• No se han encontrado resultados

De què parla la Macroeconomia? Riquesa. i grandària d una economia. Bo or dolent per a l economia? /1

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "De què parla la Macroeconomia? Riquesa. i grandària d una economia. Bo or dolent per a l economia? /1"

Copied!
12
0
0

Texto completo

(1)

1 PIB

De què parla la Macroeconomia?

• La Macroeconomia estudia els efectes agregats del que la gent fa.

• La major part del que la gent fa té a veure amb (i) la producció i l’ús (assignació) de béns (“béns” abreuja “béns i serveis”);

(ii) l’emissió i assignació (revenda, intercanvi, circulació) d’actius financers.

• Les activitats relacionades amb (i) integren el sector real d’una economia. Les relacionades amb (ii) formen part del sector financer.

2 PIB

Riquesa

• Riquesa fa referència a (i es mesura en termes de) béns. Més riquesa vol dir tenir més béns (per a consumir o per a produir més béns).

• La producció agregada generada a una economia durant un període de temps pot emprar‐se com a mesura de la riquesa agregada creada a durant .

• Una mesura comuna de la producció agregada és el producte interior brut (PIB): valor (de mercat) dels béns finals (= no emprats per a produir altres béns) produïts a una economia en un període de temps.

3 PIB

i grandària d’una economia

• El PIB és una measura de com de rica i gran és una economia. Exclou l’economia submergida (activitat econòmica legal que no paga imposts) i els béns que no s’intercanvien als mercats (qualitat de l’educació, institucions socials, lleure…).

• El PIB nominal en valora la producció a preus corrents (en ). El PIB real en (PIB a preus cons‐

tants o corregit per la inflació) valora la producció emprant els preus d’un període base fix. Els canvis del PIB nominal GDP són equívocs: reflecteixen tant canvis a la producció com als preus.

4 PIB

Dimensió de l’economia submergida 2012 (% PIB) Friedrich Schneider, www.econ.jku.at/members/.../ShadEcEurope31.pdf

5 PIB

Economia submergida a Espanya (%del PIB) Jordi Sardà: “La economía sumergida pasa factura” (2014) www.gestha.es

6 PIB

“Bo” or “dolent” per a l’economia? /1

• Els resultats (o l’estat) d’una economia són susceptibles de valoració: és “bo” o “dolent” tenir més (o menys) economia submergida?

• En general no hi ha una resposta ben definida: al‐

guns resultats/estats són favorables a certes perso‐

nes, simultàniament, desfavorables per a d’altres.

• L’economia submergida afavoreix els qui hi partici‐

pen (s’estalvien pagar imposts) i perjudica els demés (competència deslleial per a productors rivals i superior pressió fiscal per als que no hi participen per a compensar l’evasió d’imposts).

(2)

7 PIB

“Bo” or “dolent” per a l’economia? /2

• Més exemples. Una taxa d’interès alta és més bene‐

ficiosa que una baixa per als prestadors (reben més en prestar diners). Els prestataris estan pitjor amb una taxa alta: han de pagar més per a obtenir diners en préstec. Si és millor una taxa alta o baixa depèn del pes de cada group a l’economia.

• Els europeus exportadors ho tenen més fàcil per a exportar als EUA com més baixa sigui la taxa de canvi $/€: com més petita, més euros obtenen els americans per 1 $. Però com menys dòlars obtenen els consumidors europeus per 1 €, més gran és el cost (en euros) de comprar béns americans.

8 PIB

PIB (bilions de dòlars EUA) ∙ 7 febrer 2014 http://www.tradingeconomics.com

1.8

15.6

EUA

1.1

0.47 2.4

2.63.4 2

0.38 0.26

0.018

0.57 1.8

0.8 1.5 1.1 5.9 8.2

2

0.7 0.52 2.4

0.24 0.25 1.34

Rànquing: 14

9 http://www.tradingeconomics.com ∙ 7 febrer 2014 PIB 10 PIB

Un exemple de càlcul del PIB

• PIB (PIB nominal) en  1 és  4

6 2 8 40 (unitats monetàries de  1).

• PIB en 2 és 9 5 3 5

60 (unitats monetàries de 2). De 1 a 1, el PIB s’ha incrementat un 50%: 100.

1 4 6 2 8

2 9 5 3 5

11 PIB

Computing GDP : an example

• El PIB (PIB real) en el període 1 a preus cons‐

tants del període 1 és 4 6

2 8 40 (unitats monetàries de 1). Així, PIB

= PIB en el període base (això sempre passa).

• El PIB en 2 a preus constants del període 1

és 4 5 2 5 30 (unitats mo‐

netàries de 1). El PIB ha caigut un 25%.

• Amb base 2 : PIB en 1 és

9 6 3 8 78; PIB en 2 és

9 5 3 5 60. Ara el PIB cau un 23%.

12 PIB

Ús estratègic de les dades

• Les variables econòmiques no signifiquen res si no s’indiquen les seves unitats de mesura (si en tenen).

• De fet, gent amb interessos afectats per la informa‐

ció econòmica poden tenir un incentiu a revelar informació de manera selectiva (esbiaixada).

• A l’exemple anterior, un govern estarà interessat en informar els ciutadans només de l’increment en el PIB nominal. A l’oposició li agradaria més aviat fer notar la caiguda del PIB real. I si el govern es veu obligar a parlar PIB real, preferirà prendre com a base el període 2 (inferior caiguda del PIB real).

(3)

13 PIB

Variable nominal

• Una variable nominal es mesura en termes dels preus corrents.

• Canvis ens els preus corrents poden afectar una variable nominal.

• La variable nominal típica es mesura en unitats monetàries (corrents).

• Exemples: el PIB a preus corrents, la quantitat de diner, la taxa d’interès (nominal), la taxa de canvi (nominal) i l’índex de preus de consum (IPC).

14 PIB

0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 1,1

2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000

PIB‐ESPANYA

PIB‐CATALUNYA

CONSUM‐CATALUNYA CONSUM‐ESPANYA PIB i consum agregat

(preus corrents, bilions EUR

http://www.idescat.cat/economia/

inec?tc=5&id=5107&dt=201200&lang=e

15 PIB

Variable real

• Una variable real mesura quantitats físiques. Les variables no es veuen afectades pels preus corrents.

• Algunes variables reals, com els ocupats o la taxa d’atur, no necessiten cap preu per a ser definides.

• Altres es defineixen fixant preus, com el PIB a preus constants, que valora la producció emprant els preus d’un període base.

• I n’hi ha d’altres que s’obtenen de variables nominals eliminant‐ne l’efecte dels preus, com la taxa d’interès real.

11 16 PIB

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000 12000 13000 14000 15000 16000 17000 18000 19000 20000 21000 22000

1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

PIB NOMINAL

PIB REAL Espanya, PIB (miliards de pessetes)

http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls

17 PIB

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000 12000 13000 14000 15000 16000 17000 18000 19000 20000 21000 22000

1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

PIB NOMINAL

PIB REAL 

CONSUM REAL  CONSUM  NOMINAL Espanya, PIB i consum agregat (miliards de pessetes)

http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls

18 PIB

Espanya, PIB (miliards de dòlars EUA) http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp

(4)

19 PIB 0

100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1100

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Espanya, PIB a preus constants (miliards d’EUR)

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

20 PIB

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 1600 1700 1800 1900 2000 2100 2200 2300 2400 2500 2600 2700

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

PIB a preus constants (miliards d’EUR) http://www.imf.org/external/pubs/ft/

weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

FRA ALE

ESP ITA

GRE

21 PIB

Variable estoc i variable flux

• Una variable estoc es mesura en nivells en comptes de taxes de variació.

• Una variable flux es mesura en taxes de variació per unitat de temps en comptes de nivells.

• El PIB és una variable flux, atès que mesura la producció al llarg d’un període de temps (així que el PIB representa producció per unitat de temps).

• La població en un moment del temps és una variable estoc. La riquesa també és variable estoc.

22 PIB

Taxes

• El terme “taxa” a “taxa de creixement del PIB” fa referència a un canvi relatiu (percentual) del PIB.

• La fórmula dóna la taxa de variació en tant per u.

Per a obtenir un percentatge, es multiplica per 100.

Si PIB 40 i PIB 50, la taxa de creixement és 0′25 (en tant per u); això és, 25%.

• “Taxa” a “taxa de canvi” vol dir “raó” (preu relatiu) i vol dir “import” o “quantitat” a “taxa d’interès”.

taxa de creixement del PIB (del període  1 al període  )

PIB PIB PIB

23 PIB

Espanya, creixement anual del PIB real (trimestral, canvi %) http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp‐growth‐annual

24 PIB

‐5,5

‐5

‐4,5

‐4

‐3,5

‐3

‐2,5

‐2

‐1,5

‐1

‐0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5

1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Espanya, creixement del PIB real (trimestral, canvi %) http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=CNTR&idtab=9#nogo http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35/p009&file=inebase&L=0

(5)

25 PIB

‐18

‐16

‐14

‐12

‐10

‐8

‐6

‐4

‐2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24

III/2013II/2013I/2013IV/2012III/2012II/2012I/2012IV/2011III/2011II/2011I/2011IV/2010III/2010II/2010I/2010IV/2009III/2009II/2009I/2009IV/2008III/2008II/2008I/2008IV/2007III/2007II/2007I/2007IV/2006III/2006II/2006I/2006IV/2005III/2005II/2005I/2005IV/2004III/2004II/2004I/2004IV/2003III/2003II/2003I/2003IV/2002III/2002II/2002I/2002IV/2001III/2001II/2001I/2001

CATALUNYA AGRICULTURA

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

ESPANYA

Creixement del PIB real (trimestral, variació interanual, %) http://www.idescat.cat/economia/

inec?tc=5&id=0007&dt=201303

26 PIB

‐18

‐17

‐16

‐15

‐14

‐13

‐12

‐11

‐10

‐9

‐8

‐7

‐6

‐5

‐4

‐3

‐2

‐1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

III/2013

I/2013

III/2012

I/2012

III/2011

I/2011

III/2010

I/2010

III/2009

I/2009

III/2008

I/2008

III/2007

I/2007

III/2006

I/2006

III/2005

I/2005

III/2004

I/2004

III/2003

I/2003

III/2002

I/2002

III/2001

I/2001

CATALUNYA

INDÚSTRIA CAT‐ESP

CONSTRUCCIÓ CAT‐ESP SERVEIS

CAT‐ESP

ESPANYA

Creixement del PIB real (trimestral, variació interanual, %) http://www.idescat.cat/economia/

inec?tc=5&id=0007&dt=201303

27 PIB

‐11

‐10

‐9

‐8

‐7

‐6

‐5

‐4

‐3

‐2

‐1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

ARGENTINA XINA

GRÈCIA ESP

PIB a preus constants (canvi %) http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/

2013/02/weodata/weoselgr.aspx

28 PIB

‐5,5

‐5

‐4,5

‐4

‐3,5

‐3

‐2,5

‐2

‐1,5

‐1

‐0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

EUA

ESPANYA ALEMANYA

PIB a preus constants (canvi %)

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

29 PIB

‐7

‐6

‐5

‐4

‐3

‐2

‐1 0 1 2 3 4 5 6 7 8

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

GRÈCIA EUA

ESP JAPÓ

PIB a preus constants (canvi %)

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

30 PIB

Taxa de variació del PIB (anual, %) ∙ 7 febrer 2014 http://www.tradingeconomics.com

4.13.7

-34.4 -0.1-1.8

0.21.1 4.92.8

2.10.3

1.9

2.7

1.3 12.4 Nicaragua5.1

12.9

5.5

7.6 4.5

7.6

1.8 8.1

-0.6 1

3.5 2.3 5.7

3.9 2.4 7.7 4.8

1.2

6 11.5

3.1

-55.8

Sudan del Sud -5.5

95.5

Líbia

(6)

31 PIB

http://www.tradingeconomics.com∙ 7 febre2014

32 PIB

http://www.tradingeconomics.com∙ 7 febre2014

33 PIB

potencial i escletxa del 

• El PIB potencial (o “natural”) es refereix al nivell màxim de PIB que una economia pot sostenir en el temps.

• L’escletxa de la producció (o del PIB) és la diferèn‐

cia entre el PIB potencial i el PIB (actual). Pot ser interpretada com una mesura del grau de bon funcionament d’una economia.

• Quan el PIB està per sota del potencial, hi ha factors de producció desocupats (hi ha atur). Com més avall, més gran és previsible que sigui l’atur.

34 PIB

‐5

‐4,5

‐4

‐3,5

‐3

‐2,5

‐2

‐1,5

‐1

‐0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Espanya, escletxa del PIB (% del PIB potencial) http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

35 PIB

Riquesa mitjana

• El PIB real per càpita és una mesura del grau de desenvolupament o prosperitat d’una economia.

Pot ser interpretat com un indicador del nivell de vida dels membres de l’economia.

• El PIB real per càpita es defineix com el quocient entre el PIB real i la població de l’economia.

• El PIB real per càpita està positivament correlacio‐

nat amb molts indicadors de desenvolupament econòmic i qualitat de vida: esperança de vida, benestar subjectiu, educació, despesa sanitària…

36 PIB

El PIB per càpita està molt correlacionat amb l’Índex de Desenvolupament Humà http://en.wikipedia.org/wiki/Human_Development_Index

(7)

37 PIB 0

2500 5000 7500 10000 12500 15000 17500 20000 22500 25000 27500 30000 32500 35000 37500 40000 42500

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

EUA

PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

UNIÓ EUROPEA

38 PIB

0 2500 5000 7500 10000 12500 15000 17500 20000 22500 25000 27500 30000 32500 35000 37500 40000 42500

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

JAPÓ

UNIÓ EUROPEA

PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

EUA

39 PIB

0 2500 5000 7500 10000 12500 15000 17500 20000 22500 25000 27500 30000 32500 35000 37500 40000 42500

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

JAPÓ

ALEMANYA

UNIÓ EUROPEA

PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona) http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

EUA

40 PIB

0 2500 5000 7500 10000 12500 15000 17500 20000 22500 25000 27500 30000 32500 35000 37500 40000 42500

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

ALEMANYA

ESPANYA JAPÓ

GDP per capita (current prices & exchange rates, EUR per  person) http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

UNIÓ EUROPEA

EUA

41 PIB

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 20000 22000 24000 26000 28000 30000 32000

1870 1873 1876 1879 1882 1885 1888 1891 1894 1897 1900 1903 1906 1909 1912 1915 1918 1921 1924 1927 1930 1933 1936 1939 1942 1945 1948 1951 1954 1957 1960 1963 1966 1969 1972 1975 1978 1981 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005 2008 EUA

EUROPA OCCIDENTAL

ESPANYA PIB per càpita 1870‐2008 (dòlars 1990 IGK)

http://www.ggdc.net/maddison/

Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls

MÓN

42 PIB

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000 12000 13000 14000 15000 16000 17000 18000 19000 20000

1913 1915 1917 1919 1921 1923 1925 1927 1929 1931 1933 1935 1937 1939 1941 1943 1945 1947 1949 1951 1953 1955 1957 1959 1961 1963 1965 1967 1969 1971 1973 1975 1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007

PIB per càpita 1913‐2008 (dòlars 1990 IGK) http://www.ggdc.net/maddison/

Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls

ESPANYA CANADÀ

ARGENTINA

XINA BRASIL

ÍNDIA

(8)

43 PIB 0

1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000 12000 13000 14000 15000 16000 17000 18000 19000 20000

1950 1952 1954 1956 1958 1960 1962 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008

PIB per càpita 1950‐2008 (dòlars 1990 IGK)

http://www.ggdc.net/maddison/Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls

ESPANYA

ÀFRICA ÀSIA

MÓN

ANTIGA URSS

LLATINOAMÈRICA

44 PIB

Curt i llarg terminis

• “Curt termini” es refereix a un període de temps relativament curt (d’uns mesos a un parell d’anys).

Al llarg d’aquest període es presumeix que certs factors o variables (tecnologia, població) romanen essencialment constants.

• La Macroeconomia del curt termini pretén explicar les oscil∙lacions del PIB real (cicle econòmic).

• En el llarg termini tot pot canviar. La Macroecono‐

mia del llarg termini pretén explicar l’evolució del PIB real per càpita (creixement econòmic de llarg).

45 PIB

3000 anys d’història econòmica mundial en una gràfica Gregory Clark (2007): A farewell to alms. A brief economic history of the world, p. 2

Factor determinant:

la taxa de progrés tecnològic?

46 PIB

Paradigmes conceptuals enfrontats

• Els economistes (neo)clàssics mantenen que

 els mercats funcionen bé tot sols (generen plena ocupació sense intervenció pública) en un món d’agents racionals perfectament informats;

 el diner és neutral (més diner només comporta més inflació, si més no a la llarga) i exogen;

 en el llarg termini només importa l’oferta.

• Els postkeynesians sostenen el contrari: paper crucial de la incertesa; necessitat de regular els mercats (són inestables); diner endogen; la deman‐

da sempre importa; és fonamental com està distri‐

buïda la riquesa.

47 PIB

Sobre la “realitat econòmica”

• Els físics s’enfronten al problema que l’acte de conèixer la realitat canvia la realitat: “veure” una partícula requereix interaccionar amb ella i la in‐

teracció altera les (característiques de la) partícula.

• La comprensió de la realitat econòmica presumeix un esquema conceptual que guia la interacció amb la realitat i dins del qual la realitat s’interpreta.

• La mateixa realitat pot ser interpreta diferentment en esquemes alternatius. Quin és “realment” el canvi del PIB real a la diapositiva 10? Què es mostra “realment” a les tres diapositives següents?

48 PIB

Dona vella o dona jove?

Steven Mark Cohn (2006) Reintroducing macroeconomics, p. 5

(9)

49 PIB

El cub de Necker Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 62

50 PIB

Copa o siluetes?

Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 63

51 PIB

Figura amagada: hi és “realment” o la inventem?

(Depèn la resposta de si se sap anglès?) Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 64

52 PIB

Índexs de preus

• Un índex de preus és una mesura del nivell general de preus d’una economia. Aquest nivell és una mena de mitjana ponderada dels preus dels béns.

• Assumint la ficció que només hi ha un bé a l’economia (el producte interior), si el PIB mesura la quantitat del bé, aleshores el nivell de preus representaria el preu del bé.

• A diferència del PIB , els índexs de preus no tenen unitats i el seu valor no significa res per si mateix:

és la taxa de variació de l’índex que és informativa.

53 PIB

El deflactor (de preus implícit) del 

• El deflactor del PIB és l’índex de preus definit com

• Mesura els canvis en els preus (del béns produïts en una economia) entre el període base al qual es refereix el PIB real i el període corrent.

• Si PIB2012 100, PIB 80, PIB 135 i PIB 90, aleshores deflactor PIB 100/80 1′25 i deflactor PIB 135/90 1′5, la qual cosa indica apujament generalitzat dels preus.

deflactor del PIB PIB nominal . PIB real

54 PIB

Índex de preus de consum 

• L′IPC és una mesura del cost d’adquirir un lot (o cistell) prefixat de béns d’un consumidor conside‐

rat representatiu.

• L′IPC en el període es defineix com

• Per a què l’índex s’expressi en base 100, cal multi‐

plicar el quocient de la dreta per 100. Cas de no fer‐

ho, l’IPC s’expressa en base 1 (com el deflactor).

IPC Valor del lot a preus del període . Valor del lot a preus del període base

(10)

55 PIB

Diferència entre IPC i deflactor

• L’IPC generalment inclou béns importats.

• El deflactor només inclou els béns produïts a l’economia.

• El lot de béns en el deflactor pot variar de període a període.

• El lot de l’IPC en general no canvia (a curt termini).

• Malgrat les diferències, tots dos índexs estan molt correlacionats i tendeixen a moure’s en paral∙lel.

56 PIB

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

IPC

DEFLACTOR DEL PIB

Espanya, IPC i deflactor del PIB

http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

Calculant un IPC: un exemple

• El lot de béns és (x, y, z) = (3, 2, 1).

• Prenent t =1 com a període base, IPC1= V1/V1= 1;

IPC2= V2/V1 = 16/16 = 1; IPC3= V3/V1 = 12/16 = 0.75; i IPC4= V4/V1= 20/16 = 1’25.

25 I

temps px py pz Vt= valor del lot al període t  1 1 4 5 3∙1 + 2∙4 + 1∙5 = 16 2 2 1 8 3∙2 + 2∙1 + 1∙8 = 16 3 3 1 1 3∙3 + 2∙1 + 1∙1 = 12 4 2 5 4 3∙2 + 2∙5 + 1∙4 = 20

58 PIB

Taxa d’inflació

• La taxa d’inflació associada amb l’índex de preus és la taxa de variació de l’índex de preus :

on és l’índex de preus en el període corrent i és l’índex en el període immediatament anterior.

• Per a expressar la taxa d’inflació com a percentatge, es multiplica per 100 el costat dret de la fórmula.

Exemple: si 50 i 40 ,

0′25 25% : l’índex s’ha apujat d’un 25%.

59 PIB

‐1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

SEGONS L’IPC TAXA SEGONS EL DEFLATOR

Espanya, taxa d’inflació segons l’IPC i segons el deflator del PIB http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

60 PIB

Espanya, taxa d’inflació segons l’IPC (% variació anual)

Espanya, IPC (índex)

http://www.tradingeconomics.com/spain/consumer‐price‐index‐cp http://www.tradingeconomics.com/spain/inflation‐cp

(11)

61 PIB

Taxa d’inflació: un exemple

• Sigui la taxa d’inflació basada en l’IPC de l’exem ple de la diapositiva 57. En aquesta cas:

 no està definida (atès que no hi ha IPC )

0

0′25 o 25%

o 66′6%

• Si es calcula, per exemple, de 1 a 4, llavors = 0′25 25%.

62 PIB

Taxa d’inflació ∙ 7 febrer 2014 http://www.tradingeconomics.com

1.2

1.5

4

10.9 5.9 56.1

Veneçuela 3.1 2

2 0.1

0.7 0.2

0.4 49.5

2.7 8.22

1.6 2.5 1.1 12.5 6.1

35.5 29.4

11.7 15.33 1.3

6.1

1.8

5.25 8

-1.77.75 0.7

-8.8

Sudan del Sud

63 PIBhttp://www.tradingeconomics.com∙ 7 febre2014

64 PIBhttp://www.tradingeconomics.com∙ 7 febre2014

65 PIB

Conceptes relatius a la inflació

• Com a fenomen econòmic, la inflació es refereix a un increment sostingut de l’IPC. Té lloc en períodes on la taxa d’inflació és positiva.

• La deflació és el fenomen oposat: decrement sostingut de l’IPC (taxa dʹinflació negativa).

• La desinflació succeeix quan, durant una inflació, la taxa dʹinflació disminueix (mantenint‐se positiva).

• Una hiperinflació és una inflació amb taxes astro‐

nòmiques (taxa dʹinflació mensual d’almenys el 50%). Ocorre quan la inflació està fora de control.

66 PIB

‐2

‐1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

2013201220112010200920082007200620052004200320022001200019991998199719961995199419931992199119901989198819871986198519841983198219811980197919781977197619751974197319721971197019691968196719661965196419631962

Espanya, taxa d’inflació (segons IPC) Gener 1962 – desembre 2013 (% variació anual) http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db Gener 2014 : 0’2%

Referencias

Documento similar

Requerimientos Financieros del Sector Público, SHRFSP se ubique en 41.0 por ciento del PIB y que disminuya hasta 38.6 por ciento del PIB

del PIB respectivamente, porcentaje notablemente inferior al máximo alcanzado en 1993, año en el que el peso de los ingresos suponía el 42,5% del PIB y el de los gastos llegaba

Grado de satisfacción de los ciudadanos con el funcionamiento del sistema sanitario público Escala lickert de 1 ("muy insatisfecho") a 10 ("totalmente

Presentación grupo: Las condiciones de convergencia para la UM del TUE: ¿en qué consisten y para qué sirven?.?. Documentación:

• La funció d’OA estableix, per a cada nivell de producció aggregada (PIB real), la taxa d’inflació que resulta en l’economia durant el període de temps durant el què es

Por lo tanto, la tasa interanual de crecimiento nominal del PIB per cápita (I(PIBPC) it ) nos permitirá detectar un correcto ejercicio de las funciones que deben

• Debido a que tanto la ZMVM como Monterrey se encuentran dentro de las ciudades con una Adecuada competitividad en el subíndice, existe un sesgo poblacional hacia este grupo

21910 Direcció Financera III 5 Se debe haber aprobado Economia Financera Además, será de ayuda haber aprobado Direcció Financera I i també Direcció Financera II 21911