XUTI. Bé, m i r i n, com volen que comencem? De què els interessa que els

N ú m e r o 6 8 3 N o v e m b r e

12

A n y X I V de l a s e v a p u b l i c a c i ó

•dL*mmK·ialH « i X U T I

T e l è f o n 24537 ' r e u t

2 0 ^{c í s .}

P r e n de • o b s e r i p c i é i 5 pessetes s e m e s t r e BBB

Pescani amb canya, després de ['«Espanyol^s^Barcelona*

E L S K N Y O R CASALS N E D A I G U A R D A L A R O B A . — E L T R U C D ' E N P É R E Z . — M R . L O W E FA L E S M A L E T E S I G U I L L A , I EN C A I C E D O ES Q U E D A D ' E N T R E N A D O R . — E N V I L A N O V A

D E L ((VALENCIÀ» A L ((BARCELONA»?

Els directius del ((Barcelona» fe- ien la cara llarga i en Berkessy semblava talment que l'haguessin llogat per a fer ballar els gegants i no l i paguessin lla feina. Tothom es planyia.

El plomífer d ' £ / Mundo era allí cercant que parlessin uns i altres, però tots feien la muda. Sols el senyor Casals parlava per les but- xaques i deia coses gruixudes, co- ses de pes, impressions terribles i punyidores que d redactor cuitava a anotar amb cl llapis per por que se l i escapessin.

—Ens han afanat el partit! Així, tal com sona : ens han furtat els punts. Aquell gol era un gol com una casa de pagès i l'àrbitre és un poca-vergonya !

—Ah, carat! Fa bonic, això !

—Ep! Al laulo! Jo no he dit res. No ho posi al diari, que el faré quedar malament.

—Està bé.

, —'En Melcón és un penques i tots els àrbitres que ens envia ell Col·legi Nacional una colla de bar- res. Miri : sap per què ho fan això? H o fan perquè volen que quedi campió el ((Madrid» i envien àrbitres madrilenys als camp on juguen els equips que poden fer ombra al «Madrid», perquè així va- íjin perdent i no arribin a guanyar la Lliga. A h ! , però això no ho digui al diani, perquè després diré que és mentida.

El cronista d'El Mundo va guar- dar el bloc de notes tot dient al se- nyor Casals que es posés tranquil, que ja en parlarien un altre dia.

•«;'« »

El «Mil·límetre», el fenomenal Casamitjana, sortia del xalet par- lant amb un gran amic nostre, i , sense voler, va descobrir per q u è IVEspanyol» havia guanyat per un a zero ell ((Barcelona».

—iMira, no ho diguis a ningú, però ara et diré el secret de la vic- tòria de I'((Espanyol» : en Pérez.

—Què dius ara !

—-Tal com sona. En Pérez ho té estudiat i ja ho va dir abans del p a r t i t : uYo entraré fuerte a Esco- là etiando einpeceinos y se acabard el juego. Los delanteros del «Bar- celonau echaràn p'atrds cuando me vean, y sin jugar duro, sólo ponien- do mala cara y rechinando los dien- tes no se acercaràn a la Unea de defensas por iniedo de que les muerdan.

—iMira, m i r a ! No ho sabíem pas això. Ara sí que veiem ben clar el misteri.

•» « *

Mr. Lowe estava trist, molt trist. Semblava talment que aca- bés d'assistir a una representació de Yerma.

—Mister. Que està buscando ca- racoles ?

—No. Mi no gustar las caraco- las.

—Pues de rovellones tampoco encontrarà en la uManigua».

—A'o. Setas, no. Me gusta mu- clio de la butifarro con setas, pero àgora estar mocho triste. Yo esta- ré partida esta semana para I.on-

—Ah, carat! ü n partit de futbol?

d res.

—No. Yo estar de la inarcha. Yo trnie del uEspafiol».

—IEh? Com ha anat això? Que

no el volen? 1

—Si, pero me marcho. Mi espo- sa me ha esçrito una carta y unos gfalelamas.

—Telegrames.

—Si, iregalamas. Yo estar mar- cliado en seguida para irme a I n - glaterra. Yo no puedo desir nada iniis.

Vam córrer tot seguit cercant qui ens aclarís ei misteri, i un que tot ho sap, ens ho va contar.

—Sí. E l mister se'n va. H o m diu que els de l'<(Espanyol», encara que diguin que el campionat català- no els interessa i que els fa el mateix efecte d'una manxiula all clatell, s'han enfadat amb el mister i l i fan la vida impossible. L'home, que té l'epidermis molt delicada, s'ha fet enviar uns telegrames de Lon- dres i fa veure que el demana la

família, per a rescindir el contrac- te i tocar el dos. Ho entens, ara?

—lEstà bé. I aui farà d'entrena- dor?

—'En Caicedo. Sí, home, sí. En Caicedo. Però ha d'arranjar la cosa abans amb I'((Atlètic». En Caicedo té cobrats de l'<(Atlètic» de Bilbao els sous fins a fi de temporada i ha escrit a Bilbao per a demanar que li permetin entrar ['«Espanyol» i no l'obliguin a estar passejant i caçant granotes fins à juny.

I encara vam treure quelcom més de la «Manígua», on sembla que no s'hi hagi de trobar mai res.

—Saps d viatge d'en Canyelles a València?

-—Sí. Ha portat en Costa i en Moreno.

—J en Vilanova, q u è ? Ja ho saps que 1'«Espanyol» cercava un da- vanter-centre? L'ambaixador del rapè l'havia de portar, però mentre era a València, el «València» va rebre un telegrama del ((Barcelona»

diont que si pensaven desfer-se d'en Vilanova, que parlessin primer amb ells, oue en donarien més pessetes.

—Carat! Sí que l'abillen!

— i l anirà al ((Barcelona»?

—Tot podria ésser. Manca un davanter-centre per a suplir l'Esco- là quan aquest es lesiona, i sembla que en Vilanova té un peu a Les Corts.

A la ((Manígua» cantaven les granotes quan vam sortir, i el mis- ter seguia passejant amunt i avall per davant de la cascada.

BARtELONA

FiPANrOI

1

... M *

E L G O L A N U L - L A T

E n Melcón, que no és supersticiós. — Per si fallava la tradició, l'anul·laré i així estaré m é s tranquil.

ERA V E R I T A T Q U E L ' « E S P A N Y O L » ES R E S E R V A V A PER A L C A M P I O N A T DE L L I G A

Diumenge es va destapar, i va guanyar el

lona^ per 1 a 0. E n M e l c ó n í a m b é es va destapar i va anul·lar un gol de TEscolà. E n Berkessy í a m b é es va desiapar, i va eüzibar un raig de guiizes selec=

i e s . L'únic que no es va destapar fou en Fernàndez

Bé, m i r i n , com volen que comen- cem? De què els interessa que els parlem?. Del temps? De política?

De toros?

N o ! Mai de la vida! E l sidra- íistà conscienle y aplicada cuwplc siempre con su deber. I nosaltres

E l <(]tipiter)i.

un bastó... — I per això em van fer onze gols? Déu té

L'Iborra en un dels seus saltirons característics

estem asseguts davant de la m à - quina per a parlar del paperet r i - dícul que va fer diumenge el famós

«Barça». Aquesta Lliga, fet i fet, deurà ésser com les altres.

Pooobbbbleeeee ! Et recordes d'a- quell formidable equip del «Barça»?

E l poble. — Sííííííííí!

Et recordes de la millor davan- tera del m ó n ?

E l poble. — Sííííííííí!

Et recordes d'aquell equip que va fer onze gols al «Jupiter»?

E l poble. — Sííííííííí! _

Et recordes dels partits amb el ((Badalona», amb el «Júpitcr», amb el ((Girona» i amb el ((Sabadell»?

E l poble. — Sííííííííí!

Doncs si haguessis vist el «Bar- ça» diumenge no l'hauries pas co- negut.

* * #

Si no recordem malament, el di- marts passat dèiem que el proble- ma dels ((Barça»-«Espanyol>i era un proMema de moral.

Avui hi afegirem una altra cosa : i un problema de tàctica.

Massa problemes per un sol equip, oi?

Diumenge, el ((Barça» es va dei- xar guanyar la moral per l'« Espa- nyol» i a m é s va errar la tàctica.

Com que aquesta equivocació no és el primer diumenge que la veiem suposem que és intencionada, i que quan ds que manen a can «Barça»

s'entesten a fer jugar els mitjos tan relrassats deixant que el joc es carregui damunt la seva porta i que els davanters no tinguin qui els empenyi, es que j a deuen saber per què ho fan.

•De manera que ja s'ho faran.

» » »

El «Barça» va jugar abans d'ahir una primera part horrible. L'((Es- panyol» es va cansar de dominar i a estones els va tenir tots aculats damunt la porta de l'Iborra. De totes maneres, com que no saberen aprofitar les oportunitats, es va ar- ribar a la mitja part amb d mar- cador sense estrenar.

I després de la primera, com acostuma a succeir en aquests ca- sos, va venir la segona. I el ((Bar- ça» es va eixorivir. L'Escolà es va lligar ben estret el mocador al cap i tots plegats començaren a veure- s'hi millor. Els mitjos es van dei- xar de romansos i van jugar més endavant, i gràcies a això la de- fensa de !'«Espanyol» es va veure obligada a treballar el doblle.

Els socis del ((Barça» es van ani- mar un xic, i com que el domini dels blau-grana s'anà intensificant fins a superar el que havien exercit els seus contraris a la primera part, tots plegats vam acordar que el gol era imminent i que cl ((Barça» es- tava à dos travesses de dit de su- car.

I 'l'Escolà va aprofitar una cen- trada d'en Pagès i d'un magnífic cop de cap... A propòsit : ja té car- net electoral l'Escolà?

El lector impacient. — Segueixi, home. Va fer gol?

Tingui paciència i deixi'ns encen-

dre un cigarret, que ja l i ho expli- carem.

EI cop de cap de l'Escolà va és- ser molt precís, en Martorell va desviar una mica la pilota i aques- ta tocà al pal pel costat de diittre i acabà ficant-se a la porta, fins al Capdavall de la xarxa.

—Gooooooool !...

I iVÍnga felicitacions, abraçades, alegria... fins que arribà tot cor- rents el senyor Melcón i va dir :

—Alto! Era uof f-side» de Esco- là'. Lo vi tnuy bien y por lo tanto anulp el gol!

Bufa ! Es va armar l'escàndol del segle. Quina xiulada m é s impo- nent ! Quin concert de música de vent!

E l lector. — Però vostè què opi- na? Era gol? Era orsai?

Miri, nosaltres ens en podríem sortir molt bé dient que des del lloc on sèiem no es va veure prou bé.

També podríem dir que la jugada va ésser tan ràpida que era difícil fer-se càrrec de la situació. Però com que nosaltres diem sempre el que pensem i aquí no s'enganya ningú, passarem a fer una decla- ració solemnial.

iPer consegüent, declarem que nosaltres seguíem atentament ja jugada, que vam veure com en Pa- gès centrava i com l'Escolà hi po- sava el cap ; que vam veure com la pilota entrava i que l'única cosa que no vam saber veure enlloc va ésser l'orsai. I posats a declarar, encara afegirem que estem conven- çuts que l'orsai només va existir en la imaginació del senvor Mel- cón, i que els socis de l'ídíspanyol»

E n Soler. — Q u e t'agafa gaire sovint? Berkessy, m'agrades més jugant amb el cap.

P à g i n a S X U T

que asseguraven que l'havien vist i que el refli tenia tota la raó, ho deien únicament perquè els xerin- gava que el «Barça» hagués mar-

cat. 1;

El soci del itfíarçan. —Ja és un consol!

Aquest gol anul·lat va mig des- iiiDialil/ar el «Barç^», però el do- mini seguí essent aclaparador, de- gut a que la parella Zabalo-Areso i en Raímanya no pcrderein la sere- nitat i ho treien tot.

Ben bé tot? Ben bé tot, no. H i va haver una gran jugada d'en Prat quan faltaven deu minuts per a acabar que no la van poder des- torbar, i l'extrem de l'(cEspanyoJ», que en tota la tarda río havia donat senyals de vida, ho va garbellar i . m bé que l'iídelmiro no va haver de fer altra cosa que posar-hi el cap i marcar el gol de la victòria.

1 això en ple domini del irBarça»!

Ets darrers minuts van ésser d'esforços desesperats per part dels blau-grana ; però com qiie contra el que està escrit no hi ha res a fer, quan es va haver acabat de fer fosc el senyor Melcón va xiular l'aiabamcnt del partit i el "Barça"

es va quedar amb la primera der- rotà de lii temporada.

Bon començamenl de l.liga ! A i , qUè patirem !

Començarem dient que en Mar- torell, a més de molta serenitat, va tenir força sort. A continuació di- rem que la parella Pardo-I'érez van i'-sser els herois del partit. I.h'islima que en Pérez sigui un intemperant i que no es sàpiga estar de tirar guitzes.

Kls mitjos de IVcEspariyol» van estar senzillament bé, tant els ales eoitl en Solé. De la davantera, els interiors i en Bosch van donar nidila feina. En Green no va fer resi I en Prat només va fer la jugada del gol. Ja va fer prou.i Es limilà a complir amb el seu deure, ja que tots sabem que a en Prat els de 1'"Espanyol» el tenen només per aixo.

Del <( Barça» ens va agradar \'í- borra, que diumenge va estar molt segur i molt valent, i que quan li van fer el gol es va llençar contra el pal i ami) una m i c a més es des- munta la melsa: l.a parella Zaba- lo-Areso va estar tan bé com la de la casa del davant. Dels mitjos, vam trobar en Sardina feixuc. A en MerUessy, si no s'ha d'enfadar, li direm que estava nerviós, rondinai-•

re i no massa correcte (semblava en Pérez de les grans solemnitats).

I en Bi/manya ho va fer bé de de- bò, especialment a 'la segona part.

La davantera va jugar a la segona part, però a la primera no. En Van- tolrà va fer un parell o tres de coses molt perilloses, però com que en Pérez l ' h i duia amenaçíida, el xicot es va estalviar tant com va poder de prendre mal. En Pagès no ho va fer gaire millor que l'al- irc diumenge. En Eernàndcz...

Aquell .soci del wBarça»,—'lEs- colti. Em vol aclarir si en Kernàn- ilez fa jugar en Munlloch 0 bé si eri Munlloch fa jugar en Fernàn- dez?

Precisament és el que nosaltres anàvem a preguntar. Perquè la ve- ritat és que des de que en Munlloch està lesionat en Fernàndez sembla un altre.

Referent a l'Escolà, direm que va estar força millor que diumen- ge passat, p^rò que de canonades d'aquelles que l i han donat tanta anomenada només en va engegar una i encara a la panxa d'en Mar- torell. Els altres xuts van anar tots a fora. De manera, doncs, que d

"Barça» si ho va fent així...

Aquell soci del uliarçan. — Es- colti. 1 en Barceló, què? Ç)ue no en parla?

Ah! Que jugava en Barceló? Ens va fer l'efecte que el vèiem sortir al camp, però no el veiérem jugar.

Aquell soci del « H a r f à » . — S í ,

C I C U E : S j

S A N R O M A

Hslmat, 6 2 - BARCELONA - J J ,

ESPORTS 7 \

A C C E S O R I S . . .

*?f.l

€ 1 C ?

« B A R C E L O N A » - « E S P A N Y O L "

-Diu que s'han acabat les entrades?

S i ; però segurament dijous en faran un altre.

R E P A R A C I O M S

home ; jugava d'interi»r dreta, en el IIIK- d'en Raich.

Ah, s í ! T é r a ó ! Ens va semblar que treballava menys que en Raich i que es va cansar més aviat. A més, vostès ja deuen saber que en

Barceló no xuta mai. O sigui que a la davantera d d ((Barça», on en Fernàndez solament es dedica a construir joc, només hi faltava en Barceló.

» • •

Els diaris deien que havia d'ar- bitrar en Vallana. Quan anuncien en Vallana, nosaltres anem al camp

convençuts que hi haurà maror i que el partit s'acabarà a garrota- des. Diumenge vam veure que sor- tia eri Melcón i ens vam pensar que les coses anirien millor amb ell que amb en Vallana.

Ens vam equivocar. Va estar desencertat, va anul·lar aquell gol i l i va faltar energia per a tallar en sec els excessos d'en Pérez, d'en Berkessy, d'en Solé, de l'Espada i d'àlgün altre. Francament, tot i que té la vista reparada, ens esti- mem més l'Escartín.

DIFUNT

E L " S A B A D E L L » V E N C E E L

" J U P I T E R » PER 3 A o Com que en aquest món sempre hi ha un pitjor, el ((Sabadell» va trobar el contrincant que l i con- venia per esbravar-se.

En Font es lesionà i l'equip del Vallès es reduí a IO jugadors.

Això va intensificar l'emoció. Va intensificar l'emoció i les ganes de jugar dels jugadors. El m i g centre era en Gràcia i el mig dreta en Sospedra.

Centrà en Romeu i en Gual d'un cop de cap m a r c à el primer.

En Font ocupà el lloc d'extrem dreta, que és l'avantsala de la Mutual, i es posà a règim. Però com que els lesionats de vegades es reviscolen, quan més tranquils estaven en Daniel i l'ibànez, en

Font centrà una bimba i en Gual d'un altre cop de cap marcava el segon.

Abans d'acabar la partida, en Romeu m a r c à el tercer.

El "Júpiteni provà encara de fer un esforç, pero en Florensa, en Morral i en Blanc impediren que es traduís en gols.

» • »

En Romeu no va anar mala- ment.

Ens va semblar que s'entenia amb en Gual i que aquest rutlla- va més que de costum.-

Celebraríem que ho haguessin trobat i que aquesta fos la solució.

EL "GIRONA», ENMIG DE L'BNTL SIAS.ME DELS D E VIS- TA A L E G R E , OBTÉ UNA VIC- TORIÀ DAMUNT LVIRUN»

PER 2 A o

Com que als del Nord, segons versió oficial que va de generació en generació. Ta pluja els afavoreix, els gironins, en veure que la pluja havia convertit el camp de Vista Alegre en un bassal, començaren a somicar i a veure-ho negre. Però com que tot això del camp sec i el camp mullat són romansos, quan un equip surt al camp amb ganes de brega, el ((Girona», davant de l'astorament de tots, es mostrà su- perior a l'((lrun» i dominador, - !

À n s i a !

Haurien hagut de veure amb quina elegància en Madcrn, en Castillo i <in Campa contenien els davanters contraris i .convertien en Chipa I en. un zero a l'esquerra.

La primera part va acabar amb empat a cap gol.

L'cdrun», a la segona part, es va mostrar un equip de secà, no avesat a les humitats. El «Girona»

se'l va ficar a la butxaca. En Fer- rer va centrar una bimba, en Clarà s"hi va acostar i d'un cop de cap la va enviar al «fielato» del pobre Eguía.

Eguía,

un dia és un dia.

Només li mancava que en T r u - jillo també s'inspirés i li marqués un altre gol, per acabar-lo d'en- sopir. Però les coses s'han de pen- dre tal com vénen.

El ((Girona» ha demostrat que per partits difícils està curat d'es- Ipants. Els jugadors vells' tenen aquest avantatge. En Castillo, en Lluc. en Ramon, en Torredefloí i en Trujillo no són quintos, i en un torneig de Lliga és allà on llueixen l'experiència.

Ja veurem com la classificació serà optimista.

E L «BARACALDO» V A GUA- NYAR EL BADALONA» PER

LA M Í N I M A D I F E R E N C I A Per un gol a cap. El resultat és optimista per a nosaltres. Si en un dia de pluja i de fang, jugant a casa seva, el Baracalao només pogué marcar un gol, el dia .que vingui a Badalona, allò semblarà a ca l'Afarta Pobres. El gol fou cosa d'en Fèlix Pérez i en Larra- zabal.

En Navès, en Borràs i en Lla- dó jugaren un bon partit, i en mantes ocasions varen fer enfadar els davanters contraris, que hau- rien volgut el pas lliure.

Es una derrota que no ens ha de capficar, puix demostra que amb una mica de sort farem forrolla.

Endavant les atxes.

E L "VlfC» JA ES C A M P I Ó D E LA SECONA C A T E G O R I A

P R E F E R E N T

Al camp del ((Vic» hi havia un ple imponent. El partit era decis- siu per a la classificació.

Amb aquests antecedents, ja po- den imaginar-se com devia ésser el joc. Dur, contundent i sense filigranes. I el públic, cridaner, sonor i coaccionador. El ((Manre- sa» les va passar negres.

Als pocs minuts de joc, en Be- solí va marcar el primer gol. Hí hagué ovació. Seguí en Buj, que m a r c à el segon. I abans d'acabar la primera part, en Losada m a r c à el tercer.

El ((Manresa», com que en Grie- ra va lesionar-se, hagué de jugar una bona estona amb deu juga- dors.

Va arbitrar el Duce, que es mos- trà enèrgic i mantingué els intem- perants a ratlla.

Després de la victòria, el «Man- resa» i el ((Vic» han quedat em- patats de punts, però pel goal- averagc s'ha classificat el ((Vic».

Bona sort i que en facin un

bon ús. .

m ^CT-BOL

Vostès i nosaltres, sense fer cap descobriment, hem de coincidir que el ((Laietà» té un equip de via es- treta. D'acord? Doncs bé. Malgrat fot, cal reconèixer que és l'únic club on s'hi respira una profunda flaire d'aristocràcia i on tothom parla castellà per fer més fi.

Aquesta dèria de parlar l'idioma d'en Rovo Villanova sTia vist no- tablement augmentada amb l'in- grés de l'Antúnez, més conegut per

Pendejo, el qual ha trobat un estol d'imitadors vocals, fins l'extrem que el «Laietà» més aviat sembla un ((Club del Campo» o un «Puerta de Hi erro».

De peles, ni una; però de dis- tinció n'hi ha molta...

EI senyor Gómez, la sota de bas- tos (no ho diem per aquell objecte que sempre porta a la mà) del club degà, fa molt de temps que no ha pagat cap cervesa als pe- riodistes.

Es com si diguéssim que el ((La- ietà» fa molt de temps que no ha guanyat cap partit...

U n diàleg pescat al vol : '

—No ha vist pas en Pardinas?

—No, no l'he vist, en Peix.

En Domingo s'ha adonat, per fi, que per a un home del seu pit i de la seva musculatura no feia molt ffuerrero jugar a bàsquet fent aquelles evolucions pròpies d'una dansarina clàssica. El xicot, com- prenent que res no pot vèncer la llei inexorable dels anys, ha de- cidit plegar el ram i ingressar al gremi dels del xiulet de y'so ptes.

El dia que vagi a arbitrar a Mataró, hi anirem amb la levita de les solemnitats. Paraula !

El vice-secretari de la Catalana, en Gabriel Guix, passa actualment per un tràngol terrible. Resulta que s'ha canviat de pis i el pro- pietari no li dexia tenir animalets domèstics. Vulguis que no, en Guix s'ha vist obligat a vendre eí colomar amb cdloms i tot.

Tan bé com ho tenia fins ara per fer el salt a la seva esposa!

I tan senzill !

Quan volíS anar a banyar-se a l'estadi nàutic del «Laietà», no- més havia de dir que pujava al terrat a fer volar els coloms. Ara, si vol fer el mateix, no tindrà m é s remei que dir que puja al terrat a fer volar l'estel.

El millor dia sentirem a dir que al Col·legi d'Arbitres hi ha hagut un daltabaix. Saben per què?

Doncs perquè els dies de reunió tots els del Comitè s'han de pas- sar hores i hores esperant l'arri- bada del democràtic president Pe- llisa. El pitjor de tot és que, des- prés d'arribar tardissim, comença a parlar i no acaba mai, mentre els pobrets López, Manent i Ibó- nez, desesperats, fan badalls, douen els punys i piquen de peus.

Si ei) Pellisa no s'esmena, en López acabarà proposant que es facin Ics reunions per correspon- dència.

ZAROFF

F R O N T Ó

N O V E T A T S

C O S T S . 6 3 8 I C A S P . I B

T O T S E L S D I C S G R A N S P A R T I T S I « Q U I N I C L A S »

2» omi/s

Cl m i l l o r desinfectynh Indbpcnsable als cspojtiuí». I

L ' a n t i f l í p t i c c í c n l r i t z a n t que Cura m í * rApíl·lann-nt Us frriii,.N

C U R I O S I T A T S

Ens hem mirat els campionats super-regionals, que la setmana darrera varen passar a millor vida, i a la nostra sidralística mentalitàj han aparegut casos força xocants;

En el campionat central s'obser- va que el ((Madrid» poita un sol punt d'avantatge als de la Pila- rica. Si hom té en compte que en el partit ((N,acionail»-((.Madi·id)i l'àr.

bilre, senyor Espinosa, donà un penal favorable als merengues, el qual els permeté empatar l'encon-

tre—penal censurat per tota la premsa madrilenya—, resulta que per culpa del senyor de l'americana ribetejada el ((Saragossa» no és campió, doncs en igualtat de punts el goal-average és favorable, a .aquest.

En Samitier deia, des d'.ls : «Kl ((Nacional» perdió un punto que muy poco, por no decir nada, lo servirà al ((Madrid)).»

L a vista de ITlome-llagosta se- gueix bé.

L'Escolà, el davanter centre bar- cflonista, ha marcat dinou gols en el finit campionat català. Un xic més de tres vegades més que en Vantolrà i en Green, que amb sis gols el segueixen a la taula de foradadors de xarxes. Es tot un rècord.

L^cArenes», que en tota la pru méra volta sols féu cinc punts, jugant tots els partits a casa seva, a la segona els ha guanyat tots, xeringant els propietaris de ter- reny, els famosos «San Mamés»,

«San Juan», «Gal», ' «Atocha» i

«Lasésafre».

Es curiós el cas del "LlevanlM.

Amb deu punts s'ha col·locat en quart lloc. Resulta que ha perdut els dos partits amb el «Qunnàsticu valencià i que amb aquests quatre punts hauria quedat campió. El bo del cas és que el uGimnàsticn el guanva tothom.

El ((València», malgrat els seus esforços, no es classifica per als vuitens de final, amb tot i estar empatat de punts amb l'nHèrcu- les», el segon.

O'IIZ de quocient goal-averagístic de diferència amb l'equip d en Morera, en Sales i en Rosalench, i a jugar les perilloses elimina- tòries.

El ((Betis» ha fet un vaitot ' s'ha col·locat tercer del campionat andalús a costa de la tranquil·litat del ((Sevilla», que si es descuida li puja el xereç al cap.

Aquest darrer va fer el préssec al camp del «Recreatiu», que es va recrear guanyant els sots-cam- pions, carregats de reserves.

Els dos "Athletics» estan de pega. Tenen la infermeria plena, tan plena, que entre tots dos po- drien fer un equip de primeríssima fila amb els lesionats de categoria com en Blasco, en Cilaurren, en Marculeta, en Chàcho, en Bata, l'Arocha, etc.

Mal temps per la camiseta blanc- roja. Ara ens expliquem les males actuacions del «Martinenc».

A Gaibcia-Astúries, quatre equips empatats a la cua. Quina delícia.

RAVE SEC

G R I P

M A L A L T I E S I N F E C C I O S E S

V E G E T A L I N

X U T I

s clubs mes valersís fan figa quan van de cara a la Lliga

El déu Júpiter porta m . . . a la sandàlia. Almenys el seu' patrocl- .nal. que és el club del Poble Nou,

ho acredila així, puix que a les darreries del campionat ha usat cl mateix calçat que el déu del llamp i ha sqíert la gran relliscada.

De bon co/nçnçamerit anaven amb una regularitat de cronòmetre i fins el mig centre Soler semblava que duia les sabates a mida i que mo li feien mal els peus quan j u - gava ; però van començar a can- viar l'equip i a fer tercerilles, i s'ha quedat a la cua.

Es el sitio, que diria l'Ordinari d'Arbeca. «Què hi farem!», excla- ma en Callicó.

La por de la cua, un cop s'acabi la Lliga, esvera els directius del

«sacòdroiTiH, i temen descendir a l'ostracisme espaordidor de la se- gòna categoria. Es tan negra la vida de camp dur ara que ja han tastat la mel de la categoria vege- tariana dels camps d'herba!

'Per això el club de l'Olimp ha sortit de cacera i ha tornat a casa amb un «canari» al morralet : el jugador Hernàndez, del «MariïnO»

de Les Palmes.

—Ara esperarem guanyar. Ja co- mencem bé. El diumenge ens toca a la Creu Alta, i guanyarem, com sempre. Per nosaltres sempre ha estat un partit fàcil, el de la Creu Alta—deia en Soler, delegat fede- ratiu, catxassa i taujà, del club del Pob'le Nou.

Fins en Peiró, del «Mollet», que ja era blau-grana. ha passat al ((lúpiter)>, i l'equip farà tronar i ploure.

ó Mentre no ploguin gols com a Les Corts... el «Júpiter» farà via.

Tan bé que anava l'equip blau- grana del «Girona»! En Francàs, èn Castillo, en Bestit, en Trujillo, én Lluch i en Ramon semblava talment que juguessin per compte del ((Barcelona». Mai ho hauríem dit que amb tants fenòmens el

"Girona» quedés al cap de les ba- tusses situat a l'entresol de la classificació començant per la cua.

El senyor Ribes Pastilles, pre- sident del ((Girona» i distingit apo- tecari, encara no ho h a - p a ï t . Ell que ja es veia coll avall; el tercer lloc del Campionat de Catalunya disfressat de super-regional !

E l sabonaire Torras tot era dir que calia fer la roba neta i passar bugada, però U'home no ho deia pas perquè ho fessin amb els sa- bons de la seva fabricació, sinó que volia fer-ho regadorejant elc- mrnls i adquirint gent d'empenta.

—'Res : la llicència a en Peque- rul, en Prieto i en Bestit. S'ha de fer neteja de la bona i cercar gent de clatellada seca i mossegada a l'ull.

ILa repartidora de llaunes feia escruixir. El gracienc Bestit ha Dassat a la història i en Pequerul i en Prieto han fet les maletes.

Però per ara... res de nou a l'Oest, tot resta tranquil. Corren els directius de Girona a Barce- lona, empaiten els fenòmens, però

no n'hi ha de cuits. L'equip per la Lliga és el mateix, amb en Trujillo d'interior, en Clara de da- vanter centre i en Madcrn en lloc d'en Trias. 1

—Tot arribarà. Aquesta setma- na agafarem gent nova, gent de la que fa guerra de valent—diuen els incondicionals.

Però el primer partit de Lliga comença, i tot el que no es faci abans de començar lla competició creiem que és tasca difícil.

Com que hem començat C comp- tar per la cua, ens trobem l.'«Es- panyol» al primer pis de cal Cam- pionat. Vuit puntets com el «Gi- rona» i un quart lloc honorable que, encara que per un <(Espanyol»

sigui fer un paperet d'estrassa, no cils fa fred ni calor, perquè el campionat català els té absoluta- ment iiiipernieables i han guanyat enguany més pessetes amb els dos ((Espanyol»-i(Barcelona» que l'any passat amb tot el campionat de Lliga.

—Qualsevol es mata jugant!

Han vist com la meva capseta de rapè està plena de Uògica fins al capdamunt?

—'Li tornem la fama. Canye- lles. Però a la Lliga farem el prés- sec si no aparraquem l'equip. Sap què faria, jo?—diu en Roman.

—Què faria?

—Cercar per tots els mitjans un acord amb el «València» pel tras- pàs futbolístic d'em Costa, posar en Manolín de m i g dreta, l'Espadà de mig centre i en Quesada en lloc d'en Prat.

—Ja entenc. Vostè vol dir aquest equip : Martorell, Pardo, Pérez, Manolín, Espadà, Lecüona, Que- sada, Edelmiro, Green, Costa i Bosch.

—Sí. Però encara que en Green sigui molt gentleman i molt j u - gador, ens cal un matalasser i potser també un interior per fer- lo jugar quan no ho pugui fer l'Edelmiro.

Es van fer gestions a València pel propi Canyelles, i en Domènech s'ha quedat al club de Mestalla, passant en Costa i un defensa a Can Ràbia.

Ara. en Roman ha sortit de viat- ge cap a Madrid i altres llocs i porta l'escojjeta a punt i el mor- ralet amb la boca oberta.

Ens fa por que tornarà amb els cartutxos mullats i algun que altre colomí de polleria. Això no vol dir que a Can Ràbia els vingui ampla la Lliga. No ho creiem pas, perquè fins en Passabalon és optimista.

Dónde eslú aquel toro fiero?

Dónde està que lo echo en falla?

Se ha vuelto manxo y pastura, vive Dios '., por la Creu Alia.

Aauesta és la veritat desesperada que ha escrit en vers un poeta ena- morat del ((Sabadell», al qual en- guany ja li han posat tres vegades la camisa de força per tàlíar-li

//i n )

EN M A R T O R E L L

—Té, justament ara que no ül necessito. Perquè per anar a Les Corts, puc anar-hi a peu.

altres tants atacs de desesperació.

Sembla que a Sabadell han per- dut la brúixola i no saben per on naveguen. Fins en Forns, cl ma- quiavèlic, amb tot i aquella cara incommovible de ciment armat, tampoc sap on toca.

D'aquell dia que al pobre Gual li van fer a la Mutual Esportiva un set al sagí, que el ((Sabadell»

ha perdut empenta i energies.

S'han venut en Barceló, han pes- cat en Romeu i en Sol i han sortit a prendre el sol pels camins de la Lliga.

Una horeta ben curta i enda- vant. Eij possible que en Romeu sigui una revelació i que en Sol fins aprengui a xutar amb l'es- querra, però el que cal és que s'a- gafin fort per no relliscar, que la cua és a la vora.

E l senyor Guixà encara no s'ho ha' acabat d'empassar. El «Bada- lona» sots-campió de Catalunya?

Després de l'entusiasme dels primers dies, quan van assàbentar- se que ésser sots-campió no ser- veix ni per anar als vuitens de final, els socis del ((Badalona», amb el president Giralt al cap, dema- naven a crits que els portessin en Cabot per coure'l all loni i men- jar-se'l amb amanida.

— I ara hem de jugar la Lliga i córrer encara el perill de caure i trencar-nos la nou del coll? Ma- liatsiga la Fede!

Però per damunt de tot els ba- dalonins confien que l'avi Forgas treurà el geni, en Cambra farà córrer la davantera i en Schi'ld re- partirà botifarres a tort i a drét perquè els deixin quedar a primera categoria.

I de can «Barça», què? A h ! Tenen la paraula els jugadors.

L'O'Connell no vol dir mai res, i com que ell no vol garlar, tenen la paraula els nois de l'equip cam- pió.. Va per ells el pollastre.

En Raich, que s'ho anava pre-

Som i serem gent catalana i fumarem paper t'arlels ; és el millor, no perjudica i deixa els bronquis satisfets.

nent filosòficament, reposa, i fan jugar en Barceló, i en Munlloch, que algú deia que ai genoll el que hi tenia eren pessigolles, en té almenys per tot el (novembre.

A desgrat de les ensopegades, nosaltres creiem que farà tronar i ploure i que Les Corts s'omplirà a vessar un partit darrera l'altre i que el senyor Canons augmen- tarà de volum i de pes amb tanta satisfacció.

Ja cal que preparin dl copalla els consellers del club degà i que es posin de pontifical si arriben a conquerir el campionat de Lliga.

Llavors sí que hi haurà un t i - beri petronià i que es vessarà tot per rescabalar-se del que va passar al sopar d'homenatge als campions de Catalunya, en el qual tothom badallava.

L'ANIMA DEL ROSEGA CEBES

A. J. A. i R A D I O M A R I N A AIó! A l ó ! E p ! . . . Aquí, Ràdio Marina, estació empalmada elèctri- cament amb les onades de la pis- cina.

'Rac ! Rac ! Vatua, ja comencen ! Els microbis de l'aigua ja fan so- roll* perquè... perquè són paràsits I Contra paràsits, i por si las mos- cas, useu insecticida «Flit»!

Anem a retransmetre les impres- sions de tres classes de socis dife- rents, per a veure el que pensen de la reforma de la piscina.

Soci primer, matrícula japonesa, classe extra :

—Olé la piscina! Ostres, ooos- tres!, i quina rajola tan maca!...

Aquesta formosor de la piscina em deixa embadalit, tot pensant amb la joia que tindran els novells ne- dadors en gaudir de tan meravellós espectacle !

(Ànsia! Pela que era en Saba- ter !)

Soci-a segon, matrícula catalana.

Classe acaparadora de rècords :

— E s t à bastant bé. Es veu que és pintada de nou, però aquella de Venècia...

No saben qui és? No els sem- bla que té ortografia de campiona turista?

Soci tercer, matrícula catalana, classe... sense classe!

— L a mare d'en... ! Os...tres ! Ja seria hora, ja !

(Es va a despullar ràpidament, sense contemplar-la.)

No saben qui é s ?

Jo, sí. Es el soci que ja en tenia les butxaques plenes d'estar sense aigua i cotitzar les deu, peles.

Atenció ! Atenció !

De can Fabra no ens transme- ten el temps aquàtic, car, sense ai- gua a la piscina, el temps segueix normal, i ara que n'hi ha, per falta d'entrenament, resulta un temps molt dolent.

iProu de llauna i pleguem perquè també ens agrada quedar bé i no fer massa murga.

Apa!

Les nostres nedadores i rccoril- men... Ah, caram ! : nedadores, re- cordmen i actrius, i actrius de re- conegut mèrit esportiu, han comen- çat a reprendre els entrenaments.

I als entrenaments també fan comèdia, car és un drama el veure el desentrellades que estan.

Però uns dies d'entrenament ben complet tornaran les nostres cam- piones a la seva veritable forma i a reprendre la cacera de rècords.

D E L C O N C U R S D E L ' A T L E T A C O M P L E T

I quin suros surant! Es creien que els 100 m . nedant eren com els IOO m. corrent. Ah, il·lusió d'al- leta ! Es veritat que tant uns cent metres com els altres són d'esprint, però quina diferència de córrer com un llebrer a nedar com un peix !

Així com l'Estadi era completa- ment ple... de vent, el club es veia molt animat, malgrat cl temps de pluja que amenaçava deixar els at- letes mullats.

La primera prova va ésser la de pujar la corda. Vostès ara creuran que això és agafar una corda, po- sar-se-la a la butxaca i començar a pujar per l'escala. No, no és pas això.

La corda s'ha d'escalar amb les mans i tot fent el Tarzàn arribar fins al final, encara que no vàrem veure ningú que hi arribés.

Primer va ésser en Sebold, que es veu que tenia corda per estona, j Després varen fer l'aixecament de

! pes, que va- resultar molt pesat per als atletes. Varen ésser bastants I que l'aixecaren quaranta-cinc vega-

des seguides. En acabar, però,, no podien ni parlar. Recordem aquell que els companys l i varen dir : «Di-

gues ese soy yon, i ell va respon- dre : «No em conec !».

i Herbolzheimer (a) Herbolari, va ésser el primer als So m . braça i amb bon temps. Als cent lliures, Bonacasa va fer i ' i 3 , demostrant que, després d'ésser de bona-casa, també té categoria.

En el número vinent els direm quelcom d'aquest alleta.

• * *

Mentre feien les proves de nata- ció, en Sabata es banyava pel cos- tat de la tanca tot exhibint-se.

En veure-'l, un va dir :

— Es prega als que no siguin al- letes que surtin de l'aigua.

En Sabata es va ofendre tant.

,quc diu que lins ei bigoti li va que- dar de pedra !

» • *

Jcan llarlow es va fer una foto a la terrassa del club, que si l'enyin a la nostra Redacció, com va pro- metre, ha de revolucionar tot el món aquàtic.

l'reguem a en CalenTque vulgui demoslrar fa seva barrila i el seu sidralisme i ens la trameti.

La resta corre del nostre compte,

E L BROJECTE DE LA NOVA PISCINA

—Ara,, ara és quan ens entenem ! Bravo i oíé als que han projectat la piscina! L'orgull de la civilit- zació ha pogut més que les poques gahes de renlar-se i el fred que a l'hivern té la gent. Tanmateix, es vol situar Barcelona a l'alçària que l i pertoca com a ciutat gran i com a port de mar.

—INo sé com faran la piscina sen- se calers! Em sembla que estan torrats ! I , és clar, una piscina no val cinc cèntims ni deu...

I el club, que prou mals de cap té amb la de l'Escullera, ara vol un altre escull? Es que volen anar a l'aigua o els directius fan aigües?

Amb tot i aquestes controvèrsies, crec que una piscina més és con-

venient de sobres, ara que el club sembla que en té molt poques de

«sobres».

JA H O S A B I E N . . . ...que en Sabata no para de can- tar?

. . . i <iue es un caHta-müiíattàs?

...que en Fernàndez és dels debu- tanls que han de defensar els SliAs del club al proper campionat de Catalunya?

. . . i que cal que s'entreni força?

...que la Nuri Juandó, ara que les rajoles són blanques, s'entre- narà de valent?

Avui prou, que es veu que el mal temps que fa em posa maloncònic i més aviat escriuria drames que coses així.

Poi» D'AIGUA

The i Elixir Pujoi

Purgant l Desinfectant Oe venda en Farmàcies, Oregueríes. Centres d'Espe-

cífics i Herboristeries

PRODUGTOS PUJOL, S. A.

S a n t P e r e M à r t i r , 6 - T e l è f . 7 3 7 3

Piftaa 4

X U T I

F A H T A L L

I D R A L I S T ^

E S T R E N E S

!Es MI HpMQRB, — No fem crí- tica. Deixem aquest afany de jut- jar els altres com si nosaltres fós- sim uns elegits per la Providència per decidir el que és bo i el que és dolent. Situem-nos en el pla de d'espectador i divertim-nos honesta- ment.

DON QUINTÍN, BL AMARGAO. _—

Seguint el pla d'obligar els aficio- nats a fer cua davant de la gui- xeta, els del «Capitol» varen es- trenar aquesta producció nacional.

Diguem abans que una prova de la categoria d'aquesta producció és que hi ha còpies amb rètols so- breposats eh anglès camí d'Amè- rica del Nord.

Una escena del film Don Quintin el amargao, que es projecta al Capitol.

En aquest film estrenat al «Ca- talunya» no sabem el que les per- sones exigents hi trobaran a man- car. Nosaltres, com a espectadors senzills, el trobàrem divertit, mag- níficament interpretat i dirigit amb una gran experiència.

L'argument el coneixen tots. Es la història d'aquell home tímid, l'home sandwich, que per raons econòmiques es veu obligat a con- vertir-se en valent d'una casa de joc i que, després d'haver estat empresonat per un delicte del qual és innocent, acaba assolint un ben- estar en casar la seva filla amb un noi de carrera i de casa bona.

Joc de poques taules i de poques complicacions, però fèrtil en si- tuacions còmiques i acudits.

L a tasca d'en Benito Perojo la trobem excel·lent, i el treball d'en Valerià T,eon, una revelació. 'El que fa Valerià León en aquest film és quelcom insuperable. Ar- riba a produir efectes còmics amb la veu com si ja hagués descobert tots els secrets del cinema sonor.

Es una actuació admirable. Potser la millor que hem vist en un film nacional.

El públic va agrair l'estona que li havien fet passar i va aplaudir amb entusiasme.

CINEMA CATALUNYA

Plens!

S'han esgotat les localltalsi

per veure a

V a l e / u a m

tbfttiHom&ie

T ï l a J í ^ d d C c ú u n e n Tíieal·ido·Tlun&l·.

En aquest film no hi ha . grans actors, ni divos, ni eminències. E l director s'ha preocupat d'aconse- guir un conjunt i n'ha sortit. L'e- lenc que intervé en d film va tan ajustat, que sembla un orfeó.

Don Quintin

no lo hace con mal fin...

Gènere popular. Obra de públic, amb contrastos d'humorisme d'e- fecte segur. Entretingut.

Si algún dia amanece de mal ta- [lante...

Aleshores encara fa riure m é s . Suposem que no caldrà que els diguem que el «Capitol» era ple a vessar. H o és sempre.

I mentre vagin programant tan encertadament, no s'estroncarà.

EL PAVASO DE CIRCO. — U n altre film còmic. Còmic i bo. Amb en Joe Brolwn de protagonista.

El públic que a n à al «Maryland)!

a presenciar aquesta estrena es trobà amb que, a m é s d'un film còmic. E l payaso de circo era un film de categoria.

LA VENUS bE ORO. — Com que en aquest món ja no hi ha res nou, l'argument d'aquest film tampoc

no ho és ; però com que les coses velles, ben restaurades i ben pre- sentades, també fan goig. La Ve- nus de oro és un argument vell que gràcies a la traça d'un director sem- bla nou de trinca. Miriam Hop- Idns, com que és una de les poques actrius americanes que no vampi- reja, compta amb les nostres sim- paties. I encara que representi el paper d'una milionària que es fa passar per secretària i es casi, no per això deixem d'admirar-la.

Completa e l programa

G L 0 R I A 5 R O M A N A S

per Richard Cronwtll I Blllle Sewart.

Dellcioia comèdia en acció I

LOS PEQUES EN ALTA MAR

Dibuixos en colors, d e COLÚMBIA.

P U B L I - C I N E M A

Passeig de Gràcia, 5 7 . - Telèfon 79681 Seiilons especials de 11 m a t l a 1 m a t i n a d a

S E I E N T : U N A P E S S E T A

CURIOSITATS MUNDIALS Interessants reportatges U . F. A. exclusiu

S E C U E S T R O CANINO Dibuix de Walt Disney NOTICIARIS D'ACTUALITATS MUNDIALS segons visió P a r a m o u n t I E c l a l i Journal

exclusiu.

EL CONFLICTE I T A L O - A B I S S I N I Servei especial d e nostres agències

H O M E S O B L I D A T S Primera p a r t d f l formidable d o c u m e n t a l

de l a G r a n guerra.

Es un film bo per passar una estona entretinguda i per compro- var el que poden fer unes quantes persones de talent amb un argu- ment rebregat.

AIIDL'L - HAMID. — Abdul-Hamid era un soldà de Turquia, tirà i mala persona, que vivia voltat d'in- trigues, de complots i de passions.

En aquest film ens el retraten tal com era i ens descriuen l'ambient del país i l'ambient d'un palau i m - mens i desert en el qual s'hi come- ten execucions de tota mena. Fa una certa basarda.

El soldà acaba malament, però no tan maflament com els especta- dors que ja l'odien haurien volgut.

El film acaba bé.

El recomanem a les nostres amis- tats perquè és fet a consciència i representa un canvi d'aires, de per- sonatges i de procediments que aju- den a mantenir l'afició.

Bona direcció, bona fotografia i bona interpretació.

Etiòpia cinematogràfica

Després d'haver presenciat la se- gona part d'£7 imperio del Negus, que es projectava al «Publi-Cine- ma», podem assegurar que ens hem fet perfecte càrrec de com està la civilització a Abissínia.

Princeses que practiquen el ping- pong, ministres amb cartera i con- decoracions, cultura física, discur- sos parlamentaris, col·locacions de primeres pedres, hipisme, desfila- des, automòbils oficials, etc, etc.

El públic va adonar-se tot seguit que presenciava les primeres ma- nifestacions d'una civilització d'a- ficionats, en la seva part externa i espectacular, i es va divertir molt.

A nosaltres ens va agradar tant com el diverlidíssim Popeye que projectaven abans.

TIVOLI

Un altre triomf de la

dilluns, dimarts i dimecres Darrers dies de

# ELDIABLO

E M i O T I L U M

AVENTURES EXÒTIQUES, ENCANTAMENTS, MALEDICCIONS, P O D E R S S O B R E N A T U R A L S . . .

Quelcom definitiu en el gènere fantàstic I misteriós. A més

EL TEMPLE DE LA MODA

La moda femenina, vista en el seu propi a m b i e n t , a m p l i a d a a m b u n a

EXTRAORDINÀRIA D E S F I L A D A D E MA- NIQUINS VIVENTS, EXPOSICIÓ D E LA ALTA COSTURA B A R C E L O N I N A , » M B LA COOPERACIÓ D E LES MES I M P O R T A N T S

FIRMES

Models femenins de carrer, de nit, d'esport, de roba Interior...

•yt miiiiiiiiimii miimimiiiminnimiüiiiiimiim i H IÜIIHÜÜIIIII·IIIÜII!!!::!:::!!!!!!!!!!!!;;:;.;^

| B O C A Z A S I

e n e l f i l m c ò m i c d e l ' a n y |

I E L P A Y A S O D E C I R C O I

I «MARYLAND I

^ir,ii!;:;!iiiii;i;;i;iiiiiiiiiiiiiiiiiii!!i;iiiiiiii!iiiiiiiiiiiii:iiiiiiit

« A n g e l i n a , o e l honor de u n b r i g a d i e r »

Més que una crítica o un avenç del que serà el fi3m, preferim pu- blicar aquests ripis, deguts a la ploma d'un sidraiista :

«Surge el drama en el momento, en que Germàn ve a Angelina recien salida la nina

de las aulas del convonto.

Ha Hegado el brigadier, el cual como buen marido, ignora el lío ocurrido con Germàn y su mujer.

Angelina tiene un loro y un mono que es un encanto ; ama a Ròdol fo entre tanlo que aparece por el foro.

En plàcida reunión surge el motivo del drama pues el brigadier exclama :

—Quiero ver el almohadón.

Y aquí ya no hay solución, pues la labor de Angelina, toda de lana muy fina ' se encuentra en su habitación.

En la parecl un balcón, con tiestos y un tulipàn, por el cual entra Germàn con los guantes y el bastón.

Y G e r m à n que es impulsivo, a ía par que seductor, la ve y exclama : — M i amor, di a tu m a m à que he salido!

'El dilema està lanzado : a quien a m a r à Angelina?

a G e r m à n que la fascina o al poeta laureado?

Y llega el rapto. Urna noche, dos escaleras en ristre, mientras Àngela se viste, en la puerta espera un coche.

Es un rapto simulltàneo de Rodolfo y de G e r m à n , que en pos de Angelina van en un impulso instantàneo.

Germàn triunfa por fin, y sin rubor ni desdoro, se lleva el mono y el loro, el almohadón y el mastin.

Parte el coche muy veloz y al ver Rodolfo la treta, monta al punto en bicicleta y sale del coche en pos.

Tras el coche, va el dolor, en un galope tendido, del brigadier ofendido que quiere vengar su .honor.

—La Hostería del Laurel?

—En ella estàis, Caballero!

Y el brigadier justiciero, relmcha como un corcel.

El duelo està concertado, sin tarjetas y sin guante, ambos de muy maj talante dos tortas se han atizado.

Y a la manana siguiente, con las pistolas cargadas.

las\,solapas levantadas y el botiquín muy urgente.

S À V O Y

Passeig de Gràcia, 86 - Telèfon 76988 Sessió continua 3 t a r d a a 1 n(t

B u t a c a u n a pesseta

Colossal programa d'actualitat Amplia Informació del conflicte

I T A L O - E i I o P

NOTICIES D'ACTUALITAT Reportatge sobre l'homenatge pòstum

al Mariscal Lyautey.

P 1 R A T A S S U B M A R I N O S

E d u c a t l c n a l Plclures

" E L ' C H E "

Simfonia de palmeres. Una veritable meravella

PANICO E N E L P A C I F I C O

Una nova realització I muntatge de dibuixos I e n colors.

Sempre el millor espectacle d'actualitats.

iniiiiiiiliiii)iiiusiiMi!iiiiiiiiritiiimiiiiiiiiiiiiit|iiiiiii|

hacen tantos desatinos, que han de subir presurosos ni cortos ni perezosos, a las ramas los padrinos.

— G e r m à n ! M i vida! M i amor!

exclama dona Marccla, que ha llegado cual gacela poseida del terror.

Lanza un taco ell brigadier, pues al punto ha adivinado que le hab'an engaiiado el galàn y su mujer.

V fàcil es comprender la escena que nos conmueve, los presentes suman nueve v Germàn va a fallecer.

I:;!IIII::!:;;:::;!:::::III:::::;I!IIIIÍI:;III

F A N T A S I O

U n poble al carrer en l l u i t a per la seva l l i b e r t a t

NÍlMÍTUfP v FWTZ MDCINEli.

Producció B. I . P.

Distribució CIFESA

G R A N È X I T

iiiiiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Lucha el honor y el deber, màs si G e r m à n no fallece, morirà a lo que parece a manos del brigadier.

Rodolfo entre tanto olvida, y con alma cristallina jura de nuevo a Angelina, consagrar toda su vida.

Muere entre tanto Germàn y su alma pecadora va al Infierno sin demora atravesando el desvàn.

M A R Y L A N D

Coliert

en

Siceduruiuiverl

El seu darrei film 1 el seu darrer èxit

D I J O U S , E S T R E N A P R O D U C C I Ó C O L Ú M B I A

llot

X U T I

kVVWWWWWWVVVtWWV^V^VVVM B E L L E S A ! M I L I O N S I J O I E S ! i tot Quan es pot desitjar, menys amor

MIRI AM HOPKINS, en

La Venus de Oro

Emotiva super-comèdia deliran món neyorkf,

À S T Ò R I À

A més un assumpte extraordinari Je les Illes del Sur

La V e n g a n z a del Mar

per Stcffi Duna i Regís Toomey Un film RADIO... Naturalment

Y los que quedan y estAn limpios de toda traición, en acto de conlrición purgan su alocado afàn.»

No cal dir que n'hi haurà per llogar-hi braguers.

A V U I A R R I B A A B A R C E L O N A T E L A T C H A I , PER T A L D'AS-

S I S T I R A L ' E S T R E N A D E

«VENGANZA GITANA»

La gitana m é s bella del m ó n arriba avui a la nostra ciutat per tal d'assistir a l'estrena del seu film, distribuït per uUríica Films».

Tela Tchai rebrà la premsa, es deixarà interviuar, farà rodar el cap als periodistes i parlarà per ràdio.

Hi ha expectació per veure si és tan bonica com diuen i també per admirar la primera vampiresa gitana.

No hi mancarem.

Noticiari "XUT!"

De Doir Quintin el amargao se n'han fet còpies amb rètols sobre- posats en anglès.

Ara sabran q u è és llegir els films estirant el coll.

N O E S U N E X I T ! ES U N A A P O T E O S I ! !

i

MÏACDOHALD

LUBITSSU • L E U A B , V I S T L ' È X I T DE L ' E S T R E N À

LA C A S A L L I B R E

P R O S E G U I R À T O T A L À S E T M A N A L À F E S T À

" S O I R D E P A R I S "

À L À S O R T I D À D E N I T D E L ' E S P E C T A C L E D E

G R A N E X I T A S

Com que el dia de l'estrena de La Viuda Alegre hi havia xam- pany, ball i perfumeria, pol preu irrisori de 25 pessetes, els sidra- lister vàrem anar a donar un tomb per l'escullera.

No per res, no...

* » *

Ara que Buster Keaton comença a millorar, arriba la notícia que John Barrymore està neurastènic perdut.

Hollywood ha d'acabar convertit en un manicomi.

La setmana passada, al "Princi- pal», de Gràcia, en una sola sessió feien Tabú, E l Millóu i L'opéra de quat'sous.

Dos duros per una pesseta.

Després de Don Quintin va An- gelina, o el honor de un brigadier.

Ens agradaria tenir accions del

«Capítol».

La hija de Juan Simón diuen j que és un film profundament ra- 1

cial. I I que consti que racial no vol (

dir de pandereta.

Enguany, els distribuïdors, em- presaris i cascs productores poden donar-se per satisfets.

El públic va al cinema.

A vèiam si tornen a provar d'es- trenar L a dama de las Camelias i l'cscameií.

Ara va de debò.

El dia 16 de desembre s'estrena a Londres el darrer film de Char- lot. Los tiempos modernes.

A veiem si e! tindrem aquí abans de Sant Joan.

E n Chaplin ha fet un viatge a Europa, ,per tal d'assistir a l'es- trena del seu film.

Home, posat, mo li costaria res de venir a Barcelona.

Li faríem un interviu i l i tribu- taríem l'homenatge més gran de quants hem tributat.

SgjHHfflEip.V· ·»·'#,*·.,^T_>' - i —^ ,'1' Hombres olvidados, que es pro- jecta al «Publi-Cinema», és un do- cumental de la guerra que fa posar pell de gallina.

Tot el que s'hi veu és autèntic, sense trucs, i produeix una emoció intensa.

Es d'aquells documentals que cal no deixar-se perdre.

A Nova York sembla que, ara' com ara, l'home del dia és Fred Astaire.

Es veu que, després dels films muts i dels films parlats, els que tallen el bacallà són els films t a - llats.

Al Broadway s'inaugurà, fa pocs dies, un nou local, propietat de la «Warner».

El preu de la butaca era d'onze dòlars.

•I pensar que aquí, per 3'30, la gent ja s'exclama !

ACTUAUDADES

ClnEUA

A H A T E U R '

COM V E U E N E l . C 1 N E M A A M A T E U R ELS Q U E E N - CARA N O N'HIAN V I S T M A I [Enquesta de propietat. Prohibida la reproducció sense esmentar el nom del nostre gloriós setmanari i cl seu preu de subscripció.)

UN DEPENDENT

—Home, sí ; realment he llegit molts articles sobre cinema ama- teur ; però, si us hagués de parlar amb el cor a la m à , us confessa- ria que, en definitiva, no en sé res ni de q u è diable es tracta. De to- tes maneres, com que allò del ritme i muntatge ja ho sé dir de memò- ria, quedo bastant bé,

L'ESPECTADOR INTEL-LIGENT -^El cinema amateur em sembla cridat a fracassar, si més no pel handicap que representa l'abstrac- cionisme al servei de les altes fun- cions ètiques i simplistes. Caldria acusar els travellings i eximir-se de les possibles futeses del neo- nbscurantisme. (No es pot negar que aquesta resposta és tot un mo- nument en ll'art de no comprome- tre's.)

UN TAXISTA

—.De cinema amateur no en sé un borrall. Quant als cineistes, sé que són una mena de guillats que porten unes fiambreres sota el braç i que sempre, en pujar al taxi, cm pregunten si ja em recordo on cau el carrer del Paradís. Donen al- guna propinota que f... bonic.

UNA MINYONA

—Cinema amateur és allò que fa el senyoret després de sopar so- bre la taula del menjador i que fa aquella mena d'olor de mani- cura. Jo ja m'entenc.

UN gUIOSQl.'EK

—Cinema amateur, dieu? Ah, sí! Es una revista que val sis rals i que surt quan li sembla. Voleu que us la guardi ?

UN ACOMODADOR DE CINEMA

—1N0 m'interessa. D'ençà <que varen dir-me que això del cinema amateur es feia sense necessitat d'acomodadors, no n'he volgut sa- ber res m é s .

UN VIGILANT

—No us en puc dir res, perquè no n'he pogut veure mai cap ses- sió. No veieu que no puc perdre cap nit?

U'N MAQUINISTA

—Cinema amateur? No me'n parleu, no me'n parleu ! Són aque- lla colla de guillats que te'ls tro- bes per entre les rodes de la m à - quina.

IIIi;illIÍIt!HIII"IIIIIIIHIIÍIIIIIIIIIIIIII!IUIIIIMIIIIIIIII|llil^

T I V O L I

D I J O U S N I T , E S T R E N À

UN MÚSIC

—El cinema amateur m'interes- sa. Més que res, per a sadollar-me de ritme.

UN METGE

—No m'ha vagat mai de veure cap sessió, però no dubto que deu tractar-se de quelcom fora del cor-

dicarem l'amateur i la glòria de la pàtria. (Es molesta perquè no l'o- vacionem.)

NOIA PROMESA

—El meu promès no em parla de res més. Sort que no sóc gelo- sa... (En dir això fa un somriure fologènic, però ni així la frase se li aguanta.)

31 són servits ?

rent quan els-cineisles heu acon- seguit emmelzinar tan integral- ment un doctor de la talla d'un Geroni Moragues. (Anunci graluit.)

EL NEGUS

—IE1 cinema amateur m'interes- sa molt. Sobretot m'inleressaria fil- et ministre d'Instrucció Pública amb aquell barret de copa. Em sembla que faria trencar.

UN UARBER

—Sí, home ; és clar ; el cinema amateur... Em sembla que sí que en vàrem parlar. De totes mane- res... Es a dir, vostè i jo ja ens entenem. (El deixem passant la m aroma.)

UN CAPELLÀ

—Pel que m'han dit, el cinema amateur encara es m a n t é dintre una atmosfera de decència i hones- tedat. Es una llàstima que les se- nyores de les conferències no s'hi hagin aficionat.

UN POLÍTIC

; —Si guanyem les properes elec- s cions, convertirem el cinema ama- i teur en cinema professional i el

= cinema professional on cinema : amateur. D'aquesta manera reivin-

ÉiiuíiHuitiittiniiiiHiiiiniíliiiiiiiiiiiiiiuiiiiiiiiir·ilifi I G R A N E X I T D E I

N.AI'OLKÓ

(Comunicació per mitjà d'una mè- dium)

—Si al meu temps hagués exis- tit el cinema amateur, em penso que hauria aconseguit fet ingressar el «Centre» a la «Federació».

STRAUSS

(/:/ que no té res a veure amb el

"Duntibi lllaun)

—M'imagino el cinema amateur com un joc d'habilitat i destresa.

Una mena de "Straperlo», vaja...

ARQUÍMEÒES

(Fil directe amb l'allre barri)

— I encara teniu la barra de par- lar-me de cinema amateur? Vatua en Masriera ! (Com que s'excita, cl deixem estar.)

UN POLICIA

—A propòsit : no em podríeu aclarir «Qui és Marlín?». (L'en- viem a Sabadell.)

UN CLOWN DE CIRC ,—El cinema amateur no m'a- trau. No tinc humor...

Per la recopilació, MlM.MAX

G I T A N A l ^

CON

T E U TSCHAI

UN HOMBRE

D E ORO Í C O L I S E Ü M j :

S I D R A L I S T E S

Si us trobeu amurjtais, veniu fa veure la vostra mascota

p/roovccio

r/iMomo

Per H a r r y B À U R

Assistència personal de

T E L A TSCHÀI

•i L ' o l K l n h t o que v a conquistar un Impeil =-..K

— fabulós. Altre cop l'indla llegenoírla ; i í misteriosa com a marc d'un = a S i

llim! meravellós on tornen = le> gesles èpiques, h u - = ;

= m a n i t a t i d i n a . =

| . "TRES IANCER0S BENGAUES" |

^iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiiniiiiiiiiiü^l

ï i

quiHTM EL AMARI

i també

• E N E M I G O S I N T I M O S ' per Jack Holt i Edmound Lowe