• No se han encontrado resultados

Viure i conviureVivir i convivir 03

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Viure i conviureVivir i convivir 03"

Copied!
9
0
0

Texto completo

(1)

03

Viure i conviure

Vivir i convivir

(2)

Barcelona és una ciutat amb molta activitat festiva on es constata una àmplia participació ciutadana. Les festes i les tradicions, la gran majoria d’arrel cristiana, són un signe més d’identitat de la ciutat que val la pena viure, conèixer i preservar. Tot i això, és positiu veure com cada cop se celebren més festes i tradicions pro-cedents d’altres cultures. A continuació, descrivim les festes més populars de Barcelona.

Celebracions tradicionals Nadal i Cap d’Any

Les festes de Nadal comencen el 25 de desembre i s’acaben el 6 de gener, després del dia dels Reis d’Orient. El 25 de desembre es commemora el naixe-ment de Jesús i tant el dia abans com el dia després són dates en què les famílies es reuneixen i intercan-vien regals i felicitacions.

La primera setmana de desembre la ciutat es prepara per a la celebració d’aquestes festes: la majoria de ca-rrers s’omplen de lluminàries i els comerços i les cases es guarneixen amb motius nadalencs.

El tió també és una tradició catalana que consisteix en el fet que els infants donen cops de bastó a un tronc (el tió) i aquest “caga” regals i llaminadures. En diferents punts de la ciutat s’organitzen tions populars per als infants.

Barcelona destaca per la seva Cavalcada de Reis, el dia 5 de gener a la tarda. Amb l’arribada dels Reis d’Orient a la ciutat es fa una gran desfilada de carros-ses pels carrers.

Festes de Santa Eulàlia

Santa Eulàlia és la copatrona de Barcelona, i la set-mana del 12 de febrer (dia de la festivitat) s’organitza la festa major d’hivern de la ciutat. És una festa on els infants són els protagonistes juntament amb la Laia, que és el símbol de la festa. S’organitzen diferents ac-tivitats en què participen les diverses entitats culturals infantils de la ciutat.

Barcelona es una ciudad con mucha actividad festiva que goza de una amplia participación ciudadana. Las fiestas y tradiciones, la mayor parte de raíz cristiana, son un signo más de identidad de la ciudad que vale la pena disfrutar, conocer y preservar. Aún así, es positivo ver cómo cada vez más se celebran fiestas proceden-tes de otras culturas. Las fiestas más populares son: Fiestas tradicionales

Navidad y Fin de Año

Las fiestas de Navidad empiezan el 25 de diciembre y terminan el 6 de enero, después del día de los Reyes Magos de Oriente. El 25 de diciembre se conmemora el nacimiento de Cristo y el día anterior y el día posterior son fechas en que las familias se reúnen e intercam-bian regalos y felicitaciones.

La primera semana de diciembre la ciudad se prepara para la celebración de estas fechas: la mayor parte de calles se llenan de luminarias y los comercios y las ca-sas se adornan con motivos navideños.

El tió también es una tradición catalana. Los niños y niñas golpean con un palo un tronco de madera (el tió) que “caga” regalos y dulces. En distintos puntos de la ciudad se organizan tiós populares para los pequeños. Barcelona destaca por su Cabalgata de Reyes, el día 5 de enero por la tarde. Con la llegada de los Reyes Magos de Oriente la ciudad organiza un desfile de ca-rrozas por sus calles.

Fiestas de Santa Eulàlia

Santa Eulàlia es la co-patrona de Barcelona y la sema-na del 12 de febrero (día de la festividad) la ciudad or-ganiza la fiesta mayor de invierno. Es una fiesta donde los niños y niñas son los protagonistas, junto con Laia, símbolo de la fiesta. Se organizan diversas actividades que cuentan con la participación de distintas entida-des culturales infantiles de la ciudad.

Festes i tradicions

de barcelona

Fiestas y tradiciones

de Barcelona

1

Viure i conviure

Vivir i convivir

(3)

Carnaval

La festa de Carnaval o Carnestoltes es fa els dies que precedeixen el període de la Quaresma, abans de Pas-qua. Se celebra sempre el mes de febrer, en funció de les fases de la lluna. El rei Carnestoltes és l’encarregat d’obrir la festa i acostuma a pronunciar un discurs o pregó en to satíric, que incita a participar en la festa.

És tradicional disfressar-se i participar en rues i ca-valcades. Barcelona organitza una gran cavalcada de Carnaval en la qual participen entitats de diferents sectors socials, comercials i culturals, com per exem-ple les associacions de veïns, les associacions de co-merciants i els mercats municipals.

Diada de Sant Jordi

El 23 d’abril és la Diada de Sant Jordi, patró de Cata-lunya. Aquest dia els carrers de la ciutat s’omplen de parades de llibres i roses. La rosa com a símbol d’amor i amistat i el llibre com a símbol de cultura. Tot i ser un dia laborable, la de Sant Jordi és una jornada alegre i participativa en la qual la gent surt al carrer a passejar, mirar i gaudir de la festa.

La nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan, la del 23 al 24 de juny, és la nit més curta de l’any, i és quan se celebra el solstici d’estiu.

La nit de Sant Joan és la nit del foc per excel·lència. És una festa espontània que se celebra als carrers i places en forma de revetlla, fent fogueres amb fustes i mobles vells i tirant gran quantitat de petards i focs ar-tificials. És costum saltar les fogueres i menjar la coca de Sant Joan.

Festes de la Mercè

El 24 de setembre és la festa de la Mercè, patrona de Barcelona. Durant 10 dies la ciutat celebra la seva gran festa major.

El cel s’omple d’espectacles aeris i pirotècnics; ge-gants i capgrossos ocupen els carrers; els dimonis i els dracs envaeixen les voreres; les places ballen al ritme de les orquestres...

La Mercè és una festa plural, on participen multitud d’entitats culturals de la ciutat i de fora, i que està pen-sada perquè tots els ciutadans trobin activitats ade-quades als seus gustos.

Festes majors dels barris

Quasi tots els barris de Barcelona tenen la seva festa major. Les dates de celebració depenen de cada barri. Destaquen per la seva popularitat la Festa major de Gràcia, al voltant del 15 d’agost, i la Festa major de Sants, a finals del mateix mes.

Carnaval

La fiesta de Carnaval o Carnestoltes se celebra los días que preceden al período de la Cuaresma, antes de Pascua. Se celebra siempre durante el mes de febre-ro, en función del calendario lunar. El rey Carnestoltes es el encargado de inaugurar la fiesta y acostumbra a pronunciar un discurso o pregón en tono satírico, que incita a la participación.

Es tradicional disfrazarse y participar en rúas y cabalga-tas. Barcelona organiza una gran cabalgata de Carna-val en la que participan distintas entidades de sectores sociales diversos, comerciales y culturales, como por ejemplo las asociaciones de vecinos, las asociaciones de comerciantes, los mercados municipales, etc.

Diada de Sant Jordi

El 23 de abril es la Diada de Sant Jordi, patrón de Ca-talunya. Este día las calles de la ciudad se llenan de paradas de libros y rosas. La rosa como símbolo de amor y amistad y el libro como símbolo de cultural. A pesar de ser un día laborable, la de Sant Jordi es una jornada alegre y participativa en la que la gente sale a la calles a pasear, mirar y disfrutar de la fiesta.

La noche de Sant Joan

La noche de Sant Joan, la del 23 al 24 de junio, es la noche más corta del año y con ella se celebra el sols-ticio de verano.

La noche de Sant Joan es la noche del fuego por exce-lencia. Es una fiesta espontánea que se celebra en las calles y en las plazas en forma de verbena, con hogue-ras hechas de muebles viejos y tirando gran cantidad de petardos y fuegos artificiales. Es costumbre saltar las hogueras y comer la coca de Sant Joan.

Fiestas de la Mercè

El 24 de setiembre es la fiesta de la Mercè, patrona de Barcelona. Durante 10 días la ciudad celebra su gran fiesta mayor.

El cielo se llena de espectáculos aéreos y pirotécnicos; gigantes y cabezudos ocupan las calles; los demonios y dragones invaden las aceras; las plazas bailan al rit-mo de las orquestras,…

La Mercè es una fiesta plural donde participan multitud de entidades culturales de la ciudad y de fuera y está pensada para que todos los ciudadanos encuentren actividades afines con sus gustos.

Fiestas mayores de barrio

Casi todos los barrios de Barcelona tienen su fiesta mayor. Las fechas de celebración dependen de cada barrio. Destacan, por su popularidad, la fiesta mayor de Gracia, hacia el 15 de agosto, y la fiesta mayor de Sants, a finales de agosto.

Noves celebracions

A causa de l’increment de la diversitat cultural de la ciutat, hem vist aparèixer noves celebracions festives. Entre d’altres, destaquem les següents:

Festa de la fi del Ramadà

El mes del Ramadà finalitza amb la festa de l’Aid el Fitr, la festa de la ruptura del dejuni, que és una de les fes-tes més assenyalades del calendari islàmic. En aques-ta fesaques-ta els musulmans es reuneixen per celebrar la superació de la prova del dejuni de manera col·lectiva.

Cap d’Any Xinès

La celebració del Cap d’Any Xinès s’allarga durant quinze dies i es viu amb especial intensitat. Tot i així, la celebració pròpiament dita no s’inicia fins a la vigília del seu cap d’any, quan familiars i amics s’apleguen en el sopar del Twan Yuan Fan, que literalment vol dir ”sopar de la reunió”. Les danses del lleó i el drac donen color i alegria a la festa.

Festes nacionals i d’independència

Moltes de les persones procedents d’altres països ce-lebren les festes nacionals o d’independència del seu país d’origen. La gran majoria tenen lloc en el perío-de estival. En aquestes festes acostumem a trobar-hi menjars, folklore, concerts de música tradicional, ar-tesania i altres manifestacions culturals típiques dels seus països.

Aid al Kebir o Festa del Xai

La Festa del Xai, també coneguda com la Festa del Sacrifici o la Gran Festa, és una de les diades més as-senyalades dins del calendari musulmà. Es fa coincidir amb el pelegrinatge que, cada any, fan milers de mu-sulmans a la ciutat santa de la Meca. Aquesta és una festa que es considera vinculada al perdó i al record.

On informar-se

Per tenir informació de la programació de les activitats festives que es realitzen durant l’any pots adreçar-te a:

• L’OAC del teu districte

• A l’oficina d’atenció de l’Institut de Cultura de Barcelona,

• Palau de la Virreina, Rambla de Sant Josep, 99

Més informació a l’apartat de “Festes i tradicions” del web Canal Cultura awww.bcn.cat

Nuevas celebraciones

Debido al incremento de la diversidad cultural de la ciudad, han aparecido nuevas celebraciones festivas. Entre otras destacamos:

La fiesta del fin del Ramadán

El mes de Ramadán finaliza con la fiesta Aid el-Fitr, la fiesta de la ruptura del ayuno, y es una de las fiestas más señaladas del calendario islámico. En esta fecha, la comunidad musulmana se reúne para celebrar la su-peración de la prueba del ayuno de forma colectiva.

El año nuevo chino

La celebración del año nuevo chino dura quince días y se vive con una especial intensidad. Aún así, la cele-bración propiamente dicha no empieza hasta la vigilia del año nuevo cuando familiares y amigos se reúnen en la cena “Twan Yuan Fan”, que literalmente significa “cena de la reunión”. Las danzas del león y del dragón dan color y alegría a la fiesta.

Fiestas nacionales y de la independencia

Muchas personas procedentes de otros países cele-bran sus fiestas nacionales o de la independencia de su país de origen. La mayor parte de ellas tiene lugar durante el período estival. En estas fiestas hay folklore, comida, conciertos de música tradicional, artesanía y otras manifestaciones culturales típicas de los países de origen.

Aid al Kebir o Fiesta del Cordero

La fiesta del cordero, también conocida como Fiesta del Sacrificio o la Gran Fiesta, es una de las fechas más señaladas del calendario musulmán. Coincide con el peregrinaje que cada año realizan miles de musul-manes a la ciudad santa de La Meca. Esta fiesta se vincula al perdón y al recuerdo.

Dónde informarse

Para informaros de la programación de las actividades festivas que se realizan durante el año, podéis dirigiros a:

• la Oficina de Atención al Ciudadano (OAC) de vuestro distrito

• la oficina de atención del Instituto de Cultura de Barcelona

• Palau de la Virreina, Rambla de Sant Josep, 99. Más información en el apartado “Fiestas y tradiciones” de la Web Canal Cultura en www.bcn.cat

(4)

Participació ciutadana

Participación ciudadana

2

Equipaments culturals i cívics de la ciutat

Barcelona té una extensa xarxa d’equipaments culturals i cívics on les persones i entitats desenvolupem les seves activitats: centres cívics, biblioteques, museus, centres culturals, casals, etc. L’accés a aquests espais és lliure i obert a tothom en els horaris i les condicions d’ús que estableix cada centre, així com la inscripció. Les activi-tats que s’hi organitzen són una bona manera de conèixer gent, establir-hi lligams i arrelar-se a Barcelona.

Hi ha una àmplia oferta de museus i el primer diumen-ge de cada mes l’entrada és gratuïta a la majoria . Les biblioteques ofereixen servei de préstec de llibres, mú-sica i pel·lícules i disposen d’un espai on utilitzar Inter-net gratuïtament.

A la Guia d’Acollida de Butxaca. “El meu districte”, hi pots trobar els equipaments culturals i cívics del teu districte (biblioteques, centres cívics, etc.).

Més informació:

• A l’oficina d’atenció al ciutadà del vostre districte • Museus: www.bcn.cat/cultura

• Biblioteques: www.bcn.es/biblioteques Món associatiu

Barcelona, i Catalunya en general, es caracteritzen per tenir un teixit associatiu molt ampli. La diversitat d’associacions (de veïns, de joves, de dones, de gent gran, d’immigrants, esportives, culturals, professio-nals, de solidaritat, de comerciants, de consumidors, etc. ) és l’expressió de la riquesa i la pluralitat de la societat barcelonina.

Com hi pots participar?

Les associacions són entitats i organitzacions no go-vernamentals (ONG) que tenen la vocació de servei a la societat i no la del benefici econòmic dels seus mem-bres. Les seves activitats es basen en els valors de so-lidaritat i de cooperació desinteressada i en l’ interès comú d’un grup de persones. Participar en aquestes associacions afavoreix la convivència i t’ajuda a arre-lar-te a la ciutat, ja que també és una via per fer apor-tacions al conjunt de la societat.

Equipamientos culturales y cívicos de la ciudad

Barcelona tiene una extensa red de equipamientos c ulturales y cívicos donde las personas y entidades de-sarrollan sus actividades: centros cívicos, bibliotecas, museos, centros culturales, casales, etc. El acceso a estos espacios es libre y abierto a todo el mundo en los horarios y condiciones de uso que establece cada centro, así como la inscripción. Las actividades que se organizan son una buena forma de conocer gente, es-tablecer amistad y arraigarse en Barcelona.

Hay una amplia oferta de museos. Algunos se pueden visitar gratuitamente todos los domingos de 15 a 20h y otros también son gratuitos cada primer domingo de mes. Las bibliotecas ofrecen servicio de préstamo de libros, música y películas y disponen de un espacio donde utilizar Internet gratuitamente.

En el apartado “Mi distrito” de la Guía de Acogida de Bol-sillo hay un listado de los equipamientos culturales y cívi-cos de vuestro distrito (bibliotecas, centros cívicívi-cos, etc.)

Más información:

• En la Oficina de Atención al Ciudadano (OAC) de vuestro distrito.

• Museos: www.bcn.cat/cultural

• Bibliotecas: www.bcn.es/biblioteques

Mundo asociativo

Barcelona, y en general Catalunya, se caracteriza por tener un tejido asociativo muy extenso. La diversidad de asociaciones (de vecinos, de mujeres, de personas mayores, de inmigrantes, deportivas, culturales, profe-sionales, de solidaridad, de comerciantes, de consu-midores,…) es la expresión de la riqueza y la pluralidad de la sociedad barcelonesa.

¿Cómo podemos participar?

Las asociaciones son entidades y organizaciones no gubernamentales (ONG’S) que tienen una vocación de servicio a la sociedad y no de beneficio económico para sus miembros. Sus actividades se basan en los valores de la solidaridad y de la cooperación desinteresada, y en el interés común de un grupo de personas. Participar en estas asociaciones favorece la convivencia y nos ayuda a arraigarnos en la ciudad, ya que también es una manera de hacer aportaciones al conjunto de la sociedad.

Pots trobar el fitxer d’entitats ciutadanes de Barcelona a www.bcn.cat/participacio.

Alguns exemples

Associacions de veïns i veïnes

Els veïns i les veïnes d’un barri o municipi s’organitzen en associacions de veïns per intercanviar idees, or-ganitzar activitats i participar-hi per millorar les condi-cions del barri o població on viuen.

Per conèixer l’associació de veïns del teu barri consulta la Guia d’Acollida de Butxaca o el web de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, www.favb.cat

Associacions de pares i mares (AMPA)

Cada centre educatiu té una AMPA, i les seves fun-cions són, entre altres:

• Informar i orientar els pares sobre el funcionament del centre i de temes relacionats amb el menjador es-colar, l’adquisició de llibres de text, les activitats ex-traescolars, etc.

• Organitzar les activitats extraescolars i el servei de permanències fora de l’horari escolar.

• Organitzar activitats formatives (xerrades, escola de pares i mares, cursos, etc.) i activitats socioculturals (festes, concerts, fons per a la biblioteca, etc. ). • Afavorir la relació i coordinació entre les famílies i el personal docent.

Associacions esportives

La pràctica de l’esport és positiva per a la nostra sa-lut personal i també és una manera de relació social que afavoreix el coneixement i la cooperació entre les persones. Les associacions esportives fomenten la pràctica de l’esport i l’organització de competicions amistoses.

Més informació:

Unió Catalana de Federacions Esportives www.ufec.cat

Associacions de dones

Les associacions de dones i els casals de dones són espais col·lectius oberts on es treballa per aconseguir la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la vida. La participació de les dones és fonamental per evitar la discriminació per raó de gènere.

Per conèixer les entitats de dones de Barcelona: Centre Municipal d’Informació i Recursos per a les Dones www.cird.bcn.es

Pots trobar el fitxer d’entitats ciutadanes de Barcelona a www.bcn.cat/participacio.

Algunos ejemplos Asociaciones de vecinos

Los vecinos y vecinas de un barrio o de un municipio se organizan en asociaciones para mejorar sus condi-ciones y para intercambiar ideas, participar y organizar actividades.

Para conocer la asociación de vecinos de vuestro barrio podéis consultar la Guía de bolsillo o la Web de la Federación de Asociaciones de Vecinos y

Ve-cinas de Barcelona: www.favb.cat

Asociaciones de Padres y Madres (AMPAS)

Cada centro educativo tiene una AMPA; sus funciones son, entre otras:

• Informar y orientar a las familias sobre el funciona-miento del centro y los temas relacionados con el co-medor escolar, la adquisición de libros de texto, las actividades extraescolares, etc.

• Organizar las actividades extraescolares y el servicio de permanencias fuera del horario escolar.

• Organizar actividades formativas (charlas, escuela de madres y padres, cursos) y actividades socioculturales (fiestas, conciertos, fondo para la biblioteca,…). • Favorecer la relación y coordinación entre las familias y el personal docente.

Asociaciones deportivas

La práctica del deporte es positiva para nuestra salud per-sonal y también es una forma de relación social que favo-rece el conocimiento y la cooperación entre personas. Las asociaciones deportivas fomentan la práctica del deporte y la organización de competiciones amistosas.

Más información:

Unió Catalana de Federacions Esportives:

www.ufec.cat

Asociaciones de Mujeres

Las asociaciones y los casales de mujeres son espa-cios colectivos abiertos donde se trabaja para conse-guir la igualdad entre hombres y mujeres en todos los ámbitos de la vida. La participación de las mujeres es fundamental para evitar la discriminación por razones de género.

Para conocer las asociaciones de mujeres en Barcelona:Centre Municipal d’Informació i Recursos per a les Dones: www.cird.bcn.es

(5)

Associacions de joves

El conjunt d’associacions juvenils reflecteix la pluralitat d’interessos i camps d’actuació de la joventut: culturals i artístiques, noves tecnologies, esports, polítiques, es-tudiantils, educació en el lleure, salut, solidaritat, pau i cooperació internacional, emancipació i igualtat de sexes, defensa del medi ambient i ecologisme, etc.

Més informació:

Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona www.casalbcn.info

Associacions culturals i artístiques

L’associacionisme cultural és molt variat, des de les manifestacions de cultura popular i tradicional fins a les més generals relacionades amb les arts i l’artesania. Aquestes entitats juguen un paper molt important en la dinamització de les festes populars.

Per a més informació:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat www.gencat.cat

Associacions d’immigrants i ONG per al desenvolupament

Les persones nouvingudes teniu dret a formar entitats pròpies per donar a conèixer la vostra cultura d’origen, defensar els vostres drets i fer propostes per millorar les condicions de vida de la població immigrada.

Per a més informació sobre les associacions d’immigrants estrangers a Barcelona,

www.bcn.cat/novaciutadania

També pots participar en moviments de solidaritat internacional mitjançant els projectes de desenvolu-pament a la teva població d’origen. Són accions de codesenvolupament que impliquen la col·laboració entre persones immigrants i membres de la societat d’acollida.

Més informació:

Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament www.pangea.org/fcongd

Asociaciones juveniles

El conjunto de asociaciones juveniles reflejan la plura-lidad de intereses y ámbitos de actuación de la juven-tud: culturales y artísticas, nuevas tecnologías, depor-tes, políticas, estudiantiles, de educación en el tiempo libre, salud, solidaridad, paz y cooperación internacio-nal, de emancipación e igualdad de género, de defensa del medio ambiente y ecología, etc.

Más información:

Casal d’Associacions juvenils de Barcelona:

www.casalbcn.info

Asociaciones culturales y artísticas

El asociacionismo cultural es muy variado, desde ma-nifestaciones de cultura popular y tradicional hasta las más generales relacionadas con las artes y la arte-sanía. Estas entidades juegan un papel muy importan-te en la dinamización de las fiestas populares.

Para más información:

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

de la Generalitat www.gencat.cat

Asociaciones de Inmigrantes y ONG’s para el desarrollo

Las personas recién llegadas tenemos derecho a for-mar asociaciones propias para dar a conocer nuestra cultura de origen, defender nuestros derechos y plan-tear propuestas para mejorar las condiciones de vida de la población inmigrada.

Para más información sobre las asociaciones de inmigrantes extranjeros en Barcelona:

www.bcn.cat/novaciutadania

También podemos participar en movimientos de soli-daridad internacional mediante proyectos de desarro-llo en nuestras poblaciones de origen. Son acciones de codesarrollo que implican la colaboración entre personas inmigrantes y miembros de la sociedad de acogida.

Más información:

Federació Catalana d’ONG’s per al

desenvolupa-ment: www.pangea.org/fcongd

La ciutat: espai de convivència

La ciudad: espacio de convivencia

3

La bona convivència a la ciutat és responsabilitat de tothom. Això vol dir que, tant des de l’espai públic com des de qualsevol espai privat, hem de respectar la llibertat, la dignitat i els drets de totes persones. Així doncs, als carrers i places, i als edificis de veïns com a espais comuns i de trobada que són, les normes de conducta esdevenen fonamentals per a una bona con-vivència entre tothom.

El manteniment dels espais públics (carrers, places, jardins, fonts, etc.) correspon a l’Ajuntament. Però és responsabilitat de tots els ciutadans i ciutadanes tenir-ne cura.

• Respecta els espais públics

• Evitar fer activitats que degradin l’espai públic o molestin el veïnat (fer soroll, ocupar la via pública o el carrer).

• Tenir cura del mobiliari públic, fer-ne un bon ús i comunicar a l’Ajuntament qualsevol desperfecte. • No fer pintades ni grafits a les parets

o altres espais.

• No enganxar cartells ni publicitat fora dels espais assignats.

• Utilitzar les papereres.

• Si tens animals, recull-ne els excrements. • És prohibida la pràctica de juguesques a la via i els espais públics que impliquin apostes de diners o béns.

Per fer activitats que impliquin l’ocupació puntual de la via pública cal seguir el que estableixen les ordenan-ces municipals i sol·licitar permís a l’Ajuntament. Quan l’activitat sigui econòmica (una parada comercial, tocar música al carrer, etc. ) és necessari disposar de la lli-cència municipal corresponent.

No complir les normes de civisme i convivència pot ser objecte de sancions econòmiques. L’Administració pú-blica també pot obligar a la reparació dels danys.

La buena convivencia en la ciudad es responsabilidad de todos, de manera que, tanto desde el espacio público como desde cualquier espacio privado, tenemos que res-petar la libertad, la dignidad y los derechos de todas las personas. Así pues, en las calles y en las plazas, en los edi-ficios de vecinos entendidos como espacios comunes y de encuentro que son, las normas de conducta son funda-mentales para una buena convivencia entre las personas. El mantenimiento de los espacios públicos (calles, pla-zas, jardines, fuentes, etc.) corresponden al Ayunta-miento, pero es responsabilidad de toda la ciudadanía tener cuidado de ellos.

• Respetemos los espacios públicos

• Evitar hacer actividades que degraden el espacio público o que molesten al vecindario (ruido, ocu-par la vía pública o la calle).

• Tener cuidado con el mobiliario urbano y público, hacer un buen uso de él y comunicar al Ayunta-miento cualquier desperfecto.

• No pintar ni hacer grafitos en las paredes u otros espacios.

• No pegar carteles ni publicidad fuera de los espacios asignados para ello.

• Utilizar las papeleras.

• Se tenemos animales, recoger los excrementos. • Está prohibida la práctica de apuestas en la vía y en los espacios públicos que impliquen dinero o bienes.

Para actividades que impliquen la ocupación esporádi-ca de la vía públiesporádi-ca hay que seguir lo que se estable-ce en las ordenanzas municipales y solicitar permiso al Ayuntamiento. Cuando la actividad sea económica (una parada comercial, tocar música en la calle,…) es necesario disponer de la licencia municipal correspon-diente.

No cumplir las normas de civismo y convivencia puede ser objeto de sanciones económicas. La Administra-ción pública también puede obligar a la reparaAdministra-ción de los daños.

(6)

Respecta el teu veïnat

El carrer i els espais comunitaris dels edificis són es-pais de relació entre les persones. L’interès pels pro-blemes i necessitats dels veïns i mantenir una actitud respectuosa envers la intimitat dels altres facilita la convivència.

• Cal mantenir l’escala i el replà nets i sense trastos. • S’ha de fer un bon ús dels espais comuns: escales, porta, vestíbul, etc.

• És recomanable llençar les escombraries de les 20 a 22 h dintre dels contenidors.

• Només es pot regar les plantes a partir de les 22 h. • Cal no deixar mobles i trastos vells al carrer. Cada barri té un dia a la setmana en què l’Ajuntament en fa la recollida .

• Si tens animals a casa cal que no embrutin ni molestin els altres veïns i veïnes.

• S’ha d’evitar fer soroll de les 22 a les 8 h per respectar el descans del veïnat.

• Si tens algun problema amb algun veí o veïna, el millor és parlar-ne amb ell o ella.

• S’ha d’informar la persona que ocupi la presidència de la comunitat en cas de trobar algun desperfecte a la finca. • És important fer un bon manteniment

del nostre pis.

• T’has d’assabentar de les normes d’organització i convivència de l’escala.

• No està permès d’estendre roba a les finestres o balcons que donin al carrer ni instal·lar-hi antenes parabòliques.

• Els veïns hem de col·laborar en el manteniment dels elements comuns (ascensor, porter electrònic, instal·lació de TV, teulada o terrassa, xarxa de des-guàs o façanes), però en cap cas podrem manipular-los. Només ho podran fer els tècnics d’empreses es-pecialitzades i contractades per la comunitat. Respecta el medi ambient

Els veïns tenim la responsabilitat de mantenir net el nostre barri i l’entorn natural de la població on residim. S’han d’evitar activitats perilloses com encendre foc o deixar runa i bosses d’escombraries en llocs no per-mesos.

A casa també hem d’adoptar mesures per estalviar el consum d’aigua, electricitat i gas com ara utilitzar elec-trodomèstics de classificació energètica eficient, bom-betes de baix consum, etc.

Respectemos a nuestros vecinos y vecinas

La calle y los espacios comunitarios de los edificios son espacios de relación entre las personas. El inte-rés por los problemas y las necesidades de vecinos y vecinas y mantener una actitud respetuosa hacia su intimidad facilita la convivencia.

• Es necesario mantener la escalera y el rellano limpios y sin trastos.

• Debe hacerse un buen uso de los espacios comu-nes: escaleras, puertas, vestíbulo, etc.

• Se recomienda tirar la basura dentro de los conte-nedores de 20h a 22h.

• Regar las plantas a partir de las 22h.

• No dejar muebles ni trastos viejos en la calle. Cada barrio tiene asignado un día de la semana en que el Ayuntamiento realiza la recogida de trastos.

• Si tenemos animales en casa, es necesario que no ensucien ni molesten al vecindario.

• Hay que evitar hacer ruido desde las 10 de la no-che a las 8 de la mañana para respetar el descanso de los demás.

• Si tenemos algún problema con algún vecino o ve-cina, es mejor solucionarlo directamente con ellos. • Es necesario informar al presidente de la comuni-dad en caso de desperfecto en la finca.

• Debemos hacer un buen mantenimiento de nuestro piso.

• Nos informaremos de las normas de organización y convivencia de nuestra escalera.

• No está permitido tender ropa en las ventanas y balcones que dan a la calle, ni instalar antenas pa-rabólicas.

• Los vecinos y vecinas debemos colaborar en el mantenimiento de los elementos comunes (ascen-sor, portero electrónico, instalación de TV, tejado o terraza, red de desguace o fachadas) pero nunca manipularlos. Solo lo pueden hacer los técnicos de empresas especializadas y contratadas por la co-munidad.

Respetemos el medio ambiente

Los vecinos y vecinas tenemos la responsabilidad de mantener limpios nuestro barrio y el entorno natural de la población donde residimos. Hay que evitar activida-des peligrosas como encender fuego o dejar escom-bros y bolsas de basura en lugares no permitidos. En casa también debemos adoptar medidas para aho-rrar en el consumo del agua, electricidad y gas, como por ejemplo utilizar electrodomésticos de clasificación energética eficiente, bombillas de bajo consumo, etc.

Recicla

Una altra mesura efectiva i senzilla és separar els re-sidus i fer servir els contenidors de recollida selectiva, que tenen la distribució següent:

• Contenidor de color marró: per a residus orgànics, que s’han de dipositar en bosses ben tancades. • Contenidor blau: per a paper i cartró, que s’ha de dipositar plegat.

• Contenidor groc: per a plàstics, llaunes i cartrons de llet, sucs, etc. També cal dipositar-los plegats, per aprofitar millor l’espai disponible i facilitar-ne la manipulació posterior.

• El contenidor verd: per al vidre.

• Contenidor de color gris: per al rebuig i per a residus que no es poden llençar als altres conte-nidors, com per exemple burilles, bolquers, pols d’escombrar, cotó fluix, cabells, bolígrafs, llapis usats, restes de fusta, excrements d’animals, etc. A cada barri hi ha un servei setmanal de deixalleria mòbil, anomenat Punt Verd Mòbil, per a residus més concrets i que poden ser nocius per al medi ambient: bombetes, pintures, olis, petits electrodomèstics, aerosols, etc.

Per saber quin dia passa pel teu barri, connecta’t a www.bcn.cat/civisme.

Reciclemos

Otra medida efectiva y sencilla es separar los residuos y utilizar los contenedores de recogida selectiva, que tienen la siguiente distribución:

• Contenedores de color marrón: para residuos or-gánicos depositados en bolsas bien cerradas. • Contenedor azul: para papel y cartón, que debe-mos doblar antes de depositarlo en el contenedor. • Contenedor amarillo: para plásticos, latas, car-tones de leche y zumos,…También se deben depo-sitar doblados para aprovechar mejor el espacio disponible y facilitar su posterior manipulación. • Contenedor verde: para el cristal

• Contenedor gris: desecho y residuos que no se pueden tirar en los demás contenedores como por ejemplo: colillas, pañales, palos de barrer, algo-dón, cabellos, bolígrafos, lápices usados, restos de madera, excrementos de animal,…

En cada barrio hay un servicio semanal de recolección de residuos móvil llamado Punt Verd móvil para aque-llos residuos más concretos: bombillas, pinturas, acei-tes, pequeños electrodomésticos, aerosoles,…

Para saber qué día pasa por nuestro barrio:

www.bcn.cat/civisme.

Drets i deures fonamentals

Derechos y deberes fundamentales

3

Totes les persones estrangeres tenen bàsicament els mateixos drets i deures civils que les de nacionalitat espanyola. D’acord amb el principi d’igualtat que con-té la Constitució, no es pot tractar cap persona de manera desigual o discriminatòria per motius de raça, sexe, nacionalitat ni origen, ni tampoc per motius ideològics o religiosos. Tanmateix, perquè les perso-nes estrangeres puguin exercir els seus drets en les mateixes condicions que les que tenen la nacionalitat espanyola, cal que obtinguin el permís de residència. Les persones que no tenen el permís de residència te-nen el dret als serveis socials, l’assistència, l’educació obligatòria i l’accés a la justícia gratuïts.

Todas las personas extranjeras tienen básicamente los mismos derechos y deberes civiles que las personas de nacionalidad española. De acuerdo con el principio de igualdad que contiene la Constitución, no se puede tratar a ninguna persona de forma desigual o discri-minatoria por motivos de raza, sexo, nacionalidad u origen, ni tampoco por motivos ideológicos o religio-sos. No obstante, para que las personas extranjeras puedan ejercer sus derechos en las mismas condicio-nes que las nacionales deben obtener el permiso de residencia. Las personas que no disponen de permiso de residencia tienen derecho a los servicios sociales, de asistencia, a la educación obligatoria y al acceso gratuito a la justicia.

(7)

A continuació es presenten els principals drets de les persones.

Drets

• Tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliu-res d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal (art. 15.2. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

• Tots els ciutadans i ciutadanes tenen els mateixos drets sense cap discriminació pels seus trets físics, edat, sexe, opció sexual, llengua, religió, opinió polí-tica, origen social, nacional o ètnic o condició social (art. II de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans).

• Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, i lliures de tota mena de discriminació. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats (art. 19. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

• Es reconeix per a tots els ciutadans i ciutadanes el dret a exercir i desenvolupar la llibertat cultural, lingüística i religiosa. Es garanteix la llibertat de culte (art. III de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans ). • Tots els treballadors i treballadores tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condi-cions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones (art. 25.3. de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

• Totes les persones tenen el dret d’associació, de re-unió i de manifestació (art. IX de la Carta Europea). • La vida privada i el respecte a les famílies en la di-versitat de les seves formes actuals és un valor molt important de la vida social (art. X de la Carta Europea ). • Totes les persones tenen dret a una educació de qua-litat i a accedir-hi en condicions d’igualtat (art. 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

• Els ciutadans tenen dret a la participació política als àmbits local, autonòmic o estatal en els termes que les lleis estableixin. Als municipis, poden accedir als de-bats públics, interpel·lar les autoritats municipals i ex-pressar les seves opinions (art. VIII de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans).

• Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requi-sits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per atendre les càrregues familiars (art. 16 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

• Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral ne-cessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social (art. 17 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya).

Los principales derechos de las personas son:

Derechos

• Todos los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya tie-nen derecho a vivir con dignidad, seguridad y autono-mía, libres de explotación, de maltrato y de cualquier tipo de discriminación, y tienen derecho al libre desa-rrollo de su personalidad y capacitación personal (Art. 15.2 del Estatut de Catalunya).

• Todos los ciudadanos y ciudadanas tienen los mis-mos derechos sin discriminación por sus rasgos fí-sicos, edad, sexo, opción sexual, lengua, religión, opinión política, origen social, nacional o étnico, o con-dición social. (Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos, Art. III).

• Todas las mujeres tienen derecho al libre desarro-llo de su personalidad y capacitación personal y a vi-vir con dignidad, seguridad y autonomía, y libres de cualquier discriminación. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunida-des con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados. (Art. 29 del Estatut de Catalunya).

• Se reconoce a toda la ciudadanía el derecho a ejercer y desarrollar su libertad cultural, lingüística y religiosa. Se garantiza la libertad de culto. (Carta Europea, Art. III). • Todos los trabajadores y trabajadoras tienen derecho a llevar a cabo las tareas laborales y profesionales en condiciones de garantía para la salud, la seguridad y la dignidad de las personas. (Art. 25.3 del Estatut de Catalunya).

• Todas las personas tienen el derecho de asociación, de reunión y de manifestación. (Carta Europea, Art. IX). • La vida privada y el respeto a las familias en la diver-sidad de sus formas actuales es un valor muy impor-tante de la vida social. (Carta Europea, Art. X).

• Todas las personas tienen derecho a una educación de calidad y a acceder a ella en condiciones de igual-dad. (Art. 21 del Estatut de Catalunya).

• Los ciudadanos y ciudadanas tienen derecho a la participación política en el ámbito local, autonómico o estatal en los términos que establecen las leyes. En los municipios pueden acceder a los debates públicos, interpelar a las autoridades municipales y expresar sus opiniones. (Carta Europea, Art. VIII).

• Todas las personas tienen derecho, acorde con los requisitos establecidos por la ley, a recibir prestacio-nes sociales y ayudas públicas para atender cargas familiares. (Art. 16 del Estatut de Catalunya).

• Los menores tienen derecho a recibir la atención in-tegral necesaria para el desarrollo de su personalidad y su bienestar en el contexto familiar y social. (Art. 17 del Estatut de Catalunya).

Deures

Per tal que es puguin respectar els drets de totes les persones, cal que es compleixin un seguit de deures.

Els principals els recollim a continuació.

• Totes les persones tenen el deure de respectar les lleis i les normes establertes que regulen la vida social a Catalunya i Barcelona.

• Ningú no pot, amb el seu comportament, atemptar contra els drets de les altres persones ni contra la seva dignitat.

• Tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en què resideix habitualment. Qui visqui en diversos municipis haurà d’inscriure’s únicament al municipi en el qual habiti durant més temps durant l’any (art. 15.1 LRBL). • Els menors de setze anys tenen el dret i el deure de rebre educació amb l’accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori (art. 9 LOE).

• Les persones tenen el dret i el deure de conservar la documentació (art. 4 LOE).

• Les persones nouvingudes tenen el deure de supor-tar els mateixos impostos que les de nacionalitat es-panyola (art. 15 LOE).

Deberes

Con el fin de respetar los derechos de todas las perso-nas se deben cumplir una serie de deberes.

Los principales son:

• Todas las personas tienen el deber de respetar las leyes y las normas establecidas que regulan la vida so-cial en Catalunya y en Barcelona.

• Nadie puede, con su comportamiento, atentar contra los derechos o contra la dignidad de las otras personas. • Toda persona que vive en España está obligada a inscribirse en el Padrón del municipio donde reside habitualmente. Quien viva en varios municipios debe inscribirse únicamente en el que habite más tiempo durante el año. (Art. 15.1, LRBL).

• Derecho a la educación: los menores de 16 años tie-nen el derecho y la obligación a la educación, inclu-yendo el acceso a una enseñanza básica, gratuita y obligatoria. (Art. 9, LOE).

• Derecho a la documentación: Derecho y deber de conservar la documentación. (Art. 4, LOE).

• Deber de soportar los mismos impuestos que los na-cionales. (Art. 15, LOE).

ordenança municipal per garantir la convivència

ciutadana a la ciutat de barcelona

ordenanza municipal para garantizar la

convivencia ciudadana en la ciudad de barcelona

5

L’Ordenança municipal per la convivència regula els comportaments per garantir la convivència ciutada-na a l’espai públic. En aquesta norma, s’hi preveuen sancions econòmiques segons el grau de gravetat de les infraccions comeses. Per a més informació sobre l’ordenança i les sancions associades pots trucar al 010* . A continuació es presenten els punts principals de l’ordenança.

La Ordenanza Municipal para la Convivencia regula los comportamientos para garantizar la convivencia ciudadana en el espacio público. Esta prevé sancio-nes económicas según el grado de gravedad de las infracciones cometidas. Para más información sobre la Ordenanza y las sanciones asociadas a ella podéis llamar al 010*. A continuación se enumeran los puntos principales de la Ordenanza:

* (0,45 € IVA inclòs per establiment de trucada i 0,06 € IVA inclòs per minut, tarifat per segons. )

* (0,45 € IVA incluido para el establecimiento de llamada y 0,06 € IVA incluido por minuto, tarifado por segundos)

(8)

01

Atemptats contra la dignitat de les persones Gaudir de l’espai públic en llibertat i en igualtat de con-dicions ha de ser un dret per a totes les persones. Es consideren atemptats contra les persones els compor-taments discriminatoris o de contingut xenòfob, racista o sexista, i les actituds contra persones grans, menors i persones amb discapacitats.

02

Grafits i pintades

No embrutar, no tacar i no deslluir l’entorn urbà és un deure de tots. L’ordenança prohibeix fer grafits i pin-tades en elements de transport, de parcs i jardins pú-blics, en façanes d’edificis i en senyals de trànsit, així com en qualsevol element del mobiliari urbà.

03

Pancartes, cartells i fullets

Les pancartes, els cartells i els fullets no poden ocu-par indiscriminadament el paisatge urbà. Sobretot, no s’han de col·locar cartells en monuments i edificis catalogats o protegits, ni en senyals de trànsit quan n’impedeixin una visió correcta.

04

Ús inadequat de jocs

L’ordenança no prohibeix els jocs a l’espai públic. Vol evitar-ne un ús inadequat, com ara la pràctica d’un joc que pertorbi la seguretat i la tranquil·litat de la resta de persones, la integritat del mobiliari urbà i, en general, de qualsevol tipus de béns.

05

Conductes que adopten formes de mendicitat No es permet utilitzar menors d’edat o persones amb discapacitats com a reclam de conductes que adop-ten formes de mendicitat. Tampoc no es permet exigir prestacions econòmiques per serveis no sol·licitats ni impedir la lliure circulació per l’espai públic.

06

Oferta i demanda de serveis sexuals

L’ordenança regula en determinats casos la utilitza-ció de l’espai públic per a l’oferiment i la demanda de serveis sexuals, per preservar els drets dels menors d’edat, evitar problemes de vialitat en llocs de trànsit públic i prevenir l’explotació de col·lectius vulnerables socialment.

07

Necessitats fisiològiques

El manteniment de l’espai públic sovint és alterat per conductes gens respectuoses envers la resta de la ciutadania, com ara defecar, orinar i escopir, sobretot si es fa en espais de gran afluència, freqüentats per menors d’edat, o bé en monuments o edificis catalo-gats i protegits. A l’ordenança es prohibeixen aquests comportaments.

08

Consum de begudes alcohòliques

Impedir el consum de begudes alcohòliques a l’espai públic és fonamental per garantir-ne el manteniment i el descans dels veïns. Es prohibeix el consum de be-gudes alcohòliques, envasades en vidre o llauna, en espais públics que pugui causar molèsties en el seu entorn.

09

Venda ambulant

L’ordenança no només insisteix en la prohibició de la venda il·legal de qualsevol tipus de producte a l’espai públic, sinó que també sanciona els compradors i les persones que col·laboren amb els venedors, per exem-ple, alertant-los de la presència d’agents de l’autoritat.

10

Ús impropi de l’espai públic

Per ús impropi de l’espai públic s’entén les conductes que, intencionadament, pertorben la tranquil·litat de les persones i, en especial, l’ús inadequat del mobiliari urbà i l’espai públic en general. A l’ordenança també es regula.

11

Actituds vandàliques

També es fa referència a l’actitud d’algunes persones que, demostrant que no tenen cap respecte envers els seus congèneres, ni per la seva salut, ni integritat físi-ca, fan del mobiliari urbà l’objectiu d’actes vandàlics. El resultat són contenidors d’escombraries cremats o destruïts, bancs per seure inutilitzats, senyals de tràn-sit i semàfors mutilats, entre altres.

12

Ús de platges i zones verdes

L’ordenança millora l’ús escaient dels parcs i jardins i de boscos i espais verds, amb la voluntat de garantir la seguretat de les persones i el manteniment de les zones naturals. Per pròpia seguretat, a les platges és fonamental respectar les indicacions preventives de les banderes.

13

Contaminació acústica

L’ordenança posa un èmfasi especial a garantir la tranquil·litat dels veïns i els vianants. L’ús d’aparells so-nors, com ara ràdios i televisors, ha de ser compatible amb el descans de la resta de persones.

01

Atentados contra la dignidad de las personas

Disfrutar del espacio público en libertad y en igualdad de condiciones debe ser un derecho para todas las personas. Se consideran atentados contra las perso-nas los comportamientos discriminatorios o de conte-nido xenófobo, racista o sexista, actitudes contra las personas mayores, menores y personas con discapa-cidad.

02

Grafitos y pintadas

Es deber de todos no ensuciar, no manchar y no des-lucir el entorno urbano. La Ordenanza prohíbe hacer grafitos y pintadas en elementos de transporte, de par-ques y jardines públicos, en fachadas de los edificios y en señales de tráfico, así como en cualquier elemento del mobiliario urbano.

03

Pancartas, carteles y folletos

Las pancartas, los carteles y los folletos no pueden ocupar indiscriminadamente el paisaje urbano, sobre todo en los monumentos y en los edificios catalogados y protegidos, así como en las señales de tráfico que impidan una correcta visualización.

04

Práctica inadecuada de juegos

La Ordenanza no prohíbe los juegos en el espacio pú-blico. Quiere evitar una práctica inadecuada, como la práctica de un juego que perturbe la seguridad y la tranquilidad del resto de personas, el mobiliario urbano y en general cualquier tipo de bienes.

05

Conductas que adoptan formas de mendicidad

No se permite utilizar menores de edad o personas con discapacidad como reclamo de conductas que adop-tan formas de mendicidad. Tampoco se permite exigir prestaciones económicas por servicios no solicitados ni impedir la libre circulación en el espacio público.

06

Oferta y demanda de servicios sexuales

La Ordenanza regula en determinados casos la utili-zación del espacio público para la oferta y demanda de servicios sexuales, en aquellos casos en que sea necesario preservar los derechos de los menores de edad, evitar problemas de viabilidad en espacios de tránsito público y prevenir la explotación de colectivos vulnerables.

07

Necesidades fisiológicas

El mantenimiento del espacio público se ve alterado, a menudo, con conductas nada respetuosas hacia la ciu-dadanía, como defecar, orinar, escupir, sobre todo si se trata de espacios de gran afluencia, frecuentados por menores, o bien edificios catalogados y protegidos.

08

Consumo de bebidas alcohólicas

Impedir el consumo de bebidas alcohólicas en el es-pacio público es fundamental para garantizar su man-tenimiento y el descanso de los vecinos. Se prohíbe el consumo de bebidas alcohólicas envasadas en vidrio o lata en espacios públicos donde pueda causar mo-lestias al entorno.

09

Venta ambulante

La Ordenanza no solo insiste en la prohibición de la venta ilegal de cualquier tipo de producto en el espacio público sino que también sanciona a los compradores y a las personas que colaboran con los vendedores, como por ejemplo, alertarles de la presencia de agen-tes de la autoridad.

10

Uso impropio del espacio público

Por “uso impropio del espacio público” se entiende las conductas que, intencionadamente, perturben la tran-quilidad de las personas y en especial el uso inade-cuado del mobiliario urbano y del espacio público en general.

11

Actitudes vandálicas

Algunas personas, sin ninguna manifestación de res-peto hacia sus congéneres, ni hacia su salud, ni hacia su integridad física, hacen del mobiliario urbano ob-jetivo de actos vandálicos. El resultado son contene-dores de basura quemados o destruidos, bancos para sentarse inutilizables, señales de tráfico y semáforos deteriorados, entre otros.

12

Uso de playas y zonas verdes

La Ordenanza mejora el uso de los parques y jardines, bosques y espacios verdes con la voluntad de garan-tizar la seguridad de las personas y el mantenimiento de las zonas naturales. Por propia seguridad, en las playas es fundamental respetar las señales preventivas de las banderas.

13

Contaminación acústica

La Ordenanza pone un especial énfasis en garantizar la tranquilidad del vecindario y de los viandantes. El uso de aparatos sonoros, como radios y televisores, debe ser compatible con el descanso del resto de personas.

(9)

Referencias

Documento similar

- Un curso formativo para los técnicos de laboratorio de la UPV sobre la prevención de los residuos en los laboratorios, que se llevará a cabo los días 23, 24, 25, 26 y 27

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

Para la realización de estos servicios las empresas puede ofrecer bonos temporales o por un número limitado de viajes. Para más información pueden ponerse en contacto con

D) El equipamiento constitucional para la recepción de las Comisiones Reguladoras: a) La estructura de la administración nacional, b) La su- prema autoridad administrativa

b) El Tribunal Constitucional se encuadra dentro de una organiza- ción jurídico constitucional que asume la supremacía de los dere- chos fundamentales y que reconoce la separación

Así, por ejemplo, Cerezo Mir aceptaba que con esa última concepción de Welzel lo determinante seguía siendo la producción causal de un resultado -es decir, algo que quedaba fuera

Todo lo demás será fake history o junk history, así llamada precisamente por los barcos chinos (Thompson, 2008). A continuación, y basándonos en los resultados expuestos, se

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..