• No se han encontrado resultados

La població hivernal d ocells aquàtics al delta de l Ebre ha estat un 20% inferior a la mitjana de l última dècada

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "La població hivernal d ocells aquàtics al delta de l Ebre ha estat un 20% inferior a la mitjana de l última dècada"

Copied!
6
0
0

Texto completo

(1)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 1 de 6

La població hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre ha estat un 20% inferior a la mitjana de l’última dècada

• Els grups d’ocells que han sofert més la davallada han estat els ardeids, els cabussons i els anàtids, tot i que per espècies la resposta ha estat molt desigual

• La pèrdua de superfície inundada per la dessecació d’arrossars ha afectat sobretot les aus que depenen més de les aigües dolces somes

• A la resta de zones humides catalanes també s’ha notat una minva en el nombre d’aus per causa, bàsicament, de la meteorologia

Fredeluga (Vanellus vanellus), una de les espècies de limícoles més afectades per l’assecament hivernal dels arrossars. Autor: David Bigas.

L’assecament hivernal dels arrossars i l’alternança de períodes d’inundació entre aigua marina i dolça constitueixen unes mesures de lluita contra el cargol poma (Pomacea), que estan implementades des del 2011 al delta de l’Ebre.

Aquestes mesures han comportat la pèrdua de la inundació hivernal, com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (2014- 2020). Les dades obtingudes a partir dels darrers censos hivernals d’ocells

(2)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 2 de 6

aquàtics a la zona indiquen la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit aquest tipus d’hàbitat en aquests anys.

Menys superfície inundada i més fred

En els primers hiverns (2011 i 2012), amb una superfície inundada d’entre el 50 i el 60%, no es van produir canvis significatius en el nombre global d’efectius i en riquesa d’espècies, tot i que es van observar modificacions importants en el seu patró de distribució geogràfica. En els dos darrers hiverns (2016 i 2017), la superfície inundada d’arrossars ha minvat fins al 15-45%, fet que sembla haver repercutit negativament sobre el conjunt de l’avifauna aquàtica, amb entre un 10 i un 20% de disminució de la població, sobretot d’aquelles espècies més dependents d’aquests tipus d’hàbitat.

A la resta de zones humides catalanes també s’ha notat una minva d’aus aquest hivern. L'habitual situació de Catalunya com a indret de recer d'ocells del nord ha canviat perquè la meteorologia del gener els ha estat desfavorable.

A més, més al nord ha fet fins i tot més calor, fet que ha provocat que algunes espècies simplement no hagin arribat al nostre país.

97 espècies d’ocells

Aquest hivern s’han comptabilitzat al delta de l’Ebre 208.785 ocells aquàtics, corresponents a 97 espècies diferents. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (76.527 exemplars, 36,7% dels efectius). Aquest grup, després d’uns decennis amb valors molt elevats, ha patit una davallada del 40% en relació al període de referència (2006 – 2015). Les espècies més nombroses, totes elles dependents dels arrossars com a zones d’alimentació, han patit disminucions molt significatives: l’ànec cullerot (Anas clypeata) (-61%), el xarxet comú (A.

crecca) (-45%) i l’ànec collverd (A. platyrhynchos) (-32%). En canvi, altres anàtids propis del medi marí com, per exemple, l’ànec negre (Melanitta nigra) i l’ànec fosc (M. fusca), han presentat variacions positives (+19 i +46%, respectivament). La fotja vulgar (Fulica atra), per la seva banda, amb 34.546 exemplars, ha presentat un valor (+7%) molt proper a la mitjana de referència.

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 70.541 exemplars (33,8% del total). En termes globals, la població d’aquest hivern ha mostrat un valor molt similar al dels nivells de referència (+1%). Malgrat tot, una anàlisi més detallada mostra que les espècies més íntimament associades als arrossars inundats han patit davallades significatives: batallaire (Philomachus pugnax) -49%, valona (Tringa valona) - 46%, fredeluga (Vanellus vanellus) -29%. Els ocells més dependents dels aiguamolls naturals no han presentat variacions significatives o, fins i tot, han

(3)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 3 de 6

augmentat , com el territ tresdits (Calidris alba) +7%, bec d’alena (Recurvirostra avosetta) +33%, tètol cuabarrat (Limosa lapponica) +50%. La població d’ardeids també ha sofert un descens significatiu, d’un 53% per sota del nivell de referència, i ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern:

martinet blanc (Egretta garzetta) -86%, esplugabous (Bubulcus ibis) -58% i bernat pescaire (Ardea cinerea) -53%.

Evolució global del nombre d’ocells aquàtics hivernals al delta de l’Ebre durant el període 1972- 2017

Resultats globals (2017) i variació a mig termini (2006 – 2015) dels principals grups taxonòmics del cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre.

2017 Mitjana 2006-2015 Variació

Anàtides 76.527 126.744 -40%

Calàbries 10 8 +22%

Cabussons 1.158 1.842 -37%

Corb marins 3.448 3.746 -8%

Ardeids 5.912 12.686 -53%

Cigonyes i grups afins 15.306 14.024 +9%

Rapinyaires diürns 951 701 +34%

Grues i fotges 34.576 31.514 +10%

Limícoles 70.541 69.932 +1%

Gavines poc abundants 188 374 -51%

Xatracs i fumarells 87 129 -35%

Blauet 81 104 -24%

Total 208.785 261.804 -20%

(4)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 4 de 6

Cens internacional

El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica.

Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha dut a terme entre gener i començaments de febrer, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris.

La realització d’aquest cens al delta, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells. Les condicions meteorològiques, particularment desfavorables en aquest gener, han fet que la durada del cens s’allargués més enllà del període habitual.

Cignes, oques i ànecs 76.527

Cigne mut Cygnus olor 1

Oca vulgar Anser anser 74

Ànec blanc Tadorna tadorna 1.303

Ànec xiulador Anas penelope 3.534

Ànec griset Anas strepera 4.860

Xarxet comú Anas crecca 14.888

Ànec collverd Anas platyrhynchos 41.724

Ànec cuallarg Anas acuta 1.684

Ànec cullerot Anas clypeata 7.289

Xibec Netta rufina 699

Morell de cap roig Aythya ferina 293

Morell xocolater Aythya nyroca 3

Morell de plomall Aythya fuligula 70

Ànec glacial Clangula hyemalis 2

Ànec negre Melanitta nigra 78

Ànec fosc Melanitta fusca 6

Bec de serra mitjà Mergus serrator 16

Ànec capblanc Oxyura leucocephala 3

Calàbries 10

Calàbria petita Gavia stellata 2

Calàbria agulla Gavia arctica 3

Calàbria grossa Gavia immer 5

Cabussons 1.158

Cabusset Tachybaptus ruficollis 169

Cabussó emplomallat Podiceps cristatus 520

Cabussó collnegre Podiceps nigricollis 469

Corb marins 3.448

Corb marí gros Phalacrocorax carbo 3.448

Martinets i bitons 5.912

Bitó comú Botaurus stellaris 2

Martinet menut Ixobrychus minutus 5

Martinet de nit Nycticorax nycticorax 1.310

Martinet ros Ardeola ralloides 4

(5)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 5 de 6

Esplugabous Bubulcus ibis 1.189

Martinet dels esculls Egretta gularis 3

Martinet blanc Egretta garzetta 412

Agró blanc Casmerodius albus 742

Bernat pescaire Ardea cinerea 2.244

Martinet dels esculls Egretta x gularis 1

Cigonyes, capons becplaners i flamencs 15.306

Cigonya blanca Ciconia ciconia 19

Capó reial Plegadis falcinellus 3.640

Becplaner Platalea leucorodia 67

Flamenc Phoenicopterus roseus 11.579

Flamenc menut Phoenicopterus minor 1

Rapinyaires diürns 951

Arpella vulgar Circus aeruginosus 605

Arpella pàl·lida Circus cyaneus 8

Astor Accipiter gentilis 1

Esparver vulgar Accipiter nisus 7

Aligot comú Buteo buteo 98

Àguila calçada Hieraaetus pennatus 22

Àguila pescadora Pandion haliaetus 7

Xoriguer comú Falco tinnunculus 167

Esmerla Falco columbarius 14

Falcó pelegrí Falco peregrinus 22

Grues i fotges 34.576

Fotja vulgar Fulica atra 34.547

Fotja banyuda Fulica cristata 5

Grua Grus grus 24

Limícoles 70.541

Garsa de mar Haematopus ostralegus 8

Cames llargues Himantopus himantopus 1

Bec d’alena Recurvirostra avosetta 2.238

Torlit Burhinus oedicnemus 52

Corriol petit Charadrius dubius 34

Corriol gros Charadrius hiaticula 364

Corriol camanegre Charadrius alexandrinus 319

Daurada petita del Pacífic Pluvialis fulva 1

Daurada grossa Pluvialis apricaria 2.890

Pigre gris Pluvialis squatarola 1.201

Fredeluga Vanellus vanellus 9.496

Fredeluga gregària Vanellus gregarius 1

Territ gros Calidris canutus 55

Territ tresdits Calidris alba 915

Territ menut Calidris minuta 6.534

Territ de Temminck Calidris temminckii 15

Territ becllarg Calidris ferruginea 8

Territ variant Calidris alpina 38.761

Territ becadell Limicola falcinellus 1

Batallaire Philomachus pugnax 246

Becadell sord Lymnocryptes minimus 22

Becadell comú Gallinago gallinago 1.949

Tètol cuanegre Limosa limosa 2.491

Tètol cuabarrat Limosa lapponica 131

Pòlit cantaire Numenius phaeopus 2

Becut Numenius arquata 320

Gamba roja pintada Tringa erythropus 388

Gamba roja vulgar Tringa totanus 742

Gamba verda Tringa nebularia 441

Gamba groga petita Tringa flavipes 1

Xivita Tringa ochropus 434

Valona Tringa glareola 112

(6)

Comunicat de premsa

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Territori i Sostenibilitat premsa.tes@gencat.cat

93 495 82 34 Pàg. 6 de 6

Xivitona vulgar Actitis hypoleucos 91

Remena-rocs Arenaria interpres 277

Gavines i xatracs 275

Gavina capblanca Larus genei 176

Gavina corsa Larus audouinii 5

Gavina cendrosa Larus canus 2

Gavià argentat de potes roses Larus argentatus 2

Gavià caspi Larus cachinnans 1

Gavineta de tres dits Rissa tridactyla 1

Gavina menuda Larus minutus 1

Xatrac gros Sterna caspia 7

Fumarell carablanc Chlidonias hybrida 80

Altres 81

Blauet Alcedo atthis 81

Total general 208.785

5 d‘abril de 2017

Referencias

Documento similar

“EL PRESTADOR DE SERVICIOS” será el único responsable de las obligaciones derivadas de la relación existente entre él y su personal, empleados o terceros de

CONTRATO DE COMODATO QUE CELEBRAN POR UNA PARTE, EL MUNICIPIO DE TULA DE ALLENDE Y EL SISTEMA MUNICIPAL DIF DE TULA DE ALLENDE REPRESENTADO EN ESTE ACTO POR LOS

En consecuencia, hemos recorrido un camino l i d e r a n d o l a c o n f o r m a c i ó n d e r e d e s colaborativas solidarias en los territorios en los que

Categoría C: normativa correspondiente a los sistemas de negociación electrónicos de instrumentos de renta fija (IRF) e intermediación financiera (IIF) de la

L a convivencia democrática es preocupante hoy en día para la situación social y política del Perú, en razón de ello, esta problemática se investigó en el contexto escolar

a) Dibuixa un sistema de referència per mesurar angles. b) Transporta sobre el sistema de referència els angles següents, mesura’ls i digues a quin quadrant pertanyen.. Però aquest

Sin embargo, dado que los tipos legales –establecidos para la protección de dicho bien jurídico colectivo– han sido estructurados como delitos de peligro abstracto, para afirmar

 En aquesta fase, corresponen a les unitats de gestió la custòdia i el control de la documentació, així com l'accés, fins que és transferida a l'arxiu central.. Per