• No se han encontrado resultados

75 anys d’eficàcia

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "75 anys d’eficàcia"

Copied!
4
0
0

Texto completo

(1)

75 anys d’eficàcia

FRANCESCPÉREZMORAGON

Editor (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-UV)

D

E VEGADES SENTSalgú que se’n queixa: «hi ha massa commemoracions; ens passem la vida celebrant aniversaris». És així exactament? No ho sé, crec que caldria jutjar cada cas per separat a fi de poder decidir amb un mínim d’equanimitat quins aniversaris tenen una vertadera utilitat civil i quins responen només a l’una o altra estratègia d’origen institucional o merament perso- nal. En qualsevol cas, em sembla plenament justificat que d’una manera aïllada, seguint el ritual de les xifres crono- lògiques, es recorde enguany públicament l’acord histò- ric de 1932, com ho han fet les universitats públiques valencianes i com ho fan ara l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans. Més encara, crec que la significació transcendental d’aquell fet hauria de ser molt més divulgada, perquè sense ell la difusió escrita, l’en- senyament i l’aprenentatge del valencià, el mateix procés de normalització del seu ús –per migrat que haja estat–, haurien estat impossibles o molt difícils.

La commemoració obliga a pensar en les persones que construïren aquell acte simbòlic, pel qual s’adoptava, amb algunes variants, la normativa ortogràfica oficialitzada per l’Institut d’Estudis Catalans anys enrere i de seguida utilit- zada per diversos escriptors, periòdics i editorials del País Valencià. Hi hagué nombrosos signants de les Normes

117

Normes.qxd 06/11/2008 9:00 PÆgina 117

Índex

(2)

refrendades a Castelló de la Plana aquell desembre de 1932, sobre els quals, com sobre la resta de l’episodi, ha donat moltíssima clarícia Vicent Pitarch amb les seues investiga- cions, però abans hi hagué uns protagonistes que prengue- ren la decisió de parlar sobre la possibilitat d’acord i feren les passes necessàries per a evitar obstacles i controvèrsies.

El director de Las Provincias, Teodor Llorente i Falcó, en un article al seu diari, citava nominalment i per aquest ordre, pel paper que havien jugat en l’èxit del projecte, Emili Gómez Nadal, Àngel Sánchez Gozalbo, Lluís Revest i Corzo, Gaetà Huguet i Segarra, Joaquim Reig, Adolf Pizcueta i Salvador Carreres Zacarés. En definitiva, un grup de persones que potser pensaven de manera distinta sobre algunes coses importants –pensem, per exemple, en un Huguet que era republicà d’esquerra, mentre que Reig fou diputat per la Lliga–, i que fins i tot en qüestions ortogrà- fiques i lingüístiques podien tenir preferències divergents, però que saberen situar per davant de tot la necessitat inexo- rable de proporcionar a la societat en què vivien un instru- ment normatiu que permetera un ús escrit més freqüent de la llengua.

Hi hagué, doncs, uns protagonistes individuals, però, en la meua opinió, la seua coincidència responia a una situa- ció política que l’exigia. La República, proclamada l’abril de l’any anterior, havia obert el camí per a unes expectati- ves de normalització lingüística que a Catalunya resulta- va més fàcil d’acomplir perquè hi havia un grau de consciència nacional molt més elevat i uns precedents molt pròxims que s’havien desenvolupat durant la Mancomu- nitat, mentre que al País Valencià, a més de la dificultat de partida que suposava un nivell molt inferior de conscièn- cia, i fins i tot de fidelitat lingüística, hi havia un altre entre- banc: la falta d’una normativa ortogràfica acceptada majo- ritàriament. Es parlava d’aconseguir l’entrada del valencià

118

Normes.qxd 06/11/2008 9:00 PÆgina 118

Índex

(3)

a l’àmbit escolar, un organisme tan representatiu com l’Ajuntament de València ja estava publicant bans i edictes municipals en valencià des del mateix 14 d’abril, havia aparegut la reivindicació d’un Estatut d’Autonomia, que necessàriament havia d’incloure un tractament adequat per a l’ús oficial del valencià, algunes associacions priva- des manifestaven el propòsit d’utilitzar el valencià en els seus actes, contràriament al que havien fet fins aquell moment. Tot aquest ambient, en definitiva, feia més evident que calia arribar a un acord. Si no, amb quina ortografia estarien redactats els llibres de text per a l’ensenyament?, com haurien d’escriure el valencià els funcionaris del govern autonòmic que s’estava reclamant?

El sentit de la responsabilitat dels promotors de les normes i dels seus signants –persones i institucions– esti- gué, per tant, a l’altura d’una exigència civil que es pot qualificar d’històrica. És cert que després no hi hagué Estatut d’Autonomia, per bé que se’n fessen diversos projec- tes. És veritat que el valencià només arribà a unes poques escoles gràcies al voluntarisme d’alguns mestres –Carles Salvador, tan vinculat amb la divulgació de les Normes, Enric Soler i Godes i alguns altres– i que solament durant la guerra, i de forma quasi testimonial, s’obtingué del govern central l’aprovació d’unes assignatures voluntàries en valencià per a instituts d’ensenyament secundari. És més ver, encara, que la victòria de Franco socarrà d’arrel qual- sevol possibilitat de dur endavant les reivindicacions lingüístiques –i no sols lingüístiques– dels primers anys trenta, mentre existí la República. I, tanmateix, la virtua- litat de les Normes de Castelló, la seua vigència, la seua innegable eficàcia instrumental, es mantingueren incòlu- mes, malgrat el temporal. En les dècades successives, i fora d’algun cas pintoresc, aquella normativa, ajustada i millo- rada per nous gramàtics i estudiosos, fou aplicada per totes

119

Normes.qxd 06/11/2008 9:00 PÆgina 119

Índex

(4)

les persones i les institucions, oficials o privades, que publi- caven en valencià.

I és això, sens dubte, el que ara celebrem, l’aparició d’un instrument que mostraria una eficàcia permanent malgrat les circumstàncies adverses. Recordem aquell fet i també els noms dels qui el feren possible, el valor civil d’una voluntat d’acord al servei del país. Entre ells és particular- ment digne de memòria, ja que enguany s’escau el cente- nari del seu naixement, Gómez Nadal, que ja vell, en l’exili, en un diari que portà durant anys, i que aviat editarà la Càtedra Joan Fuster (Publicacions de la Universitat de València), relacionava sota el títol Itineraris i descobertes els viatges que havia fet en la joventut. En una línia de la llista, a molts anys i moltes quilòmetres de distància, no oblidà d’apuntar: «1932: Castelló: les normes ortogràfiques:

desembre».

El País, 22 de novembre de 2007, «Quadern», pp. 1-2.

120

Normes.qxd 06/11/2008 9:00 PÆgina 120

Índex

Referencias

Documento similar

L objecte d aquest Pla Especial de Regulació d Usos del Sòl No Urbanitzable (PERUSNU) és l ordenació urbanística de la totalitat del sòl no urbanitzable del municipi de Cervià de

Se trabajará con énfasis en cómo superar el estadio de FUNDADOR o DUEÑO hacia una gestión más profesional, el traspaso generacional, el protocolo familiar

En otras palabras, si la decisión no va en contra de las Escrituras, ellos asumen que, porque a sus padres se les ha dado autoridad por parte de Dios, entonces de hecho es a Dios

Mantenir accions conjuntes i coherents dels proveïdors de serveis assistencials i dels serveis de salut pública per coordinar la prevenció i el control de la TBC a tot

DÉCIMA TERCERA.- Pactan las partes que para la interpretación y cumplimiento del presente contrato de uso de espacio público se someten a la jurisdicción de los Tribunales

El Servicio está sujeto a una cuota mensual de navegación de descarga que se determinará en el paquete contratado por el Usuario; si dicha cuota es alcanzada por el Usuario antes

a) Los pagos se realizarán por el “INSTITUTO” por parte del departamento de Recursos Financieros, contra factura la cual deberá ser enviada al correo del área

Y como ningún hombre puede conocer realmente la mente de Dios (porque sus caminos son más altos que nuestros caminos - Isaías. 55:8-9), confiamos en sus planes porque sabemos que