa d’espais inclusius. Que siga crític amb els estereotips de gènere i la asimetria en el tracte i que contemple la diversitat tant familiar com de gènere.
• Els espais inclusius. La distribució inclusiva dels espais del centre i del pati.
• La inclusió de la producció cultural i científica de les dones dins dels continguts didàctics. L’absència de les dones en les programacions és la negació explícita de la seua contribució al desenvolupament social i cultural. Tot això les deslegitima socialment en presentar-les com a irrellevants i condiciona la socialització de les alumnes –i també dels alumnes-. Reparar la ininterrompuda tradició de coneixement de les dones en totes les àrees resulta essencial per a tornar el protagonisme que han tingut les dones en la història, la cultura i la ciència. En Infantil- Primària a través de la seua producció i en Secundària, també amb la seua menció en les diferents àrees. Aquest reconeixement cultural i històric és un instrument principal per acabar amb les desigualtats que genera la seua històrica irrellevància social en els textos, que està a la base de comportaments discriminatoris com la violència de gènere o el sostre de cristall.
• L’educació emocional (infantil-primària) i afectivo-sexual (primària-secundària) com a element fonamental per a l’educació integral de les persones alienes a estereotips de gènere i com a instrument essencial per a la prevenció de la violència de gènere. Cada etapa educativa necessita un enfocament distint.
• Reconéixer la diversitat d’identitats sexuals i de gènere per a la consecució de l’acceptació i el respecte a la pròpia identitat i del benestar, així com també l’acceptació i el reconeixement de la diversitat familiar.
• Gestió de la convivència positiva. Els instruments amb els quals hi compta el centre per afavorir la convivència i la resolució de conflictes:
tutories entre iguals, equip de mediació i aula de convivència, entre d’altres.
• Els procediments de detecció, prevenció i intervenció contra tot tipus de violència, en especial, la violència de gènere, però també la violència entre iguals, assetjament lgtbfòbic, per raó de sexe, raça, religió, de forma presencial o a través del ciberespai.
Realització del diagnòstic de centre i les propostes per al Pla d’igualtat
El diagnòstic ha de presentar la situació en què es troba el centre sobre els aspectes adés plantejats d’igualtat, coeducació i convivència.
A partir d’aquest s’hi proposen una sèrie de mesures. Aquest document pretén facilitar i ajudar precisament en aquesta proposta de mesures.
Existeix una plantilla que serveix per a
• Redactar el diagnòstic i
• Adjuntar les propostes de millora o correcció per al Pla d’Igualtat i Convivència.
La plantilla-model s’hi troba a la pàgina principal dins de la Carpeta de Guia per al diagnòstic de centre. És una proposta per a facilitar-ne la redacció, però es pot optar per un altre format.
S'ha de tenir en compte tant a l'hora de valorar la situació, com a l'hora de proposar iniciatives, a tots els membres de la comunitat escolar: alumnat, professorat i famílies.
Ha de ser objecte d'atenció tant la formació que ha rebut l'alumnat respecte a aquests temes, com la formació que té o pot necessitar el professorat (i dins d'aquest, les persones tutores, les coordinadores o, especialment, l'equip directiu) i quines iniciatives seria convenient engegar. Un altre dels aspectes per a observar és la metodologia emprada a classe, sobretot a primària, ha d'orientar-se cap a la metodologia cooperativa i el desenvolupament de l'acció tutorial. La persona CIC no ha de donar formació, sinó proposar-la.
Aquest diagnòstic i les propostes per al Pla d’Igualtat i Convivència han de traslladar-se a l'equip directiu i presentar-se a la Comissió de Convivència.
El document de diagnòstic no té per què ser llarg, sobre dos o tres fulls poden ser suficients, encara que cada CIC optarà per la grandària que considere adient segons l'anàlisi i la necessitat del centre.
El document ha de ser eminentment pràctic i contenir propostes i iniciatives concretes.
Com a exemple, s’ofereixen alguns casos possibles que poden donar una idea de com realitzar el diagnòstic coeducatiu del centre. Per exemple:
Coeducació
• Si mirem la formació i les iniciatives en coeducació dels membres de la comunitat escolar, hem de valorar si són suficients o no i una de les propostes seria algunes iniciatives –formació, xarrades, tallers- per a la sensibilització.
Llenguatge inclusiu
• Si mirem els documents del centre i veiem que el llenguatge no està adequat, no és inclusiu, hem de fer que hi conste i una de les propostes serà revisar el llenguatge dels documents (de tots o d’aquells que hàgeu vist), el RRI, utilitzant-hi, per exemple, els recursos que s’han proporcionat en aquesta formació.
Inclusió de les dones
• Si mirem el material didàctic –i invitem a fer-ho al professorat a la vegada- i veiem que la producció cultural de les dones no està present, hem de fer que hi conste i una de les propostes pot ser sol·licitar formació específica per a cada matèria o utilitzar-hi materials i instruments que en faciliten la inclusió o incloure-ho al Pla Lector. Si mirem l’enfocament del material –en secundària i en les famílies d’FP, especialment la d’intervenció sociocomunitària i la sanitària- cal tenir present la inclusió de l’ètica de la cura, es fa que hi conste i es proposa la inclusió d’aquest enfocament en el material i les activitats. També l’orientació professional no esbiaixada.
• Si mirem les lectures obligatòries de les assignatures, almenys un terç de les lectures haurien de ser d’autoria femenina i també un terç d’elles, de protagonisme femení. Deixem constància de l’estat d’aquestes lectures i una de les propostes seria traslladar aquesta necessitat al professorat implicat i proporcionar-li –en cas que no el coneguera- un llistat de lectures (recurs de la formació) que li permeteren complir el requisit.
Educació afectiva i sexual
• Cal comprovar si l’alumnat rep formació d’algun tipus per a l’educació emocional o sexual (depenent de l’etapa) contemplant la diversitat de gènere, ja que sabem que aquesta és una de les principals eines per a la lluita contra la violència de gènere; cal deixar constància del tipus de formació rebuda (per professionals externs, en les tutories, en quins nivell, qui la imparteix...) assenyalar les mancances i, si s’escau, proposar la formació necessària per a l’alumnat.
Violència de gènere/ assetjament lgtfòbic
• Cal valorar les iniciatives en el centre per a prevenir la violència de gènere o lgtbfòbica i comprovar si l’alumnat rep formació sobre aquest àmbit i per part de qui. Es deixa constància de la nostra valoració de les iniciatives, s’hi assenyalen les mancances i, si s’escau, s’hi proposa la formació necessària per a l’alumnat o professorat. Una altra de les mesures en aquest cas, seria donar a conèixer els mecanismes de detecció, prevenció i intervenció en els casos de violència i assetjament o ciberassetjament i involucrar també les famílies a través d’iniciatives com el teatrefòrum o qualsevol altra bona pràctica que coneguem. És a dir, si no hi ha, s’hi proposen mesures; si n’existeixen, s’intenta millorar-les.
Convivència positiva
• Si veiem que el nombre de conflictes o parts disciplinaris del nostre centre és millorable, cal valorar quins mecanismes existeixen en el centre per a la convivència positiva, una de les propostes serà, per exemple, el treball de la tutoria entre iguals per a alguns casos o crear un servei de mediació, si no n’hi haguera.
En la guia orientativa que incloem més avall, hi ha més opcions d’anàlisi i propostes.
Dates i temporització
Aquest diagnòstic ha d'estar realitzat en finalitzar la formació CIC i cal presentar-ho a l’última sessió, la sessió V.
Aquest document serà indispensable per a certificar la formació.
No ha de ser molt llarg, però sí ha de recollir les característiques del centre i ser útil.
El diagnòstic seria convenient que s'anara realitzant a mesura que s’hi vagen desenvolupant les sessions presencials. Amb açò es tindrà l'oportunitat d'anar contrastant els diferents problemes o iniciatives amb el professorat que hi participa al fòrum.
Els fòrums poden ser un instrument important per poder contrastar amb col·legues les dificultats o especificitats de cada centre.
Guia de realització
A continuació, es presenta una taula com a guia orientativa per a realitzar el diagnòstic. Encara que és un poc extensa, pretén ser una relació de propostes que poden seleccionar-se segons les característiques del centre i resulten d’ajuda i orientació per a la realització del diagnòstic.
Té 4 columnes de les quals només el que hi ha a la primera i l’última hauria de constar en el diagnòstic:
• en la primera columna estan reflectits els aspectes que han de tractar-se,
• en la segona i la tercera columna es proposa on i què observar i
• en la quarta, es proposen una sèrie d’iniciatives, de caràcter indicatiu, que es poden realitzar.
Per descomptat, se’n poden proposar altres iniciatives per part de la pròpia persona coordinadora o des del centre.
Les iniciatives proposades es projecten sobre tres grups diferents: l’alumnat, el professorat i les famílies.
Aspectes Què mirar Qui i on actuar Proposta d’Iniciatives
(No fa falta lliurar-los en el diagnòstic de centre que es presente però l’equip directiu ha de tenir-los en compte).
En les dades de l‘alumnat del centre
(recollides en el mòdul 0), observeu si entre els repetidors o en les distintes etapes o en les eleccions d’opció (per a FP) o en els parts disciplinaris o en la determinació d’ACI o ACIS… el factor gènere marca diferències i expliciteu-ho.
· En la repartició d’alumnat en els cursos (proposta per a equip directiu).
·En l’acció tutorial.
·En l’orientació acadèmica.
·En la comissió disciplinària de la CCP.
·En el Departament d’orientació quan es valoren estudiants.
Segons els aspectes detectats.
Coeducació.
Socialització diferencial Llenguatge inclusiu
En els noms de les classes o la determinació de llocs (direcció per director…; en infantil, nom de les
·Proposta a l’equip directiu per a l’adequació dels noms de llocs i en els
· Adequació del nom dels llocs públics (direcció per director…; en
Estereotips de gènere i igualtat de tracte.
Espais inclusius
classes...).
· En els documents de comunicació del professorat (convocatòries,
commemoracions, Memòries, Programacions…).
· En els documents de comunicació a les famílies.
· En les imatges que es troben en el centre i en els audiovisuals.
· En les imatges que es troben en el material didàctic.
·La distribució d’espais compartits (en infantil i primària sobretot).
· En el tipus d’activitats esportives, complementàries i extraescolars.
· Commemoracions (8 de març,
Carnestoltes, Falles, Setmana cultural, 25 novembre: contra la violència de gènere Dia de la pau: 1 de març, dia de zero discriminació, 15 de maig: dia de les famílies, 17 de maig: dia contra la lgtfòbia, juny, mes de l’orgull lgtb...)
documents oficials.
· Proposta a les persones tutores i a les coordinadores d’ESO i Batxillerat.
·Proposta en la CCP i en el claustre de professorat de revisar críticament les imatges.
· Capçalera d’estudis o CCP per a prendre decisions i el professorat que fa guàrdia de pati.
· En la PGA, en les activitats extraescolars.
·En les iniciatives en col·laboració amb l’AMPA.
Infantil, grups o classes amb alternança com Les elefantes, els cérvols, les lleones…).
· Adequació del llenguatge (també a la diversitat sexual) en documents oficials i en els comunicats a les famílies (professorat i persones tutores).
· Tallers de youtubers feministes.
·Revisió de les imatges públiques del centre i instar el professorat a mirar amb esperit crític les imatges dels materials didàctics.
· Observar la distribució dels espais col·lectius. Fer propostes de
redistribució.
·Mirar les activitats extraescolars, complementàries i esportives per a observar si existeix equitat i s’han tingut en compte els interessos d’unes i altres.
· Commemoracions del centre (disfresses de Carnestoltes diverses, temes fallers, Setmana cultural que continga sensibilització o obres de dones o àmbits femenins, celebració
·El RRI ha de redactar-se per part de l’equip directiu en un llenguatge inclusiu que tinga en compte la conciliació i la corresponsabilitat familiar, la representació paritària, l’atenció a la diversitat i en general, la perspectiva de gènere.
· Repassar el PAF (projecte de formació en centres) en col·laboració amb la coordinadora de formació per a veure quina formació seria necessària.
· Parlar amb la persona tutora per a veure si l’alumnat té responsabilitats a classe.
de dates significatives com les següents.
(8 de març, Carnestoltes, Falles, Setmana cultural, 25 novembre:
contra la violència de gènere; Dia de la pau; 1 de març: dia de zero
discriminació; 15 de maig: dia de les famílies, 17 de maig: dia contra la lgtfòbia, juny, mes de l’orgull lgtb...)
· Repàs i si s’escau de la redacció del RRI
· Valorar si fa falta FORMACIÓ:
-Formació per a la coeducació (llenguatge inclusiu, estereotips de gènere…) per a persones tutores o equips directius o professorat en general.
-Formació per a Realització del Pla d’Igualtat.
· Una proposta seria la distribució de tasques a l’aula. Tenir cura de la classe: que es preocupen de deixar les cadires damunt de les taules, el terra sense papers, que hi haja algú encarregat dels llibres, de demanar o deixar els jocs... Amb funcions rotatòries.
Inclusió de dones i la · Repassar els llibres de text per a valorar, · El professorat de cada matèria pot ·Informar en el claustre i en la
seua producció artística, literària, musical, científica, cultural i històrica en continguts
en Infantil i Primària, la producció d’autoria femenina (pintures, obres literàries, composicions musicals, invents, activisme, descobriments...) i a secundària, també la menció a especialistes femenines en cada àrea. Tant en els materials didàctics com en els complementaris (audiovisuals, quina música en commemoracions,
pel·lícules, obres de les eixides teatrals...).
· Repassar la programació d’aula i la producció cultural femenina que s’hi troba present.
·Repassar els materials complementaris (els audiovisuals, les composicions musicals..).
· Repassar les lectures obligatòries de les assignatures que les tinguen.
·Revisar els llibres de la biblioteca i de les biblioteques d’aula.
mirar eixes dades.
· En la PGA
· Mirar les lectures obligatòries en PGA
·Mirar el Pla lector
· En les biblioteques o biblioteca d’aula comprovar (o fer valorar al professorat
CCP de la situació de les matèries per a comprar material i obres de producció femenina per al centre.
· Iniciatives encaminades a pal·liar les absències (audiovisuals, quina música usem en commemoracions, pel·lícules, obres de les eixides teatrals...)
· Proposar la melodia d’una música per al canvi d’aula i posar la seua imatge i la seua biografia en els cartells d’anunci del centre.
· Anomenar cada aula amb un nom de científica o artista o escriptora o descobridora… (segons la matèria) i posar la seua foto i una breu
biografia.
· Les lectures obligatòries en cada curs hauran de tenir un 30%
d’escriptores (1 de les 3 lectures por curs) i també ser, almenys, un 30% de protagonisme femení (una de les tres lectures proposades per curs).
·Incloure aquesta proposta en el Pla lector.
· Proposar la compra de llibres d’autoria femenina i de
·Revisar els llibres de suport i actualització de continguts de cada matèria per al
professorat, per veure si s’hi troben els que tracten el paper de les dones en les diferents àrees.
· Utilitzar commemoracions i festes per a divulgar la producció cultural de les dones:
música, art gràfic i pintura, audiovisuals, textos, etc. d’autoria femenina.
· Comprovar si el professorat està format en l’actualització de la seua pròpia matèria.
implicat) si hi ha almenys, un 30%
d’obres literàries d’autoria femenina.
· En biblioteca de departament.
· En la programació cultural del centre i de l’AMPA
· Mirar PAF.
· Coordinadora de Formació del centre.
protagonisme femení en Biblioteques i departaments.
Es proporciona un llistat de clàssiques, que està al moodle. Cal passar-lo al
• professorat de llengua i literatura valenciana i castellana,
• encarregada de biblioteques,
• equip directiu (vicedirecció).
· Proposar la compra de
bibliografia per a actualitzar els continguts de cada matèria Es proporciona un llistat de
bibliografia bàsica en cada matèria perquè es distribuïsca entre el professorat.
· Propostes d’activitats que continguen producció cultural o científica o tecnològica de dones. O campanyes per a incitar la
participació de xiquetes en
tecnologia o per a fer grafittis, etc.
· Imprimir el llistat de cartes
científiques que hi ha a Recursos per a utilitzar-les a classe.
·PROPOSTA FORMATIVA (en col·laboració amb la coordinadora de formació) sobre:
· Actualització curricular de
(Matemàtiques, Literatura, Història, Biologia i Geologia, Tecnologia, Música, Plàstica, Educació Física…)
· Proposar la creació de seminaris o de Grups de treball per a materials didàctics o activitats que hi
incloguen les dones de cada matèria.
Educació emocional, afectiva i sexual
Si l’alumnat rep algun tipus de formació especialitzada sobre educació
socioemocional, afectiva o sexual: tallers, cursos...
· Si el professorat -sobretot el professorat tutor- té formació en aquest tema.
· Si s’ha sol·licitat aquesta formació en alguna ocasió.
· Si està present i es valora aquest bagatge en l’informe de l’estudiantat en la transició d’infantil-primària i primària-secundària
· Si l’AMPA s’hi mostra receptiva a aquesta educació i si ha tingut iniciatives per a formar o coparticipat amb les famílies en aquesta sensibilització.
EN CENTRES D’INFANTIL
Si existeixen nocions del que significa la socialització diferencial en la primera etapa formativa.
· Comprovar la formació del professorat en aquests sectors:
• Formació en empoderament docent per a infantil.
• Formació en educació emocional sense estereotips en infantil- primària.
• Formació en educació afectivo- sexual per a tutories de primària i secundària.
• Formació en educació afectivo- sexual del professorat de
Biologia i la resta del professorat.
· Comprovar si hi ha en el PAF del centre algun tipus de formació específica.
· Proposar (en coordinació amb la coordinadora de formació) -Educació afectiva i sexual a
• alumnat,
• professorat i
• famílies
-Iniciatives de caràcter participatiu que involucren tota la comunitat educativa sobre la sensibilització de la importància d’una educació afectivo-sexual com a prevenció a la violència (teatrofòrum, exposicions de treballs, eixides extraescolars a xarrades o altres esdeveniments en relació al tema, cooperació amb Ajuntament i ONG per a iniciatives formatives i participatives…).
· Sol·licitar Tallers d’educació sexual de la Diputació per a l’alumnat.
· A l’informe de Transició entre etapes afegir un espai per deixar constància de si s’ha rebut o no Educació afectiva i sexual a primària.
L’educació emocional i afectiva.
· Formació específica per al professorat d’infantil.
• Educació emocional.
• Empoderament docent.
· Sessions de sensibilització en el centre (Kit de coeducació).
Detecció de la violència de gènere
· Si el centre té alguna iniciativa en marxa per a la Detecció de la violència de gènere en adolescents.
· Mirar activitats extraescolars en la PGA.
· Iniciatives en Plans de centre per evitar la violència de gènere.
· Revisió i actualització curricular com a mesura contra la violència de gènere.
· Tallers per a la detecció de la violència de gènere en l’alumnat.
· Formació sobre violència de gènere en adolescents per al professorat.
· Observatori d’igualtat en el centre.
· Escometre el problema en classe d’Ètica o Valors socials.
Identitat de gènere i diversitat sexual.
Diversitat familiar
· Si l’alumnat rep algun tipus de formació especialitzada sobre diversitat sexual, de gènere i familiar.
· Si el professorat -sobretot el professorat tutor- té formació en aquest tema.
· Si s’ha sol·licitat aquesta formació en alguna ocasió.
· Si està present i s’hi valora aquest bagatge a l’informe d’estudiant en la transició d’infantil-primària i primària-secundària.
· Si existeixen iniciatives de l’AMPA per a sensibilitzar sobre aquest tema.
· Si es coneixen les especificitats de l’assetjament lgtfòbic.
· Si l’equip directiu coneix el protocol d’acompanyament a menors trans.
· Comprovar la formació.
· Mirar el protocol d’acompanyament a menors trans i intersexuals de la GVA o altres que haja posat en marxa el centre
· Formació a l’alumnat, formació al professorat i famílies sobre aquest tema.
· Tallers a l’alumnat sobre diversitat sexual.
· Si se coneixen aquests protocols i la seua aplicació per part de l’equip directiu.
·Utilitzar les commemoracions per facilitar la comprensió de la
diversitat de gènere (Carnestoltes, falles, altres actes…).
· Si es viu amb normalitat al centre l’expressió d’afectes homosexuals.
· En les lectures obligatòries, tenir present la realitat sobre identitat sexual en els personatges dels textos.
S’hi proporciona el recurs de Biblioteca de colors on existeixen lectures per a tots els nivells de l’educació.
Instruments per a la convivència positiva i la resolució de conflictes
· Quines són les mesures del centre per a la convivència i la resolució pacífica de conflictes.
· Si existeix algun tipus de tutoria entre iguals i com funciona.
·Si existeix equip de mediació. Qui el forma i si hi rep formació. Com funciona.
· Pla de Convivència.
· Pla d’atenció a la diversitat.
· Iniciatives que porta l’equip directiu amb el Consell municipal.
· Després de la valoració, proposar o mantenir les mesures de convivència positiva, per exemple:
• La tutoria entre iguals per a incloure la diversitat (es pot donar en l’ajuda als deures - Club de deures-, al treball a l’aula –tutoria entre
l’alumnat-, per a reforçar l’alumnat nou en el centre, per a la inclusió d’alumnat amb ACIS, per a la resolució de conflictes en mediació...).
• Proposar un equip de
mediació o la millora (format per persones de tota la
comunitat escolar, millora de funcionament, dinamització) si aquest ja hi estiguera i fora adient.
• Cercles restauratius o altres mesures.
· Formació per a la comunitat escolar (alumnat o professorat o famílies)en la prevenció de la violència i les mesures de convivència positiva.
Procediments contra la violència
· Mirar els casos de violència i tipus de conflictes que hi ha hagut al centre en els últims tres anys (més o menys depenent del centre) i indicar de quin tipus són. Aquesta dada servirà per a saber quin tipus de resposta cal donar-hi.
·Assenyalar i valorar les mesures contra la violència de gènere que existeixen al centre (de detecció, prevenció i intervenció).
· Si l’equip directiu coneix o ha rebut formació sobre el procediment de
prevenció, detecció i intervenció contra les distintes violències (violència de gènere, entre iguals, homofòbica, l’assetjament i el ciberassetjament).
· Assenyalar i valorar les mesures contra la violència lgtfòbica que existeixen al centre
· Pla PREVI de Direcció del centre.
·Mirar Pla de Convivència.
· Posar especial atenció en les mesures segons el tipus de violència que hi siga predominant.
· Iniciatives per a la comissió de convivència.
·Propostes contra la violència de gènere:
1-Revisió curricular per a incloure les dones en els continguts
curriculars.
2-Inclusió de l’Educació emocional o sexual (depén de l’etapa).
3-Formació per a professorat i alumnat i famílies.
4-Campanyes de detecció de
violència de gènere i sensibilització per a tota la comunitat escolar, en especial els joves.
·Proposta contra la violència lgtfòbica:
(de detecció, prevenció i intervenció).
· Assenyalar i valorar les iniciatives contra l’assetjament i el ciberassetjament que existeixen al centre (de detecció, prevenció i intervenció) homofòbica, assetjament i ciberassetjament.
1-Inclusió de l’Educació emocional o sexual (depèn de l’etapa).
2-Formació per a professorat i alumnat i famílies.
3-Campanyes de detecció de violència homofòbica i
sensibilització per a tota la comunitat escolar.
·Proposta contra l’assetjament i el ciberassetjament:
1-Formació per a professorat i alumnat i famílies, que permeta detectar l’assetjament i els procediments de prevenció.
2-Formació TIC per conéixer les característiques del ciberassetjament.
