• No se han encontrado resultados

Com relacionam els continguts amb les competències bàsiques?

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Com relacionam els continguts amb les competències bàsiques?"

Copied!
31
0
0

Texto completo

(1)

Com relacionam els continguts

amb les competències bàsiques?

CEIP XALOC Peguera

(2)

OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Repensar el sentit del que feim Revisió de les feines trameses

Proposar un producte final i criteris d'excel·lència

Com afavorir el pas de l'ensenyament per continguts a l'aprenentatge-ensenyament competencial.

(3)

De tant en tant cal mirar:

CAP ENDINS :

Quin sentit té el que fem ? CAP ENDARRERE :

En quines coses ja hem millorat ? CAP ENDAVANT :

(4)

Tres preguntes:

Per a què programa la gent del meu centre? 1 minut

Per a què programo jo ? 2 minuts

Què m'agradaria que hagués contestat el mestre dels meus

(5)

Tot activant el pensament analògic...:

Quines serien les cinc similituds de més fàcil aplicació?

Fins a quantes similituds i diferències trobam entre la tasca de programar i el següent vídeo ?

(6)
(7)
(8)
(9)
(10)
(11)

Cal combinar

la necessitat d'impartir el currículum (mestres) amb la necesitat d'entendre el món (alumnes)

(12)

IMPORTANT : Les diapositives que venen a continuació són una adaptació d'una presentació l'autoria de la qual correspon a

(13)

Els contextos

Una eina útil per generar les preguntes clau

 

Guida Al·lès

Agost 2009

Actualitzat: Novembre 2010 

(14)

Què són?

(15)

Permeten apropar els continguts a l’alumnat.

Donen una visió més integradora del coneixement.

Generen un aprenentatge més proper al que els joves troben en el món real (els alumnes ja no pregunten: “Esto para que sirve, profe?”).

PER QUÈ SÓN ÚTILS ELS CONTEXTOS DES DEL PUNT DE VISTA DIDÀCTIC?

(16)

César Coll, Jornades formatives dels SE del Segrià, Lleida 2009

El context d’adquisició i aplicació de

les competències

Quin és el punt de partida de les competències ?: les exigències i desafiaments de situacions i activitats de la vida quotidiana

Els contextos d’adquisició i avaluació de les

competències permeten aprenentatges “autèntics” i “situats”

Les activitats o pràctiques socioculturals constitueixen un ingredient essencial en la definició i caracterització de les competències

(17)

LAS CCBB UN TIPO DE APRENDIZAJE SITUADO

LAS CCBB REQUIEREN UN APRENDIZAJE VINCULADO A UN DETERMINADO CONTEXTO Y UNAS DETERMINADAS TAREAS QUE LAS PERSONAS TENDRÁN QUE RESOLVER Y QUE LE PERMITIRÁ ADQUIRIR LA COMPETENCIA NECESARIA

El aprendizaje del alumno es una aprendizaje situacional, contextualizado en función de la estructura de tareas académicas y el clima ecológico configurado a través de la negociación del grupo social. (Pérez Gómez, 1983)

(18)

Necesidad de abrir las escuelas a su entorno logrando que se diversifiquen las situaciones y ambientes de aprendizaje y de dotar de valor educativo a los aprendizajes adquiridos en las distintas comunidades de prácticas”.

Todos pertenecemos a comunidades de práctica. En casa, en el trabajo, en la escuela, en nuestras aficiones: pertenecemos a varias comunidades de práctica en cualquier momento dado. […] Las comunidades de práctica están por todas partes. (Wenger, 2001)

Ramón Doménech. Fuente: "Cuadernos sobre Competencias Básicas” Escuela Española, José Moya Otero y Grupo Atlántida

El context pot ser l'entorn proper: 

el barri, el poble, la ciutat.

(19)

Fragmentació i desordre dels continguts curriculars.

Comporten fer menys èmfasi en la comprensió conceptual en profunditat dels continguts conceptuals.

Requereixen més feina de preparació per part del professorat mentre no hi hagi materials publicats que siguin adequats.

QUINS INCONVENIENTS TÉ L’ÚS DELS CONTEXTOS?

(20)

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS

Segons PISA. Tipologia:

Personal

(jo, família, companys)

Escolar o professional

(situacions vida escolar o laboral)

Social o públic

(situacions comunitat local i societat)

Global o Científic

(21)

TIPOLOGIA DE CONTEXTOS

Segons Departament d'Educació,

Es presenten mitjançant: Encàrrecs Notícies Casos Anàlisi d´imatges Polèmiques Problemes

(22)

Situacions en les que l’alumnat, a partir d’una proposta (que sovint prové de fora l’aula) ha de dissenyar i construir un producte o dissenyar i prestar un servei.

Departament d'Educació

(23)

Textos periodístics reals o versemblants que presenten una informació de plena actualitat. També les cartes al director que denuncien una situació o criden l’atenció sobre una determinada problemàtica.

Departament d'Educació

(24)

Imatges que presenten situacions reals, és a dir, que mostren o suggereixen fenòmens o processos tal com es donen a la realitat.

Departament d'Educació

(25)

Seguiment d’un fragment de la vida d’una persona, amb un plantejament més o menys complet dels fets que l’afecten. En són un cas concret els testimonis en què una persona, sovint un adolescent, ens explica en primera persona una situació que l’afecta o preocupa.

Departament d'Educació

(26)

Situacions que plantegen un interrogant, que no tenen una solució evident o requereixen d’una explicació.

Departament d'Educació

(27)

: situacions en què dues persones o grups discuteixen o s’enfronten per les seves opinions relacionades amb una qüestió d’actualitat.

Departament d'Educació

(28)

Criteris per a la selecció de contextos

L’experiència didàctica.

La pròpia i la dels altres

Hi ha materials escrits i experimentats?

2. Criteri epistemològic.

Necessitat autèntica dels continguts.

Consciència de quins són o han de ser els continguts fonamentals.

3. L’interès de l’alumnat.

Interessos induïts Interessos immediats Interessos profunds

4) El grau de dificultat.

Adequació dels problemes i qüestions que genera el context i els continguts a l’edat i els coneixements previs de l’alumnat.

5) Recursos i metodologies implicades.

Possibilitat de treballs pràctics o experimentals, ús de les TIC... Possibilitat de treball en grup, ...

6) Riquesa i densitat dels continguts implicats.

Quantitat i qualitat dels continguts en relació a la despesa de temps.

7) La interdisciplinarietat.

A quines àrees disciplinaries correspon el context?8) La significació cultural, històrica, ideològica.No hi ha temes neutres.

(29)

FONTS EMPRADES

COLL, C, (2009) Jornades formatives del Segrià, Lleida 2009.

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ, (2009). Orientacions per al desplegament del currículum a les ciències socials a l´ESO.

DOMÈNECH, R: (2009) Resum de "Cuadernos sobre Competencias Básicas” Escuela Española, José Moya Otero y Grupo Atlántida EQUIP LIC DE L'HOSPILATET DE LLOBREGAT

MONEREO, C (2009): Pisa como excusa, ed. Graó.

(30)

Feines a fer per a la propera sessió:

Seqüència didàctica : Valorar-la a partir dels criteris d'excel·lència i introduir modificacions si és el cas.

Revisar els contextos de les tasques dissenyades Passar el full de reflexió i el vídeo als cicles.

(31)

Moltes gràcies,...bones festes,

Referencias

Documento similar

Gallan, y Lucifér cual cedro erguido, Que entre humildes arbustos descollando. Las nubes toca aunque del rayo herido. Nuevamente sus fuegos provocando;. Se alza

BUBER'NEUaiAMN, Margarete ¡ Von Potsáam ndch Moskau. SMíionen eines Irftveges. Stuttgart, 1957; Deutsche Verlags-Anstalt, 480 págs... DAHM: Deutsches Reckt. Die geschichüichen

Sin embargo, esta interpretación ecomorfológica cuenta con una evidencia en contra, ya que en venta Micena está presente una especie de Praeovibos que exhibe también una gran

Los alumnos se ponen en grupo para trabajar y recopilar información e imágenes acerca de los personajes con las tablets, pudiendo buscar información

  Se elegir Se elegir Se elegir Se elegir Se elegir Se elegir Se elegir Se elegir áááá áááá al azar otra colonia para mantener el al azar otra colonia para mantener el al

Volviendo a la jurisprudencia del Tribunal de Justicia, conviene recor- dar que, con el tiempo, este órgano se vio en la necesidad de determinar si los actos de los Estados

Así que decidieron cambiar sus puestos, el sofá quería ser la nevera y se puso encima toda la comida; las tres estanterías de libros querían ser cada una un sofá y se tumbaron en

Esta ponencia tiene como propósito sintetizar y, en algunos casos reanalizar los datos de que dispone el Instituto sobre las condiciones materiales que caracterizan a las