Xylella fastidiosa. IDENTIFICACIÓ
DE SÍMPTOMES EN DIFERENTS
ÀMBITS i NORMATIVA
El Bruc, 21 de setembre de 2017 Isabel Pujadas Rovira
Xylella fastidiosa.
2
• És un bacteri que ataca greument a una gran diversitat de plantes, i pot afectar greument cultius molt importants del nostre país: olivera, vinya, cítrics, Prunus sp.,
Quercus sp., entre altres.
• El bacteri envaeix el xilema i bloqueja el transport d’aigua i els nutrients minerals solubles (col·lapse vascular) • El bacteri té un gran nombre de
subespècies. Hi ha tres subespècies principals amb molta capacitat de recombinació i adaptació (fastidiosa, multiplex i la pauca) (Mallorca)
• És transmès per multiplicació vegetativa i per insectes vectors
Xylella fastidiosa. Dispersió
3
• Es transmet de forma natural d’unes plantes a unes altres amb l’ajuda dels insectes vectors.
• Hemípters amb capacitat de succió (xucladors) del xilema: principalment cicadèlids i cercòpids. L’especificitat entre el bacteri i el vector sol ser molt baixa (qualsevol cicadèlid o cercòpid pot ser un vector potencial del bacteri).
• Philaenus spumarius és un cicadèlid que transmet la malaltia i que és present a Catalunya.
Xylella fastidiosa. Philaenus spumarius
Xylella fastidiosa. Philaenus spumarius
Xylella fastidiosa. Philaenus spumarius
Identificació de símptomes
7
Xylella fastidiosa.
IDENTIFICACIÓ DE SÍMPTOMES
EN DIFERENTS ÀMBITS
8
OLIVERA I ULLASTRE
9
ITÀLIA
Olivera (X.f. subespècie pauca)
Fotos: Donato Boscia – Institute for sustainable Plant Proteccion, USO Bari (IT)
10
11
MALLORCA
Ullastre (Xylella fastidiosa subesp. multiplex)
ULLASTRES (Xylella fastidiosa var. multiplex) Foto : Xiscu Adrover
12
ULLASTRES (Xylella fastidiosa subesp. multiplex) Foto : Xiscu Adrover
Secció de Sanitat Vegetal Illes Balears
13
14
15
MATEIX ARBRE
(Ullastre) i
QUATRE ANYS
DE DIFERÈNCIA
Juny 2012Google Desembre 2016Foto: Xiscu Adrover
Secció de Sanitat Vegetal-Govern de les Illes Balears
16
17
MALLORCA
Ullastre (Xylella fastidiosa subesp. multiplex)
18
MALLORCA
Olivera (Xylella fastidiosa subespècie multiplex)
POSITIU A X. f. ASIMPTOMÀTIC
19
Olivera Mallorca Ullastre Mallorca
POSITIU A X. f. Negatiu a X.f.
20
Prunus spp.
21
ITÀLIA
Olivera (Xylella fastidiosa subesp. pauca)
Ametller
Cirerer
22
CALIFORNIA
Prunus spp.(Xylella fastidiosa subesp. fastidiosa)
23
MALLORCA
Prunus spp
.
(Xylella fastidiosa subesp. fastidiosa)
24
MALLORCA
Prunus spp
.
(Xylella fastidiosa subesp. fastidiosa)
25
MALLORCA
Prunus spp
.
(Xylella fastidiosa subesp. fastidiosa)
Pruner (Prunus domestica )
Foto: Isabel Pujadas
Servei de Sanitat Vegetal- DARP
ASIMPTOMÀTIC POSITIUS A X. f.
26
MALLORCA
Prunus spp
.
(Xylella fastidiosa subespècie fastidiosa)
27
MALLORCA
Prunus dulcis
28
Vinya
29
EEUU
Vinya (Malaltia de Pierce)
30
MALLORCA
Vinya
(X.f. subespècie fastidiosa)
Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears - Govern de les Illes Balears Xiscu Adrover
31
Polígala
32 ITÀLIA (subespècie Pauca) FRANÇA (subespècie Multiplex)
Foto: Donato Boscia, CNR-Institute for Sustainable Plant Protection, Bari (IT)
33
MALLORCA
Polígala (X.f. sub. fastidiosa i sub. multiplex)
Fotos: Xiscu Adrover
Secció Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
34
MALLORCA
Polígala (X.f. sub. fastidiosa i sub. multiplex)
Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
35
MALLORCA
Polígala (X.f. sub. fastidiosa i sub. multiplex)
Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
36
MALLORCA
Polígala (X.f. sub. fastidiosa i sub. multiplex)
Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
37
Baladre
38
ITÀLIA
Baladre(Xylella fastidiosa subesp. pauca)
39
MALLORCA
Baladre (Xylella fastidiosa subesp.fastidiosa
)
Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
40
Romaní i estepa
41
MALLORCA
Romaní i estepa ( Xylella fastidiosa subesp. multiplex)Fotos: Diego Olmo
Laboratori oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears-Govern de les Illes Balears
42
PRESA DE MOSTRES I ENVIAMENT AL LABORATORI
Les mostres consistiran en: Teixits adults (branques i fulles). S’evitarà agafar brots en creixement actiu. El pecíol i els nervis tenen gran quantitat de vasos xilemàtics.
Fulles adultes amb pecíols i branques d’espècies de plantes perennes.
Tija i fulles adultes en el cas d’espècies herbàcies. Es recomana agafar la planta completa.
Es recomana que la mostra correspongui amb el material vegetal d’una única planta, tant si es tracta d’una mostra simptomàtica com asimptomàtica. En mostres simptomàtiques és possible prendre una mostra composta per vàries plantes que tinguin els mateixos símptomes.
Mostres simptomàtiques: branques i brots representatius dels símptomes que continguin com a mínim 10-25 fulles (depenent de la mida de la fulla).
Mostres asimptomàtiques: De 4 a 10 branquetes amb fulles segons la mida de l’arbre o arbust.
43
PRESA DE MOSTRES I ENVIAMENT AL LABORATORI
• Es sacsejarà la mostra per assegurar que no es portaran insectes vectors, per exemple, els adults del vector volaran quan es sacsegin les fulles i branques. És important comprovar que la mostra no conté cap insecte vector, ni adult ni juvenil.
• Conservació de la mostra: Les fulles i els brots que composen la mostra s’han d’embolicar en paper d’alumini, conservar en fred (4-8 ºC) a la nevera, i transportar en una bossa de plàstic tancada, i sempre amb etiqueta identificativa.
• Etiquetatge de la mostra:
- Identificar el lloc o parcel·la on s’ha pres la mostra (geolocalització) - Municipi
- Espècie vegetal i varietat si es pot determinar - Data i hora de la recollida de la mostra
44
PRESA DE MOSTRES I ENVIAMENT AL LABORATORI
• Enviament de la mostra: fer arribar immediatament la mostra al Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Catalunya.
• Mesures de profilaxi i prevenció per a la recollida de mostres: - Posar-se guants.
- Extreure la mostra, tallant la part en qüestió amb les tisores. - Introduir-la a la bossa de plàstic.
- Lligar la bossa i identificar la mostra utilitzant una etiqueta adhesiva amb les dades indicades anteriorment.
- Desinfectar el punt de l’arbre on s’ha tallat utilitzant alcohol de 70ºC o amoni quaternari, i assecar amb paper higiènic, i posar-lo dins la bossa juntament amb els guants, lligar la bossa.
- Col·locar una cinta amb el número de mostra en el punt d’extracció, aproximadament d’1 metre de llargada.
NORMATIVA
45
NORMATIVA
46
Decisió de l’execució (UE) 2015/789 de la Comissió de 18 de maig de 2015 sobre mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió Europea de Xylella fastidiosa (Wells et al.).
Decisió de l’execució (UE) 2015/2417 de la Comissió de 17 de desembre de 2015 per la que es modifica la Decisió d’Execució (UE) 2015/789 en el que es refereix a les mesures per prevenir la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.) Decisió de l’execució (UE) 2016/764 de la Comissió de 12 de maig de 2016 per la que es
modifica la Decisió de l’Execució (UE) 2015/789, sobre les mesures per evitar la introducció i propagació dins la Unió de Xylella fastidiosa (Wells et al.)
Ordre APM/21/2017, de 20 de gener, per la que s’estableixen mesures específiques de prevenció en relació amb el bacteri Xylella fastidiosa (Wells et al.)
PLA DE CONTINGÈNCIA DE Xylella fastidiosa
(Well y Raju)
47
L’article 3 bis de la Decisió 2015/789/UE de Desembre de 2015, obliga a cada Estat membre a establir un Pla de contingència, amb l’objectiu d’estar preparats a temps.
El MAPAMA amb la col·laboració de les CCAA ha elaborat el Pla de Contingència .
Aquest inclou:
- Protocol de prospeccions per la prospecció i prevenció de Xf
- Programa d’Eradicació , on es recullen les mesures que han d’aplicar-se en cas que es detecti un brot
Defineix la organització i les responsabilitats: MAPAMA (planificació i coordinació) i CCAA (prospeccions en vivers, masses forestals, cultius i altres llocs de risc i l’aplicació de mesures fitosanitàries)
48
CONTINGUT DEL PLA DE CONTINGÈNCIA
Article 3 bis de la Decisió (UE) 2015/2417 de la comissió de 17 de desembre de 2015
Mesures d’eradicació i prohibició de plantar a la zona infectada Restriccions al moviment
Mesures en cas d'incompliment Campanyes de sensibilització
Funcions i responsabilitats: organismes que participen a les accions i autoritat única Laboratoris aprovats específicament per la detecció de Xylella fastidiosa
Recursos mínims que s’han de posar a disposició en cas de presència o sospita, així com procediments per posar a disposició recursos addicionals.
PROTOCOL DE PREVENCIÓ DE XYLELLA FASTIDIOSA A CATALUNYA
49
Elaborat pel: DARP, IRTA, UdG, UP, JARC, FVC, FCAC
50
PROTOCOL DE PROSPECCIONS
51
PROTOCOL DE PROSPECCIONS
Pla de contingènciaL’ objectiu del PROTOCOL DE PROSPECCIONS que estableix el Pla de Contingència és definir un PROGRAMA DE VIGILÀNCIA per poder prevenir la seva introducció (està basat amb la Guia per les prospeccions de Xylella fastidiosa a la UE que va elaborar durant el Desembre de 2015 la Comissió
52
PROTOCOL DE PROSPECCIONS
Pla de contingènciaRecull tot el relacionat amb la detecció i identificació de la plaga: descripció i biologia, símptomes i danys, procediment d’inspecció, època recomanada per la realització de prospeccions, presa de mostres, conservació i enviament de la mostra, notificació dels resultats, etc.
53
HOSTES
- EFSA (2016) ha elaborat un llistat d’espècies hoste de 359 espècies, que s’engloben en 204 gèneres i 75 famílies botàniques.
- La legislació europea (Decisió 2015/789/UE) ha regulat tots els vegetals hostes identificats per EFSA, classificant-los de la següent manera:
Plantes hoste: vegetals sensibles a les soques de Xylella fastidiosa presents a la UE. El
llistat de plantes hoste es recull a una base de dades elaborada i actualitzada per la comissió (última actualització gener del 2017).
Vegetals especificats: totes les plantes hostes de Xylella fastidiosa, excepte llavors, tant a
les soques europees com les no europees, que s'enumeren a l’annex I de la Decisió 2015/789/UE.
PROTOCOL DE PROSPECCIONS
Pla de contingència54
LLOCS ON FER LA PROSPECCIÓ
Protocol de prospeccions1. Llocs que rebin material vegetal procedent de Zones Demarcades 2. Vivers i centres de jardineria
3. Plantacions recents (<2 o 4 anys) realitzats amb material de risc, procedent de zones demarcades
o tercers països amb presència de Xylella fastidiosa .
4. Entorn de: vivers, centres de jardineria i vies de comunicació amb una zona demarcada (ex. ferries
que vinguin de les Illes Balears)
5. Litoral de la Comunitat valenciana
6. Principals cultius hoste i amb gran importància econòmica en el nostre país: olivera, vinya, cítrics,
Prunus sp. i Quercus sp.
55
PROCEDIMENT DE LA INSPECCIÓ
Protocol de prospeccionsEl procediment de la inspecció/prospecció consisteix en la observació visual dels vegetals destinats a la plantació. La observació es dirigeix a la part aèria de la planta.
Observació visual:
- Estat fitosanitari del conjunt de la planta. - Si hi ha símptomes de pansiment.
- Brots i fulles (detectar decaïment, marciment, cremats, clorosis, necrosis o motejats). Descartar que els
símptomes siguin altres causes.
- En cas de no trobar mostres simptomàtiques se n’agafaran d’asimptomàtiques.
56
RECOLLIDA DE MOSTRES
Protocol de prospeccions
Branques o brots amb fulles: el pecíol i els nervis tenen gran quantitat de vasos xilemàtics. Incloure fulles . Plantes herbàcies petites: planta completa.
Es recomana que la mostra correspongui amb el material vegetal d’una única planta, tant si es tracta d’una mostra simptomàtica com asimptomàtica. En mostres simptomàtiques és possible prendre una mostra composta per vàries plantes amb els mateixos símptomes. Mostres simptomàtiques: branques o brots representatius dels símptomes que continguin almenys 10-25 fulles (depenent de la mida de la fulla)
57
PROGRAMA D’ERADICACIÓ
58
DELIMITACIÓ DE LA ZONA DEMARCADA Programa d’eradicació
ZONA DEMARCADA = ZONA INFECTADA + ZONA TAMPÓ (10 km)Zona infectada:
- Vegetals infectats
- Vegetals amb símptomes
- Vegetals susceptibles d’estar infectats per proximitat (100 m)
Zona tampó:
59
Mesures d’eradicació:
- Tractaments fitosanitaris contra insectes vectors i les seves plantes hoste.
- Eliminació i destrucció immediata de vegetals infectats i els que tenen símptomes i les plantes hoste situades al voltant de 100 m.
- Inspeccions per determinar l’origen de la infecció - Bones pràctiques agrícoles
- Mesures específiques per fer front a complicacions relatives a l’accessibilitat i adequada destrucció de plantes.
- Altres mesures
Mesures per evitar la propagació: - Restriccions al moviment
- Prohibició de plantació de plantes hostes a la zona infectada Mesures de vigilància:
- Prospeccions als 100 m al voltant dels vegetals infectats: NIMF 31 - Prospeccions a la zona tampó : quadrícula 100 x 100
60
COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ Programa d’eradicació
Es comunicarà als ajuntaments afectats que el seu terme municipal es troba en zona demarcada i les mesures que cal prendre per evitar la dispersió de la Xylella fastidiosa. Es prohibirà la
plantació de plantes hoste a la zona infestada, excepte en els llocs on hi hagi establert un sistema de protecció física que impedeixi el pas d’insectes vectors.
Es comunicarà a les cooperatives agràries, empreses proveïdores registrades en el ROPMV i
centres de jardineria, la prohibició de plantació de plantes hostes en la zona infestada, excepte en aquells llocs on hi hagi establert un sistema de protecció física que impedeixi el pas dels insectes vectors.
Es realitzarà una campanya d’informació dirigida a l’opinió pública sobre l’amenaça que suposa la
Xylella fastidiosa i sobre les mesures adoptades per evitar la seva introducció i propagació.
Es posarà senyalització vial que indiqui la delimitació de la zona demarcada corresponent. Si existeix risc de contaminació de material vegetal que procedeixi o es dirigeixi a una altra
Comunitat Autònoma o un altre Estat membre, s’informarà immediatament al MAPAMA, per tal que aquest, a la vegada, informi a altres Comunitats Autònomes o Estats Membres afectats
El Bruc, 21 de setembre de 2017 Isabel Pujadas Rovira