• No se han encontrado resultados

EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA 1 L EDAT MITJANA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA 1 L EDAT MITJANA"

Copied!
49
0
0

Texto completo

(1)

1 L’EDAT MITJANA

Cronologia.- Músics.-

LA CULTURA A L’EDAT MITJANA La cultura i l’art.-

L’església era dipositària de la cultura i els monestirs eren focus on es conservaven i copiaven les obres antigues.

Molts monestirs van organitzar escoles monacals a les que s’ensenyava el trivium i el quadrivium.

Arquitectura i música en l’Edat Mitjana.-

L’arquitectura de la baixa Edat Mitjana (s. XI-XV) va desenvolupar dos estils, que es deien romànic i gòtic, coincidint amb el fenomen del feudalisme i el naixement de les ciutats i la vida urbana.

 L’estil romànic, s. XI-XIII; produeix edificis massissos i en penombra, de murs gruixuts i pesats , sense pràcticament obertures que permetin l’entrada de llum exterior. Destaca la utilització de l’arc de mig punt.

Les peregrinacions religioses van contribuir notablement a la internacionalització del l’art romànic.

 L’art gòtic va sorgir a França, es va desenvolupar

entre els segles XII al XVI. La voluntat d’elevació i llum, les grans obertures, els arc apuntats i naus molt amplies. L’edifici on el gòtic arriba a l’expressió més plena és la catedral.

EIX CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA

M R B C R X

X

1 2 3 4 5 6

1 MEDIEVAL 570- 1450

2 RENAIXEMENT 1450-1600 3 BARROC 1600-

1750

4 CLASSICISME 1750-1800 5 ROMANTICISME

1800-1900 6 S. XX 1900-2000

A dalt podeu veure els períodes de la història de la música a escala.

- El Nacionalisme l’hauríem de situar entre el 1850-1950.

Encavalcat entre dos períodes.

(2)

1.1 LA MÚSICA EN L’ÈPOCA DEL ROMÀNIC.

El cant Gregorià

 Origen del cant Gregorià

El papa Gregori I (540-604), San Gregori Magne, va ser l´home que va donar nom a aquesta forma de cant. En el seu intent de tallar qualsevol heretgia dins de l’església va

unificar les diferents escoles litúrgiques i els cants amb els que els cristians celebraven els seus actes religiosos des de feia segles

(litúrgies galicana, ambrosiana, bizantina i mozàrab). D’aquesta manera tothom va cantar de la mateixa manera dins l’església.

En el seu Antifonari va codificar, organitzar i va reglamentar el que des de aquest moment va ser el cant oficial de l’església católica.

 Característiques del cant gregorià

El cant gregorà es caracteritza pels següents punts:

 Cantat per homes

 Monodia

 Melodia conjunta

 Àmbit inferior a l’octava (normalment)

 Ritme lliure i regular, seguint el text.

 Text en llatí.

 Música vocal.

S. Gregori Magne

Curiositats:- La invenció de la notació musical

És en aquesta època. Cap el s. XI. quan a Guido d’Arezzo (un monjo del nord d’Itàlia) se li acut fe un sistema per escriure les notes musicals. En unes ratlles paral·leles (4) farà unes anotacions per recordar quin só s’ha de fer. D’aquesta manera naixeran les notes musicals; a les que posarà el nom de Ut, re, mi, fa, sol, la, si; prenen les primeres síl·labes d´un poema en honor a S. Joan Baptista.

(3)

 Estils i formes del cant gregorià

Segons la relació entre les síl·labes i el text podem diferenciar els següents estils de Cant Gregorià

1.- Sil·làbic.- Una nota per a cada síl·laba

2.- Salmòdic.- Una nota igual per a cada síl·laba 3.- Melismàtic.- diferents notes per a una sola síl·laba.

Altres músiques religioses no gregorianes

A més a més del Cant Gregorià (cant oficial de l’església), hi va haver a l’edat Mitjana moltes altres manifestacions de música religiosa, entre les que destaquen les laudes i les cantigas.

 Laudas.- Són cants populars devots escrits per a cantar en llengua romanç. La seva creació s’atribueix a S. Francesc d’Asís (del que es diu que havia estat trobador i que va aplicar el seu coneixement de la música per a la religió)

 Cantigas.- Són càntics en llengua romanç adreçats a la Verge Maria. Alfons X el Savi en va fer arribar 417 cantigas escrites en gallec.

La música profana

En aquesta època es va desenvolupar també una música profana.

Els joglars.-

Eren gent d’origen social humil, que anaven de poble en poble guanyant-se la vida fent malabars, jocs de màgia i també fent música.

Característiques:

- Fan música per a guanyar-se la vida.

- Són de classe social baixa

- Canten les cançons dels trobadors (no componen).

- Fan servir llengües vulgars.

Els trobadors.-

A final del segle XI aparegué a la Provença (actual França) la lírica trobadoresca.

Els trobadors eren senyors feudals cultivats (instruïts als monestirs o a les escoles catedralícies). Eren al mateix temps poetes, compositors i intèrprets de les seves obres;

que interpretaven a palaus i castells. Aquesta música va quedar escrita i per aquest motiu ens ha arribat fins avui dia.

L’art trobadoresc es va iniciar al nord de l´actual França* i ràpidament es va estendre per Alemanya, Itàlia* i Espanya* (* Cap d’aquests països existia com a tal).

Característiques.-

(4)

- Temes.- L’amor cortès (amor idealitzat envers una dama), vida d´herois i fets.

- Fan servir llengües vulgars (llengua d’Oc, llengua d’oil, gallec, alemany), NO escriuen en llatí.

- La música té un ritme més marcat que el cant gregorià i s’acompanya amb diferents instruments ‘que solen ser de corda o percussió (violes, llaüts, arpes, ...).

Zona Llengua

d’expressió

Trobadors

Sud França

Llengua d’Oc Trobadors.- Guillem IX duc d´Aquitania, Raimbaut de Vaqueiras, Marcabrú.

Nord França

Llengua d’Oil Trouvères.- Ricard Cor de Lleó, Adam de la Halle, Comtessa de Dia

Castella - Galícia Gallec Trobadors: Martín Codax, Alfons X el Savi

Alemanya Alemany Minnesängers

Catalunya Llengua d’Oc Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona,

Curiositats:- Goliards Estudiants i rodamóns.

Les primers cançons no religioses de que tenim noticia són dels s. XI-XII, estan escrites en llatí i se les coneix amb el nom de cançons de goliards. Els goliards eren estudiants i frares que havien deixat els seus monestirs i voltaven pel món, d´una escola a una altre, abans de que es fundessin les primeres universitats, portant un vida desordenada, criticada pels religiosos.

A les seves cançons expliques històries de tavernes, amor carnal, .. en les que es burlen de les coses més serioses.

(5)

Ockengem envoltat de cantaires.

1.2.-LA MÚSICA AL GÒTIC: POLIFONIA RELIGIOSA I PROFANA

Que en aquest període s faci polifonia no significa en cap moment que es deixés d’interpretar el cant gregorià. Hem de pensar que fins avui dia, el cant gregorià s´ha interpretat sense interrupció.

L’Ars Antiqua.- segles XI-XIV

Aquest període es caracteritza per ser el naixement de la polifonia. La polifonia es va originar a l’escola de l´església de Notre Dame de París. Els compositors més destacats van ser Leonin i Pérotin El naixement de la polifonia es va produir de manera gradual. Els seus passos principals van ser:

a) Organum.- (s. IX i X) A una veu pressa del cant gregorià (vox organalis o vox

principalis) se li afegeix una segona per sota a una distància de 4a o 5a. Les veus avancen amb moviment paral·lel. Observa el següent exemple.

b) Discantus.- (s. XI).- La melodia gregoriana i la melodia inventada avancen amb moviment contrari (si una puja, l´altre baixa i a l’inrevés).

c) Conductus.- (s. XII).- La veu principal ja no s’extreu del cant gregorià, si no que el compositor la inventa igual que les altres veus.

d) Gymel i Fabordó .- són d’invenció anglesa, trobem a més a més intervals de 3a i 6a entre les veus.

L’Ars Nova.- segles XIV-XV

La polifonia es va sofisticant cada vegada més i agafa un caire més modern que defensa la música com una cosa bella en sí mateixa gràcies a la bellesa dels sons. La música per als nous compositors tenia com a finalitat el gaudir dels sons.

(6)

- S´inicia en aquests moments la notació proporcional d’on deriva la notació actual (sorgeix per que per la polifonia es necessita un sistema de notació més exacte).

- Es caracteritza per l´admissió de l´acord (la producció simultània de diferents sons).

- - Zardino comprova l´existència dels harmònics.- els vuit modes gregorians passen a dos .- el major i el menor.

Es va trencar totalment amb el passat i l’església ràpidament va condemnar la nova música.

En el conreu de l’Ars Nova destaquen els següents compositors:

 Philippe de Vitry (1291-1361).- Va ser ell qui va donar a aquesta música el nom de Ars Nova per a diferenciar-la de la que es feia abans (que ell la considerava antiga i passada de moda). Va publicar un llibre anomenat Ars Nova on trobem les normes i característiques bàsiques d’aquesta música.

 Més gran expressivitat en la melodia (ja no prové del cant gregorià)

 Nous ritmes i més independents

 Frases musicals encadenades amb més lògica musical.

 Nous conceptes harmònics com la cadència final.

 Aparició d´una música profana amb total llibertat i adaptació de textos no llatins.

 Aparició de figures més breus.

 Guillaume de Machaut (ca.1300-1377)

És el gran músic de l´Ars Nova. La seva obra més important va ser la Missa de Notre Dame.

 Francisco Landino (1325-1397)

 Guillame Dufay (Cambrai 1400? - Flandes 1474) fou el primer a emprar el Cantus firmus de melodies no gregorianes i establí la missa cíclica (que es basa en un sol cantus).

 Jean Ockeghem.- (França, 1410 - 1497).

A casa nostra hem de destacar el Llibre Vermell de Montserrat. Es va copiar a finals del s. XIV i la seva finalitat era distreure als peregrins amb danses i càntics interpretats a l’església o a la plaça del monestir.

Formes musicals del període:

a) El motet. Composició a tres o més veus. Se sol fer servir una melodia gregoriana amb notes llargues que fa de baix, sobre la qual dues o tres veus superiors feien diferents melodies i ritmes ( fins i tot melodies cantades en diverses llengües com francès i llatí a l’hora -motet pluritextuat-).

b) La missa.- Les diferents parts de la missa rebran tractament polifònic.

G. de Machaut

(7)

c) Balada, virolai, rondó.- Són peces polifòniques profanes vocals.

(8)

LA MONODIA I POLIFONIA. LA MÚSICA A L´EDAT MITJANA 1. Escriu el que sàpigues sobre el període històric de l´Edat Mitjana.

2. Quina divisió en classes socials existien en l´època medieval?

3. Què són els neumes?

4. Quina novetat a la notació va fer Huchbald?

5. Qui va ser i que va fer Guido d´Arezzo?

6. Per què coneixem el Cant Gregorià amb aquest nom?

7. Qui va ser Gregori I? Que va fer?

8. Escriu les característiques principals del cant gregorià.

9. Quin tipus de melodies es feien servir al cant gregorià?

10. Què significa monodia? Quin seria el seu mot oposat?

11. Qui és un joglar?, i un trobador?. Explica les diferencies entre ambdues persones i el que feia cadascun d´ells.

12. Qui eren els goliards?

13. A quina classe social solien pertànyer els trobadors? Com penses que era la seva vida?

14. Escriu el nom de 4 trobadors diferents i indica en quina llengua componien les seves obres. De quins països actuals eren?

15. Com era la música dels trobadors?

16. Què és la polifonia?

17. Explica què entenem per cantus firmus.

18. Explica per escrit, i mitjançant un petit diagrama els següents termes:

- organum - gymel -discantus (organum lliure) - organum melismàtic o florejat.

19. Busca en un diccionari de música o en una enciclopedia la paraula motet i cànon i copia la seva definició.

20. Quines van ser les novetats que van aportar Leonin i Perotin.

21. Què coneixem amb el nom d´Ars Nova? Escriu les seves principals novetats.

22. Digues el nom del principal compositor d´Ars Nova que coneguis.

23. Quins instruments eren els més utilitzats en l´Edat Mitjana? Dibuixa tres i escriu el seu nom a sota.

Realitzeu, en un grup d´un màxim de 4 alumnes un mural en cartolina sobre la música a l´Edat Mitjana.

(9)

PREGUNTES D’EXAMEN

MEDIEVAL 1- Què és el cant Gregorià?.

2.-Qui va ser Guido d’Arezzo? Què va fer?

3.- Qui són els trobadors i què feien?

4.- Qui són els joglars i que feien?

5.-Què és la polifonia?

6.-Explica breument com va evolucionar la notació musical.

7.- Escriu el nom de 3 músics medievals.

8.-Què és una melodia sil·làbica?, i una melismàtica?

9. Enumera les característiques pròpies de l’estil en aquesta audició.

10. -Omple els buits:

Els artistes de l’edat mitjana eren ...

La llengua del cant gregorià era el ... Era cantat, principalment, als ...

Els trobadors eren músics de classe ... que feien música per ...

Els joglars eren músics de classe ... que feien música per ...

11. - Omple el següent quadre amb 3 diferències i 3 igualtats:

SEMBLANCES DIFERÈNCIES

TROBADORS

JOGLARS

12. .-Per què el cant Gregorià s’anomena d´aquesta manera?

13. -Què és una melodia sil·làbica? I una neumàtica?

14. - Escriu el nom de 3 músics medievals.

15. - Què és un organum? I un motet?

- Fes un esquema amb l’evolució de la notació musical

(10)

2 LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT

Cronologia.- Compositors.-

2.1 ART DEL RENAIXEMENT.

ART DEL RENAIXEMENT.

QUATTROCENTO El terme Renaixement el devem a qui és considerat com el primer historiador de l'art, Giorgio Vasari.

Renaixement implica, en primer lloc, un tornar als models de l'antiguitat clàssica, entenent-hi aquí d'una manera molt especial el món romà i la seva prolongació, l'art cristià antic, que tindrà especial rellevància en els models arquitectònics florentins del segle XV. El substrat cultural que aglutinarà aquest renéixer s'anomena humanisme.

Pintura

Interès obsessiu per la representació en perspectiva linial. Formulada científicament per Brunelleschi.

Es busca el màxim naturalisme en la representació. Les imatges del

Quattrocento tenen, però, un cert aspecte forçat, encartronat que no se superarà fins a principis del XVI.

Interessos temàtics: l'home, el ser humà, i la seva representació són el tema de fons. Aparició del retrat, cosa que significa la individualització dels trets físics i l'allunyament dels estereotips. Predominen els temes religiosos i, a mesura que avança el segle, augmenta l'interès pels temes mitològics. Aparició del paisatge.

Predomini del dibuix per sobre del color. Les pintures tenen un acabat precís i net on a penes es nota la pinzellada

Escultura

Recerca del màxim naturalisme. Es busca la semblança amb la realitat resultat d'aquest interès per estudiar l'ésser humà. Es treballa ad natura similitudine.

L'escultura s'independitza del marc arquitectònic al que estava sotmesa durant l'Edat Mitjana.

(11)

Estudi i inspiració en els models escultòrics grecs- molts dels quals coneixien per còpies romanes- i romans.

Tipologies: al marge de l'habitual dempeus, es recupera la tipologia eqüestre.

Arquitectura

Inspiració en els models arquitectònics romans i paleocristians.

Ús dels ordres arquitectònics clàssics: dòric, jònic, corinti, toscà i compost

Es torna a utilitzar l'arc de mig punt (quasi oblidat durant la Baixa Edat Mitjana) i la volta de canó. Els romans també els havien utilitzat.

Agrada destacar visualment l'efecte de la perspectiva lineal.

Les tipologies predominants són: l'església, el palau i la fortalesa.

Inici de l'interès pels edificis de planta centralitzada, encara que predominen les de creu llatina.

ART DEL RENAIXEMENT. CINQUECENTO

Durant els primers anys del segle XVI assoleixen la maduresa totes les conquestes artístiques que s'havien anat donant al llarg del XV .És el que anomenem el classicisme

renaixentista, del qual formen part artistes com Rafael, Bramante, Miquel Àngel o Ticià.

El principal centre artístic deixa de ser Florència i és Roma la ciutat que podrà

permetre's acollir la flor i la nata dels artistes i finançar els seus projectes. Aquest canvi l'hem d'atribuir als Papes Juli II i Lleó X, qui amb els seus encàrrecs convertiran Roma en una ciutat cosmopolita i a l'avantguarda artística. Amb la invasió de Roma per les tropes de l'emperador espanyol Carles V el 1527 s'acaba amb l'univers que sustentava l'ideal harmoniós de l'humanisme. La divisió de l'església cristiana entre catòlics i protestants farà la resta.

La monarquia espanyola també serà un comitent rellevant en el sentit que amb els seus encàrrecs farà pòssible l'entrada a la península dels aires renaixentistes. mitjançant artistes estrangers (Ticià...) però també gràcies a artistes locals de formació humanista (Herrera, Machuca...).

Pintura

En general, més llibertat i més importància dels estils personals que en el Quattrocento.

Màxim naturalisme en la representació, aconseguit, principalment, gràcies a l'ús de la perspectiva aèria i a un ús més significatiu del color.

Composicions molt estudiades i sovint estructurades geomètricament.

Interessos temàtics: l'home, el ser humà, i la seva representació segueixen sent el tema de fons. Pintura religiosa, retrats i mitologia seran els temes principals.

(12)

Dibuix i color s'igualen en importància. Dependrà de l'estil de cada pintor.

Escultura

Se segueix a la recerca del màxim naturalisme. S'inicia l'expressió d'emocions.

Arquitectura

Proliferació de cúpules com a culminació simbòlica dels edificis.

Interès pels edificis de planta centralitzada.

Interès creixent per tot el que fa referència a l'ordenació de les ciutats, l'urbanisme.

Gran influència del llibre de l'arquitecte romà Vitruvi (c.

70-25 aC) De architectura (Els deu llibres d'arquitectura), publicat a Roma el 1486.

Ús abundant de la decoració grotesca, floral i fent sanefes, que rep el nom de la decoració dels palaus de Neró, descoberts aleshores, i que en estar soterrats i en ruïnes formaven grutes.

2.2 LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT

2.2.1 Característiques de la música renaixentista:

Al no poder conèixer la música grega i romana amb la mateixa exactitud que l’arquitectura o l’escultura; la música renaixentista no es va inspirar en cap model antic.

La música renaixentista és la continuadora de l’Ars Nova.

 La música serà bàsicament vocal degut a que els instruments estan poc perfeccionats

 Textura polifònica

 Més gran equilibri entre les veus, generalment quatre.

 Ara la música serveix al text i no al contrari com passava a l’època medieval.

 Substitució molt a poc a poc de les veus pels instruments, cosa que afavorí una música instrumental que també va acompanyar a la dansa.

 Ampliació del camp d’acció de la interpretació musical. Ara també es farà música als salons cortesans i als palaus de la nova burgesia mercantil.

 Més gran dignificació social del músic professional, degut al mecenatge de les classes poderoses.

(13)

2.2.2 POLIFONIA VOCAL RELIGIOSA

A partir de 1450 les veus dels cantants van quedar establertes sota una denominació comuna : soprano, contralt, tenor, baix.

Fins el final del s. XVI la múisca que es componia era quasi exclusivament vocal.

La més gran novetat va ser l’aparició de la polifonia coral (cada veu de l’obra és interpretada per un grup de cantaires). El més corrent era un grup d’entre 10-14 homes (les veus femenines estan prohibides per la església).

Música de l’església catòlica

La música de l´ars nova no satisfà l’Església catòlica perquè l´excés de complicació tècnica fa perdre el sentit del text. Per aquest motiu i principalment, a causa de la Reforma protestant nascuda a Alemanya, es realitza el Concili de Trento (1545-1563) en el qual es decideix una sèrie de normes que els músics fidels hauran d´aplicar. En aquest Concili. s’arriba a plantejar prohibir la polifonia i interpretar només cant gregoria –ja que deien que la polifonia no deixava que el missatge religiós arribés als fidels-.

Entre d’altres coses s’acorda:

-El Cant i les lletres han de ser entenedores

- A les esglésies només es farà i es cantarà música religiosa.

Giovani P. da Palestrina és l’encarrgat d’aplicar aquestes normes, i amb la seva Missa Papa Marceli, demostrarà tothom que es pot fer música de qualitat amb les noves condicions. Aquesta escola dóna la música religiosa més important del Renaixement, fet pel qual el s. XVI és considerat com el segle d’or de la polifonia.

Música de l’església protestant

La intenció de Martí Luter, iniciador de l’església protestant, és tornar el cristianisme a la puresa original. A partir de melodies populars i senzilles elabora un repertori d’himnes en llengua alemanya, anomenats corals, que els fidels canten durant el culte. És un cant ric en melodia, que en un principi és a l’uníson però que més tard és també polifònic. Calvino, a França, també aconsella el cant a l’uníson, amb melodies populars que poden ser harmonitzades; el text d’aquests cants són els salms.

La promoció de la música dins els oficis religiosos en els països protestants va provocar un desenvolupament musical magnífic en

segles posteriors. M. Luter

(14)

GÈNERES RELIGIOSOS

Anthem Coral Motet Missa

Propi de l’església anglicana. Peça a 4 veus amb el text en anglès.

Propi de l’església protestant. Text religiós (en alemany). La música era molt senzilla al principi, fins i tot es van fer servir melodies populars, fàcils de recordar per que fos més atractiva pels fidels. El cantaven a l’uníson per que tothom pogués participar-hi.

Més endavant es faran peces de nova composició a 4 veus per músics preparats

De l’església catòlica.

Composició a dos, tres o més veus d’argument

generalment sagat.

Text en llatí.

D’extensió breu. Es cantava, sobre tot a les celebracions litúrgiques d’Advent, Setmana Santa, Quaresma, etc.

...Els grans

compositors seran Palestrina, O. Di Lasso i Tomás Luís de Victoria

De l’església catòlica. Text en llatí. S’estructura sobre els cants litúrgics de la celebració (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus i Agnus Dei.

2.2.3. POLIFONIA VOCAL PROFANA

Per vegada primera trobem que la quantitat i qualitat de música profana iguala a la religiosa i, cada vegada tindrà més importància per sobre de la religiosa.

La música vocal profana serà polifònica i variarà segons el país.

El motet pluritextual de l´Ars nova desapareix en favor de formes on el text sigui comprensible i sempre en llengua vulgar.

FORMES DE LA POLIFONIA VOCAL PROFANA

CANZONA RICERCARE CHANSON VILLANCICO VILLANELLA

Cançó

trobadoresca sobre un poema

Cançó d’estil imitatiu i repetitiu per entrades

successives de les veus d’un tema.

Prové de França a una o varies veus. Tema estructurat en estrofes; es pot acompanyar per instruments. Molt descriptiva. Pot

emprar sons

onomatopeics com ocells batalles, ...

Temàtiques diverses com sentimental, picant, ...

Composició estructurat en estrofes amb tornada.

S’alternen la tornada amb les diferents estrofes (coplas). En trobem molts als cançoners

espanyols.

Destaquen. Juan del Encina;

Cristobal de Morales, Mateu Fletxa el Vell.

Cançó rústica napolitana

oposada al

madrigal a la que predomina el caràcter còmic.

(15)

MADRIGAL

És la gran forma del Renaixement. Forma lliure polifònica (4-5 veus) italiana. La música s’adapta rítmicament a un text en vers, destacant els seu valor descriptiu o sentimental. Si un vers reflexa alegria, la música per aquest ver serà alegra; si el següent vers és trist, la música també ho serà, etc.. Hem de tenir clara la fórmula del Madrigal: MADRIGAL = MÚSICA + POEMA

Destaquen en la seva composició: Monteverdi; A. Willaert; Cipriano Rore; i, sobre tot, Orlando di Lasso.

2.24. MÚSICA INSTRUMENTAL

La música instrumental tindrà molta més importància que en l’època medieval. Ara, els instruments són més variats i molt més perfeccionats que en el període anterior (encara que ja hem dita que no tant com per poder interpretar tot el que el compositor desitjava).

Els compositors, a les partitures, no indiquen quin instrument ha de tocar. Es fan servir els que hi ha disponibles.

Hi ha preferència pels instruments polifònics (per la possibilitat que ofereixen de fer música individualment).

Cordòfons

Corda pinçada Llaüt, viola de mà (vihuela), tiorba.

Corda fregada Viola da braccio, viola da gamba

Corda amb

teclat

Corda pinçada:

Espineta, virginal, clavicèmbal

Corda percudida:

Clavicordi

Aròfons

Fusta Flauta de bec, xeremia, cornamusa (sac de gemecs).

Metall Cornetto, trompeta, sacabutx, cromorn, serpentó, bombarda

Orgue fix o portatiu Percussió Idiòfons Sonalls, pandereta

Membranòfons Timbal, pandero

(16)

Curiositats:- La impremta i la música.

Els còdex manuscrits desapareixeran amb la introducció del paper i la impremta, inventada per Guttemberg cap el 1455. Ottaviano de Petrucci, edita les primeres partitures de música a Venècia al 1501.

Encara això al llarg de dos segles més la música impresa va ser d’escassa utilitat per que el nombre de copies obtingudes en cada impressió era molt petit i el paper, la tinta i la impressió eren molt cares. Es calcula que només una desena part de la música composada abans del 1600 ha arribat als nostres dies.

Curiositats:- El paper del músic al Renaixement.

Durant l’Edat Mitjana, la composició musical no era pròpiament dita una professió, si no més aviat una activitat complementària d’alguns membres actius d´una gran església o un monestir.

Al Renaixement, la creixent complexitat tècnica de la polifonia, ja estesa per tota Europa i considerada un acompanyament insubstituïble de les cerimònies religioses i polítiques, exigia un cert nombre de professionals.

Bisbes i nobles desitjaven comptar amb la presència estable de música ben preparats i els hi pagaven amb generositat.

D’aquesta manera es van crear en grans esglésies, catedrals i corts les anomenades capelles musicals, formades per cantors i músics presidits pel mestre de capella, càrrec reservat pels més experts del cor.

Pagats per a fer i ensenyar música, els millors músics es movien d´una a una altre capella, atrets pels avantatges econòmics o per l’atractiu de la experiència que podien adquirir.

De mica en mica, els compositors van prendre consciència de la seva importància professional. La seva tècnica musical els hi permetia tenir un gran prestigi i van sorgir les primeres figures internacionals de la música.

Però hem de pensar que, encara al llarg de uns quants segles més la música serà només la composada per a una ocasió determinada, i el professional, el compositor artesà, componia sempre música nova sense l’esperança de perdurar.

Fes un petit resum del text anterior i incorpora’l als teus esquemes.

(17)

ACTIVITATS DE MÚSICA 2N CICLE 3.- EL RENAIXEMENT

24. Enumera les principals novetat al camp intelectual-històric-artístic del Renaixement.

25. Escriu el nom de 3 personatges famosos del Renaixement i escriu breument la seva biografia.

26. Escriu alguna de les característiques principals de la música renaixentista.

27. Per quin motiu la música vocal tindrà més importància que la música instrumental?

28. Quines van ser les composicions religioses més cultivades al Renaixement?.

29. Què és una missa paròdia? Com serien si es fessin ara?

30. Busca a l´enciclopèdia el nom de Martí Luter (Lutero en castellà) i escriu-la.

31. Quina importància va tenir la reforma protestant en el camp de la música?

32. Què va ser la contrarreforma?. Quines conseqüències va tenir en el camp de la música?

33. Fes un eix cronològic amb el nom dels principals compositors del Renaixement.

34. Què va fer Enric VIII amb l´església catòlica a Anglaterra? Quina influència va tenir a la música?

35. Quin importància va tenir Venècia a la música renaixentista?

36. Busca a una enciclopèdia el nom de Josquin Desprez (o Des Prés) i escriu quina importància va tenir en aquesta època.

37. Què és el madrigal? A quin lloc d´Europa es cultivava més? Quines són les seves principals característiques? Escriu el nom d´alguns famosos madrigalistes.

38. Dibuixa dos instruments característics del renaixement i posa a sota el seu nom.

(18)

PREGUNTES D’EXAMEN

RENAIXEMENT 1. Comenta la següent audició.

2. Omple el següent quadre:

Característica de les melodies renaixentistes

Raons de l’església catòlica per estar en contra de la música renaixentista Característiques de la música

protestant

Per què a aquest període li diem renaixement

3. Períodes de la història de la música ordenats cronologicament.

1-Cronologia del Renaixement. Quin període artístic va abans?

2-Escriu el nom de 4 compositors renaixentistes.

3-Què és el Madrigal?

4-Per què la música polifònica vocal destaca sobre la instrumental en aquesta època?

5-Què és el Concili de Trento? Què influències té sobre la música?

6-Com sorgeix l’òpera?

2-Relaciona amb una fletxa:

Concili de Trento Mecenes

Camerata Fiorentina Missa Papa Marceli

Burgesia Òpera

Impressió de partitures Difussió per Europa

(19)

Lluís XIV. Un rei absolutista i ballarí

3. LA MÚSICA AL BARROC

Cronologia Músics.-

3.1.- SOCIETAT I CULTURA

El terme barroc prové del portuguès i en un principi significava perla irregular i deforme. Es va fer servir per a descriure de manera pejorativa les formes artístiques massa recarregades.

El Barroc va ser una època en la que es van produir grans avances científics i descobriments que van canviar la percepció que les persones tenien del món.

Aspectes sociopolítics

El s. XVII, i, més concretament la seva segona meitat, està marcada pel triomf de l’absolutisme a tota Europa, amb l’excepció d’Holanda i el Regne Unit. El poder polític dels monarques es va enfortir fins eliminar tota reperesentativitat, donant lloc a les monarquies absolutes.

La societat estava organitzada en tres grups, dits estaments o estats: Noblesa, clergat i tercer estat. Als dos primers estats estan els privilegiats, el tercer estat està exclòs de tot, incloent-hi recursos econòmics.

El mercantilisme es va anar imposant a Europa des de mitjans del s. XVII.

La cultura del Barroc

El Barroc va reaccionar davant la rigidesa de les regles i es va convertir en un art obert, lliure, que buscava allò grandiós i dinàmic.

L’arquitectura es va caracteritzar pel moviment, el clarobscur i la grandiositat. Grans arquitectes italians van ser Bernini, Borromini i Juvara.

Escultura. Va triomfar les ganes de buscar moviment i es va donar preferència a la gestualitat exagerada i la teatralitat, així com també a la recerca d’efectes de llum amb plecs i textures.

Pintura. Es va caratiritzar pel naturalisme, la forta expresivitat i el clarobscur. Van destacar Caravaggio, Rembrandt, Murillo i Velázquez.

Literatura. Es desenvolupa el tema religiós a través de la mística al s. XVI

(20)

amb S. Juan de la Cruz i Sta. Teresa de Jesús.

Pensament. Va sorgir el racionalisme amb Descartes i es va iniciar la ciència moderna, basada en l’experiència i la inducció. La filosofia empirista va se desenvolupada per un grup de filòsofs anglesos al cap dels que es trobava Bacon.

3.2 LA MÚSICA AL BARROC

Les arts i l’estil musical del Barroc

El Barroc es va convertir en l’època del virtuosisme musical, amb grans intèrprets i un enorme desenvolupament de l’orquestra i de les tècniques de construcció d’instruments.

El mètode científic propicià el naixement de la ciència de la harmonia (estudi dels acords), teoritzada per Gioseffo Zarlino.

Característiques del Barroc musical La música del Barroc està

 plena de decoracions i acrobàcies vocals, sobre tot amb l’aparició de veus artificials com els castrati. Aquesta pràctica va entrar en decadència quan a finals s. XVIII les dones s’incorporen a l’escena operística.

 Es busca el color del timbre, es perfeccionen nous instruments, i el contrast sonor, amb l’ús de l’estil concertant, al que a un solista o grup de solistes s’oposa o contrasta la resta de l’orquestra.

 S’imposa l’ús d’una melodia principal, cosa que fa que vagi desapareixent la resta de les veus de l’estil polifònic. Sorgeix d’aquesta manera la melodia acompanyada (l’expressió se centra en una sola melodia, mentre que les demés l’acompanyen).

 Predomini de l’estil vertical o homofònic

 Naixement del baix xifrat o baix continu. (veure també el punt innovacions musicals del Barroc). És la segona veu en importància i la base de l’harmonia al barroc. Es continu (sona del principi al final) i genera els acords base per a les veus concertants. Els intruments que solen fer el baix continu són: Un instrument polifònic.- Clave o l’orgue. Un o més instruments melòdics.- viola de gamba, violó o fagot.

(21)

La veu superior és la melodia, l’acompanyament s’indica mitjançant una sèrie de xifres (baix xifrat) que senyala a l’organista o intèrpret de clave els acords que ha de fer.

 Supremacia d’un estil harmònic (sentit vertical de la música).

 Delimitació e independència entre música vocal i instrumental.

 Naixement i esplendor de la música dramàtica_ òpera, cantata, etc..

 Aparició e l’orquestra i perfeccionament dels grups de camera.

 Aparició d’un ritme reiteratiu i molt marcat

 Supremacia de la música profana per sobra de la religiosa

 El compositor practica tots el gèneres de la seva època.

Innovacions musicals del Barroc

Al Barroc es va desenvolupar un estil en el que la música servia d’acompanyament. El baix continu consistia en la interpretació de la línia del baix per part d’un instrument greu, de corda o vent i un altre de tecla, que normalment era el clave.

Per tant trobàvem aquest clave i/o algun altre instrument greu juntament amb instruments més aguts que marcaven la melodia (com podien ser la flauta, violins, violes, ...).

L’acceptació plena de la música instrumental

Fins el Barroc, la música instrumental era considerat un gènere menor, i els compositors reservaven els seus millors esforços per a la música vocal. Però al llarg de les primeres dècades del s. XVII van començar a fer-se servir a Itàlia les paraules sonata i concierto per a designar un nombre cada vegada més gran de composicions purament instrumental.

A aquest triomf va contribuir l’èxit de la família de corda fregada (violí, viola, violoncel, contrabaix).

En aquesta època van destacar alguns grans constructors italians d’insturments musicals (luthiers), la tècnica dels quals no ha estat encara superada. Els més famosos van ser Stradivarius, Amati i Guarnieri. Tots de la ciutat italiana de Cremona.

Els compositors especifiquen per primera vegada quins instruments han d´interpretar cada veu.

* VEURE ANNEX AMB ARTICLES SOBRE STRADIVARIUS

Stradivarius tenia una fórmula, que ningú més no coneixia, per a prepara el vernís fosc amb el qual recobria la fusta de la caixa dels violins. Fins a la seva mort va elaborar-ne en solitari la barreja i no se sap si la va revelar al seu aprenent, C. Bergonzi, o als seus fills, que es van fer càrrec del taller.

(22)

L’orquestra Barroca

Va ser en aquest període quan l’orquestra va començar a tenir més o menys la forma que té avui dia. La seva base estava constituïda per instruments de corda fregada i el baix continu. La resta

L’orquestra neix en el barroc i és relativament petita, ja que té com a base els instruments de corda als quals se n’afegien alguns de vent (orquestra de cambra), els instruments (vent i percussió ) no eren fixos, sinó que variaven en funció de la composició.. El clavicèmbal i l’orgue fan dues funcions: de solistes o de suport polifònic (baix continu). El clavicembalista era l’encarregat de fer les funcions de director des del seu instrument

 Formes instrumentals

Preludi i tocata.= Peces breus per a instruments de teclat.

Sonata.= Obra per a ser sonada, es a dir per a ser tocada. Consta de quatre moviments, alternant ràpid i lent. Implica la presència d’un baix continu. No s´ha de confondre amb la sonata clàssica.

Suite.- Successió de danses populars, alternant un aire ràpid i un altre de lent. Al Barroc s’interpretaven amb instruments i estaven reunides en una sola obra. Els seus quatre temps basats en aires de dansa solen ser: Allemande, Polonesa, bourré i zarabanda. Trobem altres tipus de dansa com la courante, giga, paspié, minuet, etc...

Fuga.- Forma molt complexa. La melodia principal es diu motiu i és imitada per la resposta. S´alternan motiu i resposta dins un estil contrapuntístic imitatiu. Es divisible en tres parts: exposició temàtica, divertimento o desenvolupament i stretto conclusiu.

(23)

Concerto grosso.- Un grup de violins solistes (concertino(, generalment violins, contrasta amb la resta de la orquestra (tutti o ripieno). El concert sol constar de tres moviments, alternant-se els ràpids amb els lents com succeeix a la sonata.

Concert.- Similar al concerto grosso, però aquí només hi ha un instrument solista, cosa que permet un més alt grau de virtuosisme.

3.2.1 MUSICA VOCAL

Formes musicals vocals del barroc

Al llarg del Barroc les formes musicals d’èpoques anteriors evolucionen al adoptar diferents innovacions, adquirint trets molt característics

Formes vocals

La cantata.- Obra per a ser cantada, que va sorgir el l’evolució del madrigal. Pot esta escrita sobre textos religiosos o profans. Està formada per àries i recitatius i es diferencia de l’oratori en que el cor té menys importància i en que té un caràcter líric en comptes de dramàtic (els personatges no intervenen en l´acció).Intervenen solos, cors i orquestra.

L’oratori.- Pren el seu nom dels Oratori de Sant Felip Neri a Roma. S’escriu sobre text bíblic i participen solistes, cor i orquestra. Els personatges no actuen, si no que només canten un història, un drama de caràcter religiós. Té les mateixes parts d’una òpera:

una successió de recitatius, àries i cors; hi intervenen l’orquestra, els cors i els solistes, i un narrador o cronista d’escena.

La passió.- Drama litúrgic sobre la passió i mort de Crist. Pot ser en llatí o llengua vulgar i s´escriu per a solistes, cor i orquestra. Tampoc s´actua. Està protagonitzada per un evangelista, que narra la història mitjançant el recitatiu. L´element unificador són els corals que es repeteixen.

L’òpera.- Representació escènica de caràcter líric-dramàtic, on s’alternen recitatius, àries i intervencions orquestrals. Les seves parts més importants són: Obetura, cor, interludis, àries i ballet.

Es distingeix entre l’òpera seriosa i l’òpera bufa. La primera –més aristocràtica -, extreia els seus temes de la mitologia clàssica; a la segona trobem personatges del poble –les seves històries eren reflex de la vida quotidiana -.

- Parts d’una òpera:

- Obertura.- primer fragment que interpreta l’orquestra abans que s’aixequi el teló.

- Recitatiu.- fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual s desenvolupa la trama argumental.

- Ària.- fragment musical cantat, en els qual els cantants lluïen les seves facultats i que servia per a expressar els sentiments dels personatges.

- Cor.- fragment de l’òpera cantat per un cor a unes quantes veus.

- Ballet.- intervé en algunes òperes per donar color. La cort francesa era amant del ballet.

(24)

NAIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DE L’ÒPERA

Florència era a finals s. XVI un dels focus culturals i artístics més importants d´Itàlia.

Amb la Camerata fiorentina va néixer l´òpera quan un grup de nobles italians, intentant imitar l’antic teatre grec, van combinar l´art de la cançó amb el drama d´una història narrada.

L´òpera a Florència

Tractant d´imitar la tragèdia grega, que reunia en sí mateixa tots els elements del teatre (poesia, música i dansa), un grup d’humanistes que es reunia en Florència, a finals s. XVI, als salons dels comtes Bardi i Corsi, va buscar un nou estil en el que la paraula i la música fossin una i d’aquesta manera es produís una més gran expressió dramàtica. Aquest grup d´artistes i estudiosos es coneixien com la Camerata Fiorentina.

D’aquesta manera va néixer un recitatiu melòdic que s’acompanyava amb baix continu. El va practicar amb èxit Vincenzo Galilei (ca. 1520- 1591). Com que va agradar, El comte Bardi va encarregar al dramaturg Ottavio Rinuiccini (1562-1621) i als músics Iacopo Peri (1561- 1633) i Giulio Caccini (1550-1618) que escrivissin obre en el nou estil . Així va néixer l’òpera Dafne (1597); la música de la qual hem perdut.

Tres anys més tard, amb motiu de la boda entre Maria de Médicis amb Eric IV de França es va estrenar l’òpera Eurídice (primera que es conserva íntegra).

Amb el temps va sorgir la necessitat de que les veus solistes interpretessin fragments més lliures, amb més melodia. Va aparèixer d´aquesta forma l’ària.

L’òpera a Roma

Els experiments de la Camerata fiorentina es van estendre amb rapidesa. A Roma, músics com Stefano Landi (1590-1639), van escriure noves òperes en les que , degut a la tradició polifònica de la ciutat, es va donar una més gran importància als cors i a l’orquestra.

L’òpera a Venècia

A mitjans s. SVII, Venècia va ser el focus més important de l’òpera a Itàlia. Continuaven tenint com arguments temes grecs i mitològics, va tenir un gran desenvolupament el cantant i l’ària i, va néixer la introducció musical.

El gran mestre de l’escola veneciana va ser Claudio Montevedi (1567-1643). Va ser ell que li va donar a

l’òpera l’empenta necessària per assolir un veritable desenvolupament ( li va donar més importància a l´orquestra). A Mantua va estrenar la

primera òpera de fama duradora, Orfeu (1607), i un any

Vincenzo Galilei. El precursor de l’òpera

Claudio Monteverdi

(25)

després va compondre una nova, Ariadna.

L’any 1613 s’instal·la a Venècia; la seva obra es fa més realista, les seves temàtiques són més històriques que mitològiques. L’obertura del primer teatre públic d´òpera en 1637 –el de San Casiano-, va fer que les sever òperes fossin més conegudes; com El retorn d’Ulises i La coronació de Popea.

L’òpera a Nàpols

A Nàpols serà on l´òpera prengui característiques pròpies, d’aquí que es parli de l´òpera napolitana.

Aquí va trobar forma definitiva, va tenir un gran desenvolupament la tècnica vocal. El principal representant serà Alessandro Scarlatti (1660-1725). Va perfeccionar l’ària i introduirà l´ària da capo (forma A B A, a la que, després d´un intermig es repeteix la primera part adornant-se amb algunes coloratures. ).

(26)

ACTIVITATS DE MÚSICA 2N CICLE

4.- EL BARROC

39. Busca a una enciclopèdia el mot Barroc i copia la part referent a l´art. Quines són les principals característiques que has estret?

40. Quina és la característica principal de la música barroca des de l´aspecte harmònic?

41. Què és un acord?

42. Explica què és el baix continu. Escriu diferents exemples d´acompanyaments instrumentals de baix continu.

43. Escriu tres novetats que presenta la música barroca comparada amb la renaixentista.

44. Quina és la família instrumental principal del barroc?

45. Busca en una enciclopèdia Stradivari o Stradivarius i escriu-lo? Quins instruments van fer famosa a aquesta família?

46. Què és una sonata? Quins són els tipus principals de sonates que conèixes?

47. Posa dos exemples diferents sobre els instruments que poden compondre una sonata per a solista i baix continu.

48. Dibuixa l´esquema d´orquestra del barroc.

49. Defineix: - concert -concerto grosso -suite - fuga - partita

50. Què són els castrati? Per quin motiu tenien tant d´èxit?

51. Explica breument com va començar l´òpera.

52. Busca i explica que són:

- ària -obertura -cor -recitatiu

53. Què va ser la Querelle des bouffons?

54. Defineix:

- Cantata -Passió -Oratori

A quin gènere pertanyen aquestes composicions? Escriu el nom de dues passions que coneguis i el seu autor.

(27)

PREGUNTES D’EXAMEN

BARROC

1.- Cronologia del periode del Barroc. Per quin motiu es pren aquesta data d’acabament?

2.- Escriu el nom de 4 músics del Barroc.

3.-Què és el baix continu?

4.-Què és el concerto grosso? Explica el que sàpigues.

5.- Explica: -Suite - Sonata -Concert 6. Com va començar l’òpera?

7.-Enumera i explica tres elements que poden aparèixer a una òpera.

8.- Quin és el país capdavanter a la música del Barroc?

6. Com va començar l’òpera?

9.- Quina és la diferència bàsica entre la música del Renaixement i la del Barroc?

1.-Comenta la següent audició

2- Explica les diferencies entre un concert i un concerto grosso.

CONCERT CONCERTO GROSSO

2.-Relaciona les dues columnes:

 Baix continu

 Text bíblic

 Textura

 Ària

 Concert

 Oratori

 Monòdica

 Òpera 2.- Escriu el nom de 4 músics del Barroc

4.-Què és el concerto grosso? Explica el que sàpigues.

(28)

4.- LA MÚSICA DEL CLASSICISME

Cronologia.- Compositors.-

4.1 CONTEXT HISTÒRIC- ARTÍSTIC.-

La segona meitat del s. XVIII és l´època de decadència de les monarquies absolutes, del despotisme il·lustrat, de la democratització de la cultura amb les idees de la il·lustració, de l’inici de la Revolució Francesa.

La Il·lustració ´s el moviment cultural progressista francès creat per intel·lectuals com J.J. Rousseau, D. Diderot . Aquest corrent ideològic defensa:

1. La raó i el sentit comú regeixen el món. Gran desenvolupament de la investigació i la ciència.

2. Els ideals d’igualtat i benestar per a tothom s’aconsegueixen a través de l’educació i el coneixement.

3. Neoclassicisme: revalorització dels cànons estètics de Grècia i Roma.

4. S’esforcen en cercar respostes racionals a les dificultats que sel’s hi presentava en la política, la religió, la vida social i l’art, rebutjant les propostes únicament bases en la fe religiosa o la tradició històrica (empirisme).

La concepció il·lustrada va ser acceptada com a pròpia per una classe social que ascendia cada cop més (la burgesia). El seu ascens i la pèrdua de poder de la noblesa arriben al zenit amb la Revolució Francesa (1789) i els seus ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, que van acabar amb l’antic règim i van donar pas al mon modern. Es crea un nou país, el primer país veritablement democràtic de la història moderna, Els Estats Units d’Amèrica, que s’independitzen de la Gran Bretaña.

El publica la primera enciclopèdia ( on es pretén reunir tot el saber).

És l’època on es succeeix la revolució industrial. Les màquines s’incorporen a la producció (producció industrial). Trobarem la màquina de vapor, la filadora mecànica, la locomotora, etc... És l’inici del món i la societat tal i com la coneixem ara.

L’art neoclàssic

ART NEOCLÀSSIC

(29)

Amb el moviment de la Il·lustració i el seu afany racionalitzador, entra en el terreny de les arts l'afany normativitzador. Les normes les imposen les m?ltiples Acadèmies oficials que apareixen per Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclàssic s'extendrà fins a principis del XIX i serà un estil identificat amb la Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic. Serà, doncs, un art més burgès que no pas aristocràtic.

El neoclàssic es contraposa als "excesos" del rococó i del barroc i pretén retornar als ideals estètics del classicisme grec. és a dir, vol ser un art que s'expressa mitjançant formes i criteris estètics del passat. El seu teòric principal va ser Johann Joachim Wincklemann (1717-1768) que va definir l'expressió neoclàssica com "noble senzillesa i serena grandesa". El descobriment de les ruïnes de les ciutats romanes d'Herculà (1719) i de Pompeia (1748), al sud d'Itàlia, encara va incrementar més la influència del passat clàssic sobre els artistes.

Aquesta visió tan rígida de l'art va encotillar els artistes i va provocar una disminució de la creativitaten els aspectes tècnics ja que van haver de cenyir els treballs a uns dictats formals rígids i acadèmics.

L'arquitectura

Inspiració en el models grecs i romans. Es copien els estils pel que fa a columnes i frontons, que es construiran amb abundància. Les cúpules les hem de veure més lligades als models romans que grecs.

No hi ha més ornamentació que la que es deriva de l'estructura dels edificis en frontons, capitells i arquitraus.

Apareix una nova tipologia d'edifici: el museu. (Museo del Prado,

Gliptoteca de Munich...) En els museus es resumeix bona part de l'ideari arquitectònic neoclàssic: claredat en les formes i noblesa i virtuositat en la seva funcionalitat.

Autors: Soufflot, Juan de Villanueva i en una línia més utòpica Boullée i Ledoux.

La pintura

Predomini de la línia sobre la taca

Composicions geomètriques molt clares

Importància del contingut de l'obra, que ha de ser

moralitzador, virtuós i edificant segons els nous valors que els ideòlegs burgesos van imposant.

Sovint, però, s'utilitzen passatges de l'antiguitat com a metàfora de l'actualitat.

(30)

Autors: Jacques-Louis David, Jean-Auguste-Dominique Ingres, José de Madrazo.

L'escultura

S'agafen com a models ideals els cànons escultòrics grecs.

Claredat compositiva

Materials nobles

Predomini dels acabats polits

Importància del contingut, igualment que a la pintura

Autors: Antonio Canova, Bertel Thorwaldsen, Damià Campeny

4.3 CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA DEL CLASSICISME:

-Gènere.-

 Música pura (sense cap signifat extramusical), música per la música, proporció, bellesa, gràcia, objectivitat i elegància.

 Predomini de la música profana per sobre de la religiosa.

Melodia.-

 És l´element predominant. Ha der sr:

o Senzilla, fàcil de seguir i recordada, sense ornaments.

o Amb ua estructura molt clara i equlibrada (simetria). Frases musicals quadrads, generalment de 8 compassos, dividides moltes vegades en dos períodes iguals (de 4 compassos cadascun); a la vegada cada període subdividit en 2 compassos.

Ritme.-

 És regular, natural, poc complicat, sovint estructurat com la melodia.

Dinàmica

 A la partitura s´escriuen totes les indicacions de dinàmica. J. Stamitz, comositor i director de l’orquestra de Manheim, va ser el primer d’utilitzar els reguladors: crescendo i diminuendo.

Harmonia

 Llenguatge plenament tonal

S’explica l’efecte que causava en l’època aquest crescendo mai vist fins llavors.

“(...) El públic es va anar aixecant a poc a poc dels seus seients amb el crescendo i no va gosar respirar de ou fins que va arribar el diminuendo, moment en què es varen adonar que estaven totalment desalenats. Jo mateix he pogut comprovar aquest efecte a Mannheim.(...)”.

(31)

 Les obres comencen amb la tonalitat principals (tònica) i modulen cap a altres tonalitats. Sovint els compositors jugaven amb les expectatives del públic retardat l’arribada a la tònica final i augmentant d’aquesta manera el desig del públic de sentir-la.

Textura.-

 Melodia acompanyada: ús del baix d’Alberti, amb acords arpegiats. Desaparició del baix contiu.

4.3.1 MÚSICA INSTRUMENTAL Instruments

En aquesta època els instruments es perfeccionen. Destaquen el clarinet, que passa a formar part de l’orquesta, i el pianoforte (piano), que progressivament va substituint el clave. Haydn, Mozart i Gluck van ser els primers d’incorporar instruments d’afinació indeterminada procedents de les bandes militars turques:

el triangle, els platerets i el timbal.

Agrupacions instrumentals

En l’orquestra clàssica el nombre dels instruments de corda es duplica respecte del barroc, perquè amb la incorporació de nous instruments de ven- fusta (clarinets) i vent-metall (trompes), la corda necessita reforçar-se per equilibrar el so de l’orquestra.

El director ja no dirigeix des del clavicèmbal, ara se situa al davant i pren molt més protagonisme.

(32)

4.3.2. FORMES INSTRUMENTALS CLÀSSIQUES

Música de

cambra

Sonata.- Obra per a 1 instrument, generalment de teclat.

Duet, trio, quartet, quintet, sextet, ... (Sonata per a dos, tres, ...).

Música orquestral

Simfonia.- sonata per a orquestra.

Concert.- orquestra més solista.

La major part de les formes instrumentals del classicisme tenen la mateixa estructura: tripartites o quadripartites ( els concerts sempre tenen 3 moviments).

a) Primer moviment.- allegro (ràpid).

Els primers moviments de les obres clàssiques, en genral, ten aquesta tìpica estructura, anomenada allegro-sonata.

Primer moviment (allegro-sonata) II: A

:II

II: B A :II

Exposició Desenvolupament Reexposició

Introducció.- (opcional) Tema A.- en el to principal (tònica).

Pont modulant

Tema B.- en un to veí (generalment el de la dominat).

Pont o episodi

El compositor juga amb elements de A i/o de B mitjançant modulacions

Tema A.- en el to principal (tònica).

Pont Modulant

Tema B: en el to principal (tònica)

Coda: sensació de final

La forma allegro-sonata assolirà l’equilibri perfecte amb Haydn, Mozart i Beethoven.

El paper del músic

Els músics sovint encara eren considerats com uns criats que estaven al servei de la cort i es veien obligats a escriure obres musicals que complaguessin el gust, les necessitats i els capricis dels seus senyors. Haydn treballarà pràcticament tota la seva vida pels Esterhazy (la família més rica de tot Àustria).

Mozart va ser el primer músic que es va rebel·lar davant d’aquesta situació. Es va llançar pel seu compte a viure dels ingressos de la venda de les seves partitures i del percentatge sobre les entrades venudes pels seus concerts. Les coses no li van anar gaire bé degut a que no estava generalitzat el costum d’assistir a concerts públics i algunes de les seves obres eren mal compreses.

Arribem fins a Beethoven que serà el primer músic independent que encarna l’esperit del romanticisme (però això ja serà el proper tema).

(33)

b) Segon moviment.- lento.

El segon moviment contrasta amb el primer en tempo i tonalitat, el més comú és que tingui un tempo lent (largo, lento, adagio, ...).

Segon moviment (lento)

Secció I Seció II Secció III

Exposició del tema o frase principal.

Fase de transició modulant.

Frase principal rexposada.

De caire episòdic i secundari. (Se serveix d’elements temàtics de la primera secció o bé de nous.)

Reexposició total o parcial de la primera seció, en la tonalitat d’origen.

c) Tercer moviment.- minuetto o scherzo (relativament ràpid).

És el moviment que se suprimeix si la sonata o simfonia està comosta de tres moviments. En el període clàssic s’anomenarà minuetto i a partir de la segona època e Beethoven, scherzo.

Tercer moviment (minuetto o scherzo)

A (minuetto) B (trio) A’ (minuetto)

Exposició del tema (a), breu exposició (b) i repetiió del tema (a):

II: a :II II: b-a :II

Exposició del tema (c), breu episodi (d) i repetició del tema (c):

II: c :II II: d-c :II

Reexposició de A, però sense repeticions;

a – b – a

d) Quart moviment.- allegro o presto (ràpid).

El quart moviment d’una sonata o simfonia o el 3r moviment d´un concert s´estrucutren moltes vegades amb la forma rondó.

Quart moviment.- allegro o presto

A B A’ C A’’ n A Coda

Tema principal

Secció Contrastant

Tema A modificat

Nova seció

Tornada

4.4 MÚSICA VOCAL

Religiosa.-

En aquesta època la música instrumental i profana domina sobre la religiosa. Encara això hem de destacar obres religioses com:

La creació Haydn (1798); Missa de la Coronació, KV 317 (1779) Mozart; Missa de Rèquiem, KV 626 (1791) Mozart.

(34)

Música profana (l’òpera).-

A diferència de l’òpera barroca, on els arguments eren històrico-mitològics, l’òpera clàssica prefereix arguments més mundans. Amb l’òpera La serva padrona (1733), Pergolesi fou el primer d’emprar personatges de classe socials baixa (servents) i de tractar les relacions amoroses de la vida quotidiana.

Arran de la representació a París de La serva padrona, a França hi va haver una forta controvèrsia entre els defensors de l’òpera seria i els de l’òpera buffa, anomenada, Querelle des boufons (Guerra dels bufons -1752).

Mozart és la gran figura de l’òpera del s. XVIII (n’escriu 21). Parteix de les ideees dels corents operístics italians (òpera seria i òpera buffa) i francesos (òpera-ballet), per crear un estil propi.

Mozart és partidari que la música tingui un paper predominant i així h demostra en les seves òperes.

Les més conegudes són Les noves de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica. En algunes utilitza un llibret en alemany, en contra de l’opinió dels seus col·legues, que consideren que aquest no és l´idioma més idoni per a l’escena. D’aquesta manera Mozart és considerat com el creador de l’òpera alemanya.

Haydn va escriure òperes i operetes de titelles (segons el gust i les directrius del príncep Esterhazy), però va admetre la superioritat de les òperes del seu amic Mozart.

de sonoritat més greu – corno di basssetto, fagot, trombó, timbales- per donar a l´obra el color ombrívol i misteriós de la mort.

Mozart va morir mentre composava el Réquiem. L´hi va anar a encarregar un misteriós

personatge que Mozart va arribar a creure que era un emissari de la mort que li exigia el treball amb promptitud, creença que el va trastocar. Es tractava del majordom d´un aristòcrata que volia un rèquiem per als funerals de la seva esposa i que volia fer-se passar per l´autor. La vídua de Mozart va demanar al deixeble del seu home, Süssmayer, que l´acabés per poder cobrar l´encàrrec.

- Busca més informació sobre el misteri que envolta a la darrera obra de Mozart ( inacabada), va morir mentre l’estava fent.

(35)

ACTIVITATS DE MÚSICA 2N CICLE 5.- EL CLASSICISME

55. Busca a l´enciclopèdia il·lustració i escriu les seves principals característiques.

56. Quina és la cronologia del classicisme? Per què penses que durant tants pocs anys és tant important a la història de la música?

57. Quines són les principals característiques de la melodia i harmonia clàssiques?

58. Quins principals avenços instrumentals es van produir durant el classicisme?

59. Quines eren les característiques principals de la orquestra de Manheim?

Per quin motiu va ser important?

60. Quines són les principals formes instrumentals treballades als classicisme?

Explica-les breument.

61. Busca la vida de Mozart i Haydn, compara-les; què t'ha cridat més l´atenció de cadascun d´ells?

62. Per quin motiu la música vocal religiosa té una davallada al classicisme?

63. Quina és l´obra vocal religiosa més important del classicisme? Per quin motiu està inacabada?

64. Escriu el nom i l´argument de dues òperes clàssiques.

65. Escriu el fet que més et va cridar l´atenció de la pel·lícula d´Amadeus.

(36)

PREGUNTES D’EXAMEN

CLASSICISME

COCONNCCEEPPTTEESS

1.- Cronologia del classicisme

2.- Quins dos instruments musicals s’inventen al classicisme?

3.-Com és la melodia al classicisme?

4.- Digues el nom de dos músics del classicisme.

5.- Explica la forma sonata.

1.- Escriu el nom del músics del classicisme que coneguis.

2.- Situa el classicisme en un eix cronològic i els seus períodes anteriors 1. Quina posició socials ocupa el músic a la societat clàssica?

2. Escriu els períodes de la música ordenats cronològicament.

3. Què és un mecenes?

4. Escriu el nom de 2 obres del classicisme i el seu autor 5. Explica:

 Melodia clàssica

 Ritme clàssic

 Simfonia

 Òpera clàssica

6. Escriu el nom de 3 compositors del classicisme.

7. Identifica i escriu de la següent audició:

a. Nom de l´obra b. Autor

c. Instruments

d. Tipus de composició (quartet de corda, òpera, concert , simfonia, ...)

e. Comentari lliure sobre la peça 9.- Escriu la cronologia del classicisme.

1. Escriu el nom de 3 compositors del classicisme.

2. Quina posició socials ocupa el músic a la societat clàssica?

3. Explica:

 Melodia classica

 Ritme clàssic

 Simfonia

 Òpera clàssica

4. Escriu el nom de 2 obres del classicisme i el seu autor

1. Escriu 2 fets històrics importants succeïts al llarg del classicisme.

2. Qui fou el primer músic independent? Quins avantatges i inconvenients li va suposar ser independent?

3. Quina posició socials ocupa el músic a la societat clàssica? 1punt

(37)

5.- LA MÚSICA DEL ROMANTICISME

Com a reacció al neoclassicisme, caracteritzat pel predomini de la raó, neix un estil, el romanticisme, en oberta oposició a l´anterior. Hi predominarà el cor, el sentiment, la intensitat d’expressió i la llibertat de la persona.

L’artista romàntic aferma la seva personalitat com a individu independent i treballa individualment, sense la dependència d’un mecenes. El seu públic serà la burgesia, la nova classe dominant.

Neix a Alemanya, on a finals del s. XVIII es produeix un moviment cultural anomenat Sturm und Drang (Tempesta i rauxa que prepara els ideals romàntics. Defensen l´alliberament de la persona, el culte a la natura, el valor dels sentiments, la importància de la sensibilitat de l´artista.

És un moviment impulsor de les arts. Música, pintura i literatura es relacionen íntimament, i la música és considerada, fins i tot per pintors o literats, com la més romàntica de totes les arts.

5.1.- CONTEXT HISTÒRIC

Aquest és un període molt intens en l´àmbit polític, econòmic, tecnològic, cultural, artístic, ...

En l’àmbit polític, després de la derrota de Napoleó (1815) – que pretenia dominar tot el continent- les fronteres d´Europa canvien. El 1860 es produeix la Unificació Italiana i el 1871, la creació d’Alemaya.

En aquesta època l´artista ja no depèn de cap mecenes i disposarà d’absoluta llibertat en fer la seva obra d’art. Destaquem a Goya (darrera època), Delacroix, Géricault, Turner.

5.2.- LA MÚSICA DEL ROMANTICISME.-

5.2.1.- CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA DEL ROMANTICISME.-

Els compositors romàntics pretenen expressar els seus sentiments a través de la seva música. En el romanticisme, el cor predomina sobre la raó. Per això, la música és l’art romàntic per excel·lència, ja que pot arribar a expressar sensacions i sentiments que no es poden expressar amb la paraula.

Referencias

Documento similar

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Products Management Services (PMS) - Implementation of International Organization for Standardization (ISO) standards for the identification of medicinal products (IDMP) in

This section provides guidance with examples on encoding medicinal product packaging information, together with the relationship between Pack Size, Package Item (container)

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

La suma d’ambdues coses fa que els canvis que es produeixen després de l’abandonament de la parcel·la derivin, primer molt ràpidament, després de forma més lenta, cap a un

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied