GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 5-VII-1991 642
Actasessió extraordinària 5-VII-1991 652
Acords sessió31-VII-1991 654
Disposicions Generals
Acords dels òrgans degovern
Modificacions de crèdit 660
Decrets de l'Alcaldia
Declaració de no disponibilitat de crèdits per a
determinats articles 670
Cartipàs
Designació representant de l'Ajuntament com a
Vice-president del Consell Rector del Patronat
del Museu Nacional d'Art de Catalunya 672
Designació Vice-presidenta de la Comissió Redac¬ tora del Manual de Civisme i Urbanitat 672
Nomenament delegat de l'Alcaldia per les Rela¬
cions de Cooperació Internacional i les
Eurociu-tats 672
Nomenament Vice-presidenta del Districte de Ciu¬
tatVella 672
Designació representants de l'Ajuntament i Vice-president segon al Consell de la Fira Oficial i
Internacional de Mostres de Barcelona 672
Designació membres del Comitè Executiu de la Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barce¬
lona 672
Nomenament representant de l'Ajuntament en el
ComitèExecutiu del COOB'92 673
Nomenament representant de l'Ajuntament en la
Comissió Permanent delCOOB'92 673
Nomenament membres i observadorenlaComis¬
sió de Govern 673
Designació Regidora Responsable de
l'Àmbit
deBenestar Social 673
Establiment d'assignacions personals de respon¬
sabilitatspolítiques 673
Nomenamentrepresentant del'Ajuntament al Con¬
sorci del GranTeatre del Liceu 674
Anuncis
Notificacions 675
Ajuntament
HtF
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 5 de juliol de
1991,
aprovada el
31 de juliol de
1991.
AlSaló deCent de laCasa de laCiutat de Barcelona,
el dia cinc de juliol de mil nou-cents
noranta-u,
esreuneixen, juntament amb
l'Hm. Sr.
Secretari General,
Jordi Baulies i Cortal, que certifica, els Regidors
electes
següents en les
Eleccions
locals celebrades
el 26 de
maig de
1991:
JaumeAlsina
i Oliva, Emilio
Álvarez
i
Pérez, Fèlix Amat i Parcerisa, Lluís Armet i
Coma, Joan
Antoni Audet i Novell, AlbertBatlle i Bastardas, Modest
Batlle i Girona, Sara Blasi i Gutiérrez, Oriol Bohigas
Guardiola, Jordi Bonet i
Agustí,
JosepCaminal i Badia
Maria Aurèlia Capmany i
Farnés, Xavier
Casas i Mas
joan, Joan
Clos i Matheu, Joan
Colldecarrera
i Ortiz
Josep M. Cullell i Nadal,
Joaquim de
Nadal i
Caparà
Josep Espinas i
Xivillé, Daniel Fabregat
i Lorente,
José
Alberto Fernández i Díaz, Juan José Ferreiro i Suárez
Joan Fuster i Sobrepere, Núria Gispert i Feliu,
Carolina
Homar i Cruz, Enric Lacalle i Coll, Antoni Lucchetti
Farré, Pasqual Maragall i Mira,
Antoni Marcet i
Rocabert
Artur Mas i Gavarró, Marta Mata i Garriga, Francisco
Narváez i Pazos, Josep Lluís Olmedo i
López, Teresa
Perelló i Domingo, Joan
Puigdollers i Fargas,
Guerau
Ruiz i Pena, Josep M. Samaranch i Kirner,Antonio
Santiburcio i Moreno, Joan Torresi Carol, Enric Truñó i
Lagares, Xavier Valls i
Serra, Francesc
Vicens i Giralt,
Aleix Vidal-Quadras i Roca, iEulàlia Vintró i Castells, tots
els quals han lliurat anteriorment la seva
respectiva
credencial a la Secretaria General de la Corporació.El Secretari General prega que, de
conformitat
amb
els articles 95.2 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de
juny, de Règim Electoral
General, i
37.2 del Reglament
d'Organització, Funcionament
i Règim
Jurídic
de
les
Entitats Locals, el Regidor electe de
més
edat que,segons les dades obrants a la
Secretaria
General,
resulta ésser la Sra. M. AurèliaCapmany i Farnés, passi
a presidir la Mesa d'edat acompanyada
del Regidor
electe de menys edat, queés
la Sra.Carolina Homar i
Cruz.
Constituïda la Mesa d'edat perles Regidores esmen¬
tades juntament amb
l'infrascrit
Secretari General, la
Sra. President declara oberta lasessió ales deu hores i
vint minuts.
El Secretari General dóna lectura,traduint-la al català,
a la part
necessària
per aaquestacte
de la
certificació
tramesa perla Secretaria dela Junta
Electoral de Zona
de Barcelona, que diu:
«M. Antònia Cao Barredo, Secretaria de la Junta
Electoral de Zona de Barcelona,
Certifico:: Que en l'expedient electoral
de les Elec¬
cions Locals de 1991, consta la següent:
Acta de proclamació: A Barcelona,
essent
les 10,20
hores del dia 10 de juny de 1991, esreuneix la Junta
Electoral de Zona de Barcelona, composta pels li-Inris.
Srs. que es relacionen a
continuació,
per aprocedir
ala
proclamació oficial dels candidats
electes
aRegidors
en les Eleccions Locals, celebrades el proppassat dia
26 de maig en les circunscripcions
electorals incloses
en el seu àmbit.
President: Amelia Mateo Marco.
Vocals: Eduard Navarro Blasco, Vicente Ricardo Car¬
los Martínez, Assumpció
Sallés González, Jordi M.
Pe¬
dret Grenzner.
Secretària: M. Antonia CaoBarredo.
De conformitat amb allò que disposa l'article
108.5
de la Llei Orgànica del
Règim Electoral
General,
esprocedeix amencionar
expressament
el nombre d'elec¬
tors, de votants i de vots obtingutspercada
candidatu¬
ra, vots en blanc, vots vàlids, vots nuls, escons obtin¬
guts per cada
candidatura,
comtambé la relació
nominal dels electes en cadascuna de les circumscrip¬
cions electorals que componen la Zona,
ordenades
perordre alfabèticde Municipis: (...) BARCELONA
Nombre d'electors 1.380.587
Nombre de votants 766.520
Nombre de vots a candidatures 757.364
Nombre de vots en blanc 6.979
Nombre de votvàlids 764.343
Nombre de vots nuls 2.177
Nombre de vots i electes obtinguts per cada candidatura
Núm. Candidatura
1 Partit dels Socialistes de Catalunya 2 Iniciativa per Catalunya
3 Partit dels Comunistes de Catalunya
4 Esquerra Republicana de Catalunya
5 Convergència i Unió
6 Unidad CentristaCatalana-P.E.D
7 Centro Democrático y Social
8 Alternativa para Barcelona
9 Partido Socialista de los Trabajadores
10 Barcelona Verda 11 Plataformad'Esquerres
12 Centre Radical de Catalunya 13 Partit Obrer Revolucionari d'Espanya 14 Partido Popular
Regidors
Vots Electes
328.282 ... 20
49.034 . . . 3
3.168 ... 0
19.629 ... 0
260.344 . . . 16
198 ... 0
6.454 . . . 0
428 0
1.308 ... 0
5.749 . . , 0
210 ... 0
294 0
532 ... 0
NÚM. 24 20-IX-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 643
15 LosVerdes Lista Ecologista-Humanista 6.120 0
16 Aliançaper la República 296 0
17 Partido Acción Social Evangélica 514 0
En base als resultatsassenyalats anteriorment itenint
en compte la defunció del candidat Josep M. Serra i Martí el 3 de juny proppassat, segons certificat de
defunció aportat pel representant de la candidatura del
Partit dels Socialistes de Catalunya, es proclamen elec¬
tes els candidats següents:
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
(PSC-PSOE)
-Pasqual Maragall i Mira
- Lluís Armet i COMA
-Joan Clos i Matheu
-Marta Mata i Garriga
-Joaquim de Nadal i Caparà
-Juanjo Ferreiro i Suàrez
- Joan Torres i Carol
- Antoni Santiburcio i Moreno - Enric Truñó i
Lagares
- MariaAurèlia
Capmany i Famés
- Albert Batlle i Bastardas
-Guerau Ruiz i Pena
-Xavier Valls i Serra
- Oriol
Bohigas i Guardiola
- Carolina Homar i Cruz
-Josep Espinàs i Xivillé
-Núria Gispert i Feliu
-Francisco Narváez i Pazos
-Joan Fuster i Sobrepere
-Xavier Casas i Masjoan
INICIATIVA PER CATALUNYA
- Eulàlia Vintró i Castells
-Antoni Lucchetti i Farré
-rancesc Vicens i Giralt
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
-Josep M Cullell i Nadal
-Josep Caminal i Badia
-Artur Mas i Gavarró
-Josep M Samaranch i Kirner
-Sara Blasi i Gutiérrez
-Jordi Bonet i Agustí
-Joan Colldecarrera i Ortiz
-Teresa Perelló i Domingo
-Fèlix Amat i Parcerisa
-Antoni Marcet i Rocabert
-Daniel Fabregat i Lorente
-Modest Batlle i Girona
-Joan Puigdollers i Fargas
-Joan Antoni Audet i Novell
-Josep Lluís Olmedo i López
-Jaume Alsina i Oliva
PARTIDO POPULAR
-Enrique Lacalle i Coll
-Aleix Vidal-Quadras i Roca
-José Alberto Fernández i Díaz
-Emilio Álvarez i Pérez
...) Concorda amb l'original al qual em remeto, i en virtut d'allò que s'ha acordat, lliuro lapresent aBarcelo¬ na, el deu de juny de mil nou-cents noranta-u. Firma
il·legible. Hi hael segell de la Junta Electoral de Zona de
Barcelona.
La Mesa comprova les credencials dels Regidors
electes, totes les quals són damunt la taula.
A continuació, el Secretari General dóna lectura als
articles 6, 7, 177 i 178 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. La Sra. President de la Mesa invita els
Regidors electes a expressar en aquest acte si els
afecta alguna causad'incompatibilitat; i no esprodueix
cap manifestació en aquest sentit.
La Sra. President anuncia que, tot seguit, els Regi¬
dors electes han de prestar jurament o promesa d'aca¬ tament a la Constitució de conformitat amb l'article 108.6 de la Llei del Règim Electoral General, en relació al Reial Decret 707/1979, de 5 d'abril.
Els Regidors es posen dempeus i, amb la mà dreta
alçada, tots ells contesten sí al text següent llegit pel
Secretari General:
¿Jureu o prometeu per la vostra consciènciai honor
complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor
de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei, i
respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de Ca¬ talunya?
Complertes, doncs, les formalitats precedents i donat
que tots els Regidors electes han presentat també ala
Secretaria General de l'Ajuntament la declaració de béns i activitats prescrita als articles 75.5 de la Llei
7/1985, del Règim Electoral General, 148 de la Llei
Municipal i de Règim local de Catalunya i 30 de l'es¬
mentat Reglament d'Organització, Funcionament i Rè¬
gim Jurídic de les Entitats Locals, en virtut de l'article
36.4d'aquest darrer Reglament, la Mesa declaraconsti¬
tuïda la Corporació amb els Regidors indicats a la
certificació lliurada per la Junta Electoral de Zona de
Barcelona.
La Sra. President anuncia queseguidamentes proce¬ dirà a l'elecció d'Alcalde entre els Caps de llista de les diverses Candidatures; i pregunta si algun d'ells desitja renunciar a la seva candidatura a l'Alcaldia de la Ciu¬
tat.
La ll·lma. Sra. Regidora Eulàlia Vintró i Castells mani¬ festa querenuncia alaseva candidatura al'Alcaldia de
la Ciutat.
LaSra. President explicaque lavotacióentre els tres
candidats que resten, els llims. Srs. Pasqual Maragall i Mira, Josep MCullell i Nadal i Enric Lacalle i Coll,es farà
mitjançant papereta secreta que, un cop introduïda en
el sobre, els Regidors lliuraran al President de la Mesa
perquè la dipositi a l'urna.
El Secretari General crida, d'un a un i per ordre alfabètic, llevat dels que componen la Mesa, els Regi¬
dors, els quals s'atansen a l'estrada i lliuren la seva
paperetaa laSra. President, que ladipositadintre l'urna
col·locada sobre la taula presidencial; i emeten, final¬
ment, el seu vot els components de la Mesa perordre
invers a la seva edat.
Acabada la votació, es procedeix a l'escrutini dels vots emesos llegint el Secretari General cadascuna de les paperetes, que lliuradesprésals altres membres de la Mesa, i es verifica, tot seguit, el recompte de vots,
ll·lm. Sr. Pasqual
Maragall i
Mira
20
vots
ll·lm. Sr. Josep M
Cullell i
Nadal
16
vots
ll·lm. Sr. EnricLacalle i Coll
4
vots
Votsen blanc
3
vots
Vot nul cap
En virtut d'aquests
resultats
i, donat
que capdels
candidats no ha obtingut la
majoria
absoluta de
vint-i-dos vots, de conformitatamb
l'article
196 c) del
Règim
Electoral General, és proclamat
Alcalde
electe de Bar¬
celona el Regidor que
encapçala la llista
queha
obtin¬
gutel major
nombre de vots
populars:
l'Excm.
Sr.
Pasqual
Maragall
I Mira; i la
Presidència li pregunta
si
accepta el
càrrec.
L'Excm. Sr. Pasqual
Maragall
iMira hi
responafirmati¬
vament, s'atansa a la taula
presidencial i amb
la
mà
sobre un exemplar de la
Constitució
quehi ha al
damunt, manifesta:
«Prometo per la meva
consciència i honor
complir
fidelment lesobligacions del
càrrec
d'Alcalde de Barce¬
lona amb lleialtat al Rei, i respectar i fer respectar
la
Constitució i l'Estatut de Catalunya».
El Sr. Maragallrep, entre
aplaudiments
dels presents,
la vara i elfaixí d'Alcalde demans de la Sra. President
de la Mesad'edat i pren
possessió del
càrrec d'Alcalde
de Barcelonapassanta ocupar,acompanyat
del
Secre¬
tari General, la
presidència del
Consell Plenari,
queés
abandonada pels components
de
la Mesa
d'edat, els
quals s'incorporen
als
respectius
escons.El Sr. Alcalde, després d'anticipar
les
gràcies
per l'elecció, cedeix la paraula alsCaps de llista
de les
diferents candidatures per ordre creixent
del nombre
de
sufragis obtinguts
perquè expliquin el
seuvot
enl'elec¬
ció de l'Alcalde de la Ciutat.
La Cap de llista
d'Iniciativa
perCatalunya, la ll·lma.
Sra. Eulàlia Vintró i Castells, pronuncia el parlament se¬
güent:
«Excelentíssim Sr. Alcalde, digníssimes
Autoritats,
companyes i companys
Regidors,
senyoresi
senyors:Unes breus paraules per
explicar el
sentit del nostre
vot en blanc enla votació d'aquestmatí.
Comvostèshan pogutapreciar en
el moment
enquè
s'ha demanat sihi haviaalguna
renúncia
ala
votació, jo
com a cap de llista
d'Iniciativa
perCatalunya he fet
constar que nopresentava
la
mevacandidatura; i,
enel
moment d'emetre el vot, els tres vots en blanc respo¬
nien, com vostès deuen haver imaginat, a
la
llista
d'Iniciativa perCatalunya.
Iniciativa per Catalunya ha estat
durant quatre
anysen el governde la Ciutat
i
sesentsatisfeta,
com aforça
política, d'haver contribuït
durant aquests
quatre
anys,importantsen el
procés de
transformació de la Ciutat,
a aportar-hi les seves idees,la
sevasensibililtat i el
seucontacte amb els ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
La voluntat d'Iniciativa per Catalunya que expressa
aquest vot en blanc
és
la deseguir
enel
governde la
Ciutat. Entenem que els propers quatre anys
són,
també, molt importants per ala Ciutat: quatre anys, en
elsquals nosaltres pensem,
i els
votsdels electors
ensajudena reafirmar el nostre
criteri,
quecal insistir
en unapolítica adreçada al territori, que encara
té
mancances.Pensem que en els quatre anys que ensesperen,
hem
de posar, encara
més, l'èmfasi
enles
personesi
enla
política adreçada a les persones i a
aquells sectors
als
quals l'Ajuntament ha d'ajudara
fer valer els
seusdrets
de ciutadans.
Nosaltres estem convençuts que
aconseguirem,
apartir de la nostra aportació i del
diàleg
que heminiciat
amb el Grup Socialista,
trobar la
forma d'acord
queho
permeti des de
la
corresponsabilitat,
des del
governde
coalició, però
també
desdel respecte
i la
fidelitat
ales
pròpies propostes
programàtiques i
ala
necessitat de
fer aquestes
aportacions
enpositiu.
Repeteixo
queestic segura que
trobarem la
forma de
garantir aquest
govern
estable, aquest
govern quela ciutat
de Barcelo¬
na ha ratificat amb el seu vot a favor d'una esquerra
plural; i que serem capaços
de
concitar
la
il·lusió
i la
participació cada
vegada
més àmplia
dels ciutadans
perquè, per a
nosaltres almenys, és motiu
de
greupreocupació
l'abstenció
enels
processoselectorals.
Sàpiga,
Sr. Alcalde,
quetindrà
enels Regidors
i la
Regidora
d'Iniciativa
perCatalunya
unsuport
apartir
d'un acord que respecti
els nostres
programes;i sàpi¬
guentots
els
Regidors i Regidores de
Barcelona
queen
el nostre Grup tindran, igual que
han
tingut els quatre
anys anteriors, un
Grup
disposat
atreballar,
comestic
segura que ho estem
tots,
pel bé dels nostres
ciuta¬
dans.
Moltes
gràcies.»
El Cap de llista
del Partit
Popular I'll Im. Sr. Enric
Lacalle i Coll, pronuncia el
parlament següent:
«Excel·lentíssim Sr. Alcalde, digníssimes
Autoritats,
il·lustríssimes i il·lustríssims senyores i senyors
Regi¬
dors, companys, amicsi
ciutadans de
Barcelona
pre¬sents en aquest
Saló
deCent:
Com aesportista que
sóc
i
tenint
encompte
l'esperit
que ha de
presidir aquesta
Casa Gran els
propersquatre anys de cara
al més
granesdeveniment
ciutadà
de lahistòria deBarcelona, que seran els Jocs
Olímpics
de1991, vull quelesmevesprimeresparaules siguin de
sincera felicitació a l'Excm. Senyor Pasqual
Maragall i
Mira perhaver estat
reelegit Alcalde de Barcelona,
amb
la confiançaque entre tots, uns
des del
governi altres
des de
l'oposició,
sabremtrobar
el bon
camí pel bé de
la nostra estimada ciutat de Barcelona i dels seusciutadans. Al mateix temps, vull
manifestar-li
queel
nostre Grup municipal
farà
unaoposició real, seriosa,
constructiva, vigilant i
crítica,
però,
sense capdubte,
lleial, com és la nostra
obligació
perla
responsabilitat
contreta amb el poble de Barcelona.
Ditaixò, comés preceptiu, passo a
explicar el
nostre
vot.
El Grup Popular ha votaten
consciència
ensuport
alamevapersona, encara que
fos
unacte
formal,
sabent
tots que la majoria estavaja donada
i representant
enaquest acte una
trajectòria
clara
i conseqüent,
fins
al'últim moment, amb el proposat en el nostre
projecte
de govern per al'Ajuntament
de
la ciutat de
Barcelona.
El Grup Municipal
Popular
continuarà la línia seguida
durant els últims quatre anys, en
els
quals hem
encu¬ nyat un lema queha
consolidat
unaforma de
fer
política: »EI que
és
bo
per aBarcelona, és
bo
per anosaltres, presenti-ho qui
ho
presents,
cosa que,possi¬
blement, ens hagi fet veure
incrementada
la confiança
dels ciutadans amb un Regidormés.
Aquest projecte
parteix d'uns
principis
polítics
quedefineixen la forma de ser i d'estar que configuren
el
PartitPopular de Catalunya i que passen per un respec¬
tea la personai la
necessitat
quel'Estat
i,
enel
cas que en ocupa, elsòrgans de governde la
Corporació local,
siguin al servei del
ciutadà
i
no al'inrevés:
Un estímul a la iniciativa de cada individu o dels
col·lectius, amb un suport al seu
esperit
creador i
unimpuls atotes les ideesque
signifiquen
benefici
per ala
NÚM. 24 20-IX-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 645
Un suport total i decidit a les aspiracions de la
societat per aaconseguirunveritable benestar, amb un
respecteals drets adquirits i unamillora dels mitjans per ferveritable el principi de solidaritat social, que sorgirien
per
l'incompliment d'aquest principi.
Un respectetotal als ciutadans amb lasevaparticipa¬
cióen laconsultaper ala presade decisions, permitjà de les associacionsque elsaglutinen i els conformen, i
donant-los totala informació per a una total transparèn¬
cia de la gestió, en definitiva, diàleg amb els adminis¬
trats.
Un suport a tots aquells actes que signifiquin un
impuls al saber i a la cultura, sense diferències de cap
mena que representin marginacions per raons contrà¬
ries a la pluralitat de la poblaciócatalana i de Barcelona en particular.
Aquests principis polítics integradors del Partit Popu¬
laresreflecteixen enel programa degovern queelmeu
Grup municipal
defensarà
al llarg dels propers quatreanys, i és la raó perla qual no ens és possible dipositar
la nostra confiança en altres Grups municipals que
tenen programes que no coincideixen en alguns dels
principis abans esmentats i en
múltiples
aspectes pro¬gramàtics.
Per aquesta raó i, com un exemple de respecte al
principi democràtic que aquest acte solemne d'elecció
d'Alcalde-President de l'Ajuntament de Barcelonarepre¬
senta, el GrupPopularha dipositat elseu votafavor del
seu programai, en conseqüència, havotat afavor de la mevapersona.
Aquest programaestudiat ambminuciositat, elaborat
amb un rigor i unaseriositatpròpiad'un partit políticque vol i pot aportar idees i solucions per a governar, es
desenvolupa en els diferents aspectes que necessita
Barcelona enaquests moments i davant el repte impor¬ tant i històric de la projecció de la nostra Ciutat cap al
futur, en particular mitjançant els Jocs Olímpics de 1992, en els quals tant de recolzament i il·lusió vam posar tots els partits polítics per a la seva consecució,
juntament amb tot el poble de Catalunya.
Barcelonaentraja enla rectafinal que ens portaràals
Jocs d'estiu. Barcelona necessita, en aquests últims
metres, d'una pauinstitucional entre Generalitat i Ajunta¬
ment. Necessitadiàleg, col·laboració, unitat de criterisen els temes importants. Necessita abandonar els partidis¬ mes inútils i estèrils per avolarmésalt pensantenel molt que ens juguem, i en el repte tan crucial que tenim
davant nostre. Per això, avui podem i volem garantirque
el Grup Municipal Popular assegurarà durant aquest
període la governabilitat de la ciutat de Barcelona en tot
el referent a temes olímpics, malgrat que no hi hagi un govern d'unitat que, en la nostraopinió, hauria estat una bona solució; i garantiràaquesta governabilitat olímpica,
fonamentalment, perquè Barcelona necessita, fins que
l'últim atleta salti l'última tanca, un període de diàleg i
consens enels temes que ensresten pendents, més els que sorgeixin nous per ladinàmica de la Ciutat. Ara no ésmoment de friccions ni detravetes, perquè, repeteixo,
és molt el que ens hi juguem.
Peròaquest important esdevenimentno ha d'impedir el
desenvolupament
normal i equilibrat de Barcelona, ni ha de convertir-se tampoc en un fet negatiu per alsinteressos tan socialscom econòmics dels barcelonins. Per això, en el nostre programa propugnem una gestió
dels Jocs Olímpics transparent i amb la participació de
tots, a fi d'assolir el consens i la unitat necessària
perquè siguin els millors Jocs Olímpics de la Història.
Propugnem un suport decidit als funcionaris de l'A¬
juntament amb un reconeixement dels drets adquirits i
unajusta valoració dels seus mèrits professionals.
Desitgem que Barcelona sigui Cap i Casal de Cata¬
lunya, sense que això signifiqui una imposició a les
altres ciutats catalanes, sinó que, al contrari, sigui el
motor que ajudi a un desenvolupament econòmic i
social, conjunt i harmònic. Per això, donem el nostre suport al comerç, a la indústria, com a generadors de
béns i de serveis i com a única via per fomentar
l'ocupació i disminuir l'atur.
Volem que Barcelona sigui una ciutat equilibrada en la qual els ciutadans dels barris perifèrics no es trobin
discriminats respecte als ciutadans dels barris cèntrics; enlaqual els serveis socials estiguin en relació amb les
necessitats reals; en la qual les persones de la tercera
edattinguin el reconeixement a què la seva vida d'es¬
forç i treball els dóna dret; en la qual els problemesdels
disminuïts psíquics, físics i sensorials siguin tinguts en
compte i solucionats.
I seria important també, ara que les gran obres
olímpiquesestan ja totesen marxa o acabant-se, que el
nou Consistori dediqui una especial atenció a resoldre els problemes del dia a dia, els de la Barcelona real, els que endefinitivafan unaciutat méshumana i habitable,
i per la qual tots paguem els nostres impostos. Temes
com la circulació, l'asfaltat, el fer de Barcelona una
ciutat més verda, més neta, més il·luminada, i tantes i
tantes assignatures pendents que té encara la nostra ciutat.
Per tot això, oferim el nostre programa i la nostra
decidida col·laboració al senyor Alcalde-President de l'Ajuntament per fer possible que els barcelonins ens sentim orgullosos de la nostra Barcelona; però així mateix i com he dit al principi, exercirem de forma seriosa i responsable la nostra tasca decrítica construc¬
tiva dins de la nostra funció de lleial oposició al servei de Barcelona, una Barcelona a la qual ja va servir el meu pare com a Regidor d'aquest Ajuntament i a la
qual tant el meu Grupcom jo mateix servirem. Treballa¬
rem per a ella amb la mateixa il·lusió i entrega, perquè no hi ha satisfacció personal més gran que la de treballar per la tevaciutat.
Moltes gràcies.»
El Cap de llista de Convergència i Unió, l'll im. Sr.
Josep M. Cullell i Nadal, pronuncia el discurs següent:
«Senyor Alcalde, honorables senyors, digníssimes
Autoritats, benvolguts Regidors i Regidores, senyores i
senyors:
En primer lloc, la meva més cordial felicitació: El
principal adversari felicita avui l'Alcalde de Barcelona
elegit pel poble de Barcelona a través dels vots dels
Regidors socialistes. Crec que un sistemademocràtic,
entre altres coses, és fonamental sobretot, l'existència,
sempre i en tot moment, d'uns que manen i tenen el poder i d'uns altres que són lagarantia de l'alternativa.
Una democràcia no es pot entendre sense l'existència d'una alternativa real, no hipotètica, d'una alternativa
amb força i amb cos que estigui preparada en un
moment determinat, quan el poble ho decideixi, per a fer el relleu als que estan governant. Aquesta és la
nostra voluntat: ésser oposició assegurant l'existència
d'una alternativa capaç d'assumir responsabilitats el dia
que els ciutadans així ho decideixin.
Amb el nostre votd'avui, unvot, si vostès volen, més
simbòlic que altra cosa, nosaltres volem expressar i
Ciutat des de l'oposició per
ésser alternativa de
futur;
una oposició clara,
constructiva, i contundent
quancalgui; i hem
deixat clar
queConvergència i
Unió és
l'única alternativa real a l'actual majoria
minoritària.
Aquest, i no
altre,
és el sentit del nostre vot d'avui
perquè,
repeteixo, la
votació tenia purament i simple¬
ment caràcter simbòlic.
Però permetin-me que
faci dues
consideracions. Una
ja s'ha fet
de passada,
però jo voldria insistir-hi. Voldria
expressar la
preocupació del Grup,
però també
perso¬nal i, em sembla, compartida per tots
plegats, pel fet
queel 26 de maig
la meitat,
pràcticament, de la pobla¬
ció deBarcelonapassà olímpicament (i
mai
notanben
emprat el terme)
de
totsnosaltres. A la meitat
de la
població
de Barcelonatant
li feia
quefos
enPere
o Berenguera quigovernés
aquesta
Ciutat. Diuen alguns
que nohem de
fer
catastrofismes perquè amb això
ensanem apropant als percentatges europeus;
i potser
és
veritat, encara quehauríem deveure quantes
eleccions
es realitzen i quin sistemapolític
tenenels
països enquè es donen aquests
percentatges
de
participació;
però
també és
cert que en aquestspaïsos
nofa
tampoc només quinze anys que
gaudeixen
de la demo¬
cràcia. Em sembla particularment greu, i
és
un tocd'atenció no al'equip degovern, sinó atot el
Consisto¬
ri, que quinze anys
després
que enaquest
país hi ha
llibertat i que tots plegats
hàgim
lluitatperquè
aquestpaís pogués elegir els seus
Alcaldes i
perquè
aquesta
Casa fos governada per aquellsque el
poble de Barce¬
lona decidís, la meitat de lapoblació deBarcelona deixid'anar a votar el dia de les eleccions. Em sembla, i aquestaés una
reflexió
queinvito
afer
atotel
Consisto¬
ri, que alguna cosa no deu
acabar de funcionar
i
quealguna cosa tots plegats no
acabem de fer
quan esprodueix aquest fet el dia de les
eleccions. Tindrem
temps, tindrem altres moments, per
continuar reflexio¬
nant sobre tot això.
La segona consideració que voldria fer i
és
conse¬qüènciauna mica de la primera,
és
queaquestConsis¬
tori ha de començarel seu mandat i el seu treball amb
unagran dosi d'humilitat per part de tots, tant
pels
quesiguin en elgovern com pelsque siguina
l'oposició.
De
cada deu ciutadans, senyor Alcalde, l'han votat dos i mig;
això
no treu cap mena delegitimitat
ala
sevavictòriaelectoral, ni bon tros; enel meu cas, no arriba ni
ados i mig. Però, entotcas ensha de fer entendreque
desd'aquest tipus de participació i amb aquesta majo¬
ria minoritària no es pot governar com si els resultats
haguessin estatunsaltres. Aquests
resultats obliguen
abuscar més el consens, a buscar més el pacte, a buscar més l'entesa, sempre que sigui possible, amb
totes les altres forces, sobretot en aquells temes que
comprometen el futur de la Ciutat. Repeteixo quel'abs¬
tenció i no haver obtigut la majoria desitjada aconsellen
més prudència alhora de prendre decisions i cercar el
màxim de suport en aquesta Casa i fora d'aquesta Casa.
Voldria també avui, en el primer acte d'aquest Con¬
sistori, explicar, encara que fos amb uns trets impres¬ sionistes, quins seran els grans objectius del nostre
Grup en els propers quatre anys.
En primer lloc, voldria deixar ben clar que volem ésser instrument depacificació i decol·laboració institu¬
cional. Volem ésser instrument per mitjà del qual sigui
possible la col·laboració institucional. Em sembla molt bé, perquè la litúrgia també és importanten política, el fet que desprésd'aquest acte, avui al migdia, elConsis¬
tori enPle travessi laplaçade Sant Jaume i
vagi
avisitar
el President del Govern de Catalunya. Em sembla moltbé aquesta iniciativa,
però evidentment
aquestalitúrgia
no tindria cap sentit si no anés acompanyadad'un fet
que considero capital: que
el
Saló
de la
Reina Regent
deixi d'ésser plataforma
d'oposició sistemàtica i
cons¬ tant al Govern de la Generalitat. Vostès, els de la majoriaminoritària,
els que estan enel poder, tenen
representants en
el Parlament de
Catalunya i vostè
mateix, senyor Alcalde, n'és Diputat, i em
fa la impres¬
sió que la
col·laboració institucional seria
molt
més fàcil
si les legítimes
discrepàncies
quehi pugui haver entre
els Regidors del govern
de la
Ciutat
i el
Govern de
Catalunya s'expressessin
allà
ons'han d'expressar,
que no és el
Saló
de la Reina Regent,sinó
el
Parlament
de Catalunya. Per tant, nosaltres estem
disposats
aésser aquest estri, aquest instrument de
col·laboració
institucional.En segon lloc, aquest
és
unAjuntament
democràtic
que haestat elegit pel poble de
Barcelona,
però nosal¬
tres volem també que aquest Ajuntament
funcioni més
democràticament per dintre i que no hi hagi Regidors
de primera i Regidors de segona.
Volem senzillament
que tots els Regidors, siguin
de la majoria
ode la
minoria, tinguin els mateixos drets a
l'hora
d'expressar-se, a l'hora de preguntar, interpel·lar i de
qüestionar els
problemes de la
Ciutat;
i aquesttambé serà
undels
nostres objectius.
En tercer lloc, oferim la nostra lleial, absoluta i total
col·laboració sense cap mena de fissures respecte
als
Jocs Olímpics. En
això
pot comptar, senyorAlcalde,
amb la total disponibilitat del nostre Grup, que no
utilitzarà els Jocs (no hoféu enelsquatre anyspassats i
tampocnohofaràenels mesos queresten)com a
eina
de desgast del govern
municipal ni
d'erosió
de
l'Alcal¬
dia. En aquesta línia de consens,és també
voluntatdel
nostre Grup de reiniciar el clima de
diàleg
i entesa que propicií laredacció
final del queha d'ésser la
Carta
municipal de Barcelona.
En quart lloc, vull advertir que serem
bel·ligerants
i
vigilants contra una denúncia que ja
avui
esfa des de
les seves pròpies files:
l'especulació. Controlarem,
fis¬
calitzarem i denunciarem elsvicis d'unapolítica urbanís¬tica que pot -no dic que ho hagi fet- haver
afavorit
processos especulatius espectaculars a la Ciutat.
En cinquè lloc, volem treballar conjuntament
amb
vostès pertal de trobar solucions als problemes
finan¬
cers d'aquest Ajuntament. Volem treballar sense
prota-gonismes, com vostès han fet en altres ocasions.
Des
de larebotiga, des de la sala de
màquines,
sivostès
ho
volen, volem ajudar-los a resoldre un problema que,
tard o d'hora, afectarà d'una manera decisiva aquesta Ciutat: el del finançament municipal, la
solució del
qual
no admet ni més endeutament ni més impostos.En sisèlloc, volem impulsarl'acció de govern
perquè
l'actual majoria posi més l'accent en la millora
de la
qualitat de vida de tots els ciutadans de
Barcelona: els
problemes del medi ambient, la neteja, la seguretat,
el
transport públic, els aparcaments, l'enllumenat,
la
pavi¬
mentació, la circulació, etc., que afecten el
quefer
quotidià dels nostres ciutadans.
En setè lloc,volem, amb el nostre esforç, que Barce¬
lona no expulsi gent i que tothom que vulgui
viure
aBarcelona, ho pugui fer, la qual cosa vol dir endegar
des d'aquesta Casa una política d'habitatge en
col·la¬
NÚM. 24 20-IX-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 647
En vuitè lloc, volem instarl'equip degovern aprendre
totes les precaucions i mesures per tal que no torni a
passar com
els
anys1888 i 1929, sinó
quedesprés
dela gran festa major que seran els Jocs
Olímpics,
laCiutat no quedi aturada i el seu creixement no sigui a
batzagades com tradicionalment ha estat i vostè, Sr.
Alcalde, alguna vegada ha denunciat. Hem de fer tots
els possibles posant-hi el nostre esforç perquè això no
sigui
així
iBarcelona,
després
de1992,
no resti margi¬nada i no quedi parada la seva constant vocació i la
seva voluntatde progrés.
En novè lloc, estem oberts aexaminar responsable¬
ment tota la problemàtica metropolitana, sempre que això no signifiqui voler fer passar perl'entrada de servei solucions passades de moda o pròpies d'èpoques
passadesen
què
nohi havia democràciani autogovern.En darrer lloc, voldria posar sobre la taula, hi així ho
farem els propers quatre anys, que tothom pugui
bene-ficiar-se del creixement i la transformació que la Ciutat
experimenta per causadels Jocs Olímpics, és adir, els
problemes de l'equilibri territorial i de l'equilibri entre
col·lectius i que elsfruitsdel creixement i de transforma¬
ció de la Ciutat no quedin en mans d'uns pocs, sinó
que s'estenguin a tots els ciutadans.
Aquestssón, Sr. Alcalde, els deu punts fonamentals
de la nostra voluntat de treball en els propers quatre anys.
Voldria dir-li també una altra cosa i ho dic sincera¬ ment: ens agradaria acabar el mandat en un clima de relacions personals entre els membres del Consistori millor de com començai, per això, no ho dubti,per part nostra, des de la nostra vocació i des del nostreservei a la Ciutat, farem un esforç i tot allò que calgui per tal que la millora del clima de les relacions personals faci possible que tots plegats, quan estiguem asseguts
aquí, puguem pensar sempre que l'adversari no és pas
l'enemigaabatre, sinóque pottenirraóen algunacosa
i és una persona que val lapena escoltar i de qui val la pena recollir alguna de les seves idees, i per tal que
quedin arxivades per sempre i absolutament margina¬
des certesoperacions i afirmacions. Nosaltres volem fer i farem un ferm esforç perquè això sigui així.
Aquests són els objectius de la nostra feina els
propers quatre anys. Convergència i Unió és
l'alternati-va. Vol ésser govern i té vocació de ser-ho. Mentre la voluntat del poble sigui aquesta, servirem Barcelona amb el nostre treball constant, tenaç, tossut i, a vega¬
des, poc agraït des de la nostra fidelitat a la llibertat i
des del convenciment íntim queBarcelonaés laCapital
d'un país, d'una nació, Catalunya, que encara noés un
país normal. Aquesta afirmació, aquesta creença, serà
molt present en l'actitud i en el posicionament de
Convergència
i Unió en els propers quatre anys.Que el mandat que avui comença, sigui garantia per a tots plegats, per a vostès des del govern i per a nosaltres des de l'oposició, de tota mena d'encerts per tal que la Ciutat plural, la ciutat que està contenta i la ciutat que està empipada, sigui la principal beneficiària
de la nostra acció dins aquestAjuntament. Moltes gràcies.»
El Sr. Alcalde, l'Excm. Sr. Pasqual Maragall i Mira,
pronuncia el discurs següent:
«Senyores Regidores i senyors Regidors:
Ambuna excusaque demanoatothom perlamanca de confort d'aquest Saló de Cent que, almenys, té el confort de les hores que els segles hi han fet passar, dels moments bons i dolents que la Ciutat ha viscut
entre aquestes quatre parets, els agraeixo a tots, Sra.
Vintró, Sr. Lacalle i Sr. Cullell, els seus mots. Els ben
asseguro que hi pararem compte en les setmanes, els
mesos i els anys que vindran.
Sr. Cullell, malgrat els seusmots avegades unamica
agres, liprenem el mot. Moltes de lescoses queha dit, i
que han dit també els altres Caps de llista, tenen a veure no només amb la cortesia i amb la necessitat de manifestar unaposició (cosa que potser, no ésel motiu
principal d'aquest acte), sinó que tenen a veure efecti¬
vament amb un desig de millorar la governació de la Ciutat. Pertant, trobaran en la majoria orelles obertes i disponibilitat a estudiar les paraules que s'han dit, i a treure'n el major benefici per a la governació de la Ciu¬ tat.
Barcelona és, avui, una ciutat que s'acostabastanta allò que fa nou anys, en aquesta mateixa Sala, van
qualificar de ciutatolímpicai metropolitana. ¿Quèqueda d'aquella pretensió que, mirada des de la pespectiva
actual ha tingut els seus alts i baixos i els seus mo¬ mentsde suspens id'interrogació però,sens cap mena de dubte, lagratificació dels seus moments de realitza¬ ció que han estat,són i seran tan importants enels dies
de la nostra Ciutat? Nosaltres responem a aquesta
pregunta, i crec que hem de fer-ho tots, confessant, quasi diria, que estem molt a prop d'ésser la ciutatque sempre hem volgutésser. Estem molt a prop d'ésserla
ciutat que l'ambició infinita dels ciutadans de Barcelona
ha dibuixat sempre molt amunt en l'horitzó. Des de les
darreries delsegle passatenel moment de la Renaixen¬ ça i de la formulació d'unprojecte urbàd'aquell renaixe¬
ment, dins tots els racons de la nostra història hi ha
hagut una formulació constant d'ambició que a vega¬
des des de fora de Catalunya però també des de dins
de Catalunya, ha estat considerada excessiva; però no
ho era d'excessiva, perque estem molt a prop d'ésser
la ciutat que sempre hem dit que volíem ésser.
Som tambéunaciutatpreocupada, potser seria millor dir apassionada, pels ajustos de comportamentaferen el momenten què les nostres infrastructures comencen a estaren el nivell que havien desitjat.
És
evident que Barcelona és avui capital orgullosa d'una Catalunyaautònoma, i referència amiga per a territoris que van més enllà; moderna, equipada i que es pot dir europea mirant fit a fit l'interlocutor. Però és evident també que Barcelona és una ciutat que ens ha de preocupar pels
ajustos que el mateix creixement econòmic i infrastruc¬
tural obligarà a realitzar en els nostres comportaments. Som una ciutat com altres d'Europa, que tenim problemes de qualitat molt considerables. No us n'es¬ catimaré la concreció ni quesigui molt breument, jaque
la crec obligatòria en aquesta Sala i en tots els nostres
actes.
Som una ciutat que, si es vol estudiar si s'ajusta als límits desitjables en una qüestió tan urbana i producte de la nostra civilització com és el nivell de soroll durant el dia i lanit, s'haurà d'admetreque, si de dia estàfrec
a frec amb el límit, a la nit està, desgraciadament, per
sobre, és adir que, noés unaciutat quetingui el silenci
que es mereix. Potserno l'hem ambicionatprou, potser
no l'hemdibuixat com un objectiu, si bé hi ha moments de la nostra història en què aquests valors han estat valorats i emfasitzats: recordem, per exemple, el Nou¬
centisme. En tot cas som una ciutat que està més a
prop d'allà on volia anar i que, tanmateix, descobreix
lluny d'ésser
assolides. Una
ciutat vella
de
2.000
anys,
lanostra, que
està
encaratot
just
enel
camí de tornar
aésser el que fou
històricament, d'una
forma
distinta.
Una ciutat envaïda per vehicles de
dins i
de
fóra, més
problemàtics
els
segonsben
segur,però
nosolucionat
l'aparcament
dels
primers. Amb
uncreixement
excep¬
cional que ha estat
proporcional, jo
diria
més
queproporcional, al
mateix
creixement de
l'economia de la
Ciutat. En un estat d'excepció, que
algú ha
qualificat,
no humorísticamentsinó gràficament, de
suficient
per a donaral nom de la nostra ciutat eltombant deBarcelo-bra. S'ha parlat de
Barcelobra perquè Barcelona
és la
ciutat de les obres, en la qual els ciutadans tenen
la
convicció que els
sofriments, les
molèsties i els pati¬
ments tenen un objectiu, una
compensació,
unaraó
d'ésser, cosa que no succeeix en
moltes ciutats,
on aquestasensació
de
veure's
agafat, atrapat,
per unamaquinària urbana
moltes vegades bloquejada,
noté
cap mena
d'explicació.
No és aquest el nostrecas,
i vull insistir
enel fet
queés molt important que en
aquests
moments
enquè
la
ciutadania sap que estem molt a propde resoldre
els
problemes
d'infrastructura
quese'ns
havien plantejat
les darreresdècades,ensfem forts d'aquestalegitimitat
moral d'estar segurs que
la
ciutadania ho
entén
perdemanar-li una enginyeria
més complexa
quela de les
obres i el formigó,
l'enginyeria dels
comportaments.
Hem de saber induir en la ciutadaniaun grau
d'urbani¬
tat, una modificació de comportaments
i,
avegades,
d'estils de vida que és enormement
més difícil d'acon¬
seguir que el pur
aixecament
dels
edificis més impor¬
tants o l'excavació de les obres subterrànies més
difícils. Aquest és el moment en
què Barcelona s'ha
de
plantejar l'urbanisme
del fruïment;
és el moment
enquè
Barcelona s'ha de plantejar d'alguna manera, posar
l'èmfasi noen el"hardware", lainfrastructura,
l'aparellat-ge de la ciutat, que
creiem
cada vegada més
aconse¬guit, sinó en el
"software",
l'educació, la
instrucció, la
cultura d'ús de la ciutat. Això, tots ho sabem en
aquesta Sala,
és
enormementmés difícil, és
enorme¬ment més arriscat i, tanmateix, éslapàgina de la Ciutat
que està esperantquelapassem.
Jo
usdemano
atots i
atots els que vosaltres representeu,
la
col·laboració
en aquesta tascadifícil però apassionant.
Vosaltres sabeu que en lasolució dels problemes
de
qualitat, d'igualtat, de
misèria,
de
benestar social,
aquesta Ciutat ha
fet
avençosmolt importants.
Nosal¬
tres ens neguem al simplisme
del mètode
dialèctic,
tan
útil en moltes situacions, segons el qual, darrerade
cada riquesa hi ha una
misèria
nova que es genera, pensamentútil que,tanmateix,simplificat
noserveix
pera actuar. Nosaltres sabem que tot
allò
queés
boés
també dolent; però sabem
també
queles
coses tenennoms i cognomsique els problemes
s'han
d'enumerar.
Estem en un momentenquè nohaurien d'ésserperme¬ ses a la ciutadania ni l'euforia ni el fatalisme, sinól'anàlisi, perquè estem convençuts que
el domini del
territori que en aquesta Ciutat hem
aconseguit
com aCorporació (no parlo tant solscom a
govern),
la legitimi¬
tat que la Corporació barcelonina
té
avuidavant els
seus ciutadans, (no la genèrica, d'aquells que
seguei¬
xen la política de cada dia,
sinó
la concretadels
ciutadans dels barris que saben que tenen un Presi¬
dent, que tenen un Districte, i tenen un Ajuntament,
que, en definitiva, és capaç d'arribar fins a qualsevol
racó), aquest domini del territori del qual
poèticament
parlava Espriu, però que nosaltres hem de traslladar al
domini concret del territori urbà, enspermet avui d'ima¬
ginar que
cadascun
dels problemes
té escrita
la
sevasoluciói queaquesta
escriptura
de la
solució
noés molt
lluny delsrecursos que
tenim
al nostre abast. Per tant,
més enllà dels sentiments i de l'abstracció, ens hem
exigit la
concreció, l'anàlisi, la humilitat
davant els
pro¬blemes, però
també
lagosadia
de saber
que,pràctica¬
ment, no n'hi ha cap que no puguem
resoldre. Els de
comportament
són, ben
segur,els
més difícils;
però,
per a
això,
usdemano
avosaltres
que endefinitiva
representeu tota
la
ciutadania
quetant
ensha
ajudat
individualment i agrupada en aquests
dotze
anys, queenstrenquem el cap per
trobar
les
maneresde suggerir
als ciutadans aquell graud'adhesió
queha
de permetre
que la majoria
efectuï aquestes
petitíssimes
però difícils
modificacions del seu angle de
visió
idel
seuestil
de
conducta que faran que aquesta
Ciutat
que perla
sevadensitat podria ésser un
infern,
esdevingui la joia
queestà començant a
ésser.
Densitat significa ciutat.
Tenim la
ciutat
més densa
d'Europa: pertant,
tenim d'alguna
manerala ciutat més
ciutat d'Europa. Tanmateix
sabem
queels
costos
d'a¬
questa densitat ens
poden dur al més
grani al
més
patent dels
problemes
de la
granciutat moderna,
queés la congestió. Ens hem
de fixar
codis de
conducta i
d'urbanitat. Hem de passar del
període del
granurba¬
nisme que hem viscut,
al
període de l'urbanisme de la
perfecció, de la
urbanitat
enl'ús de l'urbs i de les
estructures que hem creat,
de
manera quetotes les
potencialitats de
qualitat
de vida i de benestar social
que les nostres
accions
asseguren enel futur
properde
Barcelona, siguin realitzades.
Per això, i vaig cap a un tema
esmentat
enles
paraules dels representans
dels altres
Grups
munici¬
pals, treballarem per
tenir la Llei de Barcelona, la
Carta
Municipal. Ja l'any
1904
o1906,
Cambó la
demanà
davant el Rei, i encada tombant de la
història Barcelona
n'ha formulat la necessitat. Vull dir que aquesta
Carta
Municipal, de la qual
sobre la
taula hi ha
unprojecte
queconeixen el Conseller de Governació i el Ministre d'Ad¬
ministracions Públiques, la simplificarem.
Nosaltres fa¬
reml'esforç aquesta
vegada
d'asseure'ns
peresborrar i
esmolar més que no pas per
escriure. Em
penso queseràun esforç ben rebut.
És
ben cert
quehauríem de
poder afegir-hi algunes coses
més i s'hi afegiran,
per¬ què cadadia i cada horade la
història té la
sevaintuïció
que correspon a una
realitat
profunda;
però
entot
cashem de fer l'esforç, els que l'hem
impulsat,
d'admetre
que segurament hem
d'ésser
unamica
més modestos
en l'abast de la nostra pròpia
dimensió legislativa
anivell de proposta (nosaltres no podem anar
més
enllà i
fins i tot en aquest nivell
hauríem de refrenar la
nostra
creativitat, la nostra
imaginació,
per anar a unasimplifi¬
caciói a unacerta humilitat d'una CartaMunicipal que,tanmateix, veiem com l'estri fonamental per a aconse¬
guir les millores
de comportament
queestem
dema¬
nant). Noté cap altre
sentit la llei, la
Carta,
queesdeve¬
nir l'instrument amb el qual els
barcelonins
s'autogovernin persolucionar
els
problemes de la
sevavidaquotidiana:
això vol dir del transport
i de la
conges¬tió, del soroll, de lacontaminació i de la
inseguretat.
No
serviria una Carta Municipal sense cap
referència
aproblemes com aquests que ens
aclaparen
cada dia.
No serviria, si no ens ajudés a posar en
pràctica
solucions, fórmules que nosaltres sabemeficaces
i
al
nostre abast i que, tanmateix, la
inexistència
d'una
llei
NÚM.24 20-IX-1991 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 649
permet
desenrotllar.
Tots
sabem
quela
nostraGuàrdia
Urbana, alliberada d'algunes de les cotilles legals que
encaraimpedeixen lasevaactuació, que és
importantís-sima, i amb una porta per a la col·laboració amb el
poder
judicial hauria millorat
extraordinàriament
la
sen¬sació de seguretatenels nostrescarrers pertal comés
ella la que coneix el diaa dia de la situació dels nostres carrers, i tanmateix, aquesta informació riquíssima,
po-tentíssima i molt productiva per a la solució d'aquest
problema no
arriba
allà
onhauria
d'arribar, justamentper la
inexistència d'una
especialitat legal que potseraltres ciutats no han arribat a tenir ni la possibilitat ni a sentir la necessitat de formular, però que nosaltres tenim a les mans de produir. De la mateixa manera altres camps. Acabo aquí la menció del tema que jo
crec que serà el tema central del mandat que s'obre.
Siguem sincers i reconeguem a Jordi Borja el coratge
extraordinari, sota la guia de Lluís Armet, d'haverence¬ tat el meló dels nostres somnis, dels nostres ideals ja
plantejats
aquí
fa tants anys, però que a vegades ensespanten.
Algú
havia de tallar pel mig i dir: obrim. Aixòho féu unapersona que havia dirigit la novadescentra¬ lització de la Ciutat en els Districtes i la redacció dels
nous Reglaments de Descentralització i de Participació,
descentralització que no ha funcionat perfectament
(com en altres coses, en aquest mandat hem de
millorar) potser per manca d'incentius en el sistema
creat perquè els protagonistes es moguin, amb tota la seva energia, peraconseguir tot el que es pot aconse¬
guir, i potser per manca de reciprocitata un gest que, iniciat en aquestaCasa, no vatenirunatorna dimensio¬ nada i simètrica en l'ordenació territorial de Catalunya. Ho hauríem d'admetre no provocativament, sinó com a
punt de partida d'undiàleg que es veu cada dia com a inevitablement necessari i admès per totes les forces
polítiques. En aquest moment, estem en condicions de
millorar marginalment; creiem profundament en les mi¬ llores marginals, de detall, que són aquelles que poden
portar-nos amb més facilitat als objectius que ens havíem proposat. La Carta, doncs, que vatenir aquesta història i aquests protagonistes, serà la carta de nave¬ gar de la vida quotidiana, entre el Dret civil i el Dret
administratiu. Aquesta és l'especialitat, a més, del Dret
català, del Dret barceloní,que tétants precedents; aquí
és on políticament i jurídicament ens movem amb
confort i amb saviesa i en aquest terreny situarem nosaltres l'avenç cap a una millorade la qualitat de vida
i, ben segur l'avenç cap uns drets de Barcelona més
ben reconeguts tant al terreny econòmiccom en el po¬ lític.
Hem de fruir de la ciutat. Hem d'anara unurbanisme
humà, que se'ns ha reclamat en aquesta campanya i
abans. M'agradariacitar textos-que nocitaré perraó de la calor, del moment, deltemps i del feixuc que podria
arribar a ésser-; en tot cas tinc aquí paraules, jo crec que molt sàvies, d'un urbanista i bon amic comés Lluís
Racionero sobre la necessitat de reduir el trànsit en el centre i sobre els corol·laris que aquesta tesi de la ciutat
humana ha de tenir en la solució dels problemes del
transport.
Crec que tot això s'ha de posar a col·lació i estic
disposat a entrar, ben properament, a treballar en
aquests temes, com tot seguit diré. Nosaltres hem de fer, no solament per opció sinó també per calendari, justament una ciutat amb deu rambles, moltes d'elles
noves, amb voreres més amples però també més
respectades, perquè si no ho són no hi ha millora de la
qualitat de vida, amb més arbres, amb més música al carrer, possible en els nostres parcs, amb flors en els
escossells, i amb el silenci que ambicionem com a mètode i com a símbol, que sabem inassolible, però també com a motor de les nostres actuacions en els mesos que vindran. Hem d'ésser capaçosd'això. Hem d'ésser capaços de posar en el frontispici de la nostra
actuació la cultura i l'educació. És el moment de les persones.
És
el moment de posar les pedres al serveide les persones.
És
el moment del benestar social basat en dues potes: la gran inversió i la presènciadirecta, els serveis personals. No hi ha benestar social
en sentit profund en aquelles ciutats que no hantingut
la potència per traslladar els seus sentiments de les
pedres i lainfrastructura, que són les condicions sense lesquals lapolítica de lespersones i del benestar social
és fràgil. Aquesta ciutat ha tingut la sort de tenir les
regnes d'aquests dos cavalls que són la política urba¬
nística i la política humanística, ben agafades a les mans per avançar ambtotes dues alhora. Altres no ho han sabut fer i s'han deixat emmirallar per l'obsessió
que una sola d'aquestes qüestions era la més impor¬
tant, sentiment que tots tenim, legítimament, en mo¬ mentsdiferents de la nostra històriacom a ciutadans: hi ha moments que hom voldria destinar-ho tot a les persones, hi ha momentsque hom voldria destinar-ho a les infrastructures. Tanmateix crec que això s'ha tingut no només per mèrit delgovern, sinó de la Corporació i de laCiutat, que haestat perella mateixa, endefinitiva, qui ha suggerit, en un noranta percent, totesi
cadacu-na de les actuacions que nosaltres d'unamanera ama¬ tent hem sabut, crec, traduir en polítiques per retornar¬
ies als ciutadans que les havien demanat o inventat.
Hem de seguir en aquest exercici, poc confortable, de
no quedar-nos amb un sol sentiment. Hem d'estar amb tots dos perquè només sobre la base d'aquests dos sentiments més humanístics i més constructius, més
creadors d'una banda i més compassius de l'altra, serem capaços d'arribar realment fins als objectius ambiciosíssims que els nostres antecessors i nosaltres
mateixos ens hem fixat per aaquesta Ciutat.
Hem tingut i tenim, enelterreny de la Cultura, oberts
projectes d'un abast extraordinari, disset grans projec¬
tes dels quals s'ha encarregat el Primer Tinent d'Alcal¬
de, que aniran donant el seus fruits i que no vull
enumeraraquí, peròque, entotcas, seran les fites d'un
progressiu descabdellament de la cultura barcelonina,
altrament potent, que la que hem estat capaços no de
desitjaro de suggeriri començar, que l'hemsuggerida i
començada moltes vegades, sinó de completar. En el terreny de l'Auditori, el Museu d'Art de Catalunya, el
Museu d'Art Contemporani, en tots els terrenys hem tingut i tenim, vull dir breument però contundentment,
l'aliança d'un efecte dels Jocs sobre la Cultura que no
ha estat prou explicat. Algun dia es reconeixerà la
contribució dels Jocs a la Cultura, amb el Festival de
Tardor que quedarà i arribarà a tenir una potència que el nostre Teatre i la nostra Dansa necessitaven, amb la
recuperació del nostre Patrimoni Històric, amb lesexpo¬
sicions sobre el Modernisme i del que vindrà sobre el Gòtic, amb lasenyalització del nostre Patrimoni Històric
en cadascuna de lessevesèpoques; ambunsPremisa
Barcelona, algun dels quals
quedarà
peral futurcom a Premis internacionals reconeguts; amb l'empentaper a refer el Palau Nacional, el Museu Nacional d'Art deCatalunya, que no hauria tingut la
