• No se han encontrado resultados

Informació Sanitària AIS Barcelona Litoral Mar

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Informació Sanitària AIS Barcelona Litoral Mar"

Copied!
106
0
0

Texto completo

(1)

Informació Sanitària AIS Barcelona Litoral Mar

Edició 2012

amb la col·laboració de:

(2)

Servei d’Epidemiologia i Avaluació Parc de Salut MAR

Amb la col·laboració de:

Consorci Sanitari de Barcelona Agència de Salut Pública de Barcelona Data d’edició:

Novembre de 2012

(3)

Introducció ...pag 9

Territori i demografia

Ubicació de les Àrees Integrals de Salut (AIS) de Barcelona

i dels centres del Parc de Salut MAR. ...pag 17 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de l’Àrea Integral de Salut

(AIS) Barcelona Litoral Mar. ...pag 18 Densitat de població (habitants/Hm2). Any 2011. Per ABS de

l’AIS Litoral Mar. ...pag 19 Piràmide d’edat. Any 2011. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 20 Evolució percentual de la població per grups d’edat. Evolució

1991-2011 i 2005-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 21 Evolució de la població per grups d’edat i sexe. Anys 1991-2011.

AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 22 Evolució de la població. Anys 1991-2011 i 2005-2011. Per ABS

de l’AIS Litoral Mar. ...pag 23 Evolució de l’índex d’envelliment, segons sexe. Evolució 1991-2011.

AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 24 Evolució de l’índex de sobre-envelliment, segons sexe. Evolució

1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 25 Índex d’envelliment. Any 2011. Per les ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 26 Índex de sobre-envelliment per ABS. Any 2011. Per les ABS de

l’AIS Litoral Mar. ...pag 27 Índex de solitud, segons sexe. Any 2011.

AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 28 Índex de solitud, ambdós sexes. Any 2011. Per les ABS

de l’AIS Litoral Mar. ...pag 29 Evolució del nombre de residents amb nacionalitat estrangera.

Anys 1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 30 Evolució del percentatge de població estrangera sobre el total

de l’àrea. Anys 1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 31

(4)

Evolució del percentatge d’estrangers sobre la població de l’àrea, per grups de països. Anys 1991-2011. AIS Barcelona Litoral Mar

i Barcelona. ...pag 32 Població estrangera resident a l’AIS Barcelona Litoral Mar. Ordenació de les nacionalitats més freqüents. Any 2011. Per ABS de l’AIS

Litoral Mar. ...pag 33-34 Evolució de la taxa de natalitat per 1.000 habitants. Anys 1991-2010.

Per districte i Barcelona. ...pag 35 Distribució territorial de la renda familiar. Any 2010. Per districtes. ...pag 36 Distribució territorial de la renda familiar. Anys 2008-2010 i evolució.

Per barris de l’AIS Litoral Mar. ...pag 37 Evolució Índex Renda Familiar. Anys 2000-2010. Per districtes. ...pag 38

Mortalitat

Esperança de vida al néixer, en anys, segons sexe. Dades acumulades 2005-2009. AIS Litoral Mar i Barcelona. ...pag 41 Esperança de vida al néixer, en anys, ambdós sexes. Dades

acumulades 2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 42 Evolució de la taxa de mortalitat infantil per 1.000 nascuts vius

segons sexe. Evolució 1991-2010. Per districte i Barcelona. ...pag 43 Taxa bruta de mortalitat per 1.000 habitants segons sexe. Evolució

1991-2010. Per districte i Barcelona. ...pag 43 Raó de mortalitat comparativa segons sexe. Evolució 1991-2010.

Per districte. ...pag 44 Raó de mortalitat comparativa, ambdós sexes. Dades acumulades

2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 45 Taxa bruta d’anys potencials de vida perduts per 1.000 habitants

segons sexe. Evolució 1991-2010. Per districte i Barcelona. ...pag 46 Raó d’anys potencials de vida perduts segons sexe. Evolució

1991-2010. Per districte. ...pag 47 Raó d’anys potencials de vida perduts, ambdós sexes. Dades

acumulades 2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 48

(5)

Mortalitat per causa de defunció, malalties seleccionades. Dades

acumulades 2005-2009. AIS Litoral Mar. ...pag 49 Raó de mortalitat comparativa, malalties seleccionades. Dades

acumulades 2005-2009. AIS Barcelona Litoral Mar. ...pag 50

Utilització de Serveis Sanitaris

Taxa de freqüentació a l’Atenció Primària. Any 2011. Per AIS

i Barcelona. ...pag 53 Taxa de freqüentació a l’Atenció Primària. Evolució 2008-2011.

Per AIS i Barcelona. ...pag 54 Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics,

per 1.000 habitants. Any 2011. Per AIS i Barcelona. ...pag 55 Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics,

per 1.000 habitants. Evolució 2008-2011. Per AIS i Barcelona. ...pag 56 Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics,

per 1.000 habitants. Any 2011. Per ABS de l’AIS Litoral MAR. ...pag 57 Taxa estandarditzada d’urgències hospitalàries per 1.000 habitants.

Any 2011. Per AIS. ...pag 58 Taxa estandarditzada d’urgències hospitalàries per 1.000 habitants.

Evolució 2008-2011. Per AIS. ...pag 58 Índex d’atracció dels Hospitals de la XHUP de Barcelona sobre la

població de l’AIS Barcelona Litoral Mar. Any 2011. Per ABS de

l’AIS Litoral Mar. ...pag 59 Índex d’atracció dels hospitals del Parc de Salut MAR sobre la

població de l’AIS Barcelona Litoral Mar. Any 2011. Per ABS de

l’AIS Litoral Mar. ...pag 60 Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama: resultats

de la Ronda 8, anys 2010-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 61 Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte: resultats

de la Ronda 1, anys 2010-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 62

(6)

Activitat assistencial del Parc de Salut MAR

Evolució del percentatge de les altes als hospitals d’aguts del PSMAR

segons àrea de residència. Any 2011. AIS Litoral Mar i altres zones. ...pag 65 Altes dels hospitals d’aguts del Parc de Salut Mar. Any 2011

i evolució 2005-2011. Per AIS de residència. ...pag 66 Índex de procedència de les altes del PSMAR. Any 2011.

Per ABS de Barcelona. ...pag 67 Altes dels hospitals d’aguts del Parc de Salut Mar. Evolució

2005-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 68 Índex de procedència de les altes dels hospitals d’aguts del Parc

de Salut MAR segons grans grups de patologies de la CIM-9-MC.

Any 2011. AIS Litoral Mar. ...pag 69 Altes dels hospitals d’aguts del Parc de Salut Mar segons grans

grups de patologies de la CIM-9-MC i àrea de residència. Any 2011.

AIS Litoral Mar. ...pag 70 Primeres visites dels hospitals d’aguts del Parc de Salut Mar.

Any 2011 i evolució 2005-2011. Per AIS de residència. ...pag 71 Índex de procedència de les primeres visites dels hospitals d’aguts

del Parc de Salut Mar. Any 2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 72 Primeres visites dels hospitals d’aguts del Parc de Salut Mar.

Evolució 2005-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 73 Urgències d’aguts del Parc de Salut Mar. Any 2011 i evolució

2005-2011. Per AIS de residència. ...pag 74 Índex de procedència de les urgències d’aguts del Parc de Salut Mar.

Any 2011. Per ABS de Barcelona. ...pag 75 Urgències d’aguts del Parc de Salut Mar. Evolució 2005-2011.

Per ABS de l’AIS Litoral Mar. ...pag 76 Annexes ...pag 77

(7)
(8)
(9)

Introducció

El Parc de Salut MAR centra la seva activitat assistencial d’aguts en la co- bertura de les necessitats de serveis sanitaris de l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Litoral Mar que correspon a l’àrea d’influència de l’Hospital del Mar.

Aquesta AIS inclou les cinc Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del districte de Ciu- tat Vella: Barceloneta (ABS 1A), Casc Antic (1B), Gòtic (1C), Raval Sud (1D) i Dr.

Sayé (1E); així com la majoria d’ABS del districte de Sant Martí: Vila Olímpica (10A), Ramon Turró (10B), Poblenou (10C), Besòs (10D), El Clot (10G), Sant Martí-Verneda Nord (10H), La Pau (10I) i Sant Martí-Verneda Sud (10J) - excep- tuant les ABS Encants (10E) i Camp de l’Arpa (10F).

El propòsit d’aquest informe és el de fer més accessible als professionals impli- cats en l’atenció sanitària de l’àrea la informació relativa a les característiques sociodemogràfiques i de salut de la població que s’atén (AIS Barcelona Litoral Mar), així com la relativa a la utilització dels recursos sanitaris de la ciutat i, es- pecialment, del Parc de Salut MAR.

Tot i que s’ha donat preferència a la presentació de la informació per AIS i ABS, això no sempre ha estat possible i, en algun cas, el nivell de desagregació territorial presentat ha estat el de districtes i/o barris. Per altra banda, i donat l’origen geogràfic de les desagregacions territorials, s’han utilitzat mapes per il·lustrar de manera gràfica les variacions per ABS.

Les dades que s’utilitzen són de diferents tipus (demografia, mortalitat, activi- tat, etc.) i provenen de fonts també diverses (cens, padró, registres de natalitat i mortalitat, monogràfics estadístics, etc.), aquest fet ocasiona diferents dates d’actualització. En qualsevol cas, s’ha tractat de proporcionar la informació el més actualitzada possible.

El present informe forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 1997 fruit de la col·laboració entre el Parc de Salut MAR, l’Agència de Salut Pública de Barce- lona (ASPB) i la Corporació Sanitària de Barcelona (CSB), en el qual es recull informació d’interès sanitari referent a l’àrea d’influència.

Apartats de l’informe

Territori i demografia

Es presenten les dades demogràfiques i alguns indicadors demogràfics rela- cionant-les amb les de Barcelona ciutat. Els indicadors que es presenten són:

(10)

estructura i evolució de la població per edat i sexe, envelliment i sobreenvelli- ment, solitud, població estrangera, natalitat i renda familiar. Aquesta informació es presenta a nivell d’AIS, ABS, i de districte o barri en algun cas.

Mortalitat

L’anàlisi de la mortalitat és quinquennal per tal de poder disposar de suficient informació per la construcció d’estimadors fiables a nivell d’ABS. Els indicadors es presenten per sexes (homes, dones i total) i àrea geogràfica (AIS, Districtes, ABS i total de Barcelona). Es fa referència al següents indicadors: esperança de vida en néixer, mortalitat bruta i infantil, raó de mortalitat comparativa, anys potencials de vida perduts, taxa de mortalitat, estandarditzada per edat, per causes específiques seleccionades i raó i taxa de mortalitat comparativa de causes específiques seleccionades.

Utilització de Serveis Sanitaris

Conté informació sobre utilització de la sanitat pública de Barcelona a nivell poblacional, per AIS i ABS. Hi trobem les taxes de freqüentació a l’atenció pri- mària, hospitalització i urgències, i l’atracció de tots els hospitals públics sobre la població de l’àrea d’influència de l’Hospital del Mar.

També es presenta informació sobre l’activitat dels programes de detecció precoç de càncer de mama i de càncer de còlon i recte, aquest darrer iniciat recentment.

Activitat assistencial del Parc de Salut MAR

Presenta les dades d’utilització dels recursos assistencials d’aguts del Parc de Salut MAR segons AIS i ABS.

En primer lloc es presenta l’evolució percentual de les altes segons àrea de residència, des de l’any 1991 fins a l’actualitat.

A continuació es dóna informació sobre l’activitat en altes, primeres visites i urgències, presentant el nombre d’assistències en cada un dels conceptes, l’índex de procedència i la variació respecte l’any 2005. L’activitat ambulatòria inclou l’efectuada pels especialistes de l’hospital a l’atenció primària.

En el cas de les altes es presenta l’índex de procedència segons grans grups de diagnòstic de la CIM-9-MC i en les urgències es dóna informació tant del

(11)

nombre d’urgències com de la raó d’urgències per usuari que ha ocasionat aquestes urgències.

Annexes

Els capítols principals inclouen taules, figures i mapes. Algunes figures inclouen in- formació numèrica sobre els indicadors mostrats, però per les figures i els mapes que no inclouen la informació, aquesta es presenta en forma de taules a l’annex I, amb enllaços per a la navegació entre figura o mapa i la taula corresponent.

Definició operativa dels indicadors

A continuació es presenta la definició de cada un dels indicadors, presentats en ordre d’aparició per cada capítol del llibre:

Territori i Demografia

• Índex d’envelliment: mesura l’envelliment de la població relacionant la po- blació major de 64 anys amb la població menor de 15 anys.

• Índex de sobre-envelliment: mesura el sobre-envelliment de la població re- lacionant la població major de 74 anys amb la població major de 64 anys.

• Índex de solitud: mesura la proporció de població de 75 anys o més que viu sola.

• Taxa de natalitat: relaciona el nombre de naixements amb el total de pobla- ció del període.

• Índex de Renda Familiar: Es construeix a partir de la Renda Familiar Bruta Disponible i variables relatives al nivell d’estudis de la població resident, la situació laboral, les característiques del parc de turismes i els preus del mercat residencial. Es tracta de conèixer territorialment la capacitat econò- mica i la posició relativa de cada unitat geogràfica en relació amb la resta de zones i amb la mitjana de la ciutat (en base 100).

Mortalitat

• Esperança de vida en néixer: mitjana del número d‘anys que s’espera que visqui un nounat, si es mantenen les tendències actuals de mortalitat.

L’esperança de vida és una mesura hipotètica i un indicador de les condi- cions sanitàries i de mortalitat actuals. No es tracta d’una taxa.

(12)

• Taxa de mortalitat infantil: és el número absolut de morts menors d’1 any (inclou els nascuts vius i morts en els primeres 24 hores de vida) dividit pel total de nascuts vius.

• Taxa bruta de mortalitat: és el número total de morts dividit pel conjunt de la població.

• Raó de Mortalitat Comparativa: compara la taxa de mortalitat ajustada per edat (mètode directe) a cada àrea geogràfica amb la taxa del conjunt de Bar- celona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que el global de Barcelona, i valors inferiors a 100 indiquen menor mortalitat.

• Taxa d’Anys Potencials de Vida Perduts (APVP) per 1.000 habitants d’1 a 70 anys: és el nombre total d’anys que no viuen les persones que moren abans dels 70 anys, per cada 1.000 habitants (s’exclouen els que moren el primer any de vida).

• Raó d’APVP: compara els APVP observats i esperats a un àrea geogràfica amb el conjunt de Barcelona. El valor pel conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major quantitat d’APVP que el conjunt de la ciutat i va- lors inferiors a 100 indiquen menor quantitat.

• Taxes de mortalitat estandarditzades per edat: taxes ajustades per edat, pel mètode directe, utilitzant com a població de referència la de Barcelona.

• Taxes d’APVP estandarditzades per edat: taxes ajustades per edat, pel mètode indirecte.

Utilització de serveis sanitaris

• Taxa de freqüentació: és el número de visites a l’atenció primària per habi- tant o el nombre d’urgències o d’altes als hospitals de la XHUP per cada mil habitants.

• Índex d’atracció: mesura el percentatge de pacients d’una àrea atesos en un hospital.

• Cobertura del Programa de Detecció Precoç: ens indica el percentatge de població que s’han fet un cribratge (a dins del programa o extern) del total de població invitada.

• Reconvocatòria al Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama: in- dica el nombre de dones citades a exploracions complementaries per cada 100 dones participants.

(13)

• Càncers de mama detectats: nombre de dones diagnosticades de càncer de mama (invasiu o in situ) per cada 1.000 dones cribrades en el programa.

• Taxa de positivitat del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte: nombre de persones amb resultat positiu en la prova de detecció de sang oculta en femta per cada 100 persones cribrades en el programa.

• Càncers de còlon i recte detectats: nombre de persones diagnosticades de càncer invasiu per cada 1.000 persones cribrades en el programa.

• Adenomes detectats: persones diagnosticades d’adenomes o de càncer in situ per cada 1.000 persones cribrades en el programa.

Activitat assistencial del Parc de Salut MAR

• Índex de procedència: calcula la procedència, segons zona de residència, de l’activitat que fa el Parc de Salut MAR.

(14)
(15)

Territori i demografia

Informació sanitària

AIS Barcelona Litoral Mar

Edició 2012

(16)
(17)

Territori

MAPA 1

Ubicació de les Àrees Integrals de Salut (AIS) de Barcelona i dels centres del Parc de Salut MAR.

4C

2D1E

4B4A 2C 1B

10A 2E 2G 2H

3A

3C 3H

1A 3G 2B

7A 7G 9C 9A10H 7C

5D

5B 6C 6A 2I

3D 3B

3E 1D

1C 2A

9D9G 8F 8E8D

8H 8G 8I 9F

5E 10C

10D 2K 10E10G

6E 7B 10F

6D 10J

5C 5A 2J 10B

6B 7D8A8C

8J 7E 8B

10I 7F

9E

AIS Barcelona Litoral Mar AIS Barcelona Dreta AIS Barcelona Nord

Hospital del Mar UDIMAS / EUI / EFP / EB-UPF

CUAP Peracamps IMIM Centre Fòrum Sòciosanitari i Salut Mental Barcelona Nord

AIS Barcelona Esquerra Hospital de l'Esperança

(18)

MAPA 2

Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Litoral Mar.

Dr. Lluís Sayé

Casc Antic

Vila Olímpica

Barceloneta

S. Martí- Verneda Nord

Gòtic

Besòs El Clot

La Pau

Raval Sud

Ramon Turró Poblenou

S. Martí- Verneda Sud

Districte Ciutat Vella Districte Sant Martí

(19)

MAPA 3

Densitat de població (habitants/Hm

2

). Any 2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades per ABS a l’annexe

[406,498]

[290,406]

[203,290]

[178,203]

[121,178]

Densitat de població (habitants/Hm2)

(20)

FIGURA 1

Piràmide d’edat. Any 2011

1

. AIS Litoral Mar i Barcelona.

AIS Barcelona Litoral Mar

Barcelona

-16 -14 -12 -10 -8 - 6 -4 - 2 0 2 4 6 8 10 12 14

0-4 10-14 20-24 30-34 40-44 50-54 60-64 70-74 80-84 90-94

homes dones

homes dones

-16 -14 -12 -10 -8 - 6 -4 - 2 0 2 4 6 8 10 12 14

0-4 10-14 20-24 30-34 40-44 50-54 60-64 70-74 80-84 90-94

1 Població a 30/06/2011

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

(21)

FIGURA 2

Evolució percentual de la població per grups d’edat. Evolució 1991-2011 i 2005-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Variació percentual en nombre d’habitants 1991-2011

Variació percentual en nombre d’habitants 2005-2011

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe 0-14

15-29 30-44 45-64 65-74 75 i més

Edat

0-14 15-29 30-44 45-64 65-74 75 i més

Edat

Barcelona AIS Barcelona Litoral Mar

(22)

TAULA 1

Evolució de la població per grups d’edat i sexe. Anys 1991- 2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Dones 1991 2001 2005 2011

Grups AIS Barcelona AIS Barcelona AIS Barcelona AIS Barcelona d’edat Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona

0-14 17 654 111 788 14 428 84 794 16 102 91 128 18 045 96 931 15-29 29 748 189 813 24 411 146 000 27 541 147 833 24 115 130 620 30-44 24 985 173 285 29 789 170 851 36 671 191 916 38 480 200 747 45-64 35 868 222 275 29 736 197 155 32 787 209 388 35 393 217 042 65-74 17 897 98 806 17 226 101 653 15 024 91 590 12 667 84 218 75 i més 14 889 84 935 16 899 101 764 17 714 110 133 18 601 120 312 Total 141 041 880 902 132 489 802 217 145 839 841 988 147 301 849 870

Homes 1991 2001 2005 2011

Grups AIS Barcelona AIS Barcelona AIS Barcelona AIS Barcelona d’edat Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona Litoral Mar Barcelona 0-14 18 906 118 504 15 353 89 148 17 194 95 485 19 225 102 173 15-29 31 467 199 110 26 228 151 115 32 020 154 093 26 740 133 355 30-44 26 102 164 950 31 159 163 443 44 020 196 808 45 475 209 994 45-64 33 466 198 904 29 456 173 726 33 034 184 296 35 336 191 834 65-74 12 580 69 634 13 175 76 410 12 009 69 913 10 783 66 731 75 i més 6 930 41 458 8 396 51 290 9 122 57 383 10 398 66 335 Total 129 451 792 560 123 767 705 132 147 399 757 978 147 957 770 422

(23)

FIGURA 3

Evolució de la població. Anys 1991-2011 i 2005-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

Variació en nombre d’habitants

Variació en nombre d’habitants

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades per ABS a l’annexe

-10.000 -8.000 -6.000 -4.000 -2.000 0 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 Barceloneta

Casc Antic Gòtic Raval Sud Dr. Lluís Sayé Vila Olímpica Ramon Turró Poblenou Besòs El Clot S. Martí-Verneda Nord La Pau S. Martí-Verneda Sud

-10.000 -8.000 -6.000 -4.000 -2.000 0 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 Barceloneta

Casc Antic Gòtic Raval Sud Dr. Lluís Sayé Vila Olímpica Ramon Turró Poblenou Besòs El Clot S. Martí-Verneda Nord La Pau S. Martí-Verneda Sud

(24)

FIGURA 4

Evolució de l’índex d’envelliment

1

, segons sexe. Evolució 1991- 2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Homes

Dones

1 Índex d’envelliment: (població >64anys / població <15anys) x 100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

103,2 140,5

122,9 110,2

93,7

143,2

133,3 130,2

0 50 100 150 200 250

1991 2001 2005 2011

AIS Barcelona Litoral Mar 0

50 100 150 200 250

1991 2001 2005 2011

185,7

236,5

203,3

173,3 164,4

239,9

221,4

211,0

Barcelona

(25)

FIGURA 5

Evolució de l’índex de sobre-envelliment

1

, segons sexe. Evolució 1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Homes

Dones

1 Índex de sobre-envelliment: (població >74 anys / població >64 anys) x 100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

1991 2001 2005 2011

35,5 38,9

43,2

49,1

37,3 40,2 45,1

49,9

0 10 20 30 40 50 60

AIS Barcelona Litoral Mar Barcelona

1991 2001 2005 2011

0 10 20 30 40 50 60

45,4 49,5

54,1

59,5

46,2

50,0

54,6 58,8

(26)

MAPA 4

Índex d’envelliment

1

. Any 2011. Per les ABS de l’AIS Litoral Mar.

1 Índex d’envelliment: (població >64 anys / població < 15 anys) x 100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Veure taula amb les dades per ABS a l’annexe

[214.1,249]

[180.6,214]

[145.8,181]

[122.7,146]

[90.4,123]

Índex d’envelliment

(27)

MAPA 5

Índex de sobre-envelliment per ABS

1

. Any 2011. Per les ABS de l’AIS Litoral Mar.

1 Índex de sobre-envelliment: (població>74 anys/població>64 anys) x100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Veure taula amb les dades per ABS a l’annexe

[59.4,62.2]

[58.2,59.4]

[54.4,58.2]

[53.2,54.4]

[49.3,53.2]

Índex de sobreenvelliment

(28)

FIGURA 6

Índex de solitud

1

, segons sexe. Any 2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

1 Índex de solitud 75 i més anys= (població ≥75 anys que viu sola/població total de ≥75 anys) x 100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

17,61

40,79

16,02

39,63

0 15 30 45

Homes

AIS Barcelona Litoral Mar Barcelona

(29)

MAPA 6

Índex de solitud

1

, ambdós sexes. Any 2011. Per les ABS de l’AIS Litoral Mar.

1 Índex de solitud 75 i més anys= (població ≥75 anys que viu sola/població total de ≥75 anys) x 100.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

Veure taula amb les dades per ABS a l’annexe

[39.4,40.5]

[33.7,39.4]

[30.5,33.7]

[29.9,30.5]

[28.6,29.9]

Índex de solitud

(30)

TAULA 2

Evolució del nombre de residents amb nacionalitat estrangera.

Anys 1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

AIS Barcelona Litoral Mar Barcelona

Agrupació

1991 2001 2005 2011 1991 2001 2005 2011 de països

Països de renda

2 274 4 209 9 111 15 460 18 298 23 164 42 153 60 293 alta

Europa de l’Est 78 861 4 855 5 469 755 3 241 14 874 22 208 Àfrica 1 673 5 193 9 323 7 428 6 353 13 529 23 724 24 906 Amèrica Central

2 011 9 703 30 447 31 585 16 525 49 399 141 247 174 781 i Sud

Àsia (renda baixa) 960 6 493 18 352 25 772 3 429 12 614 37 424 65 612 Total nacionalitat

7 040 26 459 72 088 85 715 45 571 101 947 259 426 347 800 estrangera1

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

1 El total inclou altres nacionalitats no agrupades.

(31)

FIGURA 7

Evolució del percentatge de població estrangera sobre el total de l’àrea. Anys 1991-2011. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

AIS Barcelona Litoral Mar Barcelona 2,6

10,3

24,6

29,0

2,7 6,8

16,2

21,5

0 5 10 15 20 25 30 35

1991 2001 2005 2011

(32)

FIGURA 8

Evolució del percentatge d’estrangers sobre la població

de l’àrea, per grups de països. Anys 1991-2011. AIS Barcelona Litoral Mar i Barcelona.

% d’estrangers sobre la població de l’AIS Litoral Mar

% d’estrangers sobre la població de Barcelona

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

0 2 4 6 8 10 12

1991 2001 2005 2011

0 2 4 6 8 10 12

1991 2001 2005 2011

Amèrica Central i Sud Àsia (renda baixa) Països de renda alta

Àfrica Europa de l’Est

(33)

TAULA 3

Població estrangera resident a l’AIS Barcelona Litoral Mar.

Ordenació de les nacionalitats més freqüents. Any 2011.

Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

ABS

País Barceloneta Casc Gòtic Raval Dr. Lluís Vila Ramon Antic sud Sayé Olímpica Turró

Pakistan 411 460 998 4.025 1.573 263 388

Filipines 29 372 328 1.805 3.618 49 19

Marroc 491 893 398 1.026 669 314 208

Argentina 341 770 536 463 382 755 566

Equador 223 235 122 569 362 221 222

Itàlia 418 677 578 393 436 423 259

Colòmbia 182 324 250 296 210 361 273

Perú 124 239 119 220 175 287 172

França 223 585 452 318 276 432 300

Xina 47 308 108 167 141 457 224

Bolívia 155 157 198 310 285 158 115

República Dominicana 81 459 99 401 173 137 89

Brasil 226 300 266 210 175 326 231

BanglaDesh 14 31 90 1.352 590 9 0

Índia 85 118 266 782 239 42 41

Alemanya 155 274 212 135 168 268 204

Xile 137 215 211 191 135 178 116

Veneçuela 81 164 161 128 116 217 176

Romania 87 53 129 258 91 92 72

Regne Unit 145 327 207 127 104 198 164

Mèxic 86 215 160 105 144 160 81

Rússia 53 80 50 76 77 196 185

Uruguai 77 113 86 78 63 181 155

Estats Units d’Amèrica 93 204 159 93 91 177 91 Altres nacionalitats 1.158 1.853 1.683 1.597 1.204 1.568 1.146 Total nacionalitat 5.122 9.426 7.866 15.125 11.497 7.469 5.497 estrangera

% d’estrangers 32,41 41,23 29,00 57,17 54,97 23,19 23,36

(34)

TAULA 4 CONTINUACIÓ DE LA TAULA 3

Població estrangera resident a l’AIS Barcelona Litoral Mar.

Ordenació de les nacionalitats més freqüents. Any 2011.

Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

Font: Padró d’habitants de Barcelona.

ABS

País Poblenou Besòs El Clot Sant Martí- La Pau Sant Martí- Total AIS Verneda Verneda Barcelona

Nord Sud Litoral-Mar

Pakistan 94 2.367 114 42 148 67 10.950

Filipines 19 46 14 9 16 28 6.352

Marroc 216 476 249 86 138 85 5.249

Argentina 270 163 285 144 102 215 4.992 Equador 248 811 360 478 353 295 4.499

Itàlia 127 42 144 64 18 46 3.625

Colòmbia 237 312 276 218 97 203 3.239

Perú 200 437 370 389 234 235 3.201

França 155 74 146 68 55 85 3.169

Xina 223 249 260 153 162 269 2.768

Bolívia 149 313 256 175 95 127 2.493

República Dominicana 139 273 144 148 104 171 2.418

Brasil 130 113 161 106 60 75 2.379

BanglaDesh 0 49 3 0 0 1 2.139

Índia 82 278 16 17 9 10 1.985

Alemanya 74 39 66 26 16 31 1.668

Xile 57 76 97 110 45 51 1.619

Veneçuela 138 98 89 50 25 71 1.514

Romania 130 149 92 132 59 105 1.449

Regne Unit 61 14 41 10 7 10 1.415

Mèxic 88 25 62 30 12 25 1.193

Rússia 79 138 62 79 40 39 1.154

Uruguai 72 67 87 63 15 60 1.117

Estats Units d’Amèrica 31 16 36 8 2 7 1.008 Altres nacionalitats 682 1.317 696 508 290 418 14.120 Total nacionalitat 3.701 7.942 4.126 3.113 2.102 2.729 85.715 estrangera

% d’estrangers 20,26 30,96 17,29 14,96 16,61 11,82 29,23

(35)

FIGURA 9

Evolució de la taxa de natalitat

1

per 1.000 habitants. Anys 1991- 2010. Per districte i Barcelona.

Evolució de la taxa de natalitat

1 Taxa de natalitat: Naixements / total població* 1.000.

Font: Ajuntament de Barcelona. Departament d’Estadística.

Veure taula amb les dades a l’annexe 4

6 8 10 12

1991 1996 2001 2005 2010

Ciutat Vella Sant Martí Barcelona

(36)

MAPA 7

Distribució territorial de la renda familiar

1

. Any 2010.

Per districtes.

1Es construeix a partir de la Renda Familiar Bruta Disponible i variables relatives al nivell d’estudis de la po- blació resident, la situació laboral, les característiques del parc de turismes i els preus del mercat residencial.

Posició relativa de cada unitat geogràfica en relació amb la resta de zones i amb la mitjana de la ciutat (en base 100).

Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[150.0,186.2]

[120.0,150.0]

[100.0,120.0]

[80.0,100.0]

[63.2,80.0]

Índex Renda Familiar

(37)

TAULA 5

Distribució territorial de la renda familiar

1

. Anys 2008-2010 i evolució. Per barris de l’AIS Litoral Mar.

Barris 2008 2010

La Barceloneta 65,9 72,6

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera   81,8 91,2

El Barri Gòtic 80,8 92,3

El Raval 62,6 62,0

La Vila Olímpica del Poblenou   133,3 134,9 Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou   104,4 106,8 El Parc i la Llacuna del Poblenou   106,2 97,3

El Poblenou 93,6 86,3

Provençals del Poblenou   85,1 77,1

El Besòs i el Maresme   61,1 53,6

El Clot2 89 82,8

Sant Martí de Provençals   80,3 74,9

La Verneda i la Pau   74,3 68,4

Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona.

1Es construeix a partir de la Renda Familiar Bruta Disponible i variables relatives al nivell d’estudis de la població resident, la situació laboral, les característiques del parc de turismes i els preus del mercat residencial. Posició relativa de cada unitat geogràfica en relació amb la resta de zones i amb la mitjana de la ciutat (en base 100).

2El barri del Clot inclou una petita àrea de l’ABS Encants (que no pertany a l’AIS Barcelona Litoral Mar).

(38)

FIGURA 10

Evolució Índex Renda Familiar

1

. Anys 2000-2010. Per districtes.

1Es construeix a partir de la Renda Familiar Bruta Disponible i variables relatives al nivell d’estudis de la po- blació resident, la situació laboral, les característiques del parc de turismes i els preus del mercat residencial.

Posició relativa de cada unitat geogràfica en relació amb la resta de zones i amb la mitjana de la ciutat (en base 100).

Font: Departament Estadística. Ajuntament de Barcelona.

Sant Martí Ciutat Vella

61,8

72 72,6 73,5 71,1 74,2

75,2 79

85,7 86,3 87,7 87,5

83,7 81,5

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

2000 2005 2006 2007 2008 2009 2010

(39)

Mortalitat

Informació sanitària

AIS Barcelona Litoral Mar

Edició 2012

(40)
(41)

FIGURA 11

Esperança de vida al néixer, en anys, segons sexe. Dades acumulades 2005-2009. AIS Litoral Mar i Barcelona.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Homes

AIS Litoral Mar Barcelona 77,22

84,77

78,28

84,97

72 74 76 78 80 82 84 86

Dones

(42)

MAPA 8

Esperança de vida al néixer, en anys, ambdós sexes. Dades acumulades 2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[82.4,82.6]

[81.3,82.4]

[81.1,81.3]

[80.7,81.1]

[78.8,80.7]

Esperança de vida al néixer

(43)

FIGURA 12

Evolució de la taxa de mortalitat infantil per 1.000 nascuts vius segons sexe. Evolució 1991-2010. Per districte i Barcelona.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe Veure taula amb les dades a l’annexe

FIGURA 13

Taxa bruta de mortalitat per 1.000 habitants segons sexe.

Evolució 1991-2010. Per districte i Barcelona.

Ciutat Vella nens Sant Martí nens Barcelona nens

Ciutat Vella nenes Sant Martí nenes Barcelona nenes

0 2 4 6 8 10 12 14

1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

Ciutat Vella homes Sant Martí homes Barcelona homes

Ciutat Vella dones Sant Martí dones Barcelona dones

1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000

(44)

FIGURA 14

Raó de mortalitat comparativa

1

segons sexe.

Evolució 1991-2010. Per districte.

1RMC: Compara la taxa de mortalitat ajustada per edat (mètode directe amb la població de referència el total de Barcelona l’any 1996) a cada àrea geogràfica amb la de tot Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

Ciutat Vella homes Sant Martí homes Ciutat Vella dones Sant Martí dones

1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

0 20 40 60 80 100 120 140 160

(45)

MAPA 9

Raó de mortalitat comparativa

1

, ambdós sexes. Dades

acumulades 2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar.

1RMC: Compara la taxa de mortalitat ajustada per edat (mètode directe amb la població de referència el total de Barcelona l’any 1996) a cada àrea geogràfica amb la de tot Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[120.0,136.4]

[110.0,120.0]

[105.0,110.0]

[100.0,105.0]

[93.7,100.0]

Raó de Mortalitat Comparativa

(46)

FIGURA 15

Taxa bruta d’anys potencials de vida perduts per 1.000 habitants

1

segons sexe. Evolució 1991-2010. Per districte i Barcelona.

1Taxa d’APVP per 1.000 habitants d’1 a 70 anys. Els APVP estan calculats incloent les morts entre 1 i 70 anys i essent el límit d’edat els 70 anys.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

0 4.000 2.000 6.000 8.000 12.000 10.000 14.000 16.000 18.000

Ciutat Vella homes Sant Martí homes Barcelona homes

Ciutat Vella dones Sant Martí dones Barcelona dones

(47)

FIGURA 16

Raó d’anys potencials de vida perduts

1

segons sexe.

Evolució 1991-2010. Per districte.

1RAPVP: Compara els APVP observats i esperats a l’àrea geogràfica amb el conjunt de Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

Ciutat Vella homes Sant Martí homes Ciutat Vella dones Sant Martí dones

1991-1995 1996-2000 2001-2005 2006-2010

0 50 200

100 150 250

(48)

MAPA 10

Raó d’anys potencials de vida perduts

1

, ambdós sexes. Dades acumulades 2005-2009. Distribució per ABS de l’AIS Litoral Mar.

1RAPVP: Compara els APVP observats i esperats a l’àrea geogràfica amb el conjunt de Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[150.0,173.8]

[120.0,150.0]

[100.0,120.0]

[90.0,100.0]

[84.8,90.0]

Raó d’anys potencials de vida perduts

(49)

TAULA 6

Mortalitat per causa de defunció, malalties seleccionades. Dades acumulades 2005-2009. AIS Litoral Mar.

Causa de defunció Taxa mortalitat RMC1 RAPVP2 Malalties infeccioses i parasitàries 24,1 180,7 268,6

Tumors 255,6 112,0 97,4

Malalties del sistema circulatori 258,0 110,6 145,9 Malalties del sistema respiratori 104,3 125,4 202,9 Malalties del sistema digestiu 44,5 136,8 191,8 Causes externes de mortalitat 42,0 132,8 139,8

Total 892,9 105,4 113,7

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

1RMC: Compara la taxa de mortalitat ajustada per edat (mètode directe amb la població de referència el total de Barcelona l’any 1996) a cada àrea geogràfica amb la de tot Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

2RAPVP: Compara els APVP observats i esperats a l’àrea geogràfica amb el conjunt de Barcelona. El conjunt de la ciutat és 100, valors superiors indiquen major mortalitat que la global de Barcelona i valors inferiors indiquen menor mortalitat.

(50)

FIGURA 17

Raó de mortalitat comparativa, malalties seleccionades. Dades acumulades 2005-2009. AIS Barcelona Litoral Mar.

Font: Agència de Salut Pública de Barcelona.

180,7

112,0

110,6

125,4

136,8

132,8

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Malalties infeccioses i parasitàries

Tumors

Malalties del sistema circulatori

Malalties del sistema respiratori

Malalties del sistema digestiu

Causes externes de mortalitat

(51)

Utilització de Serveis

Sanitaris

Informació sanitària

AIS Barcelona Litoral Mar

Edició 2012

(52)
(53)

FIGURA 18

Taxa de freqüentació a l’Atenció Primària

1

. Any 2011.

Per AIS i Barcelona.

1Taxa de freqüentació a l’atenció primària: Nombre de visites per persona assignada o assegurada en un any, segons AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Barcelona 0

1 2 3 4 5 6

Dreta Esquerra Litoral-Mar

4,4

5,5 5,4

4,5

4,9

(54)

FIGURA 19

Taxa de freqüentació a l’Atenció Primària

1

. Evolució 2008-2011.

Per AIS i Barcelona.

1Taxa de freqüentació a l’atenció primària: Nombre de visites per persona assignada o assegurada en un any, segons AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

2008 2009 2010 2011

Esquerra Nord Dreta Litoral Mar

0 1 2 3 4 5 6 7

Barcelona

(55)

FIGURA 20

Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics, per 1.000 habitants

1

. Any 2011. Per AIS i Barcelona.

1Taxa de freqüentació hospitalària: Nombre de persones que s’hospitalitzen anualment per cada 1.000 habitants, segons AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

80,7

102,0 92,7

89,5

0 20 40 60 80 100 120

Dreta Esquerra Litoral-Mar

86,1

Barcelona

(56)

FIGURA 21

Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics, per 1.000 habitants

1

. Evolució 2008-2011. Per AIS i Barcelona.

1Taxa de freqüentació hospitalària: Nombre de persones que s’hospitalitzen anualment per cada 1.000 habitants, segons AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

2008 2009 2010 2011

Esquerra Nord Dreta Litoral Mar Barcelona

0 20 40 60 80 100 120

(57)

MAPA 11

Taxa de freqüentació hospitalaria, a tots els hospitals públics, per 1.000 habitants

1

. Any 2011. Per ABS de l’AIS Litoral MAR.

1 Taxa de freqüentació hospitalària: Nombre de persones que s’hospitalitzen anualment als hospitals de la XHUP per cada 1.000 habitants, segons ABS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[116.6,125.5]

[100.0,116.6]

[85.8,100.0]

[79.3,85.8]

[73.7,79.3]

Taxa de freqüentació hospitalària

(58)

FIGURA 22

Taxa estandarditzada d’urgències hospitalàries per 1.000 habitants

1

. Any 2011. Per AIS.

1Taxa d’urgències hospitalàries estandarditzada amb la població RCA, per 1.000 habitants i AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

FIGURA 23

Taxa estandarditzada d’urgències hospitalàries per 1.000 habitants

1

. Evolució 2008-2011. Per AIS.

1Taxa d’urgències hospitalàries estandarditzada amb la població RCA, per 1.000 habitants i AIS de residència.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

Dreta Esquerra Litoral-Mar

398,8

245,3

363,8 377,3

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

2008 2009 2010 2011

Esquerra Nord Dreta Litoral Mar

0 50 100 150 200 250 300 350 400 450

(59)

FIGURA 24

Índex d’atracció

1

dels Hospitals de la XHUP

2

de Barcelona sobre la població de l’AIS Barcelona Litoral Mar. Any 2011.

Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

1Percentatge de pacients atesos a cada grup d’hospitals.

2Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

Clínic + Sagrat Cor + Clínica Plató

Parc de Salut MAR Vall d'Hebron + Sant Rafael

Sant Pau + Fundació Puigvert + Dos de Maig Altres Hospitals 0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Barceloneta Casc

Antic Gòtic

Raval Sud Dr. Sayé Vila olímpica Ramo

n Turró

Poblenou Besòs El Clot

Sant Martí La Pau Verneda sud

(60)

MAPA 12

Índex d’atracció

1

dels hospitals del Parc de Salut MAR sobre la població de l’AIS Barcelona Litoral Mar. Any 2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

1 Percentatge de pacients de l’ABS atesos en hospitals del Parc de Salut MAR.

Font: Barcelona Observatori de Tendències en Serveis Sanitaris (BOTSS), Corporació Sanitària de Barcelona.

Veure taula amb les dades a l’annexe

[72.4,83.4]

[70.6,72.4]

[69.0,70.6]

[61.7,69.0]

[43.7,61.7]

Ïndex d’Atracció del PSMAR

(61)

TAULA 7

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama: resultats de la Ronda 8, anys 2010-2011. Per ABS de l’AIS Litoral Mar.

ABS Població Cobertura2 Reconvocatòria3 Cancers

diana1 detectats4

1A Barceloneta 1 637 81,8 4,4 4,7

1B Casc antic 1 992 78,9 4,5 6,6

1C Gòtic 1 381 76,6 4,6 5,6

1D Raval sud 1 916 71,5 3,7 1,0

1E Dr. Sayé 1 982 70,5 6,0 11,4

10A Vila olímpica 4 071 85,6 4,7 2,2

10B Ramon Turró 2 691 89,0 5,7 4,3

10C Poblenou 2 104 89,1 5,0 2,7

10D Besòs 3 027 87,8 4,6 4,3

10E Encants 2 458 86,3 4,6 5,5

10F Camp de l’Arpa 3 182 89,1 4,4 4,3

10G El Clot 3 196 89,4 4,9 7,3

10H Sant Martí - Verneda Nord 2 822 91,0 3,7 3,8

10I La Pau 1 457 89,3 4,4 8,3

10J Sant Martí - Verneda Sud 3 303 90,9 4,4 5,0

1Població diana: Totes les dones residents i/o empadronades en l’ABS i amb edat compresa entre 50 i 69 anys.

2Cobertura: (Dones cribades en el programa + dones amb cribratge extern al programa) x 100 / total dones invitades.

3Reconvocatòria: Dones citades a exploracions complementaries x 100 / dones cribades en el programa.

4Càncers detectats: Dones diagnosticades de càncer (invasiu o in situ) x 1000 / dones cribades en el programa.

Referencias

Documento similar

Esta U.D.A. de Podología nace con la voluntad de dar respuesta a la necesidad de contribuir a la integración de conocimiento, actitudes y habilidades en la formación de

De la Salud de la Universidad de Málaga y comienza el primer curso de Grado en Podología, el cual ofrece una formación generalista y profesionalizadora que contempla

En la base de datos de seguridad combinados de IMFINZI en monoterapia, se produjo insuficiencia suprarrenal inmunomediada en 14 (0,5%) pacientes, incluido Grado 3 en 3

En este ensayo de 24 semanas, las exacerbaciones del asma (definidas por el aumento temporal de la dosis administrada de corticosteroide oral durante un mínimo de 3 días) se

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

La secuencia suele ser conglomerado en la ba- se, arena y conglomera do fino en el centro, y conglomerado en la parte superior. Encima limos rojos y costra calcárea

qual pot veure qualsevol que hi passe, i que una maledicci6 procedent d'algun horrible ser, per enveja o per alguna altra causa originada per la tan freqüent maldat deis homes o de

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de