Anem de compres
UNIDAD 7
COMPETÈNCIES BÀSIQUES II
Unitat 7 2
Anem de compres
A. En acabar sabrem… (objectius)
•
Identificar un text argumentatiu: LA CARTA AL DIRECTOR.•
Reconèixer els principals barbarismes en valencià i les paraules correctes a utilitzar en cada cas.•
Utilitzar el vocabulari específic de botigues i compres.•
El verb: formes personals. Present d’indicatiu, passat simple i passat perifràstic.•
Escriure de manera correcta les consonants: “g”, “j”, “tg” “tj”; “x”, “tx”.•
Escriure una carta al director.B. Què sabem sobre...? (coneixements previs)
Les botigues.
•
T’agrada anar a comprar? (No m’agrada massa, hi vaig per necessitat.)•
Saps què es pot comprar en el mercat? (En el mercat hi ha principalment productes frescos i del terreny com ara fruites, peix, pa i dolços, etc.•
On compres habitualment? ( En un supermercat.)•
Per què hi compres ahí? ( Perquè és un lloc on comprar ràpid i pots trobar de tot.)•
On compraries una coca de llanda o pastissos caseros? (A un forn.)•
Saps el nom d’algunes botigues on es compra menjar? (Carnisseria, pescateria, forn, verduleria, xarcuteria… )•
Què es pot comprar a la carnisseria? ( Pollastre, conill, porc, embotit…)C. Què hem de treballar i com? (continguts i activitats) 3
1. Tipologia textual i comprensió escrita
Textos argumentatius II. La carta al director.
El text argumentatiu és un tipus de text que exposa raons a favor o en contra sobre un tema, amb la finalitat de convèncer el lector o destinatari. Les argumentacions són textos orals o escrits. Argumentar vol dir:
•
donar raons sobre unes idees proposades•
persuadir (convèncer)•
expresar més que una opinió personal•
fer creïbles les teues ideesEls textos argumentatius tenen una estructura amb tres elements: una introducció, el desenvolupament i una conclusió.
1. Introducció: en aquest apartat es presenta el tema sobre el qual es va a parlar i s’anuncia el punt de vista de qui escriu.
2. Desenvolupament: és l’exposició dels arguments. Es veu perquè apareixen connectors textuals que van unint les idees.
3. Conclusió: s’exposen de manera resumida els principals arguments o raons i a més a més tanca el text.
Llig el següent text i contesta.
Aire condicionat
Vas al cine ara a l’estiu i ja t’emportes la jaqueta com a previsió. Saps que l’aire condicionat estarà engegat. De vegades la jaqueta és insuficient perquè està exageradament fort, i la prova és que a meitat de la sessió se senten esternuts continus. Després al carrer se sent el comentari repetit a tot arreu de la gran quantitat de gent constipada que hi ha en aquesta època.
Aquest mal ús de l’aire condicionat que provoca tant contrast entre les temperatures a l’exterior i a l’interior fa que el canvi brusc siga perjudicial. Passem de tenir molta calor a tenir molt de fred en un segon. No crec que siga gens saludable. I ara que ha vingut la calor de cop, com sempre, ja patim aquest fenomen a tot arreu. Hi ha llocs on has de fer la compra amb una gran rapidesa si no et vols quedar congelada com el menjar que tenen a la venda.
Tampoc ha de ser gaire beneficiós per a la salut del planeta aquest abús del consum d’electricitat.
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí https://www.ara.cat/cartes/Cartes-Directora_0_2043995601.html
Activitat 1.1. Identifica en el text els següents elements:
a) titular b) cos central c) autoria d) tema
2. Lèxic i semàntica 4 Les botigues. Vocabulari específic.
Altres expressions útils relacionades amb el vocabulari:
Qui és l’últim-a?
Qui és ara ? A qui li toca?
Quant val?
Quant és?
A quant van?
Què vol?
Quantes en vol?
Bon dia, què li pose?
Què vol?
Quantes en vol?
Bon dia, què li pose?
Activitat 2.1. Classifica les paraules següents
farina, sobrassada, clòtxines, calamars, formatge, xoriço, bresquilles, cireres, coca, conill, lluç, pomes, rap, taronges, dolços, rosquilles
carnisseria pastisseria fruiteria peixateria
Els barbarismes 5
Com hem tractat a la unitat anterior, de vegades les llengües reben paraules procedents d’altres llengües per diverses raons. Aquests elements lèxics que provenen d’una altra llengua s’anomenen estrangerismes. Els barbarismes són estrangerismes considerats innecessaris perquè la llengua receptora d’aquests posseeix mots o paraules específiques que compleixen perfectament la funció que intenta desplaçar l’estrangerisme en qüestió. Els parlants el que fem moltes vegades és substituir una paraula genuïna de la nostra llengua per un estrangerisme, amb la qual cosa no enriquim el lèxic, vocabulari, sinó que hi fem una substitució i, per tant, no sols no aporten cap benefici, sinó que empobrim la nostra pròpia llengua.
La gran majoria dels nostres barbarismes són d’origen castellà. A continuació veurem alguns dels més comuns, com són per exemple;
barbarisme valencià barbarisme valencià
*abertura obertura *aclarar aclarir
*aconteixement esdeveniment/fet *acostumbrar acostumar
*adelantar avançar,anticipar *ademés a més a més
*agotar esgotar *alcançar arribar,abastar, assolir
*algo alguna cosa *àngul angle
*aplaçar ajornar *apoiar ajudar, donar suport
*arrepentir-se penedir-se, *assamblea assemblea
*atràs retard, endarreriment *atravessar creuar
*búsqueda recerca, cerca *calificar qualificar
*calitat qualitat *cantitat quantitat
*desde luego sens dubte, per
descomptat, i tant *entonces aleshores
*eje eix *enchufe endoll
*rato moment, estona *retràs retard
*de repent de sobte, de colp, *rissa riure, rialla
Ací pots trobar altres exemples de barbarismes:
*carèixer mancar, faltar, *casi quasi, gairebé, *caudal cabal, *cotidià quotidià, *creència creença, *crusar creuar, travessar, *cuidadós acurat, curós, *derrotxar malgastar, malbaratar, *desarrollar desenvolupar, desplegar,
*despejar aclarir, desembarassar // aïllar, *donar-se compte adonar-se, *duda dubte, *empenyar-se entestar-se, obstinar-se // aferrar-se, endeutar-se,// amiguisme, *enfermetat malaltia,, *extranger estranger, *extrany estrany,
*fallo error, errada // sentència, *fetxa data, *al fi i al cap al cap i a la fi, al capdavall, *ganader ramader, *ganància guany , lucre, *garantitzar garantir, *humillar humiliar, *insertar inserir, *lograr aconseguir, obtenir, assolir, *luego després, *medir mesurar, amidar, *por lo menos almenys, si més no, *menospreci menyspreu, *ocurrir ocórrer, passar, tenir lloc, *olvidar oblidar, *pàrraf paràgraf, *plaç termini, *quiebra fallida, crac, *rasgo tret, detall,, *recibir rebre, *reflejar (o reflexar) reflectir, *sério seriós, *sospetxa sospita, *testic testimoni, *títul títol, *traïcionar trair,
*valiós valuós, etc.
Activitat 2.2. Fixa’t en les següents paraules (barbarismes) i corregeix-les
6
a) luego
b) fallo
c) ganader
d) olvidar e) recibir f) desde luego g) de repent
3. Morfologia i sintaxi
El verb: formes personals. Present d’indicatiu, passat simple i passat perifràstic.
El present d’indicatiu
El present d’indicatiu comporta la idea de realitat en un temps que, generalment, passa en el moment de realitzar-se l’acció o que té lloc habitualment. També pot tenir un valor atemporal i designar fets de validesa atemporal. I, també es pot referir al temps passat (present històric) o al futur: Compre al centre comercial. Vinc del metge. Tres i tres fan sis. Jaume I conquesta Mallorca l’any 1229. Demà mengem una paella.
Els morfemes del present d’indicatiu dels verbs regulars són els següents:
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
Pura Incoativa
CANTAR TÉMER PERDRE DORMIR SERVIR
-e cante - tem perd - dorm -isc servisc
-es cantes -s tems perds -s dorms -ei-
xes serveixes
-a canta - tem perd - dorm -eix serveix
-em cantem -em temem perdem -im domim -im servim
-eu canteu -eu temeu perdeu -iu dormiu -iu serviu
en canten -en temen perden -en dormen -ei-
xen serveixen
Observacions
1) En la major part dels parlars valencians, el morfema de la primera persona de singular dels verbs de la primera conjugació acaba en -e, però en valencià septentrional (el Maestrat, l’Alcalatén, els Ports) acaba en -o, coincidint amb altres parlars de més al nord (ballo, canto, treballo, trobo).
2) Quan conjuguem els verbs de la 1a conjugació acabats en -car, -çar, -guar, -quar, -jar i -tjar, es produeixen canvis ortogràfics: evocar/evoques, adreçar/adrecem, enaiguar/enaigües, adequar/adeqüeu, netejar/netegeu, viatjar/
viatgen.
3) Alguns verbs de la 3a conjugació que tenen o, e en el lexema (tossir, vestir) alternen amb u, i, respectivament,
7
quan aquesta vocal es troba en síl·laba àtona: tossir/tusses/tossim; vestir/visten/vestim.
4) Els verbs de la 2a i 3a conjugacions el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s, -g fan la segona persona del singular del present d’indicatiu en -es: mereixes, coneixes, vences, cuses, tusses, lliges, fuges.
5) Molts verbs de la 2a conjugació que tenen un so velar (representat per la grafia c i, en alguns, per l’aplec -sc) al final de la primera persona del singular del present d’indicatiu (córrec, duc, dic, prenc, vinc, cresc, meresc). Però que no apareix en la resta de persones del present d’indicatiu (correm i no *correguem, preneu i no *prengueu).
6) En els verbs acabats en -iar (acariciar, anunciar, apropiar, beneficiar, canviar, copiar, denunciar, diferenciar, estudiar, iniciar, negociar, premiar, presenciar, renunciar i alguns altres més) són planes -amb accent prosòdic sobre la i- les persones 1a, 2a, i 3a del singular i 3a del plural del present d’indicatiu: canvi-e, canvi-es, canvi-a, canvi-en.
7) La major part dels verbs de la 3a conjugació són incoatius, per això sol haver-hi la tendència a conjugar erròniament alguns verbs que pertanyen al model pur: jo sent, tu sents (i no *jo sentisc, *tu sentixes).
Activitat 3.1. Completa les oracions amb els verbs entre parèntesi en present d’indicatiu regular:
Josep ___________(PARLAR) molt de pressa.
Nosaltres ____________ (ESPERAR) ma mare a l’aeroport.
Tinc un amic que sempre ___________ (PERDRE) el tren.
Els bancs no ____________(OBRIR) els caps de setmana.
El ganivet _____________ (SERVIR) per a tallar.
Present d’indicatiu dels verbs irregulars més usuals
El present d’indicatiu d’alguns verbs presenta casos en què no es compleix la norma. Aquestes característiques afecten, sobretot, els verbs de la 2a i de la 3a conjugacions, com veurem a continuació.
Verbs velaritzats
Acabats en -NDRE, -LDRE
PRENDRE: prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen.
ATENDRE: atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen.
MOLDRE: molc, mols, mol, molem, moleu, molen.
Acabats en -URE
BEURE: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.
CREURE: crec, creus, creu, creiem (o creem), creieu (o creeu), creuen.
ESCRIURE: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
RIURE: ric, rius, riu, riem, rieu, riuen.
TRAURE: trac, traus, trau, traiem (o traem), traieu (o traeu), trauen.
CAURE: caic, caus, cau, caiem (o caem), caieu (o caeu), cauen. 8
VIURE: visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Acabats en -ER, -ÉIXER
CONÉIXER: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.
CÓRRER: córrec, corres, corre, correm, correu, corren.
PERTÀNYER: pertanc, pertanys, pertany, pertanyem, pertanyeu, pertanyen.
CRÉIXER: cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.
MERÉIXER: meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen.
NÀIXER: nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen.
Verbs palatalitzats
ANAR: vaig, vas va, anem, aneu, van.
VEURE: veig, veus, veu, veiem (o veem), veieu (o veeu), veuen.
Altres irregularitats
VOLER: vull, vols, vol, volem, voleu, volen.
CABRE: cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben.
DIR: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
DUR: duc, dus, du, duem, dueu, duen.
EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.
FER: faig, fas, fa, fem, feu, fan.
HAVER: he, has, ha, hem, heu, han.
OBRIR: òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin.
OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin.
PODER: puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
SABER: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben.
SER: sóc, ets (o eres), és, som, sou, són.
TINDRE o TENIR: tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen.
VINDRE o VENIR: vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen.
Activitat 3.2. Completa les oracions amb els verbs entre parèntesi en present d’indicatiu irregular:
9
Mentre tu ___________(FER ) el dinar, aniré a comprar.
Vosaltres ____________ (SER) els meus millors amics.
Esta nit Elena no ___________ (EIXIR). Es queda estudiant a casa.
Nosaltres sempre ____________(ANAR) al cine els dimecres.
Jo _____________ (voler) anar a la manifestació demà.
El passat
Per a expressar una acció ocorreguda i acabada del passat utilitzem el passat simple o bé el passat perifràstic.
Aquests dos passats tenen el mateix valor i són intercanviables en tots els contextos, depenent el seu ús només de les preferències de cada zona o de cada parlant. Exemple: Ahir anàrem (o vam anar) als llacs de Quesa a passar la vesprada.
El passat perifràstic
En valencià el passat es pot expressar amb una forma composta (“perífràstica”) construïda amb les següents formes particulars del verb anar i l’infinitiu del verb que volem conjugar:
AUXILIAR INFINITIU
Jo vaig nadar
Tu vas eixir
Ell/ella/vosté va córrer
Nosaltres vam menjar
Vosaltres vau jugar
Ells/elles/vostés van mentir
Fixeu-vos que aquesta forma és de passat, i no de futur, a diferència de les construccions semblants que trobem en altres llengües: castellà yo voy a cantar, francés tu vas décider, anglés she’s going to finish, etc.
Vegem-ho amb dos exemples:
a. Ahir jo vaig anar al cine.
b. L’any passat nosaltres vam participar en la mitja marató de València.
Activitat 3.3. Completa les oracions amb els verbs entre parèntesi en passat perifràstic:
Ahir ___________(veure) el meu oncle Joan al supermercat.
Els estudiants ____________ (netejar) tota la casa de dalt a baix.
Dijous passat nosaltres ___________ (anar) a una celebració a Xàbia.
Abans-d’ahir la meua germana ens ____________(comunicar) la seua arribada.
La meva amiga i jo _____________ (fer) una excursió a la muntanya.
El passat simple 10
La conjugació regular del passat simple es fa de la manera següent:
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
CANTAR PERDRE DORMIR
Jo cantí perdí dormí
Tu cantares perderes dormires
Ell/ella/vosté cantà perdé dormé
Nosaltres cantàrem perdérem dormírem
Vosaltres cantàreu perdéreu dormíreu
Ells/elles/vostés cantaren perderen dormiren
Pareu atenció i fixeu-vos que la primera i la tercera persona del singular (jo, ell/ella/vosté), així com la primera i segona persona del plural (nosaltres, vosaltres), sempre porten accent.
Verbs irregulars
ESTAR CAURE CRÉIXER EIXIR
Jo estiguí caiguí cresquí isquí
Tu estigueres caigueres cresqueres isqueres
Ell/ella/vosté estigué caigué cresqué isqué
Nosaltres estiguérem caiguérem cresquérem isquérem
Vosaltres estiguéreu caiguéreu cresquéreu isquéreu
Ells/elles/vostés estigueren caigueren cresqueren isqueren
Verbs amb formes especials
FER: fiu, feres, féu, férem, féreu, feren.
HAVER: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
PODER: poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren.
SER: fui, fores, fon o fou, fórem, fóreu, foren.
VEURE: viu, veres, véu, vérem, véreu, veren. 11
VOLER: volguí, volgueres, volgué, volguérem, volguéreu, volgueren.
Finalment, el verb eixir també pot formar aquest temps de la manera següent: jo eixí, tu eixires, ell eixí, nosaltres eixírem, vosaltres eixíreu, ells eixiren.
Activitat 3.4. Completa les oracions amb els verbs entre parèntesi en passat simple:
Ahir jo ___________(EIXIR) a passejar per la nit.
Nosaltres anit ____________ (ESTAR) sopant en el bar del cantó.
La producció de l’empresa ___________ (CRÉIXER) durant l’últim any.
Els primers éssers vius de la Terra ____________(SER) els bacteris.
Tu _____________ (PODER) arribar a temps a la reunió.
4. Ortografia
La “ g” “j”, “tg” i “tj”
El so de la J valenciana (/dʒ/) és semblant al de la J anglesa (James), la G italiana (gioco) o la LL del dialecte argentí (millones). Revisem quines son les seues regles:
S'ESCRIU EXCEPCIONS
J davant A,O, U : jaqueta, joguet, jugar
G davant E, I : genial, àgil noms d’origen bíblic: Jeremies, Jeroni, Jesús..
llatinismes i anglicismes: majestat, jerarquia, jersei…
en els grups -ECE /ECT: subjecte, injecció...
TJ entre vocals davant A,O,U : platja, coratjós TG entre vocals davant E,I : metge, massatge
Embarbussament.
Repeteix i apren: “ Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat”
Activitat 4.1. Escriu la lletra o el dígraf que correspon en cada paraula.
a) men___ar f) pen__ar
b) se___ell g) avanta__e
c) salva___e h) lle__a
d) mi__à i) __elat
e) __ove j) fe__e
5. Expressió escrita 12
La carta al director
Per a poder redactar una carta al director d’un periòdic cal tenir en compte algunes normes.
1- La carta que enviem a la secció d’opinió ha de ser original, és a dir, qui l’escriu ha de ser l’autor.
2- Cal posar una salutació formal: Benvolgut senyor, Senyor director...
2- El text no ha de superar les 20 línies
3- En el missatge hem d’incloure les nostres dades personals (nom i cognoms, direcció de correu, telèfon..) 4- Cal posar títol al text
Activitat 5.1. Pensa en algun tema d’actualitat o què tingues especial interès i redacta una carta al director seguint les normes descrites.
D. Què hem aprés? (resum de la unitat) 13
1. La carta al director és un text periodístic que trobem en la secció d’opinió dels periòdics. És un tipus de text que s’utilitza quan es vol fer pública una idea o opinió, o donar resposta a un altre escrit, mitjançant el diari o la revista periodística. L’estructura d’aquest tipus de text sol ser titular, cos central i referència de l’autoria.
2. Les botigues són establiments on es venen productes. Alguns exemples de botigues són: carnisseria, peixateria, forn, fruiteria i verduleria...
3. Els barbarismes són estrangerismes considerats innecessaris perquè la llengua receptora d’aquestos posseeix mots o paraules específiques que compleixen perfectament la funció que intenta desplaçar l’estrangerisme en qüestió.hi fem una substitució. Els parlants, el que fem moltes vegades és substituir una paraula genuïna de la nostra llengua per un estrangerisme. La gran majoria dels nostres barbarismes són d’origen castellà.
4. El present d’indicatiu comporta la idea de realitat en un temps que, generalment, passa en el moment de realitzar-se l’acció o que té lloc habitualment. També pot tenir un valor atemporal i designar fets de validesa atemporal. I, també es pot referir al temps passat (present històric) o al futur.
5. Per a expressar una acció ocorreguda i acabada del passat utilitzem el passat simple o bé el passat perifràstic.
6. En valencià el passat es pot expressar amb una forma composta (“perífràstica”) construïda amb les següents formes particulars del verb anar + l’infinitiu del verb que volem conjugar.
7. Regles ortogràfiques de les consonants J.G TJ, TG J davant A,O, U : jaqueta, joguet, jugar G davant E, I : genial, àgil
TJ entre vocals davant A,O,U : platja, coratjós TG entre vocals davant E,I : metge, massatge
8. Consideracions per a redactar una carta al director: originalitat, salutació formal, extensió màxima de 20 línies i incloure dades personals de l’autor/a.
E. Comprovem el que hem aprés (autoavaluació)
1. Quin tipus de text és la carta al director?
a) Narratiu.
b) Instructiu.
c) Argumentatiu.
2. Quines són les parts d’una carta al director?
a) Títular, cons central i referència de l’autoria b) Títular, entrada, cos i peu de foto.
c) Plantejament, nus i desenllaç.
3. Quins dels següents productes podem comprar en una pastisseria?
14
a) taronges, pomes i bresquilles.
b) rap, cloïsses i calamars.
c) coca, magdalenes i croissants.
4. La paraula “entonces” en valencià és….
a) Una paraula tabú.
b) Un barbarisme.
c) Un préstec.
5. En quin temps està el verb “volguí”?
a) Present.
b) Passat simple.
c) Passat perifràstic.
6. Quina de les següents oracions inclou un verb en passat perifràstic?
a) Hui vaig a la biblioteca a per uns llibres.
b) El tren va eixir amb mitja hora de retard.
c) Has vist el missatge que t’he enviat pel mòbil?
7. Encercla la forma correcta en cada oració:
El (diumenge / diumenje) anirem a dinar al restaurant.
El meu somni seria (viatjar / viajar) per tot el món.
El (mege / metge) recepta medicaments al pacient.
El (trajecte / tragecte) en metro de València a Alboraia dura 20 minuts.
8. Tria les lletres correctes per a completar la següent oració: “La meua _ermana vol anar de via_e a la pla_a. Està buscant un lloc on allo_ar-se.
a) g - tj - tg - j.
b) j - g - j - tj.
c) g - tg - tj - tj.
9. Com ha de ser la salutació en una carta al director?
a) Formal.
b) Informal.
c) Formal o informal. És indiferent.
10. Quina extensió ha de tenir la carta al director?
a) El text no ha de superar les 20 línies.
b) Ha de tenir més de 20 línies.
c) Com més extensa millor.
Com ho hem fet? (clau de respostes) 15
Activitat 1.1.
a) titular: Aire condicionat
b) cos central: des de l’inici “Vas al cine”…. fins al final del text.
c) autoria: Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
d) tema: L’abús del aire condicionat durant l’estiu en alguns locals i comerços.
Activitat 2.1.
carnisseria pastisseria fruiteria peixateria
sobrassada formatge xoriço conill
farina coca dolços rosquilles
bresquilles cireres pomes taronges
clòtxines calamars lluç rap
Activitat 2.2.
a) després b) errada
c) ramader
d) oblidar
e) rebre
f) sens dubte, per descomptat g) de sobte
Activitat 3.1.
Josep parla molt de pressa.
Nosaltres esperem ma mare a l’aeroport.
Tinc un amic que sempre perd el tren.
Els bancs no obrin els caps de setmana.
El ganivet serveix per a tallar.
Activitat 3.2.
Mentre tu fas el dinar, aniré a comprar.
Vosaltres sou els meus millors amics.
Esta nit Elena no ix . Es queda estudiant a casa.
Nosaltres sempre anem al cine els dimecres.
Jo vull anar a la manifestació demà.
Activitat 3.3.
Ahir vaig vore el meu oncle Joan al supermercat.
Els estudiants van netejar tota la casa de dalt a baix.
Dijous passat nosaltres vam anar a una celebració a Xàbia.
Abans-d’ahir la meua germana ens va comunicar la seua arribada.
La meva amiga i jo vam fer una excursió a la muntanya.
Activitat 3.4.
16
Ahir jo eixí o isquí a passejar per la nit.
Nosaltres anit estiguérem sopant en el bar del cantó.
La producció de l’empresa creixí durant l’últim any.
Els primers éssers vius de la Terra foren els bacteris.
Tu pogueres arribar a temps a la reunió.
Activitat. 4.1 Escriu “r” /”rr” on corresponga.
a) menjar
b) segell c) salvatge
d) mitjà
e) jove
f) penjar g) avantatge h) lletja i) gelat
j) fetge
Activitat 5.1. Resposta lliure
Solucions test
1. C
2. A
3. C
4. B
5. B
6. B
7. diumenge - viatjar - metge - trajecte.
8. C
9. A
10. A