Autoinforme d acreditació Programa de Doctorat en Nanociències

1

Autoinforme d’acreditació Programa de Doctorat en

Nanociències

Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona (EDUB)

2022

2

ÍNDEX

Dades identificadores bàsiques del programa ... 3

1. Presentació del programa ... 4

2. Procés d’elaboració de l'autoinforme d'acreditació ... 7

3. Valoració de l’assoliment dels estàndards d'acreditació ... 10

Estàndard 1: Qualitat del programa formatiu ... 10

1.1. El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d'ingrés dels doctorands i doctorandes és adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i la distribució de les línies de recerca del programa i el nombre de places ofertes. ... 11

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i doctorandes i ,si escau, de les activitats formatives.. ... 19

Estàndard 4: Adequació del professorat ... 20

4.1 El professorat té una activitat de recerca acreditada. ... 20

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions. ... 24

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors i doctores internacionals en les comissions de seguiment i en els tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic ... 26

Estàndard 5: Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge ... 28

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a les característiques del programa de doctorat. ... 28

Estàndard 6: Qualitat dels Resultats ... 29

6.1. Els resultats d'aprenentatge assolits es corresponen amb els objectius formatius pretesos i amb el nivell establert al Marc català de qualificacions per a l'educació superior (MCQ) per als programes de doctorat. ... 29

6.2. El nombre de tesis doctorals defensades, la seva durada i els resultats científics que se'n deriven són adequats i coherents amb el perfil formatiu pretès. ... .31

6.3 Els doctorands, les doctorandes, les persones titulades i el professorat estan satisfets amb la formació que proporciona el programa de doctoral i amb els seus resultat……… ... 33

6.4. Els valors dels indicadors d'inserció laboral són adequats per a les característiques del programa de doctorat. ... 34

4. Relació d'evidències ... 37

5. Propostes de millora ... 38

3

D

Denominació Nanociencias (Nanociències)

Codi RUCT 5601165

Universitat coordinadora Universitat de Barcelona Universitats participants -

Escola de doctorat Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona Curs acadèmic d’implantació 2014/15

Coordinador/a del programa Juan Marcos Fernández Pradas

Telèfon de contacte 945039216

Mail [email protected]

Comissió d’elaboració Dr. Juan Marcos Fernández Pradas (coordinador del programa de doctorat), Dra. María José García Celma (Directora i tutora del programa), Dr. Blas Garrido Fernández (director i tutor del programa), Sra. Berta Martínez Prats (estudiant del doctorat) i Sr. Esteban Aranda Fernández (PAS – cap de secretaria de la Facultat de Física)

Òrgan d’aprovació de l’autoinforme Comissió acadèmica de programa

Data d’aprovació de l’autoinforme Data aprovació per la Comissió Acadèmica Òrgan d’aprovació de l’autoinforme Comissió d’Avaluació Interna (CAI)

Data d’aprovació de l’autoinforme Data d’aprovació pel CAI Òrgan d’aprovació de l’autoinforme Comissió de Qualitat EDUB

Data d’aprovació de l’autoinforme Data d’aprovació per la Comissió de Qualitat EDUB

4

1. P

L’objectiu del programa de Doctorat en Nanociències (en endavant PDNa) consisteix en oferir una formació en l’àmbit de la nanociència i la nanotecnologia i les tècniques afins o derivades, formant doctorands de qualitat per a la recerca en sistemes físics, químics o biològics de baixa dimensionalitat.

El programa va presentar la memòria VERIFICA per tal de sol·licitar la verificació del "Programa de Doctorat en Nanociències per la Universitat de Barcelona" [Evidència 1], que fou verificada el 23 de juliol de 2014, a través de la notificació de la resolució de verificació del Consell d’Universitats [Evidència 2].

El programa es va implantar durant el curs 2014-2015, però té antecedents anteriors en el programa de doctorat en Nanociències (homònim), que s’impartia a la Universitat de Barcelona (UB) des de 2007 i que va obtenir menció de qualitat (MEE-2011-00549). Es tracta d’un programa de doctorat interdisciplinari que involucra les facultats de Física, Química, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Biologia i Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona. El PDNa s’integra perfectament per l’aposta que ha realitzat la UB en aquest àmbit, centrant els seus esforços en:

- Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN²UB) - Màster en Nanociència i Nanotecnologia de la UB

- Programa de Doctorat en Nanociències de la UB

D’aquesta manera el PDNa actua de forma nuclear i aglutinadora entre l’etapa formativa del màster i la recerca a l’Institut IN²UB.

El PDNa compta amb la col·laboració de grups de recerca de l’IN²UB en els àmbits de:

- Modelització, simulació i mètodes nanoscòpics

- Nanobiociència, nanobiomecànica i bionanotecnologia - Nanofarmàcia i nanomedicina

- Nanomagnetisme i spintrònica

- Nanoelectrònica, nanoòptica i nanofotònica - Materials nanoestructurats

- Nanoenergia: producció i emmagatzematge

Per a més detalls, veure https://www.ub.edu/in2ub/research-areas/

Aquests àmbits estan directament relacionats amb les línies de recerca del doctorat (veure Professorat i línies de recerca (ub.edu)) i per tant hi ha un ampli conjunt de professors adscrits a l’IN²UB i al programa de doctorat especialistes en els corresponents àmbits i pertanyents a grups de recerca consolidats.

En concret, col·laboren en el programa professors que pertanyen a 27 grups de recerca dels quals 26 son grups consolidats reconeguts per la Generalitat de Catalunya:

1. Biologia cel·lular vascular, IDIBAPS (BCV) 2. Chembio Nanomed (ChBNM)– 2017SGR1439

5 3. Física no lineal (FNL) – 2017SGR1061

4. Física nuclear teòrica i de moltes partícules en interacción (FNTMPI)– 2017SGR533 5. Functional molecular-based materials and applications at the nanoscale (FUNmatApp) -

2017SGR1277

6. Grup de Bioquímica Integrativa (GBI) - 2017SGR1033

7. Grup de disseny i Optimització de processos i materials (DIOPMA) – 2017SGR118 8. Grup de Magnetisme i Molècules Funcionals (GMMF) - 2017SGR15

9. Grup de Metodologia sintètica aplicada a productes bioactius (SMBioCom) - 2017SGR474 10. Grup de Recerca en Enginyeria de Fronts d'Ona - Wavefront Engineering Research Group (EFO-

WFE) – 2017SGR607

11. Grup de Tensioactius (GT) - 2017SGR1778

12. Grup d'Estructura Electrónica (GEE) – 2017SGR1289

13. Grup de Materials i Sistemes per energia solar (SEMS) – 2017SGR862

14. Grup Materials Magnètics Funcionals i Nanoestructures (GMMFN) – 2017SGR598 15. Interaccions magnètiques i magnetisme molecular (IMMM) – 2017SGR337 16. Materials for energy, photonics & Catalysis (ENPHOCAMAT) - 2017SGR1086 17. Materials i sistemas per l’emmagatzematge d’energia (M2E) – 2017SGR1246 18. Materials Orgànics (MO) – 2017SGR1299

19. Micronanotecnologies i nanoscòpies per dispositius electrònics i fotònics (MIND) – 2017SGR776 20. Nanobioengineering and Bioelectrònics (SIC-BIO) – 2017SGR1079

21. Pèptids i proteïnes: estudis fisicoquímics (PP:EF) – 2017SGR1629

22. Polifenols naturals i altres components bioactius presents en els aliments (PNACBPA) – 2017SGR196

23. Química Bio-Inorgànica (QBI) – 2017SGR67 24. Química Organometàl·lica (QO) - 2017SGR413 25. RMN de biomolècules (RMNbio) – 2017SGR237

26. Self-organized complexity and self-assembling materials (SOC&SAM) - 2017SGR825 27. Sistemes d'instrumentació i comunicacions (SIC) – 2017SGR624

Tots aquests grups porten a terme una important tasca de recerca, amb projectes competitius que acullen als doctorands del programa.

El programa s’inscriu en l’Escola de Doctorat de l’EDUB, qui s’encarrega d’organitzar, gestionar, coordinar i supervisar els ensenyaments oficials de doctorat de la UB. Les facultats de Física, Química, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Biologia i Medicina i Ciències de la Salut, s’encarreguen de la gestió administrativa i el processos de lectures de tesi. Dins del programa participa professorat de les Facultats de Física, Química, Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, Medicina i Ciències de la Salut i Biologia (Figura 1.1). Aquests professors/es imparteixen principalment els estudis de grau i màster que s’ofereixen en aquestes facultats. Totes aquestes facultats, així com l’IN²UB, compten amb un potencial molt elevat de recerca, el que constitueix un dels punts forts del programa. També destaca el fet que diversos professors del programa tenen doble afiliació essent professors de la UB i membres de dos instituts de recerca independents, com són IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) i IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya). De fet, dos professors adscrits al programa, els Profs. Joan Ramón Morante i Josep Samitier, són els directors d’ambdós centres, respectivament. En els últims anys un gran nombre de tesis doctorals realitzades físicament en aquests centres s’han vehiculat a través del programa de doctorat en

6 Nanociències de la Universitat de Barcelona, indicant el potencial del programa i les possibilitats de sinèrgia en el sistema de recerca metropolità.

Figura 1.1. Distribució del professorat adscrit al PDNa per facultats.

El PDNa s’estructura en 6 línies de recerca:

1) Materials nanoestructurats

2) Modelització i simulació de sistemes i propietats de la matèria en la nanoescala 3) Nanobiotecnologia

4) Nanoenergia: processos, dispositius i sistemes per producció, emmagatzematge i medi ambient 5) Nanofarmacoteràpia

6) Nanomagnetisme, nanoelectrònica i nanofotònica

El programa compta amb un coordinador/a del programa, elegit d’entre els membres del programa i designat pel rector, d’acord amb el director de l’Escola de Doctorat (EDUB). Des de la creació del programa han estat coordinadors els Drs. Albert Cirera Hernández i Juan Marcos Fernández Pradas (actual). Els coordinadors de l’anterior programa havien estat els Drs. Alejandro Pérez Rodríguez i Amílcar Labarta Rodríguez.

La gestió del PDNa es fa través d’una Comissió Acadèmica integrada per representants de les diferents línies de recerca i departaments que hi participen, i que es detallen en la Taula 1.1. La comissió la presideix el Dr. J. Marcos Fernández Pradas com a coordinador del programa, i la Dra. Mª José García Celma n’és la secretària.

Taula 1.1. Membres de la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Nom i cognoms Línia de recerca Departament

46%

36%

14%

3% 1%

Física Química

Farmàcia i Ciències de l'Alimentació Medicina i Ciències de la Salut

Biologia

7 Blas Garrido Fernández Nanomag. nanoele. nanofot. Engiyneria Electrònica i Biomèdica Elena Xuriguera Martin Nanoenergia Ciència de Materials i Química Física Enric Bertran Serra Materials Nanoestructurats Física Aplicada

Gustavo Egea Guri Nanobiotecnologia Biomedicina J. Marcos Fernández Pradas Nanomag. nanoele. nanofot. Física Aplicada

Jordi Ignés Mullol Materials Nanoestructurats Ciència de Materials i Química Física

Jordi Otero Díaz Nanobiotecnologia Biomedicina

M. José García Celma Nanofarmacoteràpia Farmàcia i Tecn. Farma. i Fisicoquím.

Mª Dolores Velasco Castrillo Materials Nanoestructurats Química Inorgànica i Orgànica Mª Immaculada Dinarés Milà Nanofarmacoteràpia Farmacol., Toxic. i Quím Terapèutica Mª Pilar Ramírez de la Piscina Nanoenergia Química Inorgànica i Orgànica Martí Pi Pericay Modelització Dept. Física Quàntica i Astrofísica Òscar Domènech Cabrera Nanobiotecnologia Farmàcia i Tecn. Farma. i Fisicoquím.

Pietro Tierno Nanobiotecnologia Física de la Matèria Condensada Santiago Imperial Rodenas Nanofarmacoteràpia Bioquímica i Biomedicina Molecular

2. P

’

’

’

Segons les indicacions d’AQU Catalunya, el procés d’acreditació dels programes de doctorat s’ha dividit en dues fases. La primera consisteix en l’avaluació de les dimensions transversals i la segona en l’avaluació de les dimensions específiques de cada programa de doctorat, prenent com a referència els cursos acadèmics a partir de l’informe de seguiment 2017/2018, 2018/2019, 2019/2020 i 2020/21. Tot i així en alguns indicadors es presenten dades dels cursos acadèmic 2014/2015, 2015/2016 i 2016/2017.

La fase transversal, on s’han avaluat els estàndards comuns a tots els programes de doctorat, correspon a l’EDUB, la qual va presentar l’autoinforme a AQU Catalunya en data 18 d’octubre de 2021 i en data 13 de desembre de 2021 es va realitzar la visita del Comitè d’Avaluació Externa (CAE). Actualment s’està a l’espera de rebre l’informe d’avaluació.

En la fase específica s’avaluen aquells aspectes específics a tots els programes de doctorat. Per tant les dimensions i subdimensions que s’avaluen en aquest autoinforme són les següents:

1. Qualitat del programa formatiu

1.1. El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d'ingrés dels doctorands i doctorandes és adequat i el seu nombre és coherent amb les

8 característiques i la distribució de les línies de recerca del programa i el nombre de

places ofertes.

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i doctorandes i ,si escau, de les activitats formatives.

4. Adequació del professorat

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i de doctors i doctores internacionals en les comissions de seguiment i en els tribunals de tesi és adequat a l'àmbit científic.

5. Eficàcia dels sistemes de suport a l'aprenentatge

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i doctorandes, i a les característiques del programa de doctorat.

6. Qualitat dels resultats

6.1. Els resultats d'aprenentatge assolits es corresponen amb els objectius formatius pretesos i amb el nivell establert al Marc català de qualificacions per a l'educació superior (MCQ) per als programes de doctorat.

6.2. El nombre de tesis doctorals defensades, la seva durada i els resultats científics que se'n deriven són adequats i coherents amb el perfil formatiu pretès.

6.3. Els doctorands, les doctorandes, les persones titulades i el professorat estan satisfets amb la formació que proporciona el programa de doctoral i amb els seus resultats.

6.4. Els valors dels indicadors d'inserció laboral són adequats per a les característiques del programa de doctorat.

El procés d’acreditació del PDNa s’inicià, a partir de la reunió celebrada per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat (CAPD) el dia 12/11/2021 en la qual es constitueix el Comitè d’Avaluació Interna (CAI) [Evidència 3].

L’informe ha estat elaborat principalment pel coordinador del programa de doctorat, amb la col·laboració i supervisió del Comitè d’Avaluació Intern (CAI). El CAI s’ha configurat a l’inici del procediment [Evidència 4]. La composició del CAI es troba en la Taula 2.1.

El procés ha estat coordinat per l’EDUB, que han proporcionat instruccions i dades necessàries, assessorant la seva elaboració i revisant els textos finals

L’autoinforme d’acreditació es basa en les dades proporcionades pel quadre de comandament de l’Agència de Polítiques i de Qualitat de la UB, així com en la informació recopilada dels expedients dels titulats, de les sol·licituds d’admissió i dels informes d’activitat dels doctorands en el moment del dipòsit de la tesi. Un resum de les dades pot trobar-se al web de l’EDUB.

Taula 2.1. Membres del CAI

Nom i Cognoms Càrrec Col·lectiu

(PDI, PAS, Doctorand/a)

9 Dr. Juan Marcos Fernández Pradas Coordinador del PD PDI

Dra. María José García Celma Directora i tutora de tesi PDI Dr. Blas Garrido Fernández Director i tutor de tesi PDI Sr. Esteban Aranda Fernández Cap de secretaria d’estudiants de

la Facultat de Física PAS

Sra. Berta Martínez Prats Doctoranda

El CAI va acordar organitzar l’elaboració de l’autoinforme en la mateixa reunió en la que es va constituir [Evidència 4]. Per tal que totes les persones que han participat en l’elaboració de l’autoinforme poguessin accedir a les evidències i documents es va crear una carpeta compartida en el One Drive. Els membres del CAI han supervisat, valorat i debatut cada estàndard analitzat. En l’elaboració de l’autoinforme s’ha comptat amb el suport de les secretaries de postgrau de les facultats de Fïsica, Química i Farmàcia i Tecnologies de l’Alimentació.

Per a l’elaboració d’aquest autoinforme s’ha tingut en compte la memòria de verificació del programa, [Evidència 1] , l’informe de seguiment del programa de doctorat [Evidència 5] i els resultats de les enquestes de satisfacció d’estudiants de doctorat (Evidència 6].

L’autoinforme ha estat sotmès a exposició pública entre el 14 de febrer i el 5 de març de 2022, període en el qual es podien presentar esmenes. Un cop finalitzat el termini d’exposició pública i no havent-se presentat esmenes/amb la incorporació de les recomanacions i revisions (s’ha de presentar com a evidència un informe on s’expliqui si l’autoinforme ha tingut o no esmenes o recomanacions) aquest autoinforme ha estat aprovat pel CAI en data xx de febrer de 2022 [Evidència 7] i per la Comissió de Qualitat de l’EDUB en data xx de xxxx de 2022 [Evidència 8]. (Actes d’aprovació del CAI i de la Comissió Qualitat de l’EDUB i s’ha informat al Comitè de Direcció de l’EDUB.

10

3. V

’

El sistema de garantia interna de la qualitat dels programes de doctorat de la Universitat de Barcelona ha estat actualitzat en el curs acadèmic 2020/21, per tal d’integrar-lo dins l’estratègia de qualitat de la UB. El sistema d’assegurament intern de la qualitat de l’EDUB (SAIQU-EDUB), en el qual s’emmarquen els programes de doctorat, és d’accés públic al web de l’EDUB on es troben publicats la Política i els objectius de qualitat, el Pla director, el Mapa de processos, les fitxes de processos, el Manual de qualitat i el quadre de comandament.

En el present autoinforme es relacionen les fitxes de processos que corresponen a cada estàndard analitzat.

E

1: Q

El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d’ingrés dels doctorands i doctorandes és adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i a distribució de les línies de recerca del programa i el nombre de places ofertes.

El programa va ser verificat el dia 23 de juliol de 2014 [Evidencia 2], i implementat des del curs 2014-2015, tot i que com s’ha indicat procedeix d’anteriors programes. Des de la seva implementació, no s’han realitzat modificacions del programa.

L’any 2018 es va realitzar l’informe de seguiment del programa de doctorat [Evidència 5], que està publicat al web de l’EDUB al següent enllaç:

https://www.ub.edu/escoladoctorat/ca/escola/qualitat/informes-de-seguiment

En el procés estratègic PTE 2. Marc VSMA (Verificació, Seguiment, Modificació i Acreditació) en els programes de doctorat, es descriu com el SAIQU de l’EDUB desplega i implementa el Marc VSMA (Verificació, Seguiment, Modificació i Acreditació) per tal de garantir la qualitat dels programes de doctorat de la UB. Així mateix en els processos estratègics següents es descriuen concretament la Verificació, el Seguiment, la Modificació i l’Acreditació dels programes de doctorat:

PTE 2.1. Disseny, aprovació i verificació dels programes de doctorat PTE 2.2. Seguiment i millora contínua dels programes de doctorat PTE 2.3. Modificació dels programes de doctorat

PTE 2.4. Acreditació dels programes de doctorat

11 1.1. Els doctorands admesos tenen el perfil d’ingrés adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i distribució de les línies de recerca del programa, i el nombre de places ofertes.

En el procés clau PTC 1. Gestió de l’admissió, l’accés i matriculació dels estudiants de doctorat, es descriuen els mecanismes i actuacions necessàries per l’admissió, accés i matriculació dels doctorands/es per al seu anàlisi i millora contínua.

El PDNa ofereix 32 places per any acadèmic, i el nombre de sol·licituds rebudes ha seguit en els cursos analitzats una evolució variable (Taula 3.1).

Taula 3.1. Nombre de sol·licituds d’amissió per any acadèmic.

Curs acadèmic Nombre sol·licituds

2014/15 13

2015/16 31

2016/17 34

2017/18 40

2018/19 20

2019/20 14

2020/21 20

El nombre de sol·licituds va créixer fins al curs 2017/18 superant el nombre de places ofertes, però pateix una davallada significativa en el curs 2018/2019. Durant els cursos 2015/16, 2016/17 i 2017/18, el nombre de sol·licituds rebudes es veu incrementat per sol·licituds de doctorands/es provinents del programa de doctorat anterior que estava en extinció i que d’aquesta manera aconseguien una extensió en el termini per a dipositar la tesi. El pic d‘aquesta demanda s’assoleix en el curs 2017/18 amb 12 doctorands. Aquest traspàs de doctorands de l’antic programa ja no era possible en el curs 2018/19. Encara i així, la diferència en el nombre de so·licituds entre aquest curs i els anteriors no es pot explicar només per aquest motiu.

Malgrat que no podem donar una altra explicació clara, sí és possible constatar que hi ha una clara correspondència amb una baixada general en el nombre de sol·licituds d’admissió als estudis de doctorat en la UB (Figura 3.1) en aquest curs en concret. El baix nombre de sol·licituds rebudes en el curs 2019/20 ve afectat per l’aparició de la situació de pandèmia de COVID-19 just abans d’acabar de tancar el segon període d’admissió. En el nostre programa el nombre de sol·licituds és bastant similar entre els dos períodes oberts d’admissió (tardor i hivern). Això és degut a que els candidats encara no disposen en el període de setembre de tots els documents dels seus estudis de Màster per a poder fer l’accés i l’admissió al doctorat, o estan esperant a l’aparició d’ajuts pre-doctorals per a començar a fer els tràmits. En el curs 2020-21 s’incrementa de nou el nombre de sol·licituds però la situació de pandèmia no afavoreix una plena recuperació. Per una banda, els estudiants van haver de cursar els respectius màsters telemàticament, la qual cosa va impossibilitar el contacte directe amb professors i la realització de treballs experimentals en els laboratoris. Això, en un àmbit principalment experimental com el de les Nanociències i el de la gran majoria de línies del PDNa, ha tingut un efecte sens dubte negatiu. D’altra banda, la dificultat en la

12 mobilitat entre països segur que també ha perjudicat en certa manera la possible demanda de candidats estrangers.

Les demandes d’informació es reben al llarg del curs a través del correu institucional ([email protected]) i el del coordinador. Els candidats poden trobar informació sobre el procediment d’admissió i accés en el web de l’Escola de Doctorat de la UB (https://www.ub.edu/escoladoctorat/ca/acces-i-admissions) i en el web de la facultat de Física (https://www.ub.edu/portal/web/fisica/admissio-doctorat). Fins el curs 2018/19 les sol·licituds s’havien de registrar presencialment. Tota la documentació era revisada en secretaria abans de ser registrada i passada a la Comissió Acadèmica. Des del curs 2019/20 les sol·licituds es trameten telemàticament a través de la seu electrònica de la UB amb una aplicació web que permet fer tot el procediment online (https://www.ub.edu/acad/doctorat/apli/adac00001.php). A més de les titulacions prèvies per a l’accés els candidats han de presentar un Currículum Vitae, una proposta de recerca, una carta de recomanació i un escrit de motivació i intencions. La Comissió Acadèmica del PDNa vetlla perquè el perfil d’accés i admissió dels doctorands/es sigui adequat. Si alguns dels documents presentats presenta algun defecte o requereix aclariments es reclama l’esmena del document en concret. Una vegada els documents esmenats s’han pujat en l’aplicació web es rep notificació en el correu institucional i es procedeix a resoldre l’admissió si tot és correcte.

La relació entre el nombre de sol·licituds i el de doctorands/es finalment admesos és molt elevada (97%

en els dos darrers cursos avaluats). Cal tenir en compte que la gran majoria de sol·licituds venen avalades per projectes competitius en el sí d’un grup de recerca i de professors reconeguts. En un programa com el PDNa, els projectes de recerca requereixen d’uns recursos que fa que aquells candidats/es que no compten amb el suport d’un grup amb projecte al darrera ja no sol·liciten l’admissió al programa. Les sol·licituds són avaluades per la comissió acadèmica del programa que vetlla perquè els doctorands/es que s’incorporin en el programa tinguin una formació prèvia suficient en les ciències aplicades i que el seu projecte s’adeqüi a les línies de recerca del grup on s’incorporarà. Abans del curs 2018/19 es feia una comprovació prèvia en secretaria i les sol·licituds que no complien uns requisits mínims ja no es

Figura 3.1. Evolució dels doctorands/es de nou ingrés a la UB.

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800

2016/17 2017/18 2018/19 2019/20 2020/21 Curs

13 registraven. Des que les sol·licituds es fan telemàticament, hi ha menys control previ de la documentació aportada, tot i que en la majoria de casos els candidats contacten amb el coordinador prèviament per a demanar informació i conèixer els requisits per a l’admissió al programa i l’accés als estudis de doctorat.

Els estudis previs dels doctorands/es poden ser, i de fet són, diversos donada la transversalitat de l’àmbit de les Nanociències. Analitzant les dades del conjunt d’estudiants matriculats en el curs 2020/21 (Taula 3.2) s’observa que el grup més gran té estudis previs de grau en Química (26%), seguit pel grup que té estudis de grau en Física (18%). La resta han cursat graus o llicenciatures en l’àmbit de les ciències i les enginyeries com, per exemple, Bioenginyeria, Biotecnologia, Bioquímica, Biologia, Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Electrònica, Enginyeria Geològica, Enginyeria de Materials o Enginyeria Química. El 50% dels doctorands ha cursat anteriorment un màster en la UB, entre els quals destaca el màster de Nanociència i Nanotecnologia amb un 30% del total de doctorands matriculats d’aquest curs. Destaca també el fet d’haver atret candidats que han cursat estudis de grau (44%) i/o màster (34%) en universitats estrangeres.

Per a aquest curs en concret, les doctorandes són dones en un 36% i homes en un 64%.

Fins el curs 2017/18 la demanda de places s’adequa i fins i tot arriba a superar les places ofertes. Malgrat tot, no ha calgut fer una selecció, el que demostra que el PDNa disposa de suficient professorat i recursos per a absorbir aquest excés respecte a la demanda prevista. Tot i que a partir del curs 2018/19, el nombre de sol·licitants baixa per sota del de places ofertes, es considera adequat el nombre de places que s’ofereixen per a permetre la recuperació del nombre d’admissions.

Taula 3.2. Universitats dels títols d’accés dels doctorands matriculats en el curs 2020/21 en el PDNa.

Nombre de doctorands/es Dones Homes

Títol de grau

UB 28 38 % 11 39 % 17 61 %

Resta de Catalunya 7 9 % 0 0 % 7 100 %

Resta d’Espanya 7 9 % 2 29 % 5 71 %

Internacional 32 44 % 14 44 % 18 56 %

Títol de màster

Nanosci. & Nanotec. 22 30 % 5 23 % 17 77 %

UB 37 50 % 11 30 % 26 70 %

Resta de Catalunya 5 7 % 0 0 % 5 100 %

Resta d’Espanya 7 9 % 4 57 % 3 43

Internacional 25 34 % 12 48 % 13 52 %

Total 74 100 % 27 36 % 47 64 %

El nombre de matriculats/des està, per tant, per sota de l’oferta de places des del curs 2018/19. Més enllà de l’excepcionalitat dels cursos 2019/20 i 2020/21 per la situació de pandèmia, cal tenir present que la

14 demanda dels estudis de doctorat s’ha vist afectada per la disminució de les beques de doctorat en els darrers anys i la disminució general de projectes de recerca competitius. Malgrat la conjuntura, no hi ha hagut una disminució relativa de la demanda d’alumnat estranger. El perfil dels doctorands matriculats és el següent: el 36 % de dones i el 64 % d’homes, el 37 % procedents de la pròpia universitat, el 11 % procedents d’altres universitats catalanes, el 10 % procedent de la resta d’Espanya, i el 42 % procedents de l’estranger (Taula 3.3). Aquestes xifres indiquen que el doctorat és capaç tant de donar continuïtat a estudiants que volen continuar la seva formació començada en els seus estudis de màster a la UB, com d’atraure estudiants d’altres centres, especialment de l’estranger. Si analitzem l’origen dels doctorands/es, el percentatge d’estudiants estrangers està al voltant del 44%, i el percentatge d’estudiants amb estudis de màster d’altres universitats està al voltant del 34%. Es pot concloure doncs, que el programa de doctorat és tant o més atractiu per a estudiants d’altres centres que per als nostres titulats.

Alguns d’aquests estudiants estrangers ja han cursat algun màster a la UB i han decidit quedar-se a la nostra universitat per a completar la seva formació. Prenent com a exemple el conjunt de doctorands/es matriculats el curs 2020/21, el grup més nombrós és el de doctorands/es procedents de la Xina, seguits pel que tenen origen a la Índia. Altres països asiàtics de procedència són Indonesia, Palestina i Iran.

D’Europa provenen d’Alemanya, Itàlia, Grècia, Portugal, Romania, Polònia, Regne Unit i Ucraïna; i del continent americà n’hi ha de Brasil, Perú, Mèxic, Xile i Colòmbia.

Taula 3.3. Universitats de procedència dels doctorands matriculats des del curs 2014/15 fins el 2020/21 en el PDNa.

Procedència Nombre de doctorands/es Dones Homes

UB 55 37 % 19 35 % 36 65 %

Resta de Catalunya 16 11 % 4 25 % 12 75 %

Resta d’Espanya 15 10 % 6 40 % 9 60 %

Internacional 64 42 % 25 39 % 39 61 %

Total 150 100 % 54 36 % 96 64 %

Des de la seva implantació els estudiants de nou accés fins al curs 2020/21 són 150. La Taula 3.4 mostra els nombres d’entrada per curs tenint en compte la dedicació, els doctorats industrials, el gènere i si l’alumnat és estranger. Comparant aquestes dades amb les d’amissió de la Taula 3.1 es pot veure com el nombre final d’estudiants matriculats és lleugerament inferior al d’inicialment admesos. La diferència correspon a estudiants que demanen l’admissió per a poder optar a convocatòries d’ajuts i que finalment no l’obtenen o que, malgrat obtenir-lo, s’incorporen en el curs següent i, per tant, tornen a demanar l’admissió pel proper curs. Com en l’admissió, el cursos de major entrada van ser els cursos 2016/17 i 2017/18, degut en part a la incorporació de doctorands provinents de l’antic programa que s’extingia.

Destaca el fet de tenir 7 doctorats industrials, gairebé 1 de mitjana per curs. Això demostra l’interès de la recerca en aquest àmbit en l’entorn industrial, i l’interès que hi ha en formar doctors en aquest camp.

Donat que les dades respecte a beques i ajuts predoctorals registrades per l’entitat difereixen notablement de la realitat, el coordinador va enviar un missatge a tots els estudiants matriculats el curs 2020/21 per tal

15 de recollir aquesta informació i fer-la sevir com a mostra representativa en aquest informe. Dels 74 doctorands/es matriculats aquell curs s’ha aconseguit informació de 68, la qual es mostra en la Taula 3.5.

Com a mínim 50 doctorands/es tenien una beca ajut predoctoral, el que representa un 67,5 % del total.

D’aquest grup el 38 % són dones, el que correspon més o menys al mateix percentatge de dones matriculades. Es pot interpretar per tant que, en el global, no hi ha un biaix de gènere en aquest aspecte.

Malgrat tot, en beques competitives a nivell estatal o europeu, les dones obtenen un percentatge més gran a aquest. En canvi, on es pot detectar una major desviació a la baixa és en les beques ‘China Scolarship Council’. El percentatge d’estudiants que reben ajut es considera satisfactori tenint en compte que és molt desitjable en aquesta àrea de recerca que el doctorand tingui una beca o ajut predoctoral i es pugui dedicar a temps complert. L’elevat percentatge de doctorands amb beca es pot considerar un indicador del bon expedient dels doctorands i de la capacitat dels grups de recerca per oferir ajuts lligats a projectes de recerca (el grup més nombrós és precisament el d’ajuts FPI).

Taula 3.4. Estudiants de nou accés al PDNa des del curs 2014/15 fins el 2020/21.

Curs

acadèmic Nombre de

doctorands/es Dedicació

completa Doctorat

industrial Dones Homes Estrangers

2014/15 11 7 % 11 100 % 1 9 % 5 45 % 6 55 % 5 45 %

2015/16 27 18 % 27 100 % 1 4 % 9 33 % 18 67 % 9 33 % 2016/17 32 21 % 30 94 % 2 6 % 13 41 % 19 59 % 15 47 % 2017/18 38 25% 36 95 % 1 3 % 13 34 % 25 66 % 17 45 % 2018/19 17 11 % 17 100 % 1 6 % 7 41 % 10 59 % 10 59 %

2019/20 10 7 % 10 100 % - - 1 10 % 9 90 % 2 20 %

2020/21 15 10 % 15 100 % 1 7 % 6 40 % 9 60 % 8 53 % Total 150 100 % 146 97 % 7 5 % 54 36 % 96 64 % 66 44 % A més dels contractats anteriors hi ha 13 doctorands/es que estan contractats a través de projectes de recerca finançats en el grup, és a dir en contractes de recerca molt lligats al seu projecte de tesi. Això significa que dels 74 doctorands/es, es compta com a mínim amb 63 doctorands/es amb ajut o contracte, el que significa un 85 % del total de matriculats en aquest curs representatiu. Aquesta dada es pot considerar molt satisfactòria i indica el bon nivell tant dels estudiants matriculats com dels grups de recerca que els acullen. El grup de doctorandes amb algun tipus d’ajut o contracte representa el 37 % en front al 63 % de doctorands, el que correspon força bé amb la distribució total d’estudiants matriculats aquell curs. Tot i les precaucions que cal tenir en compte pel baix nombre de la mostra, es registra un major percentatge en aquelles doctorandes que no tenen cap ajut per a fer el doctorat, el que pot reflectir una lleugera discriminació de gènere en aquest punt.

16 Taula 3.5. Fonts de finançament per a cursar els estudis doctorals dels estudiants del curs 2020/21

Ajut predoctoral N. doctorands/es Dones Homes

FPU 3

47 %

1

43 %

2

57 %

FI, FI-SDUR 7 3 4

FPI 15 6 9

PREDOCS-UB 4 2 2

Ministeri 1 0 1

Marie Slodowska-Curie ITN 3 2 1

INPhINIT La Caixa 2 1 1

Schlumberg Foundation 1

20 %

1

27 %

0

73 %

Vicente López (EURECAT) 1 1 0

Doctorat Industrial 2 0 2

China Scolarship Council 7 1 6

Indonesia Endowment Funds 1 0 1

CAPES (Brasil) 1 0 1

CONICYT (Chile) 1 0 1

Beca privada Companyia Xina 1 1 0

Contractes en el grup de recerca 13 18 % 4 31 % 9 69 %

Feina externa 1

7 % 0

40 % 1

60 %

Res 4 2 2

NC 6 8 % 2 33 % 4 67 %

Total 74 27 38 % 47 62 %

Els doctorands es distribueixen en les 6 línies de recerca de forma desigual (Taula 3.6). Hi ha quatre línies, en les que estan inscrits la majoria de doctorands/es. La línia de Nanoenergia hi destaca amb un 27 % del total, seguida de la de Nanobiotecnologia amb un 24 % dels estudiants del programa. La davallada en l’entrada de nous matriculats observada en el curs 2018/19 ve clarament marcada per la davallada d’inscrits en aquestes dues línies en aquest curs. En canvi les línies de Materials nanoestructurats (23 %) i Nanomagnetisme, nanoelectrònica i nanofotònica (19 %) han mantingut una entrada regular exceptuant el curs 2019/20 afectat per la pandèmia. Les dues línies que destaquen pel baix nombre de doctorands/es inscrits són les de Modelització i simulació (3 %) i Nanofarmacoteràpia (3 %). En la primera, després d’una reordenació feta en les línies de recerca de l’IN²UB, el canvi d’adscripció corresponent també de dues professores pot fer augmentar la demanda en aquesta línia, com sembla apuntar la tendència dels dos darrers cursos amb nous matriculats. Malgrat tot, aquesta és un línia que té una forta competència del doctorat de ‘Química Teòrica i Modelització Computacional’ més lligat a la facultat de Química on pertany la majoria de professorat. La línia de Nanofarmacoteràpia és la que té menys tesis inscrites. Entre els motius d’aquest baix nombre hi pot haver que és la línia que ha patit el nombre més alt de baixes per jubilació o canvi de programa (5 professors/es) i té menys grups i professorat adscrit. També cal tenir en compte que té competència en doctorats com el de ‘Recerca, desenvolupament i control de medicaments’

i el de ‘Química orgànica’ organitzats des de les facultats de Farmàcia i ciències de l’alimentació i Química,

17 respectivament, que és on pertany el professorat d’aquesta línia. Cal esperar que amb les noves incorporacions per a substituir les jubilacions puguin augmentar les tesis inscrites en aquesta línia.

Taula 3.6. Nombre de doctorands/es en les línies de recerca del PDNa distribuïts per curs d’entrada.

Línia de Recerca CURS Doctorands/es Dones Homes Estrangers

Materials nanoestructurats

2014/15 0 0 0 0

2015/16 5 1 20 % 4 80 % 1 20 %

2016/17 8 4 50 % 4 50 % 5 63 %

2017/18 6 3 50 % 3 50 % 3 50 %

2018/19 8 4 50 % 4 50 % 7 88 %

2019/20 2 0 0 % 2 100 % 0 0 %

2020/21 6 4 67 % 2 33 % 4 67 %

TOTAL 35 23% 16 46 % 19 54 % 20 57 %

Modelització i simulació de sistemes i propietats de la

matèria en la nanoescala

2014/15 0 0 0 0

2015/16 1 0 0 % 1 100 % 0 0 %

2016/17 1 0 0 % 1 100 % 0 0 %

2017/18 1 0 0 % 1 100 % 0 0 %

2018/19 0 0 0 0

2019/20 1 0 0 % 1 100 % 0 0 %

2020/21 1 0 0 % 1 100 % 1 100 %

TOTAL 5 3 % 0 0 % 5 100 % 1 20 %

Nanobiotecnologia

2014/15 0 0 0 0

2015/16 10 4 40 % 6 60 % 3 30 %

2016/17 7 3 43 % 4 57 % 2 29 %

2017/18 13 5 38 % 8 62 % 7 54 %

2018/19 2 2 100 % 0 0 % 1 50 %

2019/20 3 1 33 % 2 67 % 1 33 %

2020/21 1 0 0 % 1 100 % 1 100 %

TOTAL 36 24 % 15 42 % 21 58 % 15 42 %

Nanoenergia: processos, dispositius i sistemes per

producció, emmagatzematge i medi

ambient

2014/15 8 3 38 % 5 63 % 5 63 %

2015/16 7 3 43 % 4 57 % 4 57 %

2016/17 10 2 20 % 8 80 % 6 60 %

2017/18 11 3 27 % 8 73 % 6 55 %

2018/19 3 0 0 % 3 100 % 2 67 %

2019/20 1 0 0 % 1 100 % 0 0 %

2020/21 1 0 0 % 1 100 % 1 100 %

TOTAL 41 27 % 11 27 % 30 73 % 24 59 %

18

Línia de Recerca CURS Doctorands/es Dones Homes Estrangers

Nanofarmacoteràpia

2014/15 0 0 0 0

2015/16 0 0 0 0

2016/17 2 1 50 % 1 50 % 1 50 %

2017/18 2 0 0 % 2 100 % 1 50 %

2018/19 0 0 0 0

2019/20 0 0 0 0

2020/21 0 0 0 0

TOTAL 4 3 % 1 25 % 3 75 % 2 50 %

Nanomagnetisme, nanoelectrònica i

nanofotònica

2014/15 3 2 67 % 1 33 % 0 0 %

2015/16 4 1 25 % 3 75 % 1 25 %

2016/17 4 3 75 % 1 25 % 1 25 %

2017/18 5 2 40 % 3 60 % 0 0 %

2018/19 4 1 25 % 3 75 % 0 0 %

2019/20 3 0 0 % 3 100 % 1 33 %

2020/21 6 2 33 % 4 67 % 1 17 %

TOTAL 29 19 % 11 38 % 18 62 % 4 14 %

El baix nombre d’alumnes en aquestes dues línies ja es va posar de manifest en el darrer informe de seguiment. La baixada general de la demanda en el curs 2018/19 i els cursos següents afectats per la pandèmia ens fa ser prudents i no avançar-nos a valorar encara si els canvis en el professorat són suficients per a fer augmentar la demanda en aquestes línies. El fet que vagin lligades a línies de recerca de l’IN²UB ens fa ser encara insistents a mantenir-les malgrat ser conscients que molt possiblement no puguin arribar a equilibrar-se completament amb la resta de línies. Això no hauria de ser incompatible amb que puguin tenir el seu lloc diferenciat en aquest doctorat. Refondre les línies amb les altres faria perdre la diversitat i multidisciplinarietat de l’àmbit de les Nanociències. Es proposa fer un seguiment de l’evolució d’estudiants en aquestes línies després del canvis fets per a prendre una decisió al respecte.

En cap de les línies hi ha més doctorandes que doctorands però en tres d’elles superen la mitjana de l’ensenyament. Hi destaquen Materials nanoestructurats i Nanobiotecnologia amb un 46 % i un 42 %, respectivament. Per l’altra banda, la línia més teòrica de Modelització no té cap doctoranda. Amb la incorporació en aquesta línia de les dues professores esmentades abans, ambdues implicades en comissions i qüestions de gènere (http://www.ub.edu/igualtatfisica/membres.html), és previsible que això es pugui revertir. Sorprèn el baix percentatge de doctorandes també en la línia de Nanofarmacoteràpia (25 %) on el professorat és majoritàriament dona (67 %). El baix nombre d’estudiants per a fer estadística no permet fer gaires hipòtesis sobre aquest fet.

D’acord amb les evidències i la justificació aportada, considerem que el perfil dels doctorands i doctorandes admesos és plenament coherent amb les característiques del programa i les línies d’investigació.

19 1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i doctorandes i, si

escau, de les activitats formatives.

En el procés clau PTC 2. Supervisió i seguiment dels doctorands/es es defineix el procés de supervisió, seguiment i avaluació dels doctorands/es durant la realització de la tesi doctoral.

Aquesta supervisió dels doctorands/es al llarg del període d’elaboració de la tesis recau principalment sobre els directors/es que mitjançant reunions periòdiques revisen regularment les activitats formatives dels doctorands/es. La regularitat d’aquestes reunions queda reflectida en el document de compromís [Evidència 9] que han de signar doctorands/es i directors/es abans de la primera matrícula. Anualment, s’avalua l’activitat desenvolupada pels doctorands/es mitjançant les comissions de seguiment. Aquestes comissions, de naturalesa academico-científica, han de garantir la qualitat en el procés d’elaboració de la tesi doctoral. Les comissions de seguiment, composades per tres membres, són nomenades per la comissió acadèmica durant el primer curs per a cada doctorand/a considerant la línia de recerca i l’àmbit del projecte presentat per a l’admissió al programa. En el procés anual d'avaluació, els doctorands/es han de rendir comptes del treball realitzat durant el curs acadèmic, han d’informar de les activitats formatives realitzades i han d'explicar el pla de treball per al curs següent. Els informes presentats a la comissió acadèmica i les comissions de seguiment han de tenir el vistiplau signat de directors/es i tutors/es. Les comissions de seguiment informen als corresponents doctorands/es i a la Comissió Acadèmica sobre el pla de recerca (1er curs) i els informes de seguiment anuals (cursos posteriors). Si aquest és positiu, la comissió acadèmica autoritza l’informe i pot continuar els seus estudis. En cas contrari, el doctorand/a ha de refer el document seguint les recomanacions de la seva comissió de seguiment i presentar-lo de nou per a la seva avaluació.

El procés clau PTC 6. Orientació acadèmica i professional del doctorand/a es descriu com s’orienta i acompanya als doctorands/es perquè la seva formació i projecció professional sigui l’adequada.

Tal i com es va establir en la memòria de Verificació, el PDNa no té activitats formatives obligatòries. Des del curs 2017/18, però, s’ofereixen activitats de formació transversal en Nanociències que els doctorands/es poden acreditar cada curs en l’avaluació anual. Aquestes activitats de formació transversal tenen per objectiu principal dotar als doctorands/es d’un coneixement transversal en l’àmbit de les Nanociències perquè aquest no quedi restringit a l’àmbit específic del seu projecte de tesi doctoral. La majoria d’aquestes activitats s’organitzen conjuntament amb l’IN²UB i les facultats implicades (https://www.ub.edu/in2ub/events/#irs). Existeix un full de verificació [Evidència 10] que els doctorands/es han d’omplir per a cada activitat de formació transversal realitzada. En aquest full, el doctorand/a ha de fer un petit resum de l’activitat i redactar un petit informe sobre com podria relacionar- la amb la seva tesi doctoral. Les comissions de seguiment, així com la Comissió Acadèmica valora també la participació en congressos i la participació en la redacció d’articles en revistes internacionals com a part fonamental en la formació dels doctorands/es del PDNa.

20 Conclusió. L’estàndard 1 s’assoleix en progrés vers l’excel·lència en tots els apartats.

1.1 El programa disposa de mecanismes molt adequats per garantir l’adequació del perfil de l’alumnat; tot l’alumnat té el perfil adient d’acord amb l’àmbit i les característiques del programa; i el nombre d’estudiants és adient a les característiques del programa, tenint en compte el nombre de places ofertes, les línies de recerca i les característiques del programa.

1.2 El programa disposa de mecanismes molt adequats de supervisió de l’alumnat i de les activitats formatives.

E

4: A

El professorat és suficient i adequat, d’acord amb les característiques del programa de doctorat, l’àmbit científic i el nombre de doctorands

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada.

Com es pot comprovar de les dades que es presenten en aquest apartat, el professorat del PDNa és suficient i es pot considerar de qualitat excel·lent en relació als requeriments demanats. Tant el professors que formen part de la plantilla de la nostra universitat com aquells que s’impliquen com directors de tesi sent externs a la institució demostren tenir capacitat provada per dur a terme aquesta tasca i estan vinculats a grups de recerca que compten amb el reconeixement de la UB i la Generalitat de Catalunya.

A la taula 4.1 detallem la relació dels grups amb les línies del programa i la composició del professorat classificat segons el seu sexe. Com es pot veure, el PDNa té 70 professors/es repartits entres les sis línies.

La majoria de línies estan formades per professors de 4 o 5 grups i destaquen les línies de

‘Nanomagnetisme, nanoelectrònica i nanofotònica’ i ‘Nanobiotecnologia’ amb la participació de 7 grups.

Com a conseqüència, són també aquestes 2 línies les que aporten un nombre més gran de professors en el PDNa. També es pot constatar com alguns grups de recerca participen en més d’una línia de recerca.

Això és degut a la transversalitat de les Nanociències que fa que els grups de recerca també disposin de professorat en àmbits diversos però tots relacionats amb la dimensió nanomètrica. La proporció de dones en el global del professorat és del 30%, un 6 % inferior al que succeeix amb l’alumnat. Per a ser un àmbit científic i tecnològic, aquesta proporció pot considerar-se mitjana en l’actualitat. Malgrat això, caldria esperar encara una major proporció en les generacions futures de doctorandes i que això acabi revertint també en el professorat. La major proporció de professores es troba en la línia de ‘Nanofarmacoteràpia’

21 on són majoria. Aquest fet correspon a una major proporció també de dones en la facultat de Farmàcia.

Curiosament, la proporció s’inverteix en el nombre de doctorandes d’aquesta línia.

Taula 4.1. Relació de grups participants en les línies de recerca del PDNa i composició i distribució del professorat.

Línia de recerca Grup de recerca

Professorat

Dones Homes Total

Materials nanoestructurats

- ENPHOCAMAT - GMMF

- SOC&SAM - QO

3 38 % 5 62 % 8 11 %

Modelització i simulació de sistemes i propietats de la

matèria en la nanoescala

- GBI - EE

- FNTMPI

- MIND - SOC&SAM

2 22 % 7 78 % 9 13 %

Nanobiotecnologia

- BCV - EFO-WFE - FNL - PP:EF - RMNbio - SIC-BIO - SMBioCom

5 33 % 10 67 % 15 21 %

Nanoenergia

- DIOPMA - ENPHOCAMAT - MIND

- SEMS - M2E

3 33 % 6 67 % 9 13 %

Nanofarmacoteràpia

- ChBNM - FUNmatApp - PNACBPA - GT

4 67 % 2 33 % 6 9 %

Nanomagnetisme, nanoelectrònica i

nanofotònica

- GMMF - IMMM - GMMFN - MO - MIND - QBI - SIC

4 17 % 19 83 % 23 33 %

Total 21 30 % 49 70 % 70 100%

Com demostren les dades mostrades en els currículums agregats [Evidència 11] la gran majoria del professorat del programa participa en projectes de recerca competitius. Hi ha en el moment de realització de la memòria un total de 78 projectes vius en relació al programa, 24 d’ells són projectes finançats per la

22 unió europea. 26 grups de recerca consolidats (SGR) estan vinculats al programa aportant professorat i el seu equipament (veure llistat en pag. 5). Dels 3 professors no vinculats a grups de recerca, 2 són recents incorporacions a la UB i al programa que encara no han format o s’han adherit formalment a cap grup.

L’altre professor té 5 trams de recerca i el darrer sexenni viu, el que demostra la seva contrastada experiència investigadora. És d’esperar que aquests professors s’incorporin a grups de recerca consolidats en la propera convocatòria que la Generalitat de Catalunya està a punt de publicar.

Cal remarcar així mateix que el programa està estretament vinculat a l’institut de recerca IN²UB. El doctorat, el màster i l’institut es van generar conjuntament per aglutinar i coordinar la recerca en l’àmbit de les Nanociències que duen a terme molts grups de recerca de les facultats de Física, Química, Farmàcia i Ciencies de l’Alimentació, Biologia i Medicina i Ciències de la Salut. L’Institut té una forta trajectòria de recerca i un elevat impacte internacional tant en la captació de projectes (27% en l’any 2020) com en la producció d’articles d’alt impacte (340 articles en 2020, 74% en el primer quartil i 46% en el primer decil) [Evidència 12]. Les línies de recerca de l’Institut estan íntimament relacionades amb les del doctorat i la majoria del professorat del PDNa en pertany. 11 investigadors de l’IN²UB estan entre el 2 % dels científics amb més influència en les seves disciplines científiques, en relació amb la seva producció i impacte, segons la base de dades publicada pel grup editorial Elsevier. D’aquests M. Duocastella, P. Tierno, G. Aromí, P.

Gámez i M.L. García pertanyen al PDNa. L’ IN²UB també aposta per la transferència a la societat com demostra l’existència de 6 spin-offs (Impetux Optics S.L., Advanced Nanotechnologies S.L., Smalle Technologies S.L., EndoASIC S.L., Enlighting Technologies, ColorSensing S.L.) on en totes elles participa professorat del PDNa.

El PDNa també està vinculat mitjançant convenis (Evidència 13) amb l’IBEC i l’IREC que permeten que els seus investigadors participin en el PDNa i doctorands duguin a terme el seu projecte de recerca en el si de grups de recerca d’aquests instituts. Ambdós instituts són centre CERCA de la Generalitat de Catalunya i tenen una forta trajectòria de recerca amb un elevat impacte internacional. És de destacar que l’IBEC té la distinció d’excel·lència Severo Ochoa del Govern Espanyol. IREC també destaca per tenir una alta participació en projectes europeu. Encara que de manera més puntual, també participen investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) com a directors de tesi de doctorands/es del PDNa.

Val la pena fer notar que entre els membres del programa de doctorat hi ha els següents investigadors destacats: Guillem Aromí (ICREA Acadèmia), Martí Duocastella (ERC Consolidator grant), Patricio Gámez (ICREA), Gabriel Gomila (ICREA Acadèmia), Juan Daniel Prades (ERC Starting Grant, ICREA Acadèmia), Eliseo Ruiz (ICREA Acadèmia) i Pietro Tierno (ERC Consolidator grant, ICREA Acadèmia).

Un altre dels principals indicadors de l’excel·lència de la recerca del professorat del programa són els trams de recerca avaluats. En la taula 4.2 es detalla la contribució que fan als trams de recerca (vius i acumulats) el professorat dels diferents grups de recerca en les diverses línies de recerca.

Com es pot veure, el 84% del professorat del programa te un sexenni viu. Malgrat, la meta seria assolir el valor del 100%, el percentatge pot considerar-se molt alt, especialment tenint en compte que, amb les

23 dades actuals de la institució, un 9 % tenen el sexenni just acabat d’expirar i poden estar en el procediment de demanar-ho, el 9 % tenen ja entre 4 i 6 sexennis i a 2 (3 %) no se’ls aplica per la categoria contractual (Investigador ICREA i Lector acabat d’incorporar). Els directors/es que no tenen sexenni viu han de Taula 4.2. Professorat amb sexenni viu i nombre de sexennis vius distribuïts per línia recerca i grup de recerca del PDNa.

Línia de recerca Grup de recerca Professorat amb sexenni

viu Sexennis acumulats

Materials nanoestructurats

- ENPHOCAMAT - GMMF

- SOC&SAM

- QO

4 1 1 1

100%

100%

50 % 100 %

7 88 % 22 3

7 4

36 12 %

Modelització i simulació de sistemes i propietats de la

matèria en la nanoescala

- GBI - EE

- FNTMPI

- MIND

- SOC&SAM

2 2 1 2 1

67 % 100 % 100 % 100 % 100 %

8 89 % 13 10

6 8 7

44 14 %

Nanobiotecnologia

- BCV - EFO-WFE - FNL - PP:EF - RMNbio - SIC-BIO

- SMBioCom

1 2 2 2 1 5 0

100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 100 % 0 %

13 87 % 6 8 10 8 24 5 4

65 21 %

Nanoenergia

- DIOPMA - ENPHOCAMAT - MIND

- SEMS - M2E

2 3 1 1 1

100 % 100 % 50 % 100 % 100 %

8 89%

17 7 10 6 7

47 15 %

Nanofarmacoteràpia

- ChBNM - FUNmatApp - PNACBPA - GT

0 1 1 1 1

100 % 0 % 100 % 50 % 100 %

4 67 % 6 5 3 9 5

28 9 %

Nanomagnetisme, nanoelectrònica i

nanofotònica

- GMMF - IMMM - GMMFN - MO - MIND - QBI - SIC

2 3 5 1 6 - 1 1

100 % 75 % 100 % 100 % 86 % 50 % - 100 %

19 83 % 20 7 24 5 26 - 8 2

92 29 %

Total 59 84 % 312

24 demostrar que tenen capacitat investigadora per poder dirigir tesis doctorals. Aquesta valoració es fa demanant que aportin els articles que hagin publicat en revistes amb factor d’impacte en els darrers anys, i també a traves del sistema de PDA (Pla de de dedicació Acadèmica) de la Universitat de Barcelona que qualifica anualment el sistema d’inputs i outputs de recerca de tot el professorat i els qualifica segons les seves aportacions en A, B, C i D. D’aquesta manera, el 94 % del professorat tenen una experiència acreditada segons la valoració del PDA (reducció superior a les 800 hores per acreditació de recerca). Com es pot veure, la xifra del professorat ben avaluat és molt alta.

Els cossos de professorat catedràtic, titular i agregat representen el 96 % del professorat del doctorat, on més de la meitat del total són catedràtics d’universitat. Aquestes dades posen de manifest l’elevada qualitat investigadora del professorat del programa que els ha permès assolir la màxima categoria en la seva carrera acadèmica. Per a aquells investigadors externs al programa que volen dirigir tesis també es demana que aportin informació́ sobre les activitats de recerca que desenvolupen en aquell moment. Amb aquests factors la coordinació́ del programa autoritza que els directors formin part dels recursos humans del programa de doctorat. En aquests moments més del 90% dels directors de tesi compleix aquest requisit. Malgrat que l’objectiu seria ampliar encara més el percentatge de professors amb sexenni viu, cal tenir en compte que la resta de casos són co-direccions on s’incorporen directors novells.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions.

El professorat del PDNa és clarament suficient i qualificat per a la direcció de les 32 places ofertes anualment. Els professors demostren gran interès en dirigir tesis doctorals d’estudiants, principalment, amb algun ajut o contracte predoctoral. Actualment, de fet, hi ha més professors disposats a dirigir tesis doctorals que estudiants sol·licitant poder fer els estudis, en gran part degut a la limitació d’ajuts per a la contractació d’investigadors en formació.

El nombre de professors/es del programa de doctorat (directors/es i tutors/es del programa) és de 120 persones, de les quals el 32,5 % són dones i el 67,5 % són homes. La ràtio és de 1,25 professors/es del programa per doctorand/a. Aquesta ràtio garanteix que no es produeix una sobre dedicació del professorat.

Del curs acadèmic 2017/18 a 2020/21 es van defensar en total 60 tesis [Evidència 14]. Hi van participar com a directors/es 92 professors/es del programa i col·laboradors/es externs/es, de les quals el 38 % eren dones, i un 62 % eren homes. Del total de professors, el 56 % són professors de la UB. D’aquests el 94%

tenia el sexenni viu. El 58 % de les tesis són codirigides, en alguns casos per a fomentar la direcció entre investigadors novells i d’altres per la necessitat del projecte d’introduir directors d’altres institucions o amb especialitats complementàries de la mateixa institució. Només en el cas d’una tesi en cotutela s’ha incorporat una tercera direcció d’un investigador estranger de l’altra universitat.

25 El professorat té una dedicació adequada per a poder desenvolupar les seves funcions. Els investigadors tenen dedicació exclusiva i, com ja s’ha esmentat anteriorment, majoritàriament pertanyen a grups de recerca amb trajectòries consolidades que els permeten obtenir recursos de manera habitual.

Des de la verificació del programa de doctorat, el professorat del programa ha experimentat alguns canvis deguts majoritàriament a jubilacions (veure Taules 4.3 i 4.4). Només una baixa ha estat sol·licitada a voluntat d’un dels professors (Dr. Lavilla) per a canviar la seva dedicació a un altre programa de doctorat.

Aquests baixes han estat substituïdes per noves incorporacions que han fet que la qualitat del programa no disminueixi. D’entre les incorporacions destaquen la d’un investigador ICREA (Dr. Gámez), un investigador amb ERC Consolidator Grant (Dr. Duocastella) i dos professors ICREA Acadèmia (Drs. Prades i Tierno). El 93 % de les incorporacions que hi poden optar tenen el sexenni viu i tots ells reconeguda experiència investigadora. A més, per als professors més novells la institució posa a la seva disposició cursos de formació a través de l’IDP-ICE (https://www.ub.edu/idp/web/ca/cursos/ub/fp2021/tesi).

Taula 4.3. Baixes del professorat durant el període 2017/18 a 2020/21.

Nom i Cognom Categoria

Elisa Valles Giménez Professora titular d’Universitat

Fausto Sanz Carrasco Professor emèrit

Javier Tejada Palacios Catedràtic d’Universitat

Joan Estelrich Latras Catedràtic d’Universitat

Joan Esteve Pujol Catedràtic d’Universitat

Jordi Andreu Batallé Professor titular d’Universitat Juan Carlos Paniagua Valle Professor titular d’Universitat M. Antonia Egea Gras Professora titular d’Universitat M. Asunción Alsina Esteller Professora emèrita

M. Del Carmen Díaz Gasa Professora titular d’Universitat M. Mercedes Álvarez Domingo Catedràtica d’Universitat Montserrat Monfort Perearnau Professora titular d’Universitat Rodolfo Lavilla Grífols Catedràtic d’Universitat

En el procés de suport PTS 3. Gestió de la formació i suport al personal docent dels programes de doctorat es descriu com des de l’EDUB es dissenya un pla de formació i suport per al personal docent i investigador (PDI) vinculat als programes de doctorat.

El resultat de les enquestes de satisfacció dels doctorats els dos darrers cursos [Evidència 6] mostren un grau de satisfacció elevat amb els directors/es que han tingut. La nota mitjana dels enquestats 8.90 amb la majoria de directors valorats amb un 10. Malgrat els molt bons resultats generals, la presència d’una mala valoració d’un director/a ja ens ha de fer posar en alerta i, en conseqüència proposar un pla de millora per a detectar qualsevol mal funcionament a temps. És necessari poder resoldre qualsevol problema que s’esdevingui ràpidament per a millorar la satisfacció i rendiment dels estudiants. La primera acció a realitzar és crear un canal de comunicació que permeti als estudiants formular queixes directament a la coordinació del programa per tal que puguin ser analitzades i resoltes ràpidament. En el procés clau PTC

26 8. Gestió de les queixes, reclamacions, conflictes i suggeriments es descriu com es vetlla pels drets i les llibertats dels doctorands/es, del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis davant les actuacions dels diversos òrgans i serveis universitaris i s’exerceix una activitat informativa permanent sobre el funcionament de la Universitat i de l’EDUB.

Taula 4.4. Professorat incorporat al programa en el període 2017/18 a 2020/21. S’indica la categoria laboral, el nombre de tesis dirigides en els últims 5 anys, l’any de concessió de l’últim sexenni i si aquest és viu.

Nom i Cognoms Categoria Tesis dirigides

durant 5 anys Any de concessió

últim sexenni Sexxeni viu (S/N)

Albert Figuerola Silvestre Agregat 0 2019 S

Alejandro Pérez Rodríguez Catedràtic 3 2021 S

Gustavo Egea Guri Catedràtic 2 2021 S

Jordi Otero Díaz Lector 1 - -

Juan Daniel Prades Garcia Catedràtic 2 2018 S

Laura Rodríguez Raurell Catedràtica 1 2019 S

M. Elena Xuriguera Martin Agregada 3 2019 S

M. Immaculada Dinarès Milà Titular 0 2015 N

M. Dolores Velasco Castrillo Catedràtica 2 2016 S

M. José García Celma Catedràtica 3 2019 S

Martí Duocastella Solà Lector 2 2020 S

Marti Pi Pericay Catedràtic 1 2016 S

Oscar Domènech Cabrera Agregat 0 2020 S

Patricio Gámez Enamorado ICREA 0 - -

Pietro Tierno Catedràtic 1 2020 S

Santiago Imperial Rodenas Titular 0 2020 S

4.4. El grau de participació de professorat estranger i de doctors i doctores internacionals en les comissions de seguiment i en els tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic.

Un 4 % dels directors de tesi procedeix d’universitats estrangeres. Donada la qualitat del professorat del programa i dels centres i instituts del voltant amb el que col·labora el programa (IBEC, IREC, ICN2, CSIC).

no és habitual la participació de directors d’institucions de fora del país. Es dona el cas en direccions en cotutela amb universitats de fora del país, o bé en el cas de tractar-se de projectes de recerca compartits amb institucions estrangeres. Malgrat això, els grups als quals s’incorporen els doctorands/es col·laboren freqüentment amb investigadors estrangers. Això fomenta l’intercanvi d’estudiants de doctorat que complementen la seva formació fent estades temporals en grups de recerca a l’estranger.

Els tribunals de les tesis són de tres membres, dels quals dos han de ser externs al programa. En un 75 % del casos, com a mínim un dels membres del tribunal prové d’una institució de recerca estrangera. Cal notar que el pressupost disponible (un màxim de 600 euros, tot i que en alguns casos el grup de recerca o departament complementa el pressupost) per a finançar el viatge i l’allotjament dels membres del tribunal

27 no permet finançar més d’un membre estranger. En el cas de tesis amb menció internacional, el pressupost disponible és superior (fins a 900 euros) i es pot arribar a comptar fins amb dos investigadors estrangers al tribunal. En els casos en que les despeses superen aquesta quantitat, els departaments o els grups de recerca n’assumeixen l’excés de despesa. Des de l’EDUB i des de la coordinació del programa es continuarà ajudant als doctorands/es que vulguin tenir professorat estranger en relació als aspectes administratius i econòmics. A partir del curs 2019/20 en el que la defensa telemàtica ha sigut una opció necessària i real a causa de la pandèmia de la COVID19, la participació de membres estrangers en el tribunal s’ha vist afavorida. Aquest efecte no és molt notable en el cas del PDNa doncs ja es provenia d’una alt percentatge en els cursos anteriors (Figura 4.1). També és cert que en alguns casos en els que no s’optava per la menció internacional, tenint en compte les dificultats de mobilitat durant la pandèmia, s’han buscat membres experts propers per tal d’augmentar les possibilitats de fer una defensa presencial si les condicions del moment ho permetien.

Figura 4.1. Percentatge de tesis defensades fins al curs 2020/21 amb tribunals formats per com a mínim un membre d’una institució de recerca estrangera.

L’elevat nombre de professors i la seva reconeguda vàlua i expertesa en les diferents línies del PDNa no fan necessària la participació de professorat internacional en les comissions de seguiment.

Conclusió. L’estàndard 4 s’assoleix en progrés vers l’excel·lència.

4.1. Més de tres quartes parts del professorat associat al PDNa que ha dirigit tesis té una activitat de recerca acreditada.

4.2. L’estructura de la plantilla del professorat i el nombre de professors/es són molt adients per a dirigir les tesis doctorals i atendre l’alumnat.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2016/17 2017/18 2018/19 2019/20 2020/21

% tribunal internacional % tribunal nacional